Més de 400 persones hem protestat en l’acte organitzat per ESADE a Barcelona el 12 de març en el qual participava el Ministre de Justícia Ruiz Gallardón, li hem mostrat el nostre rebuig a la llei de l’avortament, la llei de taxes judicials i la seva participació en la llei mordassa, fets que per a nosaltres el converteixen en persona “non grata”.
A la concentració hem assistit membres de CGT, la PAH, comissió de la gent gran, iaioflautes, treballadors de l’administració de justícia i altres organitzacions socials de la ciutat.
Gallardón és el ministre-capitost, influenciat per l’església fonamentalista i la dreta més cavernària, de l’atac per a retallar la llei de l’avortament, robant a les dones el dret a decidir sobre el seu propi cos. És una altra llei classista, mentre les dones de l’alta societat no tindran problemes per a avortar, doncs el diner ho solucionarà tot, les dones de la classe treballadora, desocupades, etc. veuran minvades les seves possibilitats d’accedir a un dret, arrencat durant el postfranquisme i que ara els seus descendents volen recuperar.
Gallardón és un dels artífexs juntament amb el Ministre de l’Interior de la Llei mordassa, que pretén coartar, intimidar, prohibir, multar, empresonar,… reprimir qualsevol besllum de protesta contra les injustícies i les desigualtats, en aquesta societat en que la classe poderosa s’està enriquint cada vegada més, a costa del sofriment d’una majoria de la població sent cada vegada més grans les diferències entre rics i pobres, assentant un sistema d’injustícia permanent.
Gallardón, vostè és el ministre de la injustícia, ha imposat unes taxes judicials que impedeixen a una gran part de la població l’accés a la mateixa. No obstant això forma part activa d’un govern que ha regalat una amnistia fiscal per als rics defraudadores, mentre a la resta de la societat ens segueixen robant drets socials i econòmics.
Senyor Gallardón, quan s’enfrontarà contra els veritables irresponsables socials?: els defraudadores d’alta nissaga, la banca que ens ha costat milers de milions de l’erari públic, els partits polítics sostinguts econòmicament per banquers i constructors, els polítics mentiders que incompleixen les seves promeses electorals i els ministres que fan declaracions que després no compleixen, els quals s’emporten els diners als paradisos fiscals, l’església que no paga ni IBI ni IVA a pesar de ser propietària de milers d’edificis i terrenys però imposa la seva opinió, els que especulen amb drets bàsics com l’alimentació, la sanitat, l’habitatge,…… etc.