Enguany tornem a obrir l’Ateneu per Patum, amb concerts, menjar, festeta i tot plegat per l’autogestió. Del 29 de maig al 2 de juny.
Salut!
Més informació:
La plantilla de treballadors gestiona una fàbrica de materials de construcció després de l’abandó per part dels empresaris. La iniciativa deslliga una xarxa internacional de solidaritat.
La memòria no es conforma amb la restitució del relat històric en reportatges, llibres, exposicions i films. Ni amb lleis, aparentment benintencionades, que eximeixen l’estat de les responsabilitats que té envers el passat. La memòria recorre al dret demanant justícia. Així ha estat, i és, a Xile i a l’Argentina. Així és a l’estat espanyol, que segueix el camí contra la impunitat dels crims de lesa humanitat, tal com s’ha anat traçant a l’Amèrica Llatina. La persistència de la memòria a fer justícia respecte del passat no es deté amb la inhabilitació d’un jutge, ni amb l’arxivament de querelles, ni apel·lant al punt final que estableix la llei d’amnistia del 1977.
El 29 de març del 2012, a les nou del matí, uns joves són detinguts pels Mossos d’Esquadra acusats de moure uns contenidors d’escombraries al carrer Aragó i de tallar la circulació. Una circulació que era inexistent en aquell moment a causa de la vaga.
La matinada del 15 d’agost del 2004, Aitor Dávila va clavar un ganivet d’escorxar animals al coll de Roger Albert, durant les festes de Gràcia. Aquell mateix dia Dávila va ser detingut i un mes després posat en llibertat provisional. El jove Roger va morir el 10 de desembre, després de quatre mesos en coma.
A la vaga general del 29 M es van produir a Catalunya un centenar de detencions de vaguistes o manifestants, sis dels quals van passar 40 dies en presó preventiva, per evitar que participessin a la manifestació “violenta i mundial” contra una reunió del Banc Central Europeu que segons el Conseller d’Interior Puig s’havia de produir a Barcelona (i que en realitat no es va realitzar) o en els suposats disturbis que hi podia haver a causa del partit Barça-Espanyol.
NI TRANSGÈNICS, NI PESTICIDES, NI MONSANTO
Una marxa internacional que es portarà a terme en més de 40 països contra aquesta multinacional que amaga els greus problemes de salut derivats dels tractaments amb pesticides, que imposa els seus interessos als agricultors a nivell mundial i que anteposa els seus beneficis econòmics a la salut del planeta i dels seus habitants.
El dissabte 25 de maig a les 12h del migdia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona li farem notar a la Generalitat el nostre desgrat i indignació davant la permissivitat que tenen els estats amb aquest tipus de multinacionals.
Cartell en document adjunt
Els serveis públics no es venen, es defensen.
Juntes podem!
Manifestació a Mataró el dissabte 25 de maig, 18.30h.
Hi haurà tres columnes:
La de Sanitat sortirà de l’Antic Hospital n(c/Hospital)
La d’Educació sortirà de l’Estació de Trens (plaça Miquel Badia)
La d’altres serveis públics sortirà dels Nous Jutjats (plaça Tomàs i Valiente)
Confluència de les columnes a la plaça de les Tereses.
Els llibertaris de Xile estan de celebració. Es compleixen 10 anys des del naixement en la ciutat de Valparaíso, el 21 de maig de 2003, d’una de les organitzacions del projecte polític llibertari que ha aconseguit major influència a nivell nacional: el Frente de Estudiantes Libertarios (FEL).
El FEL sorgeix de la necessitat sentida pels llibertaris de dotar-se d’una eina efectiva i amb projecció nacional per a treballar en el moviment estudiantil i es conforma mitjançant la confluència de diversos grups que venien fent un treball de base i quotidià en universitats i liceus de tot Xile.
El context polític i social en que es desenvolupa l’organització està marcat per l’herència de la dictadura encapçalada pel general Pinochet, dictadura que va comportar un reordenament econòmic al servei de grans grups transnacionals i d’empresaris lligats amb el règim i la supressió dels drets conquistats pel poble en dècades de lluita, per a això va proscriure als seus partits i organitzacions sindicals i socials, va perseguir als seus militants i va construir una nova institucionalitat a la seva mesura.
En el terreny de l’ensenyament la dictadura va impulsar un conjunt de lleis que la van convertir d’un dret en un bé de mercat i van donar pas a un procés de privatització i segmentació de l’educació a tots els nivells, configurant una educació per a rics i una altra per a pobres.
La Concertació, la coalició de centre-dreta i centre-esquerra que va governar Xile des del plebiscit que va posar fi a la dictadura fins a 2010 (quan davant el seu desgast assumeix el govern novament la dreta), no només va mantenir en el substancial el model educatiu llegat per la dictadura, sinó que ho va perfeccionar i va adaptar, assumint com veritat inqüestionable el dogma neoliberal que el mercat és el millor proveïdor de béns i serveis fins i tot en camps com l’educació, i que el rol de l’Estat havia de ser únicament legislar i regular aquesta activitat econòmica.
Un dels resultats va ser que l’augment en la matrícula universitària a Xile com producte de la seva modernització depenent es va fer fonamentalment per mitjà de l’endeutament dels estudiants i de les seves famílies: el cost mig de l’educació universitària a Xile és dels més cars del món, sent superior a la suma del salari mínim d’un treballador. Un altre va ser la proliferació de centres d’ensenyament superior armats a manera d’empresa de serveis i amb escassa o nul·la preocupació pels estàndards acadèmics i per la continuïtat d’un projecte educatiu més enllà del benefici econòmic a curt termini dels seus inversors.
Contra aquesta realitat excloent és que el moviment estudiantil comença a aixecar les seves demandes, que s’expressen multitudinàriament en els carrers en successives onades anuals, cadascuna d’elles amb més actors socials involucrats i major profunditat en les demandes: el “mochilazo” l’any 2001 amb modificacions del passi escolar de transport i a l’accés a l’educació superior com reivindicacions principals dels estudiants secundaris, la “rebel·lió pingüina” (anomenada així per l’uniforme escolar xilè) del 2006, també sostinguda pels estudiants d’institut, arribant a el seu cènit en el 2011 durant l’anomenada “Primavera xilena”, que el moviment conjunt de secundaris i universitaris va aconseguir instal·lar en el centre del debat públic els temes fonamentals de l’educació: la seva propietat, la seva gestió, la seva orientació, el seu finançament, la seva relació amb la societat… amb tal potència i profunditat que va posar en qüestió el conjunt del model imposat durant la dictadura i vigent fins al dia d’avui.
Va aconseguir que el sentit comú girés a l’esquerra i que s’esquerdés el consens neoliberal que dominava la política xilena, obrint debats llargament postergats, com el de la sobirania sobre els recursos naturals del país, fonamentalment de la mineria del coure, des de fa 40 anys en mans de conglomerats privats que deixen en el país una mínima part del seu rendiment. O la inexistència de serveis públics pròpiament dits i de drets socials com l’habitatge, la salut o l’educació, el finançament de la qual, precisament, podria pagar el coure.
En aquest ampli moviment estudiantil i social que dos anys després segueix sacsejant Xile i que tracta de passar a una etapa superior, del reivindicatiu i el social a la construcció d’alternativa política i la disputa de poder, el Frente de Estudiantes Libertarios, amb 10 anys d’experiència a les seves esquenes, juga un rol de motor i d’orientació programàtica i estratègica a través del seu treball quotidià i de base i de la direcció, en solitari o en coalició amb altres forces d’esquerra, de nombroses Federacions d’Estudiantes en els principals centres d’estudis del país.
A dia d’avui i per dret propi el FEL és no només una força clau del projecte polític llibertari, sinó també un actor rellevant en l’escenari nacional, part del torrent popular que busca les maneres de trencar els dics de la institucionalitat imposada per la dictadura per a obrir els camins i escenaris de possibilitat d’un nou Xile dintre d’una nova Amèrica Llatina.
SETMANA CULTURAL LLIBERTÀRIA CGT-RUBÍ, 22, 23, 24 i 25 de Maig.
– 22 de maig, 18h. Xerrada-debat sobre Sobirania Alimentària, a càrrec de David Fitó, col·laborador de la revista “Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas”.
La Sobirania Alimentària és un dret dels pobles a aliments culturalment adequats, accessibles, que es produeixin de forma sostenible i ecològica, i el dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu, per sobre de les exigències dels mercats i de les multinacionals alimentàries. La sobirania alimentària prioritza les economies i els mercats locals i nacionals i dóna prioritat al camperol, a l’agricultor perquè la seva producció s’asseu sobre bases de sostenibilitat mediambiental i social. També es tractarà sobre l’impacte dels transgènics en la nostra vida diària
– 23 de maig, 18h. Xerrada-debat sobre Autogestió i Cooperativisme, amb introducció de Quim Garreta, de CGT Catalunya, i intervenció de Xavi Palos, membre de la Cooperativa Trèvol.
Organitza: CGT Osona i S.Comunicació CGT Catalunya
Dia: Divendres, 24 de maig 2013
Horari: de les 16.30h a les 20.30h
Municipi: Vic (Osona)
Lloc: Centre Cívic Santa Anna (C/Tagamanent ,1 Baixos)
Per més informació:
cgt-osona@nullcgtcatalunya.cat
DONES LLIBERTÀRIES de CGT Catalunya convoquem:
Primavera: Dones i Treballs. Jornades Feministes Estacionals
Dissabte 25 de maig als locals de la CGT, Via Laietana 18, 9a planta, Barcelona.
– Mati 11:00-14:00
– Dones i treballs
Presentació Núria Bazaga
Dona i sindicat:
* Chelo Tornero, que explicarà la Campanya “Prohibit ser mare a Caprabo”.
Presentació del projecte d’Escola Llibertària, a càrrec del Centre de Recursos Pedagògics Josefa Martín Luengo.
Dijous 23 de maig a les 18.30h als locals de la CGT a Barcelona, Via Laietana 18, 9è.
Organitza: Sindicat d’Ensenyament de la CGT de Barcelona
Cartell en document adjunt
“La Vaga General és l’eina més potent de la classe treballadora, per això s’ha dut a terme una sistemàtica campanya de desprestigi contra ella”
“És imprescindible trencar el monopoli financer en mans de la banca privada, per la via de la creació d’uns serveis financers públics, ètics, i gestionats i controlats democràticament”
“La CGT és un sindicat de base, horitzontal i assembleari. La democràcia directa funciona si se és fidel a aquests principis”
El número 150 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
Donem suport a les
accions del Maig Global
– Reportatge:
L’escrache com a dret fonamental
– Treball-economia:
La CGT surt al carrer pel 1r
de Maig
El nou model de Negociació
Col·lectiva…empresarial
Retallades a la plantilla i corrupció a la cúpula política
de la Diputació de Barcelona
Ensorrant el quart pilar de
l’Estat del Benestar:
la Llei de Dependència
El PP aconsegueix 6.202.700 persones aturades
gràcies a les seves reformes
El sistema fa pudor a podrit
Campanya d’objecció fiscal de la CGT 2013
Contra les retallades en
l’ensenyament superior i
per la derogació de la LOMQE
Davant els ERO i els
acomiadaments col·lectius en el
sector financer
Dones Llibertàries i la Secretaria de Gènere de CGT
Catalunya prenen nou impuls
Pel manteniment sostenible de la jardineria pública.
La Jornada desenvolupada als locals de la CGT a Barcelona el passat 15 de maig, va comptar amb la presència de 40 persones entre afiliats i afiliades i, simptomàticament, 1/3 dels assistència eren dones, evidenciant l’important paper que les dones encarnen en el Sindicat, encara que s’estiguin incorporant sense exagerada estridència i pas a pas, sense presses però sense pausa.
Després d’una breu introducció realitzada pel Secretari de Formació de CGT Catalunya, va presentar al ponent Desiderio Martín, del Gabinet d’Estudis Confederal i assidu articulista de la nostra publicació Rojo y Negro.
Una primera part de la seva intervenció la va dedicar a recordar com les polítiques d’ajustament són comuns en tota la Unió Europea, encarnant la “demolició” dels drets laborals i socials. Aquestes polítiques impliquen que els estats minven els salaris, flexibilitzen els costos laborals, retallen les pensions i, especialment, a l’equilibri dels Pressupostos. Per a aquest últim objectiu, es va reformar l’art. 135 de la Constitució espanyola que obliga a totes les administracions a aquesta estabilitat pressupostària i que el pagament dels interessos i el capital del deute públic gaudiran de prioritat absoluta, demostrant que les modificacions constitucionals són possibles, així com es col·laboren els dos partits estatals per a seguir les instruccions del poder econòmic, obtenint el suport dels partits comodí: CIU, PNB i Coalició Canària.
Posteriorment va repassar les diverses reformes produïdes, tant per PSOE com per PP, així com els acords entre CEOE i CEPYME amb CCOO i UGT, anticipant trets de les mesures posteriorment posades en marxes pels governs de torn.
Per a orientar la Jornada Formativa, es va concentrar la matèria en la Llei 3/2012 de 8 de juliol que, en significatius aspectes, comptava amb el precedent del Reial decret 7/2011 de 11 juny reformador de la Negociació Col·lectiva, que estableix la flexibilitat unilateral de l’empresari. Després del repàs de les importants modificacions generades des de llavors, es va concloure exhibint les modificacions d’elements essencials del contracte de treball, el reforç del poder empresarial en l’organització del treball, de la destrucció de la capacitat normativa dels convenis col·lectius,…
Per a una millor comprensió del temari tractat, adjuntem Powerpoint utilitzat durant la Jornada de Formació.
Una de les característiques de la situació als dos costats de l’Atlàntic Nord ha estat l’enorme creixement de les desigualtats, amb una gran concentració de les rendes i de la propietat, lligada al gran deteriorament de les institucions democràtiques, causat per aquesta concentració. Les institucions polítiques dels països estan molt influenciades per poders financers i econòmics i pels sectors amb major riquesa que configuren les intervencions públiques que afavoreixen els interessos d’aquests poders i sectors a costa dels interessosde la majoria de la població.
– Xerrada sobre el conflicte sahrauí
Dijous 23 de maig a les 19h al Casal de Dones, Plaça de la Patacada 9, Reus
Ponents:
– Ahmed Ettanji. Nascut a Al-Aaiun (capital del Sàhara Occidental) ha sofert la repressió per part del govern marroquí. És membre d’Equipe Media, un grup d’activistes de la informació que volen trencar el bloqueig informatiu sobre el conflicte.
La crisi triplica les famílies espanyoles amb membres a l’atur i sostingudes per un pensionista.
A l´Estat Espanyol hi ha més de 420.000 llars amb alguna persona aturada mantinguts per un pensionista, en 2007 tot just eren 150.000.
Curs de Formació Confederal sobre Videoconferència
DATA: 14 de Juny de 2013
HORARI: de 10.00 a 15.00 hores
LLOC: C/ Sagunto nº 15, 1º (Metro Iglesia), Madrid
Convocatòria:
El Curs de Videoconferència està dirigit preferentment als/les afiliats/des que realitzen tasques de Comunicació dintre dels sindicats, seccions sindicals, etc de la CGT.
Per qüestions d’operativitat el nombre màxim de participants és de 15 persones. La selecció es realitzarà entre qui enviïn emplenat el formulari adjunt abans del dia 4 de Juny a l’adreça de la Secretaria de Formació del Comitè Confederal: sp-formacion@nullcgt.es.
Objectiu del Curs:
Presentar i formar als participants en els sistemes de videoconferència per a la realització de reunions no presencials a través de connexions per Internet. Amb aquest sistema, es poden transmetre el vídeo i l’àudio de tots els participants amb una qualitat suficient per a la consecució satisfactòria de la reunió.
La videoconferència és una eina de que s’ha dotat CGT, que ha estat presentada en recents Plenàries, amb la qual es pretén facilitar la comunicació quotidiana d’una forma àgil dintre dels diversos àmbits de la nostra organització. Aquesta eina és especialment útil per a les Confederacions Territorials, les Seccions Sindicals estatals, les Federacions Sectorials i, en particular, per als territoris insulars.
L’alumne s’ha d’equipar amb: Un portàtil. Opcionalment, amb altres mitjans com tablet, iPhone o similars, connexió internet mòbil (mòdem 3G), etc.
El curs serà impartit per Jesús Marín, Administrador del sistema de videoconferència de CGT.
Programa del Curs:
– 1. Introducció. Que és una videoconferència?
– 2. Comparativa entre els diferents sistemes de videoconferència
– 3. Sol·licitud de sala de videoconferència. Procediment
– 4. Connectar-se a una videoconferència.
Els treballadors i treballadores de HP, en lluita des de fa 3 anys (veure informació a http://cgtinformatica.org/?q=la-lucha-de-los-trabajadores-de-hp ), seran sotmesos a un nou xantatge depredador per part de l’empresa.
Dijous que ve 23 de maig s’ha citat a tots els sindicats per a obrir un possible ERO o rebaixa salarial i de condicions.
Dóna suport les lluites dels treballadors de HP. Et necessiten:
El dimecres 22 de maig, a Barcelona, a les 13:15h. Manifestació des de Pla de Palau fins al Parlament de Catalunya.
Coordinadora d’Informàtica de la CGT
Dimecres 22 de Maig: Manifestació i vaga parcial dels treballadors d’HP
Manifestació, a les 13:15 de Pla de Palau fins al Parlament de Catalunya on els líders dels partits polítics ICV-EUiA, ERC i CUP hi donaran el seu recolzament.
Pel repartiment del treball i la riquesa.
No a la discriminació dels treballadors.
Tots i totes som iguals.
Concentració davant l’oficina de l’INEM a Mataró (c/Castaños 57) el dimarts 21 de maig a les11h.
Curs de Prevenció de Riscos Laborals 50h
Del 23 de Maig al 25 de Juliol, els dijous per la tarda de 16 a 21h.
MÒDUL BÁSIC SEGONS NORMATIVA
Objectiu: Adquirir els coneixements bàsics per a comprendre la normativa, els drets i deures dels treballadors/es en matèria de salut laboral, els procediments d’actuació i les funcions de nivell bàsic (treballador designat, delegat de Prevenció o recurspreventiu).
Maig anarcosindicalista CGT Tarragona
– Dimarts 14 de maig, 18.30h. xerrada sobre objecció fiscal, a càrrec de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau.
– Dijous 16 de maig, 18h. xerrada sobre corrents i pràctiques anarcosindicalistes avui, a càrrec d’Àngel Bosqued, secretari general de la CGT de Catalunya.
– Divendres 31 de maig
18.00h. Presentació de la trobada.
18.30h. Roda de situació en els diferents territoris.
– Dissabte 1 de juny
10.00h. Sororitat.
Yanira Hermida. Agent d’igualtat. Màster en Estudis Feministes, Polítiques d’Igualtat i Violència de Gènere per la Universitat de La Laguna.
La sororitat com eina feminista per a la lluita per la igualtat de gènere, relacionant aquest concepte amb el de la ciutadania conscient i l’exercici ple de les pràctiques democràtiques per part de les dones.
11.00h. Grups de treball.
12.30h-13.30h. Conclusions.
14.00h-15.30h. Menjar.
15.30h-17.30h. Diversitat sexual. Entorn laboral i treball sindical.
Eva Irazu Pantiga. Integrant de l’Àrea Social i Dona de CGT Oviedo. Experta en igualtat d’oportunitats. Activista feminista i LGTB.
Sensibilització sobre la importància d’incorporar la diversitat afectiva i sexual en els entorns laborals i el treball sindical. Problemàtica i dificultats a les quals s’enfronten les persones LGTB en la seva realitat laboral, així com les estratègies a adoptar i els objectius a arribar a per a ser un sindicat compromès amb els principis de la diversitat sexual i garant d’entorns laborals més igualitaris i respectuosos amb totes i tots.
17.30h-18.00h. Descans.
18.00h-21.00h. Nous Feminismes.
María Alejandra Ferradás. Activista feminista.
El taller sobre nous feminismes se centrarà en la deconstrucció dels estereotips sexuals. En un joc d’apostes per la llibertat, ens dedicarem a reivindicar les diferències per a aportar des de la nostra individualitat/col·lectiva eines per al nostre fer quotidià. Portar roba còmoda, barrets, mocadors, perruques i maquillatge.
– Diumenge 2 de juny
10.00h. Com treballem en la CGT: senyals d’identitat, estatuts, funcionament.
A càrrec de la Gabinet Jurídic Confederal.
11.30h. Acords de CGT referents a dones.
Isabel Pérez, Secretària Confederal de la Dona de la CGT.
Analitzarem els acords que tenim des de 1997, veurem que hem fet i que no.
12.30h. Propostes de futur per a la Secretaria de la Dona.
13.30h. Tancament de les Jornades.
Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT
En documents adjunts díptic de la trobada i full d’inscripció amb informació sobre preusi lloc de realització de la trobada.
Xerrada Antirepressiva sobre la reforma del Codi Penal i l’enduriment de les penes.
A càrrec d’Eduardo Cáliz, advocat penalista (Arrels Advocats) i membre de la Xarxa d’Advocats.
Dissabte 18 de Maig a les 18:00h al local de la CGT a Reus(Raval Santa Anna 13, 2n).
“La impotència dels governs per a frenar les protestes fa que aparegui la policia. Però si cada problema social passa a ser d’ordre públic, la democràcia ja no té sentit.”
