Portem gairebé cinc anys convivint amb un capitalisme desbocat que no accepta límits. Que avança sense pudor i aspira a mercantilizar-lo tot. L’habitatge, la sanitat, l’educació, l’espai públic, les relacions afectives. Per avançar, aquest procés necessita trencar l’autonomia individual i col·lectiva. Aïllar a les persones i reduir-les a la servitud, a la impotencia.
L a criminalització de la protesta ciutadana segueix avançant amb força. Són milers les persones identificades, encausades, multades, expedientades, agredides pel simple fet d’exercir els seus drets a la manifestació i a la llibertat d’expressió.
Les esferes del poder no estan disposades a consentir cap dissidència que no estigui relacionada amb la submissió, el pacte o el reformisme que es practica per part de tot l’entramat d’organitzacions, partits, sindicats, moviments… que formen part del sistema, que el justifiquen i li donen sustentació, que gestionen el sistema social, polític i econòmic que patim. Tot està lligat i bé lligat perquè la festa de l’estafa continuï, sent ells els quals la gaudeixen i el poble qui la sofreix.
En relació als escraches, protesta no nova però sí moderna d’acció directa, que s’estan realitzant per part d’alguns moviments socials, especialment per les persones desnonades, els ressorts primaris del pànic de la classe política han saltat com palanques d’un reactor, titllant aquestes accions com filo-etarres, de pràctiques pròpies de la kale borroka, agressors i intimidadors dels familiars dels legisladors, i tot un llistat de qualificatius facciosos que tenen com intenció convertir a les víctimes de les seves decisions en colpistes que pretenen acabar amb el seu juguet democràtic.
La demagògia, la mentida, l’abús i la desvergonya no tenen límits per a la classe política instal·lada en el poder, instal·lada en el sistema. Les conseqüències de les seves accions i decisions han implicat que milions de persones perdin l’ocupació, que centenars de milers de famílies es quedin sense les seves cases. Quan la misèria entra per la porta, la desesperació surt per la finestra i llavors és impossible intimidar a qui no té res que perdre.
Què espera la classe política de les persones que es veuen en el carrer amb els seus fills, trets a cops dels seus habitatges per les forces del seu ordre i la seva llei? Quin tipus de justícia reclamen per a si els polítics quan no existeix per a la majoria social? Esperen que callem, que ho assumim i busquem el nostre nou formatge o que ens suïcidem?
En un país de caricatura i picaresca on els rics, els poderosos, els polítics roben a mans plenes de les arques públiques, on paguem amb els nostres diners els luxes, excessos i corrupteles de l’elit governant, no pot haver-hi altra resposta, per part de qui es veuen sense no-res, que l’assenyalament d’aquells que són els culpables i inductores d’aquesta situació.
Les seves multes, els seus cops, els seus empresonaments no faran altra cosa que fer créixer encara més la nostra solidaritat, el nostre suport mutu entre qui som castigats per defensar des de plantejaments coherents i radicals les necessitats humanes abans que les mercantils.
* Editorial del periòdic confederal Rojo y Negro d’abril de 2013.
A Europa hi ha classes socials que estan en conflicte
En diverses ocasions he emfatitzat la gran importància i urgència de recuperar categories analítiques oblidades en l’estudi de la realitat econòmica i política-com classes socials, poder de classe, aliances i conflictes de classe, entre d’altres-que són imprescindibles per entendre les crisis financeres i econòmiques avui existents a Europa, a l’Eurozona i a Espanya.
No cal dir que les classes socials han anat variant des que els grans fundadors de l’anàlisi sociològica (des de Marx a Weber) les van definir i analitzar per primera vegada (per a un excel · lent anàlisi d’estructura de classes, veure l’obra de Marina Subirats Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials en les albors del segle XXI . 2012). La validesa d’aquestes categories continua la seva gran potència.
«Angela Merkel no és només un representant del capital alemany, sinó també del capital americà»
– Standard & Poor’s, Moody’s i Fitch, les tres agències de qualificació, ocupen avui el vèrtex del poder i la influència globals. Com es confecciona aquest predomini?
Principalment, perquè aquestes agències tenen la potestat de qualificar-ho tot. Una qualificació imprescindible, d’altra banda, per establir la solvència i poder obtenir un crèdit més o menys favorable. Crèdits de tota mena, accions, certificats, obligacions de deute, hipoteques… Però també corporacions, empreses mitjanes i petites, empreses públiques, ciutats, regions i estats. Amb la diferència que en el cas de les companyies i corporacions són aquestes les que encarreguen la qualificació; o si és el banc qui vol emetre un nou títol, llavors s’adreça a una agència de qualificació i li pregunta quina nota li donarà al títol que vol emetre, tot plegat a un preu molt elevat per obtenir la qualificació. En el cas dels estats, les agències de ràting tenen la llibertat de posar una qualificació a qualsevol estat, sense que els ho encarreguin. L’agència de qualificació pot elegir lliurement sota quines condicions i en quin moment es fa una qualificació d’un estat, encara que això, d’entrada, no li suposi cap tipusde benefici.
GEMMA GARCIA / Setmanari Directa
Després d’una moratòria, el dia 1 de maig va entrar en vigor la Instrucció catalana que limita l’accés a la salut de les persones migrants “sense papers”. El text prometia atenció sanitària a les persones excloses pel Reial Decret estatal, però no és així. A partir d’ara, totes les persones migrants en situació administrativa irregular, que no han tramitat la nova targeta sanitària perquè no n’estan al corrent, perquè no estan empadronades o porten menys de tres mesos només rebran atenció urgent. A les que portin empadronades entre tres i dotze mesos sí se’ls atorga dret a l’atenció primària, entrant en el nivell 1. A partir de l’any, ja es té accés a l’especialista i s’igualen les condicions al de la resta de ciutadanes, el nivell 2. Organitzacions i professionals de la salut s’han organitzat per oposar-se a la llei i denunciar els casos de vulneració del dret a la salut. Fins i tot una iniciativa impulsa una guia pràctica per desobeir la instrucció.
Es convoca Curs de Formació Sindical:
“Aplicació i Efectes de la Reforma Laboral”
Dimecres 15 de maig
a la Sala Costa Font,
als Locals Sindicals de CGT a Via Laietana 18, planta 9, de Barcelona
Horari: de 10 a 14 h i de 16 a 19 h
Les noves (des)regulacions del treball i les conseqüències sobre Salaris,
Organitzat per la Secretaria de Formació i amb la col·laboració de la Federació Comarcal de l’Anoia i la del Garraf/Alt Penedès, el proper dilluns dia 6 de maig fins al 28 de juny, en horari de 9 a les 13.30 h, tots els dilluns es celebrarà el Curs Anàlisi de control financer i de costos, però, l’última sessió i tancament tindrà lloc en divendres i la del 20 de maig passa al 21.
Aquest Curs s’impartirà a Igualada, Edifici Ig-nova Tecnoespai.
Acompanyem Cartell anunciador.
L’historiador Xavier Díez proposa una tesi controvertida: l’autèntic fet diferencial català respecte de la resta del món és l’anarquisme.
El seu últim llibre repassa els orígens i la influència d’aquest moviment a Catalunya.
Curs Contractes, Nòmines
i Seguretat Social
Els divendres
del 3 de maig al 7 de juny
de 9,30 a 13,30 h
al
Centre d’Estudis Sociolaborals(CESL),
El migdia del 1 de Maig l’Assemblea Popular de Reus ha organitzat una concentració lúdico-reivindicativa a la plaça Mercadal de Reus amb taules informatives, activitats i intervencions de diversos activistes socials i sindicals, a la que han assistit més de 200 persones. A continuació, la crònica realitzada pel portal web Pobleviu, que fa un complet repàs al desenvolupament de l’acte:
L’acte de l’1 de Maig a Reus es consolida
Després que l’Assemblea Popular de Reus recuperés els actes de l’1 de Maig a la capital del Baix Camp l’any passat, avui al migdia a la plaça del Mercadal més de dues-centes persones han participat en l’acte lúdic i reivindicatiu organitzat per l’Assemblea per commemorar el Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores. Una performance sobre els desnonaments, una demostració de tango i parlaments de diferents plataformes de lluita han omplert el programa d’actes.
1. RESUM DE LES DADES DE L’EPA DEL PRIMER TRIMESTRE DE 2013
En el primer trimestre de 2013 la desocupació ha arribat per primera vegada la xifra de 6.202.700 aturats, situant-se la taxa d’atur en el 27,61%, el percentatge més alt des que existeixen registres a Espanya. Aquestes xifres resulten encara més descoratjadores en la mesura que es produeixen en un mercat de treball en el qual no només augmenta la destrucció d’ocupació i l’atur, sinó que a això cal sumar-li l’expulsió de població activa cap a la inactivitat (pel efecte desànim que provoca que persones en atur deixin de buscar una feina davant les poques perspectives de trobar-lo) o l’emigració.
Així, el descens trimestral de l’ocupació si situa en 322.300 persones, descens menor que el que es va produir al mateix període de l’any anterior (quan l’ocupació es va reduir en 374.300 persones) i l’atur ha augmentat en 237.400 persones, xifra menor al augment de 365.900 aturats que es va produir en el primer trimestre de 2012. No obstant això, aquestes diferències no són alienes al molt més gran descens en la població activa que, com a conseqüència de l’efecte desànim i l’emigració, s’ha produït aquest trimestre en comparació amb el mateix trimestre de 2012 (els descensos trimestrals en el nombre d’actius van ser de 85.000 personesel 2013 i de 8.400 el 2012).
Els treballadors de la Instal·lació d’emmagatzematge de CLH a Tarragona hem decidit desconvocar l’aturada prevista per a dilluns 29 d’Abril, ja que s’han aconseguit en gran mesura, els objectius que ens havíem plantejat quan vam començar amb aquesta sèrie de mobilitzacions, a principis del passat mes de Març.
Els treballadors de CLH a Tarragona hem sostingut des d’un principi que la reestructuració de personal pretesa per l’Empresa en els torns de Nit, Cap de setmana i Festius, suposava un risc per a la nostra seguretat i la de tots els habitants de la ciutat de Tarragona, en cas de produir-se un Accident Greu.
L’acord de la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Tarragona, -aprovat per tots els grups municipals, i llegit pel propi Alcalde de Tarragona en el ple celebrat el dia 19 d’Abril de 2013- insta a la Direcció de l’empresa CLH SA ”a trobar una solució d’acord amb la legalitat i la coherència que garanteixi la seguretat, tant de l’empresa com de la ciutadania en general”. Aquesta resolució és la demostració palpable que els habitants de Tarragona, a través de la seva representació municipal, són conscients que aquest conflicte va mes allà de la pròpia Instal·lació i que les possibles conseqüències de la mesura que pretén implementar l’Empresa afecten, no solament als treballadors, sinó a tota la ciutadania de Tarragona, convertint-se així en un problema de seguretat ciutadana. L’escrit ve a demostrar també que l’Administració Municipal no comparteix els criteris de la Direcció de l’Empresa i recull, i fa seves, les reivindicacions dels treballadors.
A més, el fet que les Nits, Caps de setmana i Festius que van des del 1 al 27 de Març de 2013 i des d’aquest dimarts 23 d’Abril de 2013 al dia d’avui, la Direcció de l’empresa estigui desplaçant a companys d’altres instal·lacions (Lleida, Barcelona, Saragossa, Menorca,…) perquè en aquells torns en els quals segons el quadrant de la Instal·lació – modificat el dia 1 de març- hi ha un sol operari, es compti amb dos treballadors de CLH, és una altra prova més de que ni els tècnics, ni les Autoritats que tenen competències en aquest assumpte, han donat el vistiplau a la mesura que pretén implementar l’Empresa.
Considerem injustificable que en el període que va des del 27 de Març al 22 d’Abril l’empresa hagi deixat a un sol operari en els torns assenyalats, sense que la Direcció general de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya hagués homologat les modificacions del Pla d’Autoprotecció de la Instal·lació en les quals l’Empresa feia constar la reducció de personal en els citats torns.
Els treballadors de la Instal·lació d’emmagatzematge de CLH a Tarragona no donem per conclòs el conflicte, ja que l’empresa ens ha manifestat la seva intenció de continuar en el seu propòsit de reduir el nombre d’operaris en els torns de Nit, Cap de setmana i Festius, pel que ens reservem el dret a reprendre les mobilitzacions, així com a emprendre les accions legals que considerem oportunes, en defensa de la seguretat i com denúncia de les intencions de l’adreça de l’Empresa.
Finalment, volem agrair totes les mostres de suport rebudes de molts dels nostres companys en altres instal·lacions, així com de nombrosos col·lectius de la ciutat de Tarragona que han fet també seves les nostres reivindicacions.
Salut i salutacions cordials.
Tarragona, 26 d’Abril de 2013.
Secció Sindical Intercentres de CGT a CLH
Attached documents
Un informe remès per Ocupació advoca per endarrerir l’edat de jubilació
També proposa apujar el temps per cobrar la pensió màxima i canviar el vincle amb l’IPC
Les mesures entren en les possibles conseqüències de la revisió del factor de sostenibilitat
I ara arriba la gran reforma de pensions
Data de caducitat per a les prejubilacions
– Informe sobre el factor de sostenibilitat
El Govern ha creat un grup d’experts perquè l’ajudi a definir la gran reforma de pensions que s’acosta: la creació del factor de sostenibilitat. Però més enllà del que diguin aquesta dotzena de savis, l’Executiu té clars diversos conceptes. Primer pretén que afecti tots els jubilats, presents i futurs, segon, sap els canvis que vol i la seva adreça: augmentar l’edat de jubilació-planteja la possibilitat que vagi més enllà dels 67 anys després de 2027 -, deslligar la marxa de les pensions de l’IPC i exigir més temps cotitzat per cobrar la totalitat de la pensió. Poques opcions més caben quan es parla de crear una fórmula automàtica que s’ajusti els paràmetres bàsics d’un sistema de pensions, l’anomenat factor de sostenibilitat. Potser una, pujar els ingressos, és a dir, més cotitzacions. Però el mateix document de la Seguretat Social que apunta les línies a seguir descarta aquesta última.
BERTRAN CAZORLA / @BCR_ | 28/04/2013 – Setmanari Directa
El sector de la informació és el més afectat per la crisi després de la construcció. Amb aquesta constatació va arrencar la primera assemblea de Mitjans en Lluita aquest dissabte al matí. Era la primera vegada que professionals de gran part dels mitjans catalans s’aplegaven per parlar d’una asfíxia econòmica que assola el sector. Unir forces en les lluites que actualment mantenen les plantilles de molts mitjans, públics i privats, contra rebaixes de sous, pèrdues de drets laborals i acomiadaments és el seu primer, però no únic objectiu.
També volen sumar la lluita pel dret a la informació a d’altres reivindicacions que molts ciutadans i ciutadanes ja han fet seves, com les ‘marees’ que reclamen el dret a la sanitat o a l’educació. Per començar, l’assemblea va aprovar afegir-se a la manifestació unitària en defensa del sector públic d’aquest diumenge a Barcelona.
Dia Mundial de la Salut Laboral 2013
Aquest 28 d’abril al marc de la convocatòria que cada any fa la Confederació General del Treball amb el lema “No ets mercaderia, trenca amb els seus riscos” vol dirigir-se a les persones treballadores i manifestar que “mai i menys en temps d’estafa social i econòmica, assumeixin el dany de la seva salut com una cosa necessària i inevitable “.
És aquesta una jornada commemorativa, però també és una jornada d’acció per defensar la salut i la seguretat en el treball. La CGT considera que la vida, salut i benestar, és un dret essencial en qualsevol model econòmic i polític, de manera que el risc sobre la salut és evitable.
L’actual món del treball ve configurat per una nova norma social: és l’empresari al qual se li ha dotat de capacitat “normativa” per decidir unilateralment sobre els llocs de treball i les condicions de treball. Les persones assalariades no poden preveure de cap manera com evolucionaran seu llocs de treball, condicions de treball i vida.
La precarietat, l’arbitrarietat, la inseguretat jurídica, s’han convertit en la “Bíblia” de l’empresariat i dels seus gestors (els polítics) en aquesta economia monetària, on només compta el lucre, el benefici privat i no les persones.
CGT declara que la “crisi – estafa” s’aguditza i consolida el risc. La incertesa sobre el futur, no només el laboral, sinó el social de l’individu, augmenta les dificultats per desenvolupar un treball / ocupació en un entorn de benestar en salut material i psico – social.
Els treballadors / es empitjoren de manera galopant les seves condicions salarials i les condicions de treball: menys treballadors treballen més hores, cobren menys i flexibilitzen el seu temps de treball en funció de la demanda, sacrificant “voluntàriament” la seva conciliació amb la vida social i familiar.
La cadena de conseqüències, tant per la fràgil seguretat jurídica del contracte, com per l’absoluta llibertat de desprendre del mateix, no només disciplina al treballador, sinó que li crea una consciència on el treballar en qualsevol condició (accidentalitat, ansietat, dissociació, sinistralitat , agressions a la seva salut mental social i biològica), considera que l’important és treballar i la seva seguretat física la seva salut, passa al pla de la “casualitat”, a veure si hi ha sort i no em toca a mi.
http://www.cgt.org.es/dia-mundial-de-la-salud-laboral-2013
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
A L’ordre del discurs Foucault ha estudiat alguns dels procediments de limitació i exclusió de discursos, afirmant que «el discurso no es simplemente aquello que traduce las luchas o los sistemas de dominación, sino aquello por lo que, y por medio de lo cual se lucha, aquel poder del que quiere uno adueñarse». Tot i que Foucault no en parli, em sembla que cal incloure la llengua entre els procediments de limitació i exclusió de discursos.
De limitació, perquè la llengua restringeix les possibilitats d’expressió del discurs a una sèrie limitada de construccions possibles, i cada llengua n’ofereix de diferents, a voltes fins i tot algunes que li són exclusives —d’ací els grans problemes de la traducció. D’exclusió, perquè no totes les llengües ni totes les varietats lingüístiques, i, en conseqüència, tampoc els discursos generats amb elles, gaudeixen de la mateixa acceptació ni de les mateixes possibilitats realsde circulació.
Aquest curs, del qual s’han fet dues edicions, una al matí i una altra a la tarda, ha estat impartit per Moisès Rial, Secretari de Comunicació de CGT Catalunya i ha comptat amb una gran participació de companyes i companys procedents de tot l’Estat .
Formació de matí:
Formació de tarda:
Al llarg de les quatre hores que han durat cadascuna de les sessions, s’ha mostrat una panoràmica de l’estat actual de les diferents xarxes existents, les seves peculiaritats i les seves utilitats específiques aplicades a l’acció sindical en les empreses.
El col·lectiu Dones Llibertàries de CGT Catalunya neix l’any 2002. La fundació del grup tenia com objectius prioritaris ser una eina útil per les afiliades del sindicat, incidir en la negociació col.lectiva amb visió de gènere, visibilitzar la necessitat del repartiment del treball domèstic i de cura per afavorir la presència de dones a les tasques sindicals, guanyar un espai propi dins el moviment feminista de classe, el feminisme antipatriarcal i anticapitalista.
Desprès de molts anys i moltes resistències, articles, ponències als congressos i treball feminista dins i fora del sindicat, no va ser fins el Congrés de la CGT de Catalunya a Lleida el 2010 que Dones Llibertàries va assumir la Secretaria de Gènere, 8 anys més tard de la nostra fundació com col·lectiu de dones feministes.
Llistat de convocatòries de manifestacions i concentracions que convoca o en les quals participa la CGT de Catalunya a través de les seves federacions i sindicats, en solitari, conjuntament amb altres organitzacions o en el marc de diverses plataformes i coordinadores.
MANIFESTACIÓ: Per un 1 de maig Combatiu i Anticapitalista
DISSABTE 27 D’ABRIL. 10:30h Parada FFCC, Sant Andreu de la Barca.
No et resignis. Organitza’t i lluita!
Ho convoca Baix Llobregat Combatiu: CGT Baix Llobregat, CNT Prat, Arran Llobregat, CUP Sant Joan, Martorell i Esplugues, Endavant-OSAN, Assemblea Popular Sant Feliu, assemblees de joves de Cornellà i Sant Feliu, 15Despí, La Màquia, Centre Social La Vila.
4ª Marxa a peu per les Terres del Gaià, en defensa de la conservació i protecció del territori i del cabal ecològic del riu Gaià
26, 27 i 28 d’abril, de Santa Coloma de Queralt a Tamarit
Organitza: Associació Terres del Gaià
Itinerari:
– 1er dia: 26 d’abril
10:00 Sortida des de les Fonts de les Canelles de Santa Coloma de Queralt
18:30 Arribada a Querol
Sopar i dormir a Querol
– 2on dia: 27 d’abril
8:00 Sortida des de Querol
19:00 Arribada a Salomó
Sopar i dormir a Salomó
– 3er dia: 28 d’abril
9:00 Sortida des de Salomó
Aproximadament a les 17:30, arribada a la desembocadura, a Tamarit.
Agustí Guillamón neix a a Barcelona el 1950. Els seus pares eren obrers tèxtils. Fins els 13 anys viu al barri obrer de Poble Nou i després a La Verneda. Va obtenir la llicenciatura d’història contemporània a la Universitat de Barcelona. La seva tesina, dirigida per Muniesa tractava la militància i el pensament polític d’Amadeo Bordiga.
L’atur a Catalunya ha crescut en 17.100 persones durant el primer trimestre del 2013 fins a arribar a un total de 902.300 desocupats, xifra que suposa un augment de l’1,94% i que situa la taxa d’atur en el 24,53%, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) fetes públiques aquest dijous 25 d’abril per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Jean-Marc Rouillan era anarquista durant
el maig del 68 i, més tard, es va convertir
en guerriller fundador del Movimiento
Ibérico de Liberación (MIL), els Grupos de
Acción Revolucionaria Internacionalista
(GARI) i Action Directe. Tolosa, que en
aquell temps era la capital de la segona
Espanya, la dels
rojos
, va ser la seva escola. Durant el maig del 68, es va comprometre amb el moviment revolucionari i va
tenir l’oportunitat de conèixer persones
que havien fet la revolució a Espanya.
El 18 d’abril es va portar a terme a Barcelona una conferència de delegades i delegats de CGT Catalunya sobre la nova retallada de les pensions, a càrrec d’Àlex Tisminetzky, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda.
La Conferència de Delegats i Delegades va comptar amb una important assistència, no solament de representants dels treballadors, sinó que va tenir també la presència de nombrosos afiliats, com no podia ser d’altra manera en el nostre Sindicat.
La presentació i obertura va córrer a càrrec del Secretari de Formació de CGT Catalunya qui, a més de recordar que és la tercera ocasió que tractem el tema durant l’últim any i mig, donada la importància de la qüestió i les constants modificacions efectuades, va efectuar a continuació un recorregut sobre els canvis que el contingut ha sofert en aquest període, amb especial incidència que en el tret de sortida que va donar el govern socialista de Rodríguez Zapatero amb el suport dels sindicats institucionalitzats, qui al gener de 2011 van acceptar la prolongació fins als 67 anys de l’edat de jubilació i l’augment del cicle de les bases de cotització per a calcular la pensió des dels 15 fins als 25 anys.
A continuació el ponent Alex Tisminetzky, del Col.lectiu Ronda, va desplegar els continguts de la Conferència, amb especial incidència en la penalització del 2% anual per anticipar la jubilació, encara que es disposi de la base màxima; de la importància que adquireixen els Expedients de Regulació d’Ocupació, on a més d’augmentar dels 61 als 63 anys l’edat, forcen a la no impugnació dels mateixos en cas de desacord ja que la declaració d’improcedència de l’acomiadament pot implicar la impossibilitat d’anticipar la jubilació; de l’enduriment de les condicions per a aplicar els coeficients reductors; sobre les llacunes que s’aplicaran en el cas de les activitats considerades perilloses;…
Així mateix, va resultar significativa la referència a la Comissió d’Experts de nova creació que haurà de fixar el factor de sostenibilitat del sistema, d’especial rellevància, atès que, entre altres possibles, haurà de tenir en compte l’edat ordinària de jubilació, l’esperança de vida, els anys de cotització, la inflació, el creixement del PIB,…
En relació amb la jubilació parcial es van presentar les noves condicions: l’augment de l’edat des dels 61 als 63 anys, així com el de la cotització que s’estén fins al 100% de la cotització. Que aquestes normes entren en vigor en la seva plenitud a partir del 1 de gener del 2019 i que serà d’aplicació encara que només es treballi un dia i es provingui del sistema anterior. Una altra de les qüestions exposades té relació amb els subsidis, augmentant l’edat dels 52 als 55 anys i la incidència per a la seva consecució de la Renda de la Unitat Familiar.
En document adjunt teniu el dossier sobre la nova reforma de les pensions utilitzat en la conferència de delegats i delegades.
