La responsabilitat social és signar un acord després de 1.100 víctimes mortals i 1 mil·lió de signatures i amb mig mi·lió de persones protestant als carrers de Daka?
El 16 de maig, a les 19h,
ens trobem totes a les portes de les seus del PP.
Convocatòria Escarni Feminista pel Dret a Decidir #EscracheFeminista
DIJOUS 16M, 19 HORES, COMTE D’URGELL 249, BARCELONA
Quedem a Ca la dona a les 17.30h per anar juntes. Una companya fa guió i farà de facilitadora.
Conferència el 17 de maig a Sallagosa (Alta Cerdanya): «1936-1939. La primavera llibertària a Puigcerdà»
Conferència organitzada pel Grup Puig Antich de la Coordinadora de Grups Anarquistes (CGA)
DIA: 17 DE MAIG
HORA: 19 HORES
LLOC: SALA DEL CINEMA DE SALLAGOSA
Reunió / Debat entorn de la Cerdanya llibertària 1936-1939 (Sallagosa, Pyrénées-Orientales)
Els esdeveniments que van tenir lloc a Espanya entre els anys 1936 i 1939 han estat objecte d’estudis històrics, universitaris,… El parèntesi anarquista que va tenir el seu origen en els fets del 19 de juliol de 1936 i que es va perllongar, a determinades regions, més enllà del cop d’estat contrarevolucionari del maig de 1937, ha estat sovint explicat de forma molt crítica per part dels adversarisde la «primavera llibertària».
L’Assemblea espontània, temporal i autònoma del FCAB torna a la càrrega amb una nova edició del Festival de Cinema Anarquista de Barcelona, que tindrà lloc entre el 15 i el 18 de maig a la Casa de la Solidaritat (Vistalegre 15, Barcelona).
Projeccions:
– Dimecres 15 maig
If a tree falls: A story of the Earth Liberation Front
Esclaus [curt]
Cuando los árboles se agitan
No TAV, los indios del valle
Un paseo antes del mediodia [curt]
La sombra del fracking
Fallas 37 [curt]
Autodefensa: sobre “violencias” desde Valparaíso
– Dijous 16 maig
Black Block
Impunitat [curt]
Del poder
Anál-isis callejero
Antifa – Chasseurs de Skins
Caixa Postal 195 [curt]
3 videos curts de la Productora de Comunicación Social (Chile)
25é aniversari el Lokal
15 anys Can Vies – 15 anys esbossant noves realitats
– Divendres 17 maig
Bab Sebta
Avec le temps [curt]
Improvisació musical sobre projeccions video
Into the fire
Sobren Raons. Tanquem els CIE’s
La ciudad era nuestra
Desorden [curt]
Masterskaya
– Dissabte 18 maig
Històries del MIL amb Jean-Marc Rouillan
Dos millones menos [curt]
From the Back of the Room
Santa Madre Virgen Reina [curt]
Yo soy la Vero
Siempre será La Pastora
Los obreros [curt]
La reina de los bandidos
Per a més informació sobre el festival, les pel·lícules, documentals i curts, i els horaris de projecció, aneu al web http://www.fcab.tk/
Vídeo promocional:
Hi col·laboren:
Aldarull Llibreria http://acciocultural.org/
Ateneu Llibertari de Sants http://www.ateneullibertari.info/
Si vols deixar-los una pel·lícula o documental en el format que sigui, o trobar algun film que s’hagi projectat al festival, els pots trobar a la Llibreria Aldarull, C/ Torrent de l’Olla 72, 08012 Barcelona; o a l’Ateneu Llibertari de Sants, C/ Maria Victòria 10, 08014 Barcelona.
Anunciem que el proper dijous 16 de maig i continuant durant els nou següents dijous fins el 18 de juliol, tindrà lloc el Curs Prevenció de Riscos Laborals 50 h, en horari de de 9 a 14 h i el lloc de celebració la 10a planta de Via Laietana 18, a les aules de formació del CESL.
Més informació:
Pepe Berlanga Garcia
Secretaria de Formació
Secretariat Permanent – Comitè Confederal
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT de Catalunya)
Via Laietana 18, 9a planta
08003 Barcelona
Tel.: 933 103 362
Mòbil: 691 204 900
Fax: 933 107 110
Correu electrònic: formacio@nullcgtcatalunya.cat
El fracàs del neoliberalisme
El dogma neoliberal ha dominat la cultura política, econòmica i mediàtica dels països de l’Atlàntic Nord des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. Aquest dogma creia que la crisi actual es devia a una despesa pública excessiva que havia ofegat amb el seu pes a l’economia, privant de fons i recursos al sector privat imposibilitándolo a que actués com a motor de l’economia. Com va dir el «guru» dels neoliberals, el president Reagan, el govern (en realitat volia dir el sector públic) «no és la solució, sinó el problema» (discurs inaugural de la seva presidència, gener de 1981). D’aquesta concepció de l’origen de la crisi es derivaven les seves polítiques públiques de retallades i austeritat que intentaven reduir el dèficit i el deute públic dels Estats.
Denegat el desallotjament del bloc de pisos del ‘banc dolent’ alliberat per la PAH de Sabadell
La jutgessa considera que el Sareb no ha portat a terme la funció social que limita la propietat privada, segons la Constitució, i que l’ocupació de l’immoble no li suposa cap «perjudici».
En una sentència que es pot qualificar d’històrica, la responsable del jutjat d’instrucció número 4 de Sabadell ha desestimat la petició de la fiscalia de desallotjar les onze famílies que viuen al bloc de pisos propietat del banc dolent i alliberat des del 13 d’abril per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell (PAHC). La magistrada ha estat contundent a l’hora d’argumentar la decisió i exposa que Societat de Gestió d’Actius Immobiliaris provinents de la Reestructuració Bancària (Sareb) no ha complert la funció social que limita el dret a la propietat privada segons la Constitució espanyola. El banc dolent no ha donat cap a ús al bloc ni ha portat a terme les mínimes tasques de manteniment, de manera que segons la magistrada l’ocupació no li suposa cap perjudici, mentre sí que ho seria per a les famílies sense recursos que han passat a viure als pisos.
Zanon, la fàbrica sense patrons, un exemple de lluita davant la crisi, els tancaments d’empreses i l’atur
El 14 de maig tindrà lloc a Barcelona una xerrada de Raúl Godoy, emblemàtic obrer de Zanón, una de les fàbriques sense patrons més conegudes d’Argentina, autogestionada pels seus treballadors i treballadores.
L’acte, organitzat per CGT-Catalunya i Classe Contra Classe, serà a les 18:00h al Casal del Barri Pou de la Figuera, C/Sant Pere Més Baix 70 (Metro Urquinaona o Jaume I), i forma part d’una gira per diversos països d’Europa per a acostar l’experiència dels treballadors de Zanon als treballadors i joves europeus.
I el 15 de maig tindrà lloc a Igualada una altra xerrada de Raúl Godoy.
El 3 de maig al Col·legi d’Advocats de Barcelona, la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT), formada per 47 associacions i col·lectius de tot l’Estat espanyol, ha presentat el seu novè informe anual sobre la situació de la tortura durant l’any 2012.
Les dades generals de l’informe ens parlen que 851 persones van denunciar haver patit algun tipus de tortura i/o maltractaments a tot l’Estat en 288 situacions diferents. Jorge del Cura, portaveu estatal de la CPDT, ha posat èmfasi que aquestes dades es reparteixen al llarg de tot el territori estatal, afecta nombrosos col·lectius i és practicada per tots els cossos policials. Va destacar-ne les agressions realitzades contra persones que participen de mobilitzacions socials, que sumen un total de 102 situacions en què 591 persones van denunciar algun tipus d’agressió, de les que 53 van ser periodistes que estaven informant, precisament, de les intervencions policials.
L’Ateneu 19J, compromès amb els principis llibertaris i amb els de l’Educació Popular, és un espai virtual que engloba un projecte de formació, agitació i activisme cultural que neix i forma part de la FI de la CGT – Girona.
Prosseguint el camí iniciat el passat mes d’abril aquest dissabte 11 de maig de les 10’30h a les 12’30h als locals de la CGT de Girona, Av. Sant Narcís nº28, entresòl 2a. tindrà lloc un taller teòric – pràctic sobre l’Objecció Fiscal. Com es fa l’Objecció Fiscal?, què fem amb la part dels nostres impostos que deixem de destinar a despesa militar? Debatrem i treballarem sobre aquest tema amb la militant de la CGT a Girona Mariona Parra.
Des de l’Ateneu 19J ens afegim així a la campanya per la desmilitarització dels nostres impostos impulsada per la CGT a tot l’estat. En el tríptic d’aquesta campanya podem llegir «(…) que la forma més perversa d’extensió del capitalisme a nivell mundial és mitjançant el militarisme i la guerra, sent l’Objecció Fiscal a la Despesa Militar la posada en pràctica de la negativa a col·laborar amb aquesta injustícia (…)»
La 3a. sessió de l’Ateneu 19J de la CGT serà el dissabte 25 de maig de les 10’30h a les 12’30h. Farem la presentació de la Fundació Salvador Seguí a Girona a l’espai cedit per la CGT i redescobrirem el llibre “La selección natural y el apoyo Mútuo” de Piotr Kropotkin.
Salut i Participació !!!
Presentació del llibre «CNT. La força obrera de Catalunya»,
amb la intervenció de l’autor,
Ferran Aisa
Dijous 16 de maig de 2013, a les 19h als locals de la CGT a Barcelona, a la Sala Costa i Font, Via Laietana 18, 9a planta.
Organitza: Fundació Salvador Seguí.
Col·labora: Secretaria de Formació de la CGT de Catalunya.
Com bé és conegut, el Govern de la Generalitat anuncià, per sorpresa d’alguns, el desenvolupament d’un gran complex turístic als municipis de Salou i Vila-seca, l’anomenat Barcelona World (recentment corregit com a Bcn World). Amb opacitat, manca d’informació i total absència de participació ciutadana, digna dels anys en que ningú sabia ni què era això de la participació, s’ha gestat aquesta proposta d’esquena a la societat civil, tot vulnerant les directriusen matèria de participació ciutadana i d’avaluació ambiental.
Prudhommeaux, André (1902-1968) va utilitzar els pseudònims de Jean Cello i André Prunier. Va néixer el 15 d’octubre de 1902 al familisteri (associació cooperativa basada en concepcions fourieristes) de Guise, a Aisne. Va passar la seva infància a Guise, Nîmes, Sens i Versalles. El 1927, va formar part de Redressement Communiste, grup de l’Oposició (trotskista) dirigit per Albert Treint. El 1928, es va casar amb la suïssa Dora Ris (coneguda com Dori), amb qui va obrir a París una llibreria especialitzada en història del moviment obrer, La Librairie Ouvrière, que va ser també lloc de trobada i debat de l’oposició comunista. Es va aproximar al bordiguisme i al comunisme de consells.
La modificació constitucional que imposa la supeditació dels pressupostos públics al pagament del deute, abans que la prestació de serveis socials públics, va ser perpetrada a l’esquena de la ciutadania el 27 de setembre de 2011 per la majoria parlamentària del bipartidisme de PSOE i PP, mentre a fora del Congrés dels Diputats es manifestaven ciutadans convocats per moviments socials com el #15M i sindicats com la CGT per denunciar l’austericidi econòmic i social perpetrat, ja que es va imposar un límit de dèficit públic del 0,4% (0,26% del PIB en el cas de l’Administració de l’Estat i el 0,14% a CCAA abans del 2020), i que aquests límits de dèficit estructural establerts a l’article 135.2 de la Constitució Espanyola seran vigents a partir de 2020. Aquest fet posa contra les cordes la viabilitat del sector públic els propers 8 anys, tot per la modificació de la “intocable” Constitució espanyola, que en aquest cas, “miraculosament” fou modificada per exigències de la troika de la UE en tan sols 2 setmanes. Això sí, s’asseguren a desgravar fiscalment les pèrdues a casinos i deixar de perseguir els 90.000 milions d’euros d’evasió fiscal, que evitarien sofriment i retallades massives i ara ens sotmeten al “rigor pressupostari”.
Portem gairebé cinc anys convivint amb un capitalisme desbocat que no accepta límits. Que avança sense pudor i aspira a mercantilizar-lo tot. L’habitatge, la sanitat, l’educació, l’espai públic, les relacions afectives. Per avançar, aquest procés necessita trencar l’autonomia individual i col·lectiva. Aïllar a les persones i reduir-les a la servitud, a la impotencia.
L a criminalització de la protesta ciutadana segueix avançant amb força. Són milers les persones identificades, encausades, multades, expedientades, agredides pel simple fet d’exercir els seus drets a la manifestació i a la llibertat d’expressió.
Les esferes del poder no estan disposades a consentir cap dissidència que no estigui relacionada amb la submissió, el pacte o el reformisme que es practica per part de tot l’entramat d’organitzacions, partits, sindicats, moviments… que formen part del sistema, que el justifiquen i li donen sustentació, que gestionen el sistema social, polític i econòmic que patim. Tot està lligat i bé lligat perquè la festa de l’estafa continuï, sent ells els quals la gaudeixen i el poble qui la sofreix.
En relació als escraches, protesta no nova però sí moderna d’acció directa, que s’estan realitzant per part d’alguns moviments socials, especialment per les persones desnonades, els ressorts primaris del pànic de la classe política han saltat com palanques d’un reactor, titllant aquestes accions com filo-etarres, de pràctiques pròpies de la kale borroka, agressors i intimidadors dels familiars dels legisladors, i tot un llistat de qualificatius facciosos que tenen com intenció convertir a les víctimes de les seves decisions en colpistes que pretenen acabar amb el seu juguet democràtic.
La demagògia, la mentida, l’abús i la desvergonya no tenen límits per a la classe política instal·lada en el poder, instal·lada en el sistema. Les conseqüències de les seves accions i decisions han implicat que milions de persones perdin l’ocupació, que centenars de milers de famílies es quedin sense les seves cases. Quan la misèria entra per la porta, la desesperació surt per la finestra i llavors és impossible intimidar a qui no té res que perdre.
Què espera la classe política de les persones que es veuen en el carrer amb els seus fills, trets a cops dels seus habitatges per les forces del seu ordre i la seva llei? Quin tipus de justícia reclamen per a si els polítics quan no existeix per a la majoria social? Esperen que callem, que ho assumim i busquem el nostre nou formatge o que ens suïcidem?
En un país de caricatura i picaresca on els rics, els poderosos, els polítics roben a mans plenes de les arques públiques, on paguem amb els nostres diners els luxes, excessos i corrupteles de l’elit governant, no pot haver-hi altra resposta, per part de qui es veuen sense no-res, que l’assenyalament d’aquells que són els culpables i inductores d’aquesta situació.
Les seves multes, els seus cops, els seus empresonaments no faran altra cosa que fer créixer encara més la nostra solidaritat, el nostre suport mutu entre qui som castigats per defensar des de plantejaments coherents i radicals les necessitats humanes abans que les mercantils.
* Editorial del periòdic confederal Rojo y Negro d’abril de 2013.
A Europa hi ha classes socials que estan en conflicte
En diverses ocasions he emfatitzat la gran importància i urgència de recuperar categories analítiques oblidades en l’estudi de la realitat econòmica i política-com classes socials, poder de classe, aliances i conflictes de classe, entre d’altres-que són imprescindibles per entendre les crisis financeres i econòmiques avui existents a Europa, a l’Eurozona i a Espanya.
No cal dir que les classes socials han anat variant des que els grans fundadors de l’anàlisi sociològica (des de Marx a Weber) les van definir i analitzar per primera vegada (per a un excel · lent anàlisi d’estructura de classes, veure l’obra de Marina Subirats Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials en les albors del segle XXI . 2012). La validesa d’aquestes categories continua la seva gran potència.
«Angela Merkel no és només un representant del capital alemany, sinó també del capital americà»
– Standard & Poor’s, Moody’s i Fitch, les tres agències de qualificació, ocupen avui el vèrtex del poder i la influència globals. Com es confecciona aquest predomini?
Principalment, perquè aquestes agències tenen la potestat de qualificar-ho tot. Una qualificació imprescindible, d’altra banda, per establir la solvència i poder obtenir un crèdit més o menys favorable. Crèdits de tota mena, accions, certificats, obligacions de deute, hipoteques… Però també corporacions, empreses mitjanes i petites, empreses públiques, ciutats, regions i estats. Amb la diferència que en el cas de les companyies i corporacions són aquestes les que encarreguen la qualificació; o si és el banc qui vol emetre un nou títol, llavors s’adreça a una agència de qualificació i li pregunta quina nota li donarà al títol que vol emetre, tot plegat a un preu molt elevat per obtenir la qualificació. En el cas dels estats, les agències de ràting tenen la llibertat de posar una qualificació a qualsevol estat, sense que els ho encarreguin. L’agència de qualificació pot elegir lliurement sota quines condicions i en quin moment es fa una qualificació d’un estat, encara que això, d’entrada, no li suposi cap tipusde benefici.
GEMMA GARCIA / Setmanari Directa
Després d’una moratòria, el dia 1 de maig va entrar en vigor la Instrucció catalana que limita l’accés a la salut de les persones migrants “sense papers”. El text prometia atenció sanitària a les persones excloses pel Reial Decret estatal, però no és així. A partir d’ara, totes les persones migrants en situació administrativa irregular, que no han tramitat la nova targeta sanitària perquè no n’estan al corrent, perquè no estan empadronades o porten menys de tres mesos només rebran atenció urgent. A les que portin empadronades entre tres i dotze mesos sí se’ls atorga dret a l’atenció primària, entrant en el nivell 1. A partir de l’any, ja es té accés a l’especialista i s’igualen les condicions al de la resta de ciutadanes, el nivell 2. Organitzacions i professionals de la salut s’han organitzat per oposar-se a la llei i denunciar els casos de vulneració del dret a la salut. Fins i tot una iniciativa impulsa una guia pràctica per desobeir la instrucció.
Es convoca Curs de Formació Sindical:
«Aplicació i Efectes de la Reforma Laboral»
Dimecres 15 de maig
a la Sala Costa Font,
als Locals Sindicals de CGT a Via Laietana 18, planta 9, de Barcelona
Horari: de 10 a 14 h i de 16 a 19 h
Les noves (des)regulacions del treball i les conseqüències sobre Salaris,
Organitzat per la Secretaria de Formació i amb la col·laboració de la Federació Comarcal de l’Anoia i la del Garraf/Alt Penedès, el proper dilluns dia 6 de maig fins al 28 de juny, en horari de 9 a les 13.30 h, tots els dilluns es celebrarà el Curs Anàlisi de control financer i de costos, però, l’última sessió i tancament tindrà lloc en divendres i la del 20 de maig passa al 21.
Aquest Curs s’impartirà a Igualada, Edifici Ig-nova Tecnoespai.
Acompanyem Cartell anunciador.
L’historiador Xavier Díez proposa una tesi controvertida: l’autèntic fet diferencial català respecte de la resta del món és l’anarquisme.
El seu últim llibre repassa els orígens i la influència d’aquest moviment a Catalunya.
Curs Contractes, Nòmines
i Seguretat Social
Els divendres
del 3 de maig al 7 de juny
de 9,30 a 13,30 h
al
Centre d’Estudis Sociolaborals(CESL),
El migdia del 1 de Maig l’Assemblea Popular de Reus ha organitzat una concentració lúdico-reivindicativa a la plaça Mercadal de Reus amb taules informatives, activitats i intervencions de diversos activistes socials i sindicals, a la que han assistit més de 200 persones. A continuació, la crònica realitzada pel portal web Pobleviu, que fa un complet repàs al desenvolupament de l’acte:
L’acte de l’1 de Maig a Reus es consolida
Després que l’Assemblea Popular de Reus recuperés els actes de l’1 de Maig a la capital del Baix Camp l’any passat, avui al migdia a la plaça del Mercadal més de dues-centes persones han participat en l’acte lúdic i reivindicatiu organitzat per l’Assemblea per commemorar el Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores. Una performance sobre els desnonaments, una demostració de tango i parlaments de diferents plataformes de lluita han omplert el programa d’actes.
1. RESUM DE LES DADES DE L’EPA DEL PRIMER TRIMESTRE DE 2013
En el primer trimestre de 2013 la desocupació ha arribat per primera vegada la xifra de 6.202.700 aturats, situant-se la taxa d’atur en el 27,61%, el percentatge més alt des que existeixen registres a Espanya. Aquestes xifres resulten encara més descoratjadores en la mesura que es produeixen en un mercat de treball en el qual no només augmenta la destrucció d’ocupació i l’atur, sinó que a això cal sumar-li l’expulsió de població activa cap a la inactivitat (pel efecte desànim que provoca que persones en atur deixin de buscar una feina davant les poques perspectives de trobar-lo) o l’emigració.
Així, el descens trimestral de l’ocupació si situa en 322.300 persones, descens menor que el que es va produir al mateix període de l’any anterior (quan l’ocupació es va reduir en 374.300 persones) i l’atur ha augmentat en 237.400 persones, xifra menor al augment de 365.900 aturats que es va produir en el primer trimestre de 2012. No obstant això, aquestes diferències no són alienes al molt més gran descens en la població activa que, com a conseqüència de l’efecte desànim i l’emigració, s’ha produït aquest trimestre en comparació amb el mateix trimestre de 2012 (els descensos trimestrals en el nombre d’actius van ser de 85.000 personesel 2013 i de 8.400 el 2012).
