Els pressupostos del 2013 destinen 38.590 milions d’euros [1] al pagament dels interessos del deute. En canvi, per pagar les prestacions d’atur es pressuposta una quantitat molt menor: 26.993.000 d’euros.
Llavors, és realment cert que la nostra economia no pot “s

“Si acabes una carrera aquí tens tres sortides: per terra, mar i aire”. Aquest missatge, escrit sobre un cartró i exhibit en una de les primeres manifestacions del 15M, resumeix perfectament el sentir de molts dels titulats universitaris que s’han cansat de no trobar treball, i molt menys un d’acord a la seva qualificació, dintre de les fronteres de l’Estat espanyol.

Les estadístiques d’atur juvenil d’aquest segment són contundents. Actualment, 374.600 joves (de fins a 29 anys) amb formació superior es troben en l’atur. En 2008, els joves en aquesta mateixa situació eren 178.200. I no ha crescut la població en la mateixa proporció.

Estudiem per sobre de les nostres possibilitats? Per a Ignacio Álvarez, economista de Econonuestra, no és així. “El problema no és que la gent estudiï massa i que els joves accedeixin a titulacions universitàries, el problema és l’estructura productiva que ha tingut en les últimes dues dècades la nostra economia, que demandava ocupacions de molt baixa qualificació i baixos salaris durant aquest període”. Fins i tot per a ocupacions per a les quals no era necessària qualificació, accedia abans qui major qualificació tingués, resumeix Álvarez, “com l’accés es privilegiava, a major educació, major accés”.

El 91% de l’ocupació destruïda en els últims quatre anys ha estat de llocs de treball que ocupaven menors de 35 anys, tal com publica l’Enquesta de Població Activa (EPA). El 57,6% dels menors de 25 anys que busca treball no en troba, el que segueix suposant la dada d’atur juvenil més alta de la UE, segons Eurostat. A més, dels que tenen treball en aquesta franja d’edat, un 61,7% té un contracte temporal.

Tradicionalment l’atur juvenil ha estat superior a l’atur total. Per a Ignacio Álvarez, “és una qüestió estructural, que té a veure amb el tipus de model productiu i amb la realitat demogràfica”, encara que matisa que “hi ha un component normatiu legal que ha fet que això s’accentuï amb els anys”. No obstant això, el que sí és una novetat respecte a la sèrie històrica és que la població jove s’està veient afectada per l’atur de llarga durada, ja que un 40% dels joves parats en 2012 es troben en aquesta situació. La incapacitat d’aquest grup per a assolir la independència econòmica a causa de la inestabilitat contractual i els baixos salaris ha aprofundit la desigualtat i la pobresa. El 38% dels 11,6 milions de persones en situació de pobresa o en risc de caure en ella té entre 18 i 35 anys, segons dades de la Xarxa contra la Pobresa i l’Exclusió Social.

Plans d’ocupació

Amb aquest panorama, el 28 de febrer, els 27 ministres europeus de Treball van establir l’acord “polític” de fixar per al pròxim any la garantia que qualsevol menor de 25 anys rebi una oferta d’ocupació “de bona qualitat”, un aprenentatge o pràctiques que li permetin incorporar-se al mercat laboral als quatre mesos d’haver abandonat el sistema educatiu o haver deixat el seu anterior lloc. Es tracta d’una recomanació i no un acord vinculant, el que no ha impedit a la Ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, afirmar que tenim “els deures fets” per a aplicar la “garantia juvenil”, gràcies a la recentment aprovada Estrategia de Emprendimiento y Empleo.

Aquesta mesura, aprovada via Reial decret el 22 de febrer, se centra a bonificar les quotes de la Seguretat Social a les empreses que contractin menors de 30 anys sense experiència laboral prèvia sota la fórmula del contracte a temps parcial amb vinculació a la formació. El Govern es va comprometre a destinar 3.500 milions d’euros en els pròxims quatre anys (un 30% d’aquesta quantitat procedirà del Fons Social Europeu), dels quals fins a la data només estan pressupostats 1.750 milions.

Per a Adoración Guamán, professora de Dret en la Universitat de València, aquesta bateria de reformes “ens duu a una situació en la qual una persona quan compleix els 16 anys pot entrar en una dinàmica d’encadenament contractual que li dugui fins als 30 anys enganxant contracte formatiu darrere de contracte formatiu i després fins i tot contracte en pràctiques”, la qual cosa suposa una precarietat contínua, ja que, com explica Guamán, “els contractes de formació i aprenentatge tenen un salari menor que el fixat per conveni perquè la seva jornada té una part que es dedica a la formació i altra al treball efectiu en l’empresa, i aquesta formació pot impartir-se allí, pel que és difícilment controlable que siguin hores de formació i no de treball”.

En els contractes en pràctiques, per als quals es requereix haver arribat a alguna titulació, universitària o no, es permet que aquest títol s’hagi obtingut pel contracte anterior de formació i aprenentatge, és a dir, “s’elimina l’àmbit de temps entre la teva finalització dels estudis que donava dret al contracte en pràctiques, el que vol dir que mentre siguis menor de 30 anys podran dir que estàs posant en pràctica estudis adquirits”, explica Guamán. Fins als 30 és possible ser contractat com becari encara que s’acabi la carrera als 21 o el mòdul als18.