Formació
Vídeos: Quant paga l’estudiant? Informe de l’Observatori del sistema universitari
Informe de preus de matricules i beques a universitats a Europa:
18/01/2013 - 20:52:13
Ámbit: Ambits
Premsa
Vídeos: Vicenç Navarro: L’atac al model social europeu
Vicenç Navarro és un politòleg i sociòleg català, expert en economia política i polítiques públiques, ha estat catedràtic d’Economia Aplicada en la Universitat de Barcelona, actualment és Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials en la Universitat Pompeu Fabra i és també professor a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore.
18/01/2013 - 20:29:05
Premsa
Vídeo: Santiago Vidal (jutge): “si els jutges volguessin, aturarien les retallades i privatitzacions”
18/01/2013 - 18:03:31
Premsa
La crisi dispara la desigualtat social a Catalunya
El país supera amb escreix la polarització mitjana europea pel que fa a la distribució de renda entre les classes més riques i les més pobres.
L’esclat de la crisi ha disparat la desigualtat social al Principat, de manera que la diferència entre la renda acumulada per les classes més benestants i les més desfavorides no han fet altra cosa que augmentar. Segons l’estudi Crisi, trajectòries socials i educació, elaborat per la Fundació Bofill i presentat aquest dijous, mentre que fins al 2008 les desigualtats socials a Catalunya s’havien mantingut dins la mitjana europea, ara ja són força més accentuades, tot i que encara no arriben al nivell del conjunt de l’Estat espanyol. El 20% de la població més rica acumula 5,8 cops més renda que el 20% més pobre, mentre que la mitjana europea està per sota de 5 i a l’Estat espanyol s’enfila fins a 6,8. Al Principat, el 2005 aquest índex se situava en 4,75 i les darreres dades analitzades són del 2010, de manera que la desigualtat a dia d’avui podria ser encara mésaccentuada.
18/01/2013 - 15:30:46
Premsa
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca convoca mobilitzacions pel dret a l’habitatge el 16 de febrer
El proper mes de febrer farà quatre anys que es va crear la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i els impulsors volen aprofitar l’ampli suport popular que les seves demandes han aconseguit per redoblar la pressió i obligar el món polític a moure fitxa. A final de mes presentaran al Congrés les últimes firmes per poder tramitar una iniciativa legislativa popular (ILP) que obligui el Congrés a debatre l’afer de la dació en pagament, és a dir, que l’entrega del pis serveixi per saldar el deute del propietari i que no el deixi sense casa i hipotecat per tota la vida.
17/01/2013 - 11:55:36
Gènere / Dona
Es publica un llibre sobre El Lokal, un racó llibertari a Barcelona, vint-i-cinc anys de cultura i pràctica antagonista
Es publica un llibre coral sobre el Lokal, testimoni d’un espai antiautoritari i de lluites de finals de la dècada dels vuitanta fins ara a Barcelona.
Hi ha espais creats pels moviments socials, com el Lokal del carrer de la Cera, que superen el caràcter temporal d’altres iniciatives i esdevenen paisatge actiu de les lluites que emprenem. El llibre que acaba d’aparèixer narra una possible història del Lokal i ho fa des de les vivències de gent que hi va participar. Així, esdevé un testimoni de l’activisme sorgit desprésde la derrota al referèndum de l’OTAN.
17/01/2013 - 03:16:00
Premsa
Portugal, cada vegada més ‘entroicat’
Els portuguesos pateixen la pujada de l’atur i l’única expectativa dels joves és sortir del país. Mentre, ja es parla d’un país ‘entroicat’ (sota la troica).
A Lisboa, en les botigues del multicultural barri de Graça, que vigila la ciutat des d’un turó, s’ha recuperat el vell hàbit de fiar la compra. Dos pollastres sencers ascendeixen a cinc euros; el quilo de tomàquets, a gairebé dos; i el paquet d’arròs, a poc més de setanta cèntims. Tot junt dóna perquè una família enganyi la fam mitja setmana. Encara que cada vegada més hi ha qui no pot permetre-se’l conforme avança el mes, i és ja habitual que carnissers i fruiters apuntin els deutes dels seus clients en una sort de solidaritat veïnal amb la qual plantar cara a la crisi.
Pèrdua de poder adquisitiu
No és per a menys: el 2013 el sou mig a Portugal, escanyat després de la reducció dels trams de l’IRPF orquestrada per l’Executiu de Pedro Passos Coelho, es reduirà a poc més de 700 euros.
Seran els 1,8 milions de pensionistes els que més complicat ho tindran a l’hora de quadrar els seus comptes amb una paga que, per regla general, no superarà els 400 euros i amb la qual haurien de plantar cara a un increment del 15% en el preu del transport públic o a la pujada del 13% de la factura de la llum del passat any.
L’atur, una de les cares més amargues de la crisi, afectarà al 15% de la població activa i, sense previsions de canvi al llarg del nou exercici, l’emigració, que està provocant un buit demogràfic en l’interior, seguirà sent la gran taula de salvació per als joves. Luanda, Rio de Janeiro, Sao Paulo o Macao, els emergents centres de la lusofonia que des de fa anys atreuen als graduats portuguesos, tornaran a convertir-se en destinacions cobejades per a una generació extraordinàriament preparada que no troba lloc en el seu país natal. El primer ministre ja va animar als seus ciutadans a forjar-se un futur fora de Portugal el passat any, i els seus esforços se centraran a esprémer els recursos dels que es quedin.
Un IVA del 23%
Amb un IVA que se situa ja en el 23% i que paradoxalment ha provocat una disminució dels ingressos generats per aquest impost en les arques de l’Estat, el nou atac plantejat per un Passos Coelho llastrat per baixíssims índexs de popularitat, afectarà als autònoms que no puguin plantar cara als seus pagaments a la Seguretat Social. Segons va informar la televisió pública RTP, podran incórrer en penes de presó aquelles persones el deute de les quals amb aquesta institució sobrepassi els 3.500 euros, quan anteriorment el límit estava en 7.000. Hi ha qui afirma que el 2013 s’estarà millor en la presó en un Estat en el qual molts se senten ignorats quan no perseguits per la classe política.
La passada tardor, a la llum d’una enquesta feta pública pels principals mitjans de comunicació portuguesos, el 87% de la població va dir sentir-se “desil·lusionada amb la democràcia”, si bé el nombre de descontentaments podria haver augmentat encara més en els últims mesos. D’antuvi, en una votació organitzada per Porto Editora, la major indústria llibretera del país, els portuguesos han triat l’adjectiu ‘entroicat’ com paraula de l’any 2012 a Portugal. Segons el comunicat fet públic pel grup editorial, el neologisme s’aplica a aquella persona “obligada a viure sota les condicions imposades per la troica” i col·loquialment, a aquell que està “en una situació difícil; fastiguejat, fotut”.
El 2013 en els carrers de Graça, on les notes del fado es confonen amb les veus dels indis que juguen al críquet, caldrà seguir fiant la carn i la verdura als ‘entroicats’ però ja ningú sap fins a quan.
* Un article de David Martín Marcos publicat al web de la revista Diagonal.
17/01/2013 - 01:17:42
Premsa
Cas Pallerols, quan els que roben són rics i poderosos
Ja ho deia ma padrina que a la presó només hi ha pobres i els rics, quan roben, que és sovint, mai no hi fan cap. És a dir que si mai robeu, robeu molt, esdevingueu uns grans lladres i us estalviareu la privació de llibertat, altres inconvenients diversos i que us anomenin “lladres”, tot i que ho sigueu. Tan lladres, almenys, com ho és aquest empresari andorrà que es diu Fidel Pallerols, la seva colla d’amics (Vicenç Gavaldà, Lluís Gavaldà, Santiago Vallbé) i el partit Unió Democràtica de Catalunya (UDC), membre del Govern de Catalunya en coalició amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Uns lladres que, per no anar a la presó han admès haver robat milions d’euros a través de subvencions del Departament de Treball entre els anys 1994 i 1999, quan a més van destinar una part del botí a finançar irregularment, és clar, el xiringuito UDC. Estranyament, la premsa no s’hi refereix com a lladres amb totes les lletres, tot i que en aquest cas ells mateixos han admès que ho són, ni tampoc surten a les pàgines de successos sinó a les de política; estrany, realment estrany…
16/01/2013 - 12:48:07
Acció Sindical
La consultora informàtica Alten manté els acomiadaments i la rebaixa salarial
La multinacional francesa manté la proposta d’Expedient de Regulació d’Ocupació sobre 141 treballadors en la reunió celebrada el matí d’ahirdilluns amb els sindicats.
El conflicte en la consultora d’informàtica Alten, que va dur a la convocatòria d’una vaga indefinida la setmana passada, ha tornat a obrir-se després de la reunió del dilluns entre l’equip jurídic de la multinacional i els sindicats CGT i CCOO.
Malgrat que després de dos dies de vaga la representació de la companyia va acceptar la retirada de l’Expedient de Regulació d’Ocupació que afecta a 141 empleats i empleades, Alten ha insistit en el seu pla inicial durant la reunió celebrada en el Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (AVENC).
Fonts del sindicat CGT a Alten consultades per DIAGONAL han informat que el sindicat es retira de les negociacions i reprendrà les mobilitzacions a partir del dia 16 de gener, si bé la forma d’aquestes protestes no s’ha decidit encara. Segons CGT, la representació de CCOO a l’empresa sí ha accedit a mantenir les converses atès que tal va ser el mandat de les assemblees celebrades per la plantilla després de la vaga de dos dies. La posició de CGT és que abans de qualsevol negociació la companyia ha de retirar l’ERO. Diagonal s’ha posat en contacte amb el gabinet de premsa de la companyia sense rebre resposta.
Les pròximes reunions entre l’empresa i la delegació de CCOO seran el dimarts 15 a les 9.30 i el dimecres 16 a la mateixa hora. La plantilla dels tres centres (Madrid, Barcelona i Valladolid) coneixerà els detalls d’aquesta reunió en assemblees que se celebraran la tarda del 16.
A part del ERO contra 141 empleats amb 20 dies d’indemnització per any treballat, l’empresa s’està acollint a l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors per a reclamar una rebaixa salarial de fins al 10% i la retirada del complement per incapacitat temporal. L’article 41 inclou com raons objectives per al canvi substancial de les condicions de treball “provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció”.
En un comunicat publicat a primera hora del matí del dimarts, CGT crida a la plantilla a una nova vaga el dia 16 i a una assemblea la tarda del dimarts en els locals del carrer Alenza a Madrid.
* Publicat al web de la revista Diagonal
https://www.diagonalperiodico.net/global/la-consultora-informatica-alten-mantiene-despidos.html
No és negociació, és submissió
A la Vaga indefinida a Alten
Aquest dilluns l’empresa va mostrar el que entén per negociació: una repugnant pantomima per a estirar els dies fins al venciment del termini de consultes de l’ERO, el pròxim 17 de Gener.
Si la seva postura oficial era que es buscaria un acord per a retirar l’ERO, empesa per les reeixides jornades de Vaga realitzades per la plantilla, els fets mostren que menteix i escup sobre els drets de la plantilla intrigant per a això.
Aquest Diumenge rebem un correu de l’empresa amb un document proposta d’acompanyament de l’ERO. Si es busca un acord per a retirar-lo, per què posar-se a debatre el detall tècnic de l’ERO? Us ho vam adjuntar aquí.
Diuen que negociarien l’article de rebaixes salarials (article 41) però avui mateix l’empresa envia un mail a la plantilla dient que és l’últim dia per a acollir-se a l’apartat de rescissió de contracte.
El ‘calendari’ de falsa negociació justament acaba el 16 de gener a la tarda perquè la plantilla pugui escollir entre esglai o mort sense vaga ni pressió alguna. És obvi que amb aquesta aixecada de camisa i sense pressió ni es retirarà l’ERO ni l’article 41. Només algunes engrunes ja previstes per a així justificar papers ‘responsables’ mentre es riuen de la plantilla darrera de la porta.
Però podem ennuegar-los el riure, podem presentar-nos en la seva festa, podem fer-nos respectar, podem tornar a posar-los contra l’espasa i la paret, podem no acceptar callar la seva prepotència i burla a cada treballador de Alten.
Per què fan aquestes maniobres? Perquè se’ls va fer suar i no volen que torni a repetir-se.
Aquest dimecres 16, no segueixis el joc a l’advocat. Esborra-li el seu somriure fent això:
Si vius a Madrid, acudeix a l’assemblea de treballadors d’avui dimarts 15 a Alenza nº13 a les 19:00.
Tota la plantilla de Alten anem a la Vaga el dimecres 16. Acudeix a les concentracions que es faran en els centres de treball.
Coordinadora d’Informàtica de la CGT
15/01/2013 - 19:45:03
Cursos de formació
Curs introductori i bàsic del delegat/da sindicat de la CGT a Girona
Curs introductori i bàsic del delegat/da sindicat de la CGT que tindrà lloc a Girona, els dies 26 de gener al Centre Cívic Ter, C/ Can Sunyer 46, en horari de 10 a 14 h, i el 2 i 9 de febrer de 2013 al Centre Cívic Sant Narcís, Plaça Assumpció 26-27, en horari de 10 a 13 h.
Organitzen: CGT Girona i Secretaria Formació CGT Catalunya.
Adjuntem cartell anunciador i temari del curs.
15/01/2013 - 02:33:00
Gènere / Dona
Concentració el 18 de gener a Tarragona contra les agressions sexuals arreu del món
Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona) convoca una concentració de rebuig a les agressions sexuals que pateixen les dones arreu del món. La concentració tindrà lloc el proper divendres 18 de gener a les 20h a l’estàtua dels Despullats (Rambla Nova, Tarragona).
La convocatòria sorgeix motivada per la segona violació múltiple a un autobús denunciada a la Índia, poc després que una jove morís quinze dies posteriors a la violació múltiple i a la pallissa de la que va ser víctima, també en un autobús.
15/01/2013 - 02:19:45
Premsa
Comprar deute públic amb diners de la Seguretat Social?
L’anunci sobre la possible decisió de l’actual Govern de realitzar inversions del Fons de Reserva de la Seguretat Social en l’adquisició de deute públic espanyol, mereix la màxima atenció.
Perquè l’assumpte va molt més allà de jugar a la Borsa amb els diners de qui van ser cotitzadors i ara ja no siguin ni tan sols jubilats. Per a exposar breument unes idees, diré que la utilització del Fons de Reserva de la Seguretat Social per a adquirir deute públic espanyol significa desproveir-la de l’objectiu primigeni de garantia financera per al pagament de les pensions en anys de conjuntures econòmiques adverses, ja que transvasa aquesta garantia “despolititzada” a les finances de l’Estat espanyol que ara per ara són incertes per diverses raons objectives, que sintetitzo així:
Primera raó. La política del govern actual contra el dèficit manté o incrementa la recessió econòmica en un cercle viciós infernal (dèficit – retallades – menor PIB – menys recaptació – més dèficit – mes retallades – més dèficit…) que porta a més endeutament (l’endeutament del país, no el de l’Estat, ja ha superat el PIB em sembla haver llegit). I és un endeutament públic cada vegada més costós; com reflecteix i demostra l’actual nivell de la mal anomenada prima de risc, és a dir, de la major rendibilitat que exigeixen els “inversors” en bons sobirans d’Espanya perquè valoren la major incertesa en el futur i la possibilitat d’una quitació en algun moment futur (això són ja comentaris en “la comunitat financera” anglosaxona, per descomptat). Recordeu quan la “prima” de 175 punts sobre el bo alemany el 2010 era ja una fita històrica?
Segona raó. Com aquest endeutament creixentment costós requerirà majors terminis d’amortització, hi hagi rescat o no hi hagi rescat europeu, no cal ser pessimista per a preveure una quitació del deute públic espanyol (i aquesta és una de les raons de l’alt nivell actual de la “prima de risc”), la qual cosa significaria una devaluació del valor de mercat del deute públic espanyol emès i seria disminució addicional del Fons de Reserva, si el govern porta a terme aquesta decisió política.
Tercera raó. Aquesta decisió política fa preveure i témer que tingui per objectiu polític últim una futura baixada generalitzada de les pensions de la Seguretat Social qualsevol que fossin els drets adquirits. Ja vam veure com no es va respectar pel govern de Zapatero el Pacte de Toledo ni tampoc per aquest Govern de Rajoy encara que estava ja en la legislació vigent des dels anys vuitanta. Aquest objectiu polític últim seria de molt més abast com seria ampliar el mercat espanyol inserit en els mercats financers globals, que és l’objectiu del neoliberalisme financer vigent.
* Juan Hernández Vigueras és membre del Consell Científic d’ATTAC Espanya
http://www.attac.es/2013/01/11/%C2%BFcomprar-deuda-publica-con-dinero-de-la-seguridad-social/
14/01/2013 - 02:26:00
Gènere / Dona
Tunísia, la revolta permanent
El 17 de desembre de 2012 es commemorava el segon aniversari de l’inici de les revoltes a Tunísia. Dos anys després, la població segueix al carrer manifestant-se per poder aconseguir una transició realment democràtica.
El 17 de desembre de 2010, Mohamed Bouazizi es calava foc públicament a ell mateix en un acte de reivindicació i protesta contra la greu situació econòmica en la que Tunísia estava immersa. Bouazizi era un jove llicenciat en informàtica però estava a l’atur a causa de les poques oportunitats que Tunísia oferia. Poc imaginava que el seu acte desencadenaria una allau de revoltes que van acabar amb la fugida del llavors president Zine Abidine Ben Ali, que governava el país des de feia 23 anys sota un règim autoritari. I és que Bouazazi només va ser el detonant d’unes causes estructurals que van propiciar les primeres manifestacions i van desencadenar una revolta generalitzada que a més va sobrepassar les seves fronteres i va despertar la societat civil de tot el món àrab.
14/01/2013 - 02:24:43
Premsa
Quan comprar barat surt car
Tres, dos, un, zero. Les rebaixes ja són aquí. Ofertes, descomptes, % d’estalvi… ocupen aparadors de botigues i centres comercials. És el moment de comprar i comprar barat. Però, ¿és realment tan barat allò que comprem? Què s’amaga darrere de peces de vestir i aparells electrònics? Qui guanya i qui perd amb la nostra compra? Sovint el que sembla barat pot resultar molt car.
13/01/2013 - 18:35:37
Premsa
El 12 de gener, una de les més grans manifestacions de la història del moviment anarquista grec recorria els carrers d’Atenes
12 de gener de 2013: un crit de llibertat, solidaritat i esperança, en la lluita contra la repressió i el totalitarisme
Les manifestacions massives realitzades el dissabte 12 de gener en 14 ciutats del territori de l’Estat grec van donar una primera resposta a la recent onada repressiva deslligada pel règim, contra okupes, centres socials auto-organitzats, ràdios lliures i lluitadors socials.
Desenes de milers de persones es van manifestar contra la repressió dels aparells estatals i paraestatals, la feixistització de la societat i la imposició del totalitarisme.
Atenes: Una de les manifestacions més massives en la història del moviment anarquista
A Atenes es va realitzar una de les manifestacions més massives i millor organitzades en la història del moviment anarquista-antiautoritari. Durant unes dues hores més de 10.000 persones van estar marxant per una gran part del centre de la ciutat, cridant lemes contra la repressió, el paper de l’Estat i la Policia, i a favor dels detinguts en la reocupació de la okupa “Vila Amalías”.
13/01/2013 - 18:22:52
Premsa
Banc dolent
Que ens prenen el pèl tot sovint no cal que ho digui jo ara i aquí que ja ho sabem de fa molt. Algunes vegades, però, la presa de pèl es produeix o intenten fer-la a ple sol, a plena llum del dia, sense ni respectar la regla no escrita aquesta de fer els crims més fastigosos d’amagat, a plena foscor, amagant-se i tota la pesca, i aleshores, com que ja sabem que quan parlen només solten mentides, ens produeixen una ràbia especial.
13/01/2013 - 17:35:03
Formació
Curs “Mitjans de comunicació i perspectiva de gènere” el 19 i 26 de gener a Barcelona
Dones, migrades i del sud, als mitjans de comunicació.
Introducció al periodisme amb una visió de gènere, classe i ètnia.
Dissabte 19 i 26 de gener, a l’Espai cultural La Llibertària, c/Torrent de L’Olla 72, Vila de Gràcia, Barcelona.
Programa estructurat per sessions:
19 de gener de 2013, de 10 a 14h.:
– Invisibles i menystingudes.
Invisibilització i homogeneització de dones, migrades i del sud en l’agenda informativa. Objectes/subjectes invisibilitzats; redacció androcèntrica, sexisme lèxic, infravaloració, jerarquització informativa, divisió sexual del treball al món de la comunicació i el periodisme, esviaix de gènere en recerca de fonts, protagonistes, portaveus, dades. Estudis de representació de gènere en els mitjans: Capítol J de la Plataforma d’Acció de la Plataforma de Beijing 1995, Projecte Global de Monitoreig dels Mitjans(PGMM), estudis estatals i nacionals.
13/01/2013 - 17:34:25
Premsa
Habitatge: dret social o mercaderia?
El dret a l’habitatge és un dret social inclòs en nombrosos tractats internacionals i en les legislacions dels estats europeus, però de fet aquestes eviten fer referències concretes a aquest compromís adquirit i ni especifiquen si una persona pot invocar el seu dret a un habitatge en cas de no poder obtenir-ne un amb els seus propis mitjans ni, encara menys, expliquen com podrien fer-ho.
13/01/2013 - 12:59:09
Acció Sindical
L’Assemblea de treballadors de ACEROS PARA LA CONSTRUCCIÓN SA de l’Arboç acorda fer vaga a partir de dilluns 21 de gener
Els treballadors i treballadores de la ACEROS PARA LA CONSTRUCCIÓN SA (l’Arboç del Penedès), pertanyent al grup CELSA, han decidit en assemblea celebrada el divendres dia 11 de gener anar a la vaga.
La convocatòria es formalitzarà el dilluns 14 de gener per donar cobertura legal a la vaga que es durà a terme des del dia 21 fins al 9 de febrer, data “oficial” de la finalització del període de consultes de l’ERO presentat per l’empresa i que pretén acomiadar a 25 treballadores d’una plantilla total de 82 treballadors, una rebaixa salarial d’un 20%, un increment de 9 diesde jornada.
13/01/2013 - 02:32:23
Premsa
Dinar pro-Pèsol Negre diumenge 13 de gener, a l’Ateneu Popular Rocaus de Sallent
En document adjunt teniu el cartell del dinar pro-Pèsol Negre de diumenge 13 de
gener a les 14 h a l’Ateneu Popular Rocaus de Sallent. A 10 euros el
dinar.
Entre totes tirem endavant les publicacions anarquistes. Salut!
Més informació:
– Pèsol negre nº59. Novembre-Desembre 2012:
12/01/2013 - 19:17:00
Jurídica
A l’Estat espanyol: 645,30 euros mensuals de Salari Mínim al 2013, tan sols un 45% del salari mínim existent a França
Aquesta era la notícia publicada el passat 29 de juny de 2012:
França eleva el salari mínim dels seus treballadors a 1.425 euros
El Govern socialista del francès François Hollande ha decidit elevar el salari mínim dels treballadors francesos un 2%, fins als 1.425 euros, a partir del pròxim 1 de juliol de 2012, segons ha informat el Ministeri d’Ocupació gal.
12/01/2013 - 16:14:10
Memòria històrica
Antonia Lisbona Celma, exemple de lluitadora infatigable per un mon millor
Recordem a Antonia Lisbona Celma (Juny 1914 a La Codoñera (Aragó) – Maig 2012 a Fourques (Pirineus Orientals), militant de FIJL a Calanda i de la CNT a Barcelona i exili. Lluitadora per un mon més just i solidari. Queden ja molt pocs testimonis de lluitadors de la revolució social del 36, de la resistència i de l’exili llibertari. Antonia Lisbona és una representant digne i íntegre dels milers de lluitadors anònims que varen patir el genocidi franquista, presó i exili.
Antonia Lisbona i el seu company Miguel Grau varen deixar la memòria escrita de la gesta i epopeia que varen viure. Unes memòries d’amor i revolució on expliquen la història viscuda per ells mateixos. Miguel Grau fou detingut per participar a la insurrecció anarquista del desembre 1933 i fou milicià de la columna Ortiz.
Ells, com molts altres llibertaris sobrevivents, han deixat constància de la revolució social ignorada, denigrada i tergiversada. Aquestes memòries son una contribució de gent humil, autodidactes, que varen cultivar el pensament enmig de les adversitats i volien aprendre i discernir per ells mateixos. Aquestes micro-històries són molt valuoses i necessàries per desemmascarar l’engany de la història oficial, que encara avui patim. Son una resposta al silenci i menyspreu dels historiadors i Poders.
10/01/2013 - 17:06:22
Premsa
Diccionari de butxaca: bandera
Les banderes són tema de discussió freqüent en cercles llibertaris i moviments socials. Arriba la mani del dia X, convocada via xarxes socials: duem banderes de la nostra organització? Comença la mani de l’1 de maig: qui agafa les banderes? Fem banderoles d’un sol ús per poder-les distribuir entre els assitents i tenir més presència com a organització, o ens limitem a dur-ne tres o quatre per limitar-nos a indicar que hi som? Cridem “ni banderas ni fronteras” ben fort amb una bandera negra a les mans?
10/01/2013 - 12:31:32
Premsa
Feixisme postmodern
Als voltants de l’anomenat Maig francés de 1968, el filòsof/sociòleg alemany Herbert Marcuse exiliat als USA, d’on va ser expulsat pel governador de California Ronald Reagan acusat d’inspirar les revoltes estudiantils de Berkeley contra els poders polítics i financers, va explicitar que el Sistema capitalista (o liberal) convertia al ciutadà en l’home unidimensional, l’individu pla, fàcil de manipular per aquells poders i els seus instruments: els mass media (premsa, ràdio, TVs). El complementaria el sociòleg i activista anarquista francés Guy Debord amb la seva teoria de la societat de l’espectacle, fomentada pel poder domesticar als ciutadans.
Els governants de l’Imperi Romà ja ho practicaven: a la plebe hi ha que donar-li “panem et circenses”. A aquesta plebe, que ha estat i és encara la que sosté el Sistema explotador i alienant, Marx li deia la massa, i Nietzsche la xusma. No han variat massa les situacions: avui, per exemple, tenim futbol pràcticament cada dia, i control solapat dels mass media: ometre notícies, per exemple sobre Islàndia i l’empresonament de banquers i polítics.
El futbol és sens dubte l’opi del poble, del poble que es deixa drogar pel poder. Sota la aparença democràtica (una dictadura del liberalisme), funciona un feixisme postmodern, sense camises marrons hitlerianes ni camises negres mussolinianes ni camisses blaves franquistes.
A l’oligaquia governant sota, repeteixo, l’aparença democràtica, li basta amb un domini sobre els mass media, falsificadors de les realitats i imperi de la ideologia dominant. Per exemple, l’anomenat intel·lectual crític, sorgit amb Emile Zola a finals del segle XIX, ha desaparegut i ha estat silenciat en l’ostracisme. Ha estat substituit per l’“intel.lectual“ reproductor dels valors del Sistema. Fou Pier Paolo Pasolini qui fa molts anys va dir que si l’intel·lectual no és crític, aleshores és el bufó dels seus amos.
Per altra banda, cal dir que existeix el ciutadà rebel contra el Sistema, però aquests ciutadans es troben aïllats i dispersos i naturalment no són mai convocats pels poders, els quals tenen la seva clientela i els seus proselits i els poders massius de convocatòries mitjançant els mass media monopolitzats.
El poder, que el meu amic poeta i anarca Jesús Lizano defineix com la PANCRACIA, oposat a la ACRÀCIA, es nodreix d’aquells que sempre li diuen que SÍ a tot. Aquest SÍ massiu nodreix al Sistema, però de tant en tant apareix un rebel que diu NO.
Spartacus, ha passat a la història com el gran negador. Aquest esclau és va aixecar davant el poder de l’Imperi Romà i va dir NO. Aleshores milers d’esclaus/ves el van seguir en la lluita contra el poder de l’Imperi, amb una rebel·lió massiva i alliberadora, finalment derrotada per la traició d’uns comerciants fenicis i l’envestida dels exèrcits imperials, just al sur de la bota d’Itàlia.
10/01/2013 - 10:47:57
Premsa
L’Estat espanyol és l’estat de la UE on més augmenta l’atur de llarga durada: 1,6 milions de persones, el 43% de l’increment total registrat a la UE entre 2008-2011
Entre 2008 i 2011, l’atur de llarga durada va pujar a Espanya en 1,6 milions de persones , el 43% de l’increment total registrat a la UE (3,7 milions), segons un estudi publicat aquest dimarts a la Comissió.
Els països amb menor atur de llarga durada són Àustria, Luxemburg, Holanda, els estats nòrdics i Xipre. Després Espanya, els increments més importants es van registrar al Regne Unit (400.000 persones), França i Itàlia (al voltant de 300.000 persones), Grècia i Polònia (240.000) i Portugal i Irlanda (150.000). En contrast, a Alemanya l’atur de llarga durada disminueix durant el mateix període en gairebé 500.000 persones.
09/01/2013 - 15:58:27