L’illa de Siros , amb la seva elegant capital de Ermoúpolis, ja té moneda pròpia, una alternativa a la divisa que ha fet tant de mal a l’economia grega en els últims anys. Es diu el sa -sigles en grec que signifiquen “moneda de canvi de Siros” – i val exactament una hora de treball.
Qualsevol treball, des ensenyament fins psicoteràpia, des fontaneria fins neteja. Una xarxa local d’habitants de l’illa intercanvien serveis-i algun producte- registrant les seves transaccions digitalment. “Demà he quedat en treballar tres hores a la parcel·la d’una veïna aïllant la mala herba”, va dir Nikolai Sachnikas, estudiant de Disseny de la Universitat de Agea a l’illa, que fa un projecte sobre les xarxes d’intercanvi. “Hauré 03:00 sans en el meu compte i ella tindrà un balanç negatiu de 3 euros”, va afegir.
Després de l’èxit de les monedes alternatives a les ciutats de Volos i Patras a la península Hel·lènica, on milers de persones ja poden intercanviar béns i serveis bàsics sense haver de recórrer al odiat euro , les xarxes ara es van estenent per tot el país, des d’Atenes fins a Creta, passant per illes com Siros i Naxos. Abans de la crisi només hi havia quatre xarxes d’intercanvi alternatiu a Grècia. Ara hi ha 46. En algunes, com a Volos, Patras i Naxos, s’ha creat una moneda física que pot usar-se en mercats per alleujar problemes bàsics mitjançant l’intercanvi de treball, menjar o serveis mèdics.
Aquestes xarxes es coneixen com sistemes locals d’intercanvi (LETS, per les seves sigles en anglès). Altres xarxes, com en el cas de Siros, han creat bancs de temps en què s’intercanvien serveis.
A Siros, una illa de 20.000 habitants, el turisme-principalment grec-ha caigut el 30% en l’últim any i s’ha retallat un 20% o un 30% el salari als empleats públics a la universitat i l’administració regional. I ara comencen els ajustos a la plantilla. És un panorama cada vegada més desolador. Però en la majoria dels casos, el sa no respon a necessitats primàries, sinó que permet mantenir alguna despesa extra per a la classe mitjana. “Jo estic fent classes de francès i rebut fruita i ous de producció local o melmelada, no és per sobreviure”, va dir Filia Mildaki, psicòloga que participa a la xarxa.
Cada ics temps es celebren mercats de productes gratuïts. El banc de temps a Siros “permet combatre l’aïllament de l’aturat o el pensionista, connectant a la gent”, diu Maria Roussou, administrativa de la universitat el salari es va retallar de 1.200 euros mensuals a 1.000 en l’últim ajust. Roussou viu al poble de Pagaments, a 20 quilòmetres de la capital on conrea la terra. “De vegades he inclòs hortalisses en el meu oferta del sistema del sa”, diu. Per milers de grecs, aquestes monedes alternatives són un mètode menys frustrant de protestar contra la injustícia econòmica. “He protestat constantment en els últims dos anys i, la veritat, estic farta”, diu Roussou, que va estudiar a Alemanya. “El sa és una resposta constructiva a la crisi”. “Les xarxes ajuden a suavitzar el cop de la crisi atenent a necessitats socials que ja no es cobreixen ni en el sector públic ni en el privat”, explica Giorgios Stathakis, diputat del partit d’esquerres Syriza, un dels impulsors de les xarxes d’intercanvi i les monedes alternatives des de la seva càtedra de Ciències Econòmiques a la Universitat de Creta.
Però són més que una mesura anticrisi provisional, afegeix. “Això va més enllà d’una resposta de supervivència, pot ser una manera de complementar l’Estat de benestar, en Syriza creiem que un 20% dels serveis socials poden proporcionar mitjançant les xarxes”. Syriza, el favorit per guanyar les pròximes eleccions a Grècia, ja prepara legislació per crear un marc jurídic per a les xarxes d’intercanvi i monedes paral · leles. En les 227 illes gregues habitades, l’economia de barata no és un invent nou. “Estem intentant intercanviar coses com feien els nostres avis”, diu la psicòloga Filia Mildaki. No serà fàcil recuperar el passat, adverteix Stathakis. “Fa 40 anys, el 30% de l’intercanvi de serveis en aquestes comunitats es feia sense diners; meva àvia era metge a Creta i mai li pagaven amb diners, sinó amb ous o formatge”, diu. “Després en els anys 60 tot va canviar; va arribar el turisme, les rendes de les famílies es van disparar i ara poc es recorda; estem començant des de zero”.
Però en les illes més remotes si existeix un enllaç entre passat i present, segons l’escriptor Roger Jinkinson, resident de la petita illa de Karpathos i autor del llibre Tales from a Greek island: la barata torna a exercir un paper crític en la comunitat. “Els joves veuen que no hi ha possibilitats de trobar feina ni aquí ni a l’estranger, de manera que treballen la terra, cacen cabres salvatges i pesquen. I l’excedent s’intercanvia”, va explicar. “Les carxofes es reparteixen entre els que no tenen terra.
Les figues i la fruita de la figuera de moro es reparteixen al cafeneion (cafeteria). Són vells costums, però recobren importància ara”. A Creta s’han establert quatre xarxes d’intercanvi. En Ierapetra, més de 300 persones utilitzen ara la nova moneda kaereti (significa “ajuda sense benefici” en el dialecte de Creta). Un kaereti val un euro però no és convertible. La xarxa del kaereti permet l’intercanvi de productes com peix, hortalisses locals, mobles de fusta, sabons, xocolata casolà i serveis com reparació elèctrica, fontaneria, jardineria, disseny gràfic, assessorament jurídic o comptabilitat.
Es comencen a incloure serveis de cuidar gent gran o malalta i fins i tot serveis mèdics. Mentrestant, a Siros, hi ha plans per ajuntar el sa amb les monedes en altres illes, com Naxos i Tinos. Si passa, “el resultat seria el kano, la moneda en sèrie”, va dir Roussau. Molts alberguen dubtes. “Per a què serviria una moneda única per les tres illes?”, Es pregunta Sachnikas. I és que a Grècia-sacrificada a l’altar de la unió monetària europea-, l’àmbit local ja és l’únic espai on un se sent mitjanament segur.