EL TRIBUNAL SUPREM LIMITA ENCARA MÉS EL DRET DE VAGA

En la seva sentència 328/2019, de data 25 d’abril de 2019, el Tribunal Suprem, torna a limitar i retallar el dret fonamental de vaga, reinterpretant el RDL 17/1977. Interpreta el Tribunal Suprem en aquesta sentència, referida a l’empresa Ferrovial Servicios SA, que encara que existeixin diverses convocatòries de vaga, presentades per organitzacions sindicals diferents, si aquestes coincideixen en el seu objecte i en la seva temporalitat, han de nomenar un únic comitè de vaga, integrat per un màxim de 12 persones, per a totes les convocatòries de cada organització sindical. Anteriorment l’Audiència Nacional en la seva sentència de data 18 de juliol de 2017 havia considerat correcta l’existència de diversos comitès de vaga.

Des de CGT considerem que amb aquesta interpretació del Tribunal Suprems s’està limitant el dret a la vaga atès que si atenem les funcions que la norma atorga al comitè de vaga, podríem trobar-nos amb que una vaga convocada per CGT, coincidint amb altres vagues promogudes per altres sindicats, és desconvocada per un comitè de vaga conjunt on una majoria pot bloquejar i fer estèril aquesta convocatòria pròpia i buidar de contingut la pluralitat sindical que la sentència diu respectar. Només podem qualificar aquesta sentència com un autèntic disbarat.

No és de rebut que, en un conflicte, sigui el seu àmbit el que sigui, s’obligui a organitzacions sindicals amb reivindicacions diferents, i fins i tot idearis diferents, a formar un comitè de vaga únic, que negociï de forma conjunta la sortida per a vagues diferents, però menys encara convertir aquesta vaga en il·legal per abusiva. CGT no té per què assumir el que decideixin sindicats grocs o que habitualment cedeixen davant la patronal els drets de la classe treballadora.

La sentència diu respectar el dret dels sindicats a la vaga que els reconeix l’art. 2-2-d) de la Llei orgànica de la Llibertat Sindical (LOLS), que té caràcter constitucional i no pot ser limitat en funció de la major o menor representativitat del sindicat convocant, perquè tots els sindicats tenen dret a convocar i desconvocar una vaga quan ho creguin oportú i no poden ser obligats a una acció conjunta amb altres sindicats encara que tinguin objectius comuns, perquè la política de cadascun és diferent i aquesta actuació conjunta que pretén l’empresa pot acabar restringint la llibertat d’acció i la independència que tenen tots els sindicats, en obligar el minoritari a passar per les decisions d’uns altres amb més afiliació que poden tenir altres interessos, però amb aquesta sentència aquest dret en la pràctica esbuida de contingut.