Prou retallades
Xerrada amb Arcadi Oliveres, professor d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i activista social
Divendres 9 de març, 19h.
Sala Polivalent de l’Església de Sant Sadurní
Organitza: Plataforma Contra les Retallades de Montornès
IVAN GORDILLO | 01/03/2012 – Setmanari Directa
La Unió Europea, reunida amb caràcter d’urgència, aprovava, la passada matinada del 21 de febrer, el “rescat” de l’economia grega, sumant grans dosis de dramatisme a la nocturnitat habitual en aquestes reunions. I ja van prop de trenta fosques cimeres celebrades des que va esclatar la crisi. Els membres de l’Ecofin (que reuneix les responsables dels ministeris d’economia i finances de la UE) tancaven les negociacions sobre les condicions que imposaran a Grècia a canvi de l’entrega de 130.000 milions d’euros.
Dos anys després del primer paquet d’ajudes han necessitat novament, per a no declarar-se en suspensió de pagaments, la intervenció de la troika (Unió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). Aquesta vegada el tipus d’interès dels préstecs serà lleugerament inferior al 5% del pla de 2010. L’acord inclou la participació de la banca privada (sobretot d’Alemanya i França) que reestructurarà el seu deute grec amb una quitança del 53%, operació que acabarà representant unes pèrdues del 75%. Tot plegat, una maniobra jurídica per no declarar oficialment la fallida (default) que activaria el dret de cobrament de les assegurances (credit default swap, CDS) sobre l’impagament del deute sobirà grec, quelcom que evidenciaria la insolvència del conjunt del sistema financer internacional.
La dona amb la pota trencada i a casa. Així és com volen veure’ns des del poder. Perquè saben que si ens deixen, podem fer un món molt diferent. Però no volen. Les successives retallades i suspensions de lleis i decrets previstos, fan que la paraula IGUALTAT vagi perdent el sentit poc a poc i demostren que, ficar la tisora en els serveis socials, ens afecta més a totes que a tots.
Aquest divendres 2 de març, l’Assemblea Popular de Reus ha organitzat una concentració-cassolada itinerant davant les seus del Partit Popular, d’Unió Democràtica de Catalunya i de Convergència Democràtica de Catalunya a Reus, per tal de fer sentir la nostra veu contra la reforma laboral i assenyalar-ne els culpables: el PP per haver-la aprovat i CiU per mostrar públicament el seu suport i aprovació a la mesura i ser l’abanderat de les retalladesa Catalunya.
1/3/12: És arxivada la querella col·lectiva contra els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana per l’extrema violència policial contra ciutadans pacífics del 27 de maig de 2011. Que en quedi constància per tal que quan en aquest país arribi la democràcia, els violents notin tot el pes de la llei a sobre d’ells, començant pel seu cap…
2/3/12: El sindicalista de CGT Autobusos de TMB és condemnat a pagar 5.000 euros acusat de trencar una càmera de TV3. No calen imatges ni molts testimonis ni tampoc la claredat de veure les coses que es denuncien. Si ets treballador i més encara de la CGT, aleshores ja has begut oli.
Rebentar el cap a centenars de persones davant de les càmeres de mig món, davant de milers de persones, davant de tothom, surt gratis i encara un dia et poden donar una medalla, els jutges se n’encarreguen que sigui així. En canvi, ser acusat per una persona de tenir tatuatges semblants als que tenia la persona que et va trencar l’objectiu de la càmera amb què treballaves porta aparellat la culpabilitat.
Hi ha qui diu que hi ha democràcia. I jo dic que no, que és una altra cosa, però no democràcia, i amb això no poso la democràcia als núvols sinó arran de terra, no més a baix on ésara, amb olor de claveguera permanentment.
Vilaweb – Divendres 02.03.2012
El jutge ha condemnat el portaveu del sindicat CGT a la secció d’autobusos de TMB, Josep Garganté, a pagar 5.000 euros per un delicte de danys. La sentència condemnatòria considera provat que Garganté va trencar l’objectiu d’una càmera de TV3 durant uns aldarulls a Barcelona el dia de la vaga general del 29 de setembre del 2010. Pel delicte de danys ha de pagar 2.310 euros, als quals s’hi ha d’afegir una multa de 2.626 euros dels costosde reparació.
Dijous 8 de març
CONCENTRACIÓ:
“NO COSIREM LES VOSTRES RETALLADES!
Plantem cara!”
Cada 8 de març sobren els motius per sortir al carrer. Però aquest any, més que mai, hem de commemorar aquesta diada rebutjant les polítiques regressives i les retallades socials de PP i CiU: per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l’atur i l’augment de l’economia submergida i pel recruïment de la violència de gènere, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes, que ens plantegen el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.
DONES EN ACCIÓ, una plataforma mixta, en la qual participen la CGT, H2O, Maulets i Casal Despertaferro, que lluita per la igualtat de drets i de gènere, realitza per 7è any consecutiu un conjunt d’actes al voltant del 8 de març per a commemorar el dia de la Dona Treballadora.
Treballem d’octubre a març autoformant-nos a través de tallers i xerrades obertes a tothom qui hi estigui interessat/da, a banda de preparar els actes del dia 8 a la seu del Casal Despertaferro (c/Martí Napolità 7)
Volem que la igualtat de drets entre homes i dones sigui real, que cada persona pugui decidir com vol ser indepententment de les imposicions de prototip que ens marca la societat capitalista, que, en aquests moments de crisi, corrupció, especulació i frau, encara potencien més aquestes diferències i ens fan viure més atemorides.
El 29F començava amb una activitat mínima, aules buides i talls de trànsit, marcant l’inici de la jornada de vaga universitària convocada per estudiants, professors i personal administratiu per protestar contra les retallades. El motiu bàsic de la protesta respon a la posició contrària a l’increment de taxes i a la degradació de la qualitat de l’ensenyament públic superior.
Declaracions de la secció sindical de la CGT a l’Hospital de Viladecans a TV Gavà, sobre la situació que estan patint en el servei d’urgències.
SABEM QUE PORTEM CADENES, QUAN COMENCEM A CAMINAR
EN LLUITA PER L’AMPLIACIÓ NECESSÀRIA DEL NOSTRE CENTRE
http://gavatv.xiptv.cat/gtv/capitol/l-hospital-de-viladecans-collapsat
En una setmana frenètica la PAH de Badia aconsegueix frenar dues subhastes el dimarts 28 de febrer. La primera acció de la PAH Badia es va realitzar el passat dijous 23 de febrer a Caixa Penedès Badia, on més de 50 persones van donar suport a Alberto i Loli per forçar un acord amb l’entitat financera. La segona es va realitzar el dilluns 27 a Caja Madrid de Cerdanyola on més de 30 persones de la PAH Badia i PAH Cerdanyola van recolzar Buba perquè no es subhastés el seu pis.
El Col·lectiu de dones treballadores, afiliades al Sindicat Nacional Autònom del Personal de l’Administració Pública (Snapap), ha començat una campanya per a denunciar la precarietat en la qual viuen milers de treballadores a Algèria, organitzant una concentració a Alger en el CHU Nafissa Hamoud (exParnet) el passat 22 de febrer. És l’inici d’una sèrie d’accions, programades per al mes de març, destinades a fer escoltar la veu de la dona treballadora algeriana de les quals una gran part lluita per la millora de les seves condicions socials, però que no pot realitzar-se sense la millora de les seves condicions professionals.
Diverses desenes de sindicalistes estaven presents en la concentració, expressant la seva preocupació per les dolentes condicions de vida del dia a dia, que sofreixen també els homes ja que la precarietat afecta a tot el món. Però són les dones les que sofrixen de manera més greu el turment de la precarietat.
Les contractacions massives en el marc dels dispositius de la xarxa social i el ANEM (Agència Nacional d’Ocupació) han generalitzat la situació de precarietat. El personal, en la seva majoria femení, sofreix tota classe de xantatges, d’assetjaments, en particular, moral i administratiu, si volen consolidar el seu treball. Segons el comitè de dones del SNAPAP, “urgeix alliberar a les treballadores i als treballadors d’aquestes pràctiques dignes d’altres temps”.
Per a integrar-se en un lloc fix els empleats, les dones, en particular, suporten tota classe d’humiliacions i pressions morals i administratives. “Certament, no és una situació viscuda solament per les dones, però són elles les més exposades a aquestes pressions”. Hi ha algunes dones amb el títol d’enginyeria emprades com vigilants nocturns interins. Aquestes dones sofreixen fins i tot per a mantenir aquest lloc de treball. Les dificultats per a trobar un lloc de treball en la seva especialitat són enormes. Mentre que en sectors privats es rebutja el treball de dones qualificades amb el pretext que la legislació algeriana prohibeix el recurs al personal femení per al treball de nit, se les contracta en ocupacions escombraria per a treballs nocturns.
La plataforma reivindicativa conté també punts vinculats a l’explotació soferta pels/les treballadores contractades en el marc de la pre-ocupació.
Transcrivim una entrevista a Yamina Maghraoui, presidenta del Comitè de dones treballadores del Snapap
Entrevista a Yamina Maghraoui
– Quin impacte espera tenir amb aquest moviment de protesta?
És la cinquena trobada que el nostre sindicat organitza en el territori nacional. Programem aquesta acció per a sensibilitzar a l’opinió pública sobre el deteriorament que estan provocant les males condicions de treball. Aquest deteriorament tendeix a no tenir-se en compte amb la generalització de la precarietat, en particular, amb les contractacions massives efectuades aquests últims anys, en particular, en el marc de la xarxa social i els dispositius de pre-ocupació. Certament, les preocupacions que exposem es refereixen a tots els funcionaris. Aspirem a dur les autoritats públiques a reaccionar i prendre mesures davant aquest deteriorament.
– Les accions anteriors van tenir l’eco desitjat?
No, de moment. Les autoritats no han donat el menor senyal d’un possible diàleg. Però hi ha resultats relatius al suport d’altres categories de funcionaris que viuen l’infern, a causa del mal seguiment dels dispositius de contractació. La pre-ocupació contemplava objectius positius, però la falta de seguiment ha fet que milers d’explotats joves, sofreixin intimidacions i un assetjament continu! Els treballadors comencen a expressar-se una mica pertot arreu, però és necessari temps per a una millor organització.
– El Comitè de dones treballadores pensa emprendre altres accions per aquesta mateixa causa?
El mes de març estarà carregat. Tracem un programa d’acció per a arribar a més gent. Preparem també una acció de protesta per al 8 de març. La lluita per a la millora de la vida quotidiana dels treballadors està en marxa i la dona no pot romandre fora d’aquestes accions. És part integrant del món del treball. I és amb ella que el canvi vindrà.
* Article publicat al web de CGT Andalusia: www.cgtandalucia.org/Lucha-de-las-mujeres-argelinas
En aquest enllaç també podeu llegir un article del periòdic el Watan sobre la política de pre-ocupació, escrit per Fatima Arab:
La política del pre empleo: La juventud sumergida en la precariedad.
Al Centre Social Autogestionat LA MARANYA de LLEIDA, el divendres 2 de març de 2012 a les 20.30h, es portarà a terme una xerrada sobre l’Anarquisme a Euskal Herria tot presentant dos llibres: Anarkherria i Breve historia del Anarquismo Vasco amb els seus autors Jakue Pascual i Juantxo Estebaranz.
Tot i que la desconvocatòria a última hora de la vaga de TMB per acords majoritaris de les plantilles (en referèndum a Metro els dies 24 i 25 i en assemblea a Autobusos el dia 26) ha generat un cert desconcert i ha alterat alguns actes, aquesta setmana està farcida de mobilitzacions i activitats, en paral·lel al congrés MWC que té lloc a Barcelona, una setmana de lluita en defensa del transport públic i els drets socials i laborals sota el lema “a tu TMB et retallen”. Protestes laborals de diverses empreses i sectors, en especial el dia 29 amb la vaga d’universitats i ensenyament secundari i mobilitzacions de treballadors de la sanitat pública, diverses mobilitzacions d’usuàries del transport públic contra les retallades i l’increment de tarifes,…
DAVID FERNÀNDEZ | 27/02/2012 – Setmanari Directa
El Mobile World Congress (MWC) ha arrencat avui 27 de febrer. I arrenca, en plena crisi i enmig d’una ofensiva contra els drets laborals, la cobertura social i la vaga desconvocada a TMB, amb una injecció pública de 90 milions d’euros per als propers cinc anys. 30 milions d’euros de l’Ajuntament de Barcelona, 30 de la Generalitat i 30 més de l’Estat. L’aportació de fons públics va ser aprovada el dijous 16 de febrer a la comissió d’economia de l’Ajuntament, que va fer néixer la Barcelona Mobile World Capital Foundation amb 90 milions d’euros públics. La derrama econòmica va ser subscrita, per unanimitat, per totes les forces polítiques, des del PP finsa ICV.
El passat mes de febrer de 2012, va ser aprovat per la via d’urgència, a través del Consell de Ministres, el Reial Decret-Legislatiu 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.
Aquest Reial Decret-Legislatiu, que ja té vigència i aplicació, capgira els fonaments de les relacions laborals i fa canvis en profunditat del que fins ara enteníem com a paràmetresde la relació laboral.
JESÚS RODRÍGUEZ | 22/02/2012 – Setmanari Directa
LaTele.cat estrena una nova web que vol ser el primer espai de treball col·laboratiu a la xarxa que culmina en una emissió en TDT. Volen reivindicar l’espectre radioelèctric i, per tant, el dret a utilitzar-lo “fora d’interessos comercials i de partits polítics”. Una de les màximes de LaTele és la difusió dels imaginaris i missatges més populars, essent tothom creador i no només receptor. A la nova web hi haurà, en període de proves, l’emissió en directe del canal 37 de la TDT, gràciesal programari lliure d’s
En aquesta anàlisi sobre la relació entre treball negre i divisió sexual del treball, l’autora analitza les xifres sobre economia submergida i la seva relació amb l’asimètrica distribució de tasques en la societat capitalista.
Ja hi ha llum verd per iniciar el procés de fragmentació de l’Institut Català de la Salut (ICS). L’hospital Arnau de Vilanova de Lleida i els 26 centres d’atenció primària que l’ICS gestiona a les comarques gironines seran els primers centres que es transformaran en entitats filials de l’ICS. Es preveu que l’últim trimestre d’aquest any disposin de NIF propi i, per tant, de personalitat jurídica pròpia i d’autonomia de gestió, tal com tenen els centres concertats de la xarxa sanitària.
Bancs i caixes van col·locar productes borsaris d’alt risc a la gent gran sota l’aparença d’un dipòsit corrent. Amb la crisi, les participacions preferents han perdut fins a un 50% del seu valor.
JESÚS RODRÍGUEZ | 23/02/2012 – Setmanari Directa
Ha quedat vist per a sentència el judici contra Josep Garganté, un conductor d’autobusos de Barcelona acusat de danyar una càmera de TV3 durant la vaga general del 29 de setembre de l’any 2010. El jutjat penal 25 de Barcelona ha obert aquest matí la vista oral del procediment, on hi han declarat en qualitat d’anonimat –ocults darrera d’una bambalina–, un periodista de TV3 i dos agents de la Divisió d’Informació dels mossos d’esquadra. El periodista, que assegura que coneixia Garganté d’altres mobilitzacions laborals de la plantilla d’autobusos, ha dit que no va veure que Garganté trenqués la càmera, però que uns segons després dels fets el va reconèixer perque duïa el cabell rapat i un tatuatge.
Tot i els indicis provatoris tan limitats –no hi ha cap altra prova incriminatòria–, la fiscalia manté la seva petició de 20 mesos de pena-multa (a 10 euros diaris) per un delicte de danys i l’acusació particular segueix exigint una condemna a 12 mesos de pena-multa, també a 10 euros diaris. Tanmateix, ambdues parts acusatòries demanen una indemnització de 2.626 euros en concepte de responsabilitat civil. Garganté, per la seva banda, ha denunciat que tot plegat és una represàlia per la seva participació a la lluita dels conductors d’autobusos, una tesi que queda reforçada veient com van actuar els mossos el dia que el van detenir pels fetsque avui han anat a judici.
DISSABTE 25 FEBRER. 19h
XERRADA/DEBAT sobre la SANITAT PÚBLICA
amb la participació de treballadors sanitaris i membres de Dempeus per la Salut Pública.
A l’ AAVV “LA RIERA”, c/del Pi 7 baixos, Viladecans
Adjuntem cartell.
Un any de lluites i esperances per al poble marroquí. Un any ha passat des del naixement de les mobilitzacions per un canvi real al Marroc, per la llibertat, la dignitat i la justícia per al seu poble. Un any d’avanços i reculades però que ha mantingut el pols de la mobilització en el carrer ferm i viu.
A pesar de totes les maniobres del poder: repressió i assassinats, divisions i enganys, reforma constitucional per a canviar sense canviar res, referèndum manipulat i boicotejat per la majoria, eleccions amb participació inferior al 40% i amb el triomf dels islamistes del PJD i el consegüent abandó del M20F dels islamistes de Justícia i Caritat, malgrat tot, aquest cap de setmana passat, en més de 40 ciutats marroquines, s’han produït manifestacions i fins i tot vaga general a Ait Bouayach (Alhoceima).
Commemoració del 20F en la província de Alhucemas
La lluita del M20F en la regió de Alhucemas (Alhoceima) està íntimament lligada a l’exigència de veritat i justícia per als 5 joves que van aparèixer sospitosament morts ara fa un any després de l’incendi d’un banc, encara que moltes dades apunten a la repressió policial com causant de les seves morts. Però també està lligada a les reivindicacions econòmiques i socials de la zona, especialment a la lluita dels diplomats i diplomades en atur.
Tot això ha fet que en la zona la commemoració del 20 F es desenvolupés durant 3 dies. El 19 de febrer es van realitzar manifestacions a Alhucemas, Imzouren, Ait Bouayach, on el dilluns 20 es va paralitzar totalment la població, fins i tot en dia de mercat, tot tancat i marxa popular cap a Alhucemas on, després de rebre les marxes dels diferents pobles, es va celebrar un míting amb intervenció d’un pare dels cinc màrtirs ple de ràbia i dolor. Després de la concentració, una marxa silenciosa es va desplaçar al banc on es van descobrir els cadàvers dels 5 joves fa un any. El 21 va ser Imzouren el centre de la manifestació del 20F, fent una manifestació pel centre de la ciutat.
Altres ciutats
Durant la nit del 18 al 19 a Casablanca es va realitzar una acampada nocturna que vaser el punt de partida de la manifestació del 20. A Khenifra, manifestació massiva. Importants manifestacions a Rabat, Tànger, Meknes, Marrakech, Agadir.
Crida del Consell Nacional de suport al M20F en la commemoració del 1r aniversari del moviment
Seguint la crida de la 4ª assemblea general del Consell Nacional de suport al Moviment del 20 de febrer – CNAM20 – celebrada el 29 de gener de 2012, per l’èxit de la jornada militant nacional: la commemoració del 1r aniversari del M20F els dies 19 i 20 de febrer, el Comitè de Seguiment del CNAM 20 crida a les seves organitzacions nacionals membres, a les coordinacions del moviment del 20 de febrer i als consells locals de suport al moviment, així com a totes les forces democràtiques i vives del país a:
* Mobilitzar-se per a organitzar el diumenge 19 de febrer de 2012 la 12ª Jornada de lluita nacional per tot el Marroc organitzant manifestacions i marxes potents i pacífiques que expressin la voluntat del moviment de seguir el combat contra el despotisme, l’opressió, la injustícia i la prevaricació, i per la dignitat, la llibertat, la igualtat, la democràcia, la justícia social i el respecte dels drets humans per al conjunt de les ciutadanes i ciutadans.
* Organitzar activitats artístiques, militants, i de difusió el dilluns 20 de febrer de 2012, aniversari de l’enlairament del M20F i que coincideix amb la commemoració del dia mundial de la justícia social decidit per l’ONU.
Un Marroc ple de revoltes i repressió
A més del Moviment 20 F que segueix manifestant-se en els carrers, les lluites del poble marroquí continuen amb força. Des de lluites obreres, lluites camperoles, d’aturats, del moviment amazigh, en defensa dels presos polítics i contra la impunitat de la dictadura, en tota la geografia marroquina es manifesta el malestar per la situació i la necessitat de canvis profunds i reals.
Les lluites obreres segueixen sacsejant el Marroc. Des de l’esclat dels miners dels fosfats de Ben Guerir, passant per vagues de diferents sectors del funcionariat i seguint per les lluites dels obrers agrícoles.
La lluita dels diplomats i diplomades en atur, disposats a fins i tot a la mort, com Abdelouahab Zaidoune, 27 anys, titular d’un curs de postgrau en dret i notaria per la Universitat de Fes, que va morir el passat 24 de gener després d’immolar-se amb foc, juntament amb altres dos companys davant el Ministeri d’Educació a Rabat. Són molts anys de lluita i de no ser escoltats el que ha dut al grup de diplomats superiors a la desesperació més absoluta. D’altra banda, la ANDCM ha desenvolupat una campanya de lluita des de les seccions regionals, provincials i locals amb manifestacions, concentracions, assegudes en tots els racons del Marroc i sempre lligades a reivindicacions populars, no exclusivament dels aturats, i en molts casos amb la implicació i participació de la població, com ha estat el cas de Tassa.
El moviment amazigh va celebrar l’any nou amazigh amb una manifestació a Rabat el 15 de gener, mostrant que, a pesar del reconeixement de la identitat amazigh en la nova constitució, contínua la lluita pels drets econòmics, socials i culturals del poble amazigh.
També continua la lluita per la llibertat dels presos polítics. L’alliberament del raper de Casablanca El Haqed (l’indignat), després de 4 mesos de presó i dels sindicalistes de Bouarfa Saddik Kabbouri, Mohamed Chennou i els seus altres companys, ha estat producte de la solidaritat popular. Des dels presos saharauis, els sindicalistes Driss Sedraoui i els seus companys, fins als estudiants de Tata i Fes en vaga de fam, la lluita per l’alliberament de tots els presos polítics marroquins i saharauis segueix estant viva.
Mouatamid, Equip de treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT
Vídeos i fotografies en el link:
Ja us podeu descarregar la Guía Jurídico Sindical. Manual de interpretación de la normativa laboral para la actuación sindical (Ed.2011) editada per l’Escola Confederal de Formació “Eladio Villanueva” i el Gabinet Jurídic Confederal de la CGT. Una eina bàsica per a la nostra actuació sindical.
Us podeu descarregar els diferents capítols (que teniu especificats a continuació) anant a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/juridico-sind.htmlo clicant damunt de cada capítol.
El 23 de febrer de 1981 uns sinistres personatges oposats al règim constitucional democràtic van protagonitzar, pistola en mà, un atac a la naixent democràcia espanyola assaltant el Congrés dels Diputats.
Trenta anys més tard, el passat setembre i en el mateix escenari, els “representants” del poble que fa anys es van amagar sota els escons ara ens traïen aprovant una reforma de la Constitució espanyola que ningú havia sol·licitat, sense acceptar el més mínim debat social i sense aprovació en referèndum. L’objectiu? Incloure en la nostra llei suprema el pagament del deute i els seus interessos com primer compromís de l’estat per davant de qualsevol necessitat social.
No és un símil forçat. És l’episodi que de manera més evident escenifica el cop d’estat que estem vivint. Solament que aquesta vegada, no ho protagonitzen esperpèntics generals i guàrdies civils, sinó alts executius impolútament ben vestits i adulats per polítics. Estem vivint un cop d’estat financer.
Vivim un cop d’estat quan els nostres representants dirigeixen discursos als suposadament invisibles mercats sol·licitant-los compassió en canvi de degradar les condicions de vida de la població a la qual haurien de servir. El poble “sobirà” està sent sacrificat en l’altar del neoliberalisme. Assistim a un cop d’estat quan els nostres dirigents acaten les directrius d’institucions no triades democràticament, com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional, que atenen solament als interessos de grans fortunes i corporacions, i forcen la seva implantació en el país sense debat previ ni consulta popular; quan segueixen els interessos de Merkel i Sarkozy, en defensa de la banca alemanya i francesa, abans que els del propi país.
Podem identificar als autors del cop quan, en nom d’una falsa austeritat, pugen els impostos als treballadors mentre permeten el frau fiscal i els mecanismes que ho emparen; quan es baixen els salaris, se suprimeixen els convenis, es retarda l’edat de jubilació i es degraden les condicions de treball; quan es destrueixen l’educació i sanitat pública que hem construït durant generacions; quan per fi tots els diners obtinguts s’usa per a avalar i rescatar a una banca que ha destruït l’economia real pujada a lloms de bombolles especulatives. Qui és l’únic beneficiat amb totes aquestes mesures?
No és un cop a punta de pistola. Però totes les persones hem percebut el fred contacte de les primes de risc durant el recent procés electoral, sota l’amenaça de “això o el caos”, amb la immolació exemplaritzant de Grècia com avís a navegants. I quan les amenaces no són suficients, no dubten a actuar obertament: Si cal fer dimitir a un president de govern electe i substituir-lo per “un tecnòcrata” al que ningú ha votat, doncs es fa.
Prou de mentides! Això no és austeritat, no estan treballant perquè sortim tots d’aquesta, no ens estem sacrificant per a estar millor demà, no són tecnòcrates, són executius al servei del mateix poder financer que ens ha dut a aquesta situació. Això no és més que una despietada transferència de riquesa del 99% que estem baix al 1% que ens trepitja, una renúncia a drets adquirits durant dècades, una destrucció de les més elementals formes democràtiques.
Contra el cop d’estat dels mercats!
Document consensuat per Grup de Treball d’Economia de Sol, Moviment15M
http://madrilonia.org/2012/02/23financiero-contra-el-golpe-de-estado-de-los-mercados/
