Milers de persones pel canvi al Marroc

Les mobilitzacions del diumenge 20 de febrer han començat a Rabat i Casablanca, però després s’han estès a altres ciutats importants com Fes, Marrakech i Tànger, en una jornada que han batejat com Dia de la Dignitat. La convocatòria de mobilitzacions ha estat promoguda per Internet i protegida per diversos partits minoritaris i organitzacions, a fi de reclamar que el rei Mohamed VI renunciï a alguns dels seus poders i combati la corrupció en el Govern. L’agència oficial MAP ha parlat d’una “feble participació”.

A Rabat, una multitudinària manifestació –14.000 persones segons els organitzadors– s’ha concentrat enfront de la seu del Parlament marroquí per a reivindicar “democràcia, llibertat, i dignitat”.

A Tànger, uns 6.000 manifestants, segons estimacions dels organitzadors, s’han reunit en la plaça Beni Makada i han llançat consignes contra la corrupció i en demanda de més llibertat.

A de Marrakech, altres 10.000 persones, segons els organitzadors, s’han concentrat en la plaça Bab Dukala i han corejat consignes reclamant reformes democràtiques profundes.

A la ciutat de Fes, al voltant de 4.000 persones han sortit al carrer per a concentrar-se en la Plaça Florència a pesar de les pluges i del temporal. Segons el president de la secció local de l’Associació Marroquina dels Drets Humans (AMDH), Mohamed Ulad Ayad, “els manifestants, entre els quals hi ha una presència massiva de joves, han demanat reformes econòmiques, socials i constitucionals”.

A Casablanca s’han reunit unes 2.000 persones, moltes d’elles amb roses vermelles i grogues, i han reclamat l’establiment d’una “Constitució democràtica” al Marroc.

Els manifestants, convocats per un grup de joves a través de Facebook –el Moviment 20 de Febrer– han desplegat pancartes en les quals reclamaven la dissolució del Govern i del Parlament.

El Marroc asfixia la mobilització popular

“L’acte del 20 de febrer no és una manifestació de protesta, és més, és un moviment”

“Van començar amb insults des de telèfons ocults i ja m’han amenaçat de mort”, explica Osama el Jalifa, un dels organitzadors de la protesta contra el Govern que s’ha convocat al Marroc a través de Facebook per a el 20 de febrer. No és l’únic; aquest jove aturat explica a Público que tots els seus amics “estan també amenaçats”.

Les autoritats del Marroc estan començant a mostrar nerviosisme davant les concentracions convocades a través de les xarxes socials i els vídeos a internet de joves que reclamen una constitució democràtica i criden a manifestar-se per això. S’estén la por a la possibilitat de contagi de les revoltes de Tunísia i Egipte, i aquesta sembla ser la principal causa de les amenaces i el creixent assetjament del que són objecte alguns bloguers marroquins. Les milers de visites al vídeo de YouTube en el qual El Jalifa convoca la marxa del dia 20 han sentat molt malament al Govern. “Han volgut que ens vegem cara a cara i, com m’he negat, m’han amenaçat de mort. També el wali (governador) de Rabat ha cridat al meu pare i li ha preguntat què vol perquè això pari”, explica el jove.

Agadir, Fes, Tànger i Rabat han estat escenari de les manifestacions que s’estenen pel Marroc. Sota el lema de la solidaritat amb egipcis i tunisians, els ciutadans aprofiten per a protestar per la carestia de la vida i reclamar una constitució democràtica. Alguns han anat encara més lluny: estudiants de la Universitat Mohammed Bin Abdullah de Fes han corejat consignes molt dures equiparant la situació del Marroc amb la de Tunísia abans de la revolució que va enderrocar a Ben Alí. El resultat va ser que aquesta protesta va acabar amb 30 ferits.

“És un moviment”

Els primers intents de protesta al Marroc han estat dissolts per les forces d’ordre públic, però ara s’han organitzat per internet i ja és difícil detenir la mobilització. Avui mateix està prevista una sentada convocada també a través de Facebook, en l’avinguda Mohamed V, la principal artèria de Rabat, on es troba el Parlament. “L’acte del 20 de febrer no és una manifestació de protesta, és quelcom més, és un moviment”, explica Montasser Drissi, un dels joves estudiants que treballen en la seva organització.

El sindicat Unió Marroquina del Treball, els estudiants de la Universitat de Rabat i els joves titulats en atur són els pròxims objectius del moviment. “Volem parlar amb ells, no de política, sinó de canvis socials”, expliquen des de l’organització.

Conèixer la repercussió de la convocatòria és difícil, perquè molts joves s’estan mobilitzant en diferents llocs del Marroc. Sol·liciten la reforma de la Constitució de 1996, un nou Govern per a mitigar la crisi social i treball per als llicenciats aturats. A pesar de les amenaces, els líders dels dos grups d’internet que mobilitzen als ciutadans (Moviment Llibertat i Democràcia Ara i Moviment 20 de Febrer. El Poble Vol Canviar), no tenen por. Asseguren que la situació en el seu país “no és bona i una revolució és possible”.

Repressió de la marxa del 12 de febrer a Alger

La repressió de la marxa va estar minuciosament preparada. En primer lloc, va començar amb una onada de detencions preventives de dirigents de les organitzacions convocants, segons s’anaven aproximant a la Plaça 1r de Maig, lloc de la convocatòria. Els furgons de la policia van resultar insuficients per a dur als centenars de manifestants cap a les comissaries de policia. Dirigents del CLA, de SATEF, de SNAPAP, de les seccions CNES (sindicats autònoms), militants de SOS Desapareguts i del Col·lectiu Algèria pacífic, de la Lliga Algeriana de defensa dels drets humans, de RCD, d’associacions de dones i de víctimes del terrorisme, periodistes, joves de col·lectius de desocupats, van ser detinguts per a tractar d’escapçar la manifestació. Després de ser retinguts diverses hores, totes van ser posades en llibertat.

Al costat de les detencions, el poder va orquestrar un veritable desplegament del terror. La ciutat d’Alger va sofrir des del divendres 11 un autèntic desplegament de les forces repressives. El Ministeri de l’Interior va requisar autobusos civils per a traslladar als seus agents perquè els seus propis vehicles no eren suficients. Uns 30.000 policies i gendarmes van ocupar militarment la ciutat: Regiments de la unitat republicana de seguretat ocupaven la plaça del 1r de maig, mentre altres unitats (amb furgons cel·lulars, camions amb mànegues, camions lleva neu, camions espolons, furgons, vehicles 4×4 i altres) pràcticament voltaven tots els eixos que conduïen a la plaça. Brigades d’intervenció van formar dobles barreres insuperables. Policies de paisà pertot arreu. Es va paralitzar la circulació d’autobusos, dels trens de rodalia, tot just circulaven taxis i nombrosos carrers van quedar tallades al tràfic per a impedir als convocats acudir al lloc de la cita.

El desplegament policial ha estat impressionant, tota una exhibició de material antidisturbis (comprat a la UE): porres, escuts, llançagranades lacrimògenes, fusells de boles de goma, armes lleugeres dissimulades, tanquetes… Helicòpters vigilaven des de l’aire els moviments dels manifestants. Tot el trajecte des de la Plaça 1r de Maig fins a la Plaça dels Màrtirs, al costat de la kasba, estava ocupat per les forces repressives, que tallaven els carrers d’accés amb filats i barreres. Un paisatge similar al de la “Batalla d’Alger”, aquesta vegada l’exèrcit i la policia algeriana contra el seu poble. Malgrat tot, unes 10.000 persones van participar en la marxa, arribant unes 3.000 a realitzar una concentració en la plaça 1r de Maig.

Repressió en altres ciutats

A Orà també la policia va impedir la concentració anunciada amb tàctiques similars: detenció d’unes 70 persones, lligades a les organitzacions convocants, a la Coordinació Nacional pel canvi i la democràcia. El mateix va passar a Anaba, Bejaia o Constantina, on s’havien convocat concentracions També en aquesta setmana centenars de desocupats en la regió de la Kabilia i Anaba, en l’extrem oriental del país, han tallat carreteres i s’han enfrontat amb les forces policials en demanda de llocs de treball.

Nova convocatòria per al 19 de febrer

Reunida el diumenge 13, la Coordinació nacional pel canvi i la democràcia, després de valorar positivament la marxa del dia 12, ha decidit organitzar una nova marxa dissabte que ve 19 a Alger, tornant a desafiar la prohibició de manifestacions a Alger, en el marc de l’estat d’urgència declarat des de 1992 i reforçat en la capital en 2001.

La CNCD, sorgida a iniciativa del sindicalisme autònom, va sorgir a la calor de les revoltes juvenils de primers de gener, que van causar diversos morts, més de 800 ferits i unes 1.200 detencions, reagrupant a sindicats, defensors de drets humans i de desapareguts, associacions de barris, de joves de dones, partits…, amb objectius senzills i clars: el canvi i la democràcia, l’aixecament de l’estat d’urgència, l’alliberament dels presos de les revoltes, una Algèria democràtica i social, obertura dels camps polític i mediàtic, i treball i justícia social.

* Equip de treball per al nord d’Àfrica de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT