Mentre la comunitat internacional i els politòlegs colombians estan encantadíssims amb el “aire fresc” que suposadament diuen que es respira a la Casa de Nariño, ja que el president Santos ha promès que el seu govern respectarà els drets humans, l’Estat colombià segresta, tortura i abusa sexualment a nens a Arauca.
El dia 14 d’octubre, en el Municipi del Tame, Departament d’Arauca, tres nens, Jefferson Jhoana Torres Jaimes (de 6 anys), Jimmy Ferney Torres Jaimes (de 9 anys) i Jenny Narvey Torres Jaimes (de 14 anys), van ser segrestats a la seva finca per soldats de la Vuitena divisió de l’Exèrcit colombià, mentre el seu pare José Álvaro Torres es trobava en tasques agrícoles. Després del segrest, els nens van patir horribles tortures, van ser violats (hi ha evidència de semen i marques d’abús sexual en els seus cossos i robes) i després assassinats per degollament amb armes blanques (matxets). Els seus cossos, posteriorment van ser llançats a una fossa comuna.
Fins ara, s’ha trobat sang en els morrales de set dels seixanta soldats d’aquesta unitat mòbil, que es troben sota investigació. És a dir, estem parlant d’un crim monstruós,, premeditat, organitzat per aquestes bèsties uniformades que es creuen omnipotents gràcies la política bel.licista del govern colombià, alimentat generosament per els dòlars dels Estats Units i amb assistència d’Israel i de la Unió Europea entre d’altres. Bèsties que prenen a un pare el més preciós que té, els seus fills, per donar-se ells uns quants minuts de sàdic i malalt plaer. Cal ser clars: aquests crims ocorren en el context d’una política de guerra bruta, en la qual l’Estat colombià ha donat curs a tota mena d’atrocitats per aconseguir “èxits militars” i ha naturalitzat així tota mena d’agressions contra el poble .
Crims com aquest, d’altra banda, no són excepcionals. A la mateixa zona, els veïns denuncien que el dia 2 d’octubre, una nena de 13 anys va ser segrestada per militars i després abusada sexualment. Podrà dir-se en aquest cas la menor no va ser assassinada, però amb la violació sempre es mata una part de la humanitat d’un ésser humà, aquesta nena es pot dir que també ha estat assassinada doncs mai tornarà a ser la mateixa. Allà on s’assenten les tropes de l’Exèrcit en les comunitats, s’han registrat casos de violència sexual, moltes vegades contra menors d’edat, de manera sistemàtica i generalitzada. Aquests casos són invisibilitzats, en part per la por de la represàlia o l’estigmatització social en cas de denúncia, en part per una estratègia deliberada de silenciar la realitat del conflicte. Però aquí hi ha la realitat del conflicte colombià, on l’Estat, tot i intentar presentar-se com un actor neutral, com una “democràcia assetjada” per “violents”, juga un rol fonamental i és l’actor principal de la guerra bruta, sigui mitjançant els seus agent directes (força pública) o mitjançant els seus agents indirectes (paramilitars). Dins d’aquesta guerra bruta, la violació és una arma de guerra més. També ho és l’assassinat de menors. Com oblidar l’horror de San José de Apartadó, quan al febrer de 2005 els paramilitars, amb plena complicitat de l’Exèrcit Nacional (Brigada XVII), aquests “herois” exaltats dia i nit pels violentòlegs en els estudis televisius, van assassinar a sang freda a tres nens de 21 mesos, 5 i 11 anys, respectivament? Com oblidar massacres com El Salado, Mapiripán, Trujillo, entre centenars d’altres massacres, on l’Exèrcit i els paramilitars van actuar de la mà, i en les quals quals milers de persones van ser assassinades i violades, entre elles diversos menors d’edat? Com oblidar els centenars de fosses comunes que apareixen dia a dia amb menys d’edat i fins i tot nadons, mutilats per matxets? Com oblidar als prop de 3.000 “falsos positius”, joves que han estat segrestats i assassinats a sang freda per l’Exèrcit, per després ser presentats com a guerrillers abatuts en combat, i així rebre prebendes i promocions?
Com a gran cosa, el govern diu, per boca del ministre de l’Interior i Justícia, Germán Vargas Lleras, que aquest crim de lesa humanitat no serà jutjat en corts marcials sinó que civils, perquè “Aquests fets no es poden considerar actes del servei i el coneixement i la investigació dels mateixos ha de ser avançada per la justícia ordinària “