CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Premsa

Apunteu cap a dalt! Sempre cap a dalt!

Instal·lats com estem en plena dictadura dels capitals financers, dels mercats o del nom que demà els mitjans de desinformació general triïn per als amos, sembla com si no sabéssim reaccionar més enllà dels dogals que ens apliquen I que ens preparen ja a plena llum del dia. No passa ni un dia que no surti un Govern democràtic, ja s’anomeni d’esquerres o més dretà, entonant la cançó ja sabuda que davant la crisi només li queda la possibilitat de retallar despesa social. I, per tant, els serveis que aquesta “despesa” pagava. I la majoria s’ho mira com si no els ho diguessin a ells i a elles. Com si l’anunci fos només una part més de la xerrameca constant que fa companyia des de dins del televisor. Si desapareix la sanitat pública, no passa res. Si desapareix l’educació pública, tampoc passa res. Si ja no tenim transport públic, és igual. I si tot esdevé empresa, gràciesa Déu.

Llegir més »
jpg_yesmen.jpg
Premsa

Yes Men fix the world (Yes Men a l’atac)

Qui són els Yes Men

Andy Bichlbaum i Mike Bonanno són els Yes Men, un duo d’activistes que practiquen el que ells anomenen ‘correcció d’identitat’. Fent-se passar per portaveus d’importants empreses, donant conferències i apareixent en els mitjans amb declaracions explosives, posen en evidència a les grans corporacions. La seva missió, alarmar sobre el perill que suposa que les grans corporacions dirigeixin el món.

Pretenen ser persones poderoses i portaveus d’organitzacions prominents, acceptant les invitacions rebudes en les seves pàgines web per a aparèixer en conferències i programes de televisió; després usen la seva autoritat recentment adquirida per a expressar la idea que les corporacions i organitzacions governamentals sovint actuen en maneres deshumanitzants cap al públic en general.

El seu mètode usualment és la sàtira: fent-se passar per portaveus corporatius o del govern, solen fer comentaris xocants i denigrants sobre els treballadors i consumidors, només per a descobrir que, en comptes de causar sorpresa o enuig, la seva broma és rebuda amb entusiasme o de forma indiferent per la seva audiència. Els Yes Men s’ha fet passar per portaveus d’organitzacions talscom l’OMC, McDonald’s

Llegir més »
Premsa

Jornades d’Administració Local de la FETAP-CGT. 19, 20 i 21 de novembre a Saragossa

5a Trobada d’Administració Local de la CGT

– DIVENDRES 19

11.00 Recepció dels participants a l’Alberg Zaragoza, lliurament d’acreditacions i documentació.

14.00 Menjar.

16.00 Començament de les Jornades.

Benvinguda per part d’Irene De la Cuesta (Secretària General de CGT Aragó).

Presentació de la Taula.

Presentació i debat del 1r punt: Organització i Coordinació de les diferents seccions sindicals en l’àmbit local de tot l’Estat.

18.00 Pausa.

18.30 Represa 1r punt.

20.00 Fi 1a Jornada.

21.30 Sopar.

– DISSABTE 20

8.30 Esmorzar

9.30 Conclusions 1r punt. Debat sobre la problemàtica de les diferents administracions locals, punts en comú i solucions a plantejar.

11.00 Pausa.

11.30 Represa. Eleccions Sindicals.

13.00 Fi 2n punt

14.00 Menjar.

16.00 Inici 3r punt. Prevenció de Riscos Laborals, com eina fonamental en la defensa dels drets. Ponent: Isabel López Mauleón (Delegada de Prevenció en l’Ajuntament de Saragossa)

17.00 Presentació i debat Guia Bàsica de Contractes del Sector Públic. Ponent: Pablo Alconchel (Delegat Laboral de l’Ajuntament de Saragossa.

18.00 Fi 3r punt.

21.30 Sopar.

23.00 Concert de Jazz (directe) Posteriorment música disco.

– DIUMENGE 21

8.30 Esmorzar

9.30 Conclusions de les jornades. Elecció si escau de Coordinadors de les diferents Administracions Locals.

11.00 Pausa

11.30 Reanudació.

14.00 Menjar

PLAÇ MÀXIM D’INSCRIPCIÓ: 10 DE NOVEMBRE

CGT Aragón: C/ Coso 157; Local. Tel: 976 291675. Fax: 976 392306.

Llegir més »
Premsa

L’Estat colombià segresta, viola i assassina a nens a Arauca

Mentre la comunitat internacional i els politòlegs colombians estan encantadíssims amb el “aire fresc” que suposadament diuen que es respira a la Casa de Nariño, ja que el president Santos ha promès que el seu govern respectarà els drets humans, l’Estat colombià segresta, tortura i abusa sexualment a nens a Arauca.

El dia 14 d’octubre, en el Municipi del Tame, Departament d’Arauca, tres nens, Jefferson Jhoana Torres Jaimes (de 6 anys), Jimmy Ferney Torres Jaimes (de 9 anys) i Jenny Narvey Torres Jaimes (de 14 anys), van ser segrestats a la seva finca per soldats de la Vuitena divisió de l’Exèrcit colombià, mentre el seu pare José Álvaro Torres es trobava en tasques agrícoles. Després del segrest, els nens van patir horribles tortures, van ser violats (hi ha evidència de semen i marques d’abús sexual en els seus cossos i robes) i després assassinats per degollament amb armes blanques (matxets). Els seus cossos, posteriorment van ser llançats a una fossa comuna.

Fins ara, s’ha trobat sang en els morrales de set dels seixanta soldats d’aquesta unitat mòbil, que es troben sota investigació. És a dir, estem parlant d’un crim monstruós,, premeditat, organitzat per aquestes bèsties uniformades que es creuen omnipotents gràcies la política bel.licista del govern colombià, alimentat generosament per els dòlars dels Estats Units i amb assistència d’Israel i de la Unió Europea entre d’altres. Bèsties que prenen a un pare el més preciós que té, els seus fills, per donar-se ells uns quants minuts de sàdic i malalt plaer. Cal ser clars: aquests crims ocorren en el context d’una política de guerra bruta, en la qual l’Estat colombià ha donat curs a tota mena d’atrocitats per aconseguir “èxits militars” i ha naturalitzat així tota mena d’agressions contra el poble .

Crims com aquest, d’altra banda, no són excepcionals. A la mateixa zona, els veïns denuncien que el dia 2 d’octubre, una nena de 13 anys va ser segrestada per militars i després abusada sexualment. Podrà dir-se en aquest cas la menor no va ser assassinada, però amb la violació sempre es mata una part de la humanitat d’un ésser humà, aquesta nena es pot dir que també ha estat assassinada doncs mai tornarà a ser la mateixa. Allà on s’assenten les tropes de l’Exèrcit en les comunitats, s’han registrat casos de violència sexual, moltes vegades contra menors d’edat, de manera sistemàtica i generalitzada. Aquests casos són invisibilitzats, en part per la por de la represàlia o l’estigmatització social en cas de denúncia, en part per una estratègia deliberada de silenciar la realitat del conflicte. Però aquí hi ha la realitat del conflicte colombià, on l’Estat, tot i intentar presentar-se com un actor neutral, com una “democràcia assetjada” per “violents”, juga un rol fonamental i és l’actor principal de la guerra bruta, sigui mitjançant els seus agent directes (força pública) o mitjançant els seus agents indirectes (paramilitars). Dins d’aquesta guerra bruta, la violació és una arma de guerra més. També ho és l’assassinat de menors. Com oblidar l’horror de San José de Apartadó, quan al febrer de 2005 els paramilitars, amb plena complicitat de l’Exèrcit Nacional (Brigada XVII), aquests “herois” exaltats dia i nit pels violentòlegs en els estudis televisius, van assassinar a sang freda a tres nens de 21 mesos, 5 i 11 anys, respectivament? Com oblidar massacres com El Salado, Mapiripán, Trujillo, entre centenars d’altres massacres, on l’Exèrcit i els paramilitars van actuar de la mà, i en les quals quals milers de persones van ser assassinades i violades, entre elles diversos menors d’edat? Com oblidar els centenars de fosses comunes que apareixen dia a dia amb menys d’edat i fins i tot nadons, mutilats per matxets? Com oblidar als prop de 3.000 “falsos positius”, joves que han estat segrestats i assassinats a sang freda per l’Exèrcit, per després ser presentats com a guerrillers abatuts en combat, i així rebre prebendes i promocions?

Com a gran cosa, el govern diu, per boca del ministre de l’Interior i Justícia, Germán Vargas Lleras, que aquest crim de lesa humanitat no serà jutjat en corts marcials sinó que civils, perquè “Aquests fets no es poden considerar actes del servei i el coneixement i la investigació dels mateixos ha de ser avançada per la justícia ordinària “

Llegir més »
Premsa

El número de malalts es duplica entre els aturats

La xifra proporcionada per l’Agència Federal del Treball (BA, per les seves sigles alemanyes) parla per si mateixa: durant la primera meitat del 2010 es registraren prop d’un milió de “casos d’incapacitat laboral” entre els aturats. Aquesta xifra esfereïdora es pot trobar a l’informe publicat fa uns dies per la DGB (Deutscher Gewerkschaftsbund, Federació Alemanya de Sindicats) titulat “Atur i riscos per a la salut”. Els autors de l’estudi creuen que aquesta xifra gens afalagadora podria augmentar, sobre tot perquè “els aturats de curta durada i els pacients menys greus no sempre causen baixa com a malalts i deixen que sigui el metge qui certifiqui en última instància la incapacitat laboral.” Aquesta xifra s’ha duplicat entre els qui busquen una feina segons els grups d’edat tant com entre les categories de treballadors. Així, la quota de baixes laborals per malaltia en el grup de treballadors d’entre 15 i 24 anys es troba al 3%, mentre que entre aquells busquen feina augmenta fins al 4’4%. A mesura que creix l’edat, la distància s’incrementa: la xifra de malalts entre els aturats en el grup de 55 a 59 anys d’edat és superior al 15%, mentre que entre els treballadors no arriba al 7%.

L’estudi de la DGB s’afegeix als resultats de la investigació del mercat de treball i cerca de feina (AIB, per les seves sigles alemanyes), segons els quals «el 35% dels receptors de les ajudes d’atur de la segona categoria (Arbeitslosengeld-II) manifesten un retrocés evident en el seu estat de salut.» Així, els aturats són especialment susceptibles de caure en l’ús de substàncies d’addicció com l’alcohol o el tabac, amb les conseqüències corresponents: més de la meitat d’aquestos aturats deu completar una llarga teràpia contra el seu alcoholisme. «En conseqüència, els aturats moren abans», s’afirma literalment. Aquesta afirmació coincideix amb les xifres demogràfiques de referència. En cap altre lloc d’Alemanya és tan baixa l’esperança de vida com a les regions estructuralment febles de Meclemburg Pomerània Occidental i Saxònia-Anhalt. El mal estat de salut s’agreuja amb les condicions de reincorporació a la vida laboral. D’acord amb les estadístiques oficials d’atur de juny de 2010, prop de 540.000 aturats presenten un «empitjorament rellevant de la seva salut».

Llegir més »
Premsa

La desigualtat va portar al ‘crash’, segons assenyalen els experts

Alguns prestigiosos economistes, com Robert Reich, exsecretari del Treball de Bill Clinton, i David A. Moss, de la Universitat d’Harvard, adverteixen que l’augment de la desigualtat no hauria de preocupar només els que aspiren a una societat més justa. Segons el seu parer, la desigualtat té conseqüències econòmiques per al conjunt del sistema: afavoreix els crash.

Llegir més »
Acció Sindical

Els sindicats francesos també tenen raó

Un article de Vicenç Navarro

Aquest article critica la manera tendenciosa com els majors mitjans d’informació a Espanya han cobert l’agitació social a França. L’article detalla com les reformes del sistema de pensions públic fetes pel govern Sarkozy, signifiquen una reducció molt notable de les pensions actuals i futures, la qual cosa explica la protesta dirigida pels sindicats francesos i la participació dels estudiants en aquelles protestes.

Llegir més »
Acció Sindical

Barcelona: guerra preventiva contra la dissidència

Les versions oficials han reduït a escamot urbà la protesta durant la vaga general. Així, la participació ciutadana és silenciada i criminalitzada.En Catalunya, a les portes d’unes eleccions autonòmiques que implicaran un canvi de cicle involutivo; enmig d’una crisi social amb el seu seguici de 1,3 milions de pobres i 600.000 desocupats; i davant una recuperació econòmica i social que es preveu lenta i amb dramàtics impactes socials, la paraula de moda a Barcelona és… antisistema.

Llegir més »
Premsa

El repte de l’aigua a Catalunya

La jornada “El Repte de l’Aigua a Catalunya” és fruit del treball i estudi envers la mercantilització i els conflictes territorials de l’aigua a Catalunya que han desenvolupat la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, Ecologistes en Acció i l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres, entre d’altres entitats, des de fa dos anys.

Aquest treball ens portava al gener de 2010 a convocar una trobada dins el Fòrum Social Català anomenada “La Crisi de l’Aigua a Catalunya”. Es va parlar d’aquesta crisi ja que l’actual model i polítiques de l’aigua impulsades ens han conduït a una crisi econòmica, social i ambiental. Una crisi que es pot resumir en dos grans eixos:

1. Una crisi del model territorial. Un model de creixement basat en l’especulació i la contaminació, principals elements que obstaculitzen el bon estat ecològic de les massesd’aigua.

Llegir més »
Acció Sindical

CCOO i UGT accepten el diàleg social sobre la reforma laboral, els retalls en pensions i la negociació col·lectiva

Poc marge per a l’èxit, cap per al fracàs

La distancia entre Govern i sindicats dificulta el pacte, però una altra ruptura debilitaria el diàleg social

La crisi interna de la patronal complica encara més els possibles acords

“Si torna a fracassar, la gent dirà: Vostès per què estan allà? “, analitza Fernando Moreno, antic alt càrrec de CEOE i advocat de Cuatrecasas. Una cosa semblant pensa Rodríguez: “El diàleg social ha de donar fruits, si no, es debilita”. “Ara, no és moment de pensar en el fracàs”, matisa, encara que afegeix immediatament que si es dóna el cas, l’Executiu governarà, “no podem abdicar d’això”.

Llegir més »
Premsa

“La Comuna de los Balcanes”, un llibre sobre els moviments llibertaris de l’inici del segle XX als Balcans

La Comuna de los Balcanes.
Los levantamientos de Macedonia y Tracia de 1903

Diversos autors

Aldarull edicions. 2010

Gairebé desconeguts per als moviments llibertaris d’Occident, els aixecaments de 1903 en els Balcans – llavors dominats pels turcs – van tenir una gran importància per a la posada en pràctica de les idees llibertàries. Al ser alliberats temporalment els seus territoris, el poble es va organitzar per si mateix de forma comunal i assembleària, confirmant les teories anarquistes.

Es responen també qüestions encara debatudes en els moviments llibertaris actuals, com la col·laboració amb altres forces polítiques en el si dels mateixos moviments socials o la relació de l’anarquisme i la qüestió nacional: “Són les revolucions nacionals i els moviments d’alliberament nacional compatibles amb el socialisme llibertari, amb la lluita de l’alliberament social i la reconstrucció a través de la revolució social?” En la pràctica els llibertaris búlgars van donar una inequívoca resposta afirmativa a aquesta qüestió amb tota la seva obra, sobretot a través de la seva participació activa en el moviment revolucionari a Macedònia i Tràcia.

La lluita per a alliberar Macedònia i Tràcia de la dominació política dels turcs otomans va ser de naturalesa clarament socialista. Va ser degut al fet que el feudalisme era la base del sistema de poder polític otomà. La derrota d’una autoritat percebuda com estrangera va dur a la destrucció del teixit social del poder feudal que esclavitzava als grups ètnics no-turcs i també a la majoria dels turcs.

Text de Georgi Khadziev, traduït del Búlgar a l’Anglès per Will Firth (amb fons del Institute for Anarchist Studies). Traduït de l’Anglès al Castellà per M. Gómez.

Llegir més »
Acció Social

“La dona africana és la creadora d’estratègies de supervivència”

Gemma Garcia – Setmanari Directa 197

Remei Sipi va néixer a Rebola, un poble bubi de Guinea Equatorial. La seva infància va estar embolcallada de contes narrats pe les dones de la seva comunitat i que Sipi va rescatar de la seva memòria amb ‘Cuentos africanos’ (Edicions Carena, 2007). Des que va arribar a Catalunya, ara fa 42 anys, ha publicat diversos articles i assaigs sobre dones africanes i migrants. Actualment, presideix –a Barcelona– l’Associació de Dones E’Waiso Ipola, que en llengua bubi significa “dona: aixeca’t, lluita, dignifica’t”.

Llegir més »
Premsa

El col·lectiu Terrassa Respon estrena local al carrer Societat

Amb un espai o­n reunir-se i treballar en diferents projectes, volen compartir la seva tasca, aglutinar esforços i aconseguir noves adhesions. L’entitat vol fer de pont entre diferents col·lectius de la ciutat.

Terrassa Respon estrena local aquest cap de setmana i fa a una crida a tots els moviments socials a unir-se a un projecte intercultural, solidari, d’esquerres i amb perspectiva de lluita anticapitalista. Fa 6 mesos van treure al carrer una publicació gratuïta mensual sobre els moviments socials a Terrassa i que es pot trobar a centres cívics, biblioteques o estacions.

Llegir més »
Acció Sindical

No hi haurà vaga d’autobusos a Barcelona durant la visita del Papa després que TMB la considerés il·legal

CGT ha desconvocat la vaga d’autobusos contra la visita del Papa després que TMB la considerés il·legal per basar-se en motius polítics i no laborals. Segons el portaveu de la secció sindical de CGT als Autobusos de TMB, Josep Garganté, la llei impedeix als treballadors protestar per motius que els poden afectar fora de l’empresa i això els converteix en “mers instruments” de TMB.

Llegir més »
jpg_DSC00691.jpg
Acció Sindical

La CGT de Girona present a la manifestació de Perpinyà del 28 d’octubre

El dia 28 d’Octubre, data en la qual s’estava duent a terme l’enèsima jornada de mobilització a la República Francesa amb motiu de les modificacions que el Govern de Sarkozy està portant a terme en matèria de les pensions, una representació de la CGT va ser present en la manifestació realitzada a Perpinyà.

Convidats per la CNT-66, una delegació de CGT Girona va acudir a la manifestació de Perpinyà, una multitudinària manifestació que va transcórrer en tot moment en un ambient festiu i al mateix temps de protesta contundent, finalitzant amb un esmorzar i música a la plaça del Castell.

Llegir més »
Cicle cinema polític italià
Premsa

Actes del mes de novembre a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona

– Dimecres 3 de novembre, a les 20 h. cicle cinema polític italià: Sacco e Vanzetti de Giulano Montaldo,1971. V.O.S.E. Ateneu Llibertari Alomà, c/ Misser Sitges nº9, Tarragona.

– Divendres 5 de novembre a les 20h, xerrada: La vaga de fam dels presos Mapuches a càrrec del Diego. Ateneu Llibertari Alomà, c/ Misser Sitges nº9, Tarragona.

– Dissabte 6 de novembre a les 11h: Documental La Lluna a Tu. Ateneu Llibertari Alomà, c/ Misser Sitgesnº9, Tarragona.

Llegir més »
Premsa

Homentage confederal a Eladio Villanueva el 20 de novembre a Madrid

Homenatge Confederal a ELADIO VILLANUEVA

Dissabte: 20 de novembre de 2010

Lloc: LA TABACALERA. Centre Social Autogestionat. Madrid. C/Embajadores 53. Metro Embajadores (línia 3)

Hora: 17h a 22 h

PROGRAMA D’ACTES

BENVINGUDA: Carlos del C.S. A. La Tabacalera

1. Presentació de l’Homenatge. Hora: 17h.

Eladio Villanueva. Un referent de l’anarcosindicalisme

Jacinto Ceacero. Secretari General de la CGT i Lola Viciós. Comitè Confederal

2. HISTORI(ET)ES GRÀFIQUES sobre l’Eladio. Hora: 17:30h.

Dibuixant: Carlos Azagra. Guionistes: Heriberto Tella – Carter

3. Taula Rodona: Hora: 18h.

El pensament i la figura d’Eladio Villanueva. Activista sindical, social i internacionalista.

Participants: Pepe Aranda. S.G. Federació de Transports de CGT / Empar López. Militant Llibertària / Ramón Fernández Durán. Membre d’Ecologistes en Acció / Christian Mahieux. Membre de SUD-Rail / Carlos Taibo. Escriptor i Professor Universitat Autònoma Madrid / Francisco Marcellán. Catedràtic Universitat Carlos III de Madrid.

4. Eladio Poeta.

Recital Hora: 20h.

Lide Verdugo. Companya de Eladio / Antonio Carretero. Director del Rojo y Negro / Grup Teatral.

Audiovisual homenatge a Eladio.

5. CONCERT. Hora: 20:30h.

Grup de HIP – HOP “Dos 8 Cinco”

Coordinació de l’Acte: Paloma Monleón. S. Acció Social de CGT

Attached documents

Cratell – full homenatge Eladio

Llegir més »
gif_igualada1.gif
Premsa

Concentració el 30 d’octubre contra un acte de Plataforma per Catalunya a Igualada

“Davant la visita d’aquest partit ultra, racista, homòfob i feixista a Igualada s’ha convocat a una concentració el dissabte 30 d’octubre a les 18:30 hores, davant l’Hotel Ciutat d’Igualada, lloc que els acull per a que puguin fer apologia de les seves idees totalitàries.

No a Plataforma per Catalunya. Ni a Igualada ni enlloc.

Convoquen: Veïns i veïnes, entitats i col·lectius pel respecte, la tolerància i la solidaritat.

Llegir més »
Memòria històrica

Campanya per la retirada de la simbologia feixista de Tortosa

La Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa ha presentat el documental per la retirada del monument que hi ha al mig del riu Ebre al seu pas per Tortosa

– S’inicia una campanya d’enviament de correus electrònics a Ferran Bel, amb qui mantindran una reunió el proper 8 de novembre.

Per a enviar un correu demanant la retirada, veure el text a enviar i saber a quines adreces s’ha d’enviar, aneu a:
http://quinacapital.blogspot.com/2010/10/envia-li-un-correu-ferran-bel-alcalde.html

– Per a més informació sobre el tema i sobre la campanya, aneu al seu web, on també podeu veure el vídeo que s’ha realitzat:

http://quinacapital.blogspot.com/

Persones d’àmbits diferents estan mostrat el seu suport a la campanya: Toni Soler (periodista), Arcadi Oliveres (economista, professor de la UAB i president de Justícia i Pau), Arturo Gaya (periodista i músic), Màrius Serra(escriptor), Neus Miró (sociòloga), Víctor Alexandre (periodista i escriptor), Xavier Garcia (periodista i escriptor), Andreu Carranza (escriptor), Clàudia Pujol (directora de la Revista Sàpiens), Joan Montesó (membre d’Unió de Pagesos), José Juan Moreso (rector de UPF), Matthew Tree (escriptor), Jesús Tibau (escriptor), Xavier Grasset (periodista), Josep M. Terricabras (filòsof), Emigdi Subirats (professor i escriptor), Vitòria Campos (represaliada), Manolo Pérez Bonfill (professor jubilat i escriptor), Susanna Abella (membre de la PDE), Xavi Sarrià (músic, Obrint Pas), Manolo Tomàs (membre de la PDE), Ramon Miravall (historiador), Ignasi Blanch (il·lustrador), Juli Loras (mestre d’escola), Cinta Arasa (politòloga) i Josep Subirats Piñana (polític i escriptor).

Llegir més »
Premsa

La Generalitat juga a la borsa amb Catalunya: amplia a 2.500 milions l’emissió de bons per a particulars

La Generalitat de Catalunya ha ampliat avui fins a 2.500 milions d’euros el volum de l’emissió de bons dirigit a particulars que està en circulació des del passat divendres 22 d’octubre, segons ha informat el Departament d’Economia i Finances en un comunicat.

La decisió ha estat adoptada després que el govern català es congratulés ahir de la bona acceptació entre els particulars.

Llegir més »
Premsa

I volen rebaixar més les pensions!: Les persones grans presenten la major taxa de pobresa relativa d’Espanya

En l’actualitat Espanya és el quart país més envellit del món, per darrere del Japó, Itàlia i Alemanya, i es preveu que l’any 2050 ocupi el segon lloc. Així mateix, el 16.3% dels ciutadans espanyols són persones majors de 65 anys, la qual cosa suposa un terç de la població. Concretament, a Madrid hi ha 600.000 persones majors de 65 anys, és a dir, el 19% de la població, que equival aproximadament a la població total de Saragossa.

Llegir més »
Acció Sindical

Jacinto Ceacero, Secretari General de la CGT: “Vaga General 29-S. La CGT ha donat la cara”

Després de dos anys de crisi “oficial” del sistema capitalista i molts mesos treballant per a la Vaga General, el passat 29 de setembre va tenir lloc el desenvolupament d’aquesta jornada de Vaga.

CGT va presentar la seva pròpia convocatòria de Vaga General, amb uns motius i objectius propis, per descomptat, diferents als motius dels altres sindicats majoritaris convocants.

CGT ha convocat a la Vaga General per a derogar les polítiques antisocials del govern i per a asseure les bases de l’anhelada transformació social, les bases d’un nou model social i productiu centrat en la satisfacció de les necessitats de les persones enfront del model productivista i consumista del capitalisme.

En aquest sentit, CGT s’ha sentit protagonista en el procés de preparació i desenvolupament de la Vaga General. No hem viscut la Vaga General com convidats o comparses de la vaga dels sindicats majoritaris. Entre altres coses, perquè la Vaga General del 29 de setembre ha estat la vaga de la classe treballadora i de tots moviments socials, els col·lectius precaris, exclosos i les classes populars.

Per a CGT, la seva funció com organització sindical i social ha estat convertir-se en l’instrument de treball que ha permès canalitzar la lluita per la defensa i recuperació dels drets laborals, socials, mediambientals…

Però la CGT no només s’ha sentit protagonista el dia 29 de setembre sinó que pretén seguir sent-lo el dia de després, amb el convenciment que a partir del 29 de setembre, en aquest moment, CGT com instrument de lluita sindical i social comença a ser considerat com un referent per a un important nombre de treballadores i treballadors i un referent per a les organitzacions socials.

Sense cap gènere de dubtes, la Vaga General ha estat un èxit. No només per les estrictes dades quantitatives sobre l’índex d’incidència o per la caiguda del consum elèctric, sinó pels aspectes qualitatius. La VG s’ha convocat en un context d’atac feroç al sindicalisme per part de totes les institucions polítiques, mitjans de comunicació, organitzacions patronals, etc; en un context de desmobilització generalitzada de la societat, d’una precarietat laboral extrema amb el que suposa de por, submissió, apatia, conservadorisme; en un context de repressió sobre qualsevol tipus de dissidència del sistema ; en un context propens al racisme i la xenofòbia; en un context d’individualisme i de lluita per la supervivència en moltes ocasions.

Eren i són molts els elements en contra perquè la vaga fora un èxit. A pesar d’això, la vaga general ha estat significativa i les mobilitzacions han estat molt importants, el que mostra el profund sentiment de ràbia que acumulava un nombre molt important dels i les treballadores, persones aturades, col·lectius i moviments socials…

A pesar de tots els elements i campanyes en contra, i de la crítica profunda que cal fer a les organitzacions sindicals majoritàries per no haver-se dignat a convocar la Vaga molts mesos abans i per haver contribuït amb un model sindical pactista a l’actual situació de desmobilització laboral i social, de falta de referents, de pèrdua continuada de drets, malgrat tot això, el 29 de Setembre la Vaga General ha estat un èxit. A pesar, fins i tot de la condenable brutalitat de la repressió policial contra els piquets que exercien el seu dret, han estat varis els milions de persones que han intervingut en la Vaga General, secundat la vaga o manifestant-se per tota la geografia del país.

La intervenció exemplar dels piquets mereix ser reconeguda de forma expressa ja que han representat la primera fila de la lluita, han sofert en les seves pròpies carns les agressions de les càrregues policials, han estat el referent per a la resta dels i les treballadores. Gràcies per aquest nivell de militància, de compromís personal i de compromís amb l’organització.

CGT ha fet els seus deures, ha portat a terme el full de ruta marcat per a concloure amb la convocatòria de la vaga, ha realitzat múltiples actes públics, mobilitzacions prèvies, vagues sectorials, vagues d’empresa, marxes, ha buscat la confluència amb altres organitzacions socials i sindicals… En definitiva, ha treballat per a garantir l’èxit de la convocatòria, ha complert el seu compromís sindical i social amb la classe treballadora, és a dir, CGT ha treballat perquè la Vaga General comptés amb el suport de les i els treballadors, els col·lectius i classes populars especialment maltractades pel sistema.

CGT ha donat la cara abans del 29 S i, per descomptat, l’ha donat el dia 29 S. CGT no s’ha tapat en els piquets, com lamentablement ho han fet altres organitzacions que ni han aparegut al llarg de tota la jornada de vaga. CGT ha pres el carrer, ha lluitat i divulgat la convocatòria de vaga, ha repartit milions d’octavetes, ha defensat que aquesta vaga general era de tota la classe treballadora, sense sectarismes ni protagonismes. Fruit de tot aquest esforç, ens sentim corresponsables de l’èxit de la vaga, i volem recollir el contundent clam de rebel·lia que es va sentir en els carrers.

Les mobilitzacions de CGT han estat secundades per milers i milers de persones. El compromís d’aquesta organització ara és no defraudar a aquestes persones sinó contribuir que aquesta rebel·lia es canalitzi, s’organitzi, es coordini per a continuar la mobilització laboral i social que ens condueixi a la consecució dels motius i objectius pels quals hem convocat la Vaga General.

Hem de sentir-nos satisfets del compromís, la tensió i la resposta que tota l’organització ha estat capaç de donar quan s’han donat les circumstàncies perquè aquesta resposta es donés. Com organització, hem sortit enfortits, sens dubte, d’aquesta convocatòria. Hem sortit enfortits com instrument de lluita al servei de la classe treballadora. Se’ns ha vist en el carrer, se’ns ha vist enormement implicats i se’ns ha vist amb un discurs diferent. El repte és seguir dignificant la lluita sindical i social, dignificar el sindicalisme i la millor manera és fer-lo a través de la nostra opció anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionaria, federalista, internacionalista, llibertària, i volem fer-lo en connivència amb altres organitzacions socials.

Per altra banda, a més de ressaltar la importància quantitativa i qualitativa de la jornada de Vaga General, el més rellevant ha estat el missatge de continuïtat que CGT ha sabut transmetre i del que s’han fet eco la resta d’organitzacions. El dia 29 de setembre és el principi d’una nova etapa en la lluita sindical i social d’aquest país. Res pot tornar a ser el mateix. Hem d’impedir que els majoritaris tornin a trair el clam i “l’esperit” del 29 de setembre i tornin a asseure’s

Llegir més »
Acció Sindical

Crides a una criminalització preventiva i resolutiva dels moviments socials de part del capitalisme decadent

L’acció policial preventiva i l’actuació judicial resolutiva formen part de la nocivitat del capitalisme en aquesta darrera fase de la seva centenària decadència, una nocivitat que ja va patir l’anarcosindical i el conjunt del moviment llibertari en el decurs dels anys de plom de la patronal catalana contra la CNT i més endavant en el franquisme. Aquesta realitat repressiva correspon a una sortida suïcida del capitalisme en temps d’autoliquidació burgesa de la societat de consum i d’establiment d’un estat de malestar. La destrucció de l’estat del benestar i l’aplicació del règim del sabre, que el company M. A. Bakunin en el seu temps així va definir aquest comportament burgès en qualsevol moment en que la seva dictadura democràcia de classe hegemònica no serveix per adormir les masses o evitar els esclats històrics de la lluita de classe, crea un situació de criminalització estatal preventiva i resolutiva dels moviments socials emancipatoris de part del capitalisme en aquesta segona i potser definitiva gran depressió mundial i el seu estat del malestar de masses.

En aquest sentit, a casa nostra, han augmentat les crides a la repressió preventiva i resolutiva, com ara la crida de l’Ajuntament de Barcelona a tancar webs alternatives o les histèriques campanyes de premsa contra tot allò que en diuen antisistema i dels moviments esquats. A primera fila, entre altres, hi trobem Pilar Rahola i Alfons Quintà, destacats intoxicadors d’una campanya mediàtica que tendeix a crear una opinió que justifiqui l‘actua preventiva i resolutiva de l’Estat contra els moviments contestataris, especialment després de la revolta social grega de farà dos anys, l’altra vaga de masses del 29-S o el moviment social contestatari francès de les darreres setmanes, amb ocupacions estratègiques i bloquejos de la mobilitat en l’Hexàgon francès.

Llegir més »