Asamblea de Parados de Madrid. Diagonal número 117.
Els plans de formació per a aturats reporten ingressos a empreses i centres privats, i el Govern els usa per a rebaixar les xifres de l’atur. No obstant això, els beneficis als propis aturats no són tan evidents. Asseguts entorn de la taula, els membres de l’assemblea inscrits en cursos per a aturats expressen una opinió unànime: “Els cursos no serveixen per res”.
Pablo porta tota la seva vida laboral treballant en la construcció. Des de fa diversos anys és gruista. “Ara em volen fer anar a un curs de paleta, però la grua està millor pagada i la categoria laboral és més alta. En què em beneficiarà aquest curs?”. Paco diu que el que més li molesta són les declaracions oficials: “Es transmet el missatge que qui està en atur és un perdedor, perquè les persones emprenedores es formen i munten una empresa. Per descomptat això és totalment fals, però com es repeteix pertot arreu, acaba influint en la idea que té la gent de l’atur i els propis desocupats de si mateixos. Sembla que la culpa fos nostra, perquè no som el bastant competitius, però fa dos anys això no era un problema. Hi havia treball per a tot el món”. Óscar remata la conversa: “Amb els cursos ens tenen entretinguts, esperant a veure si la cosa s’arregla”.
Un negoci lucratiu
Més enllà de l’escassa utilitat d’alguns cursos, la veritat és que la complexa estructura que s’ha organitzat entorn de la formació per a l’ocupació té un paper clau en els mecanismes sociolaborals de l’Estat espanyol. Per a uns, centres i empreses privades, representa un lucratiu negoci. Per a uns altres, com els sindicats majoritaris, és una font de finançament sense la qual les seves burocràcies no podrien existir. I finalment, per al Govern, és la manera més fàcil de maquillar les elevades xifres de l’atur.
No surt barat, no obstant això. El sistema de finançament de la formació per a aturats és complex, ja que es nodreix de moltes fonts. Deixant a part les iniciatives organitzades per ajuntaments, entitats de caràcter benèfic, etc., el Govern central transfereix una quantitat anual a les comunitats autònomes per a cursos de formació i programes d’inserció laboral. El 2009 aquesta suma va ascendir a més de 2.800 milions d’euros, segons dades publicades per la Confederació Espanyola d’Empreses de Formació (Cecap), la patronal dels centres d’ensenyament i formació. A aquesta quantitat cal afegir el que altres entitats, que també reben els seus fons del Govern central, com la Fundació Tripartita, destinen a aquesta finalitat, xifra que es calcula pot haver arribat fins als mil milions en l’últim any. De fet, s’ha gastat tant diners que el ministre Celestino Corbacho va donar la benvinguda als plans de la Comissió Europea d’avançar altres 2.000 milions dels fons de cohesió per a reforçar els comptes del pla de formació.
El repartiment del pastís
Una vegada que s’ha distribuït els diners, es gasta a discreció de les comunitats, el que ha causat tensions, ja que tots volen participar en el repartiment. Així per exemple, es va arribar al cas que la patronal d’empreses d’ensenyament d’Extremadura convoqués una mobilització al juliol passat per a protestar pel que consideraven era una excessiva participació dels sindicats en aquest pressupost, en detriment dels seus associats. Per contra, en la Comunitat Autònoma de Madrid són les empreses privades i l’Església els més beneficiats. Per exemple, quatre centres salesians de la comunitat han rebut gairebé cinc milions i mig d’euros d’una de les partides per a formació de 2009, quantitat superior a la suma del rebut per UGT, FIES, CSI-CSIF i la Universitat Politècnica, i això sense comptar amb les altres congregacions religioses de la Comunitat de Madrid.
A pesar d’aquesta despesa, s’estima que la major part de les persones aturades no reben cap formació. Segons un estudi de Ceprede, organisme depenent de la Universitat Autònoma de Madrid i de l’Associació de Grans Empreses de Treball Temporal (AGETT), menys d’un 16% de les persones aturades havien rebut algun tipus de formació fins a la data de publicació de l’informe.
Existeixen raons que animen al Govern a destinar quantitats cada vegada majors a la formació de persones aturades. La més òbvia es refereix al truc que aconsegueix que qui estan rebent un curs no apareguin en les xifres d’atur que utilitza el Ministeri de Treball. Des de febrer de 2008 aquestes persones, juntament amb altres categories, com els joves que busquen la seva primera ocupació, es denominen en l’argot oficial Demandants d’Ocupació No Ocupats (DENOS), i no es comptabilitzen com desocupats. Aquesta és la principal raó que hi hagi un important desfasament entre les xifres del Ministeri de Treball i les de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que no fa aquestes distincions. En la seva última Enquesta de Població Activa, per al tercer trimestre de 2009, l’INE dóna la xifra de 4.123.300 desocupats, mentre que les xifres de Treball contemplen que al desembre va haver 3.800.000 persones sense ocupació. Si bé la diferència no és atribuïble en la seva totalitat als aturats en cursos, sí representen una bona proporció d’aquesta.
La quantitat que els sindicats majoritaris reben del Govern per a la realització de cursos ha anat en augment, fins a arribar a ser la part més important dels seus ingressos. Així, en l’últim congrés confederal de CC OO, el 2008, s’informava que s’havia ingressat, en concepte de cotitzacions, una mitjana de 13 milions d’euros per any enfront dels més de 83 milions ingressats per formació sectorialitzada el 2009, a la qual caldria afegir ingressos similars. I això sense contar els ingressos de les fundacions creades per a gestionar la formació. No és d’estranyar, per tant, que el secretari general de CC OO, Fernández Toxo, hagi demanat que la participació en cursos sigui condició obligatòria per a cobrar la prestació per atur.
A la llum d’aquestes dades, les paraules d’Óscar cobren un nou significat. “Crec que tenen por que els desocupats ens cabregem i la muntem. Per això ens tenen entretinguts, amb l’esperança de rebre alguna ajuda, o que després de fer a un curs les coses vagin a anar millor”. Pot ser, però mentrestant no falta qui ha trobat la manera de treure-li partit al problema de l’atur.
EMPRESES QUE TANQUEN EL CERCLE DE GUANYS
En molts casos la formació no millora substancialment les oportunitats d’inserció laboral. Excepte, clar, en els casos que el curs és impartit per les mateixes empreses que després van a contractar a la persona, o per les seves fundacions o institucions sense ànim de lucre associades. Empreses de Treball Temporal (ETT) com Randsatd, Grup Nord o Adecco, disposen de fundacions creades per a rebre subvencions per impartir aquests cursos, i després reben els fons que s’atorguen per la contractació de desocupats de llarga durada. A part, per descomptat, del pagament pels seus serveis. D’aquesta forma s’aconsegueix un rendiment econòmic òptim de la persona aturada. Tan habitual és aquesta pràctica que fins i tot s’ha arribat a colar en els debats d’algun parlament autonòmic, com va sear el cas d’Astúries a l’octubre de 2008. L’empresa de treball temporal Adecco, que és, al seu torn, la impulsora de la Fundació Altedia Creade, ingressava 2.205 euros per cada treballador que recol·locava i 1.047 en el cas que no ho aconseguís, segons va denunciar un diputat del PP.
“Formació, formació, formació” és la fórmula que va proposar Salvador del Rey, de l’àrea laboral de Cuatrecasas, despatx impulsor del concepte de la “flexiseguretat” en l’Estat espanyol. Ho va receptar durant la presentació del primer indicador de flexiseguretat laboral al juny, un informe presentat conjuntament per Ceprede i AGETT. Aquesta associació ha reclamat recurrentment al Govern la cessió de les polítiques d’ocupació a empreses privades especialitzades tant en recolocación com formació, una cosa que converteix en norma la rotació laboral i que avança en el procés de desregulació de les relacions laborals.