Amb la crisi econòmica, el nombre de persones que es troben el cercle viciós del treball en negre no deixa de créixer. Joves precaris, dones dedicades a les cures i “sense papers” són els principals afectats.
La Comissió Unitària 28 Juny ha estat treballant durant els darrers mesos en els actes commemoratius de les jornades per l’Alliberament gai, lesbià, homes i dones transsexuals, bisexuals, queer i intersexuals.
El 18 de juny els jardiners/es van fer vaga i es van manifestar per Barcelona des de la seu de Medi Ambient de l’Ajuntament fins a la plaça Sant Jaume de Barcelona, on es van concentrar en protesta per la gestió de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins.
Durant tot el recorregut de la manifestació (des de Torrent de l’Olla a Plaça Sant Jaume) els prop de cinc-cents jardiners/es que s’han manifestat han cridat, han fet soroll i han animat la marxa amb la banda de música que s’ha muntat, que han dedicat “la cucaracha” a l’estimada Presidenta Imma Mayol.
Ahir dijous 18 de juny, va aparèixer un diari gratuït que exposa les problemàtiques laborals i de servei que pateixen els autobusos de Transports Municipals de Barcelona.
30.000 còpies d’aquest diari es repartiran entre la gent de Barcelona per conèixer de primera mà quina és la situació dels treballadors/es d’aquesta empresa i quines són les seves demandes.
Apaguem les nuclears!
ARA Garoña | 2010 Vandellòs | 2011 Ascó
concentració i vermut musical
diumenge 28 de juny a la platja de l’Almadrava
(al costat de la central nuclear de Vandellòs II)
amb l’actuació de “Riu en So” i parlaments
El tancament de Garoña ha de ser el començament de la fi de l’energia nuclear a l’Estat espanyol.
Totes les xerrades seran a les 19 hores al Centre Social Autogestionat La Maranya (c/del Parc nº13, baixos, Casc Antic de Lleida).
– dijous 18
“La prostitució, del segle XV als nostres dies: una perspectiva
històrico-antropològica”, amb
Maria José Vilalta, professora titular d’Història Moderna de la Unitat
Departamental d’Història Social (Facultat de Lletres) de la Universitat de
Lleida
Joan Pallarés professor titular d’Antropologia Social de la Unitat
Departamental d’Història Social (Facultat de Lletres) de la Universitat de
Lleida
– divendres 26
“La prostitució a Lleida” amb
Anti-sida Lleida, associació que treballa en el camp de la prostitució a
la ciutat
– dilluns 29
“Prostitució i normatives de civisme”, amb
Ester Sancho, advocada
Mariona Lladonosa, politòloga
Les dos ponents són membres de la CUP, candidatura que ha al·legat la
normativa del civisme i de prostitució als carrers de Lleida
– dijous 2
“Prostitució, regulació o abolició”, amb
Anna Campanera, mestra, feminista i membre de la CGT Ponent.
16/06/09 EL PUNT – Manresa – EVA GARCIA PAGÁN
La multinacional italiana Pirelli, fabricant de pneumàtics, va presentar ahir un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta la totalitat dels treballadors que encara queden a la fàbrica de Manresa, 491 persones. Fa un any, ja havia presentat un ERO per a 260 treballadors més. D’aquests 491, 130 podran reincorporar-se a diferents projectes de la companyia, entre aquests, el de la creació d’un centre logístic per a la distribució de pneumàtics a la península ibèrica (a principis del 2010), el desenvolupament industrial de plaques fotovoltaiques i el reciclatge de pneumàtics. Encara que aquestes dues últimes activitats estan pendentsde concretar.
Óscar Chaves / Redacció Diagonal
La campanya que des de fa uns anys impulsa la indústria de l’energia atòmica a fi de vendre el suposat caràcter “net” de la seva activitat ha reactivat al, en altres èpoques, poderós moviment antinuclear.
60 dies de repressió
El dia 10 de juny la Direcció de Parcs i Jardins va imposar una sanció de suspensió d’ocupació i sou durant seixanta dies i el seu immediat compliment (de fet començava el dia 11) al Secretari del Comitè d’Empresa, Carlos Bernal, de CGT.
El perquè d’aquesta sanció és el fet que no presentés les fulles d’hores sindicals, entenent l’empresa per això que no ha acudit al treball, malgrat que “l’acusat” hagi fet el seu treball, reunint-se amb un o diversos membres de la Direcció, o amb l’inspector de treball, o exercint les seves funcions de secretari en la seu del Comitè, en el centre de manteniment de Canyelles i hagi estat vist per gran quantitat de treballadors i treballadores, d’uns altres i altres membres del Comitè i el sens fi de comandaments intermedis així com la Cap d’Àrea que en aquest centre té les seves oficines.
Tampoc, pel que sembla, serveixen per res tots els faxos, comunicats, peticions i altra documentació que Carlos, en l’exercici de les seves funcions ha anat remetent regularment a la Direcció l’empresa. Sembla ser que tampoc serveix la seva presència en les reunions del Comitè, així com no serveix la seva rúbrica en tota la documentació, com per exemple les actes, pertanyents a l’activitat d’aquest… L’única cosa que sembla ser que és vàlid és el fet d’enviar a Recursos Humans unes fulles signades pel seu responsable conforme fa ús d’hores sindicals, sent que en el cas del secretari com del president del Comitè aquestes són un crèdit addicional per a l’exercici de les seves funcions.
Perquè ho entengueu clarament, és el mateix que si l’única justificació vàlida per a demostrar que cadascú desenvolupem el nostre treball és el fet de fitxar o que el nostre responsable ens inclogui en la fulla d’assistència…….
Quina més dóna si després ens anem de compres, al bar o a casa a dormir, si no val el fet d’haver segat tal superfície de gespa o que ens hagin vist els nostres companys o caps… Doncs en el cas de Carlos és el mateix: malgrat haver plena constància que ha exercit la seva labor, sent coneixedora d’això l’empresa no reconeix aquest fet per que li falten uns papers… Paper mullat, perquè la presentació d’aquestes fulles, la funció real de les quals és la comprovació que els delegats i delegades fan l’ús del nombre exacte de les hores sindicals que els corresponen i no es passen, no que efectivament les empren en les funcions que els competeixen.
Quin sentit doncs té aquest absurd? Doncs està clar com l’aigua, la pura represàlia, la pataleta davant la mobilització de la plantilla per a lluitar per allò que és just per al comú dels treballadors i treballadores de Parcs i Jardins. Quan per fi, a contra corrent fins i tot de part del Comitè s’aconsegueix organitzar un acte de pressió útil per a revindicar qüestions importants, algunes gairebé “històriques” com el compliment dels acords de conveni, surt l’empresa amb aquestes.
Un acte lesiu contra la llibertat sindical i, per tant, contra el legítim dret dels treballadors i treballadores a reclamar el propi, l’aconseguit ja. No ens equivoquem, no és aquest un acte de repressió a una persona, a un organisme o a un sindicat, és la repressió a tota una plantilla figurada en aquell que va ser escollit per a representar-la.
Per tot això, i perquè si ajupim el cap ara ja no haurà qui l’aixequi, hem d’anar tots i totes a l’assemblea i l’atur del dia 18 de juny i defensar al NOSTRE secretari i a tots nosaltres i nosaltres…… Si no, la Direcció de Parcs i Jardins de Barcelona se sentirà forta per a sostreure’ns cada vegada més els nostres drets i llavors, qui seran els següents?
16/06/09 02:00 – Vilanova i la Geltrú – Míriam de Lamo
El comitè de treballadors de Prysmian i la direcció de l’empresa van reprendre les negociacions ahir al matí, després que la plantilla desconvoqués una vaga de 14 dies, dijous. El comitè ha contractat un advocat que estudia els 19 acomiadaments que ha realitzat l’empresa, i sobre els quals ha d’arribar a un acord amb Prysmian. D’altra banda, ahir els representants de la plantilla van proposar a l’empresa una millora de les condicions econòmiques dels 25 treballadorsque vol prejubilar.
Quan llegiu aquestes línies ja s’haurà celebrat a Málaga, entre el 4 i el 7 de juny, el XVI Congrés Confederal de la CGT, una nova oportunitat de retrobament entre la militància, de captar la situació actual de l’organització, de proposar alternatives de lluita i de canvi social, de prendre acords, d’expressar solidaritats… i també, i això hauria de ser
el principal, de demostrar que la CGT pot ser l’eina necessària i indispensable per transformar l’injust sistema social en què vivim, ara
més necessària que mai, en el marc de la crisi capitalista i de creixents
desigualtats que estem patint en els últims mesos.
Dimarts passat 9 de juny la Coordinadora d’Informàtica i Consultoria de la CGT va convocar dues concentracions simultànies a Barcelona i Madrid, amb el lema “Contra la Precarietat, pel futur de la Informàtica”. En un sector històricament desmobilitzat com el de la informàtica, la CGT està afermant la seva activitat sindical, creant noves seccions i començant a tenir presència en el carrer.
La concentració més nombrosa va ser la de Madrid, amb unes cent persones que es van concentrar davant de la Patronal del sector, la AIC. A Barcelona la Coordinadora es va concentrar enfront de les oficines d’Atos Origin, empresa a la qual pertany Diego Pavía, el president de la Patronal del sector.
El 12 de juny es van celebrar les eleccions municipals al Marroc dintre d’un clima de repressió cada vegada més gran i del clima de corrupció habitual en totes les eleccions marroquines: compra de vots, usurpació d’identitats, recollida de la targeta electoral per part dels apoderats dels partits, etc.
El dia 28 de desembre de 2007, el diari “El País” publicava una entrevista a María Jesús Paredes, amb motiu de la seva dimissió com a secretària general de la Federació de Banca i Estalvi (COMFIA) de CCOO. No tenia ni té desperdici, i es troba íntegra en la web del diari. Ja a la primera pregunta del periodista Iñigo de Barrón, l’entrevistada mostra les seves cartes:
“Pregunta. En ocasions se l’ha titllat de defensora de la banca. Com ho ha viscut des d’un sindicat d’esquerres com Comissions?
Hèctor Rojo Letón / Redacció Diagonal núm. 103
La ciutat belga és el símbol de les institucions comunitàries, però també la major residència de grups econòmics de pressió que lluiten perquè la convergència europea “segueixi els seus interessos”.
I això que una dels justificacions que ens donen perquè Espanya mantingui un exèrcit és el “perill moro”.
Les exportacions espanyoles d’armes van tornar a créixer el 2008, malgrat la crisi. Ho van fer en un percentatge mínim, tot just el 0,2%; suficient, no obstant això, per a consolidar el gran salt que es va produir en 2006 i situar les vendes en el llindar del bilió d’euros anuals.
Així ho reflecteix l’informe presentat el 10 de juny en el Congrés per la secretària d’Estat de Comerç, Silvia Iranzo. El 40,7% de les vendes es van dirigir a països de la UE. I el 70,5% a socis de l’OTAN; entre els quals destaquen Noruega (que va rebre la tercera fragata de les cinc comprades a la drassana pública Navantia) i EE UU, tradicional client d’armes de caça i pistoles espanyoles.
El més destacable, no obstant això, van ser les vendes al Marroc que, amb 113,90 milions d’euros (enfront de només 11,13 el 2007), es va convertir en el tercer client de la indústria militar espanyola i el primer fora d’Europa. L’espectacular augment de les vendes al veí del sud es deu, segons l’informe de Comerç, a una comanda de 1.015 vehicles militars tot terreny, que inclou des de camions cisterna fins a ambulàncies.
No menys significatiu resulta l’increment de les exportacions a Colòmbia, que sumen 31,7 milions d’euros (enfront de 16 el 2007) i la converteixen en el segon client a Llatinoamèrica, darrere de Brasil. Les vendes a Colòmbia, sumida des de fa dècades en una guerra civil larvada amb la guerrilla de les FARC, inclouen un avió de transport i vehicles militars.
L’informe dedica un apartat especial a les vendes a Israel, que van ser objecte de polèmica per coincidir la difusió de les xifres del primer semestre de 2008 amb la campanya de bombardejos de Gaza. L’any passat Espanya va vendre 2,4 milions d’euros en armes a l’Estat jueu (enfront de 1,5 milions en 2007) i això, segons l’informe, perquè alguns enviaments es van fer a càrrec de llicències concedides l’any anterior. El document subratlla que les vendes van correspondre a components de pistoles reexportades a Estats Units (128.170 euros); projectils per a provar la torre de control d’un blindat suís Piranha; parts i peces d’aeronaus, ja retornades (36.400 euros); targetes electròniques per a equips reexportats a Colòmbia i Brasil; i sensors infrarojos per als EF2000 fabricats al Regne Unit (2,2 milions d’euros).
En canvi, el document no justifica la venda de tirs d’artilleria i recanvis per a canons de l’Exèrcit d’Índia (1,9 milions); projectils il·luminants de 105 mil·límetres per a l’Exèrcit de Pakistan (199.412 euros); o espoletes i adaptadors de bombes per a la Força Aèria de Sri Lanka, (138.780 euros), que acaba d’exterminar els últims reductes de la guerrilla tamil. A Veneçuela es van vendre gasos lacrimògens per a la policia (111.450 euros) i a l’Àfrica Subsahariana, rifles de caça.
Article extret del web del Col·lectiu Tortuga:
El portal www.ofertademanda.net és un projecte d’intercanvi d’ofertes i demandes en el mercat de l’economia social on el subjecte i l’objecte són les persones, entenent-la com economia no especulativa ni lucrativa i al servei de la col·lectivitat.
Al llarg del temps les persones han solucionat i han donat resposta a les seves necessitats. Aquestes s’han portat a terme gràcies a la planificació, a l’organització i a la generació de productes a partir de coneixements, de tècniques i amb les eines necessàries.
URGENT!!!!!! PETICIÓ DE SOLIDARITAT READMISIÓ 660 DE SEAT
JUDICI PEL REINGRÉS D’ALBERTO GARCIA ENRICI
Cridem a l’assistència en suport mutu a l’únic company que falta per entrar a SEAT, dels 660 de l’ERO de 2005. Aquest company porta ja 16 mesos esperant que el reingressin a SEAT i al final ha hagut de denunciar davant l’incompliment de l’empresa.
Per això us cridem a assistir al judici dimarts 16 de juny de 2009 a les 12.30 hores Jutjat social 6, Ronda de Sant Pere 41 4ª planta, Barcelona.
TU VIATGES EN DIRECCIÓ CONTRÀRIA
Dediquem l’apartat del Reportatge, titulat “Viure sense el capitalisme”, al fenomen del moment, Carles Duran i el Col·lectiu Crisi. En particular, destaquem un escrit del primer de reflexió del seu pas per la presó al poc de ser posat en llibertat.
En l’apartat de treball-economia parlem principalment de l’actualitat dels darrers ERO, la conflictivitat laboral i els efectes de la crisi econòmica.
CIU, PP i PSC units per aturar el procés de participació democràtica sobre conreus agrícoles amb manipulació genètica
Els conductors d’autobusos de Barcelona han convocat una vaga de cinc hores per al 22 de juny, entre les 11.00 i les 16.00h, en considerar tres dels cinc sindicats del comitè d’empresa que no s’ha avançat en la negociació del conveni col·lectiu. El president del comitè d’empresa d’Autobusos de Barcelona, Saturnino Mercader (CGT), ha explicat avui a Efe que l’empresa vol introduir en la negociació del conveni l’anomenat ‘interlínies’, que suposa que un conductor que inicia el seu torn en una línia d’autobusospugui finalitzar-lo en un altre.
MAQUIS ’09
6ª OFENSIVA CONTRA L’OBLIT (Comarques de Ponent)
XII Marxa Homenatge als Maquis — Operació Reconquesta de la Memòria
– Diumenge 28 de juny
Vilanova de Meià (La Noguera)
8,30 h matí trobada al Bar Cirera «Escaladors» (Ctra. S. M. Meià), per sortir a les 9h puntuals en cotxes fins al punt de partida de la Ruta Maquis i Guerra Civil comentada per la Serres del Montsec (búnquers Hostal Roig i Base Guerrillera del Pou Gel) de 4 a 5h de durada a peu, fent parada per dinar i presentació XII Marxa Homenatge als Maquis(Cal portar el dinar i el beure).
El municipalisme a debat.
Presentació – debat al voltant dels llibres editats per Virus editorial:
– “¿República si o no?. Sobre las sociedades y las formas de gobierno: la propuesta del municipalismo”, de José IglesiasFernández.
PROGRAMA
– Dilluns 15,
19:00h
[CSO El Jardí]
Action Directe, dels principis a la situació actual:
De memoria (I). Los comienzos:
Otoño de 1970 en Toulouse.
Els delegats de CGT a Correos de Sabadell s’han manifestat avui, dimarts, dia 9 de juny, a partir de les 11:00 h. en l’entrada del local que té llogat Correos en el carrer Industría 30 de Sabadell. Els delegats sindicals denuncien que Correos té llogat aquest local des de fa un any, sense posar-lo en servei, i que, segons les remors que circulen pels centres de treball de l’empresa a Sabadell, l’empresa paga per aquest local un lloguer mensual de 6000 euros de diners públics.
Els delegats sindicals pensen que és una vergonya que s’estiguin gastant tant diners públics en el lloguer d’un local que no s’utilitza, mentre Correos s’oblida d’invertir en altres locals que necessita aquesta empresa en la nostra ciutat: la creació de noves sucursals en l’Avinguda Matadepera, Can Rull i Torre-romeu. Cal remarcar que Sabadell es troba a la cua en el capítol de les inversions productives de Correos en la nostra comarca.
Al desembre de 2006, la Comissió de Foment i Habitatge del Congrés dels Diputats va aprovar millorar el servei de Correos en el Vallès. Des de llavors, la situació ha millorat en localitats com Terrassa o Sant Cugat, on s’ha incrementat el nombre d’oficines i d’empleats; mentre a Sabadell poques coses han canviat.
Avui dia, les deficiències de Correos en la nostra ciutat són múltiples en matèria de locals. L’Oficina Principal (Via Massagué) està pendent de reforma des de l’any 2001. La Sucursal 2 (Ptge. Estudi) presta servei a tota la zona nord de la ciutat (pràcticament a la meitat de la població de Sabadell) i està gairebé sempre sobrecarregada de treball; Correos necessitaria crear dos noves oficines en la zona nord (Av. Matadepera i Can Rull) per a descongestionar el treball de la Sucursal 2 i per a acostar el servei als ciutadans. La Sucursal 1 (Pl. Fontanella) està pendent del seu trasllat a un local més ampli i més centrat dintre de la seva zona de referència des de l’any 2006.
En definitiva, la despesa de Correos en el lloguer del local del carrer Indústria de Sabadell ens sembla a CGT reprovable per tres motius: perquè és excessiu i es produeïx en un local que no presta cap servei públic, perquè altres locals de Correos a Sabadell que si presten servei al públic necessiten inversions urgents i perquè tot això succeïx en un moment de crisi econòmica en el qual se’ns demana als treballadors que acceptem una “contenció de la despesa”.
Sabadell, 9 de juny de 2009.
