I això que una dels justificacions que ens donen perquè Espanya mantingui un exèrcit és el “perill moro”.
Les exportacions espanyoles d’armes van tornar a créixer el 2008, malgrat la crisi. Ho van fer en un percentatge mínim, tot just el 0,2%; suficient, no obstant això, per a consolidar el gran salt que es va produir en 2006 i situar les vendes en el llindar del bilió d’euros anuals.
Així ho reflecteix l’informe presentat el 10 de juny en el Congrés per la secretària d’Estat de Comerç, Silvia Iranzo. El 40,7% de les vendes es van dirigir a països de la UE. I el 70,5% a socis de l’OTAN; entre els quals destaquen Noruega (que va rebre la tercera fragata de les cinc comprades a la drassana pública Navantia) i EE UU, tradicional client d’armes de caça i pistoles espanyoles.
El més destacable, no obstant això, van ser les vendes al Marroc que, amb 113,90 milions d’euros (enfront de només 11,13 el 2007), es va convertir en el tercer client de la indústria militar espanyola i el primer fora d’Europa. L’espectacular augment de les vendes al veí del sud es deu, segons l’informe de Comerç, a una comanda de 1.015 vehicles militars tot terreny, que inclou des de camions cisterna fins a ambulàncies.
No menys significatiu resulta l’increment de les exportacions a Colòmbia, que sumen 31,7 milions d’euros (enfront de 16 el 2007) i la converteixen en el segon client a Llatinoamèrica, darrere de Brasil. Les vendes a Colòmbia, sumida des de fa dècades en una guerra civil larvada amb la guerrilla de les FARC, inclouen un avió de transport i vehicles militars.
L’informe dedica un apartat especial a les vendes a Israel, que van ser objecte de polèmica per coincidir la difusió de les xifres del primer semestre de 2008 amb la campanya de bombardejos de Gaza. L’any passat Espanya va vendre 2,4 milions d’euros en armes a l’Estat jueu (enfront de 1,5 milions en 2007) i això, segons l’informe, perquè alguns enviaments es van fer a càrrec de llicències concedides l’any anterior. El document subratlla que les vendes van correspondre a components de pistoles reexportades a Estats Units (128.170 euros); projectils per a provar la torre de control d’un blindat suís Piranha; parts i peces d’aeronaus, ja retornades (36.400 euros); targetes electròniques per a equips reexportats a Colòmbia i Brasil; i sensors infrarojos per als EF2000 fabricats al Regne Unit (2,2 milions d’euros).
En canvi, el document no justifica la venda de tirs d’artilleria i recanvis per a canons de l’Exèrcit d’Índia (1,9 milions); projectils il·luminants de 105 mil·límetres per a l’Exèrcit de Pakistan (199.412 euros); o espoletes i adaptadors de bombes per a la Força Aèria de Sri Lanka, (138.780 euros), que acaba d’exterminar els últims reductes de la guerrilla tamil. A Veneçuela es van vendre gasos lacrimògens per a la policia (111.450 euros) i a l’Àfrica Subsahariana, rifles de caça.
Article extret del web del Col·lectiu Tortuga:
www.nodo50.org/tortuga/Marruecos-se-convierte-en-uno-de
