60 dies de repressió
El dia 10 de juny la Direcció de Parcs i Jardins va imposar una sanció de suspensió d’ocupació i sou durant seixanta dies i el seu immediat compliment (de fet començava el dia 11) al Secretari del Comitè d’Empresa, Carlos Bernal, de CGT.
El perquè d’aquesta sanció és el fet que no presentés les fulles d’hores sindicals, entenent l’empresa per això que no ha acudit al treball, malgrat que “l’acusat” hagi fet el seu treball, reunint-se amb un o diversos membres de la Direcció, o amb l’inspector de treball, o exercint les seves funcions de secretari en la seu del Comitè, en el centre de manteniment de Canyelles i hagi estat vist per gran quantitat de treballadors i treballadores, d’uns altres i altres membres del Comitè i el sens fi de comandaments intermedis així com la Cap d’Àrea que en aquest centre té les seves oficines.
Tampoc, pel que sembla, serveixen per res tots els faxos, comunicats, peticions i altra documentació que Carlos, en l’exercici de les seves funcions ha anat remetent regularment a la Direcció l’empresa. Sembla ser que tampoc serveix la seva presència en les reunions del Comitè, així com no serveix la seva rúbrica en tota la documentació, com per exemple les actes, pertanyents a l’activitat d’aquest… L’única cosa que sembla ser que és vàlid és el fet d’enviar a Recursos Humans unes fulles signades pel seu responsable conforme fa ús d’hores sindicals, sent que en el cas del secretari com del president del Comitè aquestes són un crèdit addicional per a l’exercici de les seves funcions.
Perquè ho entengueu clarament, és el mateix que si l’única justificació vàlida per a demostrar que cadascú desenvolupem el nostre treball és el fet de fitxar o que el nostre responsable ens inclogui en la fulla d’assistència…….
Quina més dóna si després ens anem de compres, al bar o a casa a dormir, si no val el fet d’haver segat tal superfície de gespa o que ens hagin vist els nostres companys o caps… Doncs en el cas de Carlos és el mateix: malgrat haver plena constància que ha exercit la seva labor, sent coneixedora d’això l’empresa no reconeix aquest fet per que li falten uns papers… Paper mullat, perquè la presentació d’aquestes fulles, la funció real de les quals és la comprovació que els delegats i delegades fan l’ús del nombre exacte de les hores sindicals que els corresponen i no es passen, no que efectivament les empren en les funcions que els competeixen.
Quin sentit doncs té aquest absurd? Doncs està clar com l’aigua, la pura represàlia, la pataleta davant la mobilització de la plantilla per a lluitar per allò que és just per al comú dels treballadors i treballadores de Parcs i Jardins. Quan per fi, a contra corrent fins i tot de part del Comitè s’aconsegueix organitzar un acte de pressió útil per a revindicar qüestions importants, algunes gairebé “històriques” com el compliment dels acords de conveni, surt l’empresa amb aquestes.
Un acte lesiu contra la llibertat sindical i, per tant, contra el legítim dret dels treballadors i treballadores a reclamar el propi, l’aconseguit ja. No ens equivoquem, no és aquest un acte de repressió a una persona, a un organisme o a un sindicat, és la repressió a tota una plantilla figurada en aquell que va ser escollit per a representar-la.
Per tot això, i perquè si ajupim el cap ara ja no haurà qui l’aixequi, hem d’anar tots i totes a l’assemblea i l’atur del dia 18 de juny i defensar al NOSTRE secretari i a tots nosaltres i nosaltres…… Si no, la Direcció de Parcs i Jardins de Barcelona se sentirà forta per a sostreure’ns cada vegada més els nostres drets i llavors, qui seran els següents?
