El Caso Scala. Terrorismo de Estado y algo más

XAVIER CAÑADAS

Virus Editorial

El 15 de gener de 1978, a les 13:15 hores, un incendi de grans dimensions destrueïx la sala de festes Scala de Barcelona, provocant la mort de quatre treballadors.

En 48 hores són localitzats els presumptes autors de l’atemptat per part de la Policia, identificats d’entre els 10.000 manifestants que acabaven de participar en la manifestació convocada per CNT contra els Pactes de la Moncloa. Aquests Pactes —signats pel PSOE i el PCE a l’octubre de 1977, amb el beneplàcit d’UGT i CCOO— anaven a marcar un abans i un després en la capacitat de la classe treballadora espanyola per a plantar cara a la flexibilització i precarització capitalista del mercat de treball que necessitava la reforma econòmica neoliberal.

Com assenyalen els autors, la història ens ensenya que “apoderar-se de la memòria i de l’oblit és una de les màximes preocupacions de les classes, dels grups, dels individus que han dominat i dominen les societats històriques”. D’ací que la memòria institucionalitzada pel Poder sigui “sempre aquella que més serveix els interessos de la dominació” i que els que dominen “tinguin la pretensió de decretar el que s’ha de recordar i el que hem d’oblidar”. Un “oblit” que permet al Poder “reelaborar el passat i instituir la memòria en Història” per a convertir la “amnèsia històrica institucional” en “amnèsia col·lectiva”.