L’any 2019, quan va començar a informar-se sobre els seus drets i condicions laborals, informar a companyes i estudiar la possibilitat de realitzar accions sindicals, perquè es complissin les condicions del conveni, l’empresa el va acomiadar, sense justificació. En uns dies l’empresa va passar de fer-li un contracte indefinit a acomiadar-lo.
Manolo Fornés ens va deixar en silenci, fidel a la seva generació del silenci que tan bé ens va explicar, el passat 16 d’abril. Portava massa temps barallant contra els seus pulmons danyats des de 1949, des d’aquell dia que es va passar un paquet de cigarrets sencer, un darrere l’altre, perquè els seus companys només li havien pogut passar un llumí en aquella fúnebre masmorra de Via Laietana on va estar tancat.
Els treballadors de CGT a TEPSA, empresa d’emmagatzematge de granels líquids, volem DENUNCIAR davant l’opinió publica l’alarmant situació que estem observant a la terminal de I’empresa ubicada al Moll de L’Energia del Port de Barcelona.
En l’últim any la Direcció de Terminals Portuàries SL a Barcelona, de la mà de la nova incorporació a la Direcció del Sr. Ignasi Marí Gimeno, ha iniciat una campanya de pressió, sancions i acomiadaments que esta portant a una situació límit a la plantilla i que esta generant un greu risc per a tots en matèria de seguretat, ates que en la nostra activitat quotidiana treballem dia i nit amb immenses quantitats de productes químics, petrolífers i mataries perilloses. Els treballadors de TEPSA observem amb preocupació com la Direcció, en nom d’una major taxa de beneficis:
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
Cada any moren al conjunt del planeta 2,78 milions de treballadores i treballadors en accidents laborals reconeguts com a tal. Més de 5 treballadors/es cada minut. També cada any, més de 370 milions de treballadors/es resulten ferits/des com a conseqüència d’accidents laborals no mortals però que provoquen baixes de 4 dies o superiors per les lesions generades. En tots dos casos, es tracta de les xifres que proporcionen les estadístiques de l’Organització Mundial del Treball. Si contemplem molts treballs no reconeguts i moltes malalties i patologies derivades del treball que encara no es reconeixen, aquesta escandalosa xifra encara seria més alta.
Sigui com sigui, el treball capitalista mata. És un veritable genocidi que patim el conjunt de la classe treballadora i, de manera especial, els treballadors i les treballadores més precàries: arreu del món són principalment dones, migrants i joves. El treball és una de les principals causes de mortalitat “no natural” del món. El treball és un factor clau en la diferència de mortalitat entre països i, sobretot, entre classes socials. Els rics viuen més, en gran part pel simple fet que els seus treballs (en el cas que “treballin”) són molt menys penosos, menys perillosos i menys lesius que els de les treballadores i treballadors amb salaris més baixos. Només a Catalunya, la diferència entre l’esperança de vida entre els districtes de renda més alta i els de renda més baixa és d’uns 10 anys.
A Catalunya els accidents de treball existeixen i, per desgràcia, van augmentant any rere any. El seu increment és paral·lel a l’augment de la precarietat laboral, del poder dels empresaris de fer xantatge als i les treballadores i de l’extensió de la subcontractació, que cada vegada es normalitza més. Entre l’any 2017 i el 2019, segons les estadístiques oficials, hi va haver un augment del 9,25% en el número d’accidents que van provocar la baixa del treballador/a o la seva mort. Concretament, l’any 2019 es van superar els 99600 accidents amb baixa, més de 270 cada dia. La xifra de morts també va creixent: 54 l’any 2017, 58 l’any 2018 i 64 l’any 2019.
Un símptoma del deteriorament de les condicions de seguretat a la feina el trobem en les dades de l’any 2020. La declaració de successius estats d’alarma des del març de 2020 va reduir tant la mobilitat com el treball presencial a bastantes empreses, ja sigui per l’adopció de teletreball o per tancament de l’activitat. Tot i això, l’any 2020 79 treballadores i treballadors van morir en accidents laborals. Un 21,5% més que a l’any 2019!. L’increment acumulat respecte el 2017 és de més del 46%. A més, aquesta dada augmentaria de forma significativa si es computessin els treballadors/es morts o malalts degut a la COVID, una malaltia que en moltes ocasions hem contret a la feina o en els desplaçaments cap el nostre treball en uns mitjans de transport massificats. Encara tenim molt presents les imatges de moltes empreses a molts sectors que van tardar mesos a proporcionar equips de protecció individual i de garantir distàncies de seguretat als seus treballadors/es. Tot plegat davant el silenci còmplice de les inspeccions de treball i, en general, de les administracions.
El treball mata. No només els accidents. Milers de treballadors/es desenvolupen cada any dolències derivades del seu treball, estant en actiu o, en molts casos, quan ja s’han jubilat. Es tracta de malalties que en molts casos generen molt patiment i, fins i tot, la mort. Les víctimes de l’amiant en són un exemple, però per desgràcia no són les úniques. Patologies òssies, pulmonars, a la vista, etc. que desenvolupem a partir de certa edat molt sovint són resultat directe del treball.
Les morts provocades pel treball tenen responsables directes. Les empreses, de forma general, intenten reduir les despeses en prevenció, en formació i en mesures de seguretat per augmentar beneficis. Sovint ens imposen ritmes de treball salvatges i jornades maratonianes que provoquen accidents. Del seu bracet, les administracions tanquen els ulls o, directament, en són còmplices promovent per activa i per passiva mesures que donen carta blanca als empresaris.
Per tot això, ens tenim a només a nosaltres. Des de la CGT de Catalunya fem una crida al conjunt dels treballadores i treballadors a organitzar-nos activament als centres de treball per defensar la nostra pròpia vida. I a denunciar, de forma clara i ferma, que el capitalisme mata.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
Comunicat del Comitè d’Empresa de Ramcon de Dependències Municipals de Mollet del Vallès: Davant la mort del nostre company Julian Peña
Divendres passat 26 de febrer, moria en accident de treball el nostre company Julián . El Comitè d’Empresa de Ramcon volem manifestar la nostra condolences a la família i amics/gues del nostre company. A l’espera del tancament de la recerca judicial volem manifestar les següents consideracions:
Totes les convocatòries juntes.
Avui mateix dia 7:
A Sabadell a les 19h.
A la Plaça de la Creu Alta
EDITORIAL: Plegades donem veu a les nostres lluites
TEMA DEL MES: Conciliació laboral i familiar de qualitat
SINDICAL: Precarietat laboral i de gènere
Les educadores bressol en peu de guerra…
Monserveis, l’explotació salvatge
Educació, Covid i dona
L’assetjament psicològic a la feina
Notícies sindicals
OPINIÓ: He viscut molta discriminació per la meva condició
Militància en temps de Covid
ENTREVISTA: Dones valentes. Lorena i Hortènsia
EL DOCUMENT: Dona i medicina
SOCIAL: L’armari que encara hi és a les aules
“No more Matildas”… O no More Harriets
LES NOSTRES VEUS: Una nova generació de treballadores per canviar el món
Relats en femení
INTERNACIONAL: Als nostres companys de militància…
DINAMITA DE CERVELL: Les anarcofeministes a la vaga de 1918
VISIBILITZEM-NOS: Hipàtia d’Alexandria
CULTURA I OCI
AL TINTER: “Compaginar l’assessorament jurídic sense deixar la lluita sindical”
CGT es congratula d’aquesta resolució que obliga a l’empresa Konecta a retornar les prestacions i bonificacions en les cotitzacions d’aquestes persones, que obliga a ingressar al SEPE les quantitats percebudes per les persones treballadores i que, cosa que és més important, revoca els efectes d’aquest expedient conservant el dret al salari corresponent al període de regulació d’ocupació, que queda anul·lat.
A la Sanitat de Catalunya hem decidit dir prou, sota el lema #estemfartes, volem donar a conèixer a la societat el que patim i el que hem vist patir.
Us convoquem el proper dimecres a les 10h i en aquest enllaç per a poder seguir en streaming
Dimecres 3 de març
A les 10.30h
Al Carrer Burgos 59
O per streaming en aquest enllaç: https://youtu.be/zqsbQevsrq0
En el marc de la Mesa Sindical de Sanitat i davant la precarietat que patim a la Sanitat i els serveis que donen suport dins del sistema de Salut vem convocar Vaga de Sanitat i Serveisel dia 10 de Març.
La CGT exigeix la dimissió d’Eloi Badia i Francesc Jiménez per repressió sindical i passivitat en un cas d’assetjament per raó de sexe i laboral.
Concentració divendres 26 de febrer a la Plaça Sant Miquel de BCN a partir de les 10:30h on farem roda de premsa
Considerem indigna la gestió del regidor de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona i president de Parcs i Jardins, Eloi Badia, així com del seu gerent, Francesc Jiménez Gusi.
El sindicat considera indigna la gestió del regidor de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona i President de Parcs i Jardins, així com del seu gerent.
“Em va preguntar si sabia fer un francès, que li ensenyés les calces”, havia de conviure amb frases com “para pegarte un polvo, normal que haya cola”, “tócame, tócame que no te estoy diciendo que me folles”. Després d’una visita al ginecòleg “Oye, pues la próxima vez que necesiten meterte algo por allí adentro, que me avisen”. Tot això vaig haver de soportar i quan em vaig atrevir a plantar cara va començar amb l’assetjament laboral, posant fins i tot en risc la meva salut. L’altra dona assetjada va haver de negar-se explícitament a tenir cap mena de relació amb ell en dues vegades, quan li va dir un cop més que no volia saber res d’ell, va començar el càstig i l’assetjament laboral, provocant l’aïllament de la resta de companys, enviant-la a segar gespa quan plovia, obligant-les a netejar els lavabos dels homes. A més, entrava al vestuari de dones sense permís.
El Comitè confederal de la CGT de Catalunya, el tercer sindicat de Catalunya en afiliació, ha decidit aquest dimarts 9 de febrer convocar vaga general de 24 hores el dia 8 de març a tota Catalunya. Com altres anys, es tracta d’una vaga general feminista que situa en un primer pla les reivindicacions en contra l’explotació patriarcal que milions de dones pateixen pel simple fet de ser dones. És també una vaga general perquè el patriarcat actualment existeix en un sistema capitalista, al que nodreix i alimenta. La convocatòria cridarà a la vaga al conjunt de les treballadores i treballadors de Catalunya, si bé el protagonisme radicarà en les dones, com a forma de lluita contra la invisibilització cotidiana.
El proper divendres 12 de febrer durem a terme una xerrada sobre les pensions. El context actual ens obliga a movilitzar-nos, un cop més, en contra de l’enèsim intent de privatitzar les pensions, un dels objectius de les grans empreses financeres. Aquest cop la reforma ve de la mà de l’autoanomenat “govern més progressista de la història”. Però no ens deixem enganyar, sabem que governi qui governi sols al carrer i amb la lluita s’assoleixen victòries.
Cal dir-ho des del principi, CGT rebutja les noves recomanacions del Pacte de Toledo. I ho fa perquè de nou s’ha imposat l’estratègia de l’economia neoliberal i de privatitzar tots els serveis públics per a fer negoci, incloses les pensions, sobre els drets i les necessitats de les persones. Si repassem algunes de les mesures proposades ens trobem amb la veritable intenció de polítics, empresaris i sindicats majoritaris:
Assegurar el seu negoci.
Models Documentació Legal Vaga. Word
Models Documentació Legal Vaga. PDF
Ningú fa vagues per plaer. La vaga és una de les eines que la classe treballadora ha tingut per lluitar contra l’explotació que sempre ha patit per part de les classes dominants. Aquestes classes dominants ens tenen declarada una guerra, i com a tal hem de respondre, perquè sols a partir de la consciència de l’existencia d’aquesta guerra de classes podrem organitzar-nos i respondre en conseqüència. Les classes dominants no ens regalen cap dret, si fos per elles ens moririem de gana mentre ens obliguen a seguir treballant. És la resistencia que presentem la que marca els límits de la seva opressió i explotació.
Cada guerra i cada lluita té unes característiques i en cada moment i context poden funcionar unes estratègies o unes altres. Hem d’estar molt atentes a quina és la correlació de forces entre els nostres adversaris (la patronal) i nosaltres. Saber quins objectius podem assolir, quins són els seus punts débils i quins els nostres punts forts… Hem d’actuar i lluitar estratègicament i sense dogmes.
Tot i que la vaga no sigui l’única eina al nostre abast per combatre la precarietat i l’explotació, sí que hem de remarcar que és de les més potents. Evidentment, convocar una vaga no fa màgia, però amb una suficient quantitat de pressió, seguiment i en combinació altres eines, podem doblegar les posicions de la patronal i assolir les nostres reivindicacions.
Aquesta guia no pretén ser sols una eina útil per facilitar la realització tècnica de les vagues (com convocar-la, plaços, etcètera), sinó que també busca fer reflexionar i donar eines sobre com posar-la al mig dels conflictes per obtenir el màxim rendiment d’aquestes.
Anirem barrejant, amb la informació més o menys habitual que podeu trobar a qualsevol guia jurídica, consells sindicals basats en l’experiència col·lectiva i el marc dels acords congressuals de referència, amb especial atenció pel que fa a la visió de la seva socialització.
Tot i que es pot consultar per capítols, la intenció d’aquesta guia és que sigui llegida d’inici a fi per tal que els conceptes puguin servir d’inspiració en el futur. Per aquesta raó, no és un text únicament legal o de disquisicions teòriques, sino que és eminetment pràctic i enfocat a dotar-nos d’eines sindicals davant del conflicte.
En uns mesos faré 49 anys. D’aquí 18 anys i 5 mesos, si res no canvia, em tocarà jubilar-me amb 67 anys. Porto treballant ininterrompudament des dels 19 anys. Concretament des del mes de setembre de l’any 1991 quan feia la neteja i manteniment d’un poliesportiu a Sant Andreu, Barcelona. D’això en fa quasi 29 anys i mig. Però només tinc cotitzats a la Seguretat Social 14 anys i mig. O sigui, quinze anys sencers de la meva vida com a treballador s’han esvaït. Més ben dit, de cara l’administració no han existit mai. Alguns anys van ser per feines sense contracte i no per voluntat pròpia, perquè de contracte en vaig estar reclamant mesos i mesos. “La setmana vinent” em deien sovint. D’altres van ser falsos contractes a temps parcial, tant a fora com a dins de la universitat, malgrat que al final feia jornades complertes si és que no les superava. Finalment, també hi ha hagut beques per fer activitats que ara, després d’anys de lluita, es reconeixen com a tasques laborals i es cotitzen. En definitiva, malgrat haver treballat 29 anys i mig, quan em jubili d’aquí a 18 anys i pico no tindré dret a una pensió complerta. Em faltaran anys.
Davant l’ERO presentat el passat 19 de gener, la secció sindical de CGT de Interpartner, filial de l’asseguradora AXA, convoca diverses jornades d’aturades parcials (els dies 1, 2, 8, 9, 15 i 16 de febrer) i jornada de vaga el 5 de febrer que afectarà el servei prestat als assegurats de AXA, Segurcaixa, Banc Santander, Iberdrola, Mútua Madrilenya, Kutxabank, RGA Assegurances de Caixa Rural, Cai Assegurances Generals, Mussap i altres.
El sindicat CGT de Sanitat de Tarragona rebutja completament la celebració de les properes eleccions del 14 de febrer i demana que es posposin fins que l’actual estat de pandèmia garanteixi unes eleccions que no posin en perill la vida dels ciutadans i ciutadanes, així com dels membres de les meses electorals.
Tal i com vam avisar i com es veia venir des d’inici de curs la propaganda del Departament d’Educació, amb els seus esbirros, opinadors públics i mitjans de comunicació del NODO català al capdavant, es va desmuntant perquè no s’aguanta per enlloc. Recordem que des de la CGT ja vam demanar no obrir els centres educatius, perquè no s’estaven garantint les mesures apropiades per als i les treballadores i per al conjunt de la comunitat educativa.
Des de la Coordinadora de CGT del Servei d’Ambulàncies i CGT Catalunya, i després de les informacions que Tècnics en Lluita ha tret a la llum sobre la vacunació de directius abans que el personal de primera línia d’empreses d’ambulàncies a Catalunya, hem lliurat a Fiscalia Anticorrupció tota la documentació i informació que tenim sobre la vacunació d’aquests directius de les empreses TSC, Falkc, Ambulàncies Domingo i possiblement també, d’AmbulànciesLa Pau.
L’empresa Femarec SCCL s’enfronta a un judici per haver acomiadat a una de les seves treballadores pel fet d’estar embarassada.
No són casos aïllats. Si ens toquen a una, responen totes!
Ens trobem una altra vegada amb una de les grans discriminacions a les quals hem de sobreviure quan decidim ser mares, ja que moltes som acomiadades o rebem assetjament, veient-nos, en molts casos, forçadesa deixar la feina.
Aquest gener i febrer del 2021 proposem un curs de comunicació per als moviments socials-sindicals.
Un bon pla de comunicació de les lluites i idees és essencial per avançar i vèncer.
El 14 de gener farà un any des que va succeir el tràgic accident a l’empresa IQOXE, al polígon petroquímic de Tarragona, on es van haver de lamentar la mort de tres persones, diversos ferits i importants danys materials, a més de causar el pànic entre la població del Camp de Tarragona degut a la falta d’informació i de coordinació per part de l’Administració.
Després del succeït, CGT tenia clar que es venia a sumar a una llarga llista d’accidents produïts en el conjunt del complex petroquímic de Tarragona i que no podia quedar impune, que calia exigir màximes responsabilitats i arribar fins al fons. És per això que vam decidir presentar-nos com a acusació popular en el cas, per a poder tenir accés a tot l’expedient del procés judicial i, sobretot, per a reclamar màxima transparència i responsabilitats a totes les parts implicadesen l’accident.
La plantilla farà dilluns 28 una protesta per impedir la implantació de l’EBEP a Metro
Centenars de treballadors/es de Metro i Bus es donaran cita demà a Plaça Sant Jaume a partir de les 10.00h i fins a les 12.30h per protestar per la imposició per part de la Direcció de TMB de l’EBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat Públic) a ambdues empreses.
La convocatòria l’ha fet el Comitè d’Empresa de Metro com a resultat d’una assemblea general de treballadors/es on també es va decidir la convocatòria d’aturades de dos hores el proper dia 11 de gener del 2021. Ha estat durant aquesta setmana que el Comitè d’Empresa de Bus s’ha sumat a la convocatòria de Plaça Sant Jaume.
Des de la Secretaria de Gènere de la CGT del Berguedà us volem informar que hem tret una guia de recursos i mesures actuals per a la conciliació laboral i familiar negociada. En aquesta guia també exigim una conciliació de qualitat dins del marc de la crisi sanitària, ja que les actuals mesures segueixen sent molt insuficients i evidencien la greu desigualtat de gènere en l’àmbit laboral, la qual repercuteix en diversos àmbits de la nostra vida.
