Doncs sí, els mesos de juliol d’agost s’han fos amb el sol d’estiu i amb el setembre arriba el principi del nou curs escolar 2016-2017. I el comencem amb el somriure que ens porta el fet d’incorporar-nos a una feina que estimem, que creiem imprescindible i que ens fa orgulloses de ser-hi, simplement perquè creiem fermament que l’educació és el pilar per construir una societat més igualitària i més justa.
Aquest és el comunicat unitari dels diferents sindicats de l’educació pública (http://cgtense.pangea.org/IMG/pdf/comunicat_unitari._crida_a_la_mobilitzacio_inici_curs_16-17.pdf) i una proposta conjunta de calendari de mobilitzacions per l’inici del proper curs 16-17. Com s’explica al comunicat l’objectiu de la proposta és poder construir des del mes de setembre una lluita amb capacitat per poder revertir el desmantellament de l’escola pública.
Estiu de caloroses intencions i suades còsmiques sense recança. Estiu de lectures universals i locals, també, en què la millor manera de combinar unes i altres és, mai més ben dit, llegir sobre l’univers des del punt on hi posa “Vostè estroba aquí”, Tarragona per exemple.
El TSJC condemna Roca, SA per la mort d’un treballador exposat al sílice
La malaltia se li va declarar quan ja estava jubilat després d’haver operat durant 30 anys en contacte amb el producte nociu a la planta de Gavà
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha condemnat la multinacional Roca, SA, a indemnitzar la vídua i els fills d’un antic treballador de la societat de productes sanitaris mort com a conseqüència d’una silicosi produïda per l’exposició durant anys a la pols de sílice, segons la sentència feta pública pel Col·lectiu Ronda, que ha dut la defensa jurídica del cas.
Des de CGT denunciem i condemnem les paraules del “nou mossèn” de La Bisbal del Penedès, pronunciades durant el sermó de la Missa de la festa Major de La Bisbal (veure notícia a delCamp.cat http://delcamp.cat/baixpenedesdiari/noticia/1288/el-nou-mossen-de-la-bisbal-fa-una-crida-perque-les-dones-es-quedin-a-casa-submises) en les que literalment va dir el següent:
“A les dones us pertoca estar a casa i ser submises als homes, com Maria Magdalena”
Per a no treure de context la frase, s’ha d’assenyalar que aquesta es diu durant una exposició del religiós sobre el model de “bona mare” i “bona dona”, tal i com ha reconegut la mateixa alcaldessa AgnèsFerrer de CIU.
Les organitzacions de la societat civil, sindicals, camperoles i polítiques, joves, homes i dones de tot el món convoquem una tardor en resistència per exigir la suspensió dels mal anomenats acords de lliure comerç i inversions, com l’acord entre la Unió Europea i Canadà, el CETA, o el ja conegut TTIP, que es negocia amb EUA. Estem convençudes que per promoure una societat igualitària i respectuosa dels drets de les persones i el medi ambient és imprescindible replantejar el sistema de comerç global que, a dia d’avui, únicament afavoreix la concentració del poder en mans d’unes poques multinacionals.[1] La tardor en resistència global crida a la mobilització popular enfront dels tractats de lliure comerç i per la fi de la impunitat de les multinacionals.
Som els amics de Godzilla. Jornades anticlericals el 26 i 27 d’agost a Berga
Mori la por, la culpa, la caritat i l’obediència.
Visqui el plaer, la llibertat i la solidaritat entre iguals.
– Divendres 26 d’agost, 21h a l’Ateneu Columna terra i Llibertat, projecció del documental ‘Rocío’, de fernando Ruíz Vergara.
La Secció Sindical de la CGT a l’hospital Joan XXIII i el Sociosanitari Francolí va presentar dijous al matí una denúncia al jutjat Social de Tarragona, contra l’empresa pública sanitària GiPSS, que gestiona el centre hospitalari de cures pal·liatives i de llarga estança. La demanda l’ha presentada per la retallada salarial que han sofert 60 professionals del centre. Segons Agustí Aragonès, portaveu del sindicat, la companyia ha incomplert el conveni laboral signat el 2015, on quedava palès que, si s’efectuava una reducció de salaris, es faria en els dos mesos posteriors a la signatura del text, i que, a més a més, es realitzaria en les DPO, les pagues extres per motius de competitivitat –que no es paguen des de l’any 2013. Finalment la reducció ha sigut sobre el salari base. A part, la CGT denuncia que la baixada que s’ha efectuat aquest últim mes de juliol no s’ha consensuat amb el comitè d’empresa. El sindicat demana a la denúncia, que encara ha de ser admesa a tràmit, que es cancel·li la reducció dels salaris i que a part, es retorni als treballadors tots els diners que hauran deixat de rebre el temps que pugui durar el contenciós.
Doris Ensinger, Amor y anarquia. Mi vida en Alemania y con Luis Andrés Edo, Icaria, Barcelona, 2016, 463 pp.
Entre 1990 i 1994 vaig ser veí d’escala de la parella Luis Andrés Edo i Doris Ensinger. En aquella època, tot just iniciava la meva precària formació d’historiador mentre feia de mestre a Barcelona. Va ser una època certament esbojarrada, en què algunes festes no devien projectar una bona imatge de mi davant el venerable anarquista i la seva companya alemanya. Amb els anys, les coses es devien relaxar una mica, i en alguna ocasió encara havia compartit trajecte de Ferrocarrils Catalans amb la Doris, ella professora a l’EUTI de l’Autònoma, i jo, aleshores estudiant de nocturn. En aquella època, ni tan sols tenia una idea clara sobre la transcendència de l’anarquisme, ni consciència del frau de la Transició, ni tan sols tenia informació d’afers de la infàmia de maniobres matusseres com el casScala.
Els treballadors pensen portar als jutjats les reduccions de salari i reclamen una auditoria de gestió de l’empresa
Representants dels sindicats Metges de Catalunya, SATSE i CGT han denunciat aquest dimecres les mancances de gestió de l’Hospital Sociosanitari Francolí, a la ciutat Tarragona. Els treballadors d’aquest centre d’atenció sanitària, social i domiciliària asseguren que la direcció ha acordat tancar 39 dels 159 llits del centre durant l’estiu per evitar contractar personal substitut durant les vacances. Tani Francesch, del Sindicat de Metges, ha afirmat que, aquest dimarts, hi havia 42 pacients en llista d’espera per ingressar al centre, que depèn de GiPSS -empresa pública adscrita al CatSalut-. Molts d’aquests pacients, assegura, són gent depenent i d’edat avançada que s’ha d’esperar a l’àrea d’Urgències o a planta del Joan XXIII. D’altra banda, el col·lectiu denuncia que, al juliol, una seixantena dels 200 treballadors del Sociosanitari van patir una retallada de sou i que ningú els n’ha donat explicacions. Davant d’aquesta situació, els sindicats volen portar als jutjats les reduccions de salari, exigeixen una auditoria de gestió de l’empresa i no descarten iniciar mobilitzacions al setembre.
Venim d’un silenci. Vivim un silenci.
Els primers 30 anys de la meva vida vaig associar la paraula “desaparegut” a “desaparecido” i, d’aquí, a les Madres de la Plaza de Mayo. Aquelles dones amb un mocador blanc al cap plantant cara a les baionetes dels milicos argentins. Ben cert que escoltava a la meva avia quan deia “Matava molt el Franco, eh? Molt!”. Aquesta afirmació sortia de tant en tant a les converses de sobretaula quan anava a veure els avis i, periòdicament, es dedicaven a remunerar la revolució, la guerra i la repressió de la seva joventut. I jo, com molts i moltes de la meva generació, escoltava amb cert interès les històries d’aquest passat no tant llunyà. En imaginar la repressió, pensava en afusellaments com el d’en Companys o Peiró i en consells de guerra. No en passaven pel cap, ni per un moment, els més d’un centenar de milers de cossos enterrats en cunetes, antics pous, dispersos per fosses comunes clandestines per tot l’Estat. Simplement no existien. Eren silenci. “Desaparecido” continuava sent una paraula llatinoamericana.
La multinacional de telecomunicacions no ha tingut escrúpols per situar-se en el lloc idoni per assegurar el predomini dels seus interessos econòmics
Telefónica sempre ha estat a prop del poder. Va ser fundada el 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, com a concessionària del monopoli telefònic a Espanya. De fet era una filial de la nord-americana ITT (International Telephone and Telegraph), una empresa creada pels germans Behn a partir de l’obtenció del control de les empreses telefòniques de Cuba i Puerto Rico. La ITT aglutinava un conglomerat d’empreses que sumaven serveis telefònics i fabricació de components i equips. La seva història ha estat sempre controvertida per la implicació en diversos afers polítics antidemocràtics. Estan documentats fets com el seu suport a Hitler, al cop d’estat brasiler de 1964 i al xilè de 1973, sempre per garantir el predomini dels seus interessos econòmics. No és estrany que s’entengués tant bé amb les dictadures de primo de Rivera i Franco. De mica en mica, el grup es va anar diluint per vendes i fusions i actualment la ITT Corporation és fonamentalment una empresa proveïdora de productesd’electrònica militar.
Hi ha persones a les que se’ls hi perdonen determinades afirmacions per la seva ingenuïtat, però aquest no és el seu cas.
Com pot dir que s’han fet públics els salaris dels directius perquè vostès han obert les finestres? Hem de recordar que si s’han fet públics és perquè diversos mitjans van denunciar la falta de transparència (o la opacitat) en aquesta empresa, TMB, i els hi van donar la raó? I que, tot i això, han intentat allargar-ho el màxim possible i presentar-ho de manera irregular, no com diu la resolució?
Com en anys anteriors, aquest any hem analitzat els Pressupostos Generals de l’Estat aprovats pel Parlament poc abans de la dissolució del mateix i el final de la X legislatura, per detectar la despesa militar que amaga.
Les xifres són escandaloses i parlen per si soles, a pesar que el tema no forma part de la “agenda” política ni “mediática” gràcies al consens des de dalt imposat per les elits més promilitars del país, que en això han aconseguit una evident “pau social”: dels 5.787,89 milions d’euros que el Govern reconeix com a despesa de defensa, passem, segons els nostres càlculs, a una despesa militar previsible durant 2016 d’almenys (sempre fem estimacions a la baixa i seguim el criteri comptable de l’OTAN) de 30.928,86 la milions d’euros, la qual cosa equival al fet que el 81’29% de la despesa militar es troba oculta i disfressada en altres partides presupotàries o es pensa aconseguir mitjançant crèdits extrapresspostaris.
El Jutjat Penal ha decidit acordar ordre de desallotjament cautelar del centre social okupat, sense que ni tant sols hagi estat sol·licitada pel propi propietari.
Des de la CGT Ponent volem donar tot el nostre suport al Centre Social Okupat la Chispa, espai okupat des del desembre de 2007 i que fins a l’actualitat ha estat un espai de trobada de col·lectius i moviments socials desenvolupant centenars d’activitats formatives, socioculturals i lúdiques.
Els sous dels 21 directius de metro publicats són només una part, i no la més nombrosa, del cost dels directius
Davant la publicació a la web de transparència dels costos salarials de metro, la CGT de Metro vol matisar diversos aspectes per poder valorar en la seva justa mesura el que s’ha publicat:
En primer lloc, el moment escollit mediàticament per a la seva publicació, ens recorda altres èpoques i un intent clar de que la seva repercussió pública sigui la mínima possible.
Si a l’agost a les 7 és fosc, a l’agost a Joan XXIII tot el dia és fosc
La secció sindical de la CGT de Joan XXIII vol denunciar els punts que perden llum a Joan 23 aquest mes:
1. Atenció a l’usuari porta tot el mes d’agost amb una presència física al matí i una a la tarda (normalment son dos al matí i una a la tarda). Ens sembla molt greu que amb l’afluència de gent que hi ha al matí estigui una persona sola.
El Síndic afirma que l’article del director del Diari de Tarragona “és de caràcter masclista i incita a l’assetjament de les dones”
El Síndic de Greuges de Catalunya ha respost la queixa que la Secció Sindical d’Ensenyament Deixa de ser una Illa-CGT i la Federació Comarcal de la CGT del Baix Camp-Priorat van fer-li arribar fa uns dies contra un article sexista escrit per Josep Ramon Correal, director del “Diari de Tarragona” (veure enllaç: CGT presenta una queixa al Síndic de Greuges per l’article masclista del director del Diari de Tarragona: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article12040 ). Correal posava en dubte la campanya contra les agressions de l’Ajuntament de Tarragona “Respecta’m” dient que quan una dona diu “no” pot voler dir que “sí” i que cal insistir.
El passat 25 de juliol els treballadors/es de repartiment de Correos de Lliçà d’Amunt iniciavem un seguit de protestes per denunciar la degradació del servei postal que pateixen els i les veïns/es de Lliçà d’Amunt. Fruit de les mateixes l’Ajuntament va demanar reunir-se amb nosaltres on li vam exposar les mancances de personal que patia el servei (50% de la plantilla). Degut a aquest fet l’Ajuntament va dirigir un escrit a l’empresa demanant millores en el servei. L’única resposta que ha donat Correos a les nostres protestes dels treballadors ha sigut la contractació d’una treballadora fins el 12 d’agost (segons ells per netejar els gairebé 6000 objectes que tenim a 3 d’agost!) i el cobriment d’una excendència que es produirà a partir de la 3 setmana d’agost. En definitiva, en aquestes condicions és impossible complir els repartiments que estableix la normativa postal.
VOLEM FRUITA AMB JUSTÍCIA SOCIAL
Un any més per aquestes dates tornem a trobar treballadors temporers dormint als carrers de la nostra ciutat i en diversos assentaments de poblacions dels voltants, i treballant en unes condicions laborals properes a l’esclavatge.
Com a l’estiu passat i en anys anteriors, en que diferents col•lectius com la Crida per Lleida, ARRAN o Papers i Drets per a Tothom vam denunciar la situació dels campaments a la ciutat, els abusos laborals, la desatenció per part de l’administració, i en alguns casos, la violència institucional. La CGT de Lleida torna a denunciar la situació en què es troba aquest col•lectiu de treballadors. Una anys després de la creació del grup de treball que en teoria havia de solucionar una situació que porta donant-se des dels últims 20 anys, arribat al moment de la veritat, la situació continua sent la mateixa. L’arribada tardana, i en menys quantitat que altres anys d’aquests treballadors, no ha pogut dissimular la nul•la voluntat política per eradicar una situació que enshauria de fer vergonya.
Cristina Carrasco Bengoa, investigadora en Economia Feminista, defensa que “l’economia només considera el temps dedicat al treball de mercat” i ignora el treball de cures, realitzat tradicionalment per les dones.
L’economista proposa un canvi radical de sistema, cap a un altre model “humà, que estigui primer per la vida, que cuidi a la seva població” i que no plantegi desigualtats per cap dels eixos que existeixen.
Publicació del llibre “Els Comitès de Defensa de la CNT”
Des del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya s’ha impulsat la creació de l’editorial Edicions Malapècora.
El primer llibrer editat ha sigut Els Comitès de Defensa de la CNT. Es tracta d’una traducció al català de l’original, “Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938)”, de l’Agustí Guillamón, i editat al 2011 per Aldarull. La publicació forma part de la commemoració que des de la CGT de Catalunya fem del 80è anniversari de la revolució social del 1936.
L’Agustí Guillamón és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, i des de 1993 director de la revista “Balance. Cuadernos de historia”. És autor de diversos llibres sobre la revolució social del 1936, centratsprincipalment a Barcelona.
Entrevista a Janet Biehl, teòrica nord-americana del municipalisme llibertari i l’ecologia social, idees desenvolupades a partir de les tesis de l’activista i pensador Murray Bookchin, al qual ha dedicat el seu darrer llibre
GEMMA GARCIA / DIRECTA / 29/07/2016
Janet Biehl es va introduir en les tesis del municipalisme llibertari a través de l’activista i pensador nord-americà Murray Bookchin, amb qui va compartir prop de vint anys. Com a escriptora, s’ha focalitzat en l’ecologia social i el municipalisme llibertari, basat en institucions assembleàries locals, principis que han inspirat el projecte del Confederalisme Democràtic al Kurdistan. Partint del seu darrer treball, titulat Ecology or Catastrophe: The Life of Murray Bookchin, parlem de la figura d’aquest pensador i del seu projecte polític.
Fruita amb justícia social!
El sector de la fruita dolça a la plana de Lleida ocupa cada any unes 22.000 persones en la collita. D’aquestes, unes 2000 treballen i viuen durant tres mesos en condicions de misèria: dormen en carrers i places, cases i torres abandonades de l’horta, etc. Alguns amb contracte de feina però amb un salari que no permet l’accés a un habitatge; altres sense contracte. Tots ells tenen múltiples dificultats d’accés a aigua potable, aliments i atenció sociosanitària. La majoria dels aliments i atenció que reben és a través del Tercer Sector. L’administració i els ocupadors se’n desentenen.
Amb motiu del 80 aniversari de la creació del Consell de l’Escola Nova Unificada, CENU, volem recordar aquesta bella obra de la revolució social de 1936. El CENU era la culminació d’un llarg procés de creació, experimentació i consolidació d’un moviment pedagògic impulsat pel moviment llibertari que va tenir lloc a l’inici del segle XX. El nostre company Emili Cortavitarte va fer un text molt aclaridor que resumeix tot aquest procés i rescata facetes no molt conegudes. D’aquesta manera des d’Embat volem retre un sentit homenatge a totes aquelles companyes i companys que van dedicar la seva vida a l’ensenyament popular.
