CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Rajoy lliura un premi a un líder europeu deslleial amb la resta dels Estats, que va convertir a Luxemburg en paradís fiscal

Rajoy lliura un premi a un líder europeu deslleial amb la resta dels estats, que va convertir a Luxemburg en paradís fiscal

Jean Claude Juncker, sent primer ministre del govern luxemburguès, va pactar amb grans transnacionals una forma d’elusió fiscal en altres països de la Unió Europea, convertint a Luxemburg en un paradís fiscal. Un paradís que va permetre que multinacionals de la talla d’Amazon, Procter & Gamble, AIG, Ikea o FedEx, redueixin els seus impostos fins a nivells insignificants als països de la UE en els que generen les seves vendes i beneficis, i on haurien d’haver tributat.

Llegir més »

[Descàrrega] Edició de la Breu Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries de CGT País Valencià i Múrcia

[Descàrrega] Edició de la Breu Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries de CGT País Valencià i Múrcia

Des del Comité Confederal de CGT del País Valencià i Murcia hem editat la Breu Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries; una petita, senzilla i útil guia, que pretén dotar d’informació i eines de lluita i apoderament al que ja és el sector majoritari de la classe treballadora: el precariat.

Feines sense contracte, llargues jornades laborals, menys salari i uns cada vegada més escassos drets laborals, en definitiva, una major precarietat laboral i social és la trista realitat de la major part de la classe treballadora, on quasi un 20% de les persones treballadores ja viuen sota el llindar de la pobresa.

Llegir més »

Manifest Amiant Zero al Prat de Llobregat

El passat 29 de juny entràvem per registre a l’Ajuntament una carta de l’Alternativa d’Esquerres del Prat dirigida a alcaldia i en la qual s’alertava de la presència de materials susceptibles de contenir amiant en dues guarderies del nostre municipi i es demanava una inspecció específica de totes les guarderies del Prat per detectar la
presència d’amiant i la retirada immediata de tots els elements que continguin aquest material tan perillós en condicions de màxima seguretat i aprofitant el període de vacancespera poder fer-ho.

Llegir més »

Organització versus grup d’afinitat: el procés d’hiperautonomització i les febleses estructurals d’un col·lectiu anarquista

Presentació

Prenent com a marc d’experiència el complex panorama del moviment llibertari hel·lè, l’autor (Antonis Drakonakis) realitza una anàlisi del funcionament dels grups d’afinitat anarquistes que, d’una manera més o menys generalitzada, funcionen com a base del moviment llibertari a Grècia. En el text es repassen les limitacions pràctiques d’aquest model organitzatiu, centrant-se especialment en el procés d’hiperautonomització derivat del progressiu aïllament de molts grups d’afinitat que operen en aquell país. Finalment, l’autor planteja la necessitat de millorar la coordinació i integració dels fronts de lluita a través de la gradual consolidació d’una organització llibertària que contribueixi, d’una banda, a la federació de grups àcrates i, per un altre, a superar les febleses organitzatives del moviment anarquista hel·lè.

Llegir més »

SEAT: I ara qui s’atreveix a donar lliçons?

I ARA QUI S’ATREVEIX A DONAR LLIÇONS?

Fa uns anys, el vicepresident de producció reconeixia la part positiva del caràcter espanyol, però ens cridava a copiar de la serietat, responsabilitat i el bon fer del caràcter alemany. Aquestes lliçons han caigut de cop amb l’”embolao” en què ens ha ficat Volkswagen a tots els treballadors/es del Consorci,per la seva ànsia de beneficis a qualsevol preu; s’han passat el seu meravellós codi ètic pel tubd’escapament.

Llegir més »

Juande, que prestava servei rural a Correus de Maçanet de la Selva (Girona), guanya sentència que el reconeix com a delegat LOLS de CGT

Sobre la recent sentència que declara a Juande Delegat LOLS a tots els efectes.

Juande, company que prestava els seus serveis com rural a Correus de Maçanet de la Selva (Girona) va ser acomiadat el juny passat, mitjançant un expedient disciplinari, acusant d’haver enganyat l’empresa per ser fals que pogués haver realitzat el repartiment de correspondència registrada que el seu cap li va lliurar per repartir els dies 29 i 30 de gener d’aquest any.

Llegir més »

Lluís Companys i l’intent oblidat de crear un obrerisme republicà

Companys i l’intent oblidat de crear un obrerisme republicà

L’assassinat de Companys per part de l’Estat franquista va convertir el president en un màrtir, però sovint s’oblida que aquell advocat laboralista fou constantment atacat per part del catalanisme, entre altres coses, per la seva proximitat a la CNT


Francesc Layret, Lluís Companys i Salvador Seguí (d’esquerra a dreta) van compartir una intensa amistat i van ser decisius a l’hora d’organitzar un republicanisme d’esquerres que pretenien fer arrelar en l’espai obrer

L’assassinat de Companys per part del mateix Estat espanyol que avui té continuïtat en la Constitució i la monarquia ha convertit el 123è president de la Generalitat en un màrtir. Tanmateix, sovint s’obvia que aquest advocat laboralista nascut al Tarròs (Urgell) va ser constantment criticat i atacat per bona part del catalanisme, especialment pels sectors més conservadors i més nacionalistes. Es va qüestionar el seu paper durant la guerra –especialment el que molts consideraven la seva connivència amb la revolució llibertària del 19 de juliol– o la seva suposada tebior nacional –malgrat la proclamació de l’Estat català del 6 d’octubre de 1934. Tanmateix, aquests sectors consideraven que el seu pecat original era la seva proximitat amb la CNT i l’obrerisme.

Llegir més »

La “troca” de corrupció arriba a ADIF

LA “TROCA” DE CORRUPCIÓ ARRIBA A ADIF

Després de l’obertura de les diligències prèvies de l’anomenat “Caso Madeja”, podem veure la presumpta trama de corrupció muntada entre l’empresa Fitonovo i altres entitats públiques entre les quals es troba ADIF. Es parla d’una gran quantitat de diners que surt dels pressupostos i va a caure a les butxaques d’alguns i al compte de resultat de Fitonovo. Si és cert, i les dades que s’aporten són força concloents, ens trobaríem amb una cosa que ja s’intuïa i s’ha denunciat moltes vegades, la malversació de diners públics, però a més també podríem veure les conseqüències del que suposa un model de ferrocarril privatitzat, en el qual els contractes públics flueixen sense control, atraient els diners públics a mans privades.

Llegir més »

Una recerca quantifica les pèrdues econòmiques causades per la discriminació de les dones en el món laboral

Si no existissin les barreres de gènere els ciutadans dels països de l’OCDE augmentarien els ingressos en un 15,5 %.

Si no existissin les barreres de gènere que impedeixen a les dones la mateixa participació que als homes en el món laboral i en l’emprenedoria, els ciutadans dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) augmentarien els ingressos en un 15,5 %, i aquesta xifra seria d’un 17,5 % en el cas dels països en desenvolupament. Aquesta és una de les conclusions principals d’un estudi que es publicarà properament i que han elaborat Marc Teignier, investigador de la Universitat de Barcelona, conjuntament amb l’economista de la Universitat de Clark (Estats Units) David Cuberes. Es tracta d’una de les primeres recerques que quantifiquen els efectes de la discriminació de gènere en l’economia.

Llegir més »

Luigi Gnecchi, criminal de guerra absolt i condecorat?

El judici obert a Barcelona l’any 2010 contra l’aviació feixista italiana per crims de lesa humanitat, comesos durant els bombardejos de Barcelona del 1938, ha donat un gir preocupant en aquests últims mesos.

El 28 de desembre del 2014 el Ministeri de Justícia va fer pública una declaració oficial, després de tres anys de silenci, en la qual instava la justícia italiana a col·laborar amb la lleialtat que exigeixen els tractats de coordinació judicial europeus.

Des del començament del litigi, la república italiana s’ha desentès d’un judici que posa en qüestió el revisionisme històric que actualment es viu a Itàlia (com per exemple, la difusió de la imatge del militar-cavaller, que comporta la rehabilitació de combatents feixistes), i que reclama l’assumpció de responsabilitats i indemnitzacions. Les paraules forçades de la justícia espanyola arriben amb retard, volen tapar el postfranquisme en què està instal·lat el règim i, alhora, pretenen conjurar el ridícul internacional que significa mantenir una posició condescendent amb qui no compleix les seves obligacions elementals.

Llegir més »

Jornades sobre Mobilitat i Energia, del 15 d’octubre al 2 de novembre a Tarragona

Jornades sobre Mobilitat i Energia

Lloc: local de CGT Tarragona (Pça. Imperial Tarraco, 1, edif 2, 3º)

Dates: 15, 19, 22, 26 i 29 d’Octubre i 2 de Novembre.

Horari: Tots els actes a les 18.30h

Des d’Enginyeria Sense Fronteres i el Grup Mobilitat Tarragona us convidem a participar de les següents jornades perquè pensem que tenim a les nostres mans un repte a resoldre; la mobilitat.

Llegir més »

Vaga social: la vaga de totes

Davant de cada nova convocatòria de vaga general, tornen a sorgir veus que recorden que les vagues, si no són socials, si es limiten a interpel·lar només les persones assalariades immerses en el mercat laboral…

Les altres vagues i vaguistes de principis del segle XX

Expressions com “jo faig vaga, però no computo” o “vaga social: de treball, de consum i de cures” posen en evidència el malestar que genera actualment la concepció de la vaga que situa l’economia formal com a eix central i que considera l’assalariat de sexe masculí i blanc com el vaguista per excel·lència. A banda del fet que moltes persones no la senten com a pròpia, aquesta visió de la vaga es contradiu amb l’evidència dels fets històrics: les grans vagues i revoltes que van transformar les condicions de vida durant els segles xix i xx van desbordar els límits del treball assalariat i van comptar amb la participació massiva de les classes populars.

Llegir més »

Activitats a Reus amb motiu del centenari de Cels Gomis

Un reusenc en una Catalunya en transformació.
Cels Gomis i Mestre (1841-1915)

Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) és un personatge polifacètic: folklorista, divulgador del coneixement científic, racionalista, lliurepensador, difusor dels ideals llibertaris i de l’internacionalisme obrerista, catalanista… Gomis publicà reculls de folklore dedicats a les creences populars sobre les plantes, els animals o la meteorologia popular; aplegà cançons, rondalles, dites i variants en el lèxic, però també va escriure sobre les injustícies de la societat del seu temps i en defensa dels drets del treballadors; va redactar nombrosos textos per a ús escolar, articles de divulgació científica o adreçats als més petits amb voluntat educativa, poesia… Va participar activament en l’associacionisme excursionista emergent, va ocupar-se de la Biblioteca Arús, documentà monuments o aplegà diverses peces per al fons dels museus…

Si es pot trobar un nexe d’unió en aquesta rica diversitat, és probablement el fet que Cels Gomis sintetitza, en molts sentits, els canvis de mentalitat i les transformacions econòmiques i tecnològiques, les noves idees, les aspiracions de llibertat i les contradiccions de la societat catalana de la segona meitat del segle xix i començaments del xx: la industrialització, els canvis de paradigma en la visió de l’universi l’evolució, la confrontació entre religió i raó…

Llegir més »

La nova política entra a la peixera

Van decidir assaltar les institucions perquè estàvem davant una oportunitat històrica. Van decidir engegar una nova política, i, de cop, es van trobar dins d’una peixera. Però la peixera no era l’aquari que alguns dentistes posen en la seva consulta per transmetre calma i assossec. En la peixera, ni tan sols es respectaven les regles que els mateixos taurons havien imposat. Bertold Brecht ja ens havia avisat: “Si els taurons fossin homes… els teatres del fons del mar mostrarien a heroics peixets entrant entusiasmats en les gargamelles dels taurons”. Primer va ser el cas Monedero, li va seguir el cas Zapata… A Barcelona, l’assetjament i enderrocament començarà quan a la Generalitat li interessi.

Llegir més »

La Generalitat, en venda: El mal negoci del patrimoni públic en venda

La Generalitat, en venda
Des de 2012, el govern que lidera Convergència ha recaptat 660 milions d’euros amb la venda d’edificis, però en podria pagar més de 600 pel lloguer de molts d’aquests mateixos immobles


https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/21788210919/in/dateposted-public/

El darrer mes de juny, la Generalitat va aprovar la venda de la seu del Departament d’Empresa i Ocupació –coneguda com a Torre Muñoz– i d’un edifici del carrer de Sepúlveda on hi ha la Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals. Eren dos dels últims blocs que el govern català es treia de sobre. La societat Nadlan BCN SA, controlada per l’inversor israelià Moshe Morris Benisty, va comprar els dos immobles per uns 63,5 milions d’euros a través d’una negociació directa amb les autoritats catalanes.

Llegir més »

Jutgen dues militants de CGT per participar en un piquet vaga general 29M a Barcelona, que tenen judici el 6, 7, 8, 9 i 13 d’octubre

CONCENTRACIÓ CIUTAT DE LA IN-JUSTÍCIA
GRAN VIA CORTS CATALANES, 111 BARCELONA
DIMARTS 6 OCTUBRE 2015 A LES 09.00 H.

Laura i Eva són dues afiliades a la CGT de Barcelona, que el 29 de Març de 2012, dia de Vaga General, van participar al matí al costat de milers de persones en un gran piquet al centre de Barcelona. Durant el recorregut del mateix van passar enfront de la Borsa de Barcelona. Laura va deixar una caixa de cartró davant la porta de l’edifici amb papers imitant bitllets de banc i la va prendre amb un encenedor, mentre Eva col·loca una cinta de plàstic en les portes. Després d’uns minuts un Mosso d´Esquadra la va apagar amb un extintor de mà. Centenars de persones, periodistes i també policies d’uniforme i de paisà estaven presents, sent testimonis d’una performance de denúncia enfront d’un edifici representatiu del capitalisme. El piquet va continuar la seva marxa, sense més.

Llegir més »

La Tresoreria de la Seguretat Social privatitza la seva atenció telefònica i el seu Twitter: pagarà 10,4 milions a Adecco

La Tresoreria de la Seguretat Social privatitza la seva atenció telefònica i el seu Twitter: pagarà 10,4 milions a Adecco

Abonarà a la filial Extel Contact Center 3.764 euros al mes per cada teleoperador, que per conveni cobra un salari base de només 1.047 euros bruts

Els funcionaris encarregats del servei denuncien que l’atenció integral que ells presten va ser substituïda per un centre d’atenció telefònica

La Tresoreria General de la Seguretat Social ha privatitzat el seu servei de gestió i atenció telefònica, del que a partir d’ara s’encarregarà Extel Contact Center, una filial de l’Empresa de Treball Temporal Adecco. A canvi de 10,38 milions d’euros, no només atendrà durant dos anys les consultes i realitzarà els tràmits que sol·licitin els usuaris, sinó que també gestionarà les xarxes socials: contestarà tuits, retuiteará, redactarà tuits informatius i enviarà missatges directes. Serà el community manager de la Tresoreria.

Llegir més »

Campanya per l’absolució d’Albert Capella (Sec. d’Acció Social Sindicat CGT Metall Barcelona) i la resta de vaguistes del 29M!

Campanya per l’absolució d’Albert Capella (Sec. d’Acció Social Sindicat CGT Metall Barcelona) i la resta de vaguistes del 29M!

El proper 5 d’Octubre es celebrarà el judici als ‘4 del Poblenou’, detinguts per la vaga general del 29 de març de 2012, tres anys després dels fets.

El nostre company l’Albert, actual secretari d’Acció Social, es un dels 4 imputats. Demanen 3 anys de presó per cadascun d’ells, malgrat l’ajuntament actual de Barcelona s’ ha retirat com acusació.

Llegir més »

Ho sento, no em puc solidaritzar amb en Mas

Ho sento, però no puc. No puc dir que em solidaritzo amb l’Artur Mas. Ni puc, ni vull. I dic això sent plenament conscient que l’acció judicial contra ell junt amb la Irene Rigau i la Joana Ortega és una autèntica barbaritat que cal combatre. Barbaritat com moltes altres accions judicials, és ben cert, i això no treu en absolut que també l’haguem de criticar. Però per injusta que sigui, no fa ni de lluny que l’Artur Mas sigui un dels nostres. En absolut.

Llegir més »