CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Stop Pujades no aturarà les seves mobilitzacions per l’anunci de la hipotètica congelació de tarifes

En una entrevista realitzada al diari Ara al conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila assegura que no s’apujaran tarifes durant aquest proper any 2015. Segons el conseller, els 11 milions d’euros que es preveu que costarà la congelació quedaran compensats per un augment de passatgers durant el proper any.

Davant d’aquesta notícia, des de la Plataforma StopPujades volem fer un seguit de consideracions:

– L’anunci del Conseller Santi Vila del dia 14 de novembre de congelar tarifes l’1 de gener (després d’anys d’increments) és fruit de la mobilització popular del 2014 a Barcelona i a la seva conurbació, que va sortir 18 dimecres consecutius, denunciant unes tarifes abusives per la situació econòmica de les famílies.

Llegir més »

Carta oberta al gerent de justícia de Barcelona ciutat

CARTA OBERTA AL GERENT DE JUSTÍCIA DE BARCELONA CIUTAT

Sr. García, ens comuniquem amb vostè mitjançant aquesta “Carta oberta i pública” perquè és la via que utilitza el Departament de Justícia amb la “nota informativa” publicada a la intranet el passat 6-11-2014.

Ens vam conèixer el 5-11-2014, a la Inspecció de Treball, com a conseqüència de la DENÚNCIA de CGT, per incompliment de la normativa específica en feines de manipulació d’AMIANT. Allà van poder comprovar el consens de TOTS els representants dels treballadors.

Llegir més »

25 novembre 2014 Dia Internacional Contra la Violència Masclista

El 25 de novembre, tornem a sortir al carrer per a seguir lluitant per l’eradicació de tota violència de gènere, per a cridar juntes que estem fartes de tanta violència i de tanta impunitat, per a cridar a la participació en la lluita que estem portant a terme les dones treballadores. Una lluita global contra aquest sistema explotador i patriarcal, per a exigir que els governs deixin de retallar els drets socials i laborals i que inverteixin tot el necessari perquè no es produeixi ni un assassinat més de dones a les mans dels seus agressors.

Un dia més en el qual diem ja n’hi ha prou! de la violència masclista, de la violència d’estat que genera la desigualtat entre els sexes dintre d’aquest sistema patriarcal en el qual vivim.

Vergonya els hauria de donar a les i els governants de les diferents administracions que amb la seva deixadesa, ineptitud i desídia contribuïxen a la perpetuació d’aquests crims patriarcals. Són responsables directes que la xifra de dones assassinades per violència masclista aquest any, com l’anterior i l’anterior, sigui escandalosa, augmentant cada any el nombre de víctimes.

El 25 de novembre és un dia, però la violència de gènere està present diàriament en el carrer, en l’escola, en la televisió… En qualsevol espai social pot amagar-se un agressor. Perquè existeixen moltes formes d’exercir la violència de gènere hem de treballar des de tots els àmbits que estan al nostre abast- laboral, cultural, sindical, educatiu, solidari, jurídic, etc.- per a eliminar-la d’una vegada per sempre de les nostres vides.

Els assassinats de dones són la cara més visible de tota la cultura patriarcal en la qual vivim i a la qual estem sotmeses, cultura que està basada en la dominació de l’home sobre la dona, en minusvalorar a les dones, en fer-les sentir inferiors, a ocupar papers i rols socials secundaris, una cultura en la qual la dona es concep només com un objecte, una mercaderia d’usar i llençar.

Des de la CGT cridem a l’autoorganització de les dones per a defensar-nos millor, cridem a l’acció directa per a lluitar per la nostra emancipació. Les nostres eines de lluita són la denúncia pública, l’exercici dels nostres drets, l’exercici de les nostres llibertats, la pràctica de la solidaritat entre nosaltres, l’educació en la igualtat, la rebel·lió contra la injustícia i la discriminació que sofrim.

Acció Directa per a l’eradicació de totes les violències.

Cap agressió sense resposta.

Llegir més »

Sol·licitud de CGT al Ministeri de coeficients reductors de jubilació per exposició a l’amiant. Normativa sobre l’Amiant

CGT de Catalunya vol jubilació anticipada pels exposats a l’amiant 6/11/2014:

@CGT a la dirección general de ordenación de la seguridad social del ministerio de empleo #amianto:

Anexo solicitud CGT de coeficientes reductores jubilación por exposición al amiantoAnexo solicitud cgt de coeficientes reductores jubilación por exposición al amianto:

Registro CGT solicitud de coeficientes reductores para la jubilación para personas afectadas por amianto:

Real decreto 396 2006 que estable las disposiciones mínimas de seguridad y salud aplicables a los trabajos con riesgo de exposición al amianto:

Guia para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición al #amianto:

Guia para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición al #amianto from CGT Catalunya

Real decreto 1299 2006 por el que se aprueba el cuadro de enfermedades profesionales en el sistema de la seguridad social y criterios para su notificación y registro:

Real decreto 1299 2006 por el que se aprueba el cuadro de enfermedades profesionales en el sistema de la seguridad social y criterios para su notificación y registro from CGT Catalunya

Normativa sobre asbesto y su patologia pleuro pulmonar:

Normativa sobre asbesto y su patologia pleuro pulmonar from CGT Catalunya

Més informació:

TWITTER SALUT LABORAL CGT CATALUNYA

PÀGINA FACEBOOK SALUT LABORAL CGT CATALUNYA

Attached documents

_cgt_a_la_direccion_general_de_ordenacion_de_la_seguridad_social_del_ministerio_de_empleo_amianto_hoja_sellada_.pdf

anexo_solicitud_cgt_de_coeficientes_reductores_jubilacion_por_exposicion_al_amianto.pdf

registro_solicitud_de_coeficientes_reductores_para_la_jubilacion_para_personas_afectadas_por_amianto.pdf

real_decreto_396-2006_que_estable_las_disposiciones_minimas_de_seguridad_y_salud_aplicables_a_los_trabajos_con_riesgo_de_exposicion_al_amianto.pdf

guia_para_la_evaluacion_y_prevencion_de_los_riesgos_relacionados_con_la_exposicion_al_amianto.pdf

Llegir més »

Entrevista a l’economista Amaia Pérez Orozco: “La noció hegemònica del que és el benestar encara està molt vinculada al consum”

Amaia Pérez Orozco va ser a la presentació de la Fira d’Economia Feminista, celebrada el 14 i 15 de novembre a Can Batlló. Autora de Subversión feminista de la Economía: aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida (Traficantes de Sueños, 2014), és economista radical i, alhora, activista pel canvi del sistema capitalista i patriarcal. Amaia Pérez Orozco, advoca per col·locar la vida al centre, en substitució dels mercats capitalistes i heteropatriarcals. Avui, conversem sobre l’economia feminista i l’aposta de la fira.

Llegir més »

Dijous 20N presentació de la Guia d’autodefensa laboral per a precàries al CSO Kan Kolmo de Girona

Dijous 20 de novembre a les 19h, al CSO Kan Kolmo, presentació de la Guia d’autodefensa laboral per a precàries editada per la CGT de Catalunya.

La presentació anirà a càrrec d’Ermengol Gassiot, Secretari General de CGT Catalunya.

Podeu accedir al contingut de la guia anant a la notícia del web de CGT Catalunya: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10484

Organitza: CGT Girona

http://cgt-girona.blogspot.com.es/2014/11/presentacio-de-la-guia-per-precaries.html

Llegir més »

El #29N inundem Lleida: La nostra salut no pot ser el seu negoci! Manifestació per aturar el Consorci Sanitari

​Impedim que la Generalitat i el seu president aprovin el consorci sanitari que volen imposar a les comarques de Ponent i del Pirineu. Aturem el consorci que encamina una sanitat pública més privada, menys transparent i menys democràtica. Exigim-los que no donin l’esquena als 38.575 lleidatans i lleidatanes que en un més i mig van oposar-s’hi.

Defensem una sanitat 100% pública, sotmesa plenament al dret públic i al control parlamentari, úniques garanties de poder avançar cap a la plena titularitat, universalitat, gratuïtat i repecte als treballadors.

Llegir més »

Agenda 2015 amb motiu del centenari de Quico Sabaté

Des de la revista Polèmica, amb motiu de la commemoració l’any 2015 del centenari de Quico Sabaté, hem publicat una Agenda per a 2015 on es recullen els moments més importants de la vida i la lluita de qui va ser l’enemic número ú de la dictadura franquista.

Quico Sabaté: l’home que mai es va rendir

El 1939 arriba la irremeiable derrota de la República espanyola. L’últim part de guerra posa el punt final a tres anys de resistència heroica contra l’avanç del feixisme a Europa. És la fi d’un somni de llibertat i revolució i el principi de quatre dècades d’infàmia.

La repressió que cau sobre el poble és brutal. El 1939 es trobaven preses en presons i camps de concentració aproximadament un milió i mig de persones. En el període que va des de 1939 a 1945 la població reclosa sumava 875.000 persones (un vuit per cent de la població activa de l’època). Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de 1951, entre 1939 i 1945 es van produir a Espanya 164.642 casos de mort violenta.

Malgrat tot aquest horror, seran molts els que es negaran a rendir-se i seguiran lluitant dintre i fora de les nostres fronteres. Els que van partir a l’exili ho faran en la Resistència francesa, en les forces de la França Lliure, escampats per Europa i el nord d’Àfrica. Els que van romandre a Espanya uns es faran forts en boscos i muntanyes i els convertiran en els seus nous fronts de batalla, uns altres treballaran, sota l’amenaça permanent de la presó, la tortura o l’afusellament, per a reconstruir les organitzacions polítiques i sindicals, i buscar espais des d’on combatre la tirania.

De la immensa majoria d’aquests homes i dones no ha quedat cap record i solament sabem de la seva existència per la petjada que van deixar amb la seva lluita. D’uns altres, per contra, coneixem els seus noms, sabem on van lluitar i com van morir. Entre aquests està Francesc Sabaté Llopart. Conservar el seu record i donar-lo a conèixer a qui ens envolten, no solament és un deure cap a ells, sinó cap a tots els que sabem que van lluitar amb ells, encara que no sapiguem els seus noms. Però, sobretot, és un deure cap a nosaltres mateixos perquè, al cap i a la fi, que coneguem els seus fets no pot fer-los millors a ells, però sí a nosaltres. Nosaltres no podem guanyar les batalles que ells van perdre, però ells i l’exemple que ens van deixar sí poden ajudar-nos a guanyar les ques ens toca lliurar a nosaltres.

El 2015 commemorem el centenari del naixement de Quico Sabaté (1915-2015), Per a contribuir al record del que va ser el «enemic número ú» de la dictadura franquista, hem publicat una agenda en la qual hem procurat recollir els esdeveniments més importants de la seva vida i de la seva lluita incansable per la llibertat.

Agenda 2015 Centenari de Quico Sabaté

Format: 11 x 17 cm • 250 pàgines • 10€ • Edició en català i castellà.

Per a adquirir exemplars pots emplenar aquest BUTLLETÍ DE COMANDA o enviar un mail a jesus@nullpolemica.org indicant nom complet, adreça, codi postal i quantitat d’exemplars.

Llegir més »

Hospital de Bellvitge: TOP 20. Derivant pacients a la privada

L’hospital de Bellvitge no rep cap dels premis TOP 20 que lliura IASIST. En els últims anys l’hospital de Bellvitge ha passat d’assolir diferents premis a no aconseguir CAP dels guardons en cap de les seves àrees cliniques.

L’hospital de Bellvitge s’ha caracteritzat en els últims anys per les protestes, per un augment exagerat dels comandaments intermedis, precarietat laboral, llistes d’espera i una cosa gravíssima; la derivació d’intervencions quirúrgiques cap a clíniques privades.

A data de juny l’hospital de Bellvitge ha derivat, solament aquest any, la xifra de més de1000 pacients, la majoria d’aquestes derivacions van a parar a l’hospital (privat) Sagrat Cor. Curiosament aquest hospital, pertanyent al grup IDC salut, sí que ha rebut aquest any diversos premis TOP 20. Els enviem una cartera de pacients i damunt es paga amb diners públics, increïble, QUINA GANGA!

Exigim al gerent Alfredo García que renunciï al seu càrrec, que es negui a derivar pacients que pertanyen a l’hospital de Bellvitge a la clínica privada mentre els nostres quiròfans i plantes d’hospitalització segueixen tancades.

Demanem també als caps de servei que denunciïn la derivació de pacients i que es neguin a oferir llistats de pacients perquè se’ls derivi a la sanitat privada. Derivar és privatitzar. No al negoci de la sanitat.

Llegir més »

De la delegació a l’autonomia

La cultura de la delegació és un dels aspectes més negatius del model de relacions laborals existent des de fa molts anys a l’Estat espanyol, configurat a partir de l’aprovació, l’any 1985, de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS). És també una de les herències més pernicioses que resten encara entre nosaltres de la mal anomenada “transició democràtica”. Aquesta cultura està àmpliament estesa, per desgràcia, entre la majoria dels treballadors i les treballadores, havent contribuït el bisindicalisme hegemònic (CCOO i UGT) a la seva extensió i a reforçar-ne la imatge de normalitat, a convertir-la en quelcom “natural”.

Des d’aquesta perspectiva és, doncs, d’allò més normal que derivem la defensa dels nostres drets en l’àmbit laboral a un cos especialitzat de treballadores (tot i que moltes d’elles fa anys que han deixat de ser “treballadores”, en sentit estricte, atès que ostenten la condició d’alliberades a temps complet), que “ens representen”, perquè les votem cada 4 anys, i són les que “entenen” i les que s’ocupen d’aquests assumptes. Així, no cal que nosaltres ens ocupem de solucionar personalment els nostres problemes i els de les nostres companyes en aquest àmbit, perquè per a això ja estan els delegats i les delegades al Comitè d’Empresa, que són els que es dediquen a fer-ho. I si no ho fan els podem criticar per aquest motiu, sense que en cap moment se’ns passi pel cap que ho podem i ho hem de fer nosaltres mateixes, de forma directa i sense intermediaris. Perquè per a això estan, per a això els votem, igual que votem periòdicament als polítics per a gestionar la cosa pública…

De forma complementària, també forma part d’aquesta cultura una actitud instrumental respecte els sindicats, que són vistos per molts com a poc més que gestories o com a simples serveis jurídics (i en el pitjor dels casos, fins i tot, com a agències de col·locació), als quals hom hi acudeix només quan té un problema individual, per a que l’hi resolguin, sense que la majoria es plantegi que si existeixen aquestes estructures organitzatives (almenys, pel que fa a la CGT) és per la militància de moltes persones que estan gastant voluntàriament moltes hores de la seva vida, a canvi de no res, per a articular i mantenir un espai de solidaritat i suport mutu. I, òbviament, la solidaritat és sempre desinteressada, però no pot ser unidireccional, perquè aleshores deixa de tenir sentit. És també un mecanisme que requereix, per a sostenir-se, de la reciprocitat, de la implicació de tots i totes nosaltres… De la teva tant com de la meva. El suport mutu, i això tothom ho hauria d’entendre, o és precisament això, mutu, o no és res.

Llegir més »

Comunicat de CGT a totes les empleades i empleats públics

Una reflexió crítica i autocrítica sobre la nostra contribució a la transformació social

No serem nosaltres els que defensem, des de la nostra posició llibertària i anarcosindicalista, la necessitat de mantenir una estructura d’Estat, però sí l’obligatorietat de dotar a la societat lliure, formada per homes i dones lliures, d’una forma d’administrar els bens i serveis que són de propietat (tots haurien de ser-lo) col·lectiva o comunitària*. A aquesta forma l’anomenem “Administració Pública” i les persones que, malgrat tot, aconseguim que funcioni, “treballadors i treballadores públics”.

Llegir més »

Trobada el 18 de novembre a la CGT de Tarragona: Organitzem-nos contra la Violència de Gènere!

Trobada: Organitzem-nos contra la Violència de Gènere!

Dimarts 18 novembre, 18:00h

Local de CGT Tarragona. Plaça Imperial Tàrraco, núm , Edifici 2, 3ª planta (Antiga Facultat de Lletres)

42 dones han estat assassinades en tot l’estat espanyol fins a octubre d’aquest any, 1.298 violacions i més de 13.000 denuncies per agressions sexuals durant 2013. Les dades són contundents però no en tenim prou amb les estadístiques, la violència de gènere engloba molts altres tipus d’agressions que no estan quantificades.

Llegir més »

L’Audiència Nacional declara nul l’ERO d’Atento i ordena la readmissió dels 672 treballadors afectats

ERO D’ATENTO NUL: El Referèndum SÍ que va ser una trampa

L’Audiència Nacional ha declarat NUL l’ERO d’Atento. Tal com havíem mantingut des de CGT, el paripé muntat per l’empresa i que CCOO-UGT-FASGA van legitimar amb un Referèndum Parany, ha estat declarat per l’Audiència Nacional com un veritable “nyap” vulnerant la llibertat sindical de la resta de forces sindicals que participaven en la taula negociadora.

Com s’ha manifestat en reiterades ocasions, des de les diferents assemblees de treballadors i treballadores en totes les províncies, en aquest ERO no hi havia ni causa econòmica ni organitzativa ni de producció.

Gràcies a la lluita de tots i de totes en defensa dels nostres llocs de treball per mitjà de vagues, concentracions, samarretes, assemblees, etc, hem arribat a la nul·litat del procés A partir d’ara, l’empresa té l’obligació de readmetre a tots els treballadors acomiadats i té cinc dies hàbils per a recórrer la sentència. Aquesta no entra a valorar si hi ha hagut causes, sinó vulneració sindical a l’impossibilitar a una part de la taula negociadora al dret d’informació i participació fins al final del procés amb el Referèndum Parany. Per tant l’empresa, juntament amb els traidors de la classe treballadora, podrien convocar una nova taula negociadora per a la iniciació d’un altre procés d’acomiadament col·lectiu.

La lluita segueix companyes i companys, hem de continuar traslladant al “Trio Tendresa” (CCOO-UGT-FASGA) que continuem en una oposició frontal a qualsevol signatura que suposi els acomiadaments de companys de l’empresa.

Es realitzaran novament assemblees de treballadors en els centres de treball per a informar de com van evolucionant els diferents escenaris que es puguin obrir a partir d’ara.

LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ!!

ELS ERO NO SE SIGNEN, ES COMBATEN!!

SÍ ES POT, S’HA DE LLUITAR CONTRA ELS ERO!!

Llegir més »

CGT Rubí continua denunciant la situació laboral dels treballadors de Telepizza i convoca una acció el 14 de novembre

Durant els darrers anys els treballadors de l’empresa Telepizza han vist minvar progressivament els seus drets: Plus de festius, reducció del plus de repartiment, plus per antiguitat, complement d’Incapacitat Temporal, paga extra d’octubre… Les condicions dels treballadors/treballadores continúen empitjorant: en vacances, horaris, dies de descans, seguretat laboral etc.

Llegir més »

Concentració el dijous 13 de novembre en solidaritat amb la PAH Rubí

Quan les multes no són suficients

Fa pocs dies manifestàvem el nostre suport a la PAH de Rubí i la acampada que manté des de fa mes d’un mes a les portes de Catalunya Caixa. El comunicat pretenia ser una resposta a les sancions que la PAH estava rebent en un intent de criminalitzar i reprimir la protesta. Això no s’ha aconseguit i la PAH a continuat la seva lluita tot i les multes rebudes.

Llegir més »

Acte públic a Barcelona el 14 de novembre: Tu et mous, “La Caixa” et cobra. Ombres de la T-Mobilitat

Des d’Stop Pujades i la Mesa Popular del Transport Públic, organitzem una xerrada informativa el proper divendres dia 14 de novembre a les 19h a l’Ateneu del Clot (c/Muntanya, 16bis). La xerrada consistirà en una exposició sobre la T Mobilitat, la nova iniciativa privatitzadora de l’Autoritat del Transport Metropolità que cedirà a La Caixa els drets sobre el transport públic.

Malgrat el silenci i secretisme amb el qual s’ha impulsat l’adjudicació d’aquesta iniciativa, des de la MPTP hem fet una investigació acurada que ha permès plantejar molts dubtes entorn la T Mobilitat, així com conèixer xifres reals del cost que li pot generar al sistema públic. Aquests dubtes, per tant, han de ser compartits amb totes les entitats i col·lectius que treballen per un transport públic de qualitat i popular i per capgirar aquest model de ciutat insostenible per les nostres veïnes.

Llegir més »

Valoració de Procés Embat de la jornada del 9 de novembre a Catalunya i de les seves conseqüències

Procés Embat valora positivament l’aclaparadora mobilització popular que el 9 de novembre es va fer palesa al territori amb el motiu de desobeir a l’Estat espanyol i exercir el dret a decidir sobre l’estatus polític del país.

Considerem que la desobediència civil, la mobilització i l’acció directa col·lectiva han de continuar al capdavant de la reivindicació del dret a decidir i de la llibertat política de Catalunya, com la mesura més eficaç d’acció política enfront d’un Estat profundament repressiu, i per situar als sectors populars més dinàmics sempre al capdavant de les iniciatives, constituint-se en poder popular, alternatiu al poder de l’Estat i del mercat.

Llegir més »

La influència de Proudhon a la Península Ibèrica

La influència del pensament de Proudhon arribarà a la península ibèrica a través dels socialistes utòpics espanyols seguidors de Saint-Simon, Fourier i Cabet. Un dels primers socialistes en parlar de Proudhon és el gallec Ramon de la Sagra (A Corunya, 1798-1871), el qual el conegué a París i va col·laborar amb el seus projectes de mutualitat i de crèdit. De la Sagra el 1840 publica el llibre Banc del Poble, teoria i política de la institució fundat sobre la teoria racional.

Les idees proudhonianes ja són presents en el moviment obrer de 1854-1856 amb la constitució d’organismes marcats per el seu pensament. Però la influència federal proudhoniana arribarà al nostre país amb les traduccions que fa de la seva obra Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824- Madrid, 1901). A diferència de Proudhon, Pi i Margall va rebre estudis primer en un Seminari i després a la Universitat de Barcelona on va estudiar Filosofia i Lletres i Lleis. El 1840 publica el seu primer llibre, España pintoresca. El 1847 es trasllada a viure a Madrid on per guanyar-se la vida es dedicava a impartir classes particulars i a escriure crítica teatral a El Correo.

Llegir més »

CGT convoca noves concentracions al Banc Sabadell i al Banc Santander el 12 de novembre a Barcelona contra l’allargament de jornada laboral

CGT convoca noves concentracions al Banc Sabadell i al Banc Santander
el dimecres 12 de novembre a Barcelona

– A les 10:00, a l’oficina del Banc Sabadell a Rambla de Catalunya 115.

– A les 11:30, a l’oficina del Banc Santander a Passeig de Gràcia 5.

La CGT continua la seva campanya de mobilitzacions contra la situació que vivim els treballadors i les treballadores de tots dos bancs. La situació és molt similar en ambdues entitats, on els treballadors són forçats, sota l’amenaça de ser traslladats i degradats si es neguen, a allargar il·legalment la seva jornada laboral sense cap mena de compensació.

Llegir més »

Presentacions de Procés Embat el 14 de novembre a Reus i el 15 de novembre a Tarragona

Presentació de Procés Embat el divendres 14 de novembre a les 20h a l’Ateneu Llibertari de Reus (c/Anselm Clavé 5).

Presentació de Procés Embat el dissabte 15 de novembre a les 19h l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona (c/Mísser Sitges 9, Part Alta).

Procés Embat, per la construcció de l’anarquisme social i organitzat

Procés Embat es una xarxa de militants socials de tradició llibertària, que han engegat aquesta amb l’objectiu de buscar una via d’articulació d’una tendència social, organitzada i amb voluntat d’aportar, des d’una perspectiva llibertaria al desenvolupament del moviment popular i l’empoderament del poble per aconseguir una Catalunya sobirana mitjançant el desplegament del poder popular amb la major democràcia econòmica i la major democràcia política.

Llegir més »

#9N2014: Entre el tancament de la Transició i la por a una nova traïció de les elits

Entre el tancament de la Transició i la por a una nova traïció de les elits

Persones vinculades a l’esquerra analitzen el 9-N i les seves conseqüències i defensen la pressió ciutadana per garantir una ruptura democràtica

I ara què? Què ha significat el 9-N? Quin escenari s’obre després que més de 2,3 milions de catalanes votessin ahir? Cap a on anirà el que s’ha anomenat procés? Amb l’objectiu de respondre aquestes qüestions, la Directa ha contactat amb set persones que, des de diversos àmbits de l’esquerra, donen la seva interpretació de la massiva mobilització de diumenge. Pep Riera, antic coordinador general de la Unió de Pagesos i membre de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), afirma que el 9-N va ser un “èxit total i aclaparador”. Gerard Batalla, integrant de Som lo que Sembrem i que va ser portaveu del Multireferèndum celebrat el maig, hi afegeix que “el 9-N ha estat una victòria de la gent davant l’Estat i el govern, perquè és la gent qui l’ha defensat amb claredat i sense especulacions i, finalment qui l’ha materialitzat en un acte de desobediència civil massiu”. Per a l’activista Gabriela Serra, la jornada d’ahir va ser “l’escenificació claríssima i contundent d’un desafiament polític massiu envers les polítiques reaccionàries i repressives de Madrid. A més, va ser un acte basat en la desobediència i això és un valor afegit”. Lluís Cabrera, president d’Els Altres Andalusos, va més enllà i afirma que el 9 de novembre “es va produir un trencament i es va desobeir un estat hereu del franquisme”. Cabrera considera que “ahir es va tancar la Transició”.

Crítiques al govern per l’organització que “només l’ha salvat les ganesde la gent”

Llegir més »

L’atur, les prestacions socials, l’ocupació i la gran farsa de la recuperació econòmica

4 de Novembre 2014: les dades dels Serveis Públics d’Ocupació ofereixen les següents xifres:

* L’atur augmenta en 80.000 persones més en el mes d’octubre a l’estat espanyol.

* La seguretat social solament ha augmentat en 28.000 persones afiliades més, quan a l’octubre de 2013 van augmentar en 50.000.

* El 91% de tots els contractes realitzats en el mes d’octubre són temporals i precaris.

* La diferència entre l’afiliació neta de 28.000 afiliats més es deu al que ja és una constant des de fa més de dos anys i mig: la gent s’esborra de la població activa, bé perquè emigra, bé perquè senzillament s’esborra (ni treballa, ni cerca ocupació, ni vol saber res de l’enquesta). Al baixar substancialment la “població activa”, disminuïx la població parada i creix la població ocupada, però no hi ha més ocupació, sinó menys.

* Les prestacions socials per atur, siguin contributives, o assistencials, han caigut més de 12 punts, trobant-nos, segons el SSPPEE (antic INEM), amb que solament el 52% de les 4,5 milions de persones aturades estan cobertes. Segons l’EPA, l’absència de cobertura total (ni contributiva ni assistencial) arriba a a 4 milions de persones aturades de les 5,6 milions de l’enquesta.

* La quantia de la prestació mitja segueix caient, i se situa en 801 euros.

5 de Novembre de 2014: la Comissió Europea “llança un gerro d’aigua freda sobre les expectatives de la classe política i l’oligarquia financera-empresarial”: “el tan anunciat increment macroeconòmic del Govern per al 2014, 2015 i 2016 es rebaixa substancialment”, “l’atur no baixarà del 24% de la població activa ni tan sols d’aquí al 2017”, “el deute arribarà al 102% en el 2016”… I els del CEC venent 2,5 milions d’ocupacions, reformes laborals encobertes, flexibilitat de gom a gom , rebaixa fiscal als empresaris de fins a 30.000 milions d’euros, més milions i milions per a les “polítiques actives d’ocupacions…”, és a dir , contractes no solament subvencionats als empresaris per contractar treballadors/es a saldo “”, sinó a més, rebaixes encara més substancials en els seus impostos directes (cotitzacions empresarials)…

La farsa, l’engany, la corrupció, el robatori, l’espoli, la burla… no són sinó diferents epítets per a qualificar la política dels polítics i la política dels poderosos i les oligarquies del sistema, però solament serveixen per a l’alleujament… La realitat ha de superar la fase de l’alleujament i passar a fer-los fora a tots i amb ells al sistema capitalista, l’autèntic problema dels milions de persones que habitem el món i que cada dia ens enfonsa més en la tragèdia de l’empobriment generalitzat.

Cada dia les nostres vides són empitjorades conscientment, alhora que el seu sistema i les seves mesures polítiques, laborals, socials i energètiques, amenacen més l’equilibri dels ecosistemes del planeta.

Per a la CGT, l’única solució és acabar amb el capitalisme i amb els seus representants.

7 de Novembre de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Llegir més »

Entrevista a Franco Berardi (Bifo): “Una revolta col·lectiva és primer de tot un fenomen físic, afectiu, eròtic”

La financiarització de la vida i la virtualització de les relacions generen noves formes de malestar social. Com pot polititzar-se aquest sofriment? Entrevista d’Amador Fernández-Savater a Franco Berardi (Bifo), filòsof i activista italià.

És una experiència quotidiana: el treball en un context capitalista és principalment el mitjà per a una finalitat (el guany). Un treball indiferent per tant al seu contingut, buidat de significat, determinat primordialment pels diners. Mantega o míssils: el mateix dóna, l’important és que el producte-mercaderia vengui en el mercat. Marx ho va anomenar “treball abstracte” i a partir d’ell va definir la manera de producció capitalista i el seu caràcter destructiu.

Segons Franco Berardi (Bifo) -filòsof italià, teòric dels mitjans de comunicació i les transformacions del treball, implicat en moviments polítics des dels anys setanta-, dos nivells més d’abstracció s’afegeixen en els nostres dies a l’abstracció del treball: el govern de les finances (un poder sense cap arrelament local) i les xarxes virtuals de comunicació (un intercanvi simbòlic sense cossos). La financiarització de la vida i la virtualització del contacte generen segons Bifo noves formes de malestar social, noves patologies, nous tipus de sofriment.

Pot polititzar-se aquest malestar? Quines formes d’acció col·lectiva poden reconvertir el sofriment en força transformadora? La sublevación (edició espanyolaa Artefakt, edició argentina a Hehkt) reuneix una sèrie de textos escrits per Bifo a la calor dels moviments de les places (primavera àrab, 15M, Occupy…). La revolta, tal com apareix pensada en el llibre, és en primer lloc l’aixecament dels cossos explotats, estresados, deprimits. El primer pas per a la reconstrucció d’un cos social capaç de desafiar el domini de la híper-abstracció digital i financera.

***

Abstracció financera

1. En què consisteix l’abstracció financera?

Bifo. Nomeno així al conjunt dels automatismes financers que subyuga la vida real i la producció, buidant-les d’energia i de poder polític.

2. En quin sentit l’abstracció financera buida el poder polític?

Bifo. És alguna cosa molt òbvia que tots hem entès en els últims anys: les institucions de la democràcia política no poden fer res enfront de la prioritat de l’abstracció financera. La liquidació del primer ministre grec, Yorgos Papandreu, el dia mateix que va proposar un referèndum sobre el “pla d’ajuda” del BCE a l’Estat grec el 2011 va ser la declaració final de l’anul·lació de la democràcia en el continent europeu. Les tradicions humanistes i il·lustrades quedaven igualment escombrades d’un cop de ploma aquell mateix dia.

3. Explica’t.

Bifo. L’humanisme és essencialment el moviment pel qual la voluntat humana s’emancipa de la tutela divina. Pel seu costat, la Il·lustració proclama la superioritat de la Raó i de la Llei sobre la força dels “animal spirits” de l’egoisme econòmic. Doncs bé, God is back, la potència superior del diví sobre la voluntat humana retorna, però ara amb la forma del capital financer. Les lleis no tenen avui cap força enfront de la circulació global dels algorismes financers, ni davant la potència desterritorialitzada de les empreses globals.

4. Però no ha estat sempre així en la història del capitalisme? Per què seria això una novetat?

Bifo. Crec que la classe financera és distinta a la classe que en els segles de la modernitat vam conèixer com burgesia. La burgesia s’enriquia gràcies a l’explotació de la classe obrera, però també gràcies a la producció de béns útils per a la vida social. És una classe que acumula plusvàlua a través d’un procés de producció de béns útils. No obstant això, la classe financera -o, millor dit: el conjunt dels automatismes financers- s’enriqueix a través de la destrucció del valor produït, a través de la privatització dels béns comuns. La plusvàlua de les finances és una minus-vàlua des del punt de vista social. D’altra banda, la burgesia tenia una forta territorialització ciutadana i nacional, mentre que la classe financera és una classe totalment desterritorializada, incapaç d’identificar-se amb cap lloc específic.

Malestar social

5. Quins efectes té l’abstracció financera sobre el cos viu de la societat?

Bifo. Ja no hi ha continuïtat en l’experiència del treball: no s’arriba cada dia al mateix lloc, no es compleixen les mateixes rutines, no es troba a les mateixes persones. El treballador mateix ja no existeix com persona, és el productor intercambiable de fragments de temps/treball connectats en una xarxa global. El temps viscut pels treballadors precaris es fragmenta -o, millor dit, es fractalitza- a l’haver d’adaptar-se constantment als requeriments de la producció. Però tinguem en compte que el cos viu té les seves pulsions, la seva sensibilitat, el seu temps i els seus desitjos. L’abstracció financera superposa un temps espasmòdic, en constant acceleració, a la sensibilitat del cos individual i col·lectiu.

6. Produint per tant efectes a nivell individual i col·lectiu, no? Quins són?

Bifo. Les patologies causades per l’acceleració i la competició agressiva es manifesten a nivell individual com una veritable epidèmia de sofriment mental, psíquic, emocional. Les crisis de pànic, els problemes d’atenció, la solitud competitiva, la depressió… A nivell col·lectiu, la conseqüència és la crisi de la solidaritat social. Cada individu percep als altres essencialment com competidors i no com cossos afectius.

Abstracció digital

7. A l’abstracció financera se li afegeix una abstracció digital, en què consisteix, com opera?

Bifo. L’abstracció digital és l’efecte de l’aplicació de les tecnologies de virtualització a la comunicació entre els éssers humans i la seva operativitat es manifesta com intercanvi lingüístic sense cos, com escisió entre paraula, cos i afectivitat.

8. En el llibre analitzes els efectes “ètics” de la virtualización del contacte, quins són?

Bifo. Per a mi, ètica i estètica estan íntimament relacionades: la paràlisi ètica, la incapacitat de governar èticament la vida individual i col·lectiva, prové d’una pertorbació de l’estesia, és a dir, de la percepció de la continuïtat sensible del propi cos en el cos de l’altre. D’una comprensió eròtica de l’altre. La virtualització del contacte produeix un efecte de de-sensibilització emotiva, de solitud relacional, de fragilitat psicològica.

9. Potser és una cosa que podem entendre millor a partir de la diferència que fas en el llibre entre “lògica de conjunció” i “lògica de connexió”.

Bifo. La conjunció és un intercanvi en el qual els cossos es posen en relació recíproca de manera tal que cada comunicació es manifesta com singular, irrepetible. La simpatia, és a dir, el sentir compartit (sym-pathos), és la dimensió general de l’intercanvi conjuntiu. Però mentre que la lògica conjuntiva implica la interpretació de la dimensió gestual, corporal i de les implicacions emocionals (amb les seves ambigüitats i matisos), la lògica conectiva redueix la relació amb l’altre a pura descodificació d’una sintaxi, a un contacte funcional dintre d’estàndards predeterminats. És el cas de Facebook. El procés de mutació que es desenvolupa en la nostra època està centrat en el canvi de la conjunció a la connexió com paradigma de l’intercanvi entre els organismes conscients.

La revolta

10. Entre 2010 i 2013 es van activar mobilitzacions massives a Anglaterra, Tunísia, Egipte, Espanya, Grècia, EEUU, més tard a Brasil i Turquia, ara a Xina… Les característiques i els objectius d’aquestes mobilitzacions han estat molt diferents, com diferents són les condicions polítiques i culturals dels diferents contextos. Però tu consideres que aquesta sèrie d’aixecaments formen part de la mateixa ona, per què?

Bifo. Crec que si, perquè totes aquestes mobilitzacions, incloent les que es van donar en les ciutats àrabs, tenien des del començament una mateixa voluntat de reactivar la solidaritat i la dimensió física de la comunicació social. Els treballadors i els estudiants rebels van intentar en primer lloc crear condicions de conjunció directa, física i territorial per a sortir de l’alienació virtual. Per què ocupar una plaça, un carrer o un territori quan sabem molt bé que allí no resideix cap poder polític i que el sistema financer no es localitza en una dimensió territorial? Perquè la primera cosa que necessiten els treballadors precaritzats és la reactivació d’una dimensió afectiva i territorial que permeti reconstruir les condicions emocionals de la solidaritat. Em sembla que aquest és el sentit de la presa de les places, de les acampades. Una revolta col·lectiva és en primer de tot un fenomen físic, afectiu, eròtic. L’experiència d’una complicitat afectuosa entre els cossos.

11. Com s’organitza “” una política així, mitjançant quines formes, institucions, etc.?

Bifo. M’agrada posar la imatge del mantra: el mantra és una respiració col·lectiva harmònica, una metàfora del que en la dimensió política anomenem solidaritat. L’organització que imagino no passa a través de la democràcia representativa, ni d’una organització centralitzada com va ser el partit leninista del segle XX. Té més que veure amb el ritme d’un mantra.

12. Quin balanç fas de l’ona de moviments que es va activar el 2011? Quines potències i límits ha trobat?

Bifo. El balanç és ambivalent. D’una banda, podem dir que els moviments de les places no van assolir frenar gens l’explotació financera, la imposició del deute, la destrucció i privatització dels béns comuns. En aquest sentit podem parlar de fracàs. Però crec que hem de valorar-los des d’un punt de vista evolutiu més llarg. Aquests moviments han revelat la dimensió afectiva social. És la condició necessària per a emprendre un moviment de recomposició dels sabers comuns -científics, tècnics, afectius, organitzatius- per fora de l’explotació capitalista.

13. Com penses una possible aliança entre el digital i la dimensió “física” de la rebel·lió?

Bifo. Les noves tecnologies han estat i segueixen sent eines per a l’ampliació de la comunitat, encara que només virtual, i per a la coordinació d’iniciatives i accions a nivell global. Però només la presència física i territorial pot activar l’empatia i la solidaritat. Al mateix temps, en termes d’eficàcia, les accions més reeixides en termes de sabotatge del domini imperial han estat accions com les de Assange i Snowden que es desenvolupen en la dimensió digital. L’acció subversiva és molt eficaç quan es desenvolupa en l’esfera digital, quan s’infiltra en l’interior de la dimensió algorítmica del capitalisme.

14. A Espanya, diversos dispositius més o menys “partidaris” sorgits a partir del 15M apunten a “prendre el poder polític” en les seves diferents escales (nacional, regional, municipal), aprofitant un buit creat per la deslegitimació radical del sistema de partits instal·lat en la Transició espanyola, quin paper creus o imagines que poden tenir les institucions estatals en la promoció del canvi social que projectes en el llibre?

Bifo. Les noves organitzacions polítiques, com Syriza i Podemos, poden ser molt útils per a la resistència dels treballadors, per a la supervivència en condicions d’empobriment i disgregació social. Però no crec que puguin fer molt contra el poder financer, ni per a afavorir l’alliberament de les energies intel·lectuals del treball per fora de la dominació capitalista. La frase “yes, we can” d’Obama va ser més un exorcisme contra la impotència de la política i de la voluntat que un programa. El fet que la màxima autoritat mundial digui “podem” és el signe de que alguna cosa no funciona, un sentiment d’impotència que la política no pot admetre però que és evident. Sis anys després de la seva primera victòria, Obama ha de reconèixer que no pot sortir de la “guerra infinita” bushista, que no pot parar la devastació del medi ambient, que no pot modificar la tendència cap a la concentració de la riquesa. No podem, aquesta és la veritat.

El temps de la voluntat i de la política s’acaba. Hem de desplaçar l’energia social cap a una dimensió que no és ni la democràcia representativa ni la subversió política, sinó la imaginació de noves formes d’organització del coneixement i de la producció, la creació d’una plataforma tècnica i política per a l’auto-organització de la intel·ligència col·lectiva (força productiva principal del temps present).

15. Crec que per a tu la política consisteix en una “mutació antropològica” (com deia Pasolini, encara que ell la temia). Com es pot pensar aquesta “mutació antropològica” per fora de l’esquema revolucionari tradicional de “l’Home nou” que ha causat tants estralls en el segle XX?

Bifo. Pasolini temia justament la mutació antropològica produïda pel capitalisme tecnològic i global, i la seva por tenia bones raons. Ens trobem en la situació d’uniformització i de violència psíquica interindividual que ell presagiaba fa quaranta anys. Hem d’imaginar una sortida antropològica de la mutació antropològica uniformitzadora que imposa el capitalisme global, però una sortida diferent a la del segle XX. Les utopies de la modernitat es van fundar sobre l’exaltació testosterónica de la joventut. Van ser utopies violentes i esperançades (això és, en última instància desilusionants, consagrades al penediment). La nostra força ja no pot basar-se en l’ímpetu juvenil, l’agressivitat masculina, la batalla, la victòria o l’apropiació violenta, sinó en el goig de la cooperació i el compartir. Reestructurar el camp del desig, canviar l’ordre de les nostres expectatives, redefinir la riquesa, és tal vegada la més important de totes les transformacions socials.

* Entrevista realitzada per Amador Fernández-Savater publicada a eldiario.es
http://www.eldiario.es/interferencias/bifo-sublevacion-afectos_6_319578060.html

Llegir més »