Guia bàsica sobre el Pacte de Competitivitat de la UE
El Pacte de Competitivitat representa l’etapa final de la nova arquitectura de governança econòmica de la UE. En aquesta guia bàsica, expliquem els mites i les realitats sobre la competitivitat, i sobre què significa aquesta realment per a la vida dels ciutadans i les ciutadanesd’Europa.
Polítics estafadors. Ja ens ho deia un grup de visionaris (La Polla Records)
Què hem de fer amb aquesta classe política plena de estafadors i estafadores? Culpabilizen del dèficit de les Administracions a les i els Empleats Públics, mentre ells roben a la ciutadania; als i les treballadores —les i els Empleats Públics— ens han retallat en els últims 10 anys més del 28% del nostre salari; ens treuen una paga extra; redueixen els dies de permís, —obtinguts a canvi de congelar-nos el sou— augmenten la jornada laboral i ens sostreuen un sens fi de drets obtinguts.
Aquests i aquestes corruptes, amb ajuda dels seus sequaços, els quals ocupen llocs de lliure designació, cobrant elevats sous (aquests si són ninis), que ni veuen, ni denuncien les irregularitats que en els seus Serveis s’estan realitzant; intenten desmantellar els Serveis Públics, perquè els gestionin les empreses de les seves amiguetes.
El procediment de contractes de les Administracions Públiques, la responsabilitat de supervisar aquests contractes i intervenir i fiscalitzar els pressupostos recau sobre ells i elles i fan els ulls grossos. Però segueixen al seu, a robar-nos, a tirar-nos les culpes de les seves nefastes decisions polítiques i de gestió, són responsables de tota classe de retallades en matèria de dependència, educació, sanitat, justícia… afeblint les Administracions per a justificar l’externalització, com ells diuen, encara que la paraula exacta és privatització dels Serveis Públics que és on han vist el negoci (s’ha rebentat la pantomima aquesta de la bombolla del maó i ja no hi ha tanta comissió per a cobrar) i és aquí on les seves acòlits claven la dent a les adjudicacions públiques per un mòdic tant per cent, que s’emporta el polític de torn amb el presumpte consentiment de les cúpules dels seus partits, com s’està demostrant.
Per això i per molt més, és moment que les i els Empleats Públics, perdem la por a denunciar les irregularitats que s’estan realitzant, està en la nostra mà.
NO MES SILENCI!
Us fem saber que dijous passat, 23 d’octubre de 2014, es va dur a terme un judici contra membres de l’Ateneu Columna Terra i Llibertat i de la CGT de Berga per participar en un escratxe el passat 14 de juny davant casa seu. La protesta pretén aconseguir d’una banda que es pagui el que es deu a les seves extreballdores i de l’altra posar fre a la vulneració de drets i llibertats que ha fet el senyor Simón: «amb les seves denúncies i coercions posa en qüestió el dret a la llibertat sindical i a la llibertat d’expressió», afirmaven des del sindicat.
VAGA INDEFINIDA A PARTIR DEL DIJOUS 30 D’OCTUBRE LES ÚLTIMES 4 HORES DE LA JORNADA DE REPARTIMENT, DE 11 A 15, EN EL DISTRICTE 33 DE CORREUS
AFECTARÀ A: NOU BARRIS, CIUTAT MERIDIANA, TORRE BARÓ, TRINITAT NOVA I TRINITAT VELLA.
CONCENTRACIÓ A LES 12 HORES DEL DIJOUS 30 D’OCTUBRE A L’OFICINA DE CORREUS (C/ Rassos de Peguera 19).
DESPRÉS DE L’ENSULSIADA DE LA CAIGUDA DEL SOSTRE DE L’OFICINA DE CORREUS S’HAN DETERIORAT TANT LES CONDICIONS LABORALS DELS TREBALLADORS COM EL SERVEI POSTAL
CGT-Correus de Barcelona informem de la deterioració que està sofrint el servei postal en les zones de Nou Barris, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Trinitat Nova i Trinitat Vella, a causa del ensulsiada de part del sostre de l’oficina situada en el carrer Rasos de Peguera 19, i el posterior trasllat dels carters del districte a l’oficina central de correus de Barcelona a Via Laietana, a uns dotze quilòmetres de la seva zona de repartiment, suposant un desplaçament, en transport públic de 1 hora d’anada i 1 hora de tornada, el que disminueix el temps efectiu per a realitzar el repartiment de la correspondència.
Aquest trasllat forçós va ser degut al fet que els treballadors del centre, emparats en la llei de riscos laborals i després de la caiguda de part del sostre, es van negar a seguir treballant ja que perillava la seva integritat física. L’ensulsiada es va produir a causa de una filtració d’aigua que els treballadors havien denunciat diverses vegades des de fa més de dos anys, sense que Correus i l’ajuntament hagin fet res per a solucionar el problema. Aquest trasllat a una zona tan allunyada com l’Oficina Principal de la Via Laietana afecta a la qualitat del servei postal, ja que el temps de desplaçament (aproximadament dues hores) disminueix el temps emprat en el repartiment quedant zones sense repartiment diari de forma continuada.
CGT hem instat a Correus que busqui un local en el propi districte i incrementi la plantilla de manera suficient per a solucionar aquesta lamentable situació, sense fins al moment haver rebut resposta per part dels responsables de Correus, ni tan sols una data aproximada de quant durarà aquest trasllat a la Via Laietana. Correos no es caracteritza per ser una empresa que solucioni els problemes en un temps acceptable, mes bé l’experiència ens diu tot el contrari, s’allarguen en el temps indefinidament.
Tenint en compte la situació d’exclusió social i pobresa que pateixen bona part dels veïns de Nou Barris, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Trinitat Nova i Trinitat Vella (desnonaments, insuficients ajudes públiques per part de serveis socials, etc. ) no hem de tolerar que a això se sumi la deterioració del servei postal i augmentar així, les diferències socials ja existents en funció de la classe social. Entenem que aquest fet afecta als terminis de lliurament, del correu ordinari i també de les notificacions d’Hisenda, Jutjats i altres actes administratius que lliurats fora de termini, vulnerarien el dret a la legítima defensa dels afectats.
Per aquests motius els carters en defensa del servei públic i d’unes condicions dignes de treball iniciaran una vaga el dijous 30 d’Octubre amb caràcter indefinit de les 11 a les 15 hores i convidem a participar en les concentracions i actes que s’organitzaran a Ciutat Meridiana en defensa d’un servei postal públic i de qualitat, començant per una concentració el mateix dia 30 d’Octubre a les 12h. amb una concentració enfront de la clausurada oficina situada a Rasos de Peguera 19, que serà secundada pels treballadors del centre i les associacions de veïns afectades.
CGT Correus Barcelona
EL FERROCARRIL QUE DEFENSEM
El Govern segueix apostant per un ferrocarril d’elit, eliminant a poc a poc el ferrocarril que utilitza la majoria de la població. Segons les declaracions del President d’ADIF: “Els espanyols usen l’AVE una vegada cada 2 anys. L’objectiu és que l’utilizin 2 vegades a l’any.” O les declaracions de la Ministra de Foment del PP: “La privatització del servei de viatgers aprofitarà les vies amb més trens i augmentarà l’ocupació dels trens.”
L’any passat el PP va eliminar 2/3 dels trens convencionals, al·ludint a motius econòmics i de baixa ocupació, afectant a 1 MILIÓ de viatgers, i declarant un imperceptible estalvi de 50 MILIONS.
L’AVE mou 25 MILIONS de viatgers a l’any, les Proximitats i la Mitja Distància 500 MILIONS de viatgers anuals. Si analitzem les inversions del govern del PP en el ferrocarril i les dades sobre la quantitat de viatgers que utilitzen l’AVE, veiem que els ciutadans de l’estat espanyol NO viatgen una vegada cada 2 anys en AVE, sinó que uns pocs viatgen molt en AVE i ho paguem entre tots/tes.
Per a justificar el regal de la infraestructura i dels trens pagats amb diners públics a empreses privades, es valen del discurs neoliberal errat que “el privat es gestiona millor” (com exemple Bankia) eliminant el servei públic per a qui més ho necessita.
La inversió de diners públics que fa el PP en el ferrocarril és inversament proporcional als viatgers que utilitzaran el tren de forma habitual i directament proporcional al viatger amb més mitjans per a viatjar. És a dir:
– Serveis que MÉS s’usen tenen desproporcionadament MENOR inversió de diners públics.
– Viatgers amb MÉS opcions, a més del ferrocarril, MAJOR inversió de diners públics.
Estan eliminant el tren que més utilitzem els ciutadans, reemplaçant-lo per un tren elitista que, a més, és pagat amb els diners de tots i totes.
CGT porta molts anys lluitant contra la destrucció del Servei Públic Ferroviari i defensem un ferrocarril públic, social, segur i sostenible, en contra de les decisions dels governs de privatitzar i fer negoci privat amb el que és de tots i totes.
PER UN TRANSPORT PÚBLIC i SOCIAL!
Sector Federal Ferroviari de la CGT
http://www.s
Kobane, una petita ciutat kurda situada al nord de Síria, ha esdevingut en el darrer mes la pedra a la sabata de l’Estat Islàmic (EI). En el seu interior, les Forces d’Autodefensa Popular (YPG, en la sigla en kurd) intenten repel·lir el setge islamista, que ha concentrat a la zona una gran part de les unitats que van prendre la localitat siriana de Raqqa, el seu bastió. La ferotge resistència de Kobane, que semblava inexorablement destinada a caure en mans de l’EI, i les imatges de les guerrilleres de la unitat femenina de les YPG (les YPJ), han despertat la curiositat d’un ampli espectre de mitjans, des de la BBC i The Guardian fins a la revista Marie Claire.
Segona projecció del Documental “CIUTAT MORTA. NI OBLIT, NI PERDO”, divendres 31 d’octubre a les 18h a la Sala Costa i Font del local de la CGT a Barcelona, Via Laietana 18, 9è.
En el posterior debat participaran: Rodrigo Lanza, condemnat en el cas 4-F i victima del muntatge; Xavier Artigas i Xapo Ortega, directors del documental; Jesús Rodríguez, guionista i periodista de La Directa. Moderarà CGT-Barcelona.
Projecció del Documental “CIUTAT MORTA. NI OBLIT, NI PERDO”, divendres 10 d’octubre a les 18h a la Sala Costa i Font del local de la CGT a Barcelona, Via Laietana 18, 9è.
Material de Formació Avançada per a Delegats de Prevenció:
Material elaborat per la Secretaria de Salut Laboral de CGT Catalunya (Octubre 2014).
Més informació:
JORNADA DE LLUITA FEMINISTA – 22O
El proppassat 22 d’octubre es va celebrar una jornada de lluita feminista a Catalunya. Aquesta jornada es va convocar des del col·lectiu feminista “Vaga de totes”, del que hi formen part molts col·lectius feministes del territori i del que CGT hi hem participat activament.
El #22o, sota el lema “Nosaltres movem el món, ara l’aturem”, va començar amb aturades als accessos de Barcelona, però també amb un tall a la N-II a l’altura de Mataró o talls a Vilanova, entre d’altres. Aquests talls van marcar el tret d’inici, aturant la falsa normalitat amb la que iniciem les nostres jornadescada dia.
Dijous 6 de novembre, col·loqui a Lleida sobre el procés sobiranista des d’una perspectiva llibertària, a les 20h al Cafè Beat (Doctora Castells 36).
Intervindran:
Jordi Martí, militant de CGT, CUP i Ateneu Llibertari Alomà, desde tarragona.
Ha començat el judici a sis persones de les que es van oposar al Pla Caufec el 2007. Us recomano que en seguiu tota la informació a http://nimutsnialagabia.org/ . Comença el judici i dos policies admeten que disposaven d’un fitxer amb els opositors a aquest pla especulatiu urbanístic. Ho admeten i es queden tan amples. És clar que no el van trobar a Internet buscant al Google o a qualsevol altra pàgina de cerques aquest arxiu, sinó que el van crear ells o altres en horesde feina, com a feina encomanada.
Presentació d’escrit per part de CGT en petició dels coeficients reductors per a totes aquelles persones relacionades amb l’amiant en els seus processos productius i en les seves vides i hàbitats.
Antonia Maymón. Anarquista, maestra, naturista.
María Carmen Agulló Díaz i María Pilar Molina Beneyto
Virus editorial, 2014, 278 pàg.
«… dir-se anarquista no costa gens; hi ha èpoques que sembla estar de moda; el dificil és ser-ho; la dificultat està a estar sempre sobre un mateix, procurant que els seus actes estiguin d’acord amb les seves paraules, a ser rebel sense crueltat, just sense parcialitats, moral sense hipocresia i a viure dintre dels múltiples inconvenients de la societat actual el més anàrquicament possible»
Antonia Maymón (Madrid, 1881 – Beniaján, 1959) va ser una promotora de l’ideal anarquista des de la primera dècada del segle XX i va dedicar la seva vida a la creació d’escoles racionalistes en diferents llocs de l’Estat espanyol, i va posar tota la seva energia a practicar una docència d’acord amb els seus pensaments i en una intensíssima labor periodística per a multitud de publicacions llibertàries.
La present investigació ens ofereix un recorregut per la vida d’aquesta fervent naturista, mestra llibertària i sindicalista conseqüent i una selecció dels seus textos, fidel reflex dels debats que es donaven en el sí del moviment llibertari durant la primera meitat del segle passat. En aquests anys, que ser dona i independent era gairebé una heretgia, Antonia Maymón va optar per viure com una lluitadora lliure de pensament i d’acció: Testimoni d’una vertiginosa etapa de la nostra història i dona avançada al seu temps, Maymón va ser assenyalada, perseguida, bandejada, jutjada i empresonada. I, a pesar dels exilis i la presó, mai va abandonar la seva rebel·lia ni les seves ganes d’acompanyar als més joves en la seva formació com persones lliures i autònomes.
BULTACO. Del mito a la realidad (1958-1983)
Colectivo José Berruezo.
Editat conjuntament per CGT – Fundació Salvador Seguí – Colectivo José Berruezo, 2014, 232 págs.
S’ha escrit molt sobre la història de la mítica motocicleta BULTACO, principalment a nivell esportiu. No obstant això, fins a ara, la veu dels treballadors, aquells que feien possible amb el seu esforç la construcció d’aquestes màquines, no havia estat escoltada.
En aquest llibre, realitzat pel grup José Berruezo que ha tingut accés a tota una important documentació inèdita, s’explica la veritable història d’aquesta marca, amb les seves llums i les seves ombres.
El relat comença en la dècada dels anys cinquanta del segle passat, en plena expansió del franquisme, i se li posa fi en els primers anys de la dècada dels vuitanta, coincidint amb el tancament de la companyia.
L’objectiu d’aquest treball no és en cap moment desmitificar aquesta emblemàtica motocicleta, sinó deixar al descobert les veritables raons que van motivar el declivi industrial de l’empresa.
A través d’aquestes pàgines viurem dia a dia el naixement del moviment obrer en la fàbrica: les seves lluites, les seves derrotes, les seves conquestes i, especialment, la presa de consciència social dels treballadors; coneixerem el procés assembleari, motor i instrument de debats, d’acords i de presa de decisions; descobrirem que no és una utopia l’autogestió obrera, i moltes altres coses…
Les motocicletes BULTACO formen parteix de la història del motociclisme espanyol i internacional i és, sens dubte, la marca que més passions ha aixecat entre els afeccionats a aquest esport en totes les seves modalitats.
A l’Ateneu Popular Julia Romera de Santa Coloma de Gramenert, s’ha inaugurat una exposició fotogràfica i documental de Bultaco i la presentació del llibre “BULTACO Del mito a la realidad 1958-1983”. L’exposició romandrà oberta al públic de dilluns a divendres de les 19 a les 21 hores al local de l’ateneu, c/ Sant Ramon 51, durant tot el mesde novembre.
SOBRE L’ESCÀNDOL DE LES TARGETES OPAQUES I LA CASTA SINDICAL. NO TOTS ELS SINDICATS SOM IGUALS
Un nou escàndol esquitxa la ja molt malmesa imatge dels sindicats del règim: la utilització de targetes opaques a la hisenda pública es suma als fraus realitzats amb els ERO, la Formació Ocupacional i el cobrament de dietes milionàries sense justificació.
A la CGT ens felicitem de que les nostres denúncies es vagin consolidant en processos judicials dels quals esperem el màxim rigor. Aquests fets constaten la complicitat de determinats sindicats: CCOO, UGT, SICAM, CSICA, amb les direccions de les empreses per a signar acords lesius als interessos dels i les treballadores que representen.
PERÒ TOTS ELS SINDICATS NO SOM IGUALS, ENS VAN TRACTAR DE TEMERARIS PERQUÈ:
Ho denunciem a CITYBANK, on es pagava directament a CCOO i UGT per la signatura d’acords que disminuienn les condicions de la plantilla del banc.
Ho denunciem al banc CAM, on la col·laboració dels sindicats SICAM, UGT i CSICA es pagava, presumptament (obert en aquest moment procés judicial) amb suculentes dietes per assistència a reunions inexistents i freturoses de contingut. On la signatura d’un ERO s’aconseguia després de fer un contracte indefinit a la filla o al fill dels seus alts dirigents.
Ho denunciem a Caja Madrid, on s’aconseguia el suport dels seus sindicats majoritaris (CCOO,UGT, ACCAM) amb suculentes compensacions monetàries i en espècie.
Aquests fets expliquen amb claredat la col·laboració sindical en la destrucció de llocs de treball que vivim en el sector de la banca, expliquen la seva tebiesa en la defensa de les nostres condicions laborals, el no podem fer res, el no podem mobilitzar-nos, etc.
Encara queda per descobrir si també van haver-hi prebendes al Banc Sabadell per l’acord en la modificació substancial de carácer col·lectiu que van signar CCOO, QUADRES, UGT, ELA, CSC, CSICA i VIETNAMITA el 2013, on amb l’excusa d’un ERTO injustificat (la Direccióva plantejar sobrant de personal en paral·lel a les innombrables prolongacions de jornada i contractacions temporals via ETT que vivíem) van aconseguir suspendre durant dos anys les nostres aportacions al pla de pensions per un valor de 16 milions d’euros (amb l’agreujant que aquestes aportacions surten dels nostres salaris: doble expoli) i treure’ns dos dies de vacances, demostrant amb aquest últim acte que realment faltava plantilla en el banc.
Enfront de tan escandalosos fets CGT es presenta, d’acord amb la renovació política que s’està impulsant actualment en la nostra societat, com el sindicat que defensa amb honradesa els interessos de les i els treballadors del banc, que no ens pleguem a les pressions de l’empresa, que sempre podràs trobar quan necessitis ajuda o assessorament laboral, en contraposició a les organitzacions citades que es dediquen a pressionar a la plantilla diàriament en els centres de treball perquè s’afiliïn però que mai tornes a veure quan sorgeixen problemes laborals.
Som coneixedors que la majoria de l’afiliació d’aquestes organitzacions són gent honrada i que comparteixen amb CGT la nostra anàlisi de la situació actual, sentint-se impotents i fastiguejats de tanta corrupció. A ells ens dirigim obertament instant-los a que abandonin les seves organitzacions sindicals i vinguin a la CGT, per a construir conjuntament el marc laboral que necessitem al Banc Sabadell.
CONTRA L’ABÚS GENERALITZAT, LA RESPOSTA DE CGT
Secció Sindical estatal CGT Banc Sabadell
Més informació:
Sessió de Formació Bàsica Sindical de Salut Laboral el 4 de novembre a Reus
El dimarts 4 de novembre a les 19.30h al local de la CGT a Reus (Raval Santa Anna 13, 3r), es farà un curs de 2 hores sobre Salut laboral bàsica i funcions de les delegades de prevenció, per a delegats/des i afiliats/desde la CGT.
L’EPA III TRIMESTRE 2014
“Precarietat i empobriment, senyals d’identitat del mercat de treball”
El capital, per mitjà dels seus representants en el poder, bé a escala europea (BCE, Comissió Europea, Consell Europeu), bé a escala mundial (FMI, OMC i BM), bé a escala local-estatal (el parlament espanyol), han impulsat la major ofensiva contra el treball des de la II Guerra mundial: per mitjà del saqueig a la riquesa pública, la creada pels treballadors i treballadores, i lliurada a les elits, a les oligarquies, per mitjà de l’expropiació dels drets socials i laborals a la immensa majoria de la població i especialment a qui depenen d’un salari o de pensions.
Per al capitalisme es tractava d’arravassar el poder dels treballadors i treballadores, la seva capacitat de resistència i la seva força en la mobilització. Ho han fet per mitjà de mecanismes legislatius autoritaris: les diferents reformes Laborals i les diverses reformes de les Pensions, que no són sinó mecanismes jurídics empleats per a consagrar una única llibertat, la dels negocis.
L’Enquesta de Població Activa (EPA), és “un bon notari” que dóna fe de l’exposat anteriorment: La EPA del III Trimestre de 2014 acredita com, de manera estructural, el mercat de treball, on actuen i compareixen gairebé 23 Milions de persones a l’estat espanyol (Població Activa a setembre 2014: 22.931.700 persones), es defineix per la precarietat i l’empobriment.
1. Les persones assalariades amb contracte indefinit en el tercer trimestre 2014 (juliol-setembre) han disminuït en 26.700. Les persones assalariades amb contracte temporal en el mateix període han augmentat en 122.400. Des de desembre de 2011 (el PP arriba al poder) a setembre 2014, hi ha 263.600 persones menys amb contracte indefinit i, per contra, han augmentat els contractes a temps parcial en 166.000 persones i s’han destruït la xifra de 369.400 contractes a jornada completa en aquests tres anys.
2. L’atur ha augmentat, des de desembre 2011 fins a setembre 2014, en 140.000 persones i en aquests tres anys s’han destruït 789.000 llocs de treball.
3. L’atur juvenil dels menors de 25 anys ha augmentat en aquest tercer trimestre en 27.000 persones, trobant-nos actualment amb un col·lectiu de joves aturats/des, fins a aquesta edat, de 867.000.
4. Les persones aturades de llarga durada ascendeixen a 3,5 milions, és a dir, més del 60% de tots els desocupats/des. Les llars amb tots els seus membres en atur són ja 1.789.400 persones.
La EPA del III Trimestre 2014, torna a desmuntar la mentida dels “poderosos” (polítics, empresaris i altres “espècies”) que diàriament ens expliquen “contes” (el que creix l’economia, el que augmenta l’ocupació, etc.) que fan plorar i indignar a milions i milions de persones ningunejades i robades, en drets i condicions de vida:
a) Al desembre 2011 hi havia 23.440.300 persones en la Població Activa i al setembre 2014, la Població Activa són solament 22.931.700, la qual cosa significa senzillament que 508.600 persones o bé han emigrat o bé ni tan sols busquen ocupació.
b) En el trimestre III del 2014 cau l’atur en 195.000, però solament es van crear 151.000 ocupacions, totes precàries, bé temporals bé d’autònoms (aquests van créixer en aquest trimestre en 58.500), després significa que 44.000 persones es donen de baixa de la Població Activa (emigren o es “desafilien”).
Per a la CGT, la realitat (la del mercat de treball inclosa) només pot ser analitzada i interpretada en un sentit: cal repartir el treball i la riquesa i cal fer-lo ara. Dels treballadors i treballadores, dels de baix, de la majoria social depèn si volem donar-li la volta a la realitat i acabar amb aquest saqueig, robatori i expropiació de drets que ens empobreixen i precaritzen les nostres vides i ens fan persones asocials i insolidàries.
Per a CGT, la mobilització, l’ocupar els carrers, el confrontar i desobeir al poder, és l’única garantia d’una vida amb dignitat per a tots i totes.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
Attached documents
Enmig de la zona de guerra siria un experiment democràtic està sent destrossat pel ISIS. Que la resta del món no se n’adoni és un escàndol.
L’any 1937, el meu pare es va oferir com voluntari per a lluitar en les Brigades Internacionals en defensa de la República espanyola. Un possible cop feixista havia estat detingut temporalment per la revolta dels obrers, encapçalada pels anarquistes i socialistes, i en gran part d’Espanya una autèntica revolució social es va produir, el que va dur a ciutats senceres a l’autogestió democràtica, indústries sota el control dels treballadors, i l’enfortiment radical de les dones.
Els revolucionaris espanyols esperaven crear una visió d’una societat lliure que tot el món podria seguir. En canvi, les potències mundials van declarar una política de “no intervenció” i van mantenir un bloqueig rigorós de la República, fins i tot després que Hitler i Mussolini, signataris ostensibles, van començar a enviar tropes i armes per a reforçar el costat feixista. El resultat va ser anys de guerra civil que va acabar amb la derrota de la revolució i algunes de les massacres més sagnants d’un segle sagnant.
Jo mai vaig pensar que veuria, en la meva pròpia vida, passar la mateixa cosa. Òbviament, cap esdeveniment històric succeeix realment dues vegades. Hi ha mil diferències entre el que va ocórrer a Espanya el 1936 i el que està succeint a Rojava, les tres províncies kurdes en gran part del nord de Síria, avui. Però algunes de les similituds són tan sorprenents, i tan angoixants, que sento que m’incumbeix, com algú que va créixer en una família la política de la qual era en molts aspectes definida per la revolució espanyola, dir: no podem deixar que acabi de la mateixa manera una altra vegada.
La regió autònoma de Rojava, tal com existeix avui dia, és un dels pocs punts brillants –-en realitat un de molt brillant-– que van emergir de la tragèdia de la revolució siria. Després d’haver expulsat a agents del règim del president Assad el 2011, i a pesar de l’hostilitat de gairebé tots els seus veïns, Rojava no només ha mantingut la seva independència, sinó que és un notable experiment democràtic. Les assemblees populars han estat creades com els òrgans de presa de decisions en última instància, els consells seleccionats amb cura de l’equilibri ètnic (en cada municipi, per exemple, els tres alts oficials han d’incloure un kurd, un àrab i un altre cristià assiri o armeni, i almenys un dels tres ha de ser una dona), existeixen consells juvenils i de dones i, en un notable eco de l’organització Dones Lliures-Mujeres Libres, un exèrcit feminista, la milícia “YJA Estrella” (la Unió de Dones lliures, l’estrella fa referència a l’antiga deessa mesopotàmica Ishtar), que ha portat a terme una gran part de les operacions de combat contra les forces de l’Estat islàmic.
Com pot passar una cosa així i encara ser gairebé totalment ignorat per la comunitat internacional, fins i tot, en gran part, per l’esquerra internacional? Principalment, pel que sembla, degut al fet que el partit revolucionari de Rojavan, el PYD, treballa en aliança amb els Treballadors Kurds de Turquia (PKK), un moviment guerriller marxista que des dels anys 1970 ha estat involucrat en una llarga guerra contra l’Estat turc. L’OTAN, els EUA i la UE el classifiquen oficialment com una organització “terrorista”. Mentrestant, els esquerrans en gran mesura els descriuen com estalinistes.
Però, en realitat, el propi PKK ja no és res remotament semblat al vell partit leninista i vertical que alguna una vegada va ser. La seva pròpia evolució interna, i la conversió intel·lectual del seu propi fundador, Abdullah Ocalan, que va tenir lloc en una presó en una illa turca des de 1999, l’ha dut a canviar per complet els seus objectius i tàctiques.
El PKK ha declarat que ja ni tan sols tracta de crear un estat kurd. En el seu lloc, inspirat en part per la visió de l’ecòleg social i anarquista Murray Bookchin, ha adoptat la visió del “municipalisme llibertari”, cridant als kurds a crear comunitats lliures, autònomes, basades en els principis de democràcia directa, que després s’unirien a través de fronteres estatals – les quals s’espera que es tornin progressivament insignificants. D’aquesta forma, van proposar, la lluita kurda podria convertir-se en un model per a un moviment mundial cap a una autèntica democràcia, economia cooperativa, i la dissolució gradual de la nació-estat burocràtic.
Des de 2005, el PKK, inspirat en l’estratègia dels rebels zapatistes a Chiapas, va declarar un alt al foc unilateral amb l’Estat turc i va començar a concentrar els seus esforços en el desenvolupament d’estructures democràtiques en els territoris que ja controlaven. Alguns han qüestionat si és tan seriós és tot això en realitat. Clarament, romanen elements autoritaris. Però el que ha succeït a Rojava, on la revolució siria li va donar als radicals kurds l’oportunitat de portar a terme tals experiments en un gran territori, contigu, suggereix que això és qualsevol cosa menys una façana. Consells, assemblees i milícies populars s’han format, la propietat del règim ha estat lliurat a les cooperatives administrades pels treballadors, i tot a pesar de continus atacs per part de les forcesd’extrema dreta de l’
Des del Sindicat de Químiques de Barcelona de la CGT, juntament amb la Secció sindical de CGT a TEPSA Barcelona, fem una crida per a estendre la solidaritat i el suport amb la Vaga Indefinida que s’està portant a terme des del passat 21 de setembre.
Durant aquest temps hem han estat moltes les activitats que s’han fet (concentracions, piquets informatius, denúncies a inspecció de guàrdia, acampada en la porta de l’empresa des del primer dia, etc.). Ara mateix l’empresa ja a materialitzat l’ERO d’extinció de contractes amb 19 acomiadaments a Barcelona, i ara no acontenta amb aquesta mesura pretén realitzar una modificació substancial de condicions de treball, per a tocar horaris, vacances, flexibilitat, etc, pretenent castigar als treballadors/es que han dit ja n’hi ha prou al xantatge permanent i a la resignació.
L’empresa està jugant molt brut, s’ha saltat els serveis mínims, simula la descàrrega compartida, lloga dipòsits en altres empreses per a descarregar els vaixells, intenta demanar més personal en els serveis mínims per a carregar camions, pretenent així boicotejar la Vaga Indefinida. Els objectius de la mateixa són la retirada de l’ERO i de la retirada de l’aplicació de l’art. 41 i del 82.3 de l’Estatut dels Treballadors.
En aquests moments, necessitem més que mai la vostra solidaritat i suport, donant suport la caixa de resistència que hem creat a tal fi, en aquest número de compte 2100 3583 10 2200166208.
Més que mai necessitem el suport de tota l’organització per a vèncer el xantatge i la resignació.
LES BATALLES QUE ES PERDEN, SÓN LES QUE NO ES DEFENSEN
LA LLUITA CONTÍNUA
Sindicat de Químiques CGT Barcelona
CONCENTRACIÓ DILLUNS 27 D’OCTUBRE A LES 18 HORES EDIFICI CAIXABANK AVINGUDA DIAGONAL 621-629 BARCELONA
Concentració de protesta simultàniament davant Caixabank de Barcelona i Sevilla
Dilluns 27 d’octubre, CGT convoca a una concentració de protesta davant les torres de Caixabank, a l’Avinguda Diagonal de Barcelona, des de les 18.00 fins a les 20.00 hores. De forma simultània es porta a terme la mateixa acció davant l’edifici Villasis de Sevilla, on es troba la Direcció territorial d’Andalusia Occidental. Són molts els motius pels quals CGT decideix portar a terme aquesta protesta contra Caixabank:
MOBILITAT GEOGRÀFICA
La primera i més bel·ligerant acció contra els treballadors ha estat el desplaçament de gairebé 1.000 persones des dels seus llocs d’origen a diferents punts de Catalunya, procedents fonamentalment de Navarra, Castella, Andalusia i València. Amb això, La Caixa dóna mostres d’una total manca d’escrúpols i sensibilitat per molts títols d’empresa familiarment responsable que compri. Aquests desplaçaments s’han vingut portant a terme des de maig de 2012 fins a finals del 2013 per acords d’ambdós anys, signat per tots els sindicats, menys CGT, ELA i LAB.
DOBLE ESCALA SALARIAL
Tant els acords signats (si! pels de sempre) al maig de 2012, març de 2013 i juliol de 2014, contemplen la implantació de dobles escales salarials que minven la capacitat econòmica de bona part de la plantilla de diverses formes, en benefici de Caixabank i els seus accionistes.
REDUCCIÓ DE SALARIS
Amb la signatura de l’últim acord de 17 de juliol, la totalitat de la plantilla de Caixabank perd una garantia del 15% de millora sobre el salari anual del conveni; és a dir, a futur, quan a partir de gener de 2015 s’apliqui l’acord en l’estructura de nòmines hi haurà una pèrdua important de salari. Curiós, just després de les eleccions sindicals.
MANTENIMENT DE PRIVILEGIS
No obstant això, els mateixos que signen que es perdi massa salarial i molts altres més (l’elit laboral i sindical) pertanyen al col·lectiu d’empleats ingressats en “la Caixa” amb anterioritat a 01-03-1995 i mantenen la seva garantia personal d’una retribució anual, per una sèrie de conceptes, més un 30% de salari sobre conveni.
PROLONGACIONS DE JORNADES
No cal dir aquesta és una altra de les accions bel·ligerants que l’entitat estableix amb la plantilla. Perquè no és només l’estrès psíquic i el cansament físic que generen les jornades sense fi cada setmana en la pròpia persona, sinó que diàriament la plantilla veu diàriament difícil per no dir impossible poder conciliar la vida laboral amb les seves tasques familiars. Són molts els companys i companyes que passen escàs temps diari amb els seus familiars per l’enorme càrrega de treball que suporten cada dia.
ESTAFA A LES ARQUES PÚBLIQUES
Per descomptat, aquesta enorme borsa de milions d’hores extres que suposa la prolongació de jornades, exerceix un efecte negatiu per a la nostra societat en tres aspectes, que són, la falta de cotització a la Seguretat social, la falta de declaració a la hisenda pública i la falta de contribució a l’atur amb contractacions necessàries i lògiques. Si hi ha hores extres és perquè hi ha treball extra que haurien de cobrir amb contractacions estables.
CONDICIONS SOCIALS DISCRIMINATÒRIES
Nombrosos drets socials a Caixabank i, com no, gràcies al suport d’aquests sindicats del règim, discriminen a la plantilla en funció de si s’és empleat ras o directiu; així ens trobem amb menys proves mèdiques i analítiques, falta de cobertura d’assegurança d’empresa en accidents de tràfic, etc.
COBERTURES DE BAIXES I VACANCES
Aquestes prolongacions de jornades diàries, es veuen incrementades en tots aquells casos, que l’entitat en el seu afany de reduir costos per a pagar-li més a l’accionista, no realitza cobertures de baixes per maternitat i incapacitats fins a deu dies o 70 dies respectivament després del fet, o en períodes vacacionals. La plantilla que es queda a l’oficina, ha de portar a terme un augment de la seva càrrega de treball. Una vegada més tot són estalvis per a La Caixa amb la mirada bruta i per a l’altre costat dels actors necessaris.
CONVENI COL·LECTIU
Per si no fos poc l’estat d’indignació per l’anterior, aquests estalvis en massa salarial (drets laborals o socials), portatsa terme a Caixabank, poden veure’s
S’HA FET JUSTÍCIA! CGT LI GUANYA EL JUDICI A UNIPOST DELS 340 ACOMIADAMENTS QUE PRETENDIA FER I DEIXA EN RIDICUL ALS SINDICATS UGT I USO
LA AUDIENDIA NACIONAL CONDEMNA A L’EMPRESA PER PRESENTAR UN ERO I NO EXECUTAR-LO, CAIENT EN FRAU DE LLEI, I CREANT-SE UNA BORSA DE “POSSIBLES ACOMIADAMENTS”
A L’EMPRESA SE LI ACABA L’AMENAÇA DELS ACOMIADAMENTS, AMB QUE ENS EXTORQUIRAIN ARA???
Per tal de situar el tema, un resum de la situació des del passat mes de juny:
SIMA (22-6-14): L’AUDIÈNCIA NACIONAL DECIDIRÀ QUI NEGOCIA AMB L’EMPRESA EL NOU CONVENI, LES SECCIONS SINDICALS O EL COMITÈ INTERCENTRES
El 22-6-14 es va celebrar al SIMA un acte de mediació promogut per CGT, com pas previ a la presentació de la corresponent demanda en l’Audiència Nacional, per no haver obert l’empresa la taula negociadora del IV Conveni Col·lectiu de Unipost. El mediador va escoltar a cadascuna de les parts que s’han ratificat en les seves intencions.
CGT hem defensat, una vegada més, que la negociació ha de fer-se per seccions sindicals, amb una taula de 13 membres, tal com van acordar CGT i CCOO al tenir la majoria sindical, en la reunió de seccions sindicals que va tenir lloc el 15 de setembre de 2014, acollint-nos a l’Estatut dels Treballadors. UGT i USO, per la seva banda, s’han mantingut ferms en la seva postura que sigui el Comitè Intercentres, que té 12 membres, el que negociï, en virtut de l’article 20 del III Conveni Col·lectiu de Unipost.
Finalment, l’empresa s’ha mostrat disposada a negociar, però diu no saber amb qui ha de fer-lo, i ho farà amb el que es decideixi en el SIMA en cas d’haver acord, o el que decideixi l’Audiència Nacional de no haver-lo, ja que CGT va manifestar que anava a presentar demanda de no arribar-se a acord.
El mediador es va reunir per separat amb els sindicats, primer amb UGT i USO, per a tot seguit fer-lo amb CGT i CCOO. El mediador fa una proposta a totes les parts, sotmetre el conflicte a un arbitratge, que és rebutjat, aixecant-se acta de DESACORD.
CGT SOL·LICITA QUE ES REUNEIXI LA COMISSIÓ PARITÀRIA DEL CONVENI COL·LECTIU DE UNIPOST
La Inspecció de Treball de Madrid ha resolt respecte a dues denúncies que va interposar CGT, que no és competent en les mateixes, i ens emplaça que sigui la Comissió Paritària del III Conveni Col·lectiu de Unipost la que es pronunciï. Els temes objecte de la petició són, d’una banda, que es concedeixi permís retribuït a tot treballador/a que realitzi un examen quan es cursen estudis per a l’obtenció d’un titol oficial, i per altra banda, referent a l’acumulació d’hores de lactància.
CGT va fer lliurament per escrit al SIMA, a les diferents representacions sindicals, així com a l’empresa, d’una sol·licitud perquè es reuneixi aquesta Comissió Paritària, tal com estableix l’article 7bis del Conveni, i demanant així mateix a la representació sindical que s’adhereixi a la petició, per a així poder complir amb el terç de representació que es requereix que ho sol·liciti perquè la Comissió Paritària es reuneixi.
Tant l’empresa com CCOO han signat l’acús de rebut, no així UGT i USO, en el cas d’USO no ha signat a l’estar present només la seva advocada, no hi havia els seus delegats presents, i va al·legar per a no signar que no té poders per a això. Quant a UGT el cas és més sagnant si cap, ja que la carta estava dirigida a la representació sindical d’UGT de Unipost, i hi havia tres delegats de Madrid presents, els quals han refusat signar, demanant-nos que se li enviï al seu secretari general i president del Comitè Intercentres, quan algun d’ells podia haver signat i haver-li fet arribar.
Aquesta actitud per part d’UGT deixa a les clares que els importa poc que als treballadors/es de Unipost se’ls apliqui el conveni a conveniència de l’empresa, en lloc de defensar els seus drets. Un conveni que avui en el SIMA l’empresa ha reconegut està en ultraactivitat, i vigent fins que no se signi un nou, una cosa que defensa CGT, a diferència de CCOO que defensa en els seus comunicats que si no es negocia en 14 mesos un de nou es passa al Conveni Estatal de Lliurament Domiciliari, ficant por als treballadors/es davant les pèrdues econòmiques i de drets que això suposaria, encara que CCOO ja té experiència a ficar por ja que en la passada vaga, convocada per CGT, es dedicaven a dir que l’única cosa que anàvem a aconseguir amb la vaga era tancar l’empresa, sí tancar l’empresa, els mateixos que al costat d’UGT i USO li van proposar fa dos estius 400 acomiadaments a l’empresa.
Després d’un “embaràs complet” després de finalitzada la vaga, vaja, 9 mesos, no només segueix en peus Unipost i amb pel que sembla importants clients al caure, les úniques baixes estan sent voluntàries, una cosa en el que CGT sempre ha cregut i posat l’accent, encara que molt millor remunerades, al costat de les prejubilacions. Els que tenen poca memòria després diuen que CGT mai proposa res, quan l’empresa no fa amb les seves actuacions més que demostrar que els acomiadaments són innecessaris, això sí, es va sortint amb la seva de reduir la plantilla a força de no pagar als que van rescindir per l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, i arribant a acords per a abandonar l’empresa amb treballadors/es als que els paga indemnitzacions molt per sota del que es mereixerien dur-se per la seva antiguitat en l’empresa.
Senyors/es d’UGT i USO, la CGT els farà arribar aquesta sol·licitud igualment a pesar que a vostès no els corri cap pressa el tractar d’aclarir-los, a pesar que hagi treballadors/es afectats per aquests casos. Ja sabem que vostès prefereixen donar-li la raó a l’empresa en la majoria de denúncies que presenta CGT, doncs és el que habitualment fan. És més, ni UGT ni USO han impugnat l’ERO, que acaba de guanyar CGT en el qual l’empresa pretenia acomiadar a 340 companys. En el seu lloc signen amb l’empresa un ERO de 200 treballadors de manera encoberta, i sens dubte il·legal ja que hagué d’obrir-se un nou període de consultes amb tota la representació sindical de Unipost, posant de manifest que han signat acomiadaments a esquena dels treballadors/es, una mostra de que prefereixen posar en el carrer a 200 famílies en comptes de defensar tots i cadascun dels llocs de treball, encara que creiem que amb aquesta sentència aquests acomiadaments ja han estat declarats nuls, ACTUAREM CONTRA L’ACORD QUE HAN SIGNAT UGT I USO.
Secció Sindical CGT Unipost
Més informació a:
http://www.cgtbarcelona.org/cgtunipost/
https://twitter.com/CGTUNIPOST
L’Audiència Nacional declara nul l’ERO d’Unipost
El alt tribunal assenyala que l’empresa no ha complert els acords signats amb els agents socials de retirada del ERTO que va engegar a l’inici de l’any.
“El que no es pot fer és una borsa d’acomiadaments”, explica a Diagonal José Antonio Murga, membre del comitè d’empresa de CGT a Unipost. L’Audiència Nacional va decidir ahir declarar nul l’expedient de regulació d’ocupació presentada per l’empresa privada postal. Murga recorda que Unipost va arribar a un acord amb UGT i USO el passat 24 de febrer pel qual es contemplava una rebaixa salarial del 17% per quatre anys i en el qual ja es contemplava un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afectaria a un màxim de 340 treballadors. L’acord incloïa que, segons es desenvolupés l’ERO, es retiraria l’expedient de regulació d’ocupació temporal (ERTO) que l’empresa venia posant en pràctica des de principis de gener. A això s’uniria una injecció de capital en l’empresa.
No obstant això, tal com assenyala la sentència de l’alt tribunal, ni es té constància de l’aportació financera a l’empresa, ni es va retirar la suspensió de contractes vinculada al ERTO. “L’empresa va prendre com mesura l’ERTO i solapa la de l’ERO, però l’Audiència Nacional ha assenyalat que no pot aplicar les dues mesures”, explica Murga, qui assenyala que “l’empresa no té intenció d’acomiadar, sinó que vol usar els acomiadaments per a un altre tipus de negociacions, com treure vacances o fer baixades de sou”.
La sentència subratlla que ja el 2011, Unipost va engegar un ERO que va afectar a 640 treballadors que van veure la seva jornada laboral reduïda en un 15%. El 2012, un nou ERO va reduir la jornada laboral en un 25% durant un any a prop de 2.000 treballadors, al que va seguir un acord pel qual s’establia la congelació salarial. Les reduccions salarials i de jornada van continuar durant 2013. Al novembre d’aquest any, Unipost va començar les consultes per a presentar un ERO que suposaria l’extinció de 500 llocs de treball.
La sentència apunta també que Unipost té 21 milions d’euros en pèrdues. “Això ens crida l’atenció des de CGT ja que si tants problemes econòmics al·lega l’empresa, no entenem com pot permetre’s
Resulta vergonyós i indignant el panorama de corrupció generalitzada que existeix actualment a Espanya. Família Real, partits polítics, Patronal, i els sindicats del règim (CCOO i UGT), apareixen involucrats en els principals casos de frau als interessos públics.
A hores d’ara és impossible empassar-se que les persones implicades actuaven soles, que ningú coneixia el que feien, o que el que han fet només els ha beneficiat ells. Llavors … Per què nomena una organització a una persona ?, …. La nomena i s’oblida d’ella?
CGT (Confederació General del Treball) HA SOL•LICITAT AVUI LA INSPECCIÓ DE TREBALL L’ATURADA IMMEDIATA DE LES OBRES DE RETIRADA D’AMIANT DEL PALAU DE JUSTÍCA DE BARCELONA PER NO COMPLIR ELS PROTOCOLS LEGALS
CGT (Confederació General del Treball) ha interposa avui denúncia urgent a la INSPECCIÓ DE TREBALL I SEGURETAT SOCIAL PEL RISC GREU I IMMINENT ALS TREBALLADORS/ES DEL PALAU DE JUSTÍCIA DE BARCELONA, entre els que figuren afiliats/es a aquest sindicat.
La causa de la denúncia, realitzada a través del despatx Col•lectiu Ronda, ha estat que al Palau de Justícia de Barcelona s’estan duent a terme FEINES DE RETIRADA D’AMIANT, que s’han iniciat en data d’avui, 22 d’octubre de 2014. Concretament, s’estan portant a terme una substitució de la xarxa de sanejaments fluvials d’aquest Centre de Treball.
Al Catalunya 165, d’octubre de 2014, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:
– Editorial:
CGT condemna l’espoli de Caja Madrid
– Tema del mes:
NO al Tractat de Lliure Comerç EEUU-UE TTIP
Petita guia dels tractats de lliure comerç que ens volen colar
– Treball-economia:
Pressupostos 2015: Enginyeria electoralista del govern espanyol
CGT reitera la seva denúncia per les retallades en el FOGASA
Jubilació anticipada i Conveni Especial: L’INSS rectifica
Les grans empreses espanyoles només paguen en impostos el 5,3% dels seus beneficis
La vaga no és història
De la delegació a l’autonomia
Inici de curs 2014-2015: Més llenya al foc
Carta oberta d’un podador de Barcelona: Cauen arbres a Madrid
Èxit rotund del ple estatal de seccions de Telemàrqueting
Sense vacances i amb 60 acomiadaments més a Panrico
Joventut i treball formatiu, què està passant?
Setmana de lluites laborals a Berga
– Dijous 23 d’octubre concentració a les 12h als jutjats de Berga en solidaritat amb les denunciades en el conflicte laboral amb Berguedà Actual
– Dissabte 25 d’octubre al local de l’Ateneu Columna Terra i Llibertat (c/Balç 4)
A les 14h dinar en solidaritat amb el conflicte amb el Berguedà Actual.
