Un article del periodista Oriol Güell motivat per un debat a Twitter sobre el sistema públic de pensions amb el catedràtic de la Universitat de Columbia Xavier Sala-i-Martín. Arran de la conversa en aquesta xarxa social, Sala-i-Martín ha publicat aquest article al seu blog comentant diversos aspectes de la discussió.
Les grans empreses espanyoles només paguen en impostos el 5,3% dels seus beneficis
Els grans grups empresarials segueixen tributant a uns tipus molt baixos. El 2012, l’any que més pujades fiscals ha patit l’impost de societats, els grups consolidats, entre els quals es troben totes les empreses de l’Ibex 35, van tributar al 5,3% pels seus beneficis, Segonsfigura en l’Informe Anual de Recaptació de l’Agència Tributària (AEAT).
LA GENERALITAT DE CATALUNYA SUPRIMEIX VUITANTA TRENS DIARIS A RODALIES
L’ESCASSETAT DE MAQUINISTES IMPEDEIX GARANTIR EL SERVEI FERROVIARI.
Des del passat 4 d’agost i fins al 5 de setembre, la Generalitat de Catalunya ha decidit suprimir al voltant de 80 circulacions diàries de Rodalies, concretament en les línies R2 Nord, R3 i R4. Aquesta decisió la intenten justificar amb el descens de viatgers en el període estival. En realitat la Generalitat i el Grup Renfe intenten amagar el problema real: falta de maquinistes per realitzar el servei.
No estem davant d’una situació nova ja que l’escassetat de maquinistes es coneix des de principis d’any. Renfe, que pràcticament ha esgotat els recursos que flexibilitat que li dóna el conveni col·lectiu, en lloc de planificar bé el servei i contractar nou personal per tenir-format a temps i evitar aquestes situacions, ha amagat el cap fent la “política de l’estruç”, seguint les instruccions del Ministeri que dirigeix Ana Pastor i el govern del Partit Popular.
Hem de recordar que actualment hi ha moltes persones a l’atur que disposen d’una llicència de conducció de trens.
Tot aquesta situació ve donada per una pèssima política empresarial, encaminada a la liberalització i privatització del servei ferroviari, sempre negociada i avalada pels sindicats afins al règim (Semaf, UGT i CCOO) que recentment han signat signant Acomiadaments Col·lectius en el ferrocarril sense garantir taxes de reposició.
L’escassetat de personal ferroviari afecta a Adif i Renfe a tots els serveis, i en alguns casos veritablement escandalosa (personal de Manteniment d’Infraestructura, de Tallers, d’Estacions, de Maniobres, …) afectant directament al bon funcionament del ferrocarril, cosa que pateix gairebé diàriament la ciutadania, que a més és qui paga.
Mentre això succeeix, el govern de Mariano Rajoy continua fent retallades per una banda i segueix invertint milions i més milions en alta velocitat sense rendibilitat social per un altre, garantint així suculents contractes als empresaris de les grans constructores.
CGT ja es va mobilitzar els passats 31 de juliol i 1 d’agost contra el deteriorament les empreses públiques i del servei que presten a la societat i reivindicant la reunificació de Renfe i Adif, la reposició urgent de la plantilla i que s’aturi la privatització parcial o total els serveis. Si no hi ha canvis, al setembre continuarà la retallada de circulacions per manca de personal i la conflictivitat laboral.
SFF-CGT
Barcelona, 12 agost 2014
Més informació:
JUAN CARLOS DE LA PINTA. CGT-RENFE-ADIF. Tel. 687 49 38 51
La precarietat a l’agenda (i no només de l’estiu)
Jo mai a la vida he sigut gaire susceptible de patir un ERO. I no perquè no sigui un treballador. De fet porto treballant des de l’any 1991, excepte durant 11 mesos i mig en què vaig estar aturat. Ni tampoc perquè hi hagi una legislació que dificulti els acomiadaments col·lectius. Tots sabem que els darrers governs han anat introduint mesures legals que faciliten els acomiadaments a les empreses: escurçant-ne la tramitació, incrementant les causes que permeten fer-ne, abaratint-los, etc.
Cap d’aquests motius ho explica. Al contrari, si mai he sigut seriosament una potencial víctima d’un ERO és perquè al llarg de la meva vida he treballat amb contractes de durada limitada, o amb beques, o sense cap mena de contracte o, com ara, en situació interina. I el meu cas no és únic, en absolut. Sóc un més dels milions de persones que al nostre país tenim una feina tant precària que no cal ni que ens facin un ERO per a poder-nosfer fora de la feina.
L’Assemblea Groga organitza la segona marxa en defensa de l’educació pública.
L’Assemblea Groga està integrada per representants de guarderies, associacions de pares, professors de secundària, mestres, universitaris, interins i estudiants.
L’objectiu que s’amaga darrere de tots els horrors causats per l’última ofensiva israeliana a la franja de Gaza és simple: pau a canvi de pau, tornar a la norma. A Cisjordània la norma és que Israel continuï la construcció il·legal d’assentaments i infraestructures per integrar tot el que tingui algun valor, mentre arracona els palestins en zones inviables i els sotmet a actes de repressió i de violència. A la franja de Gaza la norma és una existència miserable sota un setge cruel i destructiu administrat per Israel, amb l’objectiu de no permetre res més que la mera supervivència dels seus habitants.
El nostre company Raül va ser acomiadat per defensar els seus drets el passat 8 de juliol al Cenit de Insa a Ourense.
Fart de l’actitud despòtica de la direcció del Cenit i l’assetjament del seu responsable directe Raül va decidir organitzar-se amb els seus companys i crear secció sindical de CGT. Quan l’empresa en va tenir coneixement, el va acomiadar deixant-lo al carrer amb la seva dona a l’atur i quatre fills que mantenir. L’empresa al·lega fi de l’obra però no és més que una excusa ja que l’endemà d’acomiadar Raül altra persona estava ocupant el seu lloc.
CORREOS ACUMULA MÉS DE 1.040.000 D’ENVIAMENTS A BARCELONA I DEIXA SENSE REPARTIR DIÀRIAMENT A UN TERÇ DE LA PROVÍNCIA
Des de CGT Correos Barcelona informem que augmenta l’acumulació d’objectes postals a Correos i en més d’un terç de zones de repartiment no es distribueix la correspondència diàriament.
En l’actualitat ja hi ha acumulats 1.040.000 enviaments en el CTA (centre de tractament automatitzat) de Sant Cugat del Vallés, aquesta acumulació no és fortuïta, és estructural, durant tot l’any hi ha puntes d’acumulació però en el període estival augmenta per la no contractació del personal necessari, no s’estan cobrint les baixes, les jubilacions ni les vacances. A més els pocs contractes que estan fent són precaris (mitja jornada cobrant menys de la meitat del sou), sent el responsable d’aquesta situació la Direcció de Correos.
Des dels diversos centres de repartiment també hem estat informats que no es cobreixen totes les places, de fet, de mitjana a un terç de zones de repartiment de la província de Barcelona no s’està repartint diàriament, per exemple en la ciutat de Barcelona, El Prat, Igualada, Vilanova i la Geltru, etc.
L’obligació de Correos per la llei 43/2010 del servei postal universal en el seu article 24 estableix que “els lliuraments es practicaran, almenys, tots els dies laborables de dilluns a divendres”. Així que Correos està vulnerant el dret dels ciutadans de rebre el correu amb qualitat.
Tot això succeeix en un moment en que Correos, una empresa pública, ha declarat beneficis per més de 65 milions d’euros, mentre està destruint ocupació, 15.000 treballadors menys en els últims 5 anys; amb una contractació pràcticament nul·la i precària quan n’hi ha i fent que els seus treballadors duguin unes càrregues de treball difícilment sostenibles.
Alberto Calvo, CGT-Correos, 679 014 604
Carlos Navarro, CGT-Premsa Barcelona, 649 839 490
12 d’agost de 2014
CORREOS ACUMULA MÁS DE 1.000.000 DE ENVÍOS EN BARCELONA Y DEJA SIN REPARTIR A DIARIO A UN TERCIO DE LA PROVINCIA from CGT Catalunya
Una pel·lícula de Yannis Youlountas agost 2013 / Durada: 89 minuts.
Emanant de les catacumbes gregues d’Europa, un murmuri a través del continent devastat, “Que no visquem com a esclaus” (pronunciat “Na min zisoume sant douli” en grec). A les parets de la ciutat i les roques de campanyes, en les cartelleres buides o devastades, en diaris alternatius i ràdios rebels, en cases okupes i centres auto-organitzats que es multipliquen … aquest és el lema que la resistència grega difon, dia rere dia, i ens convida al seu costat amb les melodies d’aquesta pel · lícula.
Un gran alenada d’aire fresc, emoció i utopiesen marxa que va venir del mar Egeu.
Afortunadament el concepte de portes giratòries va introduint poc a poc en l’imaginari social i els discursos polítics i econòmics per explicar el servilisme de la nostra “casta” política cap als interessos financers i empresarials. Però hi ha un altre fenomen del que encara la majoria de la gent és molt poc conscient i que ajuda enormement a explicar el funcionament del sistema en l’actualitat, a més de suggerir certes qüestions que resulten poc menys que sinistres. Parlem dels Consells d’Administració Interconnectats , que a més afecten d’una manera particularment greu als mitjans de comunicació, l’àmbit que centra habitualment les nostres investigacions.
CaixaBank, Catalunya Caixa i Banc Sabadell van obtenir beneficis milionaris amb les comissions per la gestió dels bons patriòtics.
El 29 d’abril, la Generalitat de Catalunya va liquidar l’última de les emissions dels anomenats bons patriòtics, un mecanisme de finançament emprat per l’administració autonòmica entre novembre de 2010 i maig de 2012. En total, l’executiu va captar 12.727 milions d’euros a través d’aquests bons, adquirits per particulars i empreses que rebien a canvi un interès d’entre el 4,25% i el 5,25%, depenent de l’emissió. Per afrontar la darrera amortització, de 781,5 milions a 32.605 inversors detallistes, el Govern d’Artur Mas va recórrer al fons de liquiditat autonòmica (FLA), com ha succeït des del 2012. Per tant, la liquidació dels bons no ha reduït el volum del deute de la Generalitat principatina, sinó que n’ha augmentat la dependència amb el govern de l’Estat espanyol, que amb diferència n’ésel principal creditor.
Les propostes del “sindicalisme del règim”, a partir de 1978/1980 (Constitució i Estatut dels Treballadors), sempre han anat en una doble adreça: d’una banda la protecció dels col·lectius amb ocupació estable, on les polítiques de concertació social, concretades en una política de rendes, oferien la possibilitat de creació d’ocupació i, per descomptat, el blindatge relatiu del “seu no acomiadament” de qui tenien ocupació estable i fixa, a canvi d’una moderació salarial.
Per una altra, per a qui tenia ocupacions precàries i/o simplement estaven en situació d’atur, aquests sindicats negociaven, bé prestacions d’atur, bé cursos de formació, bé mesures incentivadores de l’ocupació de certs col·lectius amb dificultats (joves, majors de 45 anys, dones, etc…).
Per als nuclis estables, el sindicat era garantia de l’ocupació i de la seva qualitat, encara que això no fa desaparèixer la crítica cap a ells, la qual augmenta en la mateixa mesura que ho fa la deterioració de les seves condicions de treball i de vida.
Per al nucli perifèric, el rebuig del sindicat és dominant, doncs aquest perd tota la seva aparent funcionalitat (protegir els seus interessos), ja que aquests, com persones precàries o desocupades, no els importen gens al sindicalisme institucional…
L’individualisme penetra en totes les relacions i desplaça l’acció col·lectiva (funció principal del sindicat), al camp de l’imaginari col·lectiu en “vagues generals”, “manifestacions generals”, no sent possible l’acció cooperativa i solidària, tant en els centres de treball com en la solidaritat dels sectors. La consciència que s’instaura és contrària a l’enfrontament col·lectiu i s’instal·la l’individual entre el treballador/a i l’empresari i, a més, aquest conflicte es torna impotent davant el disciplinament que tenen les normes jurídiques (desregulació de les relacions laborals) i l’increment de l’espai d’intervenció arbitrària de l’empresari.
Aquests sindicats, davant els canvis en el món del treball, o bé han estat cooperadors necessaris (acceptació de normes desreguladores i liberalitzadores de l’organització del treball: ETT, dobles escales salarials, contractes i subcontractes, sectors fora de l’estatut protector del treball, etc.), o bé no han plantat cara, a través de l’enfrontament, davant aquests canvis legislatius i productius que possibiliten, cada vegada en major mesura, el control exclusiu per part de l’empresariat del procés de treball.
La pèrdua de força d’aquest sindicalisme, com factor que contraresta l’arbitrarietat, ha col·locat l’acció sindical en un espai on la possibilitat de resposta esdevé irrellevant. L’empresariat es mou en “el regne de la impunitat” i identifica als Sindicats com “agents socials funcionals” per als seus interessos.
El treball com un espai primordial del conflicte
El moment de la mobilització evidencia el conflicte que suposa el qüestionament de les relacions de poder que hi ha darrere de les relacions laborals. La mobilització és la ruptura amb la normalitat d’opressió i explotació, amb la legitimació del “fet quotidià” d’una relació desigual i injusta, alhora que interromp la sensació “d’impunitat” de l’empresari que, diàriament, en les relacions laborals, la persona assalariada percep i sent de manera humiliant en les seves condicions de treball i de vida.
La mobilització qüestiona l’estricta racionalitat del mercat, que és solament econòmica, la qual no deixa espai per a un pensament lliure d’ordenar les relacions laborals i socials, sota altres paràmetres i valors, on els drets (tots els drets) li pertanyen a les persones (a totes les persones) i han de ser garantits per a tots i totes, basant-se en relacions cooperatives, solidàries i no competitives. És a dir, tot el contrari a l’individualisme, que té en “la competitivitat” l’ànima de les relacions econòmiques, laborals i socials.
Del resultat de la mobilització, depèn que es formi una consciència transformadora, és a dir, apareix la possibilitat que les coses poden ser diferents, sempre que intervingui una “victòria” o un canvi en les regles de joc.
L’estratègia en l’Acció Sindical cap al camí de l’autogestió: L’acció sindical intrínsecament enllaçada a l’acció social: la recerca de la igualtat en les relacions laborals (repartiment de la riquesa), alhora que el necessari repartiment del treball (jubilacions, contractacions), són passos necessaris, no solament possibles, en el camí cap a l’autogestió de la producció, de la distribució i el consum.
La posició objectiva del “subjecte sindicat” en el nostre sistema de relacions laborals i, més específicament, en el paper que la carta Magna atorga a la Negociació Col·lectiva i, en conseqüència, als seus representants –sindicats-, considera un dret fonamental la mateixa, igual que la llibertat sindical, després és reconegut com un paper essencial i fonamental.
Assistim al qüestionament del paper de la negociació col·lectiva i de la legitimació dels subjectes intervinents. Qüestionament que obeeix a diferents factors. Uns, endògens: perversió dels objectius i fins sobre la base de posar parxes i crear esquemes de col·laboració, i, uns altres, exògens: la concertació social i les polítiques de consens que fan desaparèixer en la pràctica el conflicte, comportant-se els sindicats del règim com agents socials, funcionals a l’economia o, el que és el mateix, al benefici empresarial, construint una determinada cultura, cada vegada més allunyada d’una ètica de justícia social i sense posar en qüestió el sistema capitalista.
La negociació col·lectiva ha mutat el seu paper destacat lligada a l’acció sindical, és a dir al conflicte, fins a convertir el seu paper en “un ampli favor legislatiu” on el poder econòmic (i el polític) entenen que el conveni col·lectiu, en un sentit ampli, és “un instrument de governabilitat…preferible al legislatiu” (O.Romagnoli 2008).
Des de la desregulació laboral de la dècada dels 90 (abandó legislatiu dels drets necessaris), l’empresariat entén que l’autonomia “de les parts”, els permet introduir majors quotes de flexibilització de les condicions de treball i, per tant, de l’organització del treball, adaptant la mà d’obra als seus interessos.
Aquesta retirada –estratègica- de la norma legal (drets mínims, dret necessari, en salari, temps de treball, complements salarials, qualificacions, etc.), instaura el conveni com “instrument de governabilitat”, i, els sindicats del règim es transformen en disciplinadors de la mà d’obra, permetent l’actual estat de coses: la precarització integral de les condicions de treball i la dictadura de l’empresari, sent la seva cara contrària, la pèrdua de poder obrer.
La desaparició del dret del treball i la gairebé desaparició de la Negociació Col·lectiva, és el símptoma de la plena constitució de les relacions laborals en termes de mercat i, en el mercat, solament intervenen els individus aïllats que determinen les condicions de la seva relació.
En aquesta fase ens trobem, i és aquí on tenim que reclamar que és possible el repartiment del treball i que és possible el repartiment de la riquesa que generem els treballadors i treballadores, sent la Negociació Col·lectiva un marc adequat, a condició d’una autèntica i real transformació del model de sindicalisme imperant.
El sindicalisme, així almenys ho entén la CGT, ha de ser un contrapoder real, per a acabar d’una vegada amb el capitalisme, ha de ser una eina per a les persones, per a la construcció d’un altre model de relacions de producció, d’altre model de societat, on la cooperació, la solidaritat i el suport mutu entre les persones, a la recerca del “bé comú” per a tots i totes i per al planeta, sigui l’única norma de comportament.
* Article d’opinió de Pepe Aranda, Secretari d’Acció Sindical del Comitè Confederal de la CGT, publicat a Espacio Público
http://www.espacio-publico.com/los-sindicatos-en-tiempos-neoliberales#comment-1506
REFERENDUM PARANY
El matí del 7 d’agost l’empresa ha tret un comunicat informant, que tal com sabíem, el període de consultes ha finalitzat AMB ACORD, pel que els sindicats UGT, CCOO i FASGA han validat les causes d’aquest ERO, els criteris d’afectació i, en general, tot el procediment d’acomiadament col·lectiu. A partir de matí, la Direcció d’Atento, amb l’aquiescència d’UGT i CCOO, pot començar a lliurar les cartes d’acomiadament als/les treballadors/es afectats/des. De com i quan ho facin no tenim cap informació, atès que a aquesta part se li està ocultant la mateixa. Sí sabem que l’acord permet acomiadar a 672 treballadors/es, entre forçosos/es i voluntaris/es.
Sobre la pantomima de referèndum d’ahir 6 d’agost solament indicar que des de CGT entenem que ha violat totes les garanties legals possibles. Com a dada significativa, informar que l’únic lloc on va estar present tot el comitè d’empresa, a La Corunya, va guanyar el NO al ERO amb un 55,5% dels vots. Encara que sobre aquest frau poc que dir, ja es pronunciaran els tribunals.
Va succeir el que l’empresa volia que passé. Estem intuint que entre els/les acomiadats/des hi haurà moltes situacions de discriminació. Si creus que has pogut ser acomiadament/a a dit, posa’t en contacte amb nosaltres perquè t’informem de quines mesures pots prendre a partir d’ara.
La CGT ha estat aquest matí en la inspecció de treball denunciant totes les irregularitats que s’han detectat en aquest període de consultes, i hem decidit demandar col·lectivament el procés per a sol·licitar la nul·litat d’aquest ERO i de tots els acomiadaments. Ara es tanca una primera etapa d’aquesta estafa d’ERO.
Des de CGT creiem que la lluita ha de continuar. Legalment amb la demanda col·lectiva i les demandes individuals. Per a CGT la lluita és l’únic camí. Els/les treballadors/es acomiadats/des poden autorganitzar-se i lluitar constantment contra aquests acomiadaments. No podem posar la nostra confiança només en els jutges, que no viuen aliens a les pressions del establishment que té el poder en aquest país. La lluita i la mobilització dels/les treballadors/es són el contrapès imprescindible que ha d’oposar la classe treballadora. Dita d’altra manera, la lluita no ha acabat ara, solament acaba de començar.
ELS ERO NO SE SIGNEN, ELS ERO ES COMBATEN
Secció Sindical CGT Atento
http://www.cgt-telemarketing.es/docattach/520/ComunicadoERE_ATENTO_13.pdf
ATENTO TELERVICIOS, CCOO I UGT, UN EXEMPLE DE FALTA DE RESPECTE DEL DRET A DECIDIR.
S’IMPEDEIX EL CONTROL DEL PROCÉS DE VOTACIÓ ALS SINDICATS CGT, USO I STC A PESAR DE SER MAJORIA EN MOLTS CENTRES DE TREBALL.
Els 9.000 treballadors d’Atento no han pogut decidir lliurement si donaven o no la seva aprovació a l’ERO signat per l’empresa, CCOO i UGT. Han obligat a decidir només a una part de la plantilla, les que estaven afectades pel ERO amb noms i cognoms publicitats prèviament, i la pregunta que se’ls ha plantejat és un empassa-te-la: o acceptes l’acord o se’t acomiada amb el que marca la legislació vigent i la reforma laboral; sense cap alternativa de lluita per a mantenir l’ocupació. Tampoc han pogut votar els 3.690 treballadors de les dues campanyes afectades per l’ERO, solament els que van a ser acomiadats.
S’ha furtat el dret a decidir en llibertat. En el moment que la pregunta es planteja amb els noms i cognoms dels acomiadats sobre la taula, s’usurpa el dret de lliure decisió sense pressions, a la plantilla se l’ha sotmès a un estrès desmesurat davant la pèrdua dels llocs de treball sense sentit. És incomprensible que hi hagi acomiadaments quan estan augmentant les càrregues de treball en l’actualitat i recuperant treball que es realitzava a Sudamèrica realitzant-se noves contractacions.
Tampoc s’ha permès la presència en la sala de votació dels sindicats que han mostrat el seu rebuig a l’ERO, s’ha posat dificultats als delegats del Comitè d’Empresa dels sindicats CGT, USO i STC per a transmetre a la plantilla els arguments contraris a l’ERO, no obstant això s’han facilitat l’entrada en centres de treball a persones externes a l’empresa pertanyents als aparells sindicals de CCOO i UGT, quan a Atento, s’ha hagut de denunciar en reiterades ocasions per vetar l’accés als diferents centres de treball dels representants sindicals de la CGT, sent condemnada Atento a una multa de 6000 euros per vulneració de la llibertat sindical.
En resum s’ha format un tàndem entre l’empresa, CCOO i UGT per a aconseguir un resultat, en un nyap de referèndum que ha emmalaltit de les mínimes garanties perquè el mateix hagués estat l’expressió lliure de tots els treballadors.
La CGT hem presentat i presentarem les denúncies corresponents tant a Inspecció de Treball com en els jutjats socials i demostrarem totes les irregularitats que s’han realitzat vulnerant tant el dret a decidir com la llibertat d’exercir aquest dret sense pressions.
És totalment incomprensible el canvi de postura de CCOO i UGT, coincident amb la mantinguda per la resta de sindicats des del primer dia de l’ERO, fent públic que les causes al·legades per l’empresa eren inexistents. Ni hi havia ni hi ha, cap causa productiva, organitzativa o econòmica.
CGT intentem entendre un canvi de posició tan brusc d’aquests dos “sindicats”, arribem a pensar, que les dues maquinàries sindicals (CCOO i UGT) tenen tantes necessitats d’alliberats després de les retallades que han sofert en les subvencions de formació, que estan buscant de les empreses la constitució de comissions “de seguiment” en la qual se’ls atorga afiliats dedicats a “vigilar que es compleixi l’acord” però que veritablement emmascara la concessió d’alliberats sindicals. No tenim proves d’això però no trobem moltes justificacions a un canvi dels arguments, quan casualment en l’acord se’ls concedeix sis llocs per a la comissió de seguiment.
ELS LLOCS DE TREBALL NO ES VENEN, ELS LLOC DE TREBALL ES DEFENSEN!!!
6 d’agost de 2014.
EL COMITÈ D’EMPRESA DE GLÒRIES-BARCELONA A ATENTO TELESERVICIOS, PER MAJORIA DELS SEUS MEMBRES, VOTA EN CONTRA DE L’ERO I DE L’ACORD DE CCOO, UGT I L’EMPRESA.
El Comitè d’Empresa d’Atento a Barcelona-Glòries reunit avui dimecres 5 d’Agost del 2014 ha mostrat el seu rebuig a l’acord al que van arribar l’empresa, CCOO i UGT.
Rebutgen l’ERO, argumentant que fins al 2021 hi ha un contracte marc que garanteix ingressos, que estan recuperant serveis realitzats a Llatinoamèrica, així com que se segueixen realitzant contractacions i formació. També consideren que la selecció dels afectats ha estat malintencionada, ni tan sols complint els criteris que havien signat.
El Comitè d’Empresa critica a CCOO i UGT per no haver realitzat assemblees entre els treballadors durant aquest procés, no obstant això, sí que han signat 672 acomiadaments traslladant la responsabilitat als treballadors que permetin votar, probablement incloent entre els votants als que marxen voluntàriament i després de fer públic els noms dels acomiadats forçosos.
En cap moment la pregunta serà si s’està d’acord o no amb l’ERO, el que ja van manifestar els treballadors mitjançant recollida de signatures sent el resultat de no a l’ERO, es denuncia la falta d’informació als representants sindicals contraris al ERO i també sobre el referèndum. Es critica la falta de tacte a l’hora de comunicar l’acomiadament i l’absència de CCOO i UGT que han avalat els mateixos amb la seva signatura però que han estat desapareguts en aquest moment tan delicat. S’ha inclòs en la llista d’acomiadats forçosos a un delegat sindical que s’ha caracteritzat per la seva lluita contra L’ERO.
Per a la CGT l’actitud de l’empresa Atento és tot el contrari del que passa en una empresa amb problemes econòmics reals i no forçats amb enginyeria econòmico-legalista que des de gabinets d’advocats-economistes tan acostumats ens tenen, aquí ni tan sols s’han acurat ja que van presentar comptes amb beneficis i no es donen ni causes productives, ni econòmiques, ni organitzatives, solament l’avarícia d’uns pocs per seguir incrementant els seus comptes de resultats.
La CGT considerem el canvi de posició de CCOO i UGT com una nova traïció a la classe treballadora. Fins al dia 30 de Juliol mantenien una oposició ferma al ERO publicitada en les seves webs i notes de premsa, i el 31 de juliol signen que l’ERO té causes econòmiques, productives i organitzatives, acceptant l’acomiadament de 672 companys/es, 403 forçosos/es i 269 voluntaris/es, un 17% de treballadors entre les campanyes afectades, pretenent la seva aprovació a través d’un referèndum en el qual només podran participar els acomiadats triats per l’empresa, amb l’amenaça que si no s’aprova s’aplicarà la legislació vigent.
En aquest referèndum, ja amb els noms dels acomiadats publicitats, que es realitzarà el dimecres 6 d’agost, no es permet votar als 9.000 treballadors d’Atento, ni tan sols a tots els treballadors de les dues campanyes afectades, els d’Empreses amb 957 treballadors i els de gran públic amb 2.733 treballadors, amb un total de 3. 690 entre els dos serveis en tota Espanya i que haurien de tenir dret a expressar la seva opinió sobre l’acord, a més l’empresa ha rebutjat sol·licituds voluntàries de desvinculació de treballadors d’altres campanyes de l’empresa no afectades per l’ERO, que en el cas del centre de Glòries suposaria que no hagués de realitzar-se cap acomiadament forçós.
Aquest referèndum és un frau, ja que en lloc de preguntar a tots els treballadors si estan o no conformes amb el preacord al que han arribat o si prefereixen seguir mobilitzant-se, només podran decidir si s’està d’acord amb el signat o s’aplica la legislació vigent. 672 treballadors veient-se obligats acceptar les condicions. Cal tenir en compte que 269 treballadors seran voluntaris escollits per l’empresa (el 40%) ja que la mateixa es reserva vetar als voluntaris que consideri.
El resultat està més que clar, els acomiadats forçosos seran arrossegats a la pèrdua del lloc de treball, si voten els acomiadats voluntaris. S’han donat a conèixer, avui 5 d’agost, el nom i cognoms dels afectats i en cas de no ser acceptades les condicions de l’acord, l’empresa aplicarà les indemnitzacions vigents, un veritable xantatge.
En cap moment CCOO i UGT deixen la porta oberta a que la plantilla decideixi poder lluitar pels seus llocs de treball, en la seva línia habitual en aquests casos, donant l’esquena a les assemblees de treballadors, han fet el que millor saben fer, rentar-se les mans i traspassar el xantatge a la plantilla.
CGT insistim que l’ACORD signat ahir ja planteja agressions futures que ataquen a les condicions laborals dels/les treballadors/es que es queden. A aquests últims, als companys i companyes que sofriran les modificacions substancials que negociessin posteriorment, els signants d’aquest “preacord” no els volen deixar participar.
Reiterem que aquest referèndum és una pantomima, un parany, sense cap garantia de legalitat ni transparència. Hem repetit fins a la sacietat que aquest ERO no té causes que ho justifiquin, un missatge que fins i tot qui ara està disposat a signar, reiterava fins al 30 de Juliol en un comunicat que deia “UGT I CCOO NO SIGNARAN L’ERO D’ATENTO”.
Si els representants dels/les treballadors/es presents en la taula de negociació hem rebutjat aquest ERO, ens sembla indigne i covard traspassar ara als/les treballadors/es prendre la decisió de signar-lo. En tot el procés aquests sindicats no han consultat a la plantilla i ara CCOO i UGT intenten restringir l’oferta de l’empresa a un tema merament monetari, la qual cosa és una fal·làcia.
SIGNAR aquest ERO suposa AVALAR les causes del mateix i els acomiadaments. Aquests dos sindicats han llançat un comunicat als treballadors defensant l’acord. Fa un dies també es vanagloriaben de tenir els millors advocats laboralistes d’Espanya per a parar l’ERO i ara es justifiquen dient que amb la seva signatura garanteixen una indemnització que suposaria anys de litigi en els jutjats.
Bain Capital, Atento i Telefònica són culpables d’aquests acomiadaments, des del 31 de Juliol, CCOO i UGT, també.
Finalment, volem llançar un missatge de força i d’ànim. LA LLUITA SERVEIX. Els/les treballadors/es d’ATENTO han demostrat durant l’últim mes com la mobilització i l’organització ha forçat a l’empresa a reconèixer l’improcedent d’aquest ERO, i que UGT-CCOO no s’hagin atrevit a signar aquests acomiadaments molt abans. No obstant això, això no pot quedar així, cal seguir organitzats/des i lluitant contra les agressions que l’empresa té planejades per al futur amb la complicitat de la casta sindical d’UGT i CCOO.
Per això des de la CGT cridem:
EXIGIM DECIDIR EL NOSTRE FUTUR!!!
Una nova sentència torna a condemnar a Federal Mogul (abans Honeywell) per manca de mesures de seguretat per l’amiant
El Jutjat Social 18 de Barcelona torna a sentenciar que l’empresa Jurid Iberica SA (després Honeywell Frictions España SLU, i actualment Federal Mogul) va infringir la normativa d’exposició a l’amiant, i que aquestes infraccions van causar la mort d’un treballador per Malaltia Professional
El Jutjat Social 18 de Barcelona ha dictat una nova sentència, de 9 de juliol de 2014, condemnant a l’empresa del Prat de Llobregat Jurid Iberica SA (després Honeywell Frictions España SLU, i actualment Federal Mogul) a indemnitzar per danys i perjudicis a la vídua i al fill d’un treballador mort a causa la manca de mesures de l’empresa per exposició a l’amiant.
En aquest context de crisi del sistema, cada vegada més retrògrad en el plànol econòmic, laboral, social, polític i jurídic, davant l’estafa que vivim, les dones sofrim dia a dia les conseqüències de l’atac brutal per part del capitalisme financer i patriarcal: bretxa salarial, baixos salaris, contractes a temps parcial i precaris, retallades en dependència i serveis socials, major percentatge d’exclusió social i pobresa, economia submergida, doble jornada laboral, violència masclista, reducció de serveis en la salut reproductiva, avortaments blancs o involuntaris com a conseqüència de la falta de salut laboral.
Al sistema li dóna igual les persones malaltes ja que s’encarrega de no cuidar-les, mostrant el seu veritable rostre de menyspreu per la vida, essencialment de les persones i col·lectius més desfavorits.
Aquesta pèrdua i reculada en les conquestes laborals i socials dóna motiu a que tant el govern com la Conferència episcopal i l’Església catòlica intentin imposar amb més força EL SEU model de dona perfecta en EL SEU model de família perfecta: una dona merament reproductora, casada, heterosexual, submissa i obedient al seu marit i que no té capacitat per a pensar per si mateixa. Per tant, una volta enrere en totes les conquestes per les quals tant hem lluitat.
Aquest model es materialitza, avui dia, amb l’avantprojecte de reforma de la Llei de l’avortament que el govern ens vol imposar a les dones, amb amenaces, ficant-nos la por, criminalitzant la nostra lluita per l’emancipació, exercitant l’abús de poder, l’autoritarisme i la violència d’estat.
Des de CGT, lluitem per la despenalització de l’avortament i defensem el dret de les persones a decidir lliurement sobre la seva sexualitat, sobre el seu model de família i en general, sobre la seva vida. El dret de les dones a decidir sobre el seu cos i sobre la seva maternitat no ha de recaure en ningú més que en elles mateixes.
PERQUÈ EL MEU COS ÉS MEU I JO DECIDEIXO. NO ENS CANSAREM DE REPETIR: Despenalització total de l’avortament en tot l’Estat: sense terminis ni supòsits; per a totes, menors, migrants…; Lliure capacitat de decisió de les dones en la gestió del seu cos: ni gabinets psicològics ni sobres informatius ni dies de reflexió. Impulsar els recursos públics i de qualitat, en igualtat de condicions en totes les Comunitats Autònomes. Creació de centres públics de planificació familiar, amb formació per a joves i anticoncepció gratuïta. Inclusió en els currículums escolars de matèries que tractin la raiz de la violència masclista directa, la igualtat i de les relacions afectives i sexuals.
JA N’HI HA PROU DE CRIMINALITZAR LES NOSTRES PROTESTES. PROTESTEM PERQUÈ TENIM DRET. NO SOM CRIMINALS
PROU D’UTILITZAR LA MORAL I LA RELIGIÓ PER A JUSTIFICAR EL DOMINI PATRIARCAL
SÍ A L’AVORTAMENT. NO ALS AVORTAMENTS INVOLUNTARIS PER CONDICIONS LABORALS PENOSES I TÒXIQUES
REBUTGEM UNA DIVISIÓ SEXUAL DEL TREBALL
DENUNCIEM LA HIPOCRESIA DE QUI DEFENSEN EL DRET A LA VIDA DEL “NO NASCUT” I MIREN CAP A UN ALTRE COSTAT PER A NO CUIDAR LA VIDA DE LES PERSONES NASCUDES
NO TENIM POR. SEGUIREM EN LA LLUITA
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Díptics i cartells al web http://www.cgt.org.es/por-un-aborto-libre-publico-y-gratuito-%C2%A1yo-decido-fuera-el-aborto-del-codigo-penal
Díptic en pdf http://www.cgt.org.es/sites/default/files/Diptico%20Aborto%20catala_0.pdf
ERO a ATOS: L’empresa retira l’Acomiadament Col·lectiu.
ATOS diu que no realitza l’ERO de 149 acomiadaments per ‘no comptar amb consens dels sindicats’. PER AIXÒ CAL ENFRONTAR-SE ALS ERO.
Vam rebre comunicació, via e-mail, de l’empresa en la qual indica que: “La Companyia ha pres la decisió de DEIXAR SENSE EFECTE L’ACOMIADAMENT COL·LECTIU”, encara que deixant clar que “tot això sense perjudici de reservar-se la possibilitat d’iniciar qualsevol altre procediment que li permeti garantir la viabilitat futura del projecte empresarial…”.
STORY LINE.
El documental analitza la crisi com resultat de polítiques monetàries perverses iniciades abans de l’arribada de l’euro. Com s’ha generat tanta liquiditat? Qui l’ha prestat i qui ho ha utilitzat? Per què han fracassat les inversions que encara es deuen i que els seus interessos surten d’Espanya amb destinació als creditors?
TEMA.
El documental explica les claus de la crisi actual europea, centrant-nos de forma especial en l’espanyola. L’anàlisi econòmica comença en el moment actual i fa una cronologia inversa fins a arribar a l’any 1993, quan la Unió Europea, decideix tenir una moneda única. A partir d’aquest moment les grans empreses i els bancs dels països de la Unió Europea van començar a fer algunes maniobres de dubtosa legalitat esperant l’arribada de la nova moneda. Encara no se sabia quin anava a ser el valor de la nova moneda. A Espanya per exemple, a causa de la gran devaluació que anava a sofrir la pesseta, es va produir una gran evasió de divises provinents del benefici industrial. Altres països com Alemanya van augmentar la seva liquiditat per sobre del seu PIB, amb la finalitat de posseir un gran efectiu en divises a l’hora de canviar-los pel futur EURO.
En l’any 97, a Maastricht es va decidir que 166 pessetes serien un euro. Això va fer que tots el diner evadit d’Espanya tornés per a ser invertit especialment en habitatge. Van ser els començaments de la bombolla immobiliària. Però tot els diners que s’anava a invertir en aquell moment, eren diners que s’havien produït a Espanya, encara que es tractés de diners que havien quedat exemptes de fiscalitat en la seva majoria. Un any després la llei del sòl va ser modificada per a promoure en els grans inversors la compra de grans quantitats de sòl que anaven a ser edificades durant els pròxims anys.
En l’any 2002 l’euro va començar a circular per tota la UE i es va crear el banc interbancari europeu, una entitat amb seu a Frankfurt on a partir d’aquest moment anaven a tenir lloc les grans subhastes de diners i a les quals podrien acudir els grans bancs de la Eurozona. Això què volia dir? Doncs que els bancs de tots els països Europeus podien anar a comprar diners a l’interbancari sense cap tipus de control per part dels bancs centrals de cada país i tampoc del banc central europeu… D’aquesta manera països com Espanya i Irlanda (especialment Espanya), van poder fer créixer encara més la seva bombolla immobiliària, així com Grècia, Portugal i Itàlia van poder seguir obtenint préstecs amb gran facilitat. D’altra banda Alemanya i tots els països precursors de l’euro, van poder posar en circulació més d’un bilió d’euros que els seus mercats interns no necessitaven i que tampoc havien generat.
El 2007 van saltar les alarmes a Europa, Espanya construïa una mitjana de 800.000 habitatges a l’any i tenia un parc immobiliari molt superior a les seves necessitats, a més es construïen grans infraestructures, moltes d’elles innecessàries. La bombolla Irlandesa era la primera a esclatar, després apareixeria el forat de deute públic Grec i el desastre Portuguès. Tot això enmig d’una crisi mundial.
Si analitzem la situació durant les tres etapes anteriors, veurem que hi ha una relació directa en els fets ocorreguts. De manera que l’Europa del sud necessitava liquiditat i l’Europa del nord havia d’aportar recursos. D’aquesta manera s’aconseguiria construir una Europa d’una sola velocitat. D’aquí l’excés de liquiditat dels països del nord perquè els països del sud poguessin tenir la liquiditat necessària per a créixer i poder posar-se al mateix nivell dels països del nord. Però aquesta formula de dubtosa legalitat i de nul·la efectivitat, és la que ha fet que els denominats PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya) es trobin en una situació límit.
A partir d’aquest plantejament i de la investigació a través de dades reals del Banc d’Espanya, FMI i Banc Central Europeu (veure http://www.ricardoverges.com) podem fer-nos la següent pregunta: Hem de pagar aquests diners i en les condicions que ens diuen?
TRACTAMENT.
Plantejar un documental basant-se en dades macro econòmiques, no només és complicat, si no que pot arribar a ser avorrit per a l’espectador. Però en aquest cas, és necessari recórrer a aquestes dades per a poder comprendre una sèrie de fets i després poder transmetre’ls de la forma més didàctica possible.
Per a poder entendre com és la situació econòmica en la qual ens trobem, hem d’analitzar una sèrie de fets clau que han ocorregut durant els últims 20 anys des de la concepció de l’euro i la seva posterior posada en circulació.
Per a poder aconseguir aquest objectiu pretenem explicar la història de forma cronològicament inversa, partint del moment actual fins a arribar a l’any 1993, quan s’acorda la creació de l’EURO.
El Documental es dividirà en tres parts:
1. Situació actual, des del moment actual, fins al moment en el qual sorgeix la crisi mundial el 2008.
2. Des del 2008, fins al 2002 quan entra l’euro en circulació en alguns països d’Europa.
3. Des de 2002 fins a 1993 quan a Europa es decideix, que hauria una moneda única i aquesta seria l’euro.
Per a poder explicar d’una forma eficaç aquest viatge als 2000 i als 90, es van utilitzar imatges d’arxiu, hemeroteques i músiques de cadascuna de les èpoques, que ens ajudaran a transportar-nos a aquests anys claus per al desenvolupament de l’economia Europea i l’Euro.
El documental es va rodar en format de “road movie”, un “road movie” que serà temporal, és a dir, aquest viatge es va realitzar en el temps a través de diferents fets històrics. Però el que es pretenia era fer aquest viatge, anant als llocs que apareixeran en la narració mostrant els paisatges i els llocs que van ser claus per a la nostra història.
En el documental es fan entrevistes a les persones que directa o indirectament ens poden parlar del tema que es tracta (analistes i experts, polítics i personatges reals).
Per a veure el documental aneu http://www.euroestafa.com/
* Extret del web d’
El passat 26 de juliol una trentena de persones vam participar a la ruta comentada pel Catllaràs. Durant la caminada es van fer parades al Castell de la Vila, al Xalet del Catllaràs, al mirador del Roc de la Lluna, al camp del Joc de Pilota i a les ruïnes de les Mines del Catllaràs. Es va parlar del context industrial, social, polític i econòmic de principis del segle XX, dels moviments llibertaris de l’Alt Berguedà i de les rutes, estratègia i acció dels maquis a la comarca. Part de l’itinerari coincidia amb la Catllaràs Trial-Pobla de Lillet, així que ens vam trobar un bosc bastant transitat d’esportistes. Ja de tornada a la Poble de Lillet, el centre era ple de visitants, marxandatges i una sardana de benvinguda.
L’Hospital de l’Esperança tancarà tres plantes al mes d’agost
VICTOR SERRI
A partir de l’agost Barcelona tindrà un hospital menys. El dia 1, es farà efectiu el tancament de les tres plantes de serveis regulars de l’Hospital de l’Esperança, situat al barri de la Salut del Districte de Gràcia, en un edifici dissenyat per l’arquitecte Antoni Fisas i inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona. Només es mantindrà actiu el servei d’urgències, de vuit del matí a vuit del vespre, i l’atenció en radiologia i radioteràpia, serveis ja parcialment externalitzats i oferts per una empresa privada.
UN DEU PER COL·LECTIU FERROVIARI!
VAGUES DELS DIES 31 DE JULIOL I 1 D’AGOST A RENFE I ADIF
Vídeo Roda de premsa de valoració de la vaga del 31 de juliol i 1 d´agost
Les jornades de vaga convocades a les empreses ADIF i RENFE per als dies 31 de juliol i 1 d’agost, han estat un absolut èxit malgrat els abusius serveis mínims decretats per el Ministeri de Foment i de la vergonyant i descarada inhibició d’aquells que declaren com a defensors dels drets dels treballadors, des de la definició sindicats de classe. No sabem a quina “classe” s’estan referint.
S’està complint tot el que des de CGT vam avisar que passaria en el ferrocarril quan vam decidir donar continuïtat a les mobilitzacions de la tardor passada convocant aquestes, com preàmbul de les que tindran lloc en els propers mesos si no es reverteix la situació per part del Ministeri.
Tancament de llits a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa
La secció Sindical de la CGT de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, denuncia el tancament de llits que pateix l’Hospital en aquest moment,
Estructural / Estiu 2014
1ª Planta: Urologia de 32 llits a 30 llits
Obstetrícia i Ginecologia de 30 llits a 11 llits
M. Intensiva de 11 llits a 9 llits
2ª Planta: Neurologia Cardiologia Hematologia de 32 llits a 26 llits
Pediatria de 18 llits a 18 llits
3ª Planta:Medicina Interna 32 llits Tancat
Trauma de 30 llits a Tancat
4ª Planta: Cirurgia de 32 llits a 32 llits
Nombre de llits i disponibilitat
De 217(100%) a 128 (58%)
Creiem que això està orquestrat des de la Conselleria amb la complicitat del Delegat de la Regió Sanitària i la col·laboració de la Direcció del centre, per ser els responsables de la gestió inadequada del pressupost, cada any més reduït, i la seva decisió ja habitual de tancar llits, actualment 89, que té com a objectiu el desmantellament dels Hospitalsde l’ICS.
MANIFESTACIÓ DELS TREBALLADORS/ES DE LA CLINICA DELFOS
DIJOUS 31 DE JULIOL A LES 17’30 HORES, DES DE LA PLAÇA LESSEPS FINS A LA PORTA DE LA CLINICA DELFOS
CGT-Delfos amb presència en el Comitè d’Empresa de l’Hospital Delfos volem denunciar la situació de precarietat, falta de transparència i informació que estem patint des de l’any 201, en què l’empresa va anunciar un concurs de creditors amb un pla de viabilitat del qual formava part un ERO que va afectar 68 treballadors i tancant part d’un dels dos edificis que formen l’Hospital Delfos, empresa de llarga trajectòria i renom, però amb una pèssima gestió que avui paguem tots i totes.
CURS DE FORMACIÓ SINDICAL BÀSICA
Per a afiliades i afiliats de la comarca del Vallès Occidental (Federacions Locals de Castellar, Rubí, Sabadell i Terrassa)
DATES: Dimecres 24, dijous 25, dissabte 27, i dimarts 30 de setembre.
PETITA GUIA D’AUTODEFENSA LABORAL PER A PRECÀRIES
ÍNDEX
- El per què d’aquesta Petita Guia d’Autodefensa Laboral.
- M’han fet un contracte temporal, com sé si és correcte?
- Treballo en negre, sense cap contracte. Puc protestar?
Qui hem passat mesos o anys a l’atur sabem perfectament de què parlem. Les expectatives frustrades d’una feina. L’angoixa de no arribar a finals de mes o de veure uns estalvis minvar sense cap esperança de cobrar per res. L’anar patint com el cotxe, la casa o la roba es degraden sense poder-los renovar. El sentiment de no tenir res a fer o de començar un dia pensant com l’ocuparàs, bàsicament per distreure el cap i mirar que no pensi tant. L’atur, com a mort social, és una autèntica arma de destrucció massiva contra els treballadors.
