CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Premsa

Èxit de la jornada de lluita i la tancada en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

El 30 i 31 de juliol s’ha portat a terme a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona una jornada de lluita i una tancada en defensa de l’Hospital, convocades pel Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona, constituït pels sindicats CGT, CoBas i CATAC-CTS, la CUP i persones a títol individual. L’objectiu de la mobilització era denunciar el desmantellament de l’hospital que es fa palès amb el tancament de llits, quiròfans i plantes senceres; l’increment de les llistes d’espera, la reducció pressupostària, l’augment de la precarització laboral i la conseqüent disminució de la qualitat assistencial.

Llegir més »

Ofensiva contra les pensions

La darrera gran reforma de les pensions del govern del PP data del 15 de març de 2013 i, en el seu redactat, es determina analitzar si el nou sistema aprovat és “sostenible” l’any 2027, després de catorze anys de funcionament. Menys de tres mesos després, l’executiu espanyol encarregava un nou informe a “experts imparcials” per redactar una nova reforma, pressionat per la troica i sota les recomanacions de la banca. El resultat de la proposta serà una rebaixa de les pensions, que afectarà tant les noves com les velles pensions.

Llegir més »

Egipte: menys democràcia, menys revolució, menys laïcisme

L’autor, arabista i expert en Orient Pròxim, analitza la marxa enrere en la revolució egípcia, l’escenari polític i social després del recent cop d’estat de l’exèrcit egipci i a qui beneficia.

Acceptant el principi que el procés desencadenat al gener de 2011 en tot el món àrab requereix una llarga durada (i el de que sempre hi ha temps en la Història), hem d’atenir-nos a algun criteri que permeti saber quan hem guanyat o quan hem estat derrotats o, almenys, quan progressem o quan sofrim un revés.

Que la Història no es detingui pot resultar consolador, però no hauria d’induir la il·lusió que sempre progressa cap a millor; per altra banda, que un poble semblant al que va enderrocar a Moubarak hagi enderrocat ara a Mursi no ha de fer creure que tot derrocament, amb independència de l’objectiu i dels mitjans, és una revolució. El cop d’estat contra els Germans Musulmans (GGMM) s’inscriu en un marc de convulsions revolucionari però no per això és necessàriament revolucionari. Franco –cal recordar-lo quan es compleixen 77 anys del “glorioso alzamiento nacional”– va avortar un incipient procés revolucionari a Espanya amb un cop militar. També Pinochet.

Més enllà de la paradoxa que un món dominat per les noves tecnologies produeixi més mobilitzacions físiques que mai (a Egipte, a Turquia, a Madrid, a Brasil), hi ha efectes que podem reconèixer com molt antics i experiències que podem recordar com ja viscudes.

Anomenem-lo o no pel seu nom, el cop d’estat de Al-Sisi només es podria justificar per tres motius. El primer és que fos bo per a la democràcia. Alguns pensem que aquesta mica de democràcia formal conquistada a Egipte des de les places el 2011 significava una ruptura simbòlica i cultural decisiva a l’hora d’obrir desplaçaments interns més radicals en tota la regió.

És difícil entendre de quina manera les mesures clàssiques de tot pronunciament militar contra un Govern civil electe –desaparició de dirigents, detencions indiscriminades, tancament de mitjans de comunicació, assassinat de manifes­tan­ts– pot ajudar a democratitzar Egipte. Fins i tot si la pragmàtica cúpula dels GGMM cedís a les pressions d’EE UU i es resignés a la seva derrota, a partir d’ara qualsevol convocatòria electoral futura resultarà tan increïble com les de Mubarak.

La legitimitat de les masses, arbitràriament decidida pels militars, deslegitima per a sempre el joc democràtic. Un “Estat d’excepció revolucionari sense revolució”, gestionat per un Exèrcit reaccionari, s’instal·la com nou marc institucional d’una societat profundament desestabilitzada i dividida.

El cop militar es podria justificar també amb la pretensió que, democràtic o no, té –com el de Nasser en 1952– un vessant “progressista” revolucionari. Crec que basten les reaccions d’Aràbia Saudita, EE UU i Israel, així com la composició del nou Govern (format a parts iguals de tecnòcrates i fulul de la dictadura) per a descartar com gairebé patètica aquesta pretensió. Més encara: els que s’aferren al “fons multitudinari” de la intervenció militar per a parlar d’una “segona onada revolucionària”, obliden que tots els efectes que ha generat són més aviat inquietants.

Llegir més »
Concentració 29 juliol a Tarragona
Acció Sindical

La CGT s’ha concentrat a Tarragona contra la reforma de les pensions

Concentració de la CGT contra la reforma de les pensions

29 juliol 2013

Una trentena de delegats i delegades de la CGT s’han concentrat aquest matí davant de la Subdelegació del Govern de Tarragona en el marc d’una jornada estatal de mobilització contra la reforma de les pensions i en defensa “d’unes pensions públiques i dignes”, de la mateixa forma que a diverses ciutats on s’han portat a terme concentracions com aquesta, informa el sindicat. La CGT “seguirà defensant als carrers el dret a una pensió digna”.

Llegir més »

Té solució l’atur? Opinen sobre el tema Salvador Pueyo, de l’Assemblea Decreixement, i José Iglesias Fernández, del Seminari Taifa

L’atur té solució

Salvador Pueyo

El projecte del decreixement s’enfronta a grans reptes, com ara vèncer la inèrcia cultural del consumisme, re­convertir i redimensionar l’economia a uns nivells sostenibles o repartir la riquesa i el treball remunerat. Aquest últim aspecte (el repartiment del treball) és, segurament, una de les mesures que es podrien aplicar de manera més fàcil i immediata. A més, es tracta de la fórmula més justa per respondre a les reduccions i els increments del treball necessari i, en l’actual etapa (de reducció de les hores de feina necessàries), és més necessari que mai reivindicar-lo com una solució als nostres problemes. I encara és més necessari fer-ho en el context de l’Estat espanyol, un dels països on l’actual crisi econòmica ha provocat una pèrdua més gran de llocs de treball i on s’han aplicat menys mesuresde reducció de la jornada laboral.

Llegir més »

L’Estat espanyol dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la banca: 36.000 milions d’euros

L’Estat dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la banca

La història del rescat de les antigues caixes nacionalitzades és un cúmul de males notícies. I el pitjor és que les últimes sempre superen les anteriors per desgràcia per al contribuent, que és el principal pagà. Aquest divendres es van conèixer els comptes de 2012 del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) , que assumeix que es perdran la major part de les ajudes a la banca. La conclusió és que el fons de rescat dóna per perduts 36.000 milions dels 52.000 milions que van injectar l’any passat a Bankia, Novagalicia (NCG), Catalunya Banc, Banc de València, Caixa Espanya Ceiss i BMN. Són unes xifres similars a les retalladesen Sanitat i en Educació.

Llegir més »
Resolució TSJC
Acció Sindical

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica la nul·litat de l’acomiadament d’Andreu de Cabo a TMB

Segons informa el company de CGT a Autobusos TMB Andreu de Cabo, la seva advocada ha rebut la notificació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de suplicació que la Direcció d’autobusos de TMB va interposar contra la sentència dictada pel Jutjat social Nº 20 de Barcelona en la qual es decretava que el seu acomiadament era nul.

Es tracta d’u altre cop que sofreix la Direcció de TMB que ja porta malgastats més de 25.000€ en intentar acomiadar el nostre company com a represàlia per la seva actuació sindical.

Llegir més »
Cartell activitats tancada Joan XXIII
Acció Sindical

Jornada de lluita i tancada el 30 i 31 de juliol en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona, constituït pels sindicats CGT, CO-BAS i CATAC-CTS, la CUP i persones a títol individual, ha convocat el 30 i 31 de juliol una jornada de lluita i tancament en defensa de l’Hospital Joan XXIII. Aquesta jornada té com a objectiu denunciar el desmantellament de l’hospital que es fa palès amb el tancament de llits, quiròfans i plantes senceres; l’increment de les llistes d’espera, la reducció pressupostària, l’augment de la precarització laboral i la conseqüent disminució de la qualitat assistencial.

Llegir més »

Salt: Vine a brindar per celebrar que ha estat anul·lada la multa de 4.500 euros per manifestar-nos contra el feixisme!

Vine a brindar per celebrar que ha estat anul·lada la multa de 4.500 euros per manifestar-nos contra el feixisme!

Divendres 26 de juliol, a les 12 de la nit,
al 7è Can Panxut Festival, a la plaça del Teatre de Salt

Quasi dos anys després de la manifestació “Aturem el feixisme. Salt diu no al racisme“, en resposta a la convocatòria d’Anglada i la PxC per escampar odi racista pels nostres carrers, hem de celebrar que finalment ha estat anul·lada la multa de 4.500 euros que el Departament d’Interior va imposar a dues companyes.

Llegir més »

Per què li diuen amor quan volen dir ideologia?

Els sentiments i les emocions són aparentment l’essència d’allò que ens defineix com a persones. Nombroses autores i col·lectius feministes analitzen fins a quin punt el pensament amorós, lluny de ser un impuls, ha naturalitzat una forma hegemònica d’organitzar les relacions de gènere, la convivència i el treball de cures.

Llegir més »

Nou sindicats de la sanitat catalana demanen suprimir les patronals de la sanitat concertada

Nou sindicats de la sanitat catalana han fet públic un manifest en què proposen suprimir les tres patronals de la sanitat concertada, per passar a negociar els convenis directament amb qui paga, la Generalitat. El manifest arriba després que el 7 de juliol decaigués el conveni col·lectiu dels 50.000 treballadors de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), i com a resposta a la intenció de les patronals de negociar no pas un nou conveni per a tota la xarxa, sinó convenis d’empresa, centre per centre.

Llegir més »

Rajoy cau, la democràcia no ha arribat encara

Dues imatges poden servir-nos per a anunciar l’actual canvi de fase institucional. Les successives portades del periòdic El Mundo sobre Bárcenas que culminen en la col·lecció de SMS enviats per Mariano Rajoy; i la declaració de Rubalcaba en la qual declara la ruptura amb el govern i demana a Rajoy que dimiteixi, tot això acompanyat amb una possible (si bé tot just anunciada) moció de censura.

En aquest moment és transparent per a qualsevol que el govern, si no tot l’aparell de l’Estat, és una institució-màfia que sosté no només al Partit Popular, amén de la resta de l’arc electoral, sinó també tot un model econòmic lligat directament al boom immobiliari i els seus interessos. Si obrim una mica la mirada i atenem al cas dels ERO andalusos veiem aquest model d’institució-màfia sostingut en aquest cas sobre les ajudes públiques i les xarxes clientelars vinculades al sindicat UGT. Una cosa similar podríem fer amb el cas Palau, etc. Parlar de corrupció com un fenomen particular, aïllat, sense connexió amb les formes de govern dels últims 35 anys i en concret de l’expansió del cicle immobiliari és, simplement, fals. En tots els casos, es tracta de formes de governabilitat apuntalades en el territori i que avui estan sotmeses a la implosió interna i l’assetjament extern.

Aquesta acceleració de la crisi institucional és fruit de, almenys, quatre factors. En primer lloc, la creixent preocupació en les elits del país per a trobar recanvis i noves narratives que siguin capaces de servir a la recomposició dels consensos socials; una capacitat ara per ara arruïnada. El segon és l’enfrontament entre aquestes elits per ocupar un lloc en aquest nou marc narratiu de la “regeneració democràtica”. El tercer té a veure amb la «independència», sempre parcial, de la magistratura, en relació amb les acusacions populars o partidistes així com el paper de determinats jutges i jutgesses. I la quarta i més important, és la pressió constant, creativa i desbordant de la gent en les xarxes i en el carrer sigui en forma de «Envolta el Congrés», sigui mitjançant okupació d’habitatges o escraches, Marees, etc.

D’aquests quatre factors només el que es desenvolupa en els carrers, les xarxes i les places té capacitat real d’impulsar la discussió sobre un nou marc democràtic capaç de superar del règim del 78. Dit d’altra forma, els elements de «regeneració democràtica» que avui es col·loquen damunt de la taula apunten més aviat a un intercanvi de cares dintre d’una mateixa elit. Ens proposen un escenari de control intern de la corrupció on hi haurà, és probable, més transparència, però no habitatge; on els polítics respondran pels seus casos de corrupció, però sense un sistema de sanitat o una educació realment universals i públiques; i, sobretot, on els avanços en termes de democràcia real directa i participada seguiran sent subsidiaris al pagament del deute.

La caiguda de Rajoy, que políticament pot conjugar-se ja en temps passat, és una bona notícia, com ho són tots els moments en els quals el règim polític exposa obertament la seva fragilitat, però la democràcia no està aquí encara. Els seus enemics, l’actual bloc de poder, tractaran d’esquivar-la, una vegada més, accelerant els temps de la recomposició. Més organització social, més pressió de baix cap a dalt, més connexions entre els espais, més desbordament, han estat els elements de tota aquesta fase destituïent.

El que ve ara és el desafiament de la revolució democràtica feta per la gent, des de la gent, sense mediadors, sense tuteles.

Ja hem demostrat que podem. S’acosten temps interessants.

16/07/2013.

Madrilonia

http://madrilonia.org/2013/07/rajoy-cae-la-democracia-no-ha-llegado-todavia/

Llegir més »

CCOO i USO desconvoquen unilateralment la vaga a Swissport i signen un acord de pau social

MARIA SOLER / @MSOLEBES | 18/07/2013 – Setmanari Directa

La plantilla de Swissport, la segona empresa de serveis de terra de l’Aeroport del Prat, va secundar tres dies de vaga entre el 28 de juny i l’1 de juliol perquè l’empresa compleixi el conveni col·lectiu vigent. Malgrat el retard en la sortida de vols, els problemes en la gestió de l’equipatge i les coaccions i amenaces d’acomiadament, les conseqüències encara estan per arribar. Els dos sindicats majoritaris del sector a l’Estat espanyol (CCOO i USO) van signar el 6 de juliol un acord de pau social amb l’empresa de manera unilateral on desconvocaven la vaga i obrien un període de negociacions que es podria allargar indefinidament.

A l’acord, l’empresa reconeix múltiples incompliments de conveni i es compromet a deixar sense efecte els acomiadaments i expedients oberts durant la vaga. A canvi, CCOO i USO -que compten amb majoria al comitè de vaga- es comprometen a no demandar l’empresa per cap motiu relacionat amb la vaga. Ambdues parts es comprometen també a “establir un marc de pau social mentre durin les negociacions”, fet que ha sigut interpretat per UGT i CGT com un torpede a les mobilitzacions. Swissport té personal als aeroports de Madrid, València, Alacant, Almeria, Màlaga, Jerez, Fuerteventura, Lanzarote i Barcelona, on la plantilla suposa un 40% del total de 2.500 treballadores.

Llegir més »

El 39,2% de les llars sobreviuen de les prestacions socials

Una societat cada vegada més envellida i una crisi que manté a l’atur a més de la meitat dels joves espanyols. Són els dos factors que expliquen el creixent nombre de famílies que depenen de pensions, prestacions per atur, subsidis o ajudes socials per sobreviure: el 2011-últim any que recull l’Institut Nacional d’Estadística (INE) -, el percentatge va arribar al 39, 15%, sis punts i mig més que el 2007. La dada la va destacar ahir la catedràtica María Teresa López a presentar el seu estudi Anàlisi dels comportaments socioeconòmics de les famílies, encarregat per l’

Llegir més »

Viure sense llar. Causa i conseqüència de l’exclusió social

Rodamón, transeünt o vagabund, son paraules que tradicionalment s’utilitzaven, i encara s’utilitzen, per fer referència a les persones que no tenen un lloc de residència i que passen gran part del seu temps al carrer. Aquesta terminologia, sovint utilitzada de manera despectiva, traça una línia divisòria entre la gent amb una vida “normalitzada” i les persones que van d’un recurs social a un altre sense accedir a cap de les dues vies essencials per a construir un estil de vida acceptat i coherent amb la societat majoritària: una ocupació i, sobretot, un habitatge. La línia que separa la gent sense llar del conjunt de la ciutadania és una frontera imaginària feta de prejudicis i fonamentada en la idea que quedar-se al carrer és impossible per una “persona normal”, i que el que hi va a parar té problemes amb l’alcohol, les drogueso ha portat una mala vida.

Llegir més »

Todó i Matias Vives: contra els lladres o dient-los amén?

Aquesta setmana passada, David Fernàndez complia una part petita però no menor del programa de les CUP al Parlament de Catalunya. No es tractava de cap punt programàtic però sí que era una de les “promeses” que alguns vam fer durant la campanya. El David deia “Vostè és un lladre!” a Adolf Todó, exdirector de Catalunya Caixa. No és cap ximpleria dir lladre a qui roba i menys en aquest país si qui ho fa és ric i poderós. Li ho deia recolzant les seves paraules en un document de caràcter confidencial que el setmanari “la Directa” (sempre imprescindible) ha fet públic aquest dies.

Llegir més »

Fracàs escolar

Fa temps que es parla del fracàs escolar i que s’utilitza com a excusa per a reformes educatives de tota mena i en totes les instàncies, des de primària fins a la universitat. No obstant, el “fracàs escolar” com a tal no és mai l’objecte del debat, i el que es qüestiona ara i adés són els continguts de les assignatures, la llengua en la que s’ensenyen, el nombre d’hores lectives, les especialitzacions i coneixements addicionals dels mestres, l’autoritat dels professors, etc. Però el fracàs escolar, com a tal, encara no sabem què és.

Llegir més »

El límit de renda en el Bo Social de la llum, nova penalització per a les famílies nombroses

El límit de renda en el Bo Social de la llum, nova penalització per a les famílies nombroses

L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya rep amb indignació la mesura, que suposa tornar a discriminar els que més aporten a la societat

L’Associació Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) vol transmetre la seva indignació per la inclusió de nivells de renda en l’accés al Bo Social de la llum per a les famílies nombroses, una mesura anunciada en Consell de Ministres el passat divendres, que suposa limitar l’accés a aquestes llars però no als altres col·lectiusque gaudeixen del bo.

Llegir més »

La temporada 2013-2014 els porters del Camp Nou i aparcament seran treballadors aliens al Club

Treballadors del Futbol Club Barcelona deixen de ser-ho.

La temporada que 2013-14 els porters del Camp Nou i aparcament seran treballadors aliens al Club.

El club va presentar una llista de treballadors, corresponents a la categoria I de porters, que serien subrogats per Randstand Out Service com a primera opció o acomiadats amb una indemnització pactada.

En les tres últimes temporades s’han anat concatenant accions laborals contra el col · lectiu de fixos discontinus. En la primera temporada es va obligar a jubilar a 25 treballadors del Club. En la segona temporada es va externalitzar tota l’acomodació al Camp Nou, Palau Blaugrana i Miniestadi, aproximadament 100 treballadors. Acompanyat de mobilitat funcional, d’acomiadaments i baixes incentivades.

El cost salarial del col · lectiu fa tres temporades era de 1,5 M d’euros. I era un nombre superior als 400 treballadors del Club. En l’actualitat s’han reduït fins a només quedar empleats fixos discontinus en vestidors de les tres instal · lacions esmentades, taquilles, pista de gel i els comandaments intermedis al Camp Nou. Sent un nombre inferior de 120 treballadors. La Direcció del Club té una estratègia de professionalitzar el col · lectiu i al mateix temps externalitza tot reduint costos econòmics.

Llegir més »

Quatre milions de persones estan fent algun tipus d’activitat laboral no declarada a l’Estat Espanyol

Quatre milions de persones estan fent algun tipus d’ activitat laboral no declarada a Espanya, segons conclou un informe sobre l’economia submergida que aglutina dades de diversos estudis realitzats al respecte elaborat per la Fundació d’Estudis Financers .Ull, no tots ells són persones que figuren com a desocupats en els registres oficials i que han optat per algun motiu pel submergir la seva activitat.

És a dir, que la seva regularització no tindria per què reduir en quatre milions de persones la llarguíssima llista d’aturats que arrossega Espanya i que ha disparat la taxa d’ atur per sobre del 27%.Molts d’ells són treballadors que figuren com a tal en els registres de la Seguretat Social , però que estan compatibilitzant el seu treball regulat amb activitats complementàries ocultes als ulls del fisc o la Seguretat Social (contractes a temps parcial que encobreixen jornada superiors, retribucions reflectides de forma incompleta en les nòmines…).

Llegir més »

Concentracions davant les delegacions del govern espanyol contra la corrupció

Concentracions davant les delegacions del govern espanyol contra la corrupció

Se’n fan a Barcelona, Girona, Lleida, Palma i Tarragona

Després de la publicació avui d’uns missatges de mòbil suposadament enviats pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a Luis Bárcenas, ex-tresorer del PP, demanant-li que negués la comptabilitat B del partit, la xarxa s’ha començat a mobilitzar amb l’etiqueta #FemForaLaMàfia i s’ha convocat un repic d’atuells davant de les delegacions del govern espanyol. La convocatòria ha començat a les 19.00 i a Barcelona es fa al carrer Mallorca, 278. A la mateixa hora hi ha concentracions a les subdelegacions de Girona (Avinguda 20 de juny, 2), Lleida (Plaça de la Pau) i Tarragona (Imperial Tarraco). També s’ha convocat concentració a la delegació a Palma (Constitució, 4).

Llegir més »