CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Premsa

Premsa

Èxit de la Marxa per l’ensenyament públic i popular, que ha aplegat estudiants, treballadores, docents i famílies.

Fins a tres marxes van confluir aquest dimecres 28 d’abril a la plaça universitat de Barcelona. D’una banda, els instituts afectats per la supressió del batxillerat que, aplegats per la recent creada Coordinadora d’IES afectats pels tancaments, es varen concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona per entregar el manifest conjunt a la Generalitat i l’Ajuntament. A la que s’ha de sumar la II Desfilada Reivindicativa de l’IES Miquel Tarradell del Raval, que va sortir des de la porta del centre amb una gran presència d’alumnes i professorat. I d’altra banda, la Marxa per l’Ensenyament Públic i Popular organitzada per la Trobada de Lluites per l’Educació. Una marxa unitària que ha volgut aglutinar els diferents sectors de la comunitat universitària: PAS, professorat i estudiants, i que ha comptat amb el suport de nombroses entitats i associacions.

Llegir més »
Premsa

Reforma laboral: Corbacho dóna un ultimátum de tres setmanes a sindicats i patronal per a arribar a un acord

El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha donat als sindicats i a la patronal un termini de tres setmanes per a arribar a un acord sobre la reforma labora, en cas contrari, ha amenaçat amb que el Govern prendrà les seves pròpies decisions.

Corbacho ha llançat aquest ultimàtum durant la quarta sessió del X Seminari Europeu sobre l’Ocupació Crisi i Lliçons organitzat en l’Antic Institut per l’Associació de Periodistes Europeus. “Si no és possible, queden tres setmanes per a veure què passa”, ha indicat sobre l’acord entre patronal i sindicats.

Llegir més »
Acció Sindical

Adif: El personal d’estacions es mobilitza de nou el 3 de maig

NOVA MOBILITZACIÓ DEL PERSONAL D’ESTACIONS. DILLUNS DIA 3 DE MAIG, ATURADES DE 5,30 A 9,30H.

Resumint, uns treballadors ignorats per l’empresa i sindicats majoritaris a pesar de tenir molt clar quins són els seus drets i unes reivindicacions lògiques i justes que són hipotecades per interessos partidistes i d’amiguismes escandalosos.

A dia d’avui, presenciem que tant ADIF com Renfe Operadora travessen moments turbulents, una lluita egoista per part d’algunes organitzacions sindicals que vetllen pels interessos de certs treballadors de certs col·lectius sense importar-los passar per damunt i atropellar els drets dels altres treballadors.

Des de CGT entenem que és un suïcidi prendre aquest camí, i vam apostar per conjuminar esforços per a vetllar i defensar els drets adquirits així com millorar els de tots els treballadors. Per als treballadors d’estacions aquests són moments per a exigir amb major força que mai les nostres reivindicacions, clarificar el nostre futur i millorar les nostres condicions.

No solament hem de seguir pressionant per a aconseguir aquestes reivindicacions, sinó que hem d’ensenyar les dents i advertir tant a empresa com a sindicats majoritaris que no anem a tolerar l’ocorregut en Renfe Operadora, amb un acord de desenvolupament professional que ha suposat augment de funcions sense cap compensació, amb triples escales salarials per fer el mateix treball, desregulació de jornades i descansos, etc…

El camí que des de CGT i el col·lectiu d’estacions hem pres de defensa i lluita per les reivindicacions històriques i per garantir-nos el nostre futur no té tornada enrere. Anem a continuar mobilitzant-nos mentre no es doni resposta satisfactòria al que reclamem i pressionarem el necessari perquè s’obri la negociació que així ho permeti. Portem anys en estacions en el furgó de cua, per tant no tenim res que perdre i si molt que guanyar. El que ens ha de quedar clar és que si no ens movem segur que no ens tindran en compte.

Aquest dilluns dia 3 de maig, començament de mes després de festius és una bona oportunitat per a demostrar-los que no anem, en cap cas, a baixar els braços.

DILLUNS 3 DE MAIG, VAGA DE 5,30 A 9,30 Hores.

– Per un futur professional digne

– Per un servei de qualitat en informació, venda de bitllets i atenció a l’usuari

– Ni externalitzacions ni privatització

– Manteniment dels llocs i càrregues de treball

– Abonament de turnicitat i festius, nova prima, plus quebranto

Llegir més »
jpg_780_008_3167067_c223633bf6fcb0705cd505521a7a08ee.jpg
Acció Sindical

Una trentena de treballadors i treballadores s’encadenen al hall de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona contra la bossa de treball

Concentració i encadenament al hall de l’hospital per la Bossa de Treball

El dijous 29 d’abril, a partir de les 4 de la tarda, es va convocar per part de la CGT una concentració i encadenament, al hall de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona per protestar contra l’actual Bossa de Treball, alhora que reclamar-ne una de justa, transparent i que s’aprovi per referèndum.

Quí està realment contra la Bossa de Treball de l’ICS

Com ja és conegut, els sindicats CCOO, UGT i SATSE van signar a favor de l’actual Bossa, per bé que ara diuen que l’ICS els va enganyar i no volien signar. El fet és que, mentre ells negocien, els treballadors van al carrer.

Per la seva banda el CATAC, que no va signar a la mesa, va convocar una vaga per al dia 28, que va desconvocar dijous passat dia 22 perquè, segons diuen, els han donat no-sé-què-em-dius que baixen la nota de tall però dupliquen o es tripliquen els mèrits.

Llegir més »
Premsa

Insurrecció democràtica

Els islandesos rebutgen la decisió del seu Parlament i decideixen no pagar un deute emès per entitats privades.

Islàndia ha estat l’única nació capaç de derrotar, el segle XX, la flota britànica. La gesta té mèrit si tenim en compte que els islandesos no tenen exèrcit ni armada. L’ampliació unilateral de les seves aigües jurisdiccionals a 200 milles, a fi de preservar els seus recursos pesquers, va propiciar les conegudes com a guerres del bacallà, la darrera de les quals, el 1975, comportà un desigual enfrontament entre vint-i-dues fragates de Sa Majestat, que protegien els interessos pesquers del Regne Unit, contra mitja dotzena de guardacostes i un parell de patrulleres de la policia, a banda d’un gran nombre de vaixells de pesca dedicats tenaçment a tallar les xarxes dels bacallaners britànics fins a desesperar la millor armada del món.

Llegir més »
Premsa

La CEOE, a per totes

El contracte per a joves, la penúltima provocació de la patronal, és una altra mostra de la llibertat amb que la patronal ataca els drets bàsics.

No hi ha lloc comú més repetit que per a sortir de la crisi és necessària una reforma laboral. Tampoc hi ha una afirmació més falsa. Si amb el marc legal vigent es van crear en els anys passats milions d’ocupacions i ara es destrueïxen també per milions, no cap atribuir-lo a la legislació. L’atur, és evident, té altres orígens. Per altra banda, no hi ha empresari que pugui dir que no crea ocupació pels costos de l’acomiadament, doncs, en realitat, amb el ventall de contractes precaris disponible, l’acomiadament és lliure i gratuït. Sostenir que al mercat de treball li falta flexibilitat, amb els acomiadaments massius que estan tenint lloc, és una altra afirmació fal·laç. Així doncs, la insistència en la necessitat d’una reforma laboral només és producte de l’intent per part de la dreta política i la patronal d’aprofitar-se de la crisi –quina bella ocasió– per a abaratir salaris i liquidar alguns drets laborals que encara subsisteixen, amb l’objectiu de convertir tota la força de treball en una mercaderia tan d’un sol ús com les escombraries. Per això s’insisteix tant en els vells contractes indefinits, que per a la CEOE suposen una segmentació insuportable del mercat laboral.

Els treballadors no han creat aquesta crisi ni, per molts que siguin els seus sacrificis, poden aportar res a la seva solució. Per aquest motiu s’ha de ressaltar la contumacia de la dreta a defensar els seus interessos, enfront de la debilitat de l’esquerra a fer el propi, fins i tot quan els vents li bufen a favor. Aquesta diferent actitud sostinguda en el temps ha determinat una reculada contínua dels drets dels treballadors i ha creat una relació de forces entre les classes, tan desfavorables a aquests últims, que la dreta ja no conserva les formes i actua amb el major menyspreu i la major prepotència que cap imaginar. Aquest és potser el major desastre originat per la reculada de l’esquerra: que la dreta s’atreveix a tot i imposa la seva manera de pensar a l’opinió pública i en els debats socials. Així s’explica la proposta de la CEOE de crear un contracte per a joves barat, sense cotitzacions socials i sense cap dret, ni d’acomiadament ni d’atur. No fa al cas que anunciessin que retiraven aquesta proposta: la prova de força ja l’havien fet i el seu menyspreu als treballadors i els sindicats quedava demostrat.

El president de la CEOE, el modèlic empresari Díaz Ferrán, en un article de premsa posterior, modulava les formes però enduria les reivindicacions de la patronal. Proposava un nou contracte indefinit, amb indemnització per acomiadament, això sí, menor que l’actual, però com un objecte de decoració d’estúpida utilització ja que a continuació suggeria que “convindria trobar un contracte adequat per als joves”, “preservar-se l’ús racional del contracte temporal” i que s’havien de fomentar “mecanismes alternatius de flexibilitat com el temps parcial”. Imbuït del noble objectiu de disminuir l’atur, afegia que convindria millorar la flexibilitat interna en l’empresa, a través de la mobilitat funcional i geogràfica; disminuir les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social; fomentar les agències de col·locació privades amb ànim de lucre, anul·lar la intervenció dels jutges en els acomiadaments col·lectius, i altres coses per l’estil.

Com deia, el pitjor d’aquestes demandes és que arriben argumentades en unes claus tan sinistres que reflecteixen una inquietant degradació moral de la societat. Sense cap pudor defensen que qualsevol jove prefereix un treball, per rastreres que siguin les seves condicions, a no tenir ocupació. O acusen amb insídia als sindicats, per a paralitzar-los, de no preocupar-se més que dels treballadors amb ocupació, menyspreant les angoixes dels joves. Històricament això és fals i lògicament insostenible, doncs si els sindicats admetessin els contractes precaris dels joves estarien soscavant als treballadors ocupats, ja que la substitució d’uns per uns altres estaria cantada. Però no es tracta de dur raó sinó de guanyar en la lluita de classes.

Tant la forma com el fons de la qüestió de la reforma laboral condueïx a la necessitat imperiosa del rearmament ideològic de l’esquerra i a organitzar, per part dels sindicats, una ferma oposició contra les miserables propostes de la CEOE. Resposta que ha de combinar la resistència i el combat per un altre ordre social. És hora, com diuen els líders sindicals, de posar ja peu en paret. La crisi ve molt dura i la dreta va a per totes sense parar en mètodes.

Article extret del núm. 122 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/La-CEOE-a-por-todas.html

Llegir més »
Premsa

“Plantant cara al sistema, sembrant les llavors del canvi”

Aquest treball vol obrir una oportunitat per a conèixer quins han estat els moviments socials més importants que han existit i existeixen al Tarragonès: els seus ideals, les seves activitats, quin ha estat el seu desenvolupament, quines persones han participat, com s’han relacionat i quins han estat els problemes més habituals. No vol ser una descripció exhaustiva de totes les associacions i col·lectius que hi ha hagut a la nostra comarca. Molts moviments socials són de curta durada, apareixen en moments puntuals, aprofitant una conjuntura concreta, i quan el problema s’ha solucionat o no hi ha un relleu generacional, aquests desapareixen.

Llegir més »
Premsa

Xerrada-debat: “Crisi i onada de vagues a Grècia. Com ens enfrontem aquí a les retallades socials?”

Avui dimarts 27 d’Abril tindrà lloc una xerrada-debat amb l’eix central de les protestes a Grècia contra el pla d’just econòmic que prepara l’executiu helè per fer front al desfalc economic que ells mateixos van provocar, i que comporta una retallada massiva de drets socials i laborals.

Al Mati al porxo de la Facultat de Geografia i història de la UB (Montalegre 5) a Barcelona, a les12:30 h.

Llegir més »
Premsa

El “Sensefutur” capitalista

Diego Gonzáles Cadenas a Apeiron

Tots els caps dels diferents Estats de l’anomenat món ric semblen escarrassats en posar-lo data límit als “abusos del capitalisme”. Es clama per una major regulació financera, per un nou Breton Woods. Resulta curiós que després de 30 anys de neoliberalisme els líders que més partícips han estat de determinades polítiques econòmiques pretenguin posar-losfre.

Llegir més »
Acció Sindical

Méndez disposat a acceptar l’abaratament de l’acomiadament

El secretari general d’UGT, Cándido Méndez, ha afirmat que la proposta que ha fet el Govern en la taula de reforma laboral d’ampliar l’ús del contracte de foment de l’ocupació estable (la indemnització de la qual per acomiadament improcedent és de 33 dies per any treballat, enfront dels 45 dies dels indefinits ordinaris) podria servir perquè sindicats i patronal trobin “un punt d’enteniment”.

El Ministeri de Treball suspèn la reunió del diàleg social d’avui “per problemes d’agenda”.

Méndez, en declaracions a Antena 3, va subratllar que l’extensió del contracte de 33 dies, modalitat que va néixer en 1996 amb l’auspici de patronal i sindicats, podria contribuir que CCOO, UGT i CEOE trobessin “fórmules d’aproximació”, doncs no es tractaria d’un contracte de nova creació i amb això s’impulsaria l’ocupació estable amb tutela judicial. Encara que el líder d’UGT entén que en aquest tema podria haver possibilitats d’acord amb els empresaris, no ho veu tan clar pel que fa a la rebaixa de cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, a la qual segueix sense renunciar la CEOE.

Llegir més »
Cartell 1 de Maig a Girona
Acció Sindical

Actes del 1r de Maig anticapitalista a Girona

1 MAIG A GIRONA

TOMBEM EL CAPITALISME, ENFORTIM EL TREBALL SOLIDARI

ACTES:

– DIJOUS 29 D’ABRIL DE 2010

A LES 19:00H: A LA CASA DE LA CULTURA DE GIRONA (PL HOSPITAL). XERRADA: Una visió històrica del cooperativisme. A càrrec de l’entitat: “Ciutat Invisible”

Llegir més »
jpg_10-04-24_-_Capellades_020.jpg
Premsa

La Federació Comarcal de l’Anoia de la CGT inaugura el seu nou local a Igualada

El dissabte 24 d’abril es va inaugurar el nou local sindical de la Federació Comarcal de la CGT a L’Anoia, situat al carrer Clavells 11 d’Igualada, amb una important assistència d’afiliació dels Sindicats Locals i de representants del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.

Per a nosaltres és un fet Històric, ja que no podem oblidar als nostres avantpassats Anarquistes i Anarcosindicalistes igualadins i comarcals (tots ells Llibertaris) que a finals del segle XIX i principis del XX, van aconseguir, sense ajudes institucionals ni subvencions de cap tipus, tenir la seva casa Llibertària sense la sangria mensual d’un lloguer capitalista.

Llegir més »
Cartell 1r Maig Barcelona
Acció Sindical

Manifestació del 1r de Maig de la CGT a Barcelona

La manifestació convocada pels sindicats de Barcelona de la CGT és a les 11.30 h. del matí, amb concentració a les 11.00 hores en els locals de Via Laietana i amb el mateix recorregut de l’any passat (Via Laietana, Plaça Sant Jaume, Ferran, Rambles, Passeig Colom) per a acabar davant de la seu de Correos a la Plaça Antoni López. Una vegada finalitzades les intervencions previstes, s’ha organitzat com acte final un pica-pica en la seu del sindicat.

Llegir més »
Cartell 1 Maig Lleida
Acció Sindical

CGT convoca manifestació a Lleida el 1r de Maig

CGT convoca manifestació el dia 1 de maig a Lleida, convidant als grups, associacions i moviments anticapitalistes a que ens acompanyin.

Manifestació a les 12:00 a la Plaça del Treball. Final a la Plaça de Sant Joan.

CGT Lleida

Llegir més »
cartell manifestació
Acció Sindical

Actes del 1r de Maig 2010 a Tarragona: debat i manifestació

1r de Maig alternatiu a Tarragona

– Divendres 30 d’abril / 7 del vespre / Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV de Tarragona

Taula Rodona :”Què vol dir Repartir el Treball i la Riquesa?” des de la visió sindical, política, feminista, social…
Acte emmarcat en la convocatòria del 1r de Maig.

Llegir més »
Premsa

El setmanari Directa celebra quatre anys al carrer amb un concert

At Versaris i Asstrio i In*Digna, banda sonora del quart aniversari de la DIRECTA.

El setmanari celebra quatre anys al carrer amb un concert protagonitzat pel hip-hop i els ritmes rebels. El concert clausura la segona edició del cicle Expressió Directa al centre cultural La Farinera del Clot.

Quatre anys posant la DIRECTA

AT VERSARIS i ASSTRIO + IN*DIGNA

Divendres 30 d’abril, 22h

Centre Cultural La Farinera del Clot, Gran Via de les Corts Catalanes 837, Barcelona

El centre cultural la Farinera del Clot acull el proper divendres 30 d’abril un concert per celebrar el quart aniversari del setmanari DIRECTA. El recital estarà protagonitzat pel hip-hop i els ritmes rebels i comptarà amb l’actuació dels grups At Versaris i Asstrio, que presentaran el seu espectacle conjunt de fusió de rap i jazz-rock, ‘Per principis elegants’, i del grup de hip-hop orgànic In*Digna. El recital és el darrer concert del segon cicle de músiques crítiques EXPRESSIÓ DIRECTA, que organitza el propi setmanari conjuntament amb la Farinera del Clot. La nit acabarà amb una sessió rumbera i festiva a càrrec de PD El Capità, tot un clàssic dels aniversarisde la DIRECTA.

Llegir més »
Acció Sindical

El Metro de Barcelona ha estat demandat per l’acomiadament nul d’una treballadora diabètica

A una treballadora del Metro de Barcelona, diabètica i que va haver de ser operada urgentment d’un abscés en una cama, la Direcció de l’empresa l’ha acomiadat, al·legant l’empresa “transgressió de la bona fe contractual”. Per a la CGT es tracta d’una mala excusa com qualsevol altra que hagués utilitzat.

Per a CGT el succeït ha estat una revenja contra el pare de la treballadora acomiadada, per uns fets que van succeir temps enrere i com mètode de fer desaparèixer una categoria laboral, els GOL (Grup Operatiu Logístic), encarregats de les màquines expenedores i als quals l’empresa han de reubicar segons conveni col·lectiu.

Metro de Barcelona va ser obligat judicialment, ha fer fixos de plantilla a uns 12 treballadors que s’encarregaven de la recaptació de les màquines d’expedició de bitllets pertanyents a una subcontrata de nom “Umano SL”, segons sentència dictada pel jutjat social nº 22 de Barcelona, en data 5 de desembre de 2008, en procediment seguit d’ofici a instància de la Inspecció de Treball, “per cessió il·legal de treballadors”.

Una de les persones que la sentència dictaminava que havien de fer fixa de plantilla era l’actualment acomiadada, coincidint a més que el representant de l’empresa “Umano SL”, és el seu pare. Per això des de CGT diem que el Metro està actuant de forma revanxista amb la treballadora, al no poder fer-lo contra el pare. La treballadora acomiadada és diabètica i l’empresa té coneixement de la seva malaltia, ja que està treballant des de març del 2005, comptant el temps en l’empresa subcontractada “Umano SL”, i havent passat diverses revisions mèdiques.

El dia 20 de Gener del 2010 l’operen d’urgències, de l’abscés en la cama, comunicant-li que la data d’alta seria el 4 de febrer, marcant-li els metges unes pautes per a la seva recuperació, amb una prescripció medica molt clara, ha de romandre immòbil els primers sis dies després de l’operació i a partir d’aquesta data ha de començar a moure’s

Llegir més »
Premsa

Els desnonaments afectaran 350.000 famílies a finals de 2010

Els bancs s’enriqueixen amb un frau hipotecari que enfonsa 350.000 famílies

La banca recupera els pisos a preu de saldo i continua exigint el deute pendent a les hipotecades

David Fernàndez – Setmanari Directa

Van guanyar sota la bombolla financera. No han perdut pas res durant la crisi. Sense deixar de perdre, van rebre ajuts públics de 150.000 milions d’euros del govern de Rodríguez Zapatero. I a més, en plena
crisi, continuen guanyant impunement i extorquint fins al final les famílies
ofegades per la hipoteca. En aquest darrer cas, guanyen doblement: perquè es fan amb l’habitatge embargat –que passa a la seva propietat– i perquè recuperen el deute pendent, que es continua
cobrant a les famílies endeutades o bé als avaladors –que en l’actual drama social del desnonament, sovint afecta pares, mares o amistats.

Llegir més »
Acció Sindical

De l’1 al 16 de Maig: Marxes a Madrid contra la crisi

Amb el 1r de Maig com inici de la campanya, la CGT es posa en marxa contra la crisi de l’1 al 16 de maig, amb accions, concentracions i manifestacions al llarg de les rutes de les marxes, per a confluir a Madrid el diumenge 16 de Maig.

Després de l’acte de trobada de les marxes, ens unirem a la gran manifestació unitària que es portarà a terme a Madrid en contra de la nefasta presidència europea espanyola, les polítiques econòmiques i socials de la Unió Europea, i els objectius de la cimera UE-Con Sud Llatinoamericà que es realitzarà en aquestes dates a Madrid. Del 14 al 18 de Maig a Madrid, un ampli llistat de col·lectius i organitzacions portaran a terme un seguit d’activitats i mobilitzacions, amb motiu de la reunió de Presidentsde la Unió Europea.

Llegir més »
Premsa

Crida cap a un Manifest Anarquista per a Palestina

Les idees i les polítiques anarquistes han guanyat un espai en el Orient Mitjà, però encara estem completament absorbits en la promoció d’aquestes idees i polítiques mentre que la lluita social avança a tot arreu.

Aquestes idees són la creació de les masses oprimides com el nucli del programa revolucionari de la seva lluita. Això significa que estem davant d’una necessitat urgent de formular una anàlisi i una crítica ANARQUISTA de la conjuntura actual i de les relacions de producció així com de poder prevalents en les nostres societats, per assegurar que aquestes idees i polítiques siguin convertides en el que suposadament han de ser: un programa revolucionari de canvi social cap a una societat lliure i autogestionada.

Llegir més »
Premsa

Garzón un heroi antifeixista?

Són molts els amics llatinoamericans que, compromesos amb la causa de la memòria de les víctimes de les dictadures en els seus països, mostren la seva estranyesa pels avatars que ha acabat per assumir el cas Garzón. No falten entre aquests amics, per afegiment, els quals se sorprenen davant els recels que molts -més dels quals pogués semblar- hem mostrat a l’hora de donar suport al jutge que tanta tinta ha fet córrer en les últimes setmanes.

Llegir més »
Premsa

Deteriorament salarial i distribució de la renda

La redistribució de la riquesa ha de ser el primer punt d’un intent seriós de canvi del model productiu.

L’esclat de la crisi ha desencadenat un debat públic sobre la necessitat d’un canvi de model productiu en l’economia espanyola. Tant el Govern –a través del projecte de Llei d’Economia Sostenible– com la patronal i les grans centrals sindicals han fet públiques les seves posicions referent a això. No obstant això, hi ha un element que segueix sense estar en el centre del debat: la necessitat que el canvi en el model productiu s’ancori a un nou patró de distribució de la renda i la riquesa.

Durant els últims 15 anys, el Producte Interior Brut (PIB) espanyol ha crescut més d’un 60%. No obstant això, els beneficis d’aquest creixement han estat repartits de forma summament desigual. Mentre que les rendes del capital experimentaven un creixement extraordinari durant aquests anys, les rendes de les llars assalariades han romàs pràcticament estancades.

Segons dades del Baròmetre Social d’Espanya, entre 1994 i 2007 els beneficis empresarials van experimentar un creixement (en termes reals, una vegada descomptada la inflació) de gairebé el 50%. El valor de les accions i altres actius financers va augmentar un 129%, i el patrimoni immobiliari es va revaloritzar un 175% aproximadament. Durant aquest període el salari mig tot just va créixer un 1,9%, la pensió mitjana un 16,3% i la prestació mitjana per atur es va reduir un 16,7%.

Major desigualtat

Com a conseqüència de tot això, el pes que els salaris tenen en la renda nacional no ha fet sinó disminuir durant l’última dècada, passant del 48,9% en 1995 al 47,6% en 2007. Paral·lelament, la ràtio entre el patrimoni mig del 25% de llars més riques i del 25% de llars més pobres va passar de 33,4 en 2002 a 41,0 en 2005. Aquest augment reflecteix l’increment de la desigualtat entre assalariats i llars les rendes de les quals provenen en major mesura d’actius financers i immobiliaris.

Com entendre llavors que, en aquest context de regressió social, el consum privat hagi actuat com un dels motors del creixement? Degut al fet que el sosteniment dels elevats ritmes de consum s’ha assentat en un fort nivell d’endeutament, així com en una sostinguda reducció de l’estalvi mig per llar. Però també el deute de les llars amaga realitats molt diverses: mentre que per al 40% de llars de menors ingressos la càrrega anual d’aquest deute com percentatge de la seva renda és superior al 30%, per al 20% de llars més riques tot just és del 10%. És a dir, que la classe treballadora ha experimentat l’endeutament i el desestalvi com una imposició –fruit de la regressió salarial– per a sostenir el seu nivell de consum (en particular, l’accés a l’habitatge).

A més, l’enorme creació d’ocupacions entre 1996 i 2008 (amb més de 500.000 ocupacions netes a l’any) no ha frenat aquest vendaval de redistribució regressiva. La causa ha estat la contínua pèrdua de drets laborals i la forta extensió de la precarietat. La massiva proliferació dels contractes temporals, així com la forta rotació en el lloc de treball, el progressiu abaratiment de l’acomiadament i, en definitiva, la desreglamentació del mercat laboral, han comportat creixents dificultats de reivindicació i negociació sindical i, amb això, un generalitzat deteriorament salarial.

L’arribada de la crisi ha evidenciat el fracàs econòmic i social d’aquest model productiu i distributiu. Però això no ha impedit que els seus efectes copegessin amb molta major intensitat a les llars assalariades que a les rendes del capital: s’ha imposat la congelació salarial i s’han perdut 1,4 milions de llocs de treball entre 2008-2009; mentrestant, la borsa espanyola s’ha revaloritzat un 75% entre març i desembre de 2009. Aquest procés de privatització dels beneficis i socialització de les pèrdues no reverteix –al contrari, intensifica– el patró de distribució de la riquesa d’aquests últims anys.

Un veritable canvi de model productiu exigiria un nou patró de distribució de la renda i la riquesa, que introduís un gir de 180 graus en la tendència de regressió social d’aquestes últimes dècades. La resta són mers brindis al sol que no es traduiran en una millora substancial de les condicions de vida de la majoria social.

Nacho Álvarez, investigador del Departament d’Economia Aplicada de la UCM

Article extret del núm. 119 de la revista Diagonal.

Llegir més »
jpg_10-04-17_Pilum_CGT_007.jpg
Premsa

El Sindicat de la Muntanya Pilum – CGT anomena Secretariat Permanent

L’Assemblea del recentment constituït Sindicat de la Muntanya Pilum – CGT, ha anomenat el Secretariat Permanent que tindrà la responsabilitat de coordinar l’activitat i representar-lo davant la societat.

L’Assemblea s’ha celebrat a Sort el 17 d’abril amb l’assistència del Secretari General de la CGT de Catalunya Bruno Valtueña i el Secretari d’Organització de la Federació Intercomarcal de Lleida Paco Núñez.

El Secretari General ha felicitat als joves afiliats assistents per la iniciativa de tirar endavant aquest projecte que tindrà el recolzament de la estructura de la CGT. Després de un enriquidor debat, s’ha continuat al nou local del Sindicat d’una forma més relaxada amb un intercanvi d’experiències i plansde futur.

Llegir més »