L’antiga empresa pública de l’aigua arriba a 121 municipis, amb més de 4,9 milions d’habitants, i es va vendre a Acciona per 1.000 milions d’euros
Municipalisme i ruptura.
Xerrada a Vic el 17 d’abril i presentació del llibre “L’aposta municipalista”, escrit per Observatorio Metropolitano de Madrid, Xavier Díez i Col·lectiu Víric, amb la participació d’un dels autors.
A les 20h a l’Ateneu Popular La Buixarda (antic Casal Manuel Viusà), c/Sant Antoni M. Claret 3-5, Vic.
El divendres 17 d’abril a les 20h, l’escriptor i historiador Ferran Aisa presentarà al Casal Popular El Rostoll de Tàrrega (Pl. Àlbers 10) el seu llibre “CNT. La força obrera de Catalunya”.
Tot seguit es durà a terme la presentació de “El joc dels maquis”, un joc de taula que presentarà i explicarà el seu autor Tadeo Calomarde.
S’ha convocat una setmana de mobilitzacions a nivell estatal contra la sentència del Tribunal Suprem que condemna a tres anys de presó vuit de les persones encausades per la protesta Aturem el Parlament de 2011. Entre dissabte 11 d’abril i diumenge 19, diversos col·lectius d’arreu de l’Estat espanyol han organitzat accions en solidaritat amb les persones condemnades.
Pel dimecres 15 d’abril s’han convocat concentracions solidàries a diverses ciutats de Catalunya i Talls de Tràfic descentralitzats a diversos llocs de Barcelona a les 20h. (veure cartell adjunt). CGT Barcelona convoca als seus afiliats i afiliades a les 19.30h al local de Via Laietana 18, 9è, per tal de participar en l’acció. Aquest dia també hi haurà el repartiment del suplement de la Directa editat sobre el cas.
Davant el conflicte de les subcontrates de telefonia a nivell estatal la FESIM-CGT, volem manifestar a l’opinió pública el següent:
1. Que als mitjans de comunicació no els ha quedat més remei que parlar, a la seva manera, de les condicions precàries i infames de subcontractació que pateixen els treballadors/es afectats/des, davant la decisió de milers d’ells de dir prou, per mitjà d’una vaga indefinida.
2. Que tot aquest conflicte neix, en primer lloc, pel lliurament del govern Aznar al seu amic Alierta, per a reconvertir l’injuriat monopoli estatal de les comunicacions en una presumpta panacea de llibertat en les comunicacions. El que des d’organitzacions com la CGT vam denunciar llavors, s’està comprovant ara. Sofrim un monopoli privat de personatges que, mentre augmenten els seus ingressos coneguts, d’un a set milions d’euros anuals, converteixen un treball tècnic i d’assistència als consumidors, en un esclavatge de desenes de milers de persones i en un servei al client deplorable i només encaminat al seu negoci.
Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, 1883-Mèxic D.F., 1958), va ser un veritable rodamón anarquista sense fronteres. Estudià magisteri a Girona i, abans d’exercir de mestre, treballà a la indústria del suro. Des de les idees republicanes federals va evolucionar ràpidament cap a l’anarquisme després de llegir els principals pensadors Proudhon, Kropotkin, Bakunin, Godwin…
Per la seva implicació amb la lluita de la causa obrera fou detingut per primera vegada l’any 1902, al llarg de la seva vida seria empresonat altres trenta-sis vegades equivalents a deu anys de captiveri.
Eusebi Carbó el 1903 era mestre a l’Escola Moderna de la Bisbal, que dirigia Joaquim Garriga Pons, allà es va unir amb la filla del mestre, Lluïsa, amb qui va tenir un fill, Proudhon, que destacaria com escriptor llibertari.
Eusebi Carbó el 1905 fa amistat amb el poeta i dramaturg Felip Cortiella i freqüenta el Grup Avenir de Barcelona participant en les vetllades teatrals.
El 1908 coneix per primera vegada l’exili a França. Dons anys més tard s’instal·la a Barcelona i participa a la fundació de la CNT. Carbó es relaciona amb la flor i nata de l’anarcosindicalisme ibèric: Salvador Seguí, Josep Negre, Manuel Buenacasa, Eleuterio Quintanilla, Hermós Plaja, Josep Viadiu, Àngel Pestaña, Higinio Noja, Llibertat Ródenas, Antonia Maymon, Francisco Arín, Tomás Cano Ruiz, Josep Canela, Joan Peiró…
El desembre de 1910 s’escapa a França amb Margarita Gironella i, posteriorment, a Itàlia on entra en contacte amb els anarquistes Luigi Fabri, Armando Borghi i Camilo Berneri. La parella retorna a Espanya, concretament a Elda on Eusebi Carbó fa de mestre d’una escola racionalista i participa en nombrosos mítings confederals per Llevant. Quan el govern civil tanca l’escola racionalista es trasllada una breu temporada a Madrid.
El 1915 novament el trobem a Catalunya dirigint la publicació Reivindicación de Sabadell, on defensa la revolució mexicana. Eusebi Carbó i Francesc Miranda viatgen al Ferrol, en representació de Solidaridad Obrera i del Comitè Regional de Catalunya, respectivament per assistir al Congrés contra la Guerra organitzat pels grups anarquistes ibèrics i amb companys gallecs cenetistes fa una gira de propaganda per Galícia. Aquell mateix any exerceix de mestre a l’escola laica Institución Libre de Enseñanza de Valladolid, on fa bona amistat amb Valerio Orobón Fernández. El 1916 amb Mauro Bajatierra assisteix com observador al Congrés de la UGT.
Eusebi Carbó retorna a València, forma part del grup d’afinitat anarquista “Los Iguales” i escriu a Tierra y Libertad, Cultura y Acción i La Voz del Campesino. El 1918 representa l’Organització Confederal a la Conferència Internacional del Treball a Ginebra i assisteix com delegat a la Federació d’Agricultors Nacionals a València. Aquell mateix any participa en el Congrés Anarquista de Barcelona en representació dels grups de Llevant.
El 1919 dirigeix Solidaridad Obrera a València i assisteix en representació de la CRT de Llevant al II Congrés de la CNT al Teatre de la Comedia de Madrid. Durant els dies del Congrés escriu la seva opinió al periòdic Nueva España.
Carbó va ser un dels signants del manifest sobre la finalitat de la CNT, el comunisme llibertari, i alhora defensà la integració de l’Organització en la Internacional Comunista, essent nomenat delegat amb Àngel Pestaña i Salvador Quemades per anar Moscou, però finalment l’únic que va poder arribar-hi fou el lleonès Pestaña. Eusebi Carbó, posteriorment, va denunciar la dictadura del proletariat i va defensar la tendència anarquista per a la CNT.
El 1922 dirigeix Cultura y Acción a Saragossa. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a Perpinyà on va treballar de taxista. En aquesta època manté una gran amistat amb Peiró, coneix Malatesta i es retroba amb els anarquistes italians Borghi i Fabbri i l’alemany Rudolf Rocker.
L’any 1930 va ser un dels signants del Manifest d’Intel·ligència Republicana i va fer de redactor de Guerra Social. El 1931 entra a la redacció de Solidaridad Obrera que dirigia Joan Peiró. El 1931 assisteix al Tercer Congrés de la CNT, celebrat a Madrid, on és elegit per assistir al Congrés de l’AIT. Novament a València torna a dirigir la Solidaridad Obrera d’aquesta ciutat.
El 1933 Carbó és elegit per formar part del Secretariat de l’AIT amb l’anarquista nord-americà Alexander Shapiro. Des de posicions anarcosindicalistes s’oposa a la supremacia de la FAI dins de la CNT. El 1934 es va entrevistar amb Lluís Companys en nom de la CNT i fou un dels encarregats d’organitzar la rebuda dels infants dels vaguistes de Saragossa. Aquell mateix anys retorna a la redacció de la Soli barcelonina, alhora dirigida per Felipe Alaiz.
Durant el temps de guerra i de revolució va ocupar diversos càrrecs polítics en representació de la CNT com ara vocal del Consell d’Economia i delegat del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Des del Comissariat, que dirigia Jaume Miravitlles, fou enviat a Nova York, per ordre expressa de Companys i Tarradellas, a contactar amb els immigrants italians d’ideologia anarquista amb la fi de recaptar fons econòmics per ajudar a sostenir els refugiats de la República a Catalunya.. A Nova York es reunirà amb els immigrants anarquistes del Circolo Volontà, Cultura Proletaria i L’Adunatta dei Refractari. Al seu retorn d’Amèrica tindrà un càrrec al Ministeri d’Instrucció de la República, aleshores en mans de la CNT, i col·labora en el periòdic confederal Catalunya.
Eusebi Carbó és un dels animadors, amb els seus companys italians Fosca Corsinovi, Enrico Zamboni i Armad Shoffer (Armando Rordiguez), de la Colònia Infantil L’Adunata dei Refractari inaugurada el 7 de novembre de 1938 a Pins del Vallès (Sant Cugat) amb l’ajuda econòmica dels anarquistes italians residents als Estats Units.
Convoquem aquest dimecres, 15 d’abril, una concentració a les 20h a la Plaça del Vi a Girona, per donar suport a les nostres companyes condemnades a 3 anys de presó per participar a una protesta col·lectiva contra les retallades que s’aprovaven el 15 de juny de 2011 al Parlament de Catalunya.
Així responem a la crida de la campanya #3anysXprotestar que convoca, el 15 d’abril, concentracions arreu del territori. Demanem a totes les persones i col·lectius solidaris, a fer un front comú i a expressar un REBUIG rotund a la sentència que condemna les nostres companyes a la presó.
Un miler de migrants reclamen a Barcelona papers sense contracte de treball
Seguint aquesta iniciativa, més de 2000 persones ja han presentat sol·licituds de residència en una quinzena de localitats catalanes.
Un miler de persones migrants es van manifestar dissabte 10 d’abril a la tarda a Barcelona per reclamar que s’elimini el requisit del contracte de treball per regularitzar la seva situació. La marxa, convocada per la campanya Papers Sense Contracte, va reunir persones provinents de diverses poblacions del territori català on col·lectius de migrants s’estan organitzant entorn aquesta reivindicació. Un d’ells és Gamal A., un jove senegalès de l’associació Papers per a Tothom de Granollers, que després de vuit anys en situació irregular ha arribat a una dura conclusió: “Si una persona no té papers aquí no val res”.
Divendres 17 d’abril, a les 18,30 h, tindrà lloc la presentació dels llibres ‘El curt estiu de l’anarquia’ de Hans Magnus Enzensberger i ‘Durruti en el laberinto’ de Miquel Amorós. Informació sobre els llibres a http://www.viruseditorial.net/
La presentació es farà al local de la CGT de Tarragona, plaça Imperial Tàrraco, 1, Edif. 2, 3r planta. Hi participarà Miquel Amorós, http://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Amor%C3%B3s
Després, a les 21,30, hi haurà una Tertúlia-sopar vegetarià al local de l’Ateneu Llibertari Alomà, C/ Misser Sitges 9, Part Alta (Tarragona)
http://ateneutgn.ourproject.org/
Cartell en document adjunt.
Avui 9 d’abril a les 9.45h el sindicat CGT ha convocat una concentració davant del Departament d’empresa i ocupació de Tarragona per exigir la readmissió immediata del Delegat sindical, Arturo Fernández Ferro, i dels seus companys, gairebé 300 persones acomiadades durant les últimes setmanes per l’empresa GRUPO NAVEC SERVICIOS INDUSTRIALES S.L. A la mateixa han assistit delegats, afiliats i membresdel Secretariat Permanent de la Federació Intercomarcal de CGT Tarragona.
Espionatge polític a la UAB
El Servei de Seguretat i Vigilància de la Universitat Autònoma de Barcelona va fer seguiments i va elaborar informes d’una visita al campus del diputat David Fernàndez, d’una roda de premsa de CGT, SEPC i CAF, i d’una xerrada de l’editor Simón Vázquez .
El Servei de Seguretat i Vigilància de la Universitat Autònoma de Barcelona va elaborar entre els mesos de maig de 2012 i maig de 2013 innumerables informes en relació a les protestes d’estudiants, professorat i personal administratiu contra les polítiques de l’Equip de Govern del campus universitari de Bellaterra. Alguns d’aquests documents, anomenats «Annex a l’informe diari» i encapçalats per la frase «Descripció de la incidència», recollien el contingut de pintades o desperfectes a caixers automàtics, a màquines validadores de bitllets de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat, així com d’altres conseqüències derivades de les manifestacions i concentracions que se celebraven per aquelles dates, quasi a diari, dins el recinte de la UAB.
Crida l’atenció, però, el contingut d’alguns d’aquests informes, que res té a veure amb danys o fets punibles, i que descriuen activitats polítiques, sindicals i de lluita estudiantil. L’Equip de Govern de la UAB, personat com acusació particular a la causa i representat per l’advocat Cristobal Martell, va entregar aquesta extensa documentació a la Fiscal en Cap de Sabadell, NeusPujal.
CGT, STC, CSI-F i CIG convoquen aturades el 8 d’abril a Atento a nivell estatal
Tal com informen els sindicats convocants, el 8 d’abril tindrà lloc una nova aturada d’una hora en cada torn per a tots els serveis d’Atento a nivell estatal i a Extel Coruña.
La Confederació General del Treball, expressa el seu rebuig que la nova Direcció amenaci indiscriminadament, obligui a mentir al client buscant només la venda, sancioni sense motiu, acomiadi arbitràriament, humiliï, robi els incentius amb sistemes que no volen explicar, imposi les vacances, gravi i auditi tota la jornada amb l’única finalitat de sancionar, mogui departaments sense tot just formació i a dit, canviï els descansos sense tenir en compte l’opinió dels i les afectades, canviï discrecionalment els descansos, faci contractes precaris, pressioni sense descans, controli les pauses fins a per a anar al bany i canviï els horaris al seu antull.
Comunicat:
És ara i juntes
El pròxim 8 d’abril hem convocat una nova aturadaa d’una hora en cada torn per a tots els serveis d’Atento a nivell estatal. És molt important que tots i totes les que treballem a Atento siguem part d’aquesta lluita doncs d’ella depèn la millora real de les nostres condicions de treball al frenar els plans de l’empresa.
Hem de tenir clar que treballem per a una empresa que és subcontrata de grans multinacionals amb beneficis astronòmics, com Movistar, Santander, ADIF, Repsol, Administració Pública, etc.
Aquest sector es va crear per a obtenir beneficis immorals a costa de reduir més i més els nostres salaris pel que fa als de les empreses matrius i empitjorant cada vegada més les nostres condicions laborals. Sense importar les repercussions negatives sobre les nostres vides: estrès, pressions, no conciliació, sancions i acomiadaments.
Les teleoperadores no som l’únic sector subcontractat, els tècnics de Movistar per desgràcia estan sofrint unes condicions encara pitjors de treball (més hores-menys sou, falsos autònoms, ús del cotxe propi per a treballar…) per això des de fa uns dies han començat una vaga indefinida a nivell estatal.
Com veiem formem part del mateix, pel que hem de pensar en global i actuar en les nostres empreses abans que sigui tard. No es tracta només de parar una hora. Aquesta hora que parem representa les nostres ganes de tenir un treball digne, millor pagat i amb formació. L’hi diem a l’empresa amb aquest important gest, plantant-nos i dient PROU. Hem de parar 10,100,1000…Totes les treballadores i així canviarem les coses.
El dia 8 PAREM, de 00:00 a 1:00hs, de 12:00 a 13:00hs i de 19:00 a 20:00hs.
LES NOSTRES VIDES VALEN MÉS QUE ELS SEUS BENEFICIS!!
CGT, STC, CIG, CSIF
CGT TELEFONICA CONVOCA A LA VAGA INDEFINIDA ESTATAL DES DEL 14 D’ABRIL
Des del passat 28 d’abril, després de diverses assemblees de treballadors/es les contractes de Movistar estan en vaga indefinida. Això s’ha estès per més províncies i han decidit continuar i a partir del 7 d’abril a nivell estatal.
Es crea el Comitè de Suport als i les treballadores d’Unísono de Sants (Barcelona)
Unísono és una multinacional del telemàrqueting, amb seu a Catalunya al carrer Tarragona 161, i es dedica a realitzar campanyes telefòniques per encàrrec de grans empreses, com Vodafones o Sanitas.
Un grup de militants de la CGT hem estat el matí de dilluns 30 de març repartint octavetes informatives als clients del Bar-Restaurant Les Ànimes i l’Estació de Servei Entreauto situades al polígon Mas de les Ànimes de Reus (a la rotonda d’entrada a Reus venint de Falset per la carretera vella), degut a l’assetjament que està patint un afiliat del sindicat amb la finalitat de “cremar-lo” i que abandoni voluntàriament la feina i, a més, no li paguen els salaris com a revenja per haver denunciat diversos incompliments de la normativa laboral per part de l’empresa. A partir d’aquí seguirem convocant altres accions en suport del nostre company com a complement a la via jurídica que ja està en marxa, al temps que fem una crida al boicot a aquests establiments mentre no es solucioni el conflicte.
El 2014 ens van deixar tres dones llibertàries nonagenàries que van viure in situ la revolució de 1936 i la força de l’anarquisme a la península Ibèrica del primer terç del segle XX. Pérez, Fontanillas i Liaño representen la conjunció entre la lluita popular i la reflexió cultural. Les tres no en van tenir prou amb el fervor revolucionari i les dures condicions de les seves vides, i van condicionar la resistència a una sòlida formació intel·lectual i moral.
CGT DENUNCIA L’ERO ENCOBERT A GRUPO NAVEC, L’EMPRESA MÉS GRAN DEL METALL A TARRAGONA, QUE ACOMIADA A 300 TREBALLADORS
Avui 31 de març ha tingut lloc en el local de la CGT a Tarragona una roda de premsa per informar sobre l’ACOMIADAMENT COL·LECTIU de 300 persones, un ERO ENCOBERT, dins de la Divisió de Muntatge del GRUPO NAVEC, amb domicili social a la Pobla de Mafumet, que CGT ja ha denunciat davant la Inspecció de Treball (més informació a http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11008).
En la mateixa han participat ARTURO FERNÁNDEZ FERRO, delegat sindical de CGT a l’empresa i un dels acomiadats; LUIS ORELLANA, president del Comitè d’empresa d’EMMSA pel sindicat CGT, i BETO MATANZA, representant del Sindicat d’estudiants.
Molts companys i companyes s’han llevat avui amb el so dels ariets esbotzant portes, amb els crits i cops dels antidisturbis i el so metàlic de les manilles apretades contra els canells, mentre reben l’habitual dosi d’insults. El seu destí són els soterranis dels jutjats hereus del Tribunal d’Ordre Públic del franquisme, l’Audiència Nacional.
CGT va aconseguir el dijous 26 de març de 2015 representació per primera vegada a MST Healthcare, empresa del sector de telemarketing de Barcelona.
En aquestes eleccions sindicals CGT va ser l’única candidatura per a triar el seu delegat de personal, obtenint el representant electe i el suplent previst.
Donem l’enhorabona als treballadors i treballadores per aquest resultat, que sens dubte beneficiarà a tota la plantilla que tindrà una nova eina per a solucionar els seus possibles conflictes laborals.
GINEBRA (27 de març de 2015) – Un grup d’experts en drets humans de les Nacions Unides han alertat avui que l’Estat espanyol està obligat a extradir als responsables de violacions greus dels drets humans, mentre no es prenguin mesures per garantir l’accés a la justícia i el dret a la veritat de les víctimes davant les instàncies legals espanyoles.
La gestió privada de l’aigua afecta a prop del 82,8% de la població catalana; el 74,3% monopoli en mans d’AGBAR.
La gestió privada és, de mitjana, un 25% més cara i es concentra en les zones urbanes, on el negoci està garantit. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona la diferència és del 91%.
Catalunya és la regió líder mundial en gestió privada de l’aigua. La presència d’empreses que gestionen aquest servei suposa que a dia d’avui el 82,8% de la població estigui abastida per algun tipus de gestió privada, ja sigui amb concessió a un operador privat o a través d’una empresa mixta.
SOBRE ELS DINERS MANLLEVATS PER DECRET I “PEIXET” QUE ENS DONARAN
El 3 de març la Gerència reuneix comitè d’Empresa per comunicar que està previst un augment de les tarifes de CATSALUT xifrada en un 3,6%. Que aquest augment pensen destinar-ho a les retallades efectuades als treballadors durant 5 anys. Que aquesta decisió que ha de ser aprovada pel consell d’administració i que el comitè seria de nou convocat per “negociar” aquesta devolució.
Al Catalunya 170, de març de 2015, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:
– Editorial:
Fora les religions dels centres educatius. Cap adoctrinament!
– Tema del mes:
Balanç de quatre anys de retallades i desenvolupament de la LEC, sota l’ombra de la LOMCE
– Treball-economia:
Es prepara un nou atac contra els salaris
Declaració anarcosindicalista sobre serveis públics, municipalització i funció pública
Denúncia Penal de la UAB contra el Secretari General de la CGT de Catalunya
La recuperació de la que parla Rajoy és pels rics, els banquers i les grans corporacions
La Diputació de Barcelona reparteix milers d’euros en subvencions a partits, dietes i càrrecs de confiança
Notícies sindicals
– La Tramuntana
Entrevista central: Tomás Ibáñez, provocador i constructor de l’utopia: “Més que “neoanarquista” el qualificatiu que prefereixo és el d’”anarquista crític””
– Sense fronteres:
Transnacionals que utilitzen Espanya com un paradís fiscal
– Social:
Repressió, vagues i dret penal de l’enemic
Reforma del Codi Penal: A cop de llei, liquiden els pocs drets que ens queden
CGT rebutja la nova Reforma de la Llei de l’avortament
Per la prohibició de les pistoles elèctriques “Taser”
Èxit de l’acte del 6 de febrer a Cotxeres de Sants
Manifest Internacional contra la impunitat dels crims del Franquisme
– Dinamita de cervell:
Entrevista a Franco Berardi (Bifo): “Una revolta col·lectiva és primer de tot un fenomen físic, afectiu, eròtic”
Anarquistes a la Nova Catalunya: Terres Verges, d’Enric Larreula
El costat fosc del liberalisme
Moviment popular i expectatives electorals
Eusebi Carbó, anarquista sense fronteres
Responent als al·ludits
L’experiència pedagògica llibertària s’obre camí a Osona
La llum llibertària
Literatura i dinamita
Recepta de cuina
Llibres: Lucía Sánchez Saornil / Tras las barricadas de Barcelona / Matar al Chino
Revistes
Article d’opinió d’Artur Sardà
– Entrevista contraportada:
Procés Embat, per la construcció de l’anarquisme social i organitzat: “Hem de passar de l’època dels col·lectius a la de les organitzacions”
Podeu veure i descarregar el Catalunya 170 a:
http://www.revistacatalunya.cat/
http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2015/03/pdf170.pdf
Revista Catalunya nº 170. Març 2015 from CGT Catalunya
Més informació:
El passat 18 de març es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem en què anul·la l´absolució de 8 encausades per l’acció “Aturem el Parlament” i les condemnen a 3 anys de presó.
Aquesta sentència resol un recurs interposat per la Generalitat de Catalunya amb el vot favorable de CiU, PP. i PSC. i amb l’abstenció d´ ERC. juntament amb el sindicat ultra Manos Limpias, demostra que encara que vagin de diferents, tots els partits majoritaris són iguals i només miren pels seus interessos, d’altra banda, la manca de democràcia de l’estat espanyol i la mentida de la separació de poders de la qual tant presumeix la constitució i els seus defensors.
Al maig de 2014 va sortir als carrers el llibre ‘Subversión feminista de la economia. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida’ (Traficantes de Sueños) escrit per Amaia Pérez Orozco, doctora en economia i activista en moviments socials i feministes.
Aquest llibre pot interessar a qui participant en lluites socials no les volem circumscriure a la mirada “productivista”, això és, al conflicte capital-treball, ja que entenem el conjunt de l’activisme antagonista no com un agregat de lluites al conflicte esmentat. Anar més enllà és apostar per visibilizar i construir el conflicte capital-vida. La concepció tradicional de les lluites anticapitalistes va invisibilitzar, i en bona mesura segueix menyspreant, les mirades feministes i la crítica ecologista. D’alguns d’aquests assumptes que apareixen en el seu llibre anem a conversar amb Amaia.
– Ens dius que vivim un procés de fort augment de la desigualtat i que aquest no és “net”. Quins segments socials són els quals sofrixen aquest procés disímil d’exclusió i precarietat?
