CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Coordinació del Catalunya

Contra la reforma laboral, vaga general!

Davant dels nostres ulls, sense cap dissimulació i tampoc sense pudor, els amos fa dies que s’han tret la careta i fan el que sempre han fet, però ara sense cap mena d’impediment ni de consideració. Tenen la gran excusa de la crisi que els justifica en totes les seves decisions antisocials i antipersona. El Govern aprova la primera reforma laboral en trenta anys que no és criticada per la Patronal i l’endemà mateix, aquesta, per boca del seu president Joan Rosell, demana ja la negació del dret de vaga. Passa un dia i el Govern contesta: hi haurà canvis en les lleis que regulen el dret de vaga. I tingueu clar que no seran positius per a nosaltres…

Fa massa que dura aquesta situació de sorprendre’ns cada dia que llegim el diari o escoltem la ràdio per lleis, mesures i pèrdua de drets. I sempre som els mateixos que hi perdem. Precisament aquells i aquelles que no hem provocat aquesta crisi amb què els rics s’estan folrant i nosaltres cada cop més i de forma més ràpida, ho estem perdent tot.

Contra la reforma laboral, vaga general! Llegeix més »

xerrada retallades Granollers

Xerrada a Granollers el 24 de febrer contra les retallades a la sanitat i l’educació

No a les retallades a la sanitat i l’educació

Xerrada-debat al Centre Cívic Jaume Oller, c/Mare de Déu de Montserrat 47, Granollers.

Divendres 24 de febrer, 19 h.

Amb Emili Cortavitarte, professor i sindicalista de la CGT i Toni Barbarà, metge i membre de Dempeusper la Salut Pública.

Xerrada a Granollers el 24 de febrer contra les retallades a la sanitat i l’educació Llegeix més »

Retenen una persona i n’identifiquen dues més a una concentració a Sants contra els acomiadaments a Caprabo

MANU SIMARRO | 20/02/2012 – Setmanari Directa

Els mossos d’esquadra han identificat dues persones i n’han retingut una altra quan participaven d’una concentració contra l’acomiadament de quatre treballadores del Comitè d’Empresa a Caprabo-Eroski i la suspensió de sou i feina a altres treballadores. La identificació, amb 30 agents dels mossos entre ells 14 antiavalots, ha acabat amb empentes i cops contra les manifestants que impedien els pas del cotxe patrulla que s’enduia el retingut i les furgonetes dels antiavalots que li han obert pas. El retingut, que es negava a identificar-se, ja ha quedat en llibertat.

Els fets han passat al barri barceloní de Sants el dilluns 20 de febrer quan, després d’una concentració d’una trentena de persones a la porta del Caprabo convocada pel Grup Laboral de l’Assemblea de Sants, dues de les persones que hi participaven s’han allunyat. Al girar la cantonada, dos agents de paisà els han identificat i, alertades per una noia, la resta de participants han assistit a socorre’ls. El cap de l’operatiu ha assenyalat un altre home i ha dit “aquest també”, donant ordres a altres mossos perquè l’identifiquessin. En aquest moment, la tensió s’ha incrementat i hi hagut un estira-i-arronsa entre policia i manifestants que intentaven impedir la seva identificació. Una cinquantena de veïnes s’han apropat a les Cotxeres de Sants -on es produïa la identificació- per mostrar el seu rebuig a l’operació amb crits de “policia, fora del barri!”. Els dos nois s’han identificat però l’home s’hi ha negat i els mossos se l’han endut a comissaria per poder-ho fer.

Abans però, l’operatiu, que comptava ja amb una setzena d’agents entre policia uniformada i policia de paisà, s’ha engreixat amb la presència de 14 antiavalots que han obert pas al cotxe patrulla que s’havia d’endur el retingut. No ho han tingut pas fàcil. La concentració ha anat augmentant i un gruix de persones han intentat evitar que se l’enduguessin; a cops, els antiavalots han aconseguit que el cotxe patrulla pogués sortir. L’enfrontament ha continuat i la policia encara ha fet una altra càrrega per poder marxar, ja que manifestants s’han posat davant de les furgonetes. Ja sense policia, algunes persones han llançat contenidors dins la botiga, al crit de “la culpa és de Caprabo”.

www.directa.cat/noticia/retenen-una-persona-nidentifiquen-dues-mes-participar-duna-concentracio-contra-els-acomiadam

Retenen una persona i n’identifiquen dues més a una concentració a Sants contra els acomiadaments a Caprabo Llegeix més »

Xavier Trias i Ferran Mascarell inauguren la Filmoteca de Catalunya enmig d’una ensordidora escridassada per part de treballadors de TMB i veïnes del Raval

JESÚS RODRÍGUEZ | 19/02/2012 – Setmanari Directa

Tot era a punt a les 11h del matí per a la inauguració de la nova Filmoteca de Catalunya i la plaça Salvador Seguí, al barri del Raval de Barcelona. Dues setmanes enrere els mossos d’esquadra i la guàrdia urbana van fer una batuda contra prostitutes, immigrants sense papers i indigents, que segons van explicar a la premsa tenia com a objectiu ‘netejar’ la zona de cara a l’obertura d’aquest nou centre cultural.

Els i les veïnes, però, no semblava que participessin molt de la filosofia de l’acte. L’assemblea de barri del Raval hi ha desplegat una pancarta denunciant l’expulsió de veïns i veïnes, que els últims anys ha anat acompanyada de la construcció de grans edificis que res tenen a veure amb el barri, com ara, la seu central de la UGT, l’hotel Robadors, i ara, la Filmoteca de Catalunya. La majoria de veïns i veïnes que viuen als carrers adjacents a la zona veuren aquests nous edificis com a amenaces que seran la causa del seu desnonament, i en el millor del casos, recol·locació.

Xavier Trias i Ferran Mascarell inauguren la Filmoteca de Catalunya enmig d’una ensordidora escridassada per part de treballadors de TMB i veïnes del Raval Llegeix més »

Les plantilles d’Spanair i Newco volen bloquejar l’Aeroport de Barcelona durant el congrés de mòbils

JESÚS RODRÍGUEZ | 19/02/2012 – Setmanari Directa

El Congrés Mundial de Mòbils s’ha convertit en l’objectiu preferent de les protestes contra les retallades. Si el poder polític de la ciutat de Barcelona ja es troba convulsionat i preocupat per la vaga dels i les treballadores de TMB, ara cal afegir-hi la nova convocatòria de les plantilles d’Spanair i Newco, que han convocat un bloqueig dels accessos a l’Aeroport de Barcelona pel 27 de febrer a partir de les 9:30h.

A la mateixa hora obrirà les portes el congrés de telefonia a les seus de la Fira de Barcelona de la Gran Via i la plaça Espanya. Allí, la plantilla de metro i autobusos de TMB participaran d’una concentració que, a més, ja ha rebut el suport de nombroses assemblees de barri de la ciutat de Barcelona i tota l’àrea metropolitana. No només això, sinó, que els sectors que lluiten per una sanitat pública ja han avançat que faran tancades a hospitals i centres d’atenció primària la nit del 28 al 29 de febrer, i tota la comunitat universitària prepara una vaga general pel dimecres 29 de febrer. Altres sectors, com ara els taxistes, la plantilla del Liceu, de Panrico o de Piaggio, també convoquen protestes per aquella setmana, que podria convertir-se en una mena d’assaig d’una futura vaga general contra la reforma laboral i les retallades.

Les plantilles d’Spanair i Newco volen bloquejar l’Aeroport de Barcelona durant el congrés de mòbils Llegeix més »

Vaga a les universitats públiques catalanes el 29 de febrer

El proper 29 de febrer, CGT, UGT, CCOO i CSC han presentat el preavís de vaga, convocant el Personal Docent i Investigador (PDI) de les 7 universitats públiques catalanes. El motiu de la vaga és expressar el rebuig a les retallades que afecten a les universitats públiques. Aquestes retallades degradaran les condicions de treball, afectaran a l’ocupació i posaran en qüestió la qualitat de l’ensenyament públic.

Vaga a les universitats públiques catalanes el 29 de febrer Llegeix més »

Crida al poble de Barcelona per part dels treballadors/es de TMB

Els propers dies 27, 28 i 29 de Febrer i 1 de Març, els treballadors i treballadores de TMB hem convocat vaga per defensar el transport públic i les nostres condicions laborals.

L’Ajuntament de Barcelona, la Direcció de TMB i tots els que manen als grans mitjans de comunicació han sortit desqualificant-nos per la nostra protesta.

Crida al poble de Barcelona per part dels treballadors/es de TMB Llegeix més »

Reforma laboral: Extremadament agressiva

Tornem a tenir entre nosaltres una enèsima contrareforma laboral, i aquesta vegada despietada, com les que es fa la dreta més dretana i en contextos de crisi i atur desbocat. Tan sols és un aperitiu d’altres receptes indigestes que estan a la cuina. La trajectòria de les normes laborals en les darreres tres dècades han anat esborrant el rastre de molts drets, però tan sols en dos anys s’ha donat un gran salt i s’han legislat demandes històriques de la patronal. Aquesta contrareforma que va aprovar el Consell de Ministres el 10 de febrer, precedida pel II Acord(1) que han pactat prèviament els sindicats CCOO i UGT amb la patronal, ens porta gairebé a una taula rasa.

Reforma laboral: Extremadament agressiva Llegeix més »

Acomiaden tota la plantilla de l’Institut Comarcal d’Ocupació i Desenvolupament. La CGT exigeix la dimissió dels responsables del Consell Comarcal del Tarragonès

El 17 de febrer, el gerent del Consell Comarcal del Tarragonès, Santiago Pallàs, ha presentat davant el Departament de Treball l’ERO d’extinció contractual dels 11 treballadors de l’ICODE. Aquesta decisió es pren en un context de crisi econòmica i amb més de 5 milions d’aturats -el 23% de la població activa- i un 50% d’atur juvenil amb la pretensió d’acomiadar els treballadors d’un organisme autònom depenent del Consell Comarcal que esdediquen, paradoxalment, a la formació ocupacional.

Acomiaden tota la plantilla de l’Institut Comarcal d’Ocupació i Desenvolupament. La CGT exigeix la dimissió dels responsables del Consell Comarcal del Tarragonès Llegeix més »

‘A Dios rogando, con el mazo dando’, claus per entendre la nova política policial del PP

Claus per entendre les noves polítiques de tolerància zero que aquests dies s’estan veient al País Valencià, com a laboratori de proves del que pot passar a tot l’Estat espanyol els propers mesos. L’ala dura del PP pren el ministeri dirigit per Jorge Fernández Díaz. El ‘neocon’ Ignacio Cosidó comanda el Cuerpo Nacional de Policia i Fernández de la Mesa, cadell ultra a la transició, dirigeix la Guárdia Civil.

‘A Dios rogando, con el mazo dando’, claus per entendre la nova política policial del PP Llegeix més »

El Govern català retallarà el 3% del sou anual dels funcionaris en la nòmina del juny

El Govern de Catalunya aplicarà aquest 2012 una reducció del 3% en els sous anuals dels treballadors públics, una retallada que s’aplicarà íntegrament en la nòmina de juny, que inclou la nòmina ordinària i la paga extra de l’estiu. Així ho han comunicat membres de l’executiu als representants dels sindicats de la funció pública que hi participen, en la primera reunió que han mantingut aquest divendres 17 de febrer per negociar la reducció dels salaris per aquest any. Aquesta rebaixa forma part del paquet de mesures que inclou entre d’altres, la reducció d’un 15% de sou i horari dels interins i modificacions de condicions laborals com l’eliminació del tiquet menjador i la reducció de dies d’assumptes personals.

El Govern català retallarà el 3% del sou anual dels funcionaris en la nòmina del juny Llegeix més »

cartell xerrada

Xerrada a Barcelona el 23 de febrer: “De la crisi al deute”

Les seccions sindicals de la CGT a la Diputació i a l’Ajuntament de Barcelona organitzem una xerrada informativa i posterior debat el proper dijous 23 de febrer, sota el títol “De la crisi al deute”. En aquesta, la companya Elena Idoate, economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa ens explicarà en detall com i perquè la crisi financera internacional iniciada pels volts del 2008 ha derivat en una crisi del deute públic a Europa, i com aquest deute ha esdevingut un mecanisme al servei del capital financer per a la despossesió de les classes populars i la retallada de drets socials i laborals.

Xerrada a Barcelona el 23 de febrer: “De la crisi al deute” Llegeix més »

EROs i altres herbes

280.351 acomiadaments, aquestes són les xifres esgarrifoses que deixen els ERO signats al llarg de l’any 2011, prop del 90% d’expedients, pactats amb els sindicats majoritaris. Telefònica bat rècords d’adhesions en sols tres mesos, 2875 desvinculacions fins a la data, el 43% del total, entre les categories més destacades en baixes estan: 218 Administratives, 142 EPIS, 199 ERS, 303 Enginyers Tècnics Mitjos, 497 OAPS, 326 EPIS, i entre les províncies amb més baixes destaquen Madrid-815, Barcelona-357, Biscaia-141, València-139 i Zaragoza-111, un trist rànquing d’acomiadaments col·lectius, dels quals tant empresa com sindicats signants se senten molt orgullosos.

No obstant això, no poden dir que la “voluntarietat” és real, diversos factors han influït per a comprendre l’al·luvió de peticions que hi ha hagut fins a ara, fins i tot per persones que no cobrien el perfil requerit. La infinita negociació de la reforma laboral amb serrells pessimistes en conceptes de fiscalitat en les prejubilacions, afegeix incertesa i empeny a molts a acceptar una oferta que ja tenen en la mà, per si la que reben més endavant és pitjor. També la por a acabar igualment en el carrer, però amb una indemnització menor, és el que fa a altres treballadors i treballadores a donar el pas endavant d’apuntar-se al ERO. “La gent s’apunta per” por.

Telefònica va anunciar el 2011 que plantejava un ERO fins a 2013 per a 6.500 persones, a pesar de tenir quantiosos beneficis -l’operadora va guanyar més de 10.000 milions d’euros en 2010-, després el Govern va realitzar un canvi urgent en la legislació laboral a través d’una esmena en la llei de reforma de pensions: l’Estat obliga a totes les empreses amb beneficis a assumir tots les despeses en cas d’un ERO fins que els acomiadats i acomiadades arribin a l’edat de jubilació. En el cas de Telefònica, aquesta va anunciar la creació d’un fons amb 350 milions per a reintegrar-li al INEM les prestacions d’atur que rebin els treballadors/es en els dos primers anys després del seu acomiadament.

Però fins al moment, no tenim coneixement que aquesta quantitat hagi estat abonada, ni en concepte quin tipus de dipòsit es realitzarà, ni la destinació que es farà a aquesta quantitat de diners presumiblement abonats. CGT va presentar recentment una proposta al Comitè Intercentres perquè aquest es dirigeixi a Telefònica i exigeixi la “materialització de creació d’ocupació més enllà dels compromesos en el Pla Social mentre no es reguli l’aportació econòmica a efectuar al Tresor Públic en els termes que es determinin reglamentàriament”. La resposta del trio signant del ERO a aquesta proposta ha estat la del silenci absolut, després de l’alarma social que es va suscitar al conèixer-se que Telefònica anava a destruir milers de llocs de treball sufragats per l’estat i fer callar les veus anunciant el desembors de l’import corresponent a l’atur, sembla que donen el tema per resolt, inconcebible.

Mentre les xifres de l’atur segueixen augmentant, en l’enquesta de població activa les falsament denominades prejubilacions no compten com persones aturades, les 2875 persones acomiadades a Telefònica no compten com col·lectiu potencialment buscador d’ocupació, això sí, el Govern fins a la data està reintegrant puntualment les quantitats de l’atur. Sobra molta hipocresia.

EROs i altres herbes Llegeix més »

Comunicat del Comitè d’empresa de Metro Barcelona davant l’actitud de la Direcció de TMB

Des del Comitè d’Empresa de Metro de Barcelona volem manifestar que en cap moment hem desistit a solucionar la situació que ha creat aquesta Direcció de TMB provocant, amb la seva mala gestió i la seva prepotència, que els treballadors votessin en una assemblea el SÍ a la vaga.

Ens estranya que una Direcció irresponsable posi en dubte la responsabilitat dels 8000 treballadors de TMB difonent, a qui vulgui escoltar-la, que els seus representants es neguen al diàleg i en conseqüència a una solució satisfactòria a la problemàtica creada. Ens parla la Direcció d’escoltar la proposta d’un Pla de Viabilitat de la Companyia i des d’aquest Comitè només ens queda fer palès la nostra perplexitat i indignació davant aquesta proposta, per la senzilla raó que són ells els que, amb la seva gestió diària, han provocat la presumpta necessitat d’aquest pla.

Aquests Directius han cobrat per endeutar aquesta Empresa, segons les pròpies paraules del Sr. Alcalde Xavier Trias, i ara pretenen que siguem els treballadors qui els solucionem la papereta. En conseqüència, a aquest Comitè d’Empresa només li ha quedat, a través del seu Comitè de Vaga, exigir la presència, com testimoni i mediador, de l’Autoritat Laboral competent, situació que no s’ha donat el matí del 16 de febrer i sí que es donarà dilluns que ve 20 de febrer. Recordem que hem fet peticions de reunió amb la Direcció i amb els responsables polítics de l’Ajuntament de Barcelona en diverses ocasions, per a no arribar a aquesta convocatòria, i només hem rebut indiferència i ignorància.

La nostra preocupació i responsabilitat no ve per la celebració del Congrés Mundial de Mòbils, que sembla ser l’única preocupació que tenen els polítics en aquesta ciutat. La nostra preocupació i responsabilitat és la que tenim els 365 dies de l’any fent que TMB sigui una empresa de transport ràpid, segur, eficaç i assequible per a tots els ciutadans de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana.

A aquest Comitè d’Empresa, finalment, no li queda més que expressar el seu rebuig davant les informacions i mentides que aboca aquesta Direcció i que troben eco en uns mitjans de comunicació on converteixen a 8000 treballadors responsables, coherents i conseqüents en criminals; i a una Direcció de TMB irresponsable, prepotent i incoherent en respectables i honorables salvadors de la ciutat de Barcelona i el seu erari.

Barcelona, 16 de febrer de 2012

Comitè d’Empresa de Metro de Barcelona

Telf. contacte 650943981 (Angel Gonzalez,) 618651245 (Pere Ramon), 628726313 (Yolanda Garcia)

Attached documents

Escrit comitè d’empresa de Metro

Comunicat del Comitè d’empresa de Metro Barcelona davant l’actitud de la Direcció de TMB Llegeix més »

Jornades “De Palestina a Tahrir” a Tarragona, al Campus Catalunya de la URV els dies 23 i 24 de febrer

Les jornades De Palestina a Tahrir pretenen donar una visió més actualitzada de les realitats àrabs, contextualitzar les experiències polítiques que s’estan donant massa sovint tamisades per les mirades i mostrar riquesa i pluralitat d’aquestes societats. Especialment, però, volem fer èmfasi en la situació de Palestina, abocada al bloqueig, repressió i dominació del colonialisme i l’imperialisme sionista.

Jornades “De Palestina a Tahrir” a Tarragona, al Campus Catalunya de la URV els dies 23 i 24 de febrer Llegeix més »

Ha sortit el número 136 de la revista “Catalunya” (Febrer 2012)

El número 136 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

– Editorial:

Reforma laboral del PP molt agressiva i regressiva

– Reportatge:

Una “Unió” Europea a la deriva

– Treball-economia:

Els sindicats institucionals ens venen una vegada més. I van…

L’Acord Patronal-CCOOUGT: un robatori als i les treballadores

Méndez i Toxo, ens heu tornat a vendre als treballadors

La deshonestedat de Toxo i Méndez

Mobilitzacions en defensa de l’ensenyament públic de qualitat

Retallades en l’Administració Pública

Pluja de milions del BCE a la banca privada

Situació de col·lapse a les Oficines d’Ocupació de Catalunya

775.000 aturats a Catalunya, i segueixen pujant

Areametrópolix

Manifest en defensa del patrimoni verd de la ciutat de Barcelona

Un “nou” Delegat del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana

Autobusos i Metro de TMB en lluita

CGT es manifesta el 2 de febrer a Barcelona en defensa del ferrocarril públic i social

Eines de defensa jurídica: L’accés dels/les joves al mercat laboral

– La Tramuntana:

Tema del mes: Hi ha vida mésenllà de la banca?

Ha sortit el número 136 de la revista “Catalunya” (Febrer 2012) Llegeix més »

Treballadors de Hewlett-Packard visiten les seus de diversos clients de l’empresa per protestar contra els darrers acomiadaments

Durant el matí d’aquest dijous dia 16, una cinquantena de treballadors i
treballadores de Hewlett-Packard han estat en ruta pel Vallès i Barcelona,
visitant seus de clients, en mobilitzacions de protesta contra els darrers
acomiadaments.

Treballadors de Hewlett-Packard visiten les seus de diversos clients de l’empresa per protestar contra els darrers acomiadaments Llegeix més »

El 15 de febrer CGT Ensenyament vam estar al Parlament

Després de les tancades de la nit del 14 on ens vam trobar i compartir activitats i assemblees, com a CGT –tal com us havíem dit i després de que la nostra proposta de vagues parcials no prosperes- vam estar en el Parlament de Catalunya tant al matí com a la tarda.

A les 9:30 amb delegats/des d’ensenyament i companys i companyes del sindicat de diferents sectors públics, vam coincidir amb 4 centres, entre ells alguns que no van a cap reducció sinó directament al tancament, i un altre que exigeix la fi dels barracots. Amb pares, mares, avis, mestres i alumnes, vam ser l’únic sindicat d’ensenyament que vam seguir reivindicant la retirada d’aquests pressupostos. Una comissió dels centres va entrevistar-se amb els parlamentaris.

El 15 de febrer CGT Ensenyament vam estar al Parlament Llegeix més »

Estic a favor de la vaga de TMB

Si em fan pensar sobre les terrible conseqüències que tindrà la possible vaga dels treballadors del TMB durant els dies del congrés aquest de mòbils, el primer que penso és que els congressistes poden tirar perfectament de Bicing per desplaçar-se. O, potser, llogar limusines per tal d’utilitzar-les d’improvisats transports col·lectius. Vull dir que a mi em comença a resultar una mica irritant que davant de problemes laborals dels nostres conciutadans la gent es preocupi tant del benestar forà. Tranquils, és cert que els senyors dels telèfons potser se sorprenguin una mica de trobar-se una vaga, ja que ells solen treballar amb factories situades en llocs on no es permeten aquestes expressions de llibertat. Però de ben segur valoraran altres atractius de la ciutat per gaudir de l’afterwork sense gaire destorb.

Estic a favor de la vaga de TMB Llegeix més »

Piquets informatius

Ja han començat. I es fita la cridòria d’una hora lluny. Fulls volants en rius de tinta diària, anuncis regalats camuflats de notícia, tertulians que bramen com si s’acabés el món i editorials papals de missa diària que pontifiquen el bé i el mal. Són els altres piquets, si. Quotidians, retribuïts i ben pagats, i dels què se’n parla poc. Piquets preventius i coercitius; alarmants i alarmistes; unànimes i unidireccionals; que pretenen sacsejar i violentar el dret de vaga. I que han trigat ben poc en surar.

Piquets informatius Llegeix més »

Captiva i desarmada la classe obrera

Ja ha arribat la reforma laboral anunciada pel partit Popular i, com era d’esperar, no ha defraudat les expectatives. La CEOE mostra una alegria continguda, possiblement perquè no vol que es noti massa fins a quin punt el PP ha legislat d’acord amb els seus interessos. Els alemanys, per boca de twitter Steffen Seibert, portaveu de la canceller alemanya, Angela Merkel, són clars: «La reforma del mercat laboral a Espanya és modèlica i valenta», i, per a rematar els elogis, el secretari general de la OCDE, Ángel Gurría, va afirmar que la reforma laboral «permetrà disminuir la dualitat del mercat laboral i promourà l’ocupació».

Tot això s’ajusta al guió, però el que resulta més sorprenent és la valoració dels dos grans sindicats de «classe». Sens dubte valoren negativament la reforma, Faltaria més!, però al mateix temps afirmen que iniciaran mobilitzacions progressives per a carregar-se de raons i pensar potser en una vaga general a mitjan o llarg termini. Molts som conscients des de fa bastant temps que el sindicalisme majoritari no només no està sent capaç d’afrontar adequadament la dura agressió que estan patint els treballadors, sinó que són part d’aquesta agressió. Fa temps que han claudicat en la seva capacitat de defensar realment els interessos dels treballadors i són gestors encarregats de maquillar els danys i temperar les mobilitzacions.

Crec que el sentit de fons de la reforma, la lletra petita, i també el que diu en detall, són el que són, un pas més en una batalla que es va començar a lliurar de manera molt ferma en els anys setanta del passat segle i que ha seguit de manera ininterrompuda fins a avui. L’estat del benestar, resultat d’un gran pacte social signat després de la Segona Guerra Mundial, amb l’amenaça de la guerra freda com teló de fons, va suposar un repartiment més equitatiu de la riquesa i la consolidació d’una classe mitja que gaudia de serveis i benestar creixent. El seu bastió més sòlid en la lluita per afermar aquestes conquestes van ser, sens dubte, els sindicats i els partits socialdemòcrates. Des de llavors, des de la primera gran crisi de 1973, les elits dominants no han parat per a aconseguir l’objectiu d’un nou repartiment de la riquesa, recuperant la injusta distribució prèvia.

Prop de 40 anys més tard es pot dir que la seva victòria en els grans països occidentals s’ha consumat. Sens dubte, la globalització i l’impacte dels nous països emergents, que també volen un nou repartiment de la riquesa mundial, ha contribuït a configurar l’actual crisi i el nou salt qualitatiu en l’agressió encaminada a recuperar poder i riquesa, però l’important és recuperar la seva posició absolutament dominant. Està clar que l’última reforma laboral no deixa de ser un esglaó en aquesta llarga escala de descens per a la classe obrera i d’ascens per a les elits que configuren el bloc hegemònic.

El Partit Popular és el partit dels empresaris i defensa els seus interessos. És molt clar un bon article de Joaquín Estefanía a El País, titulat precisament “El partido de los empresarios”, i també és clar i precís el comunicat de la CGT i les declaracions d’altres col·lectius d’esquerra.

Es podria aplicar a aquesta situació una paràfrasis d’una frase cèlebre d’un comunicat militar de 1939: «En el dia d’avui, captiva i desarmada la classe obrera i la classe mitja, ha arribat al govern dels empresaris els seus últims objectius neoliberals. La guerra ha acabat». Captius i desarmats els sindicats, sense cap capacitat de resistència després de dècades de contínues reculades i escassa capacitat de lluita i mobilització, s’ha posat a la classe obrera en «el seu lloc»: a la mercè de les forces del mercat controlades pel bloc hegemònic.

Ens trobem atrapats entre el patètic comunicat dels dos grans sindicats i el voluntarisme radical dels grups a l’esquerra d’aquests sindicats. El control de la situació sembla total i el cas de Grècia ens indica que durs enfrontaments, mobilitzacions contundents i tàctiques d’acció directa no han afeblit de moment la demolidora capacitat de control de la situació que manté el bloc dominant. L’aire fresc que va suposar el 15-M continua amb prou feines, però amb molta menor capacitat d’incidència, pres a més de les seves pròpies contradiccions internes.

L’estratègia bé planificada del bloc hegemònic ha provocat la paràlisi de la població que no només sembla incapaç d’articular una mobilització general sinó que, el que és més greu, dóna suport amb el seu vot a la partit polític que millor representa a qui estan guanyant la partida en aquests moments. El Partit Popular ha aconseguit gairebé tot el poder polític a Espanya, i possiblement culmini el seu avanç dintre d’un mes a Andalusia. La gent ha votat a qui van provocar les causes de fons que van desencadenar aquesta crisi i a qui estan aplicant mesures brutals contra la classe obrera i la classe mitja. I sabien en línies generals el que anaven a fer una vegada en el poder.

No s’albira en l’horitzó cap possibilitat real de plantar cara d’una manera eficaç a l’estratègia dels empresaris i els seus gestors. Hem arribat a un moment crític en el qual no sembla possible el pacte social perquè s’ha plantejat el reajustament social com un assumpte de guanyadors i perdedors, admetent que els interessos dels empresaris i dels treballadors són, en última instància, contradictoris.

Sens dubte és necessari seguir amb els esforços mobilitzadors, mantenir amb força les campanyes de lluita ideològica encaminada a desvetllar el que oculta el llenguatge políticament correcte que utilitzen els qui prenen mesures tan lesives. Fins i tot es pot mantenir una estratègia encaminada a una vaga general, per altra banda poc probable i dubtosament eficaç en aquests moments. En tot cas, no sembla que a curt i mig termini hi hagi cap expectativa de poder alterar el curs dels esdeveniments. Seguir lluitant, sí, però molt conscients de la debilitat de la nostra posició i amb paciència per a anar buscant camins nous que ens permetin una reagrupació de forces que, en el seu moment, es mostri més eficaç.

* Félix García Moriyón és professor de filosofia en un institut d’ensenyament secundari de Madrid

Captiva i desarmada la classe obrera Llegeix més »

4a. sessió curs 2011-12. Cartell

Sessió de formació sobre “Estructura, organització i funcionament de la CGT” el 29 de febrer a Girona

Sessió, corresponent al mes de febrer, de l’ATENEU 19 de JULIOL de la CGT Comarques de Girona.

“Estructura, organització i funcionament de la CGT”

Dimecres 29 de 18’30h a 20’30h. al local de CGT, Av.Sant Narcís 28 entr. 2ª, Girona.

A càrrec de Ferran Cascallar, Secretari de Formació CGT Girona, i Eva Sànchez, del Sindicat d’Administració Pública de CGT Barcelona.

Sessió de formació sobre “Estructura, organització i funcionament de la CGT” el 29 de febrer a Girona Llegeix més »

CGT guanya la demanda de la borsa d’hores a Seat

EL JUTJAT ENS DÓNA LA RAÓ

Transcrivim part de la sentència del jutjat social nº 21, sobre la nostra demanda de la borsa d’hores, en la qual es resol: “En la demanda interposada per les Seccions Sindicals de CGT a SEAT Martorell i SEAT Zona Franca contra SEAT S.A. refuso els excepcions de defecte legal en el mode de proposar la demanda, i de inadequació de procediment, oposades ambdues per l’empresa demandada, i accepto substancialment la demanda, per tant, declaro que els saldos creditors d’hores de treball que els treballadors tinguin envers l’empresa, estant subjectes al termini general de prescripció d’un any i, sense perjudici dels possibilitats d’interrupció del termini, n’extingueix el dret de reclamació o pretensió”.

En altres paraules; l’empresa no pot reclamar-nos, ni fer negoci, amb els dies “U” que tinguin més d’un any d’antiguitat. El deute, que aquests anys ens han anat endossant, no té vigència ja que qualsevol reclamació de quantitat, a l’any prescriu.

La borsa d’hores es va vendre en el 2003 com una assegurança contra els ERO i els acomiadaments. No obstant això, des de llavors, hem tingut els 660 acomiadaments pactats en el 2005, 5 ERO temporals, 4 d’ells també acordats en tres anys, i 330 acomiadaments salvatges el 2010. Volem parar aquí i recordar que, en aquesta ocasió, la solució es va donar per una mobilització unitària que va paralitzar la fabricació. La garantia per a l’ocupació no passa per acceptar acomiadaments, ni ERO, ni congelacions, ni retrocedir un segle en condicions de treball. És l’hora d’aixecar el cap i batallar! i no de seguir acceptant tot el que vol la patronal i els seus serfs obedients del govern.

L’experiència ens diu que ara SEAT presentarà recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Però per a la CGT i per als/les treballadors/es ja és una victòria, que de moment, anul·la el llast amb el qual l’empresa ens ha estat fent xantatge aquests anys, i que, amb els increments brutals de ritmes de treball i l’esclavitud pactada en conveni, havia de ser retornada treballant en festius i caps de setmana.

No és la primera vegada que UGT i CCOO prenen acords il·legals amb l’empresa. Recentment la Inspecció de Treball ha reconegut que l’Acord de Millora del Procés (RDEs) és il·legal, ja que exclou al Comitè de Seguretat i Salut, ardit que estan posant de moda l’empresa, UGT i CCOO, per a excloure a la CGT.

Volem recordar que en els últims anys un elevat nombre de treballadors que han causat baixa de SEAT, han estat estafats pels descomptes de la borsa d’hores de la seva liquidació ja que la liquidació sortia negativa i el treballador acabava pagant per anar-se’n.

Tal com dicta la sentència els treballadors que van causar baixa en l’últim any, estarien a temps de reclamar judicialment aquesta borsa. Segons els nostres càlculs, un dia de borsa d’un oficial de 3ª C, equivaldria aproximadament, a 80 euros. Això multiplica-ho per 25 que és la mitjana de dies a deure (encara que hi ha casos de fins a 80 i 100 dies en negatiu). O sigui, una autèntica aberració, que diu molt de la comissió de seguiment, de la qual també estem exclosos.

Esperem no seguir escoltant estupideses indignes sobre les conquestes de la CGT, ja que són conquestes per a tots/es els/les treballadors/es. El que tots els sindicats, amb els seus afiliats, hem de fer és prendre el carrer, paralitzar les fàbriques, per a lluitar de debò contra la misèria que ens preparen governs i empreses i recuperar d’una vegada per sempre, la nostra dignitat com classe treballadora.

Seccions Sindicals CGT Seat

Attached documents

120215 Comunicado CGT Seat

CGT guanya la demanda de la borsa d’hores a Seat Llegeix més »

Xerrada a Reus el 23 de febrer: retallen la sanitat pública mentre fan negocis privats

Ens retallen la sanitat pública, al mateix temps que fan negocis privats

Innova, Consorci Sanitari de Catalunya, ICS, Josep Prat, Ramon Bagó, Boi Ruiz,…

Xerrada-col·loqui amb:
Albano Dante, membre d’Units pel CAP i director de la revista ‘cafèAMBllet’
Àngels Martínez i Antoni Barbarà, membres de Dempeus per la Salut Pública

Dijous23 de febrer, 20h.

Xerrada a Reus el 23 de febrer: retallen la sanitat pública mentre fan negocis privats Llegeix més »