La democràcia s’imposa o es conquereix?
A l’Iraq,després de 8 anys d’ocupació, la població segueix resistint a la vegada que la família Couso continua demanant justícia per l’assessinat del seu fill i germà.
A l’Afganistan, l’exercit de l’OTAN (amb la participació directa d’Espanya), no ha portat ni democràcia, ni justícia , ni progrés.
Dels sis reactors en actiu de la central de Fukushima-Daiichi, el número 1, el més antic, ha estat el més afectat i el primer a sofrir la fusió del nucli. Aquest reactor BWR de 460 MW de potència és idèntic al reactor de la central nuclear de Santa María de Garoña, a Burgos, tant en la seva construcció interna com en el seu edifici de contenció. De fet es van construir al mateix temps i es van inaugurar amb mesos de diferència.
No és casual, per tant, que hagi estat precisament aquest reactor, i no un altre, el qual hagi sofert els majors danys i el qual ha provocat una radiació en l’exterior de la central de més de 5 Sievert, 100 vegades major de la permesa per a una persona en un any.
El disseny d’aquestes velles centrals BWR de General Electric presenta un edifici de contenció de dimensions menors de les necessàries, per qüestions purament econòmiques. Això provoca que, en casos d’emergència com aquest, l’hidrogen produït en les barres de zircaloi que contenen el combustible surti a l’interior de l’edifici en altes concentracions, per l’escàs volum. Al trobar-se amb l’oxigen de l’aire, a pressió inferior a l’atmosfèrica, però en concentració suficient, produeix una reacció altament exotèrmica.
L’objectiu dels operaris de la central de Daiichi és controlar l’excés de pressió i evitar l’explosió que provocaria el trencament de l’edifici de contenció, el que provocaria un desastre similar al de Chernobyl. Per a això estan fent l’única cosa que es pot fer en aquests casos, alliberar periòdicament a l’atmosfera els gasos acumulats. Però al fer-lo s’allibera també material radioactiu, inherent al funcionament d’una central nuclear, el que ha provocat aquesta radiació tan extremadament gran en l’exterior.
És necessari assenyalar aquí que s’està evacuant una zona a 25 quilòmetres de distància de la central, el que contrasta amb la distància de 10 quilòmetres que es contempla en els plans d’evacuació de les zones nuclears a Espanya.
També és important el paper que està jugant la refrigeració amb aigua del mar. És l’única forma, prevista en les especificacions d’aquest tipus de centrals situades en la costa, de contenir la temperatura del reactor quan el circuit primari està fora de servei, com en aquest cas. Però quan ocorren catàstrofes com aquesta, la mateixa aigua pot no ser suficient i és necessari canviar-la. Són milions de litres d’aigua altament radioactiva, que en cas que el volum necessari sigui molt alt – i en aquest cas ho és – no trobaran cap recipient amb capacitat suficient.
Amb tot, amb el benentès que els professionals nuclears japonesos estan fent tot el possible per impedir una fusió del nucli que provocaria una catàstrofe similar a la de la central russa el 1986, en el millor dels casos hi haurà un escapament de material radioactiu a l’aire i al mar de proporcions gegantesques.
Per a Ecologistes en Acció, l’ocorregut ha de servir de reflexió a tots els queaposten per l’energia nuclear. Segueix pensant el PP a concedir deu anys més a la central de Garoña?. Segueix pensant el Ministre d’Indústria en treure-li de damunt a les nuclears el seu major problema, el dels residus, construint-los un Magatzem Temporal Centralitzat, per a allargar-los la vida?.
En altre ordre de coses, l’organització ecologista ha decidit convocar mobilitzacions en els pròxims dies, amb la finalitat de conscienciar a la societat que l’ocorregut a Japó no és un fet aïllat. Les causes que poden provocar un desastre nuclear són moltes – entre elles un terratrèmol – però l’única forma d’evitar desastres com aquest és eliminar un perill innecessari que deixa un llegat inadmissible a les generacions futures.
Alerta nuclear al Japó Llegeix més »
Ecologistes en Acció, L’Escurçó i Greenpeace han presentar a Tarragona la plataforma Futur o Petroli per a exigir la paralització de les noves exploracions petrolíferes de Repsol en la costa tarragonina i l’obertura de dos pous nous. El motiu principal d’aquesta iniciativa ha estat la repetició de fugides i vessaments des de les instal·lacions de Repsol en la zona demostrant clarament la gran irresponsabilitat de la companyia i la seva negligència cap als impactes ambientals i socioeconòmics que suposen els seus abocaments.
Amb el llançament de la plataforma es convida a tots els sectors afectats per les activitats extractives de Repsol a unir-se a aquesta iniciativa amb l’objectiu de parar les exploracions i extraccions de petroli en aigües profundes de la zona que són una amenaça per als ecosistemes marins, la salut i la socio-economia humana relacionada amb el sector del mar.
Després de jornades, trobades i projectes de participació les tres organitzacions informaran a entitats i particulars sobre les activitats de Repsol amb l’objectiu d’aconseguir la major participació en aquesta iniciativa.
Al principi, la petició fonamental de la Plataforma Futur o Petroli és que el Ministeri de Medi ambient i Mitjans Rural i Marí formuli una Declaració d’Impacte Ambiental negativa per als dos nous pous en aigües profundes, nomenats Lubina i Montanazo 5-D, que Repsol ha sol·licitat.
Les raons que s’han presentat són:
* Repsol ha fet gala d’una gran irresponsabilitat ambiental en la zona.
* Suposarien enormes riscos d’abocaments, incendis i contaminació. No existeix cap forma segura d’extreure el petroli en aigües profundes.
* Suposaria encara més degradació dels ecosistemes i biodiversitat del Mediterrani, un sistema oligotròfic i vulnerable, que rep pressió des de diversos sectors d’activitat humana (tràfic marítim, sobrepesca, canvi climàtic, abocaments de diferents tipus de residus, contaminació atmosfèrica, etcètera).
* Augmentaria la pressió i els riscos que ja suporten altres sectors econòmics com la pesca o el turisme en la Costa Daurada.
* Suposaria incrementar els riscos als quals s’exposa el Parc Natural del Delta de l’Ebre.
* No aconseguiria alleujar el pes econòmic de les importacions de cru, i desviaria el rumb per a l’abandó del petroli.
* La seva marginal aportació a la independència energètica espanyola seria molt inferior a la derivada del suport a les energies renovables, l’eficiència dels vehicles o formes de mobilitat sostenible.
Amb el llançament de la plataforma, es va enviar una carta a la Subdelegació de Govern a Tarragona per a demanar la inclusió de la plataforma en el grup de treball de seguiment de les inversions de Repsol en les seves instal·lacions, promeses després dels últims abocaments d’hidrocarburs causats per les activitats de la companyia.
Això és el principi d’un camí difícil però imprescindible per a un futur petro-independent on es protegirà el medi ambient i el benestar humà.
Ecologistes en Acció, L’Escurçó i Greenpeace
Neix la plataforma “Futur o Petroli” contra els nous pous petrolífers a Tarragona Llegeix més »
Mentre que les rebel·lions de la “primavera àrab” es multipliquen des de gener de 2011 de manera espectacular en el Magrib i Machrek, Algèria sembla romandre a part. Certament, des de fa diversos anys, els motins són gairebé diaris, en totes les províncies: per l’accés a l’allotjament o a l’ocupació, contra el mal estat de les infraestructures, contra la hogra (menyspreu) de les autoritats. Certament, els actes de desesperació es multipliquen, com les desenes de temptatives de immolacions amb foc constatades des de l’acte tràgic del jove tuneisià Mohamed Bouazizi, el 17 de desembre de 2010, en l’origen de la “revolució popular”. Però res comparable a les immenses manifestacions de Tunis o El Caire, que van obligar als dèspotes Ben Ali i Moubarak a la dimissió, o a l’aixecament de la població libia contra el tirà Mouammar Kadhafi o a les rebel·lions massives d’Iemen i Bahrain.
L’exemple mobilitzador dels sindicats autònoms
Des de febrer de 2011, les temptatives de mobilització de la nova Coordinació nacional per al canvi i la democràcia (CNCD), barrejant militants sincers i representants de partits polítics amb interessos particulars, només van tenir un fort eco popular limitat. Van ser metòdica i fàcilment reprimides pels caps de la policia política (DRS), autèntics posseïdors del poder. I l’aliança improbable que presidia aquesta iniciativa va esclatar ràpidament, els militants dels drets humans (representats per Lliga algeriana de defensa dels drets humans que presideix Bouchachi) i els sindicats autònoms de la funció pública reprenien amb molta raó la seva llibertat d’acció.
Però aquest fosc quadre no ha d’ocultar una altra realitat: les permanents manipulacions i activitats de desinformació de la DRS no aconsegueixen trencar l’eficàcia, encara molt mal reconeguda pels mitjans de comunicació, del treball obstinat dels sindicats autònoms. Des de fa una desena d’anys, aquests sindicats (en la primera fila dels quals està el SNAPAP) s’han convertit progressivament en la principal força organitzada de conflicte amb el poder del règim militar algerià – un “règim militar” en efecte, ja que el President Abdelaziz Bouteflika no és, des de la seva elecció fraudulenta el 1999, més que una marioneta que assumeix la façana d’un poder controlat realment pel general Mohamed “Tewfik” Médiène, el cap de la DRS des de fa més de vint anys.
En l’ensenyament i el sector de la salut, en particular, els sindicats autònoms han conduït aquests últims anys nombroses vagues, sovint d’una gran amplitud, per a fer valer els drets dels treballadors, començant pel de un salari digne. Si així han pogut arrencar concessions de vegades significatives, aquestes romanen lluny dels objectius i segueixen sent permanentment l’objecte de la repressió i l’assetjament del poder.
En l’actualitat, el SNAPAP aporta el seu suport i els seus mitjans a l’organització de dos moviments de conflicte originals en el país, moviments resultants d’una joventut completament precaritzada.
D’una banda, el dels estudiants que rebutgen les organitzacions fantasmes ja existents i es constitueixen des de febrer de 2011 en una coordinació autònoma destinada a denunciar les condicions d’estudi i l’absència total de sortides professionals.
Per altra banda, el dels joves desocupats, que s’organitzen de la mateixa forma i multipliquen les reunions, en el marc del Comitè nacional per a la defensa dels drets dels desocupats (CNDDC), recentment creat amb el ple suport dels autònoms.
El CISA desitja doncs reafirmar la seva plena solidaritat amb aquests valents combats. Però també destacar la seva importància principal en una societat algeriana on segueixen sent tan rars els moviments organitzats i independents, i en condicions d’estructurar millor les mil formes de rebel·lió contra un poder que utilitza les pitjors manipulacions per a destruir-los.
La rebel·lió dels treballadors petrolífers del Sàhara
Des del 27 de febrer, la vaga dels treballadors de Sonatrach continua a pesar de les promeses de l’empresa de respondre favorablement a les seves reivindicacions en un termini de tres setmanes. El moviment s’ha anat estenent fins a arribar a sis centres de producció de Sonatrach en el sud del país que són afectades pel moviment de vaga: Stah, Hassi Messaoud, Rhourde Enouss, Hamra, Picadero Fouy Tabankort (TFT) i Ued Noumer.
Diversos centenars de treballadors van observar una vaga de fam, negant-se a acudir als menjadors per a donar suport les seves reivindicacions. Aquest moviment de vaga es va desencadenar després de la signatura del conveni de branca hidrocarburs el 23 de febrer de 2011 per part de la UGTA al marge dels treballadors, la qual cosa ha motivat la retirada de confiança al sindicat nacional de Sonatrach i a les seccions sindicals de la UGTA i l’elecció de representants directes en assemblees per a negociar les reivindicacions dels treballadors.
Per la seva banda, l’empresa, a pesar d’acceptar la negociació amb els representants triats pels treballadors, ha imposat la presència de la UGTA en les mateixes, deixant clar que la UGTA és el sindicat de l’empresa, no dels treballadors, i ha donat un termini de tres setmanes per a respondre al conjunt de les reivindicacions, havent ja acceptat algunes d’elles.
És per això que el CISA desitja també destacar l’important esdeveniment que constituïx la recent mobilització dels treballadors de Sonatrach, l’empresa nacional d’explotació dels hidrocarburs, en les zones saharianes on s’extreuen el gas i el petroli, les principals riqueses del país (98% de les exportacions i 60% del pressupost de l’Estat). Fins a llavors, els múltiples llocs d’explotació, administrats per Sonatrach juntament amb empreses multinacionals americanes i europees, eren des de fa dècades zones sense drets socials i sindicals, on els treballadors algerians sofreixen condicions de treball especialment dures, per a salaris molt escassos i baixos.
Els militants dels sindicats autònoms de la funció pública, l’exemple de la qual ha inspirat clarament aquesta mobilització, ens han comunicat referent a això la informació, recollida per alguns periòdics algerians, que desitgem indicar aquí. El dijous 3 de març, més mil de treballadors de l’important jaciment de gas de Hassi R’ mel s’han concentrat davant la Direcció regional de Sonatrach. Reclamen un augment del 100% del salari bàsic i una revaloració de la indemnització de zona i les condicions de vida (IZCV), que romanen calculades sobre la base d’un salari mínim mensual de 6.800 dinars, mentre que aquest és de 15.000 dinars (o sigui 150 euros, ell mateix nivell ridículament baix respecte al cost de la vida). Ídem per a la “prima de perillositat”, d’un nivell ridícul (800 a 2.400 dinares al mes) i la “indemnització de treball molest”, mentre que els petroliers treballen cada dia en condicions perilloses.
Els militants sindicalistes independents han distribuït als treballadors de Sonatrach una crida a la mobilització, titulat “Aturem la hogra”, que afirma en concret: “En el moment que tots els sectors d’activitat coneixen augments de salaris consegüents, els responsables de l’empresa Sonatrach segueixen ignorant les preocupacions principals dels seus treballadors mostrant un menyspreu i un silenci absolut de complicitat amb el sindicat UGTA. Aquest últim s’ha desentès de les seves obligacions, donant prioritat als seus interessos i privilegis en detriment dels drets legítims dels treballadors. Ara com ara, llancem un advertiment a l’empresa, va explicar a la premsa algeriana un dels dirigents del moviment. Però si els responsables a Alger segueixen fent oïdes sordes, convocarem una vaga de fam general. És l’única manera que ens queda per a fer-nos escoltar”.
Els quadres de Sonatrach que treballen en les zones saharianes no s’han quedat quiets. Van començar a mobilitzar-se en diversos llocs, com Stah en In Amenes (Illizi), on un sindicalista “autònom” ha declarat: “Tenim un salari lamentable comparativament al dels estrangers. Tenim el mateix treball, però nosaltres, algerians, som pagats a 500 euros al mes, mentre que els salaris dels estrangers arriben a de vegades els 10.000 euros. ” I un altre precisa: “Assistim en aquests últims anys a l’agreujament d’alguns mals tal com passa amb el estres. Tenim un 40% del nostre personal que sofreix de malalties cròniques, una xifra que és molt sensible al meu entendre. Hi ha sobretot diabètics, hipertensos i cardíacs. Després de vint a vint-i-cinc anys de treball en un mitjà tan estressant, hi ha pocs que puguin sortir indemnes d’allí”.
Aquesta rebel·lió i aquestes mobilitzacions són segurament menys espectaculars que les que sacsegen des de fa tres mesos una bona part dels països àrabs. Però són sense precedents a aquesta escala i es refereixen al cor de l’economia algeriana, als hidrocarburs, que és també el d’un poder que acapara aquestes riqueses sobre l’esquena del poble i que està disposat a tot per a conservar-les. És segurament en el Sahara, més que en les magres manifestacions de carrer algerianes, propenses a totes les manipulacions de la DRS, on germina avui el veritable vent de còlera que pot amenaçar el poder dels generals d’Alger.
I per això el CISA es proposa donar a conèixer aquestes lluites encara tan poc mediatitzades i demana totes les organitzacions sindicals europees expressar la seva solidaritat activa amb els treballadors de Sonatrach i els sindicats autònoms algerians.
Comitè Internacional de suport al sindicalisme autònom algerià (CISA), comitè del qual forma part la CGT
Traducció: Equip de treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II, de la CGT
Algèria: la rebel·lió social s’estén als assalariats de Sonatrach en el Sàhara Llegeix més »
Les mobilitzacions que s’estan produint al Marroc des del 20 de febrer, han obligat a la monarquia alauita a moure fitxa. La nova crida general per al 20 de març, la continuïtat de les manifestacions per tot el Marroc, a pesar de la brutal repressió, ha obligat al rei a maniobrar per a desactivar el moviment amb el seu discurs i les seves promeses “reals”.
En el matí del 12 de març, milers de persones, unes 10.000, han participat a Madrid en la manifestació convocada per la Confederació General del Treball (CGT), i recolzada per diverses organitzacions sindicals, socials, polítiques i internacionals, contra el Pacte Social, pel repartiment de l’ocupació i de la riquesa, la jubilació als 60 anys i la jornada laboral de 35 hores com a mesures per crear ocupació.
Estem amb Hakim Sedouk, que ha començat a treballar aquest any com a professor de filosofia en un institut de Salé. El trobem a Rabat al local de l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), on fan les reunions els membres del moviment 20 de febrer.
Entrevista a Hakim Sedouk, membre del Moviment 20 de febrer (Marroc) Llegeix més »
En les eleccions sindicals realitzades el 9 de març a l’Ajuntament de Molins de Rei (25.000 habitants, Baix Llobregat) la CGT guanya un delegat (sumem als dos del Comitè, un en la Junta de Personal) i es consolida com tercera força sindical en vots, a pesar de presentar-se solament en dos dels tres col·legis electorals.
RESULTATS GLOBALS
* Total delegats a triar 18 Delegats
* Total vots a emetre 292
* Vots emesos 191
* Participació 65,41%
* UGT 6 delegats, 63 vots, 21,58% vots. CCOO 6 delegats, 53 vots, 18,15 %. CGT 3 delegats, vots 46, 15,75 %. SFP (Sindicat de Policies) delegats 3, vots 28, 9,59 %
* La participació és baixa a nivell global, (65,41 %) degut, sobretot, als resultats del col·legi de laborals de tècnics i administratius.
* Destacables són els resultats en el col·legi electoral de laborals especialistes i no qualificats: d’un total de 53 electors, voten 42 (79,24 participació), aconseguint CGT, 32 vots i 2 delegats, CCOO 10 vots i 1 delegat, UGT no pot presentar llista al no poder aconseguir un mínim de 3 avals.
* A funcionaris (participació 81 %), on presentàvem per primera vegada llista, vam aconseguir 1 delegat i 14 vots, a quatre d’aconseguir 2 delegats.
Comunicat
LA CGT ES CONSOLIDA COM TERCERA FORÇA SINDICAL A L’AJUNTAMENT DE MOLIS DE REI (BARCELONA)
Després de les eleccions sindicals del 9 de març en l’Ajuntament de Molins de Rei, la Secció Sindical de CGT informa i fa la següent valoració.
D’entrada, no direm les ximpleries que després de cada eleccions diuen la majoria de partits polítics, hagin guanyat o perduts vots, allò de tots contents, satisfets per bla,bla… Guanyen unes eleccions, en aquest cas sindicals, qui suma. Perd qui resta i es queden igual els demés. Això hauria de ser obvi, però com deia Haro Tecglen en aquests temps difícils, incidim en la obvietat o simplement ens deixem enganyar.
Dit l’anterior, una mica d’història i una declaració de principis. La CGT ve presentant-se, amb aquestes, a quatre eleccions en aquest Ajuntament. Al principi teníem un afiliat i aconseguim dos representants en el Comitè d’Empresa. Al poc temps vam poder constituir la Secció Sindical i aquí va començar el nostre veritable treball sindical.
En els següents comicis, ens vam mantenir i consolidar, però el més important, augmentava el nombre d’afiliats i sobretot el nostre treball i el nostre model sindical s’obria pas entre la dinàmica “groga” típica del sindicalisme majoritari. Ara per ara som una referència imprescindible per a la plantilla i per a les forces polítiques de torn. Serietat, coherència ideològica, treball, eficàcia i molta autocrítica, fan que participem, àdhuc sent minoria, en totes les comissions de treball i negociació. El nostre model assembleari i autònom ha aconseguit el respecte de la majoria de treballadors.
Quant a la declaració de principis, és també o hauria de ser-ho dintre de la nostra Confederació una obvietat més: les eleccions són solament un mitjà i no la finalitat… Per tant, no podem caure en la demagògia electoralista, ni sindical ni política. El nostre treball s’ha de basar a augmentar l’afiliació, a enfortir la nostra Secció Sindical, i a convertir a cada delegat i afiliat en un militant més de la Confederació. Modest, però compromès i batallador en la defensa dels principis anarcosindicalistes de la mateixa, o el que és el mateix, en defensa dels interessos laborals i socials, tant de la plantilla a la qual pertany, com de la resta de la societat.
Així de senzill i, alhora, així de difícil. La CGT guanya un delegat (sumem als dos del Comitè, un en la Junta de Personal) i es consolida com tercera força sindical en vots, a pesar de presentar-se solament en dos dels tres col·legis electorals.
En definitiva, creiem que és un toc d’atenció per als sindicats majoritaris (no tan majoritaris, doncs la diferència de vots entre el més votat i la CGT se situa en 17 vots i a 7 del segon. I nosaltres a seguir lluitant en aquest sector de l’Administració Pública, on ens esperen reptes difícils però no impossibles d’aconseguir.
SALUT I ANARCOSIDICALISME
Secció Sindical CGT Ajuntament de Molins de Rei
La CGT, amb tres delegats, es consolida a l’Ajuntament de Molins de Rei Llegeix més »
S’ha creat la Secció Sindical de CGT a Ajuntament de Manresa, adreçant comunicat als treballadors i treballadores, animant-los a participar-hi i construir una alternativa sindical.
Aquesta secció s’ha creat com alternativa a la manca d’una representació real a la que hem estat sotmesos contínuament per part del comitè al consistori actual.
S’ha constituït la Secció sindical de CGT a l’Ajuntament de Manresa Llegeix més »
El passat 8 de març l’empresa Maymo Tarragona SL -dedicada al muntatge- va acomiadar al delegat sindical de CGT i membre del comitè al·legant que havia actuat de mala fe al reclamar les diferències salarials fixades en el Conveni del metall i l’Acord de millores signat pel comitè d’empresa i la mercantil l’any 2008. Nicasio Malde ha estat acomiadat sense dret a indemnització ni liquidació. Aquesta és la tercera vegada que l’empresa procedeix a acomiadar-lo de forma disciplinària. El primer cop, les mobilitzacions dels treballadors van obligar l’empresa a readmetre’l i el segon, l’any passat, Malde va guanyar el judici que declarava el seu acomiadament nul, per la qual cosa Maymo va haver de reincorporar-lo al seu lloc de treball.
Acomiadat el delegat de CGT a Maymo per reclamar el seu salari Llegeix més »
A continuació teniu dos vídeos anomenats “El origen de las migraciones modernas” (1/2 i 2/2), amb parts d’una xerrada realitzada per Arcadi Oliveres, economista, activista social i excel·lent comunicador.
El origen de las migraciones modernas 2/2
Aquest vídeo és la continuació d’un altre:
El origen de las migraciones modernas 1/2
D’utilitat per a reflexionar sobre realitats com la de la immigració i el sistema econòmic neoliberal, i ajudar-nos a aclarir conceptes.
“El origen de las migraciones modernas”, vídeos d’una xerrada d’Arcadi Oliveres Llegeix més »
El passat divendres 18 de febrer es va celebrar per segona vegada el judici del CSA Can Vies de Sants, Barcelona. El primer cop la jutgessa va estimar les pretensions de Can Vies, que deia que no havien estat denunciades totes les parts del procediment, i va fer que TMB hagués de tornar a començar el procediment.
El nou procediment tampoc ha aconseguit que Can Vies pugui ser desallotjat. La jutgessa del cas, en la seva sentència, ha considerat que el procediment seguit contra la CNT ha estat el correcte i, per tant, diu que el Sindicat ha d’abandonar l’espai. Però considera que el procediment seguit contra la resta d’entitats i organitzacions, entre elles la CGT, és inadequat i, per tant, si TMB vol que marxin ha de tornar a iniciar el procediment contra totes les altres entitats.
Can Vies es queda de nou al barri!! Llegeix més »
El 10 de març els jardiners de Barcelona hem fet vaga i ens hem manifestat contra els acomiadaments, contra la vulneració del Conveni Col·lectiu i per la contractació de personal.
Com resposta als acomiadaments produïts el dia 2 de març (en aquest cas una companya major de 60 anys) i el dia 4 de març d’un altre company (aquest amb discapacitat), més de 500 jardiners de Barcelona hem fet vaga i ens hem manifestat pel centre de la ciutat fins a la Plaça Sant Jaume.
La decisió de no complir amb el que està establert en conveni: “A la finalització del contracte del treballador rellevista, aquest mantindrà la seva prestació laboral mitjançant contracte d’interinitat, en els termes previstos a la legislació vigent, fins a la cobertura definitiva de la plaça mitjançant oferta pública d’ocupació”, fet que va a suposar l’acomiadament de 11 persones al llarg del present any, i 85 fins a l’any 2015, és una mostra més de la incoherència de ICV-EUiA que d’una banda declara el seu candidat a alcalde Ricard Gomà que faran dels ajuntaments “la gran trinxera de defensa de l’Estat del Benestar” i d’altra banda acomiaden al personal que tenen sota la seva responsabilitat sense demostrar cap sensibilitat per persones que pertanyen als col·lectius més desprotegits de la societat.
Per tot això, la plantilla de Parcs i Jardins hem realitzat una Assemblea i posteriorment hem realitzat una xoriçada (en honor als “nostres” polítics) i una manifestació festiva-reinvindicativa amb una banda de música formada per membres de la plantilla de Parcs i Jardins que han amenitzat tot el recorregut.
Aquesta vaga i manifestació és un més dels actes i accions programades pels treballadors/es de Parcs i Jardins contra la política d’ocupació executada per la Direcció de Recursos Humans de l’Institut, i avalada per la Sra. Imma Mayol, presidenta del mateix, i per l’equip de govern municipal de Barcelona.
CGT entén que és també responsabilitat de l’alcalde, Sr. Jordi Hereu, intervenir en la solució d’aquest conflicte, màxim en un moment com aquest de crisi econòmica i amb unes dades d’atur com els que es donen entre la ciutadania de Barcelona.
Secció Sindical de CGT Parcs i Jardins
La Confederació General del Treball, des de la seva federació de Badalona, vol informar als ciutadans del conflicte que manté des de fa anys amb l’ajuntament de la ciutat:
Des de fa anys, l’ajuntament ha concedit el gaudi sobre alguns locals de propietat Municipal a diferents entitats: sindicats institucionals, associacions de diferents tipologies, etc.
Ja en l’any 2004, la llavors alcaldessa, va prometre públicament un local adequat a la labor que fa des de fa dècades aquest sindicat a Badalona. Promesa que mai va tenir intenció de complir.
A aquest Sindicat estan afiliades centenars de persones; els treballadors de la ciutat han votat a desenes de companys per a representar-los en les seves empreses; fa molts anys que treballem al costat d’altres moviments socials de la ciutat…
Si mirem com és la contribució del sindicat al teixit social de Badalona, resulta rar que hàgim de continuar realitzant assemblees en un parc públic perquè no tenim accés a reunir-nos en un local suficientment gran per a la nostra activitat.
A que es deu llavors aquesta insistència a discriminar a la CGT? Doncs que som un Sindicat que no combrega amb la idea de societat que tenen els partits polítics, i per tant, no som votants potencials. És a dir que, a l’hora de repartir els locals entre entitats que els necessitin per a desenvolupar la seva activitat, no importa com sigui aquesta activitat, el seu volum, o el bé que aquesta faci a la societat de Badalona, en aquest cas als treballadors. L’única cosa que importa és si el nostre interès en l’activitat els reportarà vots, si no és així, ja pot ser un sindicat, associació o el que sigui; tenir 100 afiliats, 1000 o 25000. Que el patrimoni de la ciutat s’ofereix sempre als votants potencials.
Per tot això la CGT de Badalona s’ha declarat en lluita contra els que es creuen que són propietaris del patrimoni de la ciutat i pensen que poden utilitzar-lo per a comprar vots.
La CGT de Badalona reprèn la reivindicació d’un local Llegeix més »
Les diverses mesures de reforma del sistema públic de pensions adoptades pel govern del PSOE amb l’acord de CCOO-UGT i les diverses patronals és una estafa social a totes les persones que llegiu això i a totes les que no ho llegiran però també les patiran. Si vingués sol podríem dir que el que passa és que aquesta part de la protecció social establerta per l’anomenat «estat del benestar» sobrava (que és mentida) o que era insuportable per al conjunt del sistema (que és mentida per partida doble). Però aquest robatori no ha vingut sol ni ha estat el darrer.
Avui les pensions, demà tot i més Llegeix més »
Com ens afectarà la reforma de les pensions?
Xerrada a càrrec d’un membre de la CGT de Catalunya
Divendres 11 de març a les 19 h. a la sala petita de la Cooperativa, Plaça de la Vila, Parets del Vallès.
Organitzen: Ateneu Popular de Parets del Vallès, Assemblea Llibertaria del VallèsOriental, APUP.
Xerrada sobre la reforma de les pensions l’11 de març a Parets del Vallès Llegeix més »
El dijous 17 de març, a les 19:15 h, la Secretaria de Formació de la FL de CGT Barcelona organitza un acte de presentació del llibre de Ferran Aisa “Poetes en temps de Revolta”, que tindrà lloc al local de Via Laietana 18, 9è, de Barcelona.
Presentació del llibre de Ferran Aisa “Poetes en temps de Revolta” Llegeix més »
Les eleccions sindicals realitzades a l’Ajuntament de Reus el 9 de març han suposat el creixement i la consolidació de la CGT com a segona força sindical, passant de 4 a 7 delegades, l’estancament de CCOO i dels sindicats de la policia local, i la reducció a la mínima expressió de la UGT.
El total de membres del comitè d’empresa i la junta de personal ha passat de 20 a 22 membres, ja que mentre els representants del comitè seguien sent 9, els de la junta de personal han passat de 11 a 13.
Comunicat dels representants de CGT al comitè d’empresa de Derbi
Després del comunicat oficial del grup Piaggió d’aquest dimarts 8 de març mitjançant el qual se’ns ha comunicat el trasllat de la producció de Nacional Motor Sau (Derbi) a Itàlia, els tres delegats sindicals de CGT al comitè d’empresa com a segona força més votada i amb major afiliació, vol fer constar els següents punts:
* Exigim a l’administració el compliment del pacte que es va firmar davant la mateixa administració el desembre de 2009. En aquest pacte el grup Nacional Motor Sau es comprometia a fabricar els models de marxa de petita cilindrada de 50cc a 125cc a la planta de Martorelles. Per a més viabilitat de l’empresa, en aquest acord s’incloïen algunes prejubilacions.
La CGT davant el tancament de la factoria de Derbi a Martorelles (Vallès Oriental) Llegeix més »
Divendres Fàrandula i Can Vies presenten:
Divendres 11 de març a les Cotxeres de Sants (L1 i L5)
Rebelmadiaq Sound
(Jamaican sounds)
a les 20.30h
AtVersaris i Asstrio
(Per principis elegants)
a les 22h
Entre grup i grup:
Presentació del vídeo de les mobilitzacions de solidaritat amb Can Vies
Obertura de portes a les 20,30h. A les 24h s’acaba així que serà puntual…
Concert solidari amb el CSA Can Vies el divendres 11 de març a Barcelona Llegeix més »
La plantilla de Parcs i Jardins i CGT mantindrà una campanya de protestes i mobilitzacions que inclou el 10 de març una vaga de 3 hores per torn, contra la política d’ocupació executada per la direcció de Recursos Humans de l’Institut, i avalada per la Sra Imma Mayol, presidenta d’aquest, i per l’equip de govern municipal de Barcelona.
Entre les accions a realitzar en la vaga, hi haurà una concentració a les 11 hores a la plaça de la Catedral on realitzarem un dinar solidari i posteriorment farem una manifestació finsa la plaça Sant Jaume.
L’absència de llibertat, règims dictatorials-autoritaris, pobresa, misèria, atur i manca absoluta de drets civils i laborals han portat a la població d’Algèria, el Marroc, Tunísia, Egipte, Líbia, Iemen, etc .. a sortir al carrer exigint pacíficament un canvi en el model de societat.
Al llarg de la història els governs dictatorials autòctons han explotat i esclavitzat a la seva població, tot això consentit per l’imperialisme americà i sobretot europeu.
Els pobles àrabs volen canviar el seu model de societat Llegeix més »
En les eleccions sindicals realitzades a ATENTO Barcelona, CGT augmenta la seva majoria en el Comitè d’Empresa, tant en vots com en delegats, passant de 8 a 9. CCOO, UGT i STC pateixen una forta pèrdua de vots i delegats. Tant UGT com STC han patit un trencament intern que ha suposat l’aparició de candidatures de la USOC i de la CSIF.
CGT 194 vots, 9 delegats (a les eleccions del 2007 192 i 8)
CCOO 61 vots, 3 delegats (al 2007 171 i 7)
UGT 40 vots, 2 delegats (al 2007 84 i 4)
STC 43 vots, 2 delegats (al 2007 102 i 4)
USOC 125 vots, 5 delegats
CSIF 56 vots, 2 delegats
La CGT valorem molt positivament els resultats que hem aconseguit i el suport que ensha donat la plantilla.
CGT augmenta la seva majoria a Atento Barcelona Llegeix més »
El número 126 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
Les revoltes del Magrib obren camí a nous escenaris
– Reportatge:
Aires de canvi al Magrib
– Treball-economia:
Les nostres pensions seran retallades més d’un 20%
12 de març, Manifestació confederal a Madrid: Contra el pacte social, mobilització i lluita
Prou retallades en els drets socials
Inflació 3, Salaris 0
Davant l’acord sobre la reforma de les pensions
El frau social
La gran banca guanya 15.000 milions d’euros en plena crisi
Autobusos de TMB sentenciat a pagar 483.700,32 euros a 666 conductors/es
Nissan: l’empresa torna a riure’s dels treballadors
CGT guanya la demanda per haver estat exclosa de la taula de negociació del Pla industrial de Nissan
Contra el pacte social i els ERO
La Generalitat prepara noves retallades en el sector sanitari públic
Emte Service Tarragona condemnada a readmetre al delegat de CGT acomiadat
Valeo retira l’ERO amb que volia acomiadar 67 treballadors
Un model de ferrocarril públic i social
La reforma laboral i de les pensions: Un Pacte d’Estat contra les dones
Primers acomiadaments barats a Telefònica aplicant la nova reforma laboral
FNAC-El Triangle de Barcelona vulnera drets fonamentals
La Direcció d’autobusos de TMB condemnada per donar tracte de favor a CCOO i UGT
Contra l’acomiadament de 85 treballadors/es a Parcs i Jardins de Barcelona
La CGT i altres el 27 de gener: l’estranya virtut de saber dir no
Alguns resultats d’eleccions sindicals
Article d’opinió de Pepe Berlanga
– La Tramuntana:
Per una organització llibertària i global
Entrevista central a Patric de San Pedro, membre de Virus Editorial de Barcelona: “Virus editorial: 20 anys de publicacions anticapitalistes i llibertàries”
VIII Ofensiva contra l’oblit. Anarquistes al Montsec. De la Columna Durruti als Maquis. Homenatge pòstum a Diego Camacho “Abel Paz”.
Ha sortit el número 126 de la revista “Catalunya” (març 2011) Llegeix més »
En documents adjunts hi teniu el resum del Moviment Laboral Registrat i l’Afiliació a la Seguretat Social de febrer de 2011 a nivell d’Estat espanyol, elaborat per Pablo Messeguer, del Gabinet d’Estudis Confederal.
Hi teniu el document complet i un resum.
MOVIMENT LABORAL REGISTRAT i AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL FEBRER 2011
Demandants d’ocupació, atur registrat, contractes, prestacionsper atur i afiliació a la Seguretat Social.
