Els miratges de les xifres de l’atur. La crueltat de la realitat social.
L’atur i el drama de mig milió de persones amb fam. El poder de les Empreses energètiques, que imposen els seus beneficis per sobre del clima, del medi ambient i d’un planeta habitable. El nou Fons de Diners Públics per a la Banca que sempre guanya. Els models de consum que ens insten des del poder polític, alhora que consenteixen i assenteixen, amb la pèrdua de drets laborals, socials i civils de la immensa majoria social.
Els ajustaments estructurals del mercat de treball per raons estacionals -temporada turística, pla E d’inversió local i ajudes directes al consum d’automòbils-, han mostrat un miratge, l’augment de persones empleades i disminució en 55.250 persones parades en el mes de juny de 2009.
El “discurs” que la “crisi” ha tocat fons i que ja existeixen indicadors de reactivació, manca de rigor social i més encara, d’ètica social. És “un discurs únic” al qual ens estan portant el Govern i les Institucions, les Fundacions partidistes, empresarials i organismes internacionals.
Es tracta, entre altres coses, d’ocultar la reestructuració salvatge de tots els sectors d’activitat que l’empresariat està duent a efecte, sense límits institucionals i sense resistència sindical, en aquest país.
Ja va succeir en altres moments de la història d’aquest país en el segle XX. La modernització de l’economia “espanyola” i l’europeïtzació “de la societat” en el 1986 amb el PSOE, va comportar:
La destrucció del model d’economia rural (camp i agricultura) i la possibilitat de tenir un projecte de sobirania alimentària per al país. Va comportar reestructurar tot el sector industrial, acer, carbó, pesquer, electrodomèstics, etc. i lliurar-se’l a les multinacionals per a ser competitius. Va comportar admetre el paper que a l’estat espanyol se li requeria per a entrar en aquest club denominat Comunitat Europea i avui redenominat falsament Unió Europea, convertir-nos en una economia de serveis, on el maó presidís tot i, fora pastura d’especuladors i inversors de tot tipus. Va comportar molt greument, desregular les relacions laborals i introduir tots els elements de flexibilitat per a acceptar la competitivitat com categoria sagrada. Va comportar la liberalització i privatització dels serveis públics i sobretot l’essencial per a la vida: el transport, les comunicacions, l’energia i la salut.
La realitat és tan odiosa que ens impedeix seguir els seus indicadors reals:
Els ERO en el primer trimestre han destruït més llocs de treball que tot l’any 2008. Els acomiadaments invisibles per terminació de contractes temporals o no renovació, ha fet descendir la taxa de temporalitat en 7 punts, el que significa que més de 2,3 milions de persones han anat al carrer des d’octubre 2007 (data “oficial” de la crisi). Més de 500.000 persones passen fam (d’alimentació) i hàbitat (casa) i són atesos per Caritas. L’estat espanyol destina a despesa social 74.000 milions menys del que li correspondria pel seu nivell de desenvolupament. Les Empreses privades, conquisten el pastís sanitari públic, i no només gestionen centenars de milers de milions d’euros de l’erari públic, sinó que, deterioren el model sanitari en atenció, qualitat i satisfaccions de necessitats socials, alhora que fan negoci amb la medicina privada. Les remuneracions dels treballadors/es han perdut 2,7 punts en el primer trimestre de 2009 i les rendes de les famílies cauran per primera vegada en 15 anys. El nou Fons de Reserva per a la Banca pot arribar fins a 90.000 milions d’euros, perquè es fusionin, es concentrin o, simplement “netegin” les seves “vergonyes”.
La realitat és així perquè des del poder i institucions es fa política i es gestiona allò col·lectiu al servei de la minoria de rics, empresaris, banquers…, abandonant el deure fonamental de garantir el bé comú per a tots i totes.
Els treballadors i treballadores, les persones aturades, pensionistes, sectors precaris… hem d’exigir responsabilitats i negar-nos a “pagar” les seves formes de vida, les seves formes de produir, les seves forms de consumir i les seves formes d’ofegar la nostra llibertat.
Secretariat Permanent de CGT
Els miratges de les xifres de l’atur. La crueltat de la realitat social. Llegeix més »
