Els bancs tenen emissions de deute avalades per més de 76.000 milions d´euros.Les privatitzacions de caixes poden suposar pèrdues a l’Estat d´uns altres 19.000 milions d´euros
Espanya va demanar ajuda a Europa per rescatar la banca, que serà de 37.000 milions.
Les ajudes directes de l’ Estat a la banca des que va començar la crisi-sense comptar les ja amortitzades o altres que es podrien sumar, com els préstecs del Banc Central Europeu (BCE) ,comprometen a l’actualitat al voltant de 216.000 milions d’euros, l’equivalent al 21% del producte interior brut (PIB) d’Espanya.
El sector s’ha beneficiat dels diners públics des d’octubre del 2008, quan la tempesta financera que va seguir a la caiguda del banc d’inversió Lehman Brothers va posar en escac a l’economia i les finances mundials. En aquell moment es van arbitrar dues mesures urgents per pal · liar la falta de liquiditat.
Es va crear el fons d’adquisició d’actius financers (FAAF), un sistema d’avals que va permetre a la banca captar 19.300 milions en els mercats, i que ja es va liquidar, i es va muntar un programa d’avals del Tresor, encara vigent, i que a finals d’octubre recolzava emissions de deute del conjunt de la banca per valor de 76.200 milions d’euros. Però les majors partides-i on es concentra el major risc per a l’Estat i, en conseqüència, per al contribuent-són a les injeccions directes de préstecs i capital a les entitats financeres, d’una banda, i al banc dolent, de l’altra.
Entre el ja desemborsat i el que arribarà en els propers mesos per ambdós conceptes s’haurà regat a la part més feble del sector financer amb uns 120.200 milions. A diferència de les anteriors facilitats de liquiditat, aquí del que es tractava i del que es tracta és de la solvència. Clar i català: milers de milions d’euros per evitar (o retardar) la fallida d’entitats concretes.
En el primer d’aquests apartats s’emmarca l’activitat del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), creat el juny del 2009, pocs mesos després de la intervenció de Caixa Castella-la Manxa (CCM) per propiciar la reestructuració del sector. Les participacions preferents i després l’entrada directa al capital van regar amb milers de milions a les caixes d’estalvis, el que els va permetre, en la majoria dels casos, fusionar, tancar milers d’oficines, acomiadar bona part de les seves plantilles i. .. arribar al 2012 amb uns balanços infestats de risc immobiliari, amb els comptes de resultats en vermell o molt pròximes a estar-ho i amb la seva viabilitat futura seriosament compromesa.
Aquest panorama, empitjorat a propòsit pel Govern en obligar a realitzar a tot el sector provisions per uns 85.000 milions d’euros per sanejar els actius tòxics del totxo, és el que va motivar, el juliol passat, la petició d’ajuda europea concretada aquesta setmana en els 37.000 milions d’euros concedits a Bankia, Catalunya Banc, Nova Galícia i el Banc de València , les quatre entitats nacionalitzades pel FROB.
Entre els primers préstecs (mai retornats), les primeres injeccions del FROB i les que farà ara gràcies a l’ajuda europea freguen els 59.000 milions d’euros.
La xifra encara augmentarà en uns pocs milers de milions més quan Liberbank, BMN i la fusionada Espanya-Duero demanin els ajuts necessaris per cobrir les seves necessitats de capital d’aquí a dues setmanes. Precisament, els fons europeus han propiciat que la factura es dispari per la imposició de la troica-BCE, Fons Monetari Internacional (FMI) i Unió Europea-de crear un banc dolent, batejat com Sareb.
La societat requereix d’entrada 2.400 milions en capital públic i una part essencial del seu funcionament és que emetrà bons amb l’aval de l’Estat que lliurarà als bancs-a canvi dels seus préstecs al sector promotor i actius immobiliaris-perquè puguin obtenir liquiditat immediata del BCE. Encara que el Govern vol que l’Estat sigui minoritari al banc dolent, els bons estan garantits i es consideren un ajut públic amb caràcter.
Ja hi ha compromesos bons per 44.000 milions per les quatre entitats nacionalitzades i el Banc d’Espanya calcula que faran falta uns 15.000 milions més per a les que demanaran ajuda immediatament.
Finalment, resta comptabilitzar una partida incerta, associada a la venda de les caixes per part de l’Estat . Les subhastes que ha realitzat fins ara el Banc d’Espanya per adjudicar les entitats intervingudes o nacionalitzades han incorporat el que en el sector es coneix com un esquema de protecció d’actius (EPA). Aquest instrument és una mena d’assegurança que cobreix al comprador d’una part de les pèrdues d’una determinada cartera de crèdits durant un temps determinat, generalment deu anys.
El major EPA de les cinc subhastes ha estat el de la CAM, que és també la major caixa rescatada. El Sabadell, el seu comprador, es va garantir la cobertura de crèdits per 24.600 milions-gairebé tots ells del sector immobiliari-, que ja comptaven amb provisions per 3.900 milions. Per tant, el risc net es reduïa a 20.700 milions, dels quals el fons de garantia de dipòsits (FGD) respondria a un futur del 80%: 16.560 milions.
El Sabadell va dir al seu dia que la pèrdua esperada s’acostarà a aquesta xifra. La resta d’EPA concedits ocasionaran, previsiblement, fallides molt inferiors. El del Banc de València, per exemple, només cobreix una cartera de 5.500 milions i el Banc d’Espanya calcula que la pèrdua esperada no serà superior als 600 milions d’euros. Unnim va ser traspassada al BBVA amb un EPA que podria impactar al FGD amb altres 1.000 milions, mentre que CCM i CajaSur podrien afegir, en el pitjor dels casos, uns 1.000 milions més.
