La cimera de la UE celebrada aquest 26 d’octubre torna a llançar un saldo positiu per a la banca enfront de la ciutadania i l’entorn. Surten beneficiades especialment les banques alemanya i francesa. Ecologistes en Acció reclama una auditoria del deute per a abolir el que no tingui finalitats socials i ambientals.

Un dels principals acords de la reunió del Consell Europeu suposa l’elevació fins a un bilió d’euros del fons de rescat. De l’actual fons de 440.000 milions, a priori solament una part serviria per a rescats bancaris, entre 50.000 i 74.000 euros. La resta han anat als rescats de Grècia, Irlanda i Portugal (116.400 milions) i a la compra de deute de països com Itàlia i Espanya (fins a 275.000 milions). No obstant això aquestes dues partides també estan sent en gran part per a rescats bancaris o per a preparar-los. No cal oblidar que el deute públic dels estats europeus s’ha incrementat de forma important pels rescats i avals a la banca, i que aquest deute dels estats està en mans fonamentalment de la banca europea. A més, la majoria del deute en la UE és privat, posseït per bancs, i és aquest sector el que es vol apuntalar.

Un exemple de com el deute públic prové, en part, del deute privat és el d’Irlanda. En 2008 el Govern irlandès va garantir el 100% dels dipòsits bancaris. És a dir, va afirmar que, si el banc entrava en fallida, la ciutadania irlandesa assumiria el reemborsament de tots els dipòsits, que ascendien a uns 480.000 milions d’euros. A continuació va haver de nacionalitzar el Allied Irish Bank injectant-li 48.500 milions (al voltant del 30% del PIB irlandès).

En el cas de Grècia les ajudes de la UE fins a ara han ascendit a uns 60.000 milions d’euros, en bona part per a protegir els bancs alemanys i francesos, que són els principals tenidors de deute grec. En comparança, la banca europea ha consumit més de 420.000 milions d’euros en injeccions de capital i compres d’actius danyats.

L’Estat espanyol representa clarament com el deute existent és fonamentalment privat. El deute de l’economia espanyola és, aproximadament, un 400% del PIB (4.250.000 milions), de la qual solament el 16% està en mans d’institucions públiques. Els bancs (32%) i les empreses no financeres (31%), fonamentalment immobiliàries, atresoren la majoria d’aquest deute. Espanya ja ha lliurat més de 17.000 milions de diners públics en rescats bancaris.

La segona raó per la qual, segons el parer d’Ecologistes en Acció, la banca alemanya (i la francesa) guanya és per l’avenç de les exigències de tenir el 9% de core capital (reserves d’alt “valor”) per a la banca europea a 30 de juny de 2012. Això obligarà a la banca espanyola a recapitalitzar-se amb més de 26.000 milions, mentre l’alemanya ho haurà de fer en una mica més de 5.000 i la francesa en prop de 9.000. Una de les raons d’aquesta diferència tan important en les provisions entre uns bancs i uns altres és que la UE permet que la banca d’inversió (fonamentalment alemanya i francesa) oculti tots els seus actius tòxics. És a dir, que no hagi de fer cap provisió de fons per als seus possibles impagaments, una cosa més que probable doncs estan a preu de mercat gairebé nul des de l’esclat de la crisi en el 2007.

Segons l’acord aconseguit el 26 d’octubre s’ha posat a preu de mercat el deute públic. D’aquesta manera, la banca alemanya i francesa perden diners per la quitació (voluntària) del 50% de deute grec i amb la rebaixa del valor en un 2% de l’espanyola, però guanyen al veure revaloritzat el deute públic alemany i francès, fonamentalment en les seves mans. En resum això els permet haver de fer una provisió de fons menor que la banca espanyola o grega, que veuen com el valor del deute espanyol i grega, que és la qual més tenen, es deprecia.

En definitiva, les conseqüències d’aquest acord són que la banca alemanya (i francesa) tindran una posició més competitiva al requerir buscar menys finançament en els mercats, i això que són les més exposades al deute grec de la UE (després de la banca grega que, de segur, acabarà en mans de capitals centreeuropeus).

Ecologistes en Acció aclareix però que no considera més desitjable la banca espanyola que l’alemanya o la francesa. Totes elles tenen el mateix nul control democràtic, no suposen cap benefici social ni ambiental per a la població, i busquen acaparar poder i riquesa en detriment de les classes més populars. Des d’aquesta perspectiva l’organització el que demanda és la realització d’una auditoria del deute existent per a abolir tota aquell deute que no hagi tingut finalitats ambientals o socials. De la mateixa manera lluita contra les retallades socials i ambientals per a salvar a la banca. És a dir, considera que ja n’hi ha prou de que la banca sempre guanyi.

Ecologistes en Acció. 27 d’octubre de 2011