CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Les xifres ocultes de la crisi

Qui la fa la paga, diu la dita. Però la comptabilitat de la crisi no respon a aquesta màxima: hi ha consens general que tothom s’ha d’estrènyer el cinturó en els moments de depressió, que cal retallar l’estat del benestar i que “res no tornarà a ser com abans”. Tothom? L’aritmètica més bàsica desmenteix alguns números vermells d’una crisi que no afecta tots els ciutadansper igual.

Les xifres ocultes de la crisi Llegeix més »

Educació social: història de la destrucció d’una professió

Quan una persona decideix orientar la seva formació professional a l’àmbit de l’educació social no ho fa per diners (els sous mai han estat gran cosa) ni per les condicions laborals (treballar festiu, caps de setmana, nits…); ho fa per que creu en el que representa aquest treball, en la seva capacitat de transformació d’una realitat que ens sembla injusta, sobretot amb aquells que el sistema ha descartat.

Però tot canvia quan tant el sou com les condicions laborals empitjoren tant que fan dificil seguir treballant en el sector sense que això suposi condicionar la teva estabilitat personal. El desencantament consegüent es transforma en ràbia quan veus que la raó d’aquests canvis és solament econòmica, i que qui acaben sofrint aquesta perspectiva economicista de l’àmbit social són les persones amb qui treballem, gent que no té ni els recursos ni els mitjans per a defensar-se.

Potser tot s’entengui millor amb un exemple, el del meu centre de treball. CRAE Llar Les Vinyes, a Cerdanyola del Vallés. Empresa gestora Filles de Mª Auxiliadora, vinculades als centres residencials des dels tétrics centres del franquisme (gràficament descrits en el comic “Paracuellos” de Carlos Giménez). Fa 3 anys: 1546 hores anuals, 7 dies de lliure disposició, 12 dies lliures entre Setmana Santa i Nadal, uns 24 mil euros bruts anuals. Fa dos anys (conveni d’Acció Social de Catalunya): 1725 hores anuals, 7 dias de lliure disposició (però a retornar), 0 dias entre Setmana Santa i Nadal i 22 mil euros bruts a l’any; avui, Conveni estatal: 1771 hores, 2 dies de lliure disposició, 16.500€ bruts anuals.

Com s’ha arribat aquí? D’una banda tenim una patronal (AEISC i AESAP ) que, una vegada resoltes les seves discrepàncies inicials(llegeixi’s

Educació social: història de la destrucció d’una professió Llegeix més »

La banca (alemanya) torna a guanyar

La cimera de la UE celebrada aquest 26 d’octubre torna a llançar un saldo positiu per a la banca enfront de la ciutadania i l’entorn. Surten beneficiades especialment les banques alemanya i francesa. Ecologistes en Acció reclama una auditoria del deute per a abolir el que no tingui finalitats socials i ambientals.

Un dels principals acords de la reunió del Consell Europeu suposa l’elevació fins a un bilió d’euros del fons de rescat. De l’actual fons de 440.000 milions, a priori solament una part serviria per a rescats bancaris, entre 50.000 i 74.000 euros. La resta han anat als rescats de Grècia, Irlanda i Portugal (116.400 milions) i a la compra de deute de països com Itàlia i Espanya (fins a 275.000 milions). No obstant això aquestes dues partides també estan sent en gran part per a rescats bancaris o per a preparar-los. No cal oblidar que el deute públic dels estats europeus s’ha incrementat de forma important pels rescats i avals a la banca, i que aquest deute dels estats està en mans fonamentalment de la banca europea. A més, la majoria del deute en la UE és privat, posseït per bancs, i és aquest sector el que es vol apuntalar.

Un exemple de com el deute públic prové, en part, del deute privat és el d’Irlanda. En 2008 el Govern irlandès va garantir el 100% dels dipòsits bancaris. És a dir, va afirmar que, si el banc entrava en fallida, la ciutadania irlandesa assumiria el reemborsament de tots els dipòsits, que ascendien a uns 480.000 milions d’euros. A continuació va haver de nacionalitzar el Allied Irish Bank injectant-li 48.500 milions (al voltant del 30% del PIB irlandès).

En el cas de Grècia les ajudes de la UE fins a ara han ascendit a uns 60.000 milions d’euros, en bona part per a protegir els bancs alemanys i francesos, que són els principals tenidors de deute grec. En comparança, la banca europea ha consumit més de 420.000 milions d’euros en injeccions de capital i compres d’actius danyats.

L’Estat espanyol representa clarament com el deute existent és fonamentalment privat. El deute de l’economia espanyola és, aproximadament, un 400% del PIB (4.250.000 milions), de la qual solament el 16% està en mans d’institucions públiques. Els bancs (32%) i les empreses no financeres (31%), fonamentalment immobiliàries, atresoren la majoria d’aquest deute. Espanya ja ha lliurat més de 17.000 milions de diners públics en rescats bancaris.

La segona raó per la qual, segons el parer d’Ecologistes en Acció, la banca alemanya (i la francesa) guanya és per l’avenç de les exigències de tenir el 9% de core capital (reserves d’alt “valor”) per a la banca europea a 30 de juny de 2012. Això obligarà a la banca espanyola a recapitalitzar-se amb més de 26.000 milions, mentre l’alemanya ho haurà de fer en una mica més de 5.000 i la francesa en prop de 9.000. Una de les raons d’aquesta diferència tan important en les provisions entre uns bancs i uns altres és que la UE permet que la banca d’inversió (fonamentalment alemanya i francesa) oculti tots els seus actius tòxics. És a dir, que no hagi de fer cap provisió de fons per als seus possibles impagaments, una cosa més que probable doncs estan a preu de mercat gairebé nul des de l’esclat de la crisi en el 2007.

Segons l’acord aconseguit el 26 d’octubre s’ha posat a preu de mercat el deute públic. D’aquesta manera, la banca alemanya i francesa perden diners per la quitació (voluntària) del 50% de deute grec i amb la rebaixa del valor en un 2% de l’espanyola, però guanyen al veure revaloritzat el deute públic alemany i francès, fonamentalment en les seves mans. En resum això els permet haver de fer una provisió de fons menor que la banca espanyola o grega, que veuen com el valor del deute espanyol i grega, que és la qual més tenen, es deprecia.

En definitiva, les conseqüències d’aquest acord són que la banca alemanya (i francesa) tindran una posició més competitiva al requerir buscar menys finançament en els mercats, i això que són les més exposades al deute grec de la UE (després de la banca grega que, de segur, acabarà en mans de capitals centreeuropeus).

Ecologistes en Acció aclareix però que no considera més desitjable la banca espanyola que l’alemanya o la francesa. Totes elles tenen el mateix nul control democràtic, no suposen cap benefici social ni ambiental per a la població, i busquen acaparar poder i riquesa en detriment de les classes més populars. Des d’aquesta perspectiva l’organització el que demanda és la realització d’una auditoria del deute existent per a abolir tota aquell deute que no hagi tingut finalitats ambientals o socials. De la mateixa manera lluita contra les retallades socials i ambientals per a salvar a la banca. És a dir, considera que ja n’hi ha prou de que la banca sempre guanyi.

Ecologistes en Acció. 27 d’octubre de 2011

La banca (alemanya) torna a guanyar Llegeix més »

Emili Pardiñas Viladrich ens ha deixat. In memoriam

Homenatge en memòria del company anarquista Emili Pardiñas Viladrich, conegut com “Pedrals” quan militava al MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament), mort als 68 anys diumenge passat 23 d’octubre a Vilanova i la Geltrú.

Qui era Emili Pardiñas

Nascut a Lleida, sociòleg i advocat. Ha mort als 68 anys a Vilanova i la Geltrú. Va passar la seva Infància i adolescència al Marroc. Va participar al Maig francès i fou militant del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament) amb el nom de “Pedrals”. Fou el primer dels militants del MIL en fer una valoració i testimoniatge sobre el seu pas pel MIL El llibre té per titol un comentari de Salvador Puig Antic: “Si este año no tocamos la revolución me aventuro con los caballos salvajes”. El dedica a la seva companya Hortensia i a la seva filla Ixia i a Jean Marc Rouillan, que estava a la presó.

Emili Pardiñas Viladrich ens ha deixat. In memoriam Llegeix més »

Vídeo sobre el Moviment 20 de Febrer al Marroc

La CNT de Nimes (França) ha realitzat un vídeo de 19 minuts (en francès) sobre el Moviment del 20 de Febrer al Marroc (Mouvement du 20 février) i les mobilitzacions que està portant a terme des del passat 20 de febrer, que han suposat una dinàmica nova de crítica contra les institucions de govern, de mobilització social sense precedents al país veí contra la crisi econòmica i de lluita contra les conseqüències sobre els sectors més castigats per la crisi.

Vídeo sobre el Moviment 20 de Febrer al Marroc Llegeix més »

Mobilitzacions de la CGT davant d’acomiadaments i tancaments

Mobilitzacions de la CGT davant d’acomiadaments i tancaments

Continuen les mobilitzacions contra els acomiadaments a Caprabo & Eroski

Us informem que en el dia d’ahir l’empresa Caprabo va procedir a acomiadar a una altra companya delegada de la CGT, argumentant els mateixos motius que als altres delegats de l’agrupació de Barcelona, per tant, la Secció Sindical de la CGT segueix endavant amb la lluita.

Mobilitzacions de la CGT davant d’acomiadaments i tancaments Llegeix més »

Tancament de l’empresa AJP Industrial.

AJP INDUSTRIAL TANCA LES SEVES PORTES

El Comitè d’Empresa de AJP Industrial (amb 5 delegats, 4 d’ells de CGT), vol expressar el següent en representació de tots els treballadors:

Arran de la notícia publicada a les notes de premsa de la web de la Generalitat de Catalunya del passat 21/10/11 amb el titular de “La unitat productiva d’AJP Industrial passa a mans de Dues firmes catalanes líders del sector de la moto “, referint-se a la venda de la nostra empresa en concurs de creditors des del passat mes de maig i que entra ara en fase de liquidació en la qual el jutge del Jutjat Mercantil número 1 de Barcelona a autoritzat la venda de tots els actius a les empreses fins ara competidores nostres de J. Juan SA i Montajes y RadiadosS.A.

Tancament de l’empresa AJP Industrial. Llegeix més »

III Fira d’intercanvi de l’Ecoxarxa Barcelona + Trobada de projectes autogestionats de Barcelona els dies 5 i 6 de novembre

5 de novembre. 1a Trobada de projectes autogestionats de Barcelona

6 de novembre: 3a Fira d’intercanvi de l’Ecoxarxa de Barcelona.

Lloc: Plaça Catalunya de Barcelona

A continuació més informació i inscripcions:

– 5 de novembre. 11 a 19h. 1a Trobada de projectes autogestionatsa Barcelona.

III Fira d’intercanvi de l’Ecoxarxa Barcelona + Trobada de projectes autogestionats de Barcelona els dies 5 i 6 de novembre Llegeix més »

Solidaritat amb la companya Charo acomiadada per Nidec

La CGT del Vallès Oriental té un conflicte obert amb l’empresa Nidec Motors Actuators Spain, situada a Santa Perpètua de Mogoda, degut a l’acomiadament de la nostra companya Charo.

La vaga que hi havia convocada per part del comitè a partir del 26 d’octubre al final ha sigut desconvocada degut a les pressions que ha estat fent l’empresa. Tot i això, els nostres companys/es dins de l’empresa estan treballant per dur a terme algun tipus de mobilització per recolzar la Charo. És per això, que és molt important que aquest divendres tots/es els que pogueu assisitiu a les 10.00 h davant de l’empresa per recolzar la Charo i als companys que han convocat una assemblea.

Solidaritat amb la companya Charo acomiadada per Nidec Llegeix més »

Noves octavetes d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme: “No votis PxC”

A les autonòmiques del novembre passat, les mentides de PxC van funcionar, i Anglada gairebé va entrar al parlament. A les eleccions municipals del maig d’aquest any, les mateixes mentides van permetre l’entrada de molts nous regidors feixistes als ajuntaments.

Noves octavetes d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme: “No votis PxC” Llegeix més »

Document d’anàlisi de les dades de l’atur de setembre 2011 a l’Estat espanyol

En document adjunt, anàlisi de les dades de l’atur del passat mes de setembre a l’Estat espanyol, a partir de les dades del Servei públic d’ocupació i de la Seguretat Social.

Les noves 95.817 persones que ingressen a les llistes de l’atur, suposen l’increment d’aturades més alt dels últims 15 anys en un mes de setembre.

Document d’anàlisi de les dades de l’atur de setembre 2011 a l’Estat espanyol Llegeix més »

Manifest de treballadors i treballadores de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat contra la privatització

Manifest que hem signat treballadors i treballadores de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL).

Estem a les portes de la privatització, amb l’agreujant que comportarà a tota la ciutadania de la província de Barcelona: pagar més per l’aigua potable.

La Generalitat vol donar a la privada un negoci rodó (tota la ciutadania som clients fixos) i rendible (augmentessin les tarifes): la distribució en alta de l’aigua potable per a obtenir cash instantani.

TREBALLADORES I TREBALLADORS DE ATLL VOLEM MANIFESTAR

1. Aigües Ter Llobregat és una entitat de dret públic encarregada de prestar el servei públic d’interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, consisteix en la producció i el subministrament d’aigua potable per a abastir a les poblacions de la xarxa Ter‐Llobregat. Ara, el mateix govern de CIU que va crear ATLL en l’any 1991 la vol eliminar mitjançant la Llei Òmnibus sense donar garanties dels llocs de treball que la componen.

2. El desacord absolut de la privatització encoberta del servei d’aigua potable que es pot derivar de l’aplicació de la Llei Òmnibus.

3. Que l’aigua és un recurs natural vital per a la subsistència humana i en conseqüència ha de ser un servei públic gestionat amb ètica i transparència, amb el objectiu és el bé comú per a garantir la qualitat i el subministrament a totes les persones.

4. No a la gestió privada en aquest sector bàsic per als ciutadans i ciutadanes. L’empresa privada incrementarà el seu benefici industrial en el preu de l’aigua augmentant el 8% que l’Agència Catalana de l’Aigua aplicarà al seu cànon. D’aquesta manera s’anteposarà l’enriquiment d’uns pocs a la qualitat, la garantia de subministrament i l’accessibilitat a tots/es els/les consumidors/es i derivarà en exclusió social.

5. El nostre desacord que la Generalitat signi contractes amb empreses privades per 800.000,00 euros en assessorament, auditories i altres per a realitzar reestructuracions de les empreses públiques reduint el servei públic acomiadant a milers de treballadors i treballadores.

6. La nostra repulsa als grups polítics que aprofiten el context econòmic per a omplir-se les butxaques a costa de la ciutadania, mentre malgasten diners públics en cotxes oficials, telèfons, targetes de crèdit i una llarga llista de beneficis de la qual no tots podem gaudir. Que ha estat nefasta la seva gestió política provocant el gran deute financer d’Aigües Ter Llobregat pel Pla Hidrològic Nacional (des de l’any 2005 i encara en execució) que ara volen fer pagar als ciutadans i ciutadanes i als treballadors i treballadores. La denúncia pública de com la Direcció de l’empresa segueix mantenint els seus privilegis, una Direcció empresarial preocupada únicament pels seus propis beneficis, que no està a l’altura del valor ètic del personal que dirigeixen.

7. Que ens sentim indignats per l’incompliment per part de l’empresa del nostre conveni col·lectiu i la reducció del 5% del nostre sou, reducció que suposa un import insignificant en el total del pressupost de ATLL. Que no ens enganyin fent-nos creure que amb les retallades de drets laborals reduiran el deute públic, exigim responsabilitats per la nefasta gestió a ATLL de l’erari públic.

8. El nostre desacord per l’acomiadament de companys mitjançant la no renovació o acomiadament que finalment ha acabat en la privatització del procés que gestionàvem. És més, l’empresa manté en el pressupost 2011 gairebé 7 milions d’euros per a “treballs realitzats per persones físiques o jurídiques” (externalitzacions), i que es podrien realitzar amb recursos interns de l’empresa.

9. La indignació que sentim com ciutadans i ciutadanes al comprovar diàriament el malversament de recursos que origina la privatització de processos. Ens estan llançant a la perduda del control públic en favor del negoci d’uns quants.

Volem manifestar la nostra repulsa a la supressió dels drets dels treballadors i treballadores i la desaparició dels serveis públics com l’aigua, també dret vital per a la ciutadania.

NO A LA PRIVATITZACIÓ DE L’AIGUA!

NO A LA REGRESSIÓ DELS DRETS BÀSICS!

Per a mésinformació contacteu amb la Secció Sindical de CGT ATLL: seccionsindicalcgtatll@nullgmail.com

Manifest de treballadors i treballadores de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat contra la privatització Llegeix més »

Concentració el 28 d’octubre en suport d’una acomiadada a la gasolinera BP de Gavà

El divendres dia 28 d’Octubre, a les 18:00 hores, és necessària l’assistència del màxim de companys i companyes a la concentració en suport de la companya acomiadada per l’empresa de carburants BP.

La concentració es portarà a terme en les portes d’accés a la gasolinera, situada a l’Avinguda Joan Carles I cantó amb c/Argila S/N, de Gavà. Per a accedir a ella agafar la sortida de l’autopista C32, centre comercial BARNASUD, i seguir les indicacions cap a Begues.

CONTRA L’ASSETJAMENT I ABÚS EMPRESARIAL RESPONGUEM AMB SOLIDARITAT OBRERA

CONTRA ELS ACOMIADAMENTS ACCIÓ DIRECTA

PER LA READMISSIÓ DE LA COMPANYA

TOTS I TOTES A LA CONCENTRACIÓ DE PROTESTA I SOLIDARITAT DAVANT L’EMPRESA

Federació Comarcal del Baix Llobregat CGT

Concentració el 28 d’octubre en suport d’una acomiadada a la gasolinera BP de Gavà Llegeix més »

Continuen les mobilitzacions contra els acomiadaments a Caprabo & Eroski

Us informem que en el dia d’ahir l’empresa Caprabo va procedir a acomiadar a una altra companya delegada de la CGT, argumentant els mateixos motius que als altres delegats de l’agrupació de Barcelona, per tant, la Secció Sindical de la CGT segueix endavant amb la lluita:

– dijous 27 al centre de Sabadell de l’avinguda de Barberà 238, en horari de 10:30 a 12:30 hores.

– divendres 28 al centre de Sant Andreu de la Barca, també de 10:30 a 12:30 hores, MODIFICADA LA CONCENTRACIÓ ALS MAGATZEMS.

Continuen les mobilitzacions contra els acomiadaments a Caprabo & Eroski Llegeix més »

Manifestació i xerrada a l’Hospitalet el 5 de novembre per l’abstenció a les eleccions espanyoles del 20-N

Per la democràcia directa i l’autogestió

NO VOTIS

Exerceix la teva sobrania, no la cedeixis.

Dissabte 5 de noviembre a L’Hospitalet de Llobregat

•12 horas, Rambla Just Oliveres

Manifestació per la democràcia directa

•18 horas, Centre Cultural Barradas, Rambla Just Oliveres, 56

Debat sobre las eleccionsamb Javier Zapata, Enrique Fernández i Tu.

Manifestació i xerrada a l’Hospitalet el 5 de novembre per l’abstenció a les eleccions espanyoles del 20-N Llegeix més »

El STMM-CGT exigeix que es retirin les professions marítimes del Catàleg Trimestral d’Ocupacions de difícil cobertura

El Sindicat de Treballadors de la Marina Mercant (STMM) de la CGT exigeix que es retirin les professions marítimes del Catàleg Trimestral d’Ocupacions de difícil cobertura.

El passat dia 20 d’octubre va sortir publicat en el BOE el Catalogo de professions de difícil cobertura http://www.boe.es/boe/dias/2011/10/20/. En el mateix es recull que pràcticament totes les professions marítimes estan en situació d’ocupació total.

Un acord entre ANAVE (patronal del Sector), CCOO i UGT, permet la contractació de mà d’obra barata i precària. Mentrestant, centenars de professionals de la Mar no troben embarcament a l’Estat espanyol.

L’acord que van signar en el seu moment ANAVE, CCOO i UGT, permet que trimestre darrere trimestre, la pràctica totalitat de les professions marítimes es publiquin en el Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura. Ni al Ministeri de Treball, ni a cap dels firmants de l’acord sembla importar-los els més mínim les dificultats que nombrosos professionals de la mar troben per a poder embarcar en les navilieres del nostre país, i molt més que els treballs que puguin trobar reuneixin els mínims requisits de dignitat laboral .

Aquest acord que es va signar fa més de 5 anys, no és revisat a pesar que l’atur en el sector ha augmentat en totes les províncies marítimes, i aquesta falta de supervisió no és un oblit innocent sinó que obeeix a l’interès de facilitar-los als empresaris del sector mà d’obra abundant i barata, sobretot barata.

Com mostra de l’exposat, la primera de les professions marítimes recollides en aquest catàleg, la d’Oficial Radio-electrònic de la Marina Mercant” no existeix actualment (lamentablement) en cap buc de bandera espanyola, la qual cosa és exemple de la falta de veracitat i rigor de l’acord signat i del recollit en el Butlletí Oficial de l’Estat, i delata les veritables intencions d’aquesta regulació legal, permetre la contractació detreballadors del tercer món a uns salaris substancialment més baixos que els que poden acceptar els marins del país.

Resulta difícil d’entendre que els “agents socials” en la part que correspon a la representació social, pactin i acordin totes aquestes ocupacions (treball en definitiva i en conseqüència qualitat d’aquest treball en el referit a les seves condicions laborals contractuals), amb el Ministeri i els empresaris.

Aquesta situació comporta la precarització del sector marítim, mentre significa l’acceptar contractacions què, a més de no comptar amb la suficient qualificació i experiència professional, constitueixen pràctiques de dúmping social i factor de depreciació del preu de la mà d’obra, disminuint significativament els costos de producció dels empresaris i augmentant la productivitat per l’explotació o sobreexplotació d’aquesta mà d’obra.

Evidentment les conseqüències per a la globalitat del sector són de precarització generalitzada de la mà d’obra, en salaris, en qualificacions, en seguretat, en salut, etc.

Des del Sindicat de Treballadors de la Marina Mercant de la CGT, exigim al Ministeri de Treball la immediata retirada d’aquestes professions del Catàleg d’Ocupacions de Difícil cobertura, així com la posada en marxa d’un Pla d’ocupació que asseguri la Plena ocupació als treballadors i treballadores de la mar, i la vigilància exhaustiva del compliment de la normativa laboral marítima vigent en l’empreses del sector.

Salut i Solidaritat

STMM-CGT

Attached documents

10.Desempleo en la mar.211011

El STMM-CGT exigeix que es retirin les professions marítimes del Catàleg Trimestral d’Ocupacions de difícil cobertura Llegeix més »

Crònica de les accions en 7 ciutats pels presos i preses en vaga de Sinaloa i Chiapas

A les ciutats de Valladolid, Bilbao, Segòvia, Palma, València, Madrid i Barcelona la CGT va respondre de manera coordinada a la convocatòria que l’11 d’octubre van realitzar els familiars dels presos en Plantón, el Grup de Treball “No estem tots i totes” i la Xarxa contra la Repressió i per la Solidaritat de Chiapas per solidaritzar-se amb la demanda principal de la vaga de fam: la llibertat immediata i incondicional de tots els presos polítics en lluita. Per a la propera setmana es preparen més accions per així sostenir la mobilització a gairebé un mesde l’inici de la radical reivindicació.

Crònica de les accions en 7 ciutats pels presos i preses en vaga de Sinaloa i Chiapas Llegeix més »

La marxa contra el tancament de les urgències acaba amb l’ocupació del CAP El Pla de Sant Feliu de Llobregat

XAVI MIQUEL / XAVI MARTÍ | 25/10/2011

Prop de 200 persones es van manifestar aquest dilluns 24 d’octubre pels carrers de Sant Feliu de Llobregat sota una intensa pluja. La ciutat ja no disposa de servei d’urgències nocturnes al CAP El Pla des del 24 d’octubre. Per protestar per aquesta situació, ahir a la tarda es va organitzar una marxa que va començar a l’estació de Renfe i que va acabar al centre d’atenció primària. Després d’una assemblea al CAP, veïns i veïnes de Sant Feliu van decidir ocupar de forma indefinida el centre. Fonts del col·lectiu Indigna’t, Sant Feliu! han declarat que “quinze persones han passat la nit al CAP El Pla, dormint a la planta baixa del centre i al primer pis”. També han manifestat que l’ocupació del centre serà “indefinida”, ja que la població de la ciutat vol que “es restableixi el servei d’urgències nocturnesque va quedar cancel·lat el 24 d’octubre”.

La marxa contra el tancament de les urgències acaba amb l’ocupació del CAP El Pla de Sant Feliu de Llobregat Llegeix més »

Relació de cursos de formació sindical per a afiliats i afiliades organitzats per la Secretaria de Formació de la CGT de Catalunya

A partir de l’experiència d’anys anteriors, per al període 2011-2012 des de la Secretaria de Formació s’han programat els següents Cursos de Formació Sindical, incorporant nous cursos als quals en etapes precedents ja es van realitzar.

Les Federacions Territorials, Sectorials, Sindicats i Seccions Sindicals podran sol·licitar-los, en funció d’un mínim de participants i de la disponibilitat dels formadors, efectuant-se en els àmbits i territoris propis o més propers.

Relació de cursos de formació sindical per a afiliats i afiliades organitzats per la Secretaria de Formació de la CGT de Catalunya Llegeix més »

Concentració dimecres 26 d’octubre a les 13:00 hores a l’Hospital de Bellvitge

Serà la concentració 32 que realitzem tallant la Gran Via a l’altura de l’Hospital de Bellvitge. S’anuncien tancaments definitius de diverses unitats.

La Direcció de l’Hospital de Bellvitge anuncia el proper TANCAMENT DEFINITIU d’una UCI (amb el que s’eliminen 12 llits per a malalts crítics), i una Unitat d’Hospitalització de Cirurgia General Digestiva que comptava amb 20 llits (unitat 5-3), a més del tancament definitiu de 2 Quiròfansde matí i 4 de tarda.

Concentració dimecres 26 d’octubre a les 13:00 hores a l’Hospital de Bellvitge Llegeix més »

Treballadores i usuaris paralitzen el tancament de 3 dies a la Vall d’Hebron.

Treballadores i usuaris del hospital Vall d’Hebron hem aconseguit la paralització dels 3 dies de tancament que el gerent ens havia imposat.

Centenars de treballadores i veïns van demanar el passat dia 21 la presència del gerent, sr. Raventós, per exigir que el hospital no es tanqui. A més van tallar la Ronda per fer visible que la defensa de la Sanitat Pública ésde tothom.

Treballadores i usuaris paralitzen el tancament de 3 dies a la Vall d’Hebron. Llegeix més »

Hi ha vida més enllà de la banca?

El cap de setmana del 15 i 16 d’octubre, mentre la majoria de les ciutats del món bullia d’indignació popular davant la presa de pèl global que suposen les mesures preses davant la crisi, assistíem a l’enèsima reunió de ministres de finances, ara en preparació de la també enèsima cimera del G-20 que s’ha de celebrar a Canes els dies 2 i 3 de novembre. Lluny del glamur dels i les artistes del setè art que anualment desfilen per la catifa vermella, tot sembla indicar que en aquesta població francesa assistirem a una posada en escena d’un nou capítol de la tràgica i horrorosa sèrie del “salvament del capitalisme”.

A partir de les conclusions de la reunió ministerial prèvia del 15 i 16 d’octubre, el que es discutirà de forma central en la reunió del G-20 és la formula per alleugerir la llosa que representa el deute per un país com Grècia, així com les noves condicions globals de solvència que ha de complir la banca europea. Resulta bastant clar que endurir les condicions de solvència de la banca, des del 5% exigit en els stres test de juliol fins al 7 o 9% que es planteja ara, significa que la UE està preparant al sector financer europeu per resistir les pèrdues que representarà la “quitança“ del deute grec i les més que possibles reduccions del deute espanyol, irlandès, portuguès i, possiblement, italià que l’acompanyaran en un futur no massa llunyà.

La conseqüència inevitable que, segons la lògica dominant, comportaria un escenari com l’anterior seria la necessitat d’una eventual nova recapitalització de la banca que ara sembla que hauria d’oscil·lar entre els 100.000 milions i els 3 bilions d’euros. En principi, els recursos per a aquesta operació de recapitalització haurien de sortir de fonts privades, ara bé, tenint en compte la situació dels mercats de crèdit, sembla que això no és res més que una cortina de fum que amaga la crua realitat que, en definitiva, caldrà que la societat novament és faci càrrec dels recursos necessaris per tal que la solvència bancària no es vegi afectada per la nova situació econòmica que es derivi dels acords.

Hi ha vida més enllà de la banca? Llegeix més »