Com ja sabeu, el pròxim 30 de abril el periòdic quinzenal Diagonal compliex 101 números. Després de quatre anys demostrant que és possible treure al carrer un quinzenal sense grups econòmics ni partits polítics darrere, sustentat en milers de subscripcions i organitzat de forma assembleària, Diagonal inaugura una nova etapa.
El periòdic Diagonal afronta una nova etapa a partir del número 101 Llegeix més »
A TOTES LES FEDERACIONS, SINDICATS i AFILIATS/DES
PER UN 1r DE MAIG REIVINDICATIU,
QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS
Com cada 1r de maig la CGT surt al carrer a manifestar-se en defensa dels drets dels treballadors i treballadores i contra les agressions de les multinacionals i del món empresarial. Des de mitjans de l’any 2008 i amb l’actual crisi del capitalisme, els qui posseïxen el poder econòmic aprofiten la situació per a retallar drets socials i avançar cap a una reforma social; tot això amb el beneplàcit del poder polític i la col·laboració del sindicalisme “oficial”. Davant aquesta situació, aquest 1r de maig és un dia important per a demostrar el nostre rebuig a les conseqüències d’aquesta crisi, sortint al carrer a manifestar la nostra protesta, i creant les condicions d’una VAGA GENERAL que serà necessària si no hi ha la solució que necessitem els treballadors i treballadores.
Manifestacions del 1r de Maig 2009 convocades per la CGT a Catalunya Llegeix més »
David Fernández, Barcelona
La desarticulació, a la fi de març, d’una complexa trama de proxenetisme i corrupció a Barcelona, que ha esquitxat a policies, advocats i funcionaris municipals, ha acabat tenint impacte en els moviments socials catalans. L’inspector José Javier Martín Pujal, ex cap del Grup 6 de la Brigada Provincial d’Informació de la Policia espanyola que va encapçalar deu anys de repressió i autoritarisme a Catalunya, dorm entre reixes des del passat 30 de març.
La jutgessa Elisabeth Castelló va decretar el seu ingrés a la presó pels delictes d’obstrucció a la justícia, suborn i associació il·lícita. La investigació acredita que José Javier Martín Pujal, alies ‘Jordi’, ja va ser detingut al juliol de 2007, després de ser denunciat per extorsió pel propietari del prostíbul Saratoga, que li va lliurar un sobre amb 3.000 euros, sota control vigilància de la Guàrdia Civil, per a evitar operacions posteriors.
Després del desplegament dels Mossos’d Esquadra en 2005, “Jordi” havia estat destinat a la Unitat contra les Xarxes d’Immigració i Falsificació (UCRIF). D’aquella detenció arrenca una llarga investigació que ha acabat implicant a cinc alts comandaments policials –entre ells, el comissari Luis Gómez, coordinador de les comissaries locals del cos a Catalunya, per a qui la jutgessa va fixar una fiança de 5.000 euros–, tres advocats (un d’ells militant del PP) i quatre funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona. L’operació també s’ha saldat amb l’empresonament dels propietaris dels històrics clubs Saratoga i Riviera.
“Jordi” ja va ser detingut a mitjans de març, però les gestions de la seva dona –que treballa en la Delegació del Govern– van forçar la seva posada en llibertat. El divendres 28 de maig va ser capturat de nou i va romandre detingut fins al seu trasllat davant la jutgessa Elisabeth Castelló, del Jutjat d’Instrucció número 33 de Barcelona, que va decretar el seu ingrés a la presó sense fiança per un triple delicte d’obstrucció a la justícia, suborn i associació il·lícita. De la investigació també ha transcendit que en el registre de la seva taquilla personal van ser decomissades cocaïna, 45 passaports i joies robades que havien estat sostretes a una treballadora sexual del Raval en el transcurs d’una operació anterior. Segons la investigació, la cocaïna va acabar desapareixent, a pesar de constar en una minuta redactada contra ‘Jordi’ per altre inspector de la UCRIF.
La investigació sobre la seva participació en la trama continua oberta i refereix una densa trama triangular de corrupció policial i municipal en l’àmbit de l’explotació sexual de dones. Està acusat de conspirar amb tres advocats per a cobrar elevades minutes als amos dels prostíbulos a manera de protecció i garantia per a evitar operacions policials. Destaca, entre els advocats implicats, el lletrat Fernando Martínez, en llibertat sota fiança de 20.000 euros. Martínez era un alt dirigent del PP català, on encara milita, sense que s’hagi produït ara com ara cap mesura cautelar de suspensió de militància. Fernando Martínez va ser secretari d’Organització amb Alberto Fernández Díaz com secretari general, vicepresident del partit a Barcelona, conseller municipal en el barri dels Corts i responsable de la Comissió de Garanties fins al passat tardor. Era, així mateix, secretari general de la FECALON, la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn, de la qual va dimitir el passat 2 d’abril.
Implicat en la repressió
Martín Pujal, “Jordi”, acumula un ampli historial en la crònica recent de la repressió als moviments socials catalans. Cap visible del Grup 6 que va liderar els grans operatius repressius i que està darrera de les més de 2.000 detencions d’activistes produïdes entre 1996 i 2006, va ser denunciat en quatre ocasions per tortures i maltractaments. En el cas dels ‘tres de Gràcia’ acusats falsament de terrorisme –per al que ‘Jordi’ es va arribar a inventar un grup armat, el EBAN–, en el cas de Torà, en el cas d’una fotoperiodista de Terrassa i en el cas de quatre joves detinguts a Sants a l’octubre de 2004. Dos d’ells, menors, van ser empresonats durant 51 dies, sent posteriorment absolts en un judici on “Jordi” va reconèixer haver realitzat interrogatoris il·legals sense la presència d’advocats. En aquell judici, que va acreditar la perforació de timpans soferta per un detingut, “Jordi” constava com Ignacio Bru Meribia. Fet que ha confirmat que disposava de doble identitat oficial: en la seva targeta personal de presentació es llegia Jordi Martín.
La confirmació d’aquesta doble identitat ha revelat fins a quins extrems de protecció i impunitat va arribar la “guerra de baixa intensitat” contra els moviments socials, que va arrencar després del desallotjament del cinema Princesa el 1996. Fonts del CNP s’han negat insistentment a confirmar l’historial de “Jordi” adduint que el passat “no és l’important”. Aquesta actitud es correspon amb alguna cosa ja sabuda: “Jordi” gaudia i gaudeix d’especial protecció entre els seus comandaments superiors. Fonts judicials consultades per DIAGONAL han ratificat que l’inspector, de 48 anys, va tenir un paper clau en la Brigada d’Informació, en la lluita antiterrorista i en la repressió als moviments socials.
Avui dimarts 28 d´abril a les 19,30h – Concentració davant de la Model
Aquesta persona va ser detinguda ahir mentre es realitzava una acció en solidaritat amb l’Enric Duran, ja que estava en cerca i captura des del 6 d’abril. Des d’aleshores ha estat a disposició policial a les comissaries de Nou de la Rambla i de les Corts, i en les properes hores passarà a disposició judicial.
Amb l’agudització de la crisi capitalista, la classe obrera i especialment la classe obrera extrangera que treballa al nostre país, està veient-se cada vegada amb més dificultats per mantenir els seus llocs de treball, per poder seguir gaudint d’una vivenda, fins i tot per poder menjar i mantenir la família. Les condicions de vida de la classe obrera s’estan veient perillosament rebaixades dia rere dia; els capitalistes pretenen fer servir la crisi que ells mateixos han generat per escanyar una vegada més als treballadors, per retallar encara més els seus drets laborals, per acabar amb la negociació col.lectiva, per aconsenguir l’acomiadament lliure… en definitiva, per intentar augmentar encara més i més els seus beneficis a costa d’explotar infinitament al treballador.
1r de Maig: Contra el racisme i el feixisme. Per la unitat de la classe obrera Llegeix més »
El 24 d’abril s’han conegut les dades oficials de l’EPA situant l’atur exactament on fa uns dies denunciàvem des de la CGT, sent el total de desocupats 4.010.700, el que representa el 17,36 % de la població activa. S’han destruït 802.000 llocs de treball en els últims 3 mesos. Ja hi ha més de 1 milió de llars que tenen a tots els seus membres sense treball.
En paral·lel assistim a una nova ofensiva d’economistes, presidents de bancs i caixes, plumilles del capital i governadors d’institucions oficials que tornen a la càrrega contra la baula més feble del sistema, els treballadors i treballadores, reclamant noves reformes laborals, de la Seguretat Social i de les pensions que se’ns venen com receptes indispensables per a sortir de la crisi i per al manteniment del sistema públic de pensions.
El governador del Banc d’Espanya, en la seva línia habitual de portaveu neoliberal, reclama de nou llibertat absoluta per a portar a terme aquestes reformes estructurals, amenaçant amb la insostenibilitat del sistema, per a obligar als treballadors i treballadores a augmentar els anys de cotització necessaris per a poder cobrar una pensió pública. A més es fa eco de les recomanacions del FMI entorn de la necessitat de moderar els salaris dels treballadors, que no el seu propi, per a reduir costos empresarials.
Per la seva banda, i encara que formalment el Govern rebutja aquestes mesures, en la pràctica estudia computar tota la vida laboral per a obtenir la mitjana del cobrament de la pensió, ponderant també l’esperança de vida del receptor de la pensió i limitant encara més l’import d’aquestes pensions per a reduir-les.
La realització d’aquestes reformes suposen la mateixa recepta que es duu implantant en els últims trenta anys i que ens han conduït al desastre social que representa en aquest país l’acomiadament lliure i quasi gratuït, a més d’aprofundir en la cultura del “pelotazo” empresarial, la irresponsabilitat social amb els territoris i societats que exploten aquests empresaris i l’ànsia insaciable d’obtenció de beneficis, tots ells formen part del fons real de l’actual crisi capitalista.
En temps en els quals la destrucció d’ocupació és imparable, amb més de 4 milions de desocupats i amb aspecte de seguir creixent, plantejar treballar més anys en comptes de repartir el treball existent, plantejar reduccions en la quantia de les pensions en comptes de garantir un sistema sostenible augmentant la càrrega impositiva a les empreses i plantejar potenciar el maó i el turisme en comptes de crear un nou model productiu basat en la I + D + i i en la sostenibilitat de l’entorn, és no voler entendre la realitat social, laboral i econòmica de la qual se’ls suposa responsables a totes aquestes gents que estan hipotecant encara més la nostra vida i el nostre futur.
Exigim un canvi social i econòmic radical que suposi la substitució de les cultures capitalistes imposades pels poderosos per una cultura de la vida i les seves necessitats, repartint el treball i la riquesa per a treballar tots, exigint responsabilitats a aquells que s’han enriquit explotant els recursos naturals dels territoris i les seves societats i assegurar la protecció social suficient a totes les persones que vivim en l’estat espanyol.
Però aquests canvis no arribaran sols: és absolutament necessari que siguin els treballadors i treballadores d’aquest país el motor, els actors i promotors d’aquest canvi tirant-se als carrers per a acabar d’una vegada per sempre amb les seves crisis, que vam pagar sempre els mateixos i les mateixes. L’atur i la precarietat no es poden combatre amb les mateixes polítiques que ho han generat.
PER LA SOSTENIBILITAT DE LES NOSTRES PENSIONS!
PEL REPARTIMENT DEL TREBALL PER A TREBALLAR TOTS I TOTES!!
CAP A LA VAGA GENERAL
Secretariat Permanent de la CGT
Comunicat del SP de la CGT: “Més atur i menys pensions” Llegeix més »
Sabies que el 91% dels contractes inscrits al desembre del 2008 eren contractes temporals? Si el teu contracte és temporal i t’obsessiona l’imminent “no renovació de contracte”, no et deprimeixis i passa a l’acció: l’acomiadament a l’Estat espanyol és lliure… però no gratuït!
Contracte temporal en frau de llei Llegeix més »
Coincidint amb la reunió dels ministres d’educació i d’universitats pertanyents a l’Espai Europeu d’Educació Superior els estudiants europeus hem convocat jornades de mobilització simultània, coordinada i unitària contra aquest procés començant amb la contra-cimera que s’ha celebrat aquest darrer cap de setmana a la ciutat de Lovaine, en la qual s’ha extret una voluntat comuna dels estudiants envers la universitat pública.
Ahir, diumenge 26 d’abril, durant la jornada de portes obertes que va fer la Diputació de Barcelona a la seva seu central de Can Serra (Rambla de Catalunya amb Diagonal), més d’un centenar de treballadors i treballadores es van manifestar per a reclamar el manteniment de les seves condicions laborals i més informació sobre el procés de traspàs a la Generalitat de Catalunya dels serveis que es presten als Centres Assistencials Dr. Emili Mira i López (CAEMiL) del Recinte Torribera, a Santa Coloma de Gramenet. Aquest traspàs afecta a un col·lectiu format per uns 300 treballadors i treballadores. En la concentració també es van denunciar les condicions en les que s’ha relegat les 500 persones que pateixen malalties mentals i que estan internes en elsCAEMiL.
Concentració de treballadors dels CAEMiL de Torribera (Sta. Coloma de Gramenet) Llegeix més »
Agències. 25 d’abril de 2009
Cada dia del primer trimestre d’aquest any 2009 van perdre la feina quasi 850 persones a Catalunya, on la taxa d’atur ja arriba al 16,16% de la població activa i el nombre de desocupats és ara mateix de 622.700, un 114% més que en el mateix període de l’any anterior. Catalunya va liderar la destrucció de feina a l’Estat en aquest primer trimestre de 2009, amb 166.800 llocs de treball menys en relació amb el trimestre anterior i 304.300 menys que un any abans.
Avui, diumenge 26 d’abril, desenes de pancartes dels treballadors/es d’autobusos de TMB han fet visible el malestar de la plantilla per l’actitud immobilista de l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la Direcció de TMB per arribar a un acord de conveni que porti 500 nous llocs de treball.
Després d’un any de negociació del nou conveni la possibilitat d’arrivar a un acord està tant lluny com el primer dia. Els treballadors/es d’autobusos, a través del Comitè de conveni, van entregar a la Direcció la proposta de millores laborals aprovada a l’Assemblea del desembre de 2008.
Som un grup de delegats/des i treballadors/es de la comarca. En les diferents empreses on treballem estem sofrint expedients de regulació temporal, acomiadaments i reculades en els nostres drets. La patronal cada dia està més embravida i, després d’haver-se folrat durant tots aquests anys sobre la base del nostre treball, busca costi el que costi que siguem els treballadors qui paguem la seva crisi. També estem sofrint la falta de resposta per part de les direccions dels sindicats oficials per a, com és la seva obligació, organitzar als treballadors, organitzar la resistència i donar una resposta unitària.
Davant aquesta situació, vam començar a reunir-nos i a veure com podem arribar a més companys amb problemes com els nostres. Amb respostes empresa a empresa no podem defensar les nostres ocupacions ni les condicions de treball. És necessari construir un moviment en tota la comarca que avanci en el camí de la vaga general i pressioni a les institucions.
Aquest moviment ha de servir també per a donar suport als desocupats amb l’exigència de plans d’ocupació pública amb contractes dignes, així com donar suport les lluites per la sanitat i l’educació pública. L’única sortida real a la crisi és parar la sagnia de llocs de treball, prohibint els ERO, repartir el treball entre les mans disponibles amb la reducció per llei de la jornada laboral sense rebaixa salarial, garantir els sous i desenvolupar els serveis públics.
Per tot això et convoquem el dijous 30 d’abril, amb motiu del 1r de Maig, a una concentració a la plaça de l’Ajuntament de Sabadell a les 19´30 h.
Coordinadora de treballadors/es en llluita del Vallès, formada per delegats i treballadors de les empreses:
FRICOTRIAD, DELPHI, ESTAMPACIONES SABADELL, SHARP, CONTINENTAL, BJC JOSA, DIARI DE TERRASSA, MAGNETI MARELLI, CECROPS, AISMALIBAR, SINTERMETAL, CUBIGEL (ANTIGUA UNIDAD HERMETICA).
Concentració pel 1r de Maig a Sabadell Llegeix més »
CONVOCATÒRIA DE SETMANA D’ACCIONS DE BOICOT A LA CAIXA, ING I CETELEM:
Del 27 al 30 d’abril, s’ha convocat una setmana d’accions per iniciar la
campanya de boicot urgent a les entitats que han presentat denúncia a
l’Enric per via penal, ja que de moment els jutjats han decidit mantenir
la mesura de presó preventiva. Aquestes entitats són La Caixa, ING Direct i Cetelem-Eurocrédito.
ÀLEX TISMINETZKY. BARCELONA. L’Accent nº 150.
– Primerament, d’on surt la iniciativa d’agrupar als afectats per les
hipoteques? Que aportarà als afectats el fet d’organitzar-se?
Diversos col·lectius que portem anys en la defensa dels drets socials i en
particular del dret a l’habitatge vam detectar l’augment de les persones
amb greus dificultats per fer front al pagament de les hipoteques. A través d’internet vam entrar en contacte amb un grup d’afectats de
Madrid (denominats Ahorcados por la Hipoteca) i els vam convidar a fer
una xerrada a Barcelona. Vam decidir fer una convocatòria d’afectats
a Barcelona i Terrassa i la resposta massiva que va tenir ens va confirmar la necessitat de la iniciativa.
La nit del 25 al 26 de abril de 1986, a la 1 i 23 de la matinada, en el reactor número 4 de Txernòbil va tenir lloc la major catàstrofe de l’energia nuclear civil fins la data d’avui.
CGT ha convocat vaga davant la Direcció general de Treball i Presidència de RENFE-Operadora, per als dies 4 i 8 de maig.
L’horari de les aturades previstes és la següent:
– Dia 4 de maig de 2009: des de les 07:00 fins a les 11:00 hores i des de les 15:00 fins a les 19:00 hores.
– Dia 8 de maig de 2009: des de les 06:30 fins a les 09:30 hores i des de les 15:00 fins a les 18:00 hores.
Les aturades afectaran als trens d’Alta Velocitat, tant de Llarga com de Mitja Distància, així com als serveis dels trens EUROMED.
El motiu de la convocatòria vaga és la modificació unilateral per part de l’empresa dels paràmetres del sistema del càlcul del component variable dels Comandaments Intermedis Maquinistes AVE-Cap de Tren i dels Interventors Supervisor AVE de Serveis a bord, el que suposa l’incompliment de l’acord de 22 de setembre de 2005 que regula aquestes retribucions, i que solament pot ser modificat mitjançant negociació.
La vaga no es convoca per a obtenir millores salarials. Solament es tracta que l’empresa compleixi amb els pactes en els convenis i acords col·lectius, una cosa que sembla ser, va contra els principis de l’actual Direcció empresarial.
CGT, lamenta profundament els inconvenients i molèsties que el tancament en banda de l’empresa puguin a produir als viatgers, als quals l’empresa converteix en ostatges amb la seva actitud, provocant amb això la mobilització sindical, en aquest cas de CGT i UGT.
Sindicat Federal Ferroviari de la CGT
CGT convoca vaga a l’Alta Velocitat els dies 4 i 8 de maig Llegeix més »
Què és una pena-multa?
Dossier informatiu de 30 pàgines editat l’abril de 2009.
– què és una pena de multa?
– insubmissió a les penes-multa
– diferents casos repressius
– orientacions legals
– manual d’insolvència
– dossier jurídic
Una pena de multa és un concepte que apareix arran de la reforma del codi penal de 1995 i retocat el 2003 que consisteix en una condemna econòmica fruit d’un procés judicial per delictes o faltes que es pot substituir per penes privatives de llibertat al propi domicili o a un centre penitenciari. Amb aquest tipus de condemnes, una persona pot entrar a la presó per impagament d’una multa i la impossibilitat de ser embargada.
Dossier Informatiu sobre les Penes Multa Llegeix més »
– CONCENTRACIÓ dijous 30 D’ABRIL 09 A LES 20H
Davant l’ajuntament de Terrassa
– Divendres 8 de maig a les 20h
Xerrada + passi de vídeo + exposició + sopar + festa
al kasalet (c/Societat nº4, Terrassa)
La lliuta continua!!!!
Títol: Un planeta de metrópolis (en crisis). Explosión urbana y del transporte motorizado, gracias al petroleo.
Autor: Ramón Fernández Durán
Editorial: Ecologistes en Acció (Libros en Acción), Baladre, Zambra i CGT.
63 pàg. Any: 2009.
Un altre text fonamental de Ramón Fernández Durán. Clar i contundent sobre l’inici de la fi de l’era dels combustibles fòssils. Les interrelacions amb la crisi financera, econòmica, alimentària, climàtica i ecològica agreugen aquesta situació. Si es vol saber que està passant en el món des d’una perspectiva crítica i ecologista aquest és el millor aperitiu per a conèixer-lo.
Un planeta de metròpolis (en crisis), forma part del llibre en curs lent de redacció sobre crisi energètica mundial i col·lapse civilizatori de Ramón Fernández Durán.
El text realitza un recorregut pels processos d’urbanització mundial en els últims cent anys, i és una de les peces de l’anàlisi del segle XX, a la qual es dedica una especial atenció a causa de la importància de la dimensió espacial en el capitalisme global. En ell no s’aborda l’evolució del món rural al llarg del passat segle, doncs aquesta anàlisi s’efectua en altra part del futur llibre, encara que s’apunten nexes amb ell.
La crisi global multidimensional en marxa, de caràcter financer, econòmic, alimentari, climàtic i ecològic, amb forts i deterninants interrelacions amb la crisi energètica mundial, a la qual se suma la crisi d’hegemonia d’EEUU, es manifestarà especialment en les metròpolis, d’aquí la importància de conèixer la realitat del “planeta de metròpolis” que presideix la realitat urbana del segle XXI.
Igualment, un element fonamental de l’actual crisi financera internacional és la seva interrelació amb la crisi immobiliària mundial, i encara que aquesta s’ha desenvolupat especialment en els últims anys, i no és l’objecte específic d’aquest text, doncs serà analitzada més endavant, el present treball permet entendre com al llarg de les tres últimes dècades, principalment, es van asseure les bases per al batibull immobiliari que ha sacsejat, i sacseja, gran part del planeta.
“UN PLANETA DE METRÓPOLIS (en crisis). Explosión urbana y del transporte motorizado, graciasal petroleo”.
Un planeta de metròpolis (en crisi) Llegeix més »
El pròxim dimecres 29 d’abril, a les 8.30 hores, la Secció Sindical de CGT de Parcs i Jardins us convoquem a la concentració que realitzarem en les portes del jutjat social nº17 a Ronda de Sant Pere 41 per denunciar la actuació «immoral i lamentable» de la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, presidit per la regidora d’IC-ElsVerds Imma Mayol, en el cas de la mort d’un treballador de Parcs i Jardins.
La direcció de l’Institut Municipal, en comptes de posar les mesures necessàries per que no es torni a incomplir la llei de prevenció de riscos amb la dramàtica conseqüència de la mort d’un treballador, dedica més recursos a contractar al gabinet jurídic més car de Barcelona per denunciar en els Jutjat de lo Social a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, a la Tresoreria General de la Seguretat Social i a la vídua del treballador Francisco Jurado, mort en accident de treball.
Ahir dijous 23 d’abril es va celebrar en els locals de CGT a Barcelona la segona xerrada-debat de les Jornades Ferrer i Guàrdia, organitzades per la Federació Local de CGT de Barcelona, amb motiu dels 100 anys de l’assassinat d’estat del pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia.
Amb una bona presència de participants (més de 50 persones), el catedràtic Pere Solà i Gussinyer va exposar magistralment el tema a debatre “FERRER I GUÀRDIA I LA PEDAGONIA RACIONALISTA” i després de la seva intervenció es va donar un intensdebat.
La crisi té responsables i necessita solucions reals
La taxa d’atur ja supera el 15% a Catalunya i ja té uns 600.000 desocupats, encapçalant el rànquing d’aturats a l’Estat espanyol, desocupats producte de les ‘lleis del mercat’, de la impunitat amb la qual actuen els empresaris i de la responsabilitat política del govern. D’aquests aturats, uns 79.000 corresponen a la demarcació de Tarragona. A tot l’Estat espanyol, l’atur ja s’acosta als 4.000.000 aturats i i hi ha més de 1.060.000 famílies amb tots els membres sense feina i més de 900.000 persones parades no perceben cap prestació d’atur.
La crisi té responsables i necessita solucions reals Llegeix més »
Manifestació a les 11.30 a Barcelona
Inici Via Laietana / Plaça del Angel
al costat del metro Jaume I de la línia 4.
Adjuntem el manifest de la Federació Local de Barcelona per aquest 1r de Maig.
MANIFEST DEL SECRETARIAT PERMANENT DE LA CGT DE BARCELONA PER AL 1 DE MAIG DE 2009
La CGT sortirà de nou als carrers de Barcelona el 1r de maig. Com organització anarcosindicalista recordarem l’assassinat a Chicago, en 1886, dels treballadors anarquistes que van ser penjats per l’Estat en el seu intent de fer callar a la classe treballadora que reivindicava la jornada de 8 hores, entre altres millores laborals. Anys més tard se’ls va rehabilitar el seu nom i es va reconèixer que eren innocents.
La societat actual ens demostra que queda molt camí per recórrer cap a la justícia, la igualtat i la llibertat. Segueix havent-hi explotats i explotadors, molt rics i molt pobres i la llibertat es veu retallada en la nostra ciutat amb les normatives cíviques dels diferents ajuntaments que escudant-se en la neteja de les ciutats coarten l’expressió de qualsevol moviment que no està sota el mantell del poder. Per a aquest la dissidència és ja delinqüència i així tracten als qui alcen la veu. Recordem les agressions dels Mossos d’Esquadra a estudiants, treballadors, ciutadans i periodistes en els últims mesos.
La CGT s’aixeca i protesta davant l’augment de les injustícies i imposicions, no es deixa trepitjar, i no acceptem la criminalització i intimidació amb les quals últimament ens regala el Conseller ecopijocomunista i el seu braç armat.
La CGT sortirem al carrer a plantejar una alternativa a la reestructuració que el capital ha decidit aplicar, amb el nom de CRISI, per a salvaguardar els seus grans beneficis; una alternativa per l’autogestió i un canvi social. Si volem garantir el nostre futur hem de provocar un canvi en l’estructura organitzativa de la societat i en les persones, que ens dugui mes allà de l’egoisme individualista i el consumisme-compulsiu per a crear una societat d’iguals i col·lectiva.
La CGT proposem prendre en les nostres mans el timó de la societat i no confiar-lo als polítics que no han tingut cap escrúpol a injectar diners als bancs i a socialitzar les pèrdues empresarials mentre continuen privatitzant els beneficis que obté el capital. Els mateixos que han creat el problema no el solucionaran. A aquesta societat ja se li han posat molts pegats, i sempre hi haurà una crisi més. Ja toca cimentar un món nou, millor que l’actual. Ens posem a això, val la pena i ara és més necessari que mai.
Secretariat Permanent de la FL de Sindicats de Barcelona de la CGT
MANIFESTACIÓ DE LA CGT A BARCELONA, 1 DE MAIG A LES 11’30 HORES, VIA LAIETANA/PLAÇA DELS ANGELS (ALS LOCALS SINDICALS)
El recorregut serà: Via Laietana/Plaça dels Àngels (metro Jaume I), Plaça Sant Jaume, C/ Ferran, Rambles, Passeig Colom i parlaments en les escales de l’Oficina Principal de Correus de Via Laietana/Plaça Antonio López.
Attached documents
CGT- Manifestació 1 de maig a Barcelona Llegeix més »
GOVERN A FAVOR DE BANQUERS, ESPECULADORS I PATRONAL CONTRA ELS TREBALLADORS
Vagues generals a França, Itàlia i Grècia: Què passa amb el sindicalisme acomodat d’aquí?
NO ENS FARAN CALLAR. AHIR I AVUI, SENSE LLUITA UNITÀRIA, NO HI HA FUTUR
MANIFESTACIÓ ALTERNATIVA 1r DE MAIG DE 2009: 17,30 H, PÇA UNIVERSITAT
És més que evident que dins el Sistema Capitalista no hi ha sortida a l’actual crisi, tret que aquesta es faci a costa dels treballadors/es. Els gestors del capital estudien una sortida que no qüestioni el sistema, i com que ara no poden devaluar la moneda, subvencionen empresaris i banquers, alhora que aquests es mantenen salaris altíssims i acomiaden centenars de milers de treballadors. A més a més, preparen nous retalls als ja escassos drets socials i laborals, i més precarietat. Com? Mitjançant l’arma utilitzada en els últims 30 anys: el Diàleg social – Estafa social.
Al març hem assistit a l’anunci, gairebé simultani, per part de M. Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del Govern Zapatero, de F. González, president del BBVA, i dels secretaris generals de CCOO i UGT (Toxo i Méndez), de la seva decidida voluntat d’arribar a un gran pacte social per sortir de la crisi. La idea és simple: cal lluitar tots junts contra la crisi. No identificar responsables i no exigir dimissions d’especuladors, per crear un clima favorable a aquest pacte. Els mateixos agents del neoliberalisme, que han gestionat i legitimat aquest sistema que ha deparat una societat brutalment desigual i injusta, es postulen per fer front a la crisi. El 50 % dels assalariats amb els sous més baixos reben el 25 % de la massa salarial total, mentre que el 10 % dels sous més alts s’apoderen del 26 % d’aquesta massa salarial. Resultant així que el 42 % de les rendes salarials estan per sota del llindar de la pobresa.
Els responsables són els mateixos que han legislat i subscrit pactes durant dècades. Són els que han realitzat o permès el desmantellament dels serveis i empreses públiques, així com dels drets laborals i sindicals, reduint el preu de l’acomiadament cada vegada més (de 60 dies per any en els anys 70, a 45 dies en els 80, després van pactar 33 dies en els anys 90 i ara la mitjana està en 20, com en els acomiadaments objectius, encara que també n’hi ha de 8 dies per als temporals, que són un terç de les plantilles). Amb cada pacte social o llei aprofundeixen la derrota de la classe treballadora, nativa i estrangera, en favor d’una minoria insaciable, que s’ha enriquit obscenament. Minoria que, a més a més, controla els mitjans de comunicació i que els utilitza per manipular la consciència i convèncer que aquest procés de “la seva” acumulació i “la nostra” despossessió és inevitable, natural i democràtic. No plantegen en cap moment que la crisi la paguin els rics.
Han eliminat l’Impost al Patrimoni (PP/PSOE), han rebaixat l’Impost de Societats del 35 % al 30 % (PSOE), han rebaixat la tributació de les plusvàlues d’entre el 18 % i el 43 % abans, al 18 % avui, permeten que les SICAV (instrument financer per a rics) tributin a l’1 %, en lloc del marginal (43 %), permeten l’evasió fiscal i, ara, perdonen multes als que tornin dels paradisos fiscals el 2009. Han reduït el tipus marginal de l’IRPF del 45 % al 43 %, i han reduït la despesa fiscal de caràcter social en el període 1993-2005 del 28,7 % del PIB al 25,2 %, segons el seu Eurostat. Han legislat sobre els ERO amb les reformes laborals, facilitant el xantatge del capital per acomiadar amb beneficis, com hem vist a SEAT i en moltes multinacionals més (“si no et redueixes salaris, t’acomiadem”), quan en els anys 70 només era possible acomiadar després de 2 anys seguits de pèrdues. La majoria d’ERO són pactats amb les burocràcies sindicals previ cobrament, i enempreses amb beneficis multimilionaris (Telefónica, Nissan, etc.).
En una relació de poder tan asimètrica com és la relació salarial, aquesta actitud sindical omple d’indefensió i por moltes persones. En el període 1999-2006, els beneficis empresarials van créixer, segons l’OCDE, un 73 %, el doble que en la UE-15. Mentre que els costos laborals ho feien en un 3,7 %.Aquest és el resultat dels Acords de Negociació Col·lectiva de CCOO-UGT-Govern-Patronal. Mileurisme i precarietat, ETT, i que amb la “flexiseguridad” es va estendre per tot Europa, atacant amb les 65 h, mentre que els salaris en la renda nacional van passar del 62 % el 1992 al 54.4 %, segons el FMI i l’OCDE.
Més de 4 milions de pensionistes cobren menys de 7.200 euros anuals, i d’aquests, 463.057 cobren 308 euros al mes. El Pacte de Toledo no es va fer per defensar les pensions públiques, sinó per allargar l’edat i fomentar els fons privats de pensions, en els quals participen, gestionant-los, gent del PP, PSOE, CCOO i UGT, especulant. La Llei 15/97 (PP i PSOE) es va fer per a la privatització de la sanitat pública. La LOU (PP), i el PSOE, que va dir que la derogaria, està aplicant-la al costat de Bolonya i la LEC a Catalunya. L’ensenyament superior està al servei dels fills dels rics i de les empreses transnacionals, i el tripartit garanteix frenar a cops de porra l’oposició a aquests plans mercantils, que donen un 30 % de fracàs escolar, i finança la concertada.
Catalunya no podrà legislar sobre salari i pensions mínimes amb el nou Estatut, ni tan sols hi haurà sobirania per fer referèndums sobre qüestions econòmiques o sobre lleis. Es van enriquir els de CiU i el Tripartit en ajuntaments amb la venda fraudulenta de sòl públic, van crear i van celebrar la bombolla immobiliària, provocant entre 1994 i 2006 que el preu de l’habitatge es dupliqués respecte al salari mitjà d’aquest mateix període, condemnant tota una generació de joves a la impossibilitat de l’emancipació o a l’esclavitud en forma de deute hipotecari. El capital financer utilitza el deute com a dogal. Primer van endeutar els pobles del Sud per esclavitzar-los, perquè el deute és impagable, i ara als joves i les classes populars del Nord. És el poder de la banca, i no hi ha funció social de les caixes. Només silenci i complicitat en els 150.000 milions per salvar la banca.
Cap full d’aquestes elits político-sindicals critica ja el capitalisme, no necessiten canviar el sistema. Res de vagues generals com a Euskadi, ni com abans, com la del 14/12/88, ni tan sols de mitja jornada. Segueixen amb ambigüitats calculades, reivindiquen amb la boca petita millores de cobertura social, però s’ofereixen per a un altre pacte social de legislatura si s’amplia de 120 a 180 dies el mínim d’atur, i que són suficients els subsidis caritatius si no tens cap ingrés. A ells no se’ls aplicarà… Per tot això, no callarem.
No deixarem aïllada l’empresa que lluita contra els acomiadaments. Continuarem unint empreses i estudiants en lluita, envoltant-les de solidaritat, perquè sabem que, si guanyen ells, hi guanyem tots. Per canviar aquesta història de 3 dècades de complicitat de governs, burocràcies sindicals i patronals, no volem un altre pacte social i menys encara contra les pensions dignes. Prou de pacte-diàleg-estafa-social.
Per això, davant la barbàrie del capitalisme, reivindiquem mesures que rebutgin que la càrrega de la seva crisi recaigui sobre els treballadors/es, i ho farem de forma sostinguda, amb vagues generals si hi ha la suficient unitat per a això. En concret plantegem, de forma unitària, organitzacions i sindicats de l’esquerra, el següent:
* Salari mínim i pensió mínima de 1.200 euros/mes, i 35 h setmanalssense reduir salari, com a primera mesura per repartir el treball i la riquesa, amb prestació d’atur indefinida mentre no es trobi feina, que n’hi ha molta i molt necessària: en obres públiques sostenibles i d’energia alternativa, guarderies, suport a persones amb dependència, desenvolupament del transport públic i l’habitatge ecosocial, etc.
* Reforma fiscal, que torni la progressivitat als impostos després de l’irresponsable saqueig de les arques públiques. Prohibir els paradisos fiscals i la impunitat fiscal.
* LLOGUER SOCIAL DE TOTS ELS HABITATGES BUITS. Expropiació del parc d’habitatge buit retingut per a l’especulació de constructores i bancs, i impedir els desnonaments de les famílies hipotecades, amb moratòria en el pagament d’hipoteques.
* BANCA PÚBLICA AMB CONTROL SOCIAL, perquè el crèdit estigui al servei de l’ocupació i no de l’especulació. Contra la socialització de les pèrdues dels bancs; prou de regals provinents dels nostres impostos; contra els 150.000 milions d’euros per a salvar banquers, mentre hi ha més de 900.000 aturats sense cap tipus de cobertura social. No ens deixarem enganyar amb les falses solucions del G-20.
* Paralització de les privatitzacions de serveis públics, per la reversió de les ja realitzades, en defensa de la sanitat pública, derogació de la Llei 15/97, en defensa de l’educació pública, NO a Bolonya i a la LEC.
* PROHIBICIÓ D’ACOMIADAMENTS LABORALS. Nacionalització sense indemnització de les grans empreses que tanquin i reobertura amb control dels treballadors i associacions, per reorientar la producció segons les necessitats i amb sostenibilitat ecològica. Cap persona és il·legal; igualtat de drets. Els que van arribar d’altres llocs de l’Estat i del món, al costat dels nascuts aquí, treballem avui per a empreses propietat de capital estranger o nacional i ens manifestem a tot el món, pel nostre futur, per no dependre més d’ells i poder decidir democràticament un sistema basat en el repartiment del treball.
HI HA SOLUCIONS FAVORABLES PER A LA MAJORIA, ÉS NECESSARI QUE ENS IMPLIQUEM
VINE A LA MANIFESTACIÓ ALTERNATIVA DEL 1r DE MAIG, 17,30 H, A PÇA UNIVERSITAT, BARCELONA.
Manifestació alternativa del 1r de maig a Barcelona: 17.30 h. a Plaça Universitat Llegeix més »
La Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants és un espai de coordinació que agrupa a gairebé un centenar d’organitzacions d’immigrants i pro-immigrants de diferents punts de l’Estat Espanyol que treballen des d’una posició crítica amb les actuals polítiques migratòries implementades per la UE i el Govern Espanyol.
La REDI és a dia d’avui el principal espai de coordinació a nivell estatal en la lluita pels drets dels-as immigrants i ha jugat un paper rellevant en les principals mobilitzacions i campanyes de denúncia que s’han engegat en els últims anys.
Després de l’última Assemblea Estatal celebrada en el marc del Fòrum Social Mundial de les Migracions a Rivas el setembre de 2008, ens disposem a celebrar la V Assemblea Estatal de la REDI, aquesta vegada a Barcelona.
La V Assemblea de la REDI ens troba en un moment delicat en el qual l’actual crisi econòmica està empitjorant de forma realment brutal les condicions de vida i treball dels immigrants a l’Estat espanyol: atur massiu, desnonaments i embargaments d’habitatges, redades policials massives, detencions i deportacions i un clar augment del racisme moltes vegades impulsat per sectors de la classe política i pels mitjans de comunicació.
Al seu torn, el govern ultima una modificació a la Llei d’Estrangeria que donarà un gir encara més repressiu a l’actual llei i retallarà importants drets dels pocs que ja ens corresponien als immigrants. Avui a Espanya segueix havent-hi més de 1 milió d’immigrants sense papers, augmenta el nombre de famílies immigrants que es queden sense treball, sense subsidis ni ajudes, sense habitatge i assistim impotents a com la policia deté a milers de companys simplement per tenir aspecte d’immigrant, fent que la por creixi de forma considerable entre les comunitats migrants.
En definitiva, sobren els motius per a organitzar-nos de forma conjunta i articular una resposta el més massiva possible contra aquests atropellaments i per la defensa dels drets dels immigrants.
