Un teatre on la VW, els governs i els sindicats col·laboracionistes han escenificat els esforços realitzats per a aconseguir que SEAT produeixi aquest model, que suposadament augmentarà la producció i mantindrà les necessitats de plantilla a partir de l’any 2011.
La subhasta del Q3 va arribar fins al parlament, on el President del Govern va posar a SEAT com exemple a seguir; mentre es beneïen les subvencions, a càrrec del Ministeri i la Conselleria amb els diners de tots, que aniran al grup VW perquè ens adjudiqui el cotxe, amb les següents contrapartides:
• L’empresa seguirà disposant dels ERO al seu antull i una part de la plantilla s’anirà a l’atur. Mentre, una altra part, rebenta en el seu lloc de treball amb els ritmes inhumans implantats.
• La congelació salarial concedida pels sindicats majoritaris a SEAT, significarà una reculada en les condicions laborals de la plantilla sense precedents, també per a la resta de la classe treballadora ja que aquesta fórmula de reduir salaris està sent exportada per patronal, govern i sindicats signants, a altres empreses.
Des de la CGT, en el 2005, vam ser els primers a exigir un model AUDI, quan la resta de sindicats assumien que calia reduir plantilla i es dedicaven a negociar acomiadaments. Que fabriquem el Q3 és el mínim reconeixement que podia tenir la VW cap als treballadors de SEAT per la seva professionalitat i productivitat.
Aquestes raons són les argumentades des del consorci per a assignar-nos aquest tot terreny d’alta gamma, mentre que a Bratislava li ha estat adjudicada la plataforma “New Small Family” de cotxes utilitaris, i fabricarà models SEAT. Les decisions del grup obeïxen a raons estratègiques per a treure el màxim de benefici enfrontant a les plantilles dels diferents centres.
Des de la CGT seguim exigint, com pas real cap al manteniment de l’ocupació, l’ampliació de la gamma amb més varietat de models, l’obertura dels mercats vetats, i sobretot, la fabricació de cotxes amb motors d’energies netes.
DESPES DE LES MEDALLES, QUÈ ENS VE?
Mentre tota la classe política i els dirigents sindicals s’agenollaven davant la multinacional, el President de SEAT ens avisava que l’esforç de la plantilla encara no ha acabat, i utilitzava un símil esportiu per a advertir que només ens hem classificat per a les olimpíades, i que hem d’entrenar encara més dur per a guanyar-les.
Volem respondre amb un símil semblant per a recordar-li que els esportistes quan duen el seu cos a l’extrem poden sofrir una mort sobtada, una cosa que desgraciadament ve sent habitual. Per això, Sr. President no ens exigeixi més sacrificis que ja hem donat massa. Les exigències són tan altes que en la SEAT, com en els camps de futbol, també cauen els companys morts al terra. Això és mort per causes laborals, encara que hi hagi “sindicalistes” que ho denominen causa natural i segueixen sense rectificar la deplorable nota que van fer després de la mort del company del Taller 2.
Des de la CGT lluitarem per a minimitzar la reculada que significa “l’acord” de congelació salarial, i exigirem que es constitueixi la taula del conveni, doncs era un compromís de la consulta. Apostem per una negociació del conveni positiva per als treballadors de SEAT, que signifiqui una recuperació davant el perdut en els passats convenis. Davant unes condicions de treball cada vegada més deteriorades només cap la millora econòmica i social.
