CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Ecologisme

roundup_parcs.jpg
agenda

Roundup, l’herbicida de Monsanto. Xerrada al local de CGT a Barcelona el 19 juliol

XERRADA-DEBAT

Roundup, l’herbicida de Monsanto

Dijous 19 de juliol a les 17:30 hores a la sala Costa i Font de la CGT a la Via Laietana, 18 9ª planta

Ponents:

Mª Josep Ball Papiol, Cap del Servei de Laboratori Centre d’Inspecció de Barcelona del Ministeri d’Indústria

Miquel Vallmitjana Soler, Professor del Dep. de Bioquímica de la UAB

A les 19.30h. tothom a la MANIFESTACIÓ CONTRA LES RETALLADES
al Carrer Pau Claris /Pl. Urquinaona

A les 21:00 hores, Concert a càrrec de «La banda de Pablo Gil» amb Mojitada popular
(l’hora del concert pot sofrir variacions en funció de la jornada de lluita)

Organitza: CGT de Parcs i Jardins de Barcelona

http://malesherbes.blogspot.com.es/2012/07/roundup-lherbicida-de-monsanto.html

Llegir més »
Ecologisme

L’Ebre, Garoña i Mario

Algú es recorda del sociòleg navarrès Mario Gaviria (Cortes, 1938)? Farem memòria. En la dècada dels setanta, en la plenitud dels seus trenta i pocs anys, va fer tronar i ploure amb els seus articles, llibres, estudis i campanyes a favor del desenvolupament ecològic –ésa dir, raonable– de la llarga vall de l’Ebre (aigua, energia i agricultura), d’Extremadura, etc.

Llegir més »
Ecologisme

Eurovegas: l’entramat pervers per a sacrificar un país a l’altar de l’especulació

Conforme passen els dies, es revelen les veritables intencions i estratègies dels promotors d’Eurovegas, i els seus aliats a Catalunya i l’Estat espanyol. El potent lobby jueu català, amb vincles directes amb les màximes instàncies al Palau de la Generalitat, ha estat treballant insistentment des de fa mesos per a portar Eurovegas aquí. Alguns grups mediàtics també han jugat a favor d’aquesta operació, donant una veu privilegiada als promotors i minimitzant a l’oposició.

Llegir més »
Ecologisme

CGT s’oposa a que es perllongui la vida de la central nuclear de Garoña fins al 2019

El govern del PP ha fet marxa enrere al tancament de Garoña. El Ministeri d’Indústria ha revocat l’ordre per la qual s’acordava el tancament de la central nuclear de Santa María de Garoña per al 6 de juliol de 2013. La nova ordre publicada en el BOE estableix que abans del pròxim 6 de setembre el titular de la nuclear, Endesa i Iberdrola, podrà sol·licitar del Ministeri d’Indústria una renovació de l’autorització d’explotació per un període no superior a sis anys, fins al 2019.

El passat 21 de maig de 2012, la Confederació General del Treball va presentar al ministre Soria les al·legacions en contra del procediment que permetia ampliar la vida de la central nuclear per entendre que atemptava contra el principi de seguretat jurídica, al contrariar una ordre del propi Ministeri i ratificada per la Sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional en la qual CGT va ser part.

CGT entén que la decisió del govern del PP ve a anul·lar un acte favorable per al sindicat, que no és altre que el cessament en l’explotació de la central de Garoña, així com per a altres col·lectius socials i ecologistes, i els milers de ciutadans i ciutadanes que porten reclamant el tancament de la central.

Així mateix CGT qualifica de temerària la celeritat amb la qual la decisió ha estat adoptada pel ministre Soria, doncs no ha comptat amb el temps suficient per a realitzar amb rigor les anàlisis i valoracions pertinents dintre del propi procediment administratiu.

No pot desprendre’s

Llegir més »
Antiglobalització

Expropiar Repsol. Raons i reptes per recuperar el control social de les corporacions energètiques

La recuperació argentina d’una part de les accions d’YPF privatitzades per Repsol a l’Estat Argentí fa una dècada, va esvalotar el govern espanyol i tot un exèrcit d’opinadors públics, fins i tot, per inversemblant que sembli, els portaveus dels sindicats oficialistes UGT i Comissions Obreres. Sorprenentment, ningú no qüestionà quelcom tan palès, com és la sobirania dels països als seus recursos naturals. Tampoc les irregularitats comeses per Repsol durant una privatització l’any 1999, en un context generalitzat de corrupció i clientelisme polític.

Sobre l’unànim clam, bandereta espanyola en mà, defensant els “nostres interessos” i la seguretat d’inversions espanyoles a ultramar, no mereix més anàlisi que el que puguem copsar cada dia a la pàgina 3 dels diaris o als minuts lluminosos que acompanyen els telenotícies: Repsol patrocina l’ampli ventall mediàtic i sofrim d’un periodisme submís, de molt baixa qualitat i pitjor valentia.

Llegir més »
Ecologisme

Enviament de cartes de Som lo que Sembrem a diferents Departaments del Govern de la Generalitat contra l’ús del glifosat

El passat 27 de Juny de 2012 Som lo que Sembrem va enviar cartes als diferents departaments del Govern de la Generalitat, demanant informació sobre l’ús dels còctels d’herbicides amb glifosat al nostre país, la contaminació de les aigües que provoca, i altres qüestions sobre l’afectació a la salut de la fauna i humana. Així mateix s’han tramès qüestions de caire més general sobre les aplicacions de pesticides en agricultura i jardineria al territori i els seus efectes sobre el medi i la salut.

Llegir més »
Cartell Tinto de Verano 2012
agenda

Tinto de Verano 2012: del 21 al 24 de juliol al barri de Parke Alcosa (Alfafar)

Un altre tinto per favor! Ja està aquí de nou la trobada més refrescant de l’estiu. Aquest any provarem els brous de les terres llevantines, en el barri del Parke Alcosa del municipi d’Alfafar (València).

Com? Què encara no coneixes què és això del Tinto de Verano? Doncs no ho dubtis! Acosta’t!… Aquest és un espai autogestionat de coneixement mutu, relació, i reflexió per a l’acció social i col·lectiva entre gent inquieta que ens apeteix ajuntar-nos i compartir: “què estem fent” per a “fer juntes”; discutir, riure, divertir-nos, construir i deconstruir,… Somiant molts mons on la justícia social, la igualtat, la solidaritat, el respecte pel medi ambient i les persones, siguin utopies a arribar a.

I què farem? Com en edicions anteriors, pretenem que els matins es dediquin a la reflexió col·lectiva, aquest any entorn d’iniciatives econòmiques de supervivència. Posarem l’imaginari col·lectiu a treballar en la recerca de noves formes de vida que trenquin amb la dominació i exclusió del capitalisme i compartirem experiències viables d’economia social. Durant les tardes tindrem espai per a tallers, per a seguir donant-li al cervell amb diversos temes sociopolítics, però també per a treure la nostra creativitat, expressió, ganes de jugar… Què et sembla contes, teatre, massatges, etc.? En proposes algun? Anima’t!!! A més, un programa cultural per a algunes nits, amb música i altres actuacions.

I el Mosto de Verano També volem donar-li continuïtat a l’espai de les nenes i els nens, on la complicitat i l’autonomia de la gent petita ens ensenyi a aprendre de la seva saviesa, els seus somnis i desitjos, la seva capacitat d’acció i les seves energies. Hi haurà espai per a conte, música, riures i activitats lúdiques per a totes.

Feu-nos partícips de qualsevol aportació que s’us ocorri.

Aquest any el tema central seran les Iniciatives Econòmiques de Supervivència.

– OBJECTIUS:

Analitzar i comprendre el funcionament del sistema capitalista.
Acostar-se als col·lectius amb major precarietat i conèixer les seves problemàtiques.
Idear noves formes de vida i relacions econòmiques transformadores de la realitat i al servei de les persones.
Compartir experiències d’economia social i solidària.
Enfortir el suport mutu entre les persones i els col·lectius amb major precarietat.

– INSCRIPCIONS:

Per a organitzar l’allotjament, el menjar i les activitats necessitem saber el nombre de persones que hi assistiran amb antelació. (Termini d’inscripció fins al 20 de juliol)

Preu:

El preu inclou allotjament en alberg i pensió completa:

Adult/a 4 dies (pensió completa, des de l’esmorzar del dissabte fins al menjar del dimarts): — Amb llit: 60€. — Amb matalasset: 45€.

Adult/a cap de setmana (pensió completa, des del dinar del dissabte fins al menjar del diumenge): — Amb llit: 40€. — Amb matalasset: 30€.

Nen/a de 4 a 12 anys, 4 dies: 30€.

Nen/a de 4 a 12 anys, cap de setmana: 15€.

Nen/a de fins a 3 anys gratis.

En qualsevol cas, l’últim que volem que passi és que et quedis sense venir al Tinto per no poder cobrir les despeses de manutenció. Truca’ns o escriu-nos en aquest cas, i trobarem una solució.

Forma de pagament:

Mitjançant transferència al compte de Triodos Bank: 1491 0001 29 1008175620 a nom d’Alberto Aquilué indicant en el concepte TdV- Nom i Cognoms.

Una vegada fet l’ingrés, omple i envia el següent formulari: http://www.nodo50.org/tintodeverano/spip.php?article5

Per a qualsevol tipus de consulta podeu posar-vos en contacte amb aquestes persones: Manolo (656624528) i María (689026027).

– PROGRAMA

Divendres 20 de Juliol

Tarda. Acollida dels participants. Porta el teu propi sopar.

Dissabte 21 de Juliol

10:00 Presentació de la trobada

11:00-14:00: Formació: Noves relacions Medi Rural-Medi Urbà: Sobirania Alimentaria i molt més… Una eina política

16:30-19:30: Tallers autogestionats: *Xarxes de producció i comercialització locals. *Grups de consum. *En la defensa dels pobles petits, front al negocio de la compra de terres, l’aigua i el medi ambient.

Llegir més »
15M

Miners, ecologia, 15-M

El rescat de la UE ha fet que passi, injustificadament, a segon pla la lluita dels miners. Obligats estem – sembla- a rescatar-la, i això encara que resulti difícil avaluar quina és la intensitat del debat que han suscitat, en els últims dies, i en el món que resisteix, les protestes corresponents.

En aquestes condicions, i encara que un corre el risc d’atorgar relleu excessiu al que probablement no ho té, no em queda més remei que apuntar una intuïció: alguna cosa hem fet malament tots quan no sembla que tinguem altra cosa que discrepàncies sobre qüestions de fons.

Començaré dient el que crec que és, en aquestes hores, el principal: sobren els motius per a donar suport, amb tot el que estigui al nostre abast, a la protesta minera. Faltaria més! Si a tot arreu intentem plantar cara a agressions i retallades, com hauria de faltar el nostre suport a qui, en el món de la mineria, denuncien els efectes d’unes i altres.

Assenyalat això, que repeteixo és el principal, no queda més remei que pronunciar-se sobre algunes disputes que estan en la rebotiga. Estic pensant abans de res, clar, en la qual es pregunta per l’actitud -no d’ara: de sempre- que la resistència minera ha assumit en relació amb una qüestió tan vital com és el respecte del medi natural i els drets de les generacions esdevenidores. Tinc la impressió -la certesa, per millor dir-lo- que les protestes d’aquestes hores apunten directament al legítim propòsit de garantir salaris i preservar llocs de treball. Però, encara que no ignoro la delicadíssima situació de moltes famílies, trobo a faltar, inequívocament, una mica més.

Alguns companys em diuen que, àdhuc compartint la meva preocupació pel silenci que la dimensió ecològica de la crisi provoca en el moviment miner, no és aquest el moment per a airejar aquestes desavinences. Pot ser que tinguin raó. Però em veig obligat a preguntar quan arribarà, llavors, aquest moment.

Portem trenta anys amb la mateixa batussa. Primer van ser les discrepàncies que el futur de la indústria militar va aixecar entre els nostres pacifistes i el que avui anomenem sindicats majoritaris; els primers reclamaven el tancament de les fàbriques corresponents, en tant els segons exigirien, sense més, que es preservessin els llocs de treball. Després van arribar les disputes en el que fa a una sagnant indústria, l’automobilística, descaradament subvencionada pels successius governs espanyols. Ara ens topem amb una discussió -crec jo que insortejable- sobre l’avenir de moltes de les indústries extractives, lamentablement lesives per al mitjà natural i no menys lamentablement vinculades amb un estil de vida insostenible (el nostre, clar, no el dels miners).

Quan se’m diu que la revolta d’avui obeeix al propòsit d’exigir que es compleixi el que els nostres governants van donar per bo anys enrere, vull preguntar-me si no és prudent discutir això que els uns i els altres van acatar. També he escoltat amb freqüència aquests dies que la responsabilitat pel que fa a la sense raó de bona part de l’activitat extractiva no és dels treballadors d’aquesta, sinó de les empreses o, més encara, del sistema. M’agrada poc l’argument. Si, com productors o com consumidors, acatem les regles del joc que imposa aquest sistema, som al cap corresponsables de la lògica d’aquest. I estem renunciant a la tasca de transformar la realitat.

Quan algun col·lega, de bon to, ha suggerit que entre els ecologistes no falten les gents que, obsessionades amb el medi natural, han oblidat el que significa la lluita social de sempre, no em queda més remei que donar-li la raó. Per a a continuació preguntar-me, això sí, quants són els treballadors que, a més de mantenir viva aquesta lluita social, mostren consciència plena i conseqüent pel que fa als nostres deures amb el planeta i amb les generacions esdevenidores.

Tots som part del sistema que patim, i no seria saludable que oblidem que la nostra conducta no sempre està a l’altura de les circumstàncies. Altra cara de la discussió d’aquests dies l’ofereix una col·lisió, sospito que una miqueta artificial, entre el 15-M i els miners. En algun cas intueixo que neix d’un malentès. No li donaré major relleu a les frases proferides per alguns miners que, davant la policia, van considerar convenient afirmar que no eren com aquests pacifistes del 15-M. I no l’hi donaré perquè no ho té, tot i que em sembla que el seu és recordar que el que els periodistes anomenen indignats no són cresta de gall.

No està de més que recordi referent a això el que de bon tros encertat ens diu Raimundo Viejo: “Estudiants i indignats, contràriament a aquesta fluixejada dels miners que rula per la xarxa, no només van aconseguir expulsar als mossos de plaça Catalunya; ho van fer, a més, sense necessitat de coets, dinamita, caputxes, ni tota la parafernalia: purament aikido de la multitud”.

Em preocupa més l’actitud de qui, les més de les vegades des de fora -ni són miners ni són 15M-, han procurat airejar eventuals diferències entre els uns i els altres. Aquestes gents, clarament sobrepassades pel que el 15-M ha acabat per suposar, semblen decidides ara a recuperar el terreny perdut i escudar-se darrere dels miners.

Per fi la classe obrera hauria reaparegut per a deixar a cadascú en el seu lloc i, de forma més precisa, per a revelar ben a les clares la condició d’un moviment, el del 15 de maig, en el qual falten la consciència d’això, de classe, i la voluntat de transformació revolucionària. Caram! Bé puc imaginar-me la reacció d’un indignat que ho estigui de debò: siguin quines siguin les mancances del 15-M -li preguntarà a l’espavilat de torn-, des de quins púlpits parlaran aquestes gents que ara m’ocupen? Serà que els miners, legítimament lliurats a la tasca de defensar ocupacions i salaris, estan a punt de prendre el Palau d’Hivern? Ho faran amb ells les direccions, entumides, de CCOO i UGT, després d’acceptar, durant decennis, l’inacceptable? Escoltarem per fi que reapareixen les paraules alienació i explotació en el llenguatge sindical a l’ús? Ens arribarà algun missatge que convidi a concloure que l’objectiu d’acabar amb el capitalisme comença a recobrar pes? Tindrem coneixement d’alguna iniciativa en la qual la paraula autogestió reveli ben a les clares la perspectiva de superar el món del treball assalariat i la mercaderia? En fi, rebrem notícies que la consciència dels límits mediambientals i de recursos del planeta convida a posar sobre la taula altres valors i altres actituds?

No convé que ens enganyem. La protesta minera és un interessantíssim exemple que alguna cosa comença a explotar entre els nostres treballadors. I el 15-M reflecteix ben a les clares que una part de la gent ha començat a adonar-se del que tenim entre mans. Fem el que estigui al nostre abast per a acostar posicions. I aconseguim referent a això, en particular, dues coses. D’una banda, que el 15-M trenqui definitivament amb els espasmes merament ciutadanistes que segueixen operant en el seu interior. I per l’altre que cada vegada siguin més els treballadors que se sumin a la tasca d’una resistència enfront del capitalisme que incorpori els valors de l’autogestió, la lluita antipatriarcal, la contestació antiproductivista i l’internacionalisme solidari. Tasca no ens faltarà.

* Carlos Taibo és escriptor, editor i professor Titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Madrid. Article publicat al Rojo y Negro digital.

Llegir més »
Antiglobalització

La UE, el FMI i el Govern imposen a la ciutadania un nou rescat a la banca

Davant de la imposició d’un nou rescat a la banca a costa de la ciutadania, Ecologistes en Acció crida a la mobilització ciutadana contra el pagament del deute il·legítim i el rescat a la banca. L’organització afirma que el que hem de triar és entre entregar els recursos col·lectius als que més tenen o invertir-los en necessitats socials, com ara educació, sanitat, habitatge i medi ambient.

Llegir més »
Ecologisme

La Plataforma Aigua és Vida rebutja rotundament la venda d’Aigües Ter-Llobregat

– La venda d’ATLL comportarà la degradació d’un servei essencial públic i una important pèrdua de sobirania del poble de Catalunya.

– Es denúncia que, així com la Privatització del Canal Isabel II ha estat aturada per les baixes ofertes, la Generalitat de Catalunya pretengui privatitzar ATLL a la baixa incomplint la Llei Òmnibus.

Aigua és Vida – Xarxa d’organitzacions socials, sindicals i ecologistes – informa a la ciutadania dels greus efectes socials, ambientals i econòmics que suposarà la privatització de l’empresa pública Aigües Ter – Llobregat (ATLL). Aquesta empresa, responsable del tractament, emmagatzematge i distribució de l’aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona des de les seves fonts de captació o producció fins als dipòsits municipals de 121 municipis, abasta a més de 4,9 milions d’habitants. La seva privatització és un espoli per aquests municipis i per als seus habitants.

Llegir més »
Ecologisme

CGT s’oposa al procediment que pretén perllongar la vida de la central nuclear de Garoña

El Govern del PP, pretén la revocació de l’ordre per la qual s’acordava que la data del cessament definitiu de l’activitat de la Central Nuclear de Santa María de Garoña (Burgos) serà el 23 de juliol de 2013, amb la pretensió de prorrogar la seva activitat fins a l’any 2019.

En aquest sentit la CGT el passat 21 de maig de 2012, ha presentat al Ministre Soria les al·legacions en contra del procediment per entendre que atempta contra el principi de seguretat jurídica, al contrariar una Ordre del propi Ministeri i que va ser ratificada per la Sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional en la qual CGT va ser part.

Entenem que aquesta revocació vindria a anul·lar un auto favorable per al nostre sindicat, que no és altre que el cessament en l’explotació de la Central de Garoña, així com per a altres col·lectius socials i ecologistes, i els milers de ciutadans i ciutadanes que duen reclamant el tancament de la central.

No pot desprendre’s

Llegir més »
15M

Vídeo: Reflexions de Carlos Taibo

Carlos Taibo, activista social i professor de Ciència Política i Administració de la Universitat Autònoma de Madrid, reflexiona sobre l’engany quant a les sortides de la crisi, la por com eina de manipulació, la complicitat dels mitjans de comunicació, el decreixement i l’única alternativa possible; la presa de consciència i el canvi de valors.

Entrevista realitzada per ATTAC TV.

Llegir més »
Ecologisme

Campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides amb glifosat i l’autorització de transgènics tolerants a glifosat a Catalunya

Som lo que Sembrem engega la seva campanya contra l’ús d’herbicides amb glifosat amb un argumentari que és un recull de gairebé tots els articles científics sobre la seva toxicitat, i efectes negatius sobre el ecosistemes.

Considerem que és la pressió dels lobbies dels agrotòxics i dels transgènics la que està impedint la reclassificació de la toxicitat d´aquests productes que es fan servir de manera generalitzada als parcs i jardins dels nostres municipis, i en l´agricultura.

Llegir més »
Ecologisme

Txernobil 2012. Pel·lícula? Video Joc? Realitat terrorífica per a desenes de milers de persones.

Si posem la paraula “Txernòbil 2012” en un cercador d’internet, la recerca no oferirà informació de l’estat de les persones que viuen avui a les zones contaminades, ni les darreres dades de radiació en la zona d’exclusió; n’obtindrem una informació dispersa, entre la que s’inclouen varies referències al turisme “extrem” , a una pel·lícula de terror per a jovesi a un video joc.

Llegir més »
Cartell davant
Crisi

Primavera Cooperativa a Gràcia

Ja fa un any que les cooperatives del barri de Gràcia, a Barcelona, vam començar un procés de coneixement mutu i coordinació. El motor inicial van ser algunes cooperatives de treball associat, però ràpidament es va obrir la convocatòria a totes les entitats de l’anomenada economia social i solidària (cooperatives de consum, ateneus, xarxes d’intercanvi, etc.).

En el marc de l’Any Internacional de les Cooperatives que se celebra durant el 2012 i amb el suport de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ens plau convidar-vos al cicle de xerrades sobre cooperativisme que tindrà lloc al llarg dels propers mesos en diferents espaisdel barri.

Llegir més »
cartell 5a sessió Ateneu 19 Juliol
agenda

Sessió formativa de l’Ateneu 19 de Juliol a Girona el 25 d’abril: La fi de l’era del petroli

La setmana que ve us animem a participar a la penúltima sessió de l’ATENEU 19 de JULIOL de la CGT de Girona.

Serà el dimecres 25 d’Abril a les 19’30h als locals de la CGT a Girona.

Tractarem un tema apassionant i actual al voltant del model de consum i producció imperant:

La FI de l’ERA del PETROLI, PERQUÈ NO SORTIREM MAI d’AQUESTA CRISI?

Llegir més »
Cartell mani Barceloneta 14 d'abril
agenda

Manifestació a Barcelona el 14 d’abril: Aturem la reforma del Port Vell

Això només acaba de començar.

Dissabte 14 d’abril, manifestació, 17.30h plaça de la Barceloneta.

Aturem la reforma del Port Vell!

Barcelona, Port Vell, cinquè any de la crisi.

L’Autoritat Portuària vol transformar el Port Vell en un pàrquing per a megaiots, amb una zona d’alta seguretat per a multimilionaris. No ens hi podrem ni acostar. L’alcalde diu que això és el futur. Els veïns que viuen en petites embarcacions i molts dels pescadors van fora. El concessionari del projecte és Marina Port Vell, propietat de Salamanca Group Investments. L’altre gran beneficiat de la reforma és Marina 92, empresa vinculada al magnat del petroli Roman Abramovich.

Llegir més »
Antiglobalització

13 – 22 d’abril: V Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària

S’acosta el 17 d’abril, dia internacional de la lluita pagesa, i al voltant d’aquesta data, com en els darrers anys, des de l’ASAC estem organitzant la setmana de lluita per la Sobirania Alimentària, que enguany arriba a la cinquena edició. Aquest cop la temàtica principal serà la defensa dels espais agraris: les lluites de resistència davant les continues agressions al territori i els projectes especulatius que volen destruir la terra agrària i l’agricultura pagesa. A continuació us informem de les activitats que ja tenim programades a la Barcelona metropolitana:

– 13/14 d’abril: X Jornades de Comerç Just i Consum Responsable.

Llegir més »
Ecologisme

Txernòbil 1986 – 2012: una proposta pel 21 d’abril de Tanquem les Nuclears

Falten setmanes, però amb les vacances pel mig hem de començar a pensar en una nova acció.

Et fem una proposta: EL DISSABTE 21 D’ABRIL AL MATÍ, AJUDA’NS AMB DUES HORES DEL TEU TEMPS A MANTENIR VIVA LA MEMÒRIA DE TXERNÒBIL I FUKUSHIMA, I A ADVERTIR DELS PERILLS QUE SUPOSEN ASCÓ, VANDELLÒS… I GAROÑA.

El proper dimecres, 25 d’abril, es compliran 26 anys de l’inici de la catàstrofe nuclear de Txernòbil.

Encara que han passat 26 anys, la nit del 25 al 26 d’abril de 1986 continua marcant la vida quotidiana de molts milers de persones a Ucraïna, Bielorússia, Rússia, i a altres llocs del món; llocs a on la radiació va arribar silenciosament. Txernòbil ha marcat, i marcarà encara durant anys, la vida de centenars de milers de persones, moltes de les quals ni tan sols havien nascut quan el reactor número 4 va esclatar.

Llegir més »
29M Material divulgatiu

Manifest ecologista en suport a la vaga general

Nombroses persones, procedents del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, secundarem la vaga general del 29 de març de 2012 al trobar en aquesta jornada un moment clau per a denunciar l’injust model econòmic que ens ha dut a una crisi ambiental sense precedents.

A més de les actuals retallades socials, des de l’ecologisme denunciem els constants atropellaments al medi ambient i exigim polítiques cap a la sostenibilitat, on l’ambiental i el social no estiguin supeditats al creixement econòmic. En aquest sentit, el sector de la defensa del medi ambient ha elaborat el seu propi manifest on exposa les principals raons per les quals ha decidit donar suport la vaga.

Manifest

L’ecologisme secunda la vaga general del 29 de març

Davant la convocatòria d’una Vaga General a nivell estatal el dia 29 de març, així com les convocatòries prèvies per a aquest mateix dia a Galícia i Euskal Herria, les persones sotasignades, procedents del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, considerem que aquestes mobilitzacions converteixen aquest dia en una jornada clau en la qual estaran en joc elements bàsics del nostre model social.

Des de l’inici de la crisi, la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, Alemanya, França, els principals fons d’inversió i les agències de qualificació, fonamentalment, estan imposant, amb la complicitat i l’aquiescència dels diferents Governs espanyols, una reculada social i ambiental brutal sobre la base de retallades de drets socials i de pressupostos per a la protecció ambiental i social.

Si bé les retallades socials, la supressió de drets laborals i, en definitiva, la reculada cap a graus majors de desigualtat són motius més que suficients per a convocar una vaga general, els temes ambientals no són en absolut aliens a aquesta jornada decisiva. La Humanitat està travessant una crisi ambiental que resulta ser molt més greu que l’econòmica i financera. Estem superant els límits del planeta en el qual vivim, saturant aire, aigua i sòl de contaminants, i balafiant els recursos bàsics energètics i materials. El canvi climàtic i la pèrdua accelerada de biodiversitat són signes evidents de l’esgotament de la Terra.

La crisi ambiental té molt a veure amb la nostra vida, perquè la naturalesa ens garanteix l’aliment, l’aigua neta, l’aire, els llocs d’esplai, els materials per als nostres habitatges, gran part dels medicaments, etc. A aquesta crisi ambiental sense precedents ens ha dut el sistema econòmic vigent. Aquest sistema, que cada vegada exigeix una major liberalització dels mercats i noves retallades socials, està tenint conseqüències nefastes per al nostre medi ambient: el “tsunami” urbanitzador, ser el territori europeu amb més superfície de cultius transgènics i quilòmetres d’autovies, un parc automobilístic en expansió contínua o un consum energètic intensiu que només deté el seu creixement en moments de crisis. Tot això implica l’incompliment del Protocol de Kioto, la deterioració irremissible de béns escassos, com el sòl fèrtil, i problemes com que tres quartes parts de la població respiri aire contaminat, la sobreexplotació de recursos hídriccs, o que l’anxova, la tonyina vermella, el gall fer o l’ós bru estiguin en situació crítica.

Exigim polítiques cap a la sostenibilitat, on l’ambiental i el social no estiguin supeditats enfront del creixement econòmic. No ens basten ja els discursos buits. Necessitem reduir el nostre consum de matèria i energia per a acoblar-los, amb criteris de justícia social, als recursos existents. Hem d’avançar ràpidament cap a un canvi del mix energètic basat en energies renovables.

Fa falta fomentar un model agroalimentari centrat en circuits curts de distribució i cultiu ecològic. També disminuir la mobilitat motoritzada i el nombre de vehicles. I moltes altres mesures per a satisfer les nostres necessitats amb baixes o nul·les emissions de carboni, sense posar en perill a la resta d’éssers vius amb els quals convivim i que són bàsics per a la nostra subsistència.

Aquests canvis han de fer-se amb polítiques públiques que protegeixin als treballadors i a les treballadores dels sectors a reestructurar i que impulsin nous jaciments d’ocupació sostenible, d’acord amb el principi de “transició justa” compartit pel sindicalisme i l’ecologisme internacional.

Per totes aquestes raons manifestem la nostra convicció que no val qualsevol forma de sortir de la crisi. No valen polítiques laborals que ens retornin al segle XIX. No valen polítiques econòmiques que menyspreïn la nostra crítica situació ambiental per a donar prioritat a un model econòmic que atén als interessos d’una minoria i aboca a la Humanitat a un atzucac mediambiental.

El moviment ecologista no pot romandre al marge d’aquesta problemàtica i de la necessitat de mobilitzar-se en defensa d’un altre model econòmic i altres polítiques, reclamant com fem sempre més justícia social i ambiental.

Per això manifestem el nostre suport a la convocatòria de vaga general del 29 de març.

http://www.ecologistasenaccion.org/article22730.html

Llegir més »
Antiglobalització

Ja ha sortit al carrer la publicació “Rebeleu-vos!”

Després de tants dies d’esforç i il·lusió, per fi ha arribat el 15 de març. Les publicacions ja estan al carrer, els nodes de distribució estan en plena efervescència, la xarxa de comunicació s’estén sense fre. Milers de persones estan participant de tot aquest procés.

Llegir més »
Ecologisme

Fukushima, mai més. Tanquem Garoña, parem l’ATC. Nuclear, no gràcies

Un any després d’un dels grans accidents nuclears, el govern del Partit Popular, i alhora de les grans companyies elèctriques, s’entesta a mantenir l’explotació de la central nuclear de Garoña, un reactor idèntic a un dels més afectats en aquella catàstrofe de Fukushima.

El Govern ha anunciat recentment la seva decisió de prorrogar la vida de la Central com a mínim fins al 2019, tot i que ja l’anterior govern va determinar el seu tancament per a l’any 2013 i així va ser ratificat per l’Audiència Nacional.

Llegir més »