CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Ecologisme

Jornada estatal de lluita el 24 d’octubre contra la Reforma de les pensions

Les organitzacions sindicals i socials CGT, Co.Bas, Confederación Intersindical, Coordinadora Sindical de Clase, Intersindical de Aragón i Solidaridad Obrera, davant l’actual situació desfermada per la Patronal i el Govern, amb milers i milers d’acomiadaments i l’anunci de noves retallades en les pensions, cridem a tota la població, a la classe treballadora, a portar a terme accions de protesta i mobilitzacions en la Jornada de Lluita del 24 d’Octubre.

Per a qui defensem la necessària unitat de les lluites, la mobilització estudiantil anunciada per als dies 22,23 i 24 d’octubre, així com la Vaga General en l’ensenyament del 24 d’octubre brinden l’oportunitat d’unir els esforços de la classe treballadora, del moviment estudiantil i de tota la població per a plantar cara a qui ens han declarat aquesta guerra social.

Ens comprometem, per tant, a organitzar manifestacions en tot l’Estat el 24 d’octubre, a preparar aquesta acció mitjançant reunions, actes, assemblees on cridem a les treballadores i treballadors en general, als sectors en lluita, a les organitzacions socials, plataformes i assemblees populars dels barris i pobles a unir forces, a convertir aquesta jornada en un gran dia de lluita, en un pas més en la necessària convocatòria d’una Vaga General, convençuts que la lluita és l’únic camí i no el Pacte Social.

Ens comprometem també a estendre entre la resta d’organitzacions del sindicalisme de classe i els moviments socials aquesta convocatòria amb la finalitat d’assolir la màxima unitat de forces. Així mateix reafirmem la crida a totes elles a unir forces i assolir una coordinació.

Llegir més »

Diverses entitats demanen la paralització immediata de les Centrals Nuclears catalanes davant el risc derivat dels terratrèmols provocats pel projecte Castor

Els col·lectius antinuclears entenen que les conseqüències de l’activitat sísmica pot afectar als reactors de Vandellòs II i dels dos grups d’Ascó.

Antecedents: L’activitat sísmica pot afectar el funcionament de les centrals nuclears i la recent experiència de Fukushima n’és un bon exemple il·lustratiu. L’any 2001 una investigació paleosísmica dirigida per l’investigador Koji Minoura va pronosticar l’accident basant-se en el fet que l’any 869 havia tingut lloc un gran terratrèmol a la zona, i era relativament lògic que tard o d’hora n’hi haguésun altre.

Llegir més »

Cap a la construcció d’una futura xarxa per la sobirania energètica. Dissabte 5 d’octubre, Centre cívic de Pla de Palau, Girona.

Després de la jornada del passat 8 de juny “Per un canvi de model cap a la sobirania energètica”, i amb la intenció de seguir en la construcció col·lectiva d’un front polític de transformació en el camp de l’energia, us convidem a participar en la segona jornada, el proper dissabte 5 octubre, amb el títol “Cap a la construcció d’una futura xarxa per la sobirania energètica”.

Ara més que mai, aquesta proposta pren sentit. L’oligopoli energètic espanyol, ha segrestat i perpetuat un model addicte als combustibles fòssils; l’ofensiva de la reforma elèctrica del Partit Popular del passat mes de juliol, que posa en risc el futur de les renovables i de l’autoconsum; el preocupant creixement de la pobresa energètica; i com a contrapunt, el recent anunci de desestimació del fracking en territori català, mercès a la pressió exercida per la Plataforma Aturem el Fracking; ens donen indicis suficients i ens esperonen a construir aquest front polític des d’on articular sinèrgies entre un gran nombre de persones, grups i moviments.

Llegir més »
576_1380140124anti001.jpg
Baix Camp / Priorat

Protestes antinuclears a Reus contra la trobada de la Suciedad Nuclear Española reactiven la petició de tancament de les centrals nuclears

Un centenar de persones es van concentrar a Reus el 25 de setembre a la plaça Prim de per exigir el desmantellament de les centrals nuclears. La protesta coincidia amb la celebració a la ciutat de la 39a trobada anual de la Societat Nuclear Espanyola. El 21 de setembre ja s’havia realitzat un acte al Centre de Lectura sota el lema “Després de Fukushima. Jornada d’alternatives i pel tancament de les nuclears”, al que van assistir unes 50 persones i que va comptar amb les intervencions de diversos activistes antinuclears.

Llegir més »
Mapa del Kurdistan
Alliberament Nacional

El confederalisme democràtic, proposta llibertària del poble kurd

Fa temps que es va escoltant parlar sobre el Confederalisme Democràtic en el Kurdistan. Es tracta d’una idea político-social aplicada al context d’Orient Mitjà que no busca imposar estats-nació independents. Ens vam posar en contacte amb el blog de Solidaritat Kurdistan per a comprendre millor aquest gir històric d’un moviment d’alliberament nacional amb més de 30 anys a les seves esquenes. En aquesta entrevista es desenvolupen les claus sobre aquesta idea anti-estatista que es basa en part en les idees de Murray Bookchin sobre l’Ecologia Social i el Municipalisme Llibertari.

L’entrevista és la primera part d’una entrevista molt més llarga que ens posarà al dia de la (complexa) situació del poble kurd en els seus diferents conflictes en els quals està implicat alhora.

– ALB.- Què és i per a què existeix Solidaritat Kurdistan?

SK.- Solidaritat Kurdistan és un espai que neix amb l’objectiu d’impulsar la solidaritat i el coneixement de la lluita del poble kurd pel seu alliberament i autodeterminació. La nostra idea no és només expressar la nostra solidaritat amb el Kurdistan com poble oprimit, sinó també solidaritzar-nos, donar a conèixer i impulsar el moviment d’alliberament kurd que actualment lluita sota el paradigma del Confederalisme Democràtic.

Com projecte encara relativament recent, Solidaritat Kurdistan ha començat la seva labor solidària amb una qüestió que considerem bàsica i de vital importància, la d’informar, tant de la situació actual com del corpus ideològic del moviment d’alliberament kurd. Per a això s’ha creat el blog: http://solidaridadkurdistan.wordpress.com; on es recopilen, tradueixen i elaboren notícies, articles, anàlisis, convocatòries, etc… Aquest és solament el primer pas i volem continuar amb activitats per a donar a conèixer al moviment kurd i la seva proposta política, el Confederalisme Democràtic. Per a això estem treballant en l’organització xerrades i debats sobre la lluita, idees i situació actual del poble kurd. Projecte per al qual estem oberts de forma desinteressada a totes les persones, grups o col·lectius que estiguin interessats en això i vulguin contactar amb nosaltres.

A partir, i al costat d’aquesta primera fase de realització de xerrades i debats, es començarà a donar difusió a les obres claus que inspiren ideològicament al moviment kurd, principalment l’obra de Abdullah Öcalan. I el nostre desig és continuar en aquest línia solidària i poder consolidar una xarxa d’individualitats, grups i col·lectius solidaris amb el moviment d’alliberament kurd per tota la geografia. Perquè coordinats, tant kurds en l’exili, com persones solidàries amb aquest poble, es pugui realitzar la labor solidària i de treball polític que la societat civil i el moviment democràtic i revolucionari del món han de realitzar. En la lluita per la llibertat i la democràcia tots juguem el nostre paper, és primordial el tendir llaços entre els pobles en la lluita contra la modernitat capitalista.

Esperem que aquesta entrevista pugui servir de crida a començar amb aquesta labor de solidaritat internacionalista i animem a tots aquells interessats a treballar i col·laborar amb nosaltres en ella.

– ALB.- Quins altres grups de solidaritat hi ha per l’estat espanyol?

SK.- En l’estat espanyol existeix una llarga trajectòria de solidaritat amb el poble kurd, sobretot originada per la problemàtica nacional que aquí també existeix, el que ha fet que aquelles organitzacions que lluiten per l’alliberament dels pobles oprimits de l’estat espanyol s’hagin sentit propers i solidaris amb el poble kurd. Pel que tenim un llarg historial d’organitzacions nacionalistes i de solidaritat internacionalistes que han dut i porten e terme actes de solidaritat i tendeixen llaços amb poble kurd.

La solidaritat entre el Kurdistan i els pobles de l’estat espanyol ha vingut tradicionalment des d’una gran varietat d’agrupacions polítiques més que des d’agrupacions concretes de solidaritat amb el poble kurd. Encara amb això podem nomenar certes organitzacions que han treballat la solidaritat internacionalista amb el poble i la lluita kurda com Komite Internazionalistak a Euskal Herria, el Col·lectiu de Solidaritat amb el Kurdistan de Madrid, l’agrupació feminista Gatamaula que va realitzar recentment unes xerrades sobre les dones en el moviment d’alliberament kurd, o l’agrupació basca-kurda Associació Bihar Euskal Kurdu Elkartea; per nomenar solament alguns aquests col·lectius que han treballat per a donar conèixer i impulsar la solidaritat amb el Kurdistan.

El Confederalisme Democràtic

– ALB.- Passem a la qüestió ideològica. Com definiríeu el Confederalisme Democràtic (C.D.)?

SK.- El Confederalisme Democràtic (també conegut com comunalisme kurd o apoísme), és la proposta del moviment d’alliberament kurd per a arribar a l’alliberament del Kurdistan, nació que actualment es troba sota el domini de Síria, L’Iraq, Iran i Turquia.

El Confederalisme Democràtic és el sistema per a crear una nació democràtica en el Kurdistan, sistema pel qual s’assolirà l’alliberament i democratització del poble kurd, tant des d’una perspectiva nacional/cultural com social.

Aquest sistema no busca la creació d’un Estat-nació kurd, sinó la creació d’una nació democràtica, la base de la qual és la societat civil organitzada autònomament de forma democràtica, el centre d’autogestió política de la qual és les assemblees de les comunitats i consells oberts locals, regits per la democràcia directa. Aquests, confederats lliurement i reunits en congressos generals, amb funcions de coordinació, formarien la nació democràtica del Kurdistan.

En l’àmbit econòmic el Confederalisme Democràtic busca un sistema que permeti tant la distribució justa dels recursos com la conservació del medi ambient, pel que rebutja el capitalisme, apostant per un socialisme democràtic on els recursos pertanyin al poble i l’economia estigui enfocada al bé social i no a l’acumulació de capital i el consumisme, causants tant d’injustícies socials com de grans agressions al mitjà natural.

L’alliberament de la dona és un altre pilar del Confederalisme Democràtic, que busca crear una societat lliure de sexisme, tant d’aquell que ve de la societat tradicional patriarcal o les interpretacions religioses sexistes, com el que prové de la mercantilització de la dona per la modernitat capitalista.

Per tant enfront de la modernitat capitalista; que els seus tres pilars fonamentals assenyala Öcalan com l’Estat-nació, el capitalisme i l’industrialisme; el Confederalisme Democràtic representa la modernitat democràtica que alliberarà al Kurdistan de l’opressió nacional/cultural, social, política, econòmica, patriarcal i ecològica. Democràcia, socialisme, ecologisme i feminisme, són els conceptes claus per a comprendre el Confederalisme Democràtic del moviment d’alliberament kurd.

– ALB.- Perquè es dóna l’evolució del marxisme leninisme d’alliberament nacional al C.D.?

SK.- L’evolució ideològica i estratègica del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que serà el germen de la Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK), és un assumpte molt interessant i que ens dóna mostra de la capacitat autocrítica i veritablement revolucionària d’aquest moviment. El PKK es va fundar el 1978, va tenir sempre com objectiu no solament l’alliberament des d’una perspectiva ètnica o nacional, sinó que la seva finalitat era el projecte d’alliberar i democratitzar la societat.

El PKK va reconèixer la connexió que havia entre la qüestió kurda i la dominació global del sistema capitalista modern, i en un context del món bipolar, on l’alternativa al món capitalista i l’alliberament de la societat semblaven provenir del Socialisme Real, i on la influència dels moviments d’alliberament nacional leninistes era molt intensa, el PKK va apostar per lluitar per la creació d’un Estat socialista kurd per a alliberar al poble del Kurdistan.

Amb el transcurs de la lluita i el dels projectes d’Estat socialistes, el PKK va començar reconsiderar els seus objectius, el partit es va reconèixer en un estancament i va comprendre la necessitat de repensar les seves estratègies i finalitats. A pesar que alguns han volgut veure la renúncia a la creació d’un Estat socialista del Kurdistan com un signe de claudicació o debilitat, Öcalan ha exposat que no es troba aquí la causa, sinó que el motiu va ser l’anàlisi d’aquests Estats i el comprendre que no hi havia canvis en l’estil i la forma de la vida en el Socialisme Real respecte a la vida capitalista de la resta del món, un projecte d’alliberament i democratització del Kurdistan i la societat no podia provenir d’una solució estatal. A més tal com ha assenyalat Öcalan existia una contradicció fonamental: “A pesar que el PKK es pretenia en favor de les llibertats, no assolim deixar de pensar en termes de jerarquia”.

La lluita per l’alliberament havia de repensar-se, l’organització jeràrquica, la recerca del poder institucional i la idealització de la lluita armada; començaven a donar pas a la democratització, l’organització comunal i assembleària i l’autodefensa, es començava a avançar així en el camí cap al Confederalisme Democràtic.

– ALB.- Parlant de Öcallan, quina relació té Öcalan amb el municipalisme llibertari o l’Ecologia Social? Ha tingut contactes personals o mitjançant carta amb algú que defensés aquestes idees?

SK.- Com hem apuntat en la pregunta anterior, el PKK havia començat a reorientar la seva política des del seu original marxisme-leninisme i començava a acostar-se a postulats on l’organització democràtica cobrava una gran rellevància, però sense abandonar el nucli socialista de les seves idees. D’aquesta manera es començava a acostar-se així a postulats i conclusions similars a les del municipalisme llibertari (no oblidem que Murray Bookchin, el pare de l’Ecologia Social, també provenia del marxisme). Però seria el 2002 quan Öcalan començaria clarament a realitzar una intensa lectura de Bookchin i a recomanar, per mitjà dels seus advocats, als militants i polítics kurds la lectura dels seus llibres Urbanització sense ciutats i L’Ecologia de la Llibertat.

En el 2004, tal com ens explica la companya de Bookchin, Janet Biehl en el seu article Bookchin, Öcalan, and the Dialectics of Democracy, Abdullah Öcalan a través dels seus advocats va demanar contactar amb Bookchin, enviant-li un dels seus manuscrits i fent-li saber que es considerava un deixeble seu i que estava disposat a aplicar les idees de de l’Ecologia Social a l’Orient Mitjà. Aquesta possibilitat de diàleg es va veure truncada per l’edat de Bookchin, que amb vuitanta-tres anys i malalt li era impossible realitzar l’esforç i treball que suposaria mantenir aquest contacte. Aquest mateix any Bookchin enviava un missatge al poble kurd: “La meva esperança és que el poble kurd sigui capaç d’establir algun dia una societat lliure i racional que permeti fer florir la seva lluentor de nou. Són afortunats de tenir un líder del talent del senyor Öcalan per a guiar-los.” Aquest missatge va ser llegit en la Segona Assemblea General del Kongra-Gel.

En el 2006, quan Bookchin va morir, l’assemblea del PKK es va referir a ell com “un dels més grans científics socials del segle XX. Ell ens va introduir en el pensament de l’ecologia social i va contribuir al desenvolupament de la teoria socialista a fi d’avançar en una base més ferma. Va mostrar com fer un nou sistema democràtic una realitat. Va proposar el concepte de Confederalisme, un model que creiem que és creatiu i realitzable. Les tesis de Bookchin sobre l’Estat, poder i jerarquia seran implementades i realitzades en la nostra lluita… Posarem aquesta promesa a la pràctica com la primera societat que estableix un confederalisme democràtic tangible”.

– ALB.- Perquè Öcalan té aquesta influència tan gran en el moviment kurd d’alliberament nacional, fins al punt que segueixen els seus canvis ideològics-estratègics?

SK.- Öcalan va ser el principal capdavanter del PKK des de la seva fundació, la seva importància va ser clau per a la creació d’un moviment que aglutinés les aspiracions socials i nacionals del poble kurd. Mentre altres líders havien tractat la qüestió kurda des de perspectives solament ètniques, oblidant la qüestió social, a Turquia els moviments socialistes i marxistes obviaven o menyspreaven la qüestió kurda.

Öcalan va començar llavors a crear entorn a si un moviment que reformulava els paradigmes de l’alliberament social i nacional, aglutinant-los i creant així el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). El prestigi que va anar aconseguint a el PKK va anar de la mà del prestigi de Öcalan qui va ser sempre el cap més visible del partit. El PKK va estar a la vora de les divisions i traïcions en diverses ocasions, però la unitat i fortalesa del moviment es va fer possible gràcies a Öcalan, que va treballar de forma incansable per mantenir aquesta unitat que dotava de tanta força al PKK i que havia assolit convertir-lo en el moviment d’alliberament nacional kurd més fort i amb major arrelament a Turquia i en altres zones del Kurdistan. El paper de Öcalan era clau en el PKK doncs exercia una gran activitat com ideòleg i coordinador del moviment.

Amb la detenció de Öcalan l’Estat turc creia poder afeblir al moviment, i així aquest al costat dels serveis secrets d’altres països com EEUU i Israel, van planejar un complot internacional que va acabar amb la detenció il·legal de Öcalan a Kenya el 1999. Però aquesta detenció no va tenir l’efecte esperat i la figura de Öcalan ha anat fins i tot guanyant influència i prestigi, i el PKK després d’un breu període de certa confusió, s’ha enfortit i tancat files entorn al que segueixen considerant el seu líder, i que encara estant entre reixes segueix complint amb les seves responsabilitats. Ha estat durant el seu empresonament, i a pesar de les terribles condicions a les quals ha estat sotmès, quan ha dotat al moviment de la gran solidesa teòrica del CD i on ha fet innombrables esforços per la pau, però sabent també quan ha arribat el moment de l’autodefensa armada davant el fracàs dels processos.

Llegir més »

Sobrietat i cobdícia

Coneixeu el conte de Tolstoi «Quanta terra necessita un home»? Tracta d’un camperol, Pajom, que viu dominat pel desig creixent de posseir més i més terres de conreu. El seu afany fa que a la llarga es guanyi l’enemistat dels seus paisans i, en part per aquesta malvolença i en part per la seva mateixa ambició, acaba marxant a un altre poble.

En tot moment les seves collites han estat bones i sempre al començament de cada nova empresa se sent feliç, però tard o d’hora acaba patint una fiblada d’insatisfacció que l’empeny a augmentar les seves propietats.

Llegir més »

Llocs de treball desnonats

L’actual estructura del mercat de treball és producte de normes –lleis– generades i creades per persones molt concretes.

Hauran mort les classes socials i s’haurà diluït la dependència de la re­lació salarial de la majoria social, i no ens hem assabentat? Serà per això que el capitalisme no necessiti en el sud d’Europa de milions i milions d’ocupacions? Des de la Comissió Euro­pea se sosté que cal refundar el model de capitalisme sobre la base d’un nou model productiu, de formació professional-educacional i un ampli model de “protecció social”. On es troba llavors la quadratura del cercle? Per què l’economia espanyola manté improductius a més de sis milions de persones?

L’explicació més política l’hem de buscar en el model de relacions laborals –i per tant socials–, imperant des de la meitat dels ‘70 fruit de l’adaptació a un capitalisme competitiu, globalitzat i modern: flexibilitat en la contractació individual i en la concertació col·lectiva, llibertat de donar per acabat el contracte de treball sense tutela judicial, i retallada de les polítiques protectores davant atur. És la famosa “flexiseguretat” del Tractat de Lisboa, avui rebregada autoritària­ment en l’últim Pac­te Fiscal.

A l’Estat espanyol, l’atur defineix el nostre mercat de treball, simbolitza la crisi econòmica i, a causa de la rapidesa en la destrucció d’ocupació, força la ‘societat’ a la perplexitat. L’atur impedeix, si més no, una mirada lúcida sobre les causes d’aquesta destrucció. D’aquí la incapacitat per a analitzar el perquè es va generar la mateixa quantitat d’ocupació en el període llarg de creixement –uns deu anys 98/07–, que ara s’ha destruït en aquests gairebé 6 anys de crisis-estafa.

Davant tal perplexitat i davant la seriosa deterioració de les condicions de vida, sobretot dels milions de persones que perden rendes salarials i rendes de protecció, les respostes que es configuren, totes elles, incideixen en una sola direcció: l’obligada i autoritària flexibilització del contracte, convertir al treballador en mer cost variable. No és sinó una manera de que actuï com mercaderia nua de drets, prenyada de “productivitat”. I que les retallades de despesa social per a situacions d’atur i per al retir de la vida activa –les pensions– actuïn com variable depenent d’aquesta salarització primigènia.

L’actual estructura del mercat de treball no és producte de la “casualitat o de les conjuntures econòmiques”. Tampoc ho és de les lleis del mercat reconvertides en lleis inexorables. És un producte de normes –lleis– generades i creades per persones molt concretes. Lleis aplicades amb “mà de ferro” per institucions de justícia i ordre –judicatures en tots els ordres: laboral, civil i penal–.

La constitució d’aquest ordre social en el terreny laboral s’expressa en els denominats “models de relacions laborals”. Model de relacions laborals que ha assolit ‘normalitzar’ la impunitat dels responsables de la violència sistèmica més greu de les últimes dècades: la dels actes privats empresarials, siguin aquests públics, semi-públics, de Pymes o de multinacionals, que no només priven a milions de persones assalariades del seu estatut de treballador/a i de l’ocupació –i drets–, sinó que, alhora, els impedeix l’acció lliure de no treballar assalariadament. Doncs se’ls neguen rendes bàsiques o salari social suficient per a una vida digna i plena i, a més, se’ls despulla dels seus drets de ciutadania.

El debat fals sobre els “costos laborals i socials”, sobre la plena “ocupació”, eludeix l’origen del problema: empresaris, governs i sindicats majoritaris han construït, consentit i implantat totes les polítiques econòmiques i socials, basades en la reducció del preu del treball i la pèrdua de drets laborals, de llibertats sindicals i socials. El fals debat fa desaparèixer del debat social el veritable problema: el d’abolir, avui i aquí, el treball assalariat. La solució no és la plena ocupació, i molt menys ara que almenys una gran part de les consciències ha constatat les conseqüències mediambientals i en les maneres de relacionar-nos, de consumir-nos i de destruir-nos.

A més, el model capitalista no necessita de milions d’ocupacions que ell mateix ha desnonat, per a la recuperació de les seves taxes de benefici. Avui l’empresariat, els banquers, els seus economistes i els executius de qualsevol organisme, se saben per sobre de la justícia i la seva impunitat és gairebé total. D’això va aquest debat de l’ocupació avui.

* Desiderio Martín és membre del Gabinet Confederal d’Estudis de la CGT. Article publicat al núm.200 de la revista Diagonal.

Llegir més »
Cartell actes 30 i 31 d'agost
Comarques Gironines

Crònica dels primers dies de l’acampada contra la MAT a Fellines (Viladasens) i activitats per al proper cap de setmana (30 i 31 d’agost)

Des de l’acampada de defensa del territori que varem iniciar el dia 23 d’agost a Fellines (Viladasens), al Gironès, s’han portat a terme diverses activitats i accions amb la intenció de vertebrar una lluita contra la MAT, en un moment on s’estan començant a realitzar les obres. En el transcurs d’aquests cinc dies, s’han portat a terme xerrades i debats relacionats amb diferents experiències de lluita en defensa el territori, marxes i caminades de reconeixement de la zona afectada, difusió als pobles veïns i accions de bloqueig a les torres que estaven treballant.

Llegir més »

Un abecedari alimentari

Si avui dia es produeix menjar per a 12.000 milions de persones, segons dades de la FAO, i al planeta n’habiten 7.000 milions, la pregunta seria per què una de cada set persones al món passa gana. L’associació entre països en vies de desenvolupament i inseguretat alimentària és molt habitual per justificar que el creixent augment de la població no permet un repartiment equitatiu dels aliments. En canvi, la sobirania alimentària aposta per dotar d’eines i solucions a escala local. Malgrat les advertències dels organismes especialitzats i d’organitzacions i moviments socials, els processos internacionals poques vegades exploren les causes reals de la pobresa així com les formes d’afrontar-les.

Llegir més »
Portada Informe
Antiglobalització

Impunitat SA. Eines de reflexió sobre els “súper drets” i els “súper poders” del capital

Quaranta anys després que Salvador Allende denunciés al poder corporatiu davant l’Assemblea de les Nacions Unides, en tot el planeta, treballant de forma coordinada o paral·lela, de múltiples maneres, i en un gran nombre de sectors, milions d’éssers humans estan immersos en processos de lluita davant la injustícia social i ambiental generada pel sistema. Defensen els territoris, les llavors, l’aigua, els boscos, l’alimentació, la biodiversitat, la salut, la cultura, etc., de l’agressió de les empreses transnacionals, que expandeixen el seu poder mitjançant l’acumulació “per desposesión”.

L’informe Impunidad S.A.

Llegir més »

Serge Latouche, precursor de la teoria del decreixement: “Cal treballar menys hores per treballar tots”

“L’oligarquia financera té al seu servei a tot un seguit de funcionaris: els caps d’Estat”

“Cal una revolució. No cal penjar ningú, sinó que cal un canvi radical d’orientació “

Corria l’any 2001 quan l’economista Serge Latouche li va tocar moderar un debat organitzat per la Unesco. A la taula, a la seva esquerra, recorda, estava assegut l’activista antiglobalització José Bové, i més enllà, el pensador austríac Ivan Illich. Aleshores, Latouche ja havia pogut comprovar sobre el terreny, al continent africà, els efectes que la occidentalització produïa sobre l’anomenat Tercer Món.

Llegir més »

Dèficit de tarifa: 13 anys porten les elèctriques estafant al país

El parany de la Reforma Elèctrica

Des que es va publicar el RDL 9/2013 més conegut com la Reforma Elèctrica, van sortint a la llum cada vegada més aspectes que indicarien que s’ha produït un frau massiu en el sistema elèctric espanyol, un sistema regulat. L’objectiu d’aquest decret és aturar el que s’anomena Dèficit Tarifari, iniciat per Josep Piqué a l’any 2000 i donar estabilitat al sistema elèctric espanyol i evitar una escalada de preusen la tarifa elèctrica.

Llegir més »

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’aigua que es paga és 3,5 vegades més cara que el preu de venda d’Aigües Ter Llobregat

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), membres de la Plataforma Aigua és Vida, han elaborat i presenten un Segon Informe en què s’evidencia que la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està pagant una tarifa inflada per unes despeses incomprensibles o desmesurades afegides per a lucrar més a Agbar, amb el vist-i-plau dels equips polítics i de gestió que han dirigit i dirigeixen l’AMB.

Llegir més »
Cartell escoleta zapatista
Antiglobalització

Escoleta Zapatista a Barcelona, del 12 al 16 d’agost a AureaSocial

Els companys i companyes que estan organitzant des de la Cooperativa Integral Catalana l’Escoleta Zapatista tenen molts desitjos que aquesta experiència cobri vida i s’han adonat que els falta el fonamental: vosaltres. Estan intentant que les propostes que els han enviat els companys zapatistes esdevinguin una altra realitat.

Llegir més »

CUP – Som lo que Sembrem – CGT Parcs i Jardins exigeixen l’aturada immediata de l’ús de l’herbicida glifosat als jardins de Barcelona

Comunicat conjunt de la CUP-Barcelona, Som lo que Sembrem i CGT de Parcs i Jardins sobre l’ús de glifosat en jardineria a Barcelona

Exigim l’aturada immediata de l’ús de l’herbicida glifosat

El glifosat és el principi actiu més utilitzat als herbicides, d’espectre ampli i no selectiu, principalment comercialitzat per l’empresa Monsanto amb el nom Roundup però també present en d’altres herbicides.

Llegir més »

UE: protegir a l’especulador i marginar a qui ens alimenten

La reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) aprovada el 26 de juny per la Unió Europea i defensada pel govern espanyol, està feta a mesura dels grans terratinents i multinacionals.

En el sí del Parlament Europeu i de la Comissió Europea, així com en el Consell Europeu, que porten des de l’any 2011 negociant la “nova” PAC, han pesat més les propostes legislatives de l’agroindustria, del sector financer, de les empreses agroquímiques i biotecnològiques i la gran distribució. En canvi no han recollit les propostes d’organitzacions de petits agricultors, ecologistes i consumidors.

La PAC, que s’emporta el 40% del total del pressupost comunitari, aposta i agreuja una política que ha provocat que en els últims 10 anys desaparegués prop del 30% de l’ocupació agrària europea. No dóna suport una agricultura que generi aliments segurs i de qualitat, ni fixa població en el mitjà rural, ni garanteix rendes dignes per a agricultors, ni preus justs per a consumidors. A més, agreuja la crisi ambiental (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, desertificació, deforestació, etc.) que provoca l’agricultura industrial. També perllonga aquelles polítiques internacionals que estan causant fam i desnutrició en molts països del món.

Ecologistes en Acció qüestiona que la nova PAC sigui “més sostenible”, com argumenten el ministre d’agricultura, alimentació i medi ambient, Miguel Àries Cañete, i les institucions europees. No s’adverteix voluntat política per a posar remei als greus problemes d’erosió, sobreexplotació i contaminació de l’aigua i pèrdua de biodiversitat que posen en perill la capacitat de produir aliments.

Llegir més »

El Govern de l’Estat dóna via lliure a la sobreexplotació del riu Ebre

La demarcació de l’Ebre reserva només 106 m3/s d’aigua a Tortosa, la meitat del cabal ecològic que demanava la Generalitat | “No es respecta la directiva marc i s’agreujarà el risc de regressió i salinització del riu”

La demarcació hidrogràfica de l’Ebre, en mans del Govern espanyol, ja ha fixat la proposta de cabal mínim que s’haurà de reservar per al riu Ebre a la desembocadura, a Tortosa. I d’acord amb les dades proporcionades, amb prou feines s’ha mogut respecte als plantejaments efectuats al seu dia per l’Executiu anterior en mans del PSOE. El Consell de l’Aigua de la Demarcació de l’Ebre, que es va constituir ahir a Saragossa, ha determinat que a la desembocadura del riu Ebre s’han de reservar de manera permanent 106 metres cúbics per segon. Això és, la meitat del que havia demanat la Generalitat per a un any mitjà per poder garantir les funcions ecològiques de riu i aconseguir l’estabilitat del Delta.

Llegir més »

Forestal Catalana ha presentat un ERO per a l’extinció de 82 llocs de treball

L’empresa Forestal Catalana SA ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per a l’extinció de 82 llocs de treball, quasi un terç de la plantilla. Aquest ERO comporta el desmantellament dels equips de gestió dels espais naturals, que a més de representar la pèrdua de llocs de treball, afecta de manera directa a la biodiversitat i al desenvolupament socioeconòmic del territori.

Forestal Catalana es dedica a la protecció del medi ambient i realitza tasques com el manteniment de boscos i rius, la construcció d’infraestructures, la reforestació o la gestió de recursos ramaders. Els seus empleats, de diferents disciplines, tenen dues bases fixesi treballen per tot el territori català.

Llegir més »

La Xarxa d’Economia Social impulsa una campanya per desenganxar-se de l’euro i impulsar una moneda pròpia

ALBA GÓMEZ / @ALBA_GIG | Setmanari Directa

Avui es dóna la cruel paradoxa que cadascú de nosaltres (persones i col·lectius) seguim tenint la capacitat d’oferir productes o serveis útils als altres, però com que ens han tret l’instrument que ens permetia intercanviar-los, l’euro, ens convertim en persones sense recursos i aturades. Conscient que, davant d’aquesta situació, la ciutadania ens hem de reapropiar de la moneda, la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, que aplega un centenar d’empreses i entitats de l’economia solidària (cooperatives, associacions i fundacions del camp social, etc.), ha decidit impulsar una campanya de microfinançament per consolidar la moneda social ecosol.

Llegir més »
Cartell Escola d'Estiu
Anarquisme

Escola Llibertària d’Estiu de la CGT a Ruesta del 4 al 7 de juliol: “Construint l’Autogestió”

Un any més la CGT, a nivell de tot l’Estat espanyol, obre la seva Escola Llibertària d’Estiu un espai de trobada i discussió, d’aprenentatge i esplai, en el qual totes i tots puguem aportar les nostres experiències i sabers per a enriquir-nos mútuament. Aquest any, entre el 4 i el 7 de juliol, ens trobarem a Ruesta, el tema central de l’Escola d’Estiu de la CGT és “Construint l’Autogestió”. Volem reflexionar sobre alternatives, creades per nosaltres, a la situació que polítics i capitalistes ens estan fent viure, volem construir realitats on tots i totes participem. A més tindrem Tallers, convivències amb companys de tot l’Estat, activitats lúdico-culturals, ….

Enfront de la situació d’estafa/crisi que patim no podem romandre de braços plegats i esperar que el capitalisme o l’Estat ens donin solucions vàlides, hem de passar a l’acció i construir les nostres pròpies alternatives: pel repartiment del treball i la riquesa.

– Esquema organitzatiu i horaris

– Dijous. Anirem arribant i desfent equipatges.

Llegir més »