L’aprovació de la creació d’un “banc dolent” pel govern del PP torna a ser una bona notícia per a la banca i una mala notícia per a la ciutadania i el medi ambient, doncs implicarà que més recursos públics serviran per a ajudar al sector financer, en lloc de per a inversions ambientals i socials.
La clau del “banc dolent” és a quin preu comprarà els actius immobiliaris de la banca. Si ho fa per sobre del preu actual del mercat suposarà que s’estarà subvencionant amb diners públics a la banca. Si ho fa al preu de mercat deixarà en una situació molt delicada al ja malferit sector bancari, que va especular fortament amb el preu de l’habitatge. A continuació, aquests bancs serien, una vegada més, rescatats pel govern, com ha quedat clar en els casos de tots els bancs i caixes que han anat fent fallida, el màxim exponent de les quals és Bankia.
El Govern afirma que aquesta operació no costarà res a la ciutadania ja que, una vegada venuts els actius tòxics, es recuperarà els diners invertits. És molt dubtós que això passi, en la situació de forta crisi que existeix, amb la sobredotació d’habitatges que hi ha construïts (per exemple, el “banc dolent” d’Irlanda està optant per demolir per a recuperar el mercat i el que es demoleix mai es recupera) i amb la perspectiva que la crisi va per a molt llarg, doncs enfonsa les seves arrels en la crisi energètica com a conseqüència del bec del petroli.
En tot cas, si fos tan bon negoci, per què la banca es vol desfer d’aquests actius?, per què puja la prima de risc espanyola en previsió que aquests actius tòxics passaran a ser públics?
Però, més enllà de elucubracions estan les dades del passat. L’última vegada que es va intentar una cosa semblat a Espanya va ser amb la fallida de Banesto. En aquell moment, el Fons de Garantia de Dipòsits va adquirir els actius tòxics del banc (perquè l’hi quedés el Santander ben sanejat). Aquests actius no van poder ser venuts i les arques públiques van perdre 1.000 milions d’euros.
Els diners per a aquesta nova subvenció a la banca tornaran a sortir de noves retallades socials i ambientals, de la privatització de serveis públics o de l’augment d’impostos a les classes populars. Bàsicament perquè, sinó s’extreuen del capital, haurien de fer-ho del gruix de la població.
Però Ecologistes en Acció considera que això no és inevitable sinó que, mitjançant la mobilització ciutadana, pot revertir-se. Una mobilització que ha de deixar clar que el deute que ens estan intentant imposar no és de la ciutadania i, per tant, és il·legítim i no ha de pagar-se.
Per això, l’organització ecologista se suma a les múltiples convocatòries que hi ha per al mes de setembre en oposició a la política econòmica del Govern i de la Unió Europea. Mobilitzacions que seran l’avantsala d’una escalada de respostes en aquesta tardor calenta.
Ecologistes en Acció
http://www.ecologistasenaccion.org/article23942.html
