CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Habitatge/Especulació/Okupació

Habitatge/Especulació/Okupació

Ateneu Santboià, política i negocis

El mes de maig del 2010 va saltar la notícia que l’Ajuntament de Sant Boi havia
comprat l’Ateneu Santboià a l’empresa Pichuki S.L. per 3.021.000 euros. Si fem un acte de fe cega en la independència i la professionalitat del pèrit municipal, podem afirmar que L’Ajuntament de Sant Boi ha pagat oficialment 3.021.000 euros per l’Ateneu. La xifra resulta una barbaritat si la comparem amb els 40 milionets de pesetes que els subhasteros van desemborsar a finals del 1996, però és que la cosa no acaba aquí…

Llegir més »
Antirepressió

Can Vies es queda de nou al barri!!

El passat divendres 18 de febrer es va celebrar per segona vegada el judici del CSA Can Vies de Sants, Barcelona. El primer cop la jutgessa va estimar les pretensions de Can Vies, que deia que no havien estat denunciades totes les parts del procediment, i va fer que TMB hagués de tornar a començar el procediment.

El nou procediment tampoc ha aconseguit que Can Vies pugui ser desallotjat. La jutgessa del cas, en la seva sentència, ha considerat que el procediment seguit contra la CNT ha estat el correcte i, per tant, diu que el Sindicat ha d’abandonar l’espai. Però considera que el procediment seguit contra la resta d’entitats i organitzacions, entre elles la CGT, és inadequat i, per tant, si TMB vol que marxin ha de tornar a iniciar el procediment contra totes les altres entitats.

Llegir més »
cartell _divendres-Faràndula_Canvies_març2011-_web
agenda

Concert solidari amb el CSA Can Vies el divendres 11 de març a Barcelona

Divendres Fàrandula i Can Vies presenten:

Divendres 11 de març a les Cotxeres de Sants (L1 i L5)

Rebelmadiaq Sound
(Jamaican sounds)
a les 20.30h

AtVersaris i Asstrio
(Per principis elegants)
a les 22h

Entre grup i grup:
Presentació del vídeo de les mobilitzacions de solidaritat amb Can Vies

Obertura de portes a les 20,30h. A les 24h s’acaba així que serà puntual…

Llegir més »
Antirepressió

Judici cas Jona, judici de la Vergonya: els Mossos admeten que no van veure en Jona i que el tenien fitxat per la seva adscripció política

El judici del cas Jona, realitzat el dia 1 de març a la Ciutat de la Justícia de Barcelona-L’Hospitalet, posa en evidència que els Mossos no van veure al Jona i que el tenien “fitxat”. Ens trobem davant un nou muntatge policial contra persones compromeses i contra els moviments socials de Barcelona.

La magistrada del cas qualifica les imatges de l’acusació com a “taques”
irreconeixibles.

Llegir més »
agenda

L’INCASOL intenta desnonar 3 cops una família amb 3 fills al barri de Verdum

EL TORN DE LA MOBILITZACIÓ CIUTADANA

EVITEM el 3er. intent de DESNONAMENT

Fem una crida als mitjans de comunicació i al periodisme compromès per fer públic el drama que es viu als barris populars amb l’habitatge.

Fem una crida a la mobilització de les organitzacions de la ciutat que lluiten per un Habitatge Digne ha defensar un cas exemplar pel dret universal a l’Habitatge.

Llegir més »
Antirepressió

Per l’absolució d’en Jona i la resta d’encausades del Forat de la Vergonya. Per unes ciutats al servei de la gent

Un jove implicat en els moviments socials de Barcelona pot anar a la presó pel simple fet de defensar un model de ciutat més humà i que no estigui supeditat els interessos econòmics de les grans immobiliàries i dels partits polítics que, des de l’Ajuntament, els donen cobertura. Només la mobilització i la solidaritat podran aturar un procés judicial ple d’irregularitats i el judici que se celebrarà el proper 1 de març amb una petició fiscal de 8 anys de presó.

Llegir més »
cartell jona
agenda

Manifestació a Barcelona el 26 de febrer per l’absolució del Jona, davant el judici previst pel dia 1 de març

El Jona és un jove veí del barri de Sagrada Família de Barcelona que està pendent d’una petició de 8 anys de presó després d’haver-se manifestat contra l’especulació urbanística a Ciutat Vella. Més de 4 anys i mig desprès de la seva detenció, el cas del Jona ja té data de judici: l’1 de març d’aquest any. Acaben així gairebé cinc anys d’espera i d’incertesa, que han estat tant pel Jona com per les seves companyes i amigues com una condemna prèvia, sense més possibilitat de defensa que la de sumar esforços al carrer per demanar la seva absolució.

Llegir més »
Anarquisme

De llibertaris i afins (Carta oberta a Carlos Taibo)

Benvolgut Carlos, una vegada més les teves valuoses aportacions obren camins a l’esperança. La lucidesa, coherència i rigor que es desprenen dels teus llibres i articles constitueixen des de fa molt temps una de les escasses referències intel.lectuals i ètiques que mobilitzen a la reflexió i a l’acció transformadora per aquest món millor que ambicionem, més lliure, més just, més pròsper i més compromès amb el respecte a la nostra morada vital.

Llegir més »
Crisi

Habitatge i cultura especulativa

En les últimes setmanes, el Govern ha tornat a pronunciar-se contra la dació en pagament en matèria hipotecària. Aquesta mesura, fa temps reclamada per diferents organitzacions socials i partits, permetria a les famílies amb hipoteques impagables saldar el seu deute una vegada que lliuren l’habitatge a les entitats financeres. L’obcecació resulta inexplicable tractant-se d’una proposta de mínims ja reconeguda en països com Alemanya, França o Estats Units. En tot cas, reflecteix bé l’enorme poder de les entitats financeres i la falta de predisposició política per a posar fre a la cultura especulativa que ha conduït a la situació actual.

La ministra Elena Salgado sosté que aquest tipus de mesures posaria en risc el sistema financer i que les famílies haurien d’haver estat més prudents a l’hora de sol·licitar crèdits. A hores d’ara, no obstant això, l’argument no és de rebut. En un Estat que havia fet molt poc per garantir habitatge de lloguer assequible, l’endeutament va ser para moltes famílies l’única forma d’accedir a una llar. Davant la feble capacitat d’estalvi dels sectors més vulnerables, les entitats financeres van facilitar crèdits que podien superar el valor dels pisos. En molts casos, la valoració d’aquests habitatges va córrer a càrrec d’agències de taxació estretament lligades a bancs i caixes. La promoció d’avals creuats, entre persones desconegudes, i l’ocultació d’informació respecte de la possible depreciació dels habitatges també van ser fets freqüents.

En un context així, atribuir tota la responsabilitat a les famílies hipotecades és inacceptable. Entre altres raons, perquè amb això s’absol no només als agents privats involucrats sinó també als seus suposats controladors públics, començant pel ministeri d’Economia i Hisenda i pel propi Banc d’Espanya.

Un Govern conscient de la quota de responsabilitat pública en l’ocorregut no hauria de dubtar a col·locar el dret a l’habitatge dels potencials desallotjats per sobre dels beneficis de la banca. En la pràctica, en canvi, ni la moratòria ICO ni la resta d’ajudes previstes pels poders públics han estat un remei al sobreendeutament. És més, mentre els desnonaments han crescut de manera exponencial, els privilegis de les entitats financeres no han fet sinó consolidar-se. Quan la subhasta d’immobles queda deserta –que és el que succeeix últimament–, les entitats bancàries poden adjudicar-se’ls pel 50% del valor de taxació. Una vegada que els adquireixen, poden dedicar-se a perseguir a les persones desallotjades per la totalitat del deute i posar el pis en venda immediatament a preus de mercat.

En un escenari així, la dació en pagament hauria de ser vista com la justa consagració del dret a començar de zero. Com una petita peça, en realitat, d’un programa més ampli orientat a protegir a les persones dels desallotjaments per raons econòmiques i a fer de l’accés segur a un habitatge un autèntic dret. Les associacions veïnals que, en diferents ciutats, se solidaritzen amb famílies desnonades i intenten bloquejar els desnonaments estan assenyalant una urgència: evitar que qui han perdut el seu treball es quedi, a més, en el carrer. Però amb la seva acció directa estan indicant també la necessitat d’altres polítiques públiques. Polítiques que promoguin moratòries eficaces, una refinanciació assequible dels deutes i fins i tot la seva condonació, sobretot quan les famílies ja hagin estat desnonades o quan la mala fe de les entitats financeres sigui provada.

De cara al futur, aquestes polítiques haurien de traçar un “mai més” respecte de les pràctiques especulatives promogudes per les entitats bancàries i pels seus supervisors públics. Això exigeix, per exemple, que els crèdits per a compra d’habitatge no comprometin en cap cas més del 25% o del 30% dels ingressos personals o familiars. O que les hipoteques no puguin pagar-se durant més de 20 anys. Però requereix, de manera molt especial, l’adopció de mesures contundents de regulació pública del mercat amb un objectiu precís: eradicar els exercicis antisocials i antiambientals de la llibertat d’empresa i del dret de propietat que han conduït a l’emergència habitacional actual.

Què impedeix, en efecte, una actuació més decidida sobre l’estoc d’habitatge construït i no venut, forçant la seva mobilització cap al lloguer social? Per què no fer valer els drets d’adquisició preferent dels poders públics en els processos d’execució d’habitatge? Per què no es planteja la fixació de preus màxims de lloguer per zones, com a Àustria o Alemanya? Per què no es penalitza de forma severa el manteniment injustificat d’habitatges buits? Per a quan una depuració i democratització del sistema financer i creditici, en lloc d’aquesta obstinació privatitzadora que aboca a la repetició més primerenca o més tardana de la catàstrofe? Són aquestes qüestions, més que la funambulesca retòrica que demana “calmar als mercats”, les que poden conduir a una reactivació sostenible de l’economia, capaç de garantir a tots el dret a un habitatge i a una qualitat de vida dignes.

* Jaume Asens i Gerardo Pisarello són juristes i membres de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturalsde Barcelona.

Llegir més »
Habitatge/Especulació/Okupació

Es suspèn l’aplicació del “pla dels ascensors” de la Barceloneta gràcies a la lluita veïnal

El passat 27 de gener la comissió d’urbanisme, infraestructures i habitatge de l’Ajuntament de Barcelona va acordar suspendre el pla dels ascensors, a partir d’una proposta d’ERC i amb el suport de tots els partits. Concretament, el que s’ha suspès és la tramitació dels PMUs (Pla de Millora Urbana) que havien de desenvolupar la Modificació del PGM (Pla General Metropolità) que coneixem com a “pla dels ascensors”.

Com és sabut, l’aplicació del pla hauria suposat la destrucció de fins a un 20% dels quarts de casa del barri per fer lloc al forat de l’ascensor -perquè en la majoria d’escales no hi cap-, i hauria suposat l’expulsió directa i indirecta de molts veïns. A més, la decisió de posar ascensors no era voluntària sinó que es deixava en mans d’un 50%+1 de les comunitats de propietaris, afavorint les immobiliàries i els grans capitals.

Aquest despropòsit va ser aprovat el febrer del 2007. Ara, tres anys més tard, ha acabat suspenent-se, ja completament desacreditat des de feia temps. Són tres anys de lluita veïnal tenaç contra un despropòsit i pel dret a decidir sobre el barri on vivim. Tres anys d’esforç per desentrellar i difondre l’amenaça d’un pla difícil d’explicar; tres anys de manifestacions, cassolades, assemblees, reunions, xerrades, jornades, butlletins, i un llarg etcètera; tres anys d’autoorganització veïnal davant d’un pla dictat sense miraments des d’un despatx. Sens dubte, si no hagués estat per la lluita veïnal, el pla hauria començat a aplicar-se i ara veuríem habitatges enderrocats a tort i a dret. En canvi, avui podem celebrar una victòria en la defensa de la Barceloneta.

Les raons d’aquesta lluita han estat i són tan clares com irrenunciables: no volem un pla que expulsi veïns, i tenim dret a participar i decidir en les coses que afecten el nostre barri: Cap pla sense els veïns, i cap veí fora del barri.

Llegir més »
manifestació Can Vies 29-01-2011
Antirepressió

Èxit de participació a la manifestació en suport al CSA Can Vies

Passaven les 6 de la tarda del 29 de gener a la plaça de Sants de Barcelona, quan el miler de persones que responien a la crida del CSA Can Vies per fer front a la amenaça de desallotjament que pesa sobre aquest espai es posaven en marxa. El proper 18 de febrer hi ha fixada data de judici per resoldre la demanda, i el CSA havia posat aquest 29 de gener com a data d’inici de la campanya pública de denúncia de la situació.

En pocs minuts, tan bon punt la manifestació s’aturava a les portes del CSA, més persones s’agregaven a la manifestació i seguirien totes juntes durant gairebé dues hores més pels carrers del barri. Així, representants de nombroses entitats del barri, i persones i col·lectius d’arreu s’han aplegat per demanar la retirada de la demanda civil que pesa sobre Can Vies. També s’hi trobaven representants d’altres espais okupats del barri i de Barcelona en situació d’amenaça, que han trobat a la manifestació un espai per fer-se ressò de la seva situació i entre totes així denunciar el tarannà d’un ajuntament i d’una legislació que defensa la propietat privada i, en definitiva, els interessos especulatius i/o polítics per sobre de l’acció social, cultural i crítica dels espais.

Llegir més »
CGT al 22-G Bcn
Crisi

Unes 4000 persones es manifesten a Barcelona contra la retallada de les pensions i per una nova vaga general

Aquest dissabte 22 de gener s’ha portat a terme en la ciutat de Barcelona una marxa multitudinària contra la reforma del sistema de pensions proposada pel govern espanyol. L’acte de protesta, que va ser convocat per diverses coordinadores i plataformes d’arreu de Catalunya, va comptar amb la presència de moviments socials anticapitalistes, grups anarquistes i de l’esquerra independentista i sindicats combatius, anarcosindicalistes i alternatius, com CGT, CNT, IAC, COS i Co.Bas.

Llegir més »
Antirepressió

Els Mossos d’Esquadra desallotgen la Casa de la Vaga, sense ordre judicial i violentant el dret de reunió i expressió.

Avui s’ha sabut, que des del dimarts romania okupat l’edifici del Palau del Cinema a Via Laietana de Barcelona, amb la idea de convertir-lo en una oficina de Drets Socials. La “Casa de la Vaga”, nom que se li ha posat a l’edifici, “és també un espai per debatre i afrontar col.lectivament les retallades laborals i socials que ens pretenen imposar sota el pretext de la crisi.”

Llegir més »
aturem la nova demanda_Mani_web
agenda

Manifestació de suport a Can Vies el 29 de gener a Sants

El proper dissabte 29 de Gener a les 17:30h a la Plaça de Sants…

MANIFESTACIÓ DE SUPORT A CAN VIES!!!

Recorda que TMB ha interposat una nova demanda contra aquest Centre Social amb la intenció de desallotjar l’espai físic i la vida social, política i cultural que s’hi desenvolupa. Can Vies es troba greument amenaçat ja que té data de judici el proper divendres18 de febrer.

Llegir més »
Habitatge/Especulació/Okupació

CGT ocupa els antics jutjats de Via Laietana per reclamar un local

Unes 150 persones s’han tancat avui 17 de gener a l’edifici dels antics jutjats 8 i 10 de la via Laietana, ara en desús. L’acció és una protesta de la CGT contra la decisió del Ministeri de Treball de cedir a CCOO totes les plantes de l’edifici sindical de la via Laietana, situat al costat dels antics jutjats.

Llegir més »
agenda

Assemblea de la Plataforma de suport al CSA Can Vies el 16 de desembre a Barcelona

1ª Assemblea de la Plataforma de suport al CSA Can Vies

dijous, 16 de Desembre 2010, 19 h. Centre Social de Sants c/Olzinelles 30,
Sants, BCN

CAN VIES és imprescindible per a la vida social, política i cultural del barri de Sants. A més de la tasca de denúncia continuada i real de l’especulació, CAN VIES ha estat una escola de participació política, social i cultural per a centenars de persones de Sants, dinamitzant el teixit associatiu del barri.

Llegir més »
Habitatge/Especulació/Okupació

Alertes rècord d’impagament en el deute espanyol

Els inversors continuen sense concedir una mínima treva als mercats de deute públic i derivats. La tensió manté a la vora o en zona de màxims històrics els diferencials de rendibilitat de la major part dels països de la perifèria europea.

Només el resultat relativament encoratjador de la subhasta de deute a curt termini realitzat per Grècia i els rumors de noves compres de bons perifèrics per part del BCE moderen les alarmes.

Llegir més »
Habitatge/Especulació/Okupació

La banca pressiona per a sostenir la bombolla immobiliària

Els desnonaments d’habitatges llogats i els embargaments han augmentat arran de la crisi. Enfront d’això, la política d’habitatge segueix afavorint els interessos de banca i promotors immobiliaris.

Pablo Elorduy – Diagonal

Si vostè té pensat deixar de pagar les mensualitats del seu lloguer ha de saber que, des de finals de desembre de 2009, el procés fins que li treguin de la casa on viu serà ràpid. N’hi haurà prou amb que l’administració clavi un edicte en la porta de l’immoble en el qual habita perquè sigui oficial el seu pròxim desallotjament. Virginia, una funcionària de justícia, comenta que amb l’entrada en vigor de la Llei, “la gent es rendeix abans, vénen al jutjat i deixen la clau, quan abans passaven mesos fins que es duia a efecte el desallotjament”.

El 2008, últim any del que es tenen dades, el percentatge de processos de desnonaments va ser el més alt des de 1994, i és previsible que aquesta xifra hagi crescut en 2009 i es mantingui alta el 2010, a tenor de les estimacions del Consell General del Poder Judicial. La Llei de mesures de foment i agilització processal del lloguer, coneguda com la “Llei de desnonaments exprés”, va ser aprovada al novembre de l’any passat per a “estimular” als propietaris a llogar els seus habitatges desocupats, ja que el Govern pretén augmentar l’11% que representa el lloguer en l’Estat, un percentatge escàs si es compara amb la mitjana europea, situada en el 40%.

Però aquest estímul per als arrendataris no ha dut comportat un descens dels preus. Tal vegada perquè el desnonament exprés no ha motivat a l’excés als possibles arrendadors, el Ministeri d’Habitatge va presentar finals de febrer passat noves receptes per a incentivar el lloguer. Aquestes s’encaminen a seguir beneficiant fiscalment als arrendadors, mentre que els arrendataris beneficiats per les modificacions, emmarcades en la Llei d’Economia Sostenible, seran els joves que vulguin emancipar-se.

L’interventor municipal de fons i economista expert en urbanisme, Fernando Urruticoechea, considera que “aquestes ajudes, independentment de quin sigui el sector social al que van destinades, sempre acaben en mans de propietaris d’habitatge”. Per a aquest expert, al marge de pegats conjunturals, el problema de l’accés a l’habitatge és més complex: “El mite neoliberal que la necessitat se satisfà construint més habitatges és absolutament fals, com s’ha demostrat en aquesta dècada ‘prodigiosa’ del 97 al 2007, en la qual s’han construït uns quatre milions d’habitatges en l’Estat espanyol amb el resultat que el nombre de persones que necessiten un allotjament independent és superior al que hi havia el 1997”.

La urbanista Raquel Rodríguez apunta en una línia semblant: “el problema és que les competències estan repartides entre les tres administracions; el que fa l’Estat és pressupostar, però no té capacitat legal per a intervenir en totes les fases del procés”.

A qui s’ajuda?

“La banca no pot assumir el deute immobiliari”. Aquest avís a navegants del president de l’Associació Hipotecària Espanyola va tenir el seu eco en la intervenció de Beatriz Corredor en una Fira d’Outlet immobiliari celebrada a Madrid. La ministra d’Habitatge va declarar que 2010 “és un bon moment per a comprar habitatge”, ja que els desgravaments es mantindran aquest any. Per a resumir la situació en la qual es troben promotors, banca i Estat, podem dir que s’estima que els bancs tenen prop d’un milió d’habitatges en els seus balanços. A això se suma que un bon nombre de persones hipotecades corren el risc d’acabar embargats i amb un important deute per la rebaixa de les taxacions dels seus pisos provocada per l’esclat de la bombolla.

“La banca és la propietària accidental, ells no volien pisos, el que volien era cobrar interessos. L’habitatge els convenia perquè totes les famílies en necessiten un i perquè aquests preus els garanteixen que ningú ho podrà pagar trinco-trinco”, apunta Raquel Rodríguez, per a qui la situació s’ha complicat molt ja que “si la banca comença a perdre, qui anirà darrere serà qui estigui pagant la seva hipoteca. Crec que no hi ha manera de fer això sense que al final les víctimes siguin les mateixes”, assenyala aquesta experta en Urbanisme.

Urruticoechea tem que al llarg de 2010 assistim a la compra pública o a enormes subvencions en les qualificacions d’Habitatge de Protecció Oficial (VPO) de part de l’estoc que té la banca i la patronal immobiliària. “Sabem quanta pressió estan ficant els lobbies bancaris i de promotors per a fer líquid tot aquest estoc d’habitatges, per a poder-lo vendre, i veiem com apel·len a les ajudes, subsidis i subvencions públiques per a desfer-se d’aquest patrimoni”.

Paralitzada per l’enfonsament de la demanda d’habitatge lliure, la conversió en VPO pot servir perquè els amos de la pedra es desfacin de part d’aquest excedent, encara que, com assenyala Juankar, de la plataforma contra l’exclusió social, Berri Otxoak, molta gent a la qual li toca un pis protegit, “ha de renunciar a ell perquè no tenen recursos per a mantenir-lo”.

Darrere d’aquests intents per donar aire a la construcció, es troba la dependència del model i certa predisposició ideològica a la compra i inversió en habitatge que, per a Urruticoechea, enfonsa les seves arrels en la sacralització de la propietat fomentada pel franquisme i popularitzada per Margaret Thatcher i l’animenat “capitalisme social”. Això, apunta aquest economista, “té conseqüències implacables, perquè la gent s’hipoteca per 20, 30 i fins a 50 anys per a pagar el seu habitatge, consagrant-se com esclaus socials de la banca, una cosa que té enormes conseqüències col·laterals pel que fa al mercat laboral”. En aquest últim punt, Urruticoechea veu increïble que quan es parla de la reforma del mercat laboral, “ningú posi en la taula el factor estructural que diferencia el nostre mercat laboral de la resta dels europeus, que és la rigidesa en la residència”.

A l’hora de buscar remei al problema de l’accés a l’habitatge, cobra una importància clau l’ús que es fa del sòl públic: “Sóc testimoni, com funcionari públic, que hi ha hagut un saqueig de milions d’euros, perquè s’ha dilapidat el sòl públic a preus irrisoris; s’ha permès l’apropiació privada per part dels promotors de milers i milers d’hectàrees públiques per a major satisfacció d’aquests i aquests diners ha tornat en moltes ocasions com comissions per a finançar als partits polítics”, denuncia Urruticoechea.

Cap al lloguer social

Per a sortir d’aquesta situació Raquel Rodríguez creu que cal modificar els principis que s’ha basat fins a ara l’habitatge protegit. En lloc de seguir qualificant el sòl com residencial de protecció, per a aquesta urbanista, ajuntaments i autonomies han de demanar un percentatge dels habitatges ja construïts “així, a més, no faria falta segregar a la gent en un racó del municipi”. Rodríguez aposta per la rehabilitació d’immobles i per un règim de lloguer que atengui a les necessitats estudiant cada cas. Urruticoechea creu que la forma de regular el dret a l’habitatge passa perquè es destini almenys un 3% del PIB per a crear un parc immobiliari d’habitatges públics, una cosa que és pràcticament residual en l’Estat espanyol però que, en llocs com França, ha pal·liat, fins a cert punt, la necessitat d’habitatge.

Una altra mesura que proposa aquest economista és fiscalitzar l’ús de VPO perquè només les usin qui realment tenen necessitat d’elles, així com gravar fiscalment als propietaris d’habitatges privats buits, de manera que tant aquesta recaptació com els habitatges que formin part d’aquest parc públic siguin posades a la disposició de la població en règim d’Habitatges de Lloguer Limitat. I és que, la punxada de la bombolla ha tornat a demostrar, opina Urruticoechea, que no existeix cap lloc en el món en el qual el mercat resolgui la necessitat d’allotjament de la gent necessitada.

Article extert del número 121 de la revista Diagonal

Llegir més »
Habitatge/Especulació/Okupació

La Justícia comença a embargar els béns personals dels alcaldes

L’auto d’una sentència del Tribunal de Justícia d’Andalusia (TSJA) ha optat per aquesta contundent mesura davant de la negativa del primer edil de Castilleja de Guzmán (Sevilla) a fer front als deutes que tenia contreta amb l’empresa Aroa S.L.

Segons la sala del contenciós-administratiu d’aquest Tribunal, l’Ajuntament es veurà obligat a pagar en 30 dies les obres, com obliga la nova Llei de Morositat que acaba d’aprovar el Congrés dels Diputats. Si no, l’alcalde i el secretari general del consistori hauran de respondre amb els seus propis béns personals. El jutge els comunica l’”advertència expressa d’imposició de multes coercitives en els seus respectius patrimonis personals en el cas d’incompliment de les obligacions estipulades”.

Llegir més »
jpg_435721247_913abe92c6.jpg
Ecologisme

Un catedràtic de la UdG qüestiona el dret urbanístic català en una entrevista

Trayter exposa que la legislació catalana permet i remet a l’autonomia municipal en moltes qüestions, fet que afavoreix l’especulació i la depredació del territori pel fet que falla el sistema de finançament dels ajuntaments, que es basa exclusivament en el tema urbanístic.

El professor de dret també qüestiona l’eficàcia de la Justícia en la defensa dels drets en el pla urbanístic, que compara negativament davant l’eficàcia d’alguns exemples europeus.

Llegir més »