CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Moviments Socials

CGT torna el 21 de març a Madrid caminant cap a la vaga general amb les Marxes de la Dignitat

Les Marxes de la Dignitat, en les quals participa la Confederació General del Treball juntament amb multitud d’organitzacions sindicals, socials i polítiques, tornen el 21 de març a Madrid per a seguir reivindicant, a un any de la històrica manifestació del 22M de 2014 “Pa, Treball, Sostre i Dignitat”.

Un any després de la multitudinària manifestació celebrada el 22 de març de l’any passat, la situació social lluny de millorar ha empitjorat amb un enorme augment de la repressió per a mantenir la política de saqueig del públic que la troica defineix hipòcritament com austeritat.

Des de tots els punts de l’Estat espanyol persones treballadores es mobilitzaran per a defensar les propostes reflectides en la plataforma de reivindicacions del moviment 22M, com pas previ a la convocatòria d’una mobilització general concretada en una vaga general laboral, de consum i social.

La mobilització del pròxim dissabte constarà de deu marxes que partiran des de diferents punts de la Comunitat de Madrid per a confluir a les 18:00 hores a la Plaça de Colón on se celebrarà l’acte central.

El sindicat CGT considera que és necessari seguir protestant en els carrers, al marge de les nombroses propostes electorals i de qui governi després de les eleccions, des del convenciment que “la lluita és l’únic camí” per a recuperar drets i llibertats arravassades.

CGT fa una crida a les persones treballadores per a omplir de dignitat novament el 21 de març els carrers de Madrid i expressar amb determinació i de forma pacífica el rebuig a la situació d’emergència social en la qual es troba atrapada la majoria social.

Rutes de les Marxes de la Dignitat el 21 de març:
http://www.rojoynegro.info/articulo/agitaci%C3%B3n/rutas-las-marchas-la-dignidad-del-21-marzo

GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE CGT

Llegir més »

Nosaltres també estàvem al Parlament. Nota d’urgència de CGT Catalunya davant la condemna de 8 companys/es de lluita

Nosaltres també estàvem al Parlament.
Nota d’urgència per la condemna de 8 companys/es de lluita.

Cada dia es fa més evident que no cal que els presidents ni els ministres vesteixin de militar per estar en una dictadura. Els darrers dies el Senat ha aprovat les reformes del Codi Penal i de la Llei de Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa). Avui, la repressió ha pujat un altre esgraó amb la sentència del Tribunal Suprem que revisa l’absolució inicial de 8 de les encasades per les protestes davant del Parlament de Catalunya (Aturem el Parlament) del dia 15 de juny de 2011 i les condemna a 3 anys de presó.

Llegir més »

Els orígens del 8 de març

Els orígens del 8 de març. editat des de Dones Llibertàries i la secretaria de gènere de CGT Catalunya :

http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/els-orgens-del-8-de-mar-editat-des-de-dones-llibertries-i-la-secretaria-de-gnere-de-cgt-catalunya-8-m

Por qué hablar del origen del #8demarzo .Traducción al castellano por Secretaria de la Mujer CGT Andalucia @CGT_A:

Por qué hablar del origen del 8 de marzo. Editat des de Dones Llibertàries i Sec.Gènero CGT Catalunya.Traducción al castellano Sec. Mujer CGT Andalucia from CGT Catalunya

Més informació:

TWITTER GÈNERE CGT CATALUNYA

PÀGINA FACEBOOK GÈNERE CGT CATALUNYA

Llegir més »

Una crítica anarquista de l’horitzontalisme

“Horitzontalisme” és un terme emergent utilitzat per descriure les característiques claus comunes de les ones de rebel·lió de la darrera dècada. “Occupy”, el 2011, ha estat el cim fins a la data, però el terme, per sí mateix, sembla originar-se amb la rebel·lió a l’Argentina després de la crisi bancària de 2001. Marina Sitrin en el seu llibre sobre aquella revolta utilitza el terme (en castellà, òbviament) per descriure el barri, lloc de treball i les assemblees d’aturats que sorgiren per formar “els moviments socials que clamaven per l’autogestió, l’autonomia i la democràcia directa.”

L’horitzontalisme és més una pràctica que no pas una teoria, el que vol dir que allà on apareix escrit, se’l descriu en la pràctica més que teoritzar-ne com a ideal. És el més senzill per seguir el fil conductor en el context dels moviments de base assembleària des de la crisi argentina i especialment, pel que fa a l’onada originada al nord d’Àfrica i el sud d’Europa des de 2010, fins a desembocar en quelcom global el 2011 amb l’”Occupy”.

Llegir més »

Crònica de l’acte ‘Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat’ realitzat el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants, Barcelona

Ple a les Cotxeres de Sants, 1.000 persones assisteixen a l’acte del 6 de febrer organitzat conjuntament per CGT-Barcelona, Des-Muntatge 4-F i Metromuster (productors de Ciutat Morta).

Va ser retransmès per streaming gràcies a la cooperativa Claraboia http://www.claraboia.coop i està penjat a youtube: http://www.youtube.com/watch?v=L7uLIyaEFaI&s

Llegir més »

Comunicat de denúncia per la repressió a les activistes d’StopPujadesTransport

Durant la darrera setmana, diverses activistes de la Plataforma StopPujadesTransport han rebut multes administratives, en les quals s’assenyala que han causat danys en trens i vagons així com en màquines validadores i altres materials i infraestructures; així mateix, s’han rebut citacions judicials realitzades per l’empresa que gestiona els serveisde vigilància del metro de Barcelona.

Llegir més »

Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat: Acte el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants (Barcelona) a les 18h.

El cas 4F, del que ara es compleixen nou anys, és un dels casos més vergonyosos i tràgics de repressió després de la dictadura, que solament està tancat per a la justícia i els polítics, no pels qui ho van sofrir, ni per a la història. Un muntatge judicial, policial i polític que va portar a diversos joves a presó i al suïcidi de Patricia Heras, basant-se en el testimoniatge d’uns policies, avui dia a la presó, entre altres acusacions per haver mentit en un altre judici. En el documental “Ciutat Morta”, es desgranen amb detalls els fets i alguns dels protagonistes i creadors són part d’aquesta convocatòria i d’aquest acte, que compartirem amb altres casos.

Llegir més »

Moviment popular i expectatives electorals

El paper del moviment llibertari davant les conjuntures electorals i la recuperació institucional dels moviments socials i populars

Actualment vivim uns mesos d’aparent desmobilització social al carrer. Mentre que en algunes localitats és una situació fàcilment constatable, en unes altres no ho és tant ja que l’activitat dels moviments segueix el curs habitual de mobilitzacions constants. No obstant això, és cert que estem en una conjuntura diferent, nova en la nostra època post-15M, a causa que s’albiren canvis en el panorama polític per les possibles eleccions plebiscitàries a Catalunya i per l’auge de nous partits que tenen opcions realsd’arribar al poder tant a nivell de govern central com en el municipal.

Llegir més »

Repressió i monopoli de la política

Repressió i monopoli de la política

Fa uns dies, una persona em preguntava si creia que l’Operació Pandora i la recent aprovació al Congrés dels Diputats de la Ley de Seguridad Ciudadana tenien relació. De fet ella argumentava que varis diputats així ho havien dit, com si el fet de ser parlamentari atorgués autoritat a l’opinador. Jo li vaig dir que no, millor dit, que no ben bé. Que no creia que els registres i detencions de la matinada del dimarts 16 de desembre fossin una conseqüència directa dels tràmits parlamentaris del projecte de llei. Més aviat creia que les dues coses eren la cara d’una mateixa moneda, cosa que al meu parer és encara més greu. Que tant la llei com les detencions són el producte de la voluntat de refermar el monopoli de la política entorn les institucions. I que, per a mi el més preocupant, no eren ni de lluny les úniques iniciatives en aquest sentit. Miraré d’explicar-me.

Llegir més »

20-D Mobilitzacions contra la Llei Mordassa. Manifestació a Barcelona 12h Plaça Universitat

El passat 11 de desembre es va iniciar el tràmit parlamentari d’un dels majors retrocessos, sino el més gran, en drets socials des de la mort del dictador: la Llei Mordassa.

Tots i totes ja hem pogut analitzar alguns dels principals trets, es tracta de dures mesures repressives per a impedir qualsevol tipus de protesta i així dotar d’elements legals als cossos policials i judicials per a combatre-les. Per a combatre’ns.

Llegir més »

La CGT de Catalunya es solidaritza amb els detinguts de la ràtzia policial a Barcelona i denúncia la repressió als Moviments Socials

Aquest matí del dimarts 16 de desembre ens hem despertat amb la ràdio i les notícies. Com altres vegades, ens hem assabentat que la repressió ha trucat a la porta de les nostres cases. Aquesta vegada ha sigut a la Kasa de la Muntanya de Gràcia, a l’Ateneu anarquista del Poble Sec, a l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu, a diverses cases okupades, etc.

Novament la policia, en aquesta ocasió els mossos d’Esquadra, han actuat sota l’empara de l’Audiència Nacional i la legislació antiterrorista, tantes vegades denunciada per propiciar la tortura. I també una altra vegada els mitjans de comunicació obren els informatiusal dictat de la policia.

Llegir més »

Les raons de l’anarquisme social

He promès donar una resposta a l’altura de les circumstàncies i espero donar la talla en aquest aspecte. Aquest article és una resposta a les crítiques a l’anarquisme social del company La Col·lectivitat en aquest article i en aquest altre, i aprofito per deixar clar que aquest article no representa a l’anarquisme social en general, sinó la meva concepció del mateix recolzat en altres lectures. Trobo un cert paral·lelisme en aquest debat amb el que es va donar fa un segle aproximadament, quan sobre la taula es plantejava la inserció de l’anarquisme en el sindicalisme. Sobre aquest tema, Malatesta ja en els anys ’20 del segle XX ja defensava la idea que els i les anarquistes a tot moment no hauríem de separar-nos del poble, i encara que tals moviments no siguin expressament antiautoritaris, el nostre paper hauria de ser el d’intentar que ho siguin demostrant-ho mitjançant l’exemple, o almenys fer que les lluites siguin el més antiautoritàries possibles. D’aquesta premissa parteix l’anarquisme social.

Llegir més »

Marxes de la Dignitat 29N. Manifestació a Barcelona: És l’hora d’alçar-se. Cal acabar amb l’exclusió, la desigualtat i la impunitat

Marxes de la Dignitat. Totes les lluites al carrer!

Dissabte 29 de novembre manifestació a Barcelona. 17.30h Plaça Universitat.

Punt de trobada de la CGT 17h. Ronda Sant Antoni / Plaça Universitat.

La manifestació acabarà a la plaça Joan Peiró (Sants Estació), on tindrà lloc l’acte final amb intervencions de representants de diversos col·lectius i actuacions musicals.

Llegir més »

#29N: Les Marxes de la Dignitat contra el nou intent d’apropiació de CCOO-UGT

#29N: Les marxes de la dignitat contra el nou intent d´apropiació de CCOO-UGT:

A les Marxes de la Dignitat hi participem desinteressadament moltes organitzacions, moviments socials i persones a títol individual independentment del seu lloc de militància. Tenim en comú el nostre treball per un mon nou, on la dignitat i els drets de les persones estigui n per sobre dels interessos d’uns pocs. Tenim clar també que la responsabilitat principal de l’estat actual d’emergència social la té aquesta minoria, però considerem també que la política de pau i concertació dels autoanomenats ‘agents socials’, els sindicats majoritaris, ha estat condició necessària pel seu èxit.

Llegir més »

Absolució pels activistes d’Esplugues encausats per protestar contra el Pla Caufec en defensa de Collserola

El jutge titular del Penal número 27 de Barcelona absol a tots els encausats d’Esplugues per manifestar-se fa 7 anys en defensa de Collserola. El jutge sentencia: “No ha quedado acreditado que ninguno de los acusados participara en ninguna de las agresiones a agentes, actos vandálicos, altercados y desobediencias que se describen […] si bien es verdad que algunos de los funcionarios policiales han señalado durante sus declaraciones a alguno de los acusados como los autores de algunes de tales acciones, la certeza y fiabilidad de tales identificaciones ha de ser seriamente puesta en duda”.

Llegir més »

Stop Pujades no aturarà les seves mobilitzacions per l’anunci de la hipotètica congelació de tarifes

En una entrevista realitzada al diari Ara al conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila assegura que no s’apujaran tarifes durant aquest proper any 2015. Segons el conseller, els 11 milions d’euros que es preveu que costarà la congelació quedaran compensats per un augment de passatgers durant el proper any.

Davant d’aquesta notícia, des de la Plataforma StopPujades volem fer un seguit de consideracions:

– L’anunci del Conseller Santi Vila del dia 14 de novembre de congelar tarifes l’1 de gener (després d’anys d’increments) és fruit de la mobilització popular del 2014 a Barcelona i a la seva conurbació, que va sortir 18 dimecres consecutius, denunciant unes tarifes abusives per la situació econòmica de les famílies.

Llegir més »

Acte públic a Barcelona el 14 de novembre: Tu et mous, “La Caixa” et cobra. Ombres de la T-Mobilitat

Des d’Stop Pujades i la Mesa Popular del Transport Públic, organitzem una xerrada informativa el proper divendres dia 14 de novembre a les 19h a l’Ateneu del Clot (c/Muntanya, 16bis). La xerrada consistirà en una exposició sobre la T Mobilitat, la nova iniciativa privatitzadora de l’Autoritat del Transport Metropolità que cedirà a La Caixa els drets sobre el transport públic.

Malgrat el silenci i secretisme amb el qual s’ha impulsat l’adjudicació d’aquesta iniciativa, des de la MPTP hem fet una investigació acurada que ha permès plantejar molts dubtes entorn la T Mobilitat, així com conèixer xifres reals del cost que li pot generar al sistema públic. Aquests dubtes, per tant, han de ser compartits amb totes les entitats i col·lectius que treballen per un transport públic de qualitat i popular i per capgirar aquest model de ciutat insostenible per les nostres veïnes.

Llegir més »

#9N2014: Entre el tancament de la Transició i la por a una nova traïció de les elits

Entre el tancament de la Transició i la por a una nova traïció de les elits

Persones vinculades a l’esquerra analitzen el 9-N i les seves conseqüències i defensen la pressió ciutadana per garantir una ruptura democràtica

I ara què? Què ha significat el 9-N? Quin escenari s’obre després que més de 2,3 milions de catalanes votessin ahir? Cap a on anirà el que s’ha anomenat procés? Amb l’objectiu de respondre aquestes qüestions, la Directa ha contactat amb set persones que, des de diversos àmbits de l’esquerra, donen la seva interpretació de la massiva mobilització de diumenge. Pep Riera, antic coordinador general de la Unió de Pagesos i membre de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), afirma que el 9-N va ser un “èxit total i aclaparador”. Gerard Batalla, integrant de Som lo que Sembrem i que va ser portaveu del Multireferèndum celebrat el maig, hi afegeix que “el 9-N ha estat una victòria de la gent davant l’Estat i el govern, perquè és la gent qui l’ha defensat amb claredat i sense especulacions i, finalment qui l’ha materialitzat en un acte de desobediència civil massiu”. Per a l’activista Gabriela Serra, la jornada d’ahir va ser “l’escenificació claríssima i contundent d’un desafiament polític massiu envers les polítiques reaccionàries i repressives de Madrid. A més, va ser un acte basat en la desobediència i això és un valor afegit”. Lluís Cabrera, president d’Els Altres Andalusos, va més enllà i afirma que el 9 de novembre “es va produir un trencament i es va desobeir un estat hereu del franquisme”. Cabrera considera que “ahir es va tancar la Transició”.

Crítiques al govern per l’organització que “només l’ha salvat les ganesde la gent”

Llegir més »

Fira d’Economia Feminista el 14 i 15 de novembre a Can Batlló, Barcelona

La Fira d’Economia Feminista 2014 vol ser un espai de trobada on posar en comú, debatre i crear unes relacions econòmiques feministes. Pensem l’economia en un sentit ampli, com totes aquelles relacions que establim entre nosaltres i amb el medi per assolir unes vides dignes. Formes de producció, distribució i consum que parteixen de les nostres necessitats i desitjos; relacions de treball que defugen de la desigualtat i les relacions de poder, que es basen en la reciprocitat, la solidaritat i el suportindignadas1

La fira es celebrarà els dies 14 i 15 de novembre a l’espai veïnal autogestionat de Can Batlló, al carrer Onze de Juny (plaça Pelleria, al carrer Constitució cantonada Mossèn Amadeu Oller), al barri de Sants de Barcelona. En el marc de la fira hi haurà xerrades, tallers, debats, presentació d’experiències i tenderolada de col·lectius, tot adreçat a repensar i transformar les nostres relacions econòmimques des dels feminismes.

Llegir més »

Entrevista a Franco Berardi (Bifo): “Una revolta col·lectiva és primer de tot un fenomen físic, afectiu, eròtic”

La financiarització de la vida i la virtualització de les relacions generen noves formes de malestar social. Com pot polititzar-se aquest sofriment? Entrevista d’Amador Fernández-Savater a Franco Berardi (Bifo), filòsof i activista italià.

És una experiència quotidiana: el treball en un context capitalista és principalment el mitjà per a una finalitat (el guany). Un treball indiferent per tant al seu contingut, buidat de significat, determinat primordialment pels diners. Mantega o míssils: el mateix dóna, l’important és que el producte-mercaderia vengui en el mercat. Marx ho va anomenar “treball abstracte” i a partir d’ell va definir la manera de producció capitalista i el seu caràcter destructiu.

Segons Franco Berardi (Bifo) -filòsof italià, teòric dels mitjans de comunicació i les transformacions del treball, implicat en moviments polítics des dels anys setanta-, dos nivells més d’abstracció s’afegeixen en els nostres dies a l’abstracció del treball: el govern de les finances (un poder sense cap arrelament local) i les xarxes virtuals de comunicació (un intercanvi simbòlic sense cossos). La financiarització de la vida i la virtualització del contacte generen segons Bifo noves formes de malestar social, noves patologies, nous tipus de sofriment.

Pot polititzar-se aquest malestar? Quines formes d’acció col·lectiva poden reconvertir el sofriment en força transformadora? La sublevación (edició espanyolaa Artefakt, edició argentina a Hehkt) reuneix una sèrie de textos escrits per Bifo a la calor dels moviments de les places (primavera àrab, 15M, Occupy…). La revolta, tal com apareix pensada en el llibre, és en primer lloc l’aixecament dels cossos explotats, estresados, deprimits. El primer pas per a la reconstrucció d’un cos social capaç de desafiar el domini de la híper-abstracció digital i financera.

***

Abstracció financera

1. En què consisteix l’abstracció financera?

Bifo. Nomeno així al conjunt dels automatismes financers que subyuga la vida real i la producció, buidant-les d’energia i de poder polític.

2. En quin sentit l’abstracció financera buida el poder polític?

Bifo. És alguna cosa molt òbvia que tots hem entès en els últims anys: les institucions de la democràcia política no poden fer res enfront de la prioritat de l’abstracció financera. La liquidació del primer ministre grec, Yorgos Papandreu, el dia mateix que va proposar un referèndum sobre el “pla d’ajuda” del BCE a l’Estat grec el 2011 va ser la declaració final de l’anul·lació de la democràcia en el continent europeu. Les tradicions humanistes i il·lustrades quedaven igualment escombrades d’un cop de ploma aquell mateix dia.

3. Explica’t.

Bifo. L’humanisme és essencialment el moviment pel qual la voluntat humana s’emancipa de la tutela divina. Pel seu costat, la Il·lustració proclama la superioritat de la Raó i de la Llei sobre la força dels “animal spirits” de l’egoisme econòmic. Doncs bé, God is back, la potència superior del diví sobre la voluntat humana retorna, però ara amb la forma del capital financer. Les lleis no tenen avui cap força enfront de la circulació global dels algorismes financers, ni davant la potència desterritorialitzada de les empreses globals.

4. Però no ha estat sempre així en la història del capitalisme? Per què seria això una novetat?

Bifo. Crec que la classe financera és distinta a la classe que en els segles de la modernitat vam conèixer com burgesia. La burgesia s’enriquia gràcies a l’explotació de la classe obrera, però també gràcies a la producció de béns útils per a la vida social. És una classe que acumula plusvàlua a través d’un procés de producció de béns útils. No obstant això, la classe financera -o, millor dit: el conjunt dels automatismes financers- s’enriqueix a través de la destrucció del valor produït, a través de la privatització dels béns comuns. La plusvàlua de les finances és una minus-vàlua des del punt de vista social. D’altra banda, la burgesia tenia una forta territorialització ciutadana i nacional, mentre que la classe financera és una classe totalment desterritorializada, incapaç d’identificar-se amb cap lloc específic.

Malestar social

5. Quins efectes té l’abstracció financera sobre el cos viu de la societat?

Bifo. Ja no hi ha continuïtat en l’experiència del treball: no s’arriba cada dia al mateix lloc, no es compleixen les mateixes rutines, no es troba a les mateixes persones. El treballador mateix ja no existeix com persona, és el productor intercambiable de fragments de temps/treball connectats en una xarxa global. El temps viscut pels treballadors precaris es fragmenta -o, millor dit, es fractalitza- a l’haver d’adaptar-se constantment als requeriments de la producció. Però tinguem en compte que el cos viu té les seves pulsions, la seva sensibilitat, el seu temps i els seus desitjos. L’abstracció financera superposa un temps espasmòdic, en constant acceleració, a la sensibilitat del cos individual i col·lectiu.

6. Produint per tant efectes a nivell individual i col·lectiu, no? Quins són?

Bifo. Les patologies causades per l’acceleració i la competició agressiva es manifesten a nivell individual com una veritable epidèmia de sofriment mental, psíquic, emocional. Les crisis de pànic, els problemes d’atenció, la solitud competitiva, la depressió… A nivell col·lectiu, la conseqüència és la crisi de la solidaritat social. Cada individu percep als altres essencialment com competidors i no com cossos afectius.

Abstracció digital

7. A l’abstracció financera se li afegeix una abstracció digital, en què consisteix, com opera?

Bifo. L’abstracció digital és l’efecte de l’aplicació de les tecnologies de virtualització a la comunicació entre els éssers humans i la seva operativitat es manifesta com intercanvi lingüístic sense cos, com escisió entre paraula, cos i afectivitat.

8. En el llibre analitzes els efectes “ètics” de la virtualización del contacte, quins són?

Bifo. Per a mi, ètica i estètica estan íntimament relacionades: la paràlisi ètica, la incapacitat de governar èticament la vida individual i col·lectiva, prové d’una pertorbació de l’estesia, és a dir, de la percepció de la continuïtat sensible del propi cos en el cos de l’altre. D’una comprensió eròtica de l’altre. La virtualització del contacte produeix un efecte de de-sensibilització emotiva, de solitud relacional, de fragilitat psicològica.

9. Potser és una cosa que podem entendre millor a partir de la diferència que fas en el llibre entre “lògica de conjunció” i “lògica de connexió”.

Bifo. La conjunció és un intercanvi en el qual els cossos es posen en relació recíproca de manera tal que cada comunicació es manifesta com singular, irrepetible. La simpatia, és a dir, el sentir compartit (sym-pathos), és la dimensió general de l’intercanvi conjuntiu. Però mentre que la lògica conjuntiva implica la interpretació de la dimensió gestual, corporal i de les implicacions emocionals (amb les seves ambigüitats i matisos), la lògica conectiva redueix la relació amb l’altre a pura descodificació d’una sintaxi, a un contacte funcional dintre d’estàndards predeterminats. És el cas de Facebook. El procés de mutació que es desenvolupa en la nostra època està centrat en el canvi de la conjunció a la connexió com paradigma de l’intercanvi entre els organismes conscients.

La revolta

10. Entre 2010 i 2013 es van activar mobilitzacions massives a Anglaterra, Tunísia, Egipte, Espanya, Grècia, EEUU, més tard a Brasil i Turquia, ara a Xina… Les característiques i els objectius d’aquestes mobilitzacions han estat molt diferents, com diferents són les condicions polítiques i culturals dels diferents contextos. Però tu consideres que aquesta sèrie d’aixecaments formen part de la mateixa ona, per què?

Bifo. Crec que si, perquè totes aquestes mobilitzacions, incloent les que es van donar en les ciutats àrabs, tenien des del començament una mateixa voluntat de reactivar la solidaritat i la dimensió física de la comunicació social. Els treballadors i els estudiants rebels van intentar en primer lloc crear condicions de conjunció directa, física i territorial per a sortir de l’alienació virtual. Per què ocupar una plaça, un carrer o un territori quan sabem molt bé que allí no resideix cap poder polític i que el sistema financer no es localitza en una dimensió territorial? Perquè la primera cosa que necessiten els treballadors precaritzats és la reactivació d’una dimensió afectiva i territorial que permeti reconstruir les condicions emocionals de la solidaritat. Em sembla que aquest és el sentit de la presa de les places, de les acampades. Una revolta col·lectiva és en primer de tot un fenomen físic, afectiu, eròtic. L’experiència d’una complicitat afectuosa entre els cossos.

11. Com s’organitza “” una política així, mitjançant quines formes, institucions, etc.?

Bifo. M’agrada posar la imatge del mantra: el mantra és una respiració col·lectiva harmònica, una metàfora del que en la dimensió política anomenem solidaritat. L’organització que imagino no passa a través de la democràcia representativa, ni d’una organització centralitzada com va ser el partit leninista del segle XX. Té més que veure amb el ritme d’un mantra.

12. Quin balanç fas de l’ona de moviments que es va activar el 2011? Quines potències i límits ha trobat?

Bifo. El balanç és ambivalent. D’una banda, podem dir que els moviments de les places no van assolir frenar gens l’explotació financera, la imposició del deute, la destrucció i privatització dels béns comuns. En aquest sentit podem parlar de fracàs. Però crec que hem de valorar-los des d’un punt de vista evolutiu més llarg. Aquests moviments han revelat la dimensió afectiva social. És la condició necessària per a emprendre un moviment de recomposició dels sabers comuns -científics, tècnics, afectius, organitzatius- per fora de l’explotació capitalista.

13. Com penses una possible aliança entre el digital i la dimensió “física” de la rebel·lió?

Bifo. Les noves tecnologies han estat i segueixen sent eines per a l’ampliació de la comunitat, encara que només virtual, i per a la coordinació d’iniciatives i accions a nivell global. Però només la presència física i territorial pot activar l’empatia i la solidaritat. Al mateix temps, en termes d’eficàcia, les accions més reeixides en termes de sabotatge del domini imperial han estat accions com les de Assange i Snowden que es desenvolupen en la dimensió digital. L’acció subversiva és molt eficaç quan es desenvolupa en l’esfera digital, quan s’infiltra en l’interior de la dimensió algorítmica del capitalisme.

14. A Espanya, diversos dispositius més o menys “partidaris” sorgits a partir del 15M apunten a “prendre el poder polític” en les seves diferents escales (nacional, regional, municipal), aprofitant un buit creat per la deslegitimació radical del sistema de partits instal·lat en la Transició espanyola, quin paper creus o imagines que poden tenir les institucions estatals en la promoció del canvi social que projectes en el llibre?

Bifo. Les noves organitzacions polítiques, com Syriza i Podemos, poden ser molt útils per a la resistència dels treballadors, per a la supervivència en condicions d’empobriment i disgregació social. Però no crec que puguin fer molt contra el poder financer, ni per a afavorir l’alliberament de les energies intel·lectuals del treball per fora de la dominació capitalista. La frase “yes, we can” d’Obama va ser més un exorcisme contra la impotència de la política i de la voluntat que un programa. El fet que la màxima autoritat mundial digui “podem” és el signe de que alguna cosa no funciona, un sentiment d’impotència que la política no pot admetre però que és evident. Sis anys després de la seva primera victòria, Obama ha de reconèixer que no pot sortir de la “guerra infinita” bushista, que no pot parar la devastació del medi ambient, que no pot modificar la tendència cap a la concentració de la riquesa. No podem, aquesta és la veritat.

El temps de la voluntat i de la política s’acaba. Hem de desplaçar l’energia social cap a una dimensió que no és ni la democràcia representativa ni la subversió política, sinó la imaginació de noves formes d’organització del coneixement i de la producció, la creació d’una plataforma tècnica i política per a l’auto-organització de la intel·ligència col·lectiva (força productiva principal del temps present).

15. Crec que per a tu la política consisteix en una “mutació antropològica” (com deia Pasolini, encara que ell la temia). Com es pot pensar aquesta “mutació antropològica” per fora de l’esquema revolucionari tradicional de “l’Home nou” que ha causat tants estralls en el segle XX?

Bifo. Pasolini temia justament la mutació antropològica produïda pel capitalisme tecnològic i global, i la seva por tenia bones raons. Ens trobem en la situació d’uniformització i de violència psíquica interindividual que ell presagiaba fa quaranta anys. Hem d’imaginar una sortida antropològica de la mutació antropològica uniformitzadora que imposa el capitalisme global, però una sortida diferent a la del segle XX. Les utopies de la modernitat es van fundar sobre l’exaltació testosterónica de la joventut. Van ser utopies violentes i esperançades (això és, en última instància desilusionants, consagrades al penediment). La nostra força ja no pot basar-se en l’ímpetu juvenil, l’agressivitat masculina, la batalla, la victòria o l’apropiació violenta, sinó en el goig de la cooperació i el compartir. Reestructurar el camp del desig, canviar l’ordre de les nostres expectatives, redefinir la riquesa, és tal vegada la més important de totes les transformacions socials.

* Entrevista realitzada per Amador Fernández-Savater publicada a eldiario.es
http://www.eldiario.es/interferencias/bifo-sublevacion-afectos_6_319578060.html

Llegir més »

Projecció del Documental “CIUTAT MORTA” sobre el cas 4-F, divendres 31 d’octubre a la CGT de Barcelona

Segona projecció del Documental “CIUTAT MORTA. NI OBLIT, NI PERDO”, divendres 31 d’octubre a les 18h a la Sala Costa i Font del local de la CGT a Barcelona, Via Laietana 18, 9è.

En el posterior debat participaran: Rodrigo Lanza, condemnat en el cas 4-F i victima del muntatge; Xavier Artigas i Xapo Ortega, directors del documental; Jesús Rodríguez, guionista i periodista de La Directa. Moderarà CGT-Barcelona.

Projecció del Documental “CIUTAT MORTA. NI OBLIT, NI PERDO”, divendres 10 d’octubre a les 18h a la Sala Costa i Font del local de la CGT a Barcelona, Via Laietana 18, 9è.

Llegir més »