Comunicat de CGT davant el RD 16/2013 que modifica conceptes salarials abans exempts de cotització i que ara passen a constituir part de la base de cotització
Per a la CGT, el govern actual del PP, conjuntament amb el govern anterior del PSOE, i al dictat de les elits empresarials i financeres, han dut al BOE els majors atemptats contra els sistemes de relacions laborals i els sistemes públics de pensions.
El PP amb la publicació de la Llei sobre l’Índex de Revaloració de Pensions i el Factor de Sostenibilitat, legitima i empitjora la Llei 27/2011 que va reformar substancialment l’edat de jubilació, el període de càlcul, i els anys necessaris de cotització per a tenir dret al 100% de la base reguladora, com principals mesures absolutament contràries a les necessitats i drets tant dels treballadors i treballadores en actiu, com als pensionistes futurs i als pensionistes actuals.
Aquesta llei, (la 27/2011), igual que el RD 5/2013 (penalitzacions sobre les jubilacions anticipades entre altres barbaritats), i ara la nova llei que es carrega la revalorització de les pensions en funció del cost de la vida i que per al 2019, suposa un robatori en la base de la pensió d’entre un 5% a 20%, segons la Base reguladora de cada pensionista, només resolen una incògnita: els poders públics articulen lleis per al robatori de milions i milions a les persones treballadores, i així lliurar al capital financer i a les asseguradores, centenars de milers de milions, perquè sigui el mercat qui “controli els sistemes de previsió social”, a través dels plans privats de pensions.
El RD 16/2013 de 20 de desembre, és una estafa des del seu enunciat: …”mesures per a afavorir la contractació estable i millorar la empleabilitat dels treballadors”… i el que estableix és una major precarització del treball: ara els empresaris tindran treballadors i treballadores amb contractes a temps parcial, com la modalitat “normalitzada” d’esclavisme. Contractes molt barats en el preu de la mà d’obra, però que poden ampliar les seves jornades amb el simple avís, d’un dia per a un altre, de que ha de realitzar hores complementàries. És la liberalització absoluta del contracte, o dit d’una altra manera, no és un contracte amb drets, sinó un contracte de posada a disposició a la voluntat única empresarial.
En aquest mateix decret apareix la reforma de l’article 109 de la Llei General de la Seguretat Social, per la qual, conceptes salarials com plusos de transport, assegurances privades mèdiques, aportacions a plans de pensions, tiquets restaurants i altres salaris en espècie, que fins a ara no tenien l’obligació de cotitzar, passen a cotitzar conforme als tipus marcats per la Seguretat Social.
Fins a aquest moment, els centenars de milions anuals que s’ingressen per aportacions als plans de pensions d’ocupació (privats), per exemple, tenien cotització 0, és a dir els empresaris no cotitzaven per aquest “salari diferit”, igual que el treballador. Si tenim en compte que l’empresari ara cotitzarà pel 23,60% i el treballador pel 4,70%, significa que molts milions d’euros ingressaran al sistema de caixa única de la Seguretat Social i, a més en forma d’imputació directa, és a dir es cotitza directament sobre la renda que es genera.
Igual succeeix amb els altres conceptes exonerats fins a ara: plusos de transport i distància, tiquet restaurant, ajudes d’estudis, excepte les corresponents del treballador quan vénen exigides pel desenvolupament de les seves activitats, despeses de manutenció i estada, assegurances mèdiques privades i altres salaris en espècie.
El 87% de les persones assalariades, al trobar-se per sota de la base màxima de cotització (rendes salarials superiors a 43.163,82 euros per al 2014), veuran aquestes augmentades amb la consegüent millora per a totes les prestacions que depenen de la mateixa: prestacions d’atur incapacitat temporal (baixes), i base reguladora per a la pensió.
Per a CGT, segueixen sense resoldre’s
