Des de la Secció sindical de CGT de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell ens fan arribar un escrit fet per un treballador del centre que vol preservar el seu anonimat. Es tracta d’un escrit del qual han comprovat i revisat les dades i contingut, que és útil per a explicar la situació econòmica d’aquest hospital.
L’HOSPITAL DE MARTORELL PERILLA?
A l’Estat Espanyol ens avorreixen des púlpits, de portaveus i tribunes del Govern, i des del Partit Popular que ho recolza, amb la proclamació de l’epifania d’entrar en un nou cicle econòmic .
Tot per un parell d’apunts econòmics, com certa estabilitat de la prima de risc i que els fons voltors compren barat deute i propietats. Alguna cosa no necessàriament bona sinó al contrari. Però no es veu ni de lluny que millori l’economia. Ni la vida de la gent. Més enllà del soroll mediàtic i de les declaracions triomfalistes ( que sonen com jaculatòries ), res mostra que hi hagi un nou cicle econòmic positiu .
MARXES DE LA DIGNITAT 22 de març.
UNIFICAR LES LLUITES cap a la VAGA GENERAL
Ens mobilitzem i lluitem per la DIGNITAT, perquè s’està demostrant que la Lluita és l’Únic camí (Gamonal, Sanitat de Madrid……, etc). Per tot plegat assistirem i formarem part de les MARXES DE LA DIGNITAT, defensant la VAGA GENERAL com a eina per aconseguir els objectius que enshem marcat.
La corrupció i el creixent atur porta a milers de manifestants a protestar contra el govern.
Estudiants espanyols asseguren que la situació social a la república balcànica és crítica.
Les privatitzacions d’empreses públiques llancen milers de treballadorsdel mercat laboral.
ACORDADA A LA COMISSIÓ DE SALUT NOVA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ SOBRE L’HOSPITAL DE VILADECANS
Com ja vam informar, el passat dijous 5 febrer, 2014, la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya va acordar presentar una nova proposta de resolució relativa al nostre Hospital.
Per conèixer tots els detalls sobre el desenvolupament d’aquest debat en la sessió de la Comissió de Salut (incloent la nostra “reivindicació incidental”), copia el següent enllaç al navegador:
Polítics de la zona ens han facilitat el text dels punts acordats, que s’inclouran en el document que aviat serà publicat:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ SOBRE EL MANTENIMENT DELS SERVEIS DE L’HOSPITAL DE VILADECANS
Tram. 250-00674/10
PROPOSTA DE TRANSACCIONS DE TOTA LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ A PARTIR DE TOTES LES ESMENES PRESENTADES
El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
1. Garantir la continuïtat de l’Hospital de Viladecans com a hospital de referència per a Viladecans, Gavà, Castelldefels, Begues i Sant Climent de Llobregat amb l’actual cartera de Serveisi nivell de complexitat.
La Plataforma STOP PUJADES convoca el 12 de febrer la vuitena mobilització a unes 50 estacions catalanes per la retirada de l’augment del preu del transport públic de 2014.
DIMECRES 12 FEBRER 19.00h. 47 CONCENTRACIONS #stoppujadestransport
VAGA INFORMATIVA DE 19.30 A 20.30h
A les 19 hores hi haurà concentracions a diferents punts:
A Barcelona: Arc de Triomf, Ciutat Meridiana (18:30h), Clot, Congrés, Fontana, Horta, Hospital Clínic, Jaume I, la Pau, les Corts, Llucmajor, Maragall, plaça de Sants, Poblenou, Poble Sec, Roquetes(18:30h), Sagrera, Sant Andreu, FGC Sarrià, Vallcarca, plaça Marina de la Zona Franca.
Els treballadors de TV3 han decidit en referèndum convocar sis jornades de vaga del dilluns 10 al dijous 20 de febrer, en dies alterns i amb aturades de 4, 12 o 24 hores, per reivindicar que no se’ls apliquin retallades salarials. Aquesta proposta, que era la que feia el comitè d’empresa, s’ha imposat per un 58,93% dels vots, mentre que només el 13,31% ha votat a favor de la vaga indefinida i el 25% restant ha votat per no fer aturades, segons han informat fonts sindicals. La participació s’ha situat en el 83,66%. La primera de les vagues, dilluns vinent, tindrà una durada de 12 hores, concretament de 8.00 a 20.00.
Els Serveis Públics i el futur incert.
Des de la crisi dels 70 a nivells europeus i des de la dècada dels 80 a nivells de l’estat espanyol, hem estat massa anys contemplant com els serveis essencials per a la comunitat i les empreses públiques, per mitjà de les quals es prestaven part d’aquests serveis, patrimoni de tota la societat-, eren convertits en negoci i expropiats a la majoria.
Unes vegades, directament empreses multinacionals i, unes altres, els diferents governs transfereixen el públic a la voracitat del mercat en nom de “l’eficàcia” i el “bé comú”, espoliant drets de les persones, essencials per a la vida: la salut, l’ensenyament públic, l’educació superior, l’energia, els transports, la comunicació i en part els sistemes públics de Seguretat Social en capítols tan essencials com les Pensions.
Per què el transport, la sanitat, l’educació, les cures dels altres i altres, la cultura, l’aigua, el gas, l’electricitat, l’espai, el sòl, són Públics?
Perquè les persones tenim necessitats des que naixem: de ser cuidades en la infància, quan sofrim dependència; d’educar-nos i adquirir coneixements per a pensar i actuar com persones amb autonomia, que la nostra salut sigui bona i adequada, de poder disposar i utilitzar els mitjans essencials per a la vida: aliments, energia, aigua, habitatges, de tenir transports per a relacionar-nos amb les i els altres, traslladar-nos als treballs, de tenir pensions adequades i suficients quan acaba el nostre cicle de treball obligatori, de tenir prestacions socials suficients en els casos d’atur, invalidesa…
Aquesta és la LÒGICA DEL QUÈ ÉS PÚBLIC: El seu objectiu és la satisfacció de necessitats socials i aquestes són universals, ens afecten a totes i a tots al llarg de la nostra vida. No són econòmiques.
– Es busca la protecció social en situacions de necessitat: i es redistribueix la riquesa que entre totes les persones creem, perquè totes les persones tinguin accés a drets essencials per a una vida digna, de manera igualitària.
– No existeix un interès privat, particular, sinó col·lectiu perquè totes les persones tenim les mateixes necessitats i, ningú ha de lucrar-se o apropiar-se de manera egoista del que és de tota la ciutadania.
– Les prestacions públiques són cobertes amb els recursos que produïm entre totes les persones a través dels nostres contractes de treball, dels impostos, de les rendes. Totes hem de contribuir, qui més guanya més aporta. La societat exercita la solidaritat.
– La gestió d’aquests serveis públics no es regeix pel principi de rendibilitat econòmica, sinó per principis de repartiment necessari i suficient, per a cobrir necessitats socials.
Per què la classe política volen privatitzar les nostres necessitats socials i buscar el lucre i el benefici privat d’unes i uns quants (empresariat, financeres, asseguradores), quan la seva obligació política és defensar l’interès general?
La LÒGICA DEL PRIVAT només busca un interès econòmic particular sense importar-los les necessitats de la majoria de la societat.
– Es busca la rendibilitat, el negoci per als i les accionistes i les i els gestors amb les regles de la competitivitat i la productivitat, sense importar les conseqüències sobre les necessitats socials.
– Els elements que es valoren són exclusivament econòmics i les decisions es deslliguen de les persones.
Les persones hem de rebre aquests serveis, com drets de la ciutadania. Ara pretenen convertir-los en mercaderies que caldria comprar i on les persones de baixos recursos (la majoria) no tindrem accés a ells.
L’apropiació general dels espais públics, del territori i del medi.
La privatització s’exerceix en els carrers i en els últims espais verds de la ciutat: els centres comercials s’apropien de zones d’espai públic i es constitueixen en àrees privades, perquè la ciutadania exerceixi la seva única llibertat, la de comprar i consumir.
Les megaestructures urbanes (autovies, túnels, aparcaments), els megaprojectes residencials, les torres comercials, la recuperació de la zones cèntriques pel capital privat per a l’especulació urbanística, han contribuït a la fragmentació social, a l’exclusió del patrimoni col·lectiu, a la imposició d’una nova cultura. La ciutat s’estructura des de la competitivitat.
El creixement de l’automòbil en detriment del transport per ferrocarril, com factor decisori en el disseny de la vialitat amb la negligència del transport públic i social, de l’ús per als vianants de l’espai urbà. Fragmenten la ciutat, aïllen l’entorn urbà, fent més difícil la vida quotidiana de les i els habitants, en particular de les i els quals viuen del sector informal de l’economia, ajudant així a l’ampliació de la bretxa entre persones riques i pobres, en la ciutat i en el camp.
Les ciutats es fragmenten, entre les i els usuaris i no, les i els consumidors i no, persones integrades i excloses. Els barris s’han dissolt, no hi ha més identitat barrial, s’han distanciat els uns dels altres, no hi ha solidaritat i l’ús de l’espai urbà es fa més impersonal, individual, com si la ciutat no fora de totes i tots.
L’habitatge només per a qui pugui pagar-lo i separat de la vida diària de les persones, cada vegada més allunyats dels seus treballs, de les seves activitats socials.
La filosofia de posar recursos públics en mans privades, la trobem en el mercat de l’Aigua i de l’Energia, basat en transaccions entre particulars. Es desatenen aquells aspectes de la gestió del domini públic hidràulic sense rendibilitat econòmica, com el control dels abocaments, la millora ambiental de marges i riberes, etc., aspectes essencials de contingut ambiental.
Es tendeix cap a un escenari en el qual tindrà aigua qui pugui pagar-la, educació qui pugui pagar-la, bona salut, pensió suficient, habitatge, etc… qui pugui pagar-les.
Les actuals polítiques neguen els nostres drets socials, convertint-los en retòrica. L’eradicació de l’exclusió social, la pobresa… han estat traslladades al “mercat lliure”, transformant la seva naturalesa: de necessitats socials les quals cal cobrir universal i suficientment, hem passat a serveis, i qui els usa ha de tenir capacitat econòmica per a sufragar-los.
La vida entesa de forma col·lectiva és una qüestió de solidaritat entre grups socials, territoris i generacions. Qui no entén la solidaritat sota aquests paràmetres, confon intencionadament, el benestar social de totes i tots, amb el benestar privat que cadascú pugui pagar-se.
CGT per la defensa dels Serveis Públics com drets socials suficients per a Totes i Tots.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Materials de la campanya al web http://www.cgt.org.es/lucha-contra-la-destruccion-de-lo-publico
El neoliberalisme és fort perquè ens far creure que les seves mesures comporten uns resultats que mai avalen els fets. Tal com deia el Jordi Berbis a Discursos econòmics: la hipocresia habitual, s’estan perpetuant mesures que són totalment contradictòries amb els objectius que diuen defensar. En el cas de les economies que han patit crisis del deute, no n’hi ha cap que se n’hagi sortit aplicant les polítiques d’austeritat. Tan sols han pogut reduir el dèficit i el deute i millorar les condicions econòmiques quan han abandonat l’austeritat i han aplicat altres mesures. El que tenen en comú tots els casos és que s’ha donat una transferència brutal d’actius públics cap a mans privades.
Els sistemes de Seguretat Social, representen un conjunt de mesures que adopten els Estats per a protegir a la ciutadania enfront de diversos riscos: malalties, accidents, invalidesa, vellesa, subsidis d’atur, PENSIONS.
SÓN POLÍTIQUES SOCIALS que es basen en la concepció de protegir a les persones davant estats de necessitat, per exemple, quan no tenim treball o, quan acaba el nostre cicle de treball obligatori i ens jubilem.
El compromís polític i jurídic d’aquestes polítiques socials és garantir de manera universal per a totes les persones, les seves necessitats vitals i la Llei així obliga: “…els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica a la ciutadania durant la tercera edat… (Article 50 CE)
Aquest mandat constitucional obliga a tots els governs, siguin del signe que siguin, a garantir que existiran recursos econòmics suficients perquè tot el món tingui una PENSIÓ adequada a cada moment de la seva vida.
Els poders públics tenen ingressos suficients a través dels impostos, perquè la riquesa social que generem totes les persones, és cada vegada més gran i els estats tenen capacitat jurídica i política per a fixar d’on es recapta, qui ha d’aportar més en funció dels seus ingressos i com gastar aquests diners per a complir amb l’obligació de cobrir la necessitats vitals de les persones.
Per tant, que no t’expliquin contes. LES PENSIONS CAL PAGAR-LES… i punt.
De què va això de retallar el dret a les pensions suficients per a tots i totes?
Doncs senzillament que aquest Govern, igual que ja ho va fer el Govern del PSOE, com única resposta política a la seva crisi-estafa, ha decidit retallar la despesa social a més de, en sanitat, educació, dependència i inversió en els serveis públics, ara en PENSIONS.
Perquè aquesta brutalitat sobre les persones pensionistes, quan més del 50% dels 8,3 milions de pensionistes, reben una pensió mensual de menys del salari mínim, és a dir 640 euros al mes?
Perquè el PP és el representant dels poders reals: la banca (Santander, BBVA, La Caixa, Banc Popular, Bankia) i les Asseguradores que totes pertanyen a la banca i les grans empreses de la construcció, energia i telecomunicacions, és a dir, de qui han generat una de les majors estafes (ells li diuen crisis) dels últims 70 anys i, el PP –igual que anteriorment el PSOE- no té cap rubor a robar a la ciutadania més de 45.000 milions d’euros (retallades en sanitat, educació i dependència) i lliurar-se’ls als banca.
Ara volen encara més. Tots aquestes retallades disminuïxen les pensions:
– Jubilar-se més tard (als 67 anys).
La Secció Sindical de la CGT a l’Hospital Universitari Joan XXIII, volem denunciar que el col·lapse que es dóna al Servei d’Urgències no és conseqüència de l’arribada de la grip, que arribar periòdicament cada any i no hauria se sorprendre, i sí de les retallades en el sistema sanitari públic.
Això ha provocat que ahir a la nit es patís una gran saturació al Servei d’Urgències amb una demora exagerada de pacients que esperaven per poder ser visitats i ingressats. Alguns d’aquests pacients es començaven a visitar després de 9 hores d’espera, la manca de previsió ha ocasionat que s’hagin hagut de baixar llits d’una planta d’hospitalització tancada i s’hagin ocupat els passadissos per poder atendre als pacients. Donada la greu situació al voltant de la una de la matinada s’han obert a corre cuita i sense la dotació de personal adient 6 llits que romanien tancats.
Fins ara, com s’actualitzaven les pensions?
Des dels anys 1980s, els i les pensionistes tenien dret a la revalorització anual de les pensions segons l’Índex de Preus al Consum (IPC), per tal de garantir el manteniment del seu poder adquisitiu.
Companys i companyes, us adjuntem la nota que anem a repartir demà a la concentració de denúncia contra la precarietat de la sanitat pública, les retallades i la corrupció, així com alguns apunts perquè conegueu en quin tipus de mans aquesta nostra sanitat publica.
Us recordem que hem quedat a les 8 hores a l’entrada principal del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi, per després anar en bloc i estar a les 8:30 hores on té previst el conseller inaugurar unes Conferències, on li donarem una benvinguda amb el repartiment del nostre comunicat i pancarta.
DRET AL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA, LLUM I GAS PER A LES PERSONES SENSE OCUPACIÓ DURANT TOT L’ANY!!
CONCENTRACIÓ: 23 GENER, 12 HORES, PLAÇA SANT JAUME, BARCELONA
Les recents mesures aplicades pels governs de Mariano Rajoy i Artur Mas empobreixen la majoria social, especialment a les persones sense ocupació: Pugen els preus dels serveis bàsics d’electricitat, aigua, gas i transport públic; el salari mínim perd poder adquisitiu congelat en 645,3 euros, per quarta vegada consecutiva es congela l’IPREM índex que s’utilitza com a referència per a la concessió del subsidi d’atur.
Vint espanyols tenen la mateixa riquesa que els 9 milions més pobres
Gairebé la meitat de la riquesa mundial està en mans d’un 1% de la població . Aquesta diminuta minoria privilegiada pasta una fortuna que puja a 110 bilions de dòlars , és a dir, una xifra que multiplica per 65 la riquesa de la meitat de la humanitat més pobra. I Espanya té la seva pròpia ració: els vint espanyols més rics tenen la mateixa fortuna que els 9 milions i mig més pobres junts. Les dades que llança el nou informe d’Intermón Oxfam-i l’annex preparat per la secció espanyola-són demolidors i testifiquen com les desigualtats no han deixat d’accentuar en els últims 30 anys.
La sanitat pública en entredit
A propòsit del Reial Decret Llei 16/2012, de mesures per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions.
Nou butlletí editat pel Secretariat Permanent de la CGT, amb el següent índex:
* Introducció
* Origen i evolució de la sanitat pública
* Contingut principal del RD-L 16/2012
* De l’Assistència Sanitària
* De la cartera de serveis del SNS
* Mesures de cohesió i de garantia financera del SNS
* Mesures sobre la prestació farmacèutica
* Annex: Model recurs de pagament
INTRODUCCIÓ
En el context actual de crisi social a conseqüència de la crisi financera sorgida a partir de 2008, el Govern d’Espanya (l’actual i l’anterior) es troba portant a terme les polítiques d’ajustament ordenades per la troica. Tenint com resultat multitud de reformes (laborals, de pensions, financeres, constitucionals, etc.) l’objectiu de les quals és, suposadament, garantir la sostenibilitat del sistema, però que en la pràctica suposen importants retallades en el conjunt de drets de la ciutadania.
L’entrada en vigor el 24 d’abril del Reial decret Legislatiu 16/2012 de mesures per a garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions (des d’ara RD-L 16/2012)1 i el seu posterior i crucial desenvolupament reglamentari a través del RD 1192/2012, de 3 d’agost, pel qual es regula la condició d’assegurat i de beneficiari a l’efecte de l’assistència sanitària a Espanya, a càrrec de fons públics a través del Sistema Nacional de Salut, ha suposat que el dret a la protecció de la salut, es vegi amenaçat i suposi de facto un canvi estructural en el model de sanitat que es trobava regulat en la legislació espanyola, passant de model d’accés universal a un model de persones assegurades en el qual s’exclouen als estrangers sense autorització de residència o treball.
Així, ha suposat l’augment en el copagament farmacèutic (o més aviat el repagament farmacèutic, tota vegada ja venien sent finançats pels propis ciutadans via impostos) i l’establiment del copagament en determinades prestacions sanitàries concretes que abans no tenien recàrrec econòmic.
I tot això, sobre la base dels arguments recollits en l’Exposició de Motius del RD-L en el qual s’estableix “que a causa de la greu dificultat econòmica del Sistema Nacional de Salut sense precedents des de la seva creació, pèrdua d’eficàcia en la gestió dels recursos disponibles, alta morositat i insostenible dèficit en els comptes públics sanitàries, es fa imprescindible l’adopció de mesures urgents que garanteixin el seu futur i que contribueixin a evitar que els problemes persisteixin.”
Malgrat la gravetat esgrimida en l’exposició de motius de la situació econòmica, en gran mesura recolzat en base a informe del Tribunal de Comptes, no existeix en el RD-L 16/2012 cap memòria econòmica o justificació que relacioni les mesures adoptades amb la previsió d’estalvi dels 7.000 milions de retallada que preveuen realitzar. Així, determinades mesures com l’exclusió de determinada població estrangera no deixa de ser sorprenent en relació a l’estalvi de la despesa, tota vegada s’ha demostrat estadísticament que la població estrangera i molt més la que no es troba amb autorització de residència o treball, és la qual menys usa els serveis públics sanitaris.
Quant al “turisme sanitari”, un dels arguments esgrimits per a portar a terme la reforma, és notori que la dificultat per a cobrar a les persones estrangeres (fonamentalment turistes) obeeix a una incapacitat de portar a terme el mecanisme administratiu per a procedir al cobrament als estats d’origen tal com ho determina la normativa europea.
S’ha d’assenyalar que tant la Junta d’Andalusia com el Govern d’Astúries i el País Basc han presentat recurs d’inconstitucionalitat enfront de determinats articles del RD 16/2012 admesos a tràmit pel tribunal Constitucional. En termes generals, els recursos es basen tant en conflictes de competències autonòmiques versus estatals i el dret a la protecció de tots reconegut en la Carta Magna.
Aquest reial decret ve a aprofundir en la línia privatitzadora que amb l’excusa de les retallades a causa de la crisi, no fa sinó continuar amb el procés de mercantilització ja escrit en el programa neoliberal des de fa més de tres dècades.
Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-142.pdf
Attached documents
Atur i sortides a l’estranger
Per a les persones en situació d’atur, les estades a l’estranger que es perllonguin durant més de 90 dies poden comportar greus conseqüències relacionades amb el dret a l’assistència sanitària
Aprofitant el període nadalenc i fent servir una via tan inadequada com és una esmena a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, l’executiu espanyol ha introduït una nova limitació al dret a l’assistència sanitària gratuïta que, en aquesta ocasió, afecta el col·lectiu de persones en situació de desocupació.
Des del passat dia 1 de gener, la normativa en vigor vincula indefectiblement el dret a l’assistència sanitària de les persones sense feina amb l’acreditació de la seva residència a l’Estat espanyol, condició que es perdrà automàticament si la persona perllonga la seva estada en un país estranger durant més de 90 dies compresos en el període d’un any natural.
A partir d’aquest punt, l’Estat espanyol deixarà de considerar com a persona “assegurada” i, per tant, beneficiària de les prestacions i cobertures de la Seguretat Social, a l’aturat/da resident a l’estranger, que haurà de tramitar en el país d’acollida l’acreditació de la seva nova residència per tal que sigui aquest qui proveeixi d’assistència sanitària en els termes que contempli la seva particular legislació.
Recuperar el dret
El nou redactat imposat pel legislador modifica amb signe restrictiu la normativa fins ara en vigor, que garantia l’assistència sanitària gratuïta per a tots els “ciutadans espanyols” i “estrangers amb residència legal a l’Estat espanyol”, aprofundint en el procés de limitació del caràcter universal i gratuït del sistema sanitari públic.
Des del govern, es justifica la mesura per evitar que la despesa sanitària generada per residents fora de l’Estat es financiï a partir dels pressupostos espanyols i s’argumenta que les persones en situació de desocupació que perdin la seva condició de residents legals a l’Estat espanyol a efectes de manteniment del dret a les prestacions sanitàries el recuperen de “forma automàtica” en el moment de l seu retorn. Una afirmació que no deixa de suposar una simplificació que ignora, de forma interessada i gens rigorosa, l’obligació d’acreditar en via administrativa l’efectiva residència, sent un tràmit que pot comportar certa demora en el temps.
Possibles alternatives
Les persones afectades per la mesura disposen, però, de formules alternatives per accedir a l’assistència sanitària. És possible, per exemple, accedir a la condició d’assimilat/da en cas de tenir un cònjuge o parella de fet beneficiari de la Seguretat Social. Una segona alternativa és accedir a l’assistència sanitària a través de l’anomenada “targeta sanitària per a persones sense recursos”, usualment limitada a les persones que no poden accedir a la cobertura sanitària obligatòria per cap altra via i no disposen d’ingressos superiors als 100,000 € l’any.
Universal? Gratuïta?
Des de l’any 2000, l’OCDE ha fet i publicat (cada 3 anys) una sèrie d’informes sobre els sistemes educatius dels estats que en formen part i d’altres. Aquests informes són coneguts amb el nom que conformem les seves sigles en anglès: PISA (Program for International Student Assessment)
S’avaluen els coneixements en comprensió lectora, matemàtiques i ciències de milers d’alumnes de 15 anys. L’informe no analitza els diferents programes escolars sinó els coneixements, les aptituds i les competències. Per què aquests àmbits i no altres? Perquè els promotors, els organitzadors i els poders fàctics de l’OCDE consideren que són bàsics pel “benestar personal, social i econòmic” (sic) És a dir res de matèries “maries”, ni humanístiques, ni artístiques. Allò que sigui profitóspel mercat laboral.
Davant l’aplaçament de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, prevista inicialment per al 19 de desembre, la plataforma Juntes Podem, integrada per moviments socials, plataformes unitàries, entitats veïnals, col·lectius i sindicats combatius, hem decidit:
– Desconvocar la concentració convocada davant el parlament el 19 de Desembre a les 19h, dia en que s’havia de produir l’aprovació dels pressupostos que ha estat aplaçada.
Uns 271.600 catalans esperaven al juny una consulta externa
Un total de 271.670 persones estaven en llista d’espera al juny de 2013 per acudir a alguna consulta externa en el sistema sanitari públic de Catalunya, un 3,2% més de les 263.133 persones d’un any abans, segons consta en una resposta parlamentària del conseller de Salut, Boi Ruiz, consultada per Europa Press.
Manifestació dissabte 14 de desembre a les 19h amb sortida al Mercat Central de Reus.
* Defensem els CAPs i l’Hospital Sant Joan de Reus.
* Prou corrupció i robatoris.
El Parlament de Catalunya blindat pels quatre costats aquest 4 de desembre. És la imatge que s’ha donat abans, després i durant les mobilitzacions contra uns pressupostos de la Generalitat que segons les manifestants “consoliden les retallades en l’àmbit social i prioritzen el pagament dels interessos del deute”, una xifra que enguany ja se situa en 2600 milions d’euros.
La campanya Juntes Podem!, creada amb l’objectiu d’articular “la unitat d’acció de les lluites socials i sectorials de la ciutat de Barcelona i rodalies” –CUP, CGT, assemblees de barri, assemblea groga, entre d’altres–, ha convocat aquesta tarda una manifestació per denunciar el que han anomenat “pressupostos de la misèria”. En aquest sentit cal recordar que després dels diners destinats a sanitat (8.000 milions d’euros) i a educació (4.000 milions d’euros), en tercer lloc hi ha la prioritat de pagar els interessos del deute (2.600 milions d’euros), això sense encara saber com es pagarà el deute públic que a dia d’avui arriba als 59.000 milions d’euros –malgrat que el conjunt del deute és d’entre 80.000 i 100.000 milions d’euros–.
És per això que avui han fet una crida a desobeïr i han exigit al govern d’Artur Mas que no pagui a bancs i fons d’inversió “aquestes xifres astronòmiques que estan deixant les arques públiques del tot buides”. La manifestació ha començat a caminar davant la seu de Foment Nacional del Treball (patronal), ha recorregut la Via Laietana (des de la seu de CGT han desplegat una pancarta) i ha enfilat pel lateral de l’Estació de França fins el parc de la Ciutadella. Eren centenars de manifestants –uns 2.000 segons l’organització– seguits per un ostentós dispositiu de furgons policials.
A les portes del Parlament ja s’hi havien concentrat altres centenars de manifestants –més d’un miler segons l’organització–, convocats per la campanya “Aturem els pressupostos antisocials”, impulsada pel moviment veïnal (FAVB i CONFAVC) i amb el suport de CCOO, IAC, USTEC i EUiA, entre d’altres. També hi havia manifestants amb cartells del Procés Constituent. A les tanques que envoltaven l’hemicicle s’hi ha aplegat la gent que cridava contra el govern d’Artur Mas.
Un grup de Iaioflautes havia entrat feia una estona a l’hemicicle, on han aconseguit desplegar una pancarta i un cartell amb una estelada i el simbol del 99% –en referència a la República Catalana del 99%–. Han estat expulsats pel servei de seguretat de l’edifici, però abans han pogut entregar el manifest de l’acció a la presidenta Núria de Gispert.
També a la plaça de Sant Jaume aquesta tarda centenars de persones convocades per la Marea Roja contra les retallades en l’àmbit cultural han denunciat les dificultats que passa el sector. Entre d’altres reivindicacions han demanat un IVA cultural que passi de l’actual 21% fins a un 4%.
* Notícia publicada al web del setmanari Directa.
Els pressupostos del 2014 són un atac al país
En el marc de la campanya Aturem els pressupostos de la misèria! Desobediència! la PACD de Barcelona ha fet una sèrie de xerrades per explicar què hi ha realment darrere dels pressupostosde la Generalitat i com afecten al deute català.
La privatització de la sanitat catalana. Què està passant a l’Hospital Clínic?
DIMARTS 3 DE DESEMBRE 2013
HORA: 19H
LLOC: CENTRE CÍVIC TERESA PÀMIES (C/Urgell145, Barcelona)
Acte amb les intervencions de:
– ISABEL CHACÓN (ASSEE I SANITAT FAVB)
– ANDRÉS GARCIA (CGT HOSPITAL CLÍNIC)
– VICENÇ ORTEGA (TREBALLADOR HOSPITAL CLÍNIC)
Aturem els pressupostos de la misèria
#JUNTESPODEM
Organitzen: Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample i Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample
La pujada de la factura i la caiguda del poder adquisitiu dispara els impagaments
Les desconnexions de subministrament s’han duplicat des de 2006
Treva elèctrica contra el fred
Un de cada quatre clients de les elèctriques no sap quina tarifa té
