Comunicats del Sector Federal Ferroviari de la CGT:

LA VENDA DE RENFE PASSA PER UNA MERA QÜESTIÓ IDEOLÒGICA

El 19 de desembre, els sindicats majoritaris més el SF, han signat un suposat document de “garanties” i han assumit la PRIVATITZACIÓ i venda de la nostra empresa. Lamentablement, hem d’assistir a l’espectacle de la foto de la vergonya (la de la signatura) que ells mateixos publiquen en el seu comunicat conjunt: se’ls veu molt somrients davant la venda del Sector Públic Ferroviari i de les condicions de treball del personal: a qualsevol amb una mica de dignitat se li hauria de caure la cara de vergonya davant aquesta imatge. Perquè amb ella el Ministeri ha aconseguit el que volia i a més SENSE IMPOSAR RES, per acord.

Els arguments emprats pels signants en defensa del ferrocarril públic i d’altres “models ferroviaris” són, segons els signants, una qüestió “ideològica”, doncs cal anar cap a altres “models més reals conforme a la situació econòmica”. Com a França, on el Govern ha presentat ja una proposta per a unir infraestructura i transport!!!

Amb aquesta signatura UGT-CCOO-SEMAF han donat legitimitat a les mesures del Govern i Ministeri i col·laboren en el procés de PRIVATITZACIÓ. No obstant això, mantenen encara que han estat “bel·ligerants” amb el procés, quan no han actuat durant l’últim any!!! Tan assimilat tenen el discurs del Govern que ara diuen que CGT s’ha “segregat” de la unitat d’acció sindical: no serà al revés, vam començar mobilitzant-nos tots contra el RDL 22/2012 i han acabat signant, mentre CGT manté i defensa els seus plantejaments inicials.

També ens resulta increïble que un sindicat (CCOO) demani que no s’incloguin els documents que CGT aporta a l’acta i sol·liciti que es voti la seva no inclusió. No recollir les manifestacions i documents que aporta el sindicat que no accepta el procés, és un atemptat contra la Llibertat Sindical i el dret a la Llibertat d’Expressió que hauria de defensar a ultrança qui es denomina a si mateix com Sindicat.

Finalment, ens deixa perplexes el nou posicionament del SF, que signa i es menja el procés segregador i privatitzador, després de mantenir un discurs mobilitzador durant els últims mesos, tal com els han reivindicat els seus propis afiliats. L’acord, al que ells anomenen de garanties, no garanteix res, ni el Conveni de Grup d’Empreses, ni el caràcter públic del ferrocarril, ni les ocupacions ferroviàries, ni les Normatives Laborals, ni la permeabilitat entre empreses, ni res de res.

CGT seguirà lluitant, perquè el model societari que han acordat acaba amb el ferrocarril públic i social que demandàvem i que ells aparentment defensaven (notes de premsa, comunicats, fullets, concentracions amb cantautors,… MENTIDES i PARIPÉ! Per a després signar).

VENCEDORS I VENUTS

El 19 de desembre de 2013, es van celebrar dues reunions: acomiadament col·lectiu a ADIF i segregació d’ADIF. En ambdues van quedar de manifest les misèries que comporta la connivència de part dels representants dels treballadors (UGT-CCOO) amb l’empresa.

ERO

S’ha escenificat un acte amb la voluntat de confondre a qui tenim molt clar el que significa aquest acomiadament col·lectiu. L’empresa en el seu paper que tots tenim assumit, ha “concedit” la possibilitat, en un recés de la reunió, que la Comissió Negociadora d’aquest ERO pogués presentar una proposta de consens. A aquesta proposició, l’empresa ha contestat, en uns casos amb evasives (no asseguren la taxa de reposició, sembla ser que és competència del ministeri) i en unes altres millorant la d’inici (oferint un màxim de 16 mesos d’indemnització). Evidentment, molt lluny de les nostres expectatives.

Davant aquesta resposta, CGT va voler manifestar en l’acta el seu desacord, qüestió negada per decisió del president del CGE, tot un exemple de tolerància. Per aquest motiu decidim signar “no conforme” i presentar per escrit les nostres al·legacions.

DIVISIÓ D’ADIF

Han tingut la cara de preguntar qüestions que no tenien clares sobre la divisió de l’empresa. És a dir, signen un preacord i tanmateix tenen dubtes del que signen, sense comentaris. Una vegada més, el president del CGE s’ha oposat a que les manifestacions de CGT apareguessin en a l’acta tal com sol·licitàvem. La resta d’organitzacions s’han limitat a signar-les. No és d’estranyar: uns no es mobilitzen contra la segregació, un altre viu en els mons de Yupi i altres amaguen, s’espanten i surten corrent i defrauden als ferroviaris que van confiar en ells.

Hem intentat salvaguardar la unitat sindical per a defensar un model de ferrocarril que suposi el manteniment de l’ocupació i els drets dels treballadors que tant esforç va costar arribar al col·lectiu ferroviari. UGT-CCOO ho han tornat a fer; confiant en la mala memòria dels treballadors i la llunyania de la pròximes eleccions sindicals han tornat a trair-nos, una vegada més. Defensen unes “GARANTIES”, no sabem quines, ja que no es garanteixen caràcter públic del ferrocarril, les ocupacions, la N.L, la permeabilitat, ni tan sols la possibilitat que les segregacions continuïn en el futur.

CGT, des d’octubre, ve mobilitzant-se en defensa del ferrocarril públic i contra la precarització de les condicions laborals que suposarà aplanar l’entrada en el llaminer mercat ferroviari als “seus amigots”. La complaença de la resta de sindicats fa que el govern, al que tant acusen d’espoliar els serveis públics, destrossi el ferrocarril fent de la negociació, como es deia en temps passats, un passeig militar.

Hem pogut saber, a través de diversos contactes, a més de per l’informe del Consell Consultiu de Privatitzacions, que el govern del PP avala la col·locació en borsa de fins a un 60% del capital i mai inferior al 51% d’AENA Aeroports S.A, a través de la creació d’un nucli estable d’accionistes de referència (integrat entre tres i cinc inversors) que controlarien conjuntament entre un 20 i un 30% del capital, i que posseirien cadascun paquets d’entre un 5 i un 10%.

Al mateix temps, l’empresa encarregada de l’assessorament del procés de privatització, LAZARD, ha valorat la venda d’AENA Aeroports el 2014 en una forqueta d’entre 12 i 16.000 milions d’euros. Quantitat ridícula, que ve a ser la meitat de la valoració, que ja consideràvem petita, de 30.000 milions d’euros realitzada per l’anterior executiu. Hi ha una altra diferència bàsica. No es tracta ja de cedir la gestió en concessió, sinó d’una operació merament financera que vendria, amb totes les conseqüències, la majoria del capital d’AENA Aeroports, convertint-la en un monopoli privat. Això donaria motiu, per exemple, que els amos de la nova societat decidissin vendre, per a fer caixa, alguns aeroports de manera independent a qualsevol postor.

Tot això ens recorda a les privatitzacions dels noranta, impulsades pel PP i que van servir per a fer rics a molt poques persones, els gestors que van dirigir la privatització i els seus amics, mentre es destruïa ocupació directa i es robava literalment a la ciutadania d’aquest país.

Trobem tots els ingredients per a l’expoli d’una empresa pública rendible i amb unes xifres de negoci envejables, a pesar del deute que interessadament han provocat amb una gestió nefasta: AENA és el gestor aeroportuari que més passatgers gestiona en tot el món, amb un tràfic de 205 milions el 2012; AENA tancarà l’any amb un resultat brut d’explotació (ebitda) superior als 1.500 milions d’euros i amb un saldo de caixa positiu de 600 milions segons ha informat la pròpia ministra en el Congrés.

Un preu de saldo, comparat amb la compra de Luton.

El President d’AENA va realitzar una operació llampec comprant el 51% de l’aeroport de Luton, per més de 500 milions d’euros. Recentment, un article de eldiario.es avisava que si per Luton es van pagar exactament 504 milions d’euros, amb 9,6 milions de passatgers any, no sortien els comptes per a vendre tots els aeroports d’Espanya amb un tràfic de 205 milions de passatgers.

“Mentre van acceptar aquest estiu pagar 33,6 euros per cada viatger/any a Luton, ara que es tracta de privatitzar AENA, estan disposats a lliurar-la a preu de saldo amb un preu per cada passatger/any que oscil·la entre un mínim de zero euros (si el preu final del 100% és inferior a 13.000 milions) i un màxim de 14,6 euros (amb una valoració de 16.000 milions)”.

I tot això, a més de com a ciutadans, ens afecta com treballadors d’AENA

Des de CGT entenem que aquest expoli d’Aena s’emmarca en l’estratègia del PP de regalar a mans privades la gestió dels serveis públics, desregular les relacions laborals i atacar a la ciutadania i la classe treballadora en tots els fronts possibles. Va de la mà de la Reforma laboral, de l’augment de l’atur, la pèrdua de llocs de treball fixos i la sagnia d’Expedients de Regulació d’Ocupacions. A més, es vol lliurar a mans privades una empresa clau en la generació de riquesa nacional.

Concretament, a AENA el procés de sofriment col·lectiu que ens volen imposar ve de la mà de l’Expedient de Regulació d’Ocupació acordat el 31 d’octubre de 2012 en la nostra empresa, l’onada d’acomiadaments injustificats i unilaterals del personal amb contracte temporal, congelacions salarials, eliminació de pagues, trasllats forçosos, etc. Processos tots ells als quals s’ha oposat sindical i jurídicament la CGT, denunciant a travésde l’

30 DE NOVEMBRE: MANIFESTACIÓ ESTATAL EN DEFENSA DEL FERROCARRIL PÚBLIC

La manifestació sortirà a les 12h de Chamartín i finalitzarà davant del Ministeri de Foment.

En el calendari de mobilitzacions en defensa del ferrocarril públic, de les condicions laborals en el sector i del futur de les nostres ocupacions, que estem portant a terme conjuntament CGT i SF, s’havia acordat una manifestació estatal, prevista al principi per al pròxim 23 de novembre.

Per a CGT, la defensa del ferrocarril públic no és una lluita exclusiva dels treballadors i treballadores ferroviaris; és una batalla en la qual han de prendre part activa tots els sectors de la societat, ja que és el servei públic el que es defensa. En aquest sentit, sempre hem dut al conjunt de la societat els nostres plantejaments, i no és la primera vegada que ens mobilitzem conjuntament amb usuaris i col·lectius socials contra la fragmentació i la privatització, en defensa d’un servei públic i segur, accessible, mediambientalment sostenible, d’un ferrocarril de totes i per a totes.

Dintre de les empreses públiques ferroviàries no ens hem cansat de cridar a la unitat d’acció, a la participació de tots els Sindicats, en un exercici coherent de la responsabilitat de totes i de cadascuna de les organitzacions que haurien d’estar defensant els interessos dels treballadors i treballadores del ferrocarril, particularment davant una situació tan crítica com l’actual. No solament ens hem trobat amb la més absoluta falta de resposta, sinó que ni tan sols es dignen informar als treballadors de les reunions que estan mantenint amb el Ministeri. I a sobre, des de la Cimera Social UGT i CCOO han decidit boicotejar la Manifestació, fent coincidir-la amb una altra en data i hora, en un clar intent de distorsionar i crear confusió.

Ja que entenem que el fonamental és que tant els treballadors i treballadores ferroviàries, com la societat amatent a defensar el seu ferrocarril, puguin manifestar públicament la seva oposició al desmantellament i la privatització del que és de totes, hem acordat posposar la Manifestació al 30 de novembre. D’aquesta manera, a més d’evitar una polèmica que no té sentit, donem una nova oportunitat a qui haurien d’estar donant la cara en lloc de caminar amagant-se, buscant excuses increïbles i tractant de desmovilizar, perquè puguin participar en la Manifestació estatal i començar a mobilitzar-se en defensa del ferrocarril públic i el futur de l’ocupació.

CGT NO ES RENDEIX! SEGUIREM LLUITANT PER UN FERROCARRIL PÚBLIC i SOCIAL

Sector Federal Ferroviari de la CGT

http://www.s

EN DEFENSA DEL SECTOR PÚBLIC FERROVIARI : MOBILITZA’T AMB CGT

Aturades parcials: 28, 29 i 30 d’Octubre i 4, 8, 11, 15, 18, 22, 25 i 29 de Novembre. Vagues de 24 hores: 31 d’Octubre, 5 de Desembre i 20 de Desembre.

S’ha celebrat la segona de les reunions convocades per la direcció a fi de segregar Renfe en quatre S.A. mitjançant l’aplicació de l’art. 44 de l’ET sobre successió d’empreses.

RENFE I ADIF DESAPAREIXEN

Com ja va anunciar la CGT la setmana passada , divendres 27 de setembre el Consell de Ministres aprova la divisió de Renfe en quatre SA, segons ens ha ratificat el president de Renfe aquest matí , en la reunió a la que va convocar als secretaris generals de les diferents organitzacions sindicals. ADIF porta el mateix camí, com demostra el document que vam difondre la setmana passada, on es planifica la seva divisió per l’ocultació a Brussel·les de 14.000 milions d’eurosde dèficit públic .

Segons les últimes informacions que ens han arribat, la Comissió Tècnica Econòmica del Ministeri d’Hisenda pretén elevar al Consell de Ministres del pròxim divendres, dia 27 de setembre, per a la seva aprovació, la creació de les quatre Societats Anònimes en les quals pensen fragmentar Renfe, en un moment com aquest en el qual tot el model ferroviari està en qüestió.

La situació actual del model ferroviari a l’Estat espanyol està totalment qüestionada des del tràgic accident de Santiago de Compostel·la. El SFF-CGT ve insistint des de fa molt temps que la segregació que es va portar a terme el 2004 entre Renfe Operadora i ADIF, no solament no estava justificada ni era un mandat de la Unió Europea, sinó que a més anava a perjudicar greument la seguretat d’aquest mitjà de transport.

Les mesures anunciades per aquest govern des de fa més d’un any de seguir fragmentat les empreses ferroviàries (Adif en dues i Renfe Operadora en quatre), preparant-les per a la seva total privatització en un futur pròxim, suposarà una deterioració exponencial en la seguretat del transport ferroviari, així com en molts altres aspectes del servei que es presta als usuaris.

Des del desgraciat accident en el qual s’han evidenciat tràgicament aquestes deficiències en els sistemes de seguretat, el Ministeri de Foment havia paralitzat aquests plans, ja decidits, per a poder estudiar, revisar i recompondre amb tranquil·litat “pam a pam” segons expressions de la titular del Ministeri, tots els sistemes de la XARXA ferroviària de l’estat i, enteníem, que també anaven a revisar els projectes del model ferroviari que havien anunciat.

En el SFF-CGT estem convençuts que això posarà en perill greu tant als ciutadans com als treballadors del ferrocarril, a més de les conseqüències dramàtiques que tindrà de caràcter social i laboral, pel que ens posarem en contacte amb els altres sindicats per a convocar mobilitzacions conjuntes de cara a impedir aquest despropòsit i defensar el ferrocarril públic, social, segur i sostenible la societat necessita.

Sector Federal Ferroviari de la CGT

http://www.s

En el matí del 26 de juliol va tenir lloc la reunió prevista entre el Ministeri de Foment i els Sindicats. Prèviament, CGT havia presentat la carta que adjuntem a aquest comunicat.

Com és lògic, en la reunió s’ha tractat sobre l’accident del dia 24 de juliol a Santiago de Compostel·la . El Ministeri s’ha compromès a dur fins al final la investigació i, una vegada establertes les conclusions, a reunir-se amb els Sindicats per a analitzar-les i discutir les mesures a adoptar per a evitar que tornin a repetir-se situacions similars.

El Ministeri ha reconegut l’exercici de responsabilitat que ha suposat la desconvocatòria de les Vagues convocades per CGT, i en atenció a la sol·licitud de moratòria plantejada, ajornen qualsevol decisió sobre el futur del ferrocarril, per a evitar en aquests moments qualsevol tipus de “crispació”, fins a setembre, que tornaran a reunir-se amb els Sindicats per a anunciar-nos els passos que donaran.

No significa això que el Govern vagi a renunciar al seu model de ferrocarril, encara que plantegen que podria tenir modificacions. Per descomptat, CGT participarà en totes les reunions que es plantegin, sigui per a discutir el model de ferrocarril o per a parlar de seguretat, però no anem a limitar-nos a parlar, perquè els interessos dels treballadors es defensen actuant.

De la mateixa manera, des de CGT no renunciarem a la defensa del nostre model de ferrocarril públic i social, en el qual la seguretat ha de ser una prioritat absoluta, i si és necessari seguirem convocant mobilitzacions i plantejant a la societat la necessitat de donar suport a la defensa del que és de tots.

Seguim esperant que els altres Sindicats es defineixin: o reconeixen que el ferrocarril fragmentat, la liberalització i l’eliminació de serveis que planteja el Govern els val, o diuen què estan disposats a plantar cara a aquest greu atac al públic i al futur de tots els treballadors del ferrocarril. Per descomptat, ni els ferroviaris ni la societat podem esperar de braços plegats a una decisió que no arriba.

Sector Federal Ferroviari de la CGT

http://www.s

Després d’últimes reunions entre el Minsteri de Foment, RENFE i ADIF amb els Sindicats amb representació en el CGE, i davant els plans privatitzadors d’aquestes empreses públiques i l’incert futur dels seus treballadors, el sindicat CGT ha decidit convocar vagues al juliol i agost en solitari per a tot el Sector Ferroviari. A data d’avui la resta d’organitzacions no s’han pronunciat davant les peticions de CGT per a mobilitzar-se conjuntament.

Les reunions mantingudes tant amb el Ministeri de Foment, com amb les Direccions de RENFE i ADIF, han produït una gran preocupació entre els treballadors, ja que els plans privatitzadors – desmantelladors del Ministeri per a aquestes empreses, al costat de les retallades establertes en trens i qualitat del servei ferroviari, ens fan témer pels llocs de treball i les condicions laborals.

En el dia 10 de juliol es van produir les reunions preceptives de les comissions de conflictes, pas obligat abans de comunicar als estaments oficials les paperetes de conciliació prèvies a mobilitzacions en totes les empreses del Sector Ferroviari.

CGT, per aquests motius convoca les següents jornades de vaga.

– Dia 31 de juliol, vaga des de les 0.00 a les 23 hores

– Els dies 14 i 30 d’agost 2 hores per torns en les jornades de matí, tarda i nit.

Els motius de la seva convocatòria són:

• La defensa dels llocs de treball ferroviaris.