“La classe política sorgida de la Transició va fer seves totes les tendències totalitàries de l’urbanisme franquista”
“El TAV és una eina dissenyada per comunicar les elits de la perifèria amb el centre dirigent”
LA GENERALITAT DE CATALUNYA SUPRIMEIX VUITANTA TRENS DIARIS A RODALIES
L’ESCASSETAT DE MAQUINISTES IMPEDEIX GARANTIR EL SERVEI FERROVIARI.
Des del passat 4 d’agost i fins al 5 de setembre, la Generalitat de Catalunya ha decidit suprimir al voltant de 80 circulacions diàries de Rodalies, concretament en les línies R2 Nord, R3 i R4. Aquesta decisió la intenten justificar amb el descens de viatgers en el període estival. En realitat la Generalitat i el Grup Renfe intenten amagar el problema real: falta de maquinistes per realitzar el servei.
No estem davant d’una situació nova ja que l’escassetat de maquinistes es coneix des de principis d’any. Renfe, que pràcticament ha esgotat els recursos que flexibilitat que li dóna el conveni col·lectiu, en lloc de planificar bé el servei i contractar nou personal per tenir-format a temps i evitar aquestes situacions, ha amagat el cap fent la “política de l’estruç”, seguint les instruccions del Ministeri que dirigeix Ana Pastor i el govern del Partit Popular.
Hem de recordar que actualment hi ha moltes persones a l’atur que disposen d’una llicència de conducció de trens.
Tot aquesta situació ve donada per una pèssima política empresarial, encaminada a la liberalització i privatització del servei ferroviari, sempre negociada i avalada pels sindicats afins al règim (Semaf, UGT i CCOO) que recentment han signat signant Acomiadaments Col·lectius en el ferrocarril sense garantir taxes de reposició.
L’escassetat de personal ferroviari afecta a Adif i Renfe a tots els serveis, i en alguns casos veritablement escandalosa (personal de Manteniment d’Infraestructura, de Tallers, d’Estacions, de Maniobres, …) afectant directament al bon funcionament del ferrocarril, cosa que pateix gairebé diàriament la ciutadania, que a més és qui paga.
Mentre això succeeix, el govern de Mariano Rajoy continua fent retallades per una banda i segueix invertint milions i més milions en alta velocitat sense rendibilitat social per un altre, garantint així suculents contractes als empresaris de les grans constructores.
CGT ja es va mobilitzar els passats 31 de juliol i 1 d’agost contra el deteriorament les empreses públiques i del servei que presten a la societat i reivindicant la reunificació de Renfe i Adif, la reposició urgent de la plantilla i que s’aturi la privatització parcial o total els serveis. Si no hi ha canvis, al setembre continuarà la retallada de circulacions per manca de personal i la conflictivitat laboral.
SFF-CGT
Barcelona, 12 agost 2014
Més informació:
JUAN CARLOS DE LA PINTA. CGT-RENFE-ADIF. Tel. 687 49 38 51
UN DEU PER COL·LECTIU FERROVIARI!
VAGUES DELS DIES 31 DE JULIOL I 1 D’AGOST A RENFE I ADIF
Vídeo Roda de premsa de valoració de la vaga del 31 de juliol i 1 d´agost
Les jornades de vaga convocades a les empreses ADIF i RENFE per als dies 31 de juliol i 1 d’agost, han estat un absolut èxit malgrat els abusius serveis mínims decretats per el Ministeri de Foment i de la vergonyant i descarada inhibició d’aquells que declaren com a defensors dels drets dels treballadors, des de la definició sindicats de classe. No sabem a quina “classe” s’estan referint.
S’està complint tot el que des de CGT vam avisar que passaria en el ferrocarril quan vam decidir donar continuïtat a les mobilitzacions de la tardor passada convocant aquestes, com preàmbul de les que tindran lloc en els propers mesos si no es reverteix la situació per part del Ministeri.
VAGA A TOT L´ESTAT DE 46 HORES A RENFE I EN ADIF
CONCENTRACIÓ AL VESTÍBUL DE SANTS-ESTACIO DIJOUS 31 DE JULIOL A LES 12 HORES DEL MIGDIA
La convocatòria de vaga de CGT a Renfe i ADIF és de 46 hores en ambdues empreses, incloent-hi la franja horària des de la 1 de la matinada del dia 31 fins a les 23 hores del dia 1
El 28 de juliol CGT i la resta de sindicats convocants de la vaga mantenir una reunió amb la ministra de Foment, tenia com a objectiu que desconvoquéssim les vagues plantejades pel 31 de juliol i 1 d’agost, sense assumir cap tipus de compromís en relació amb els motius que les provoquen, per tant va ser un fracàs. No entenem que a aquesta reunió també hi assistiren els sindicats no convocants de la vaga que es limiten a “donar el seu reconeixement” al Ministeri de Foment.
La defunció d’Aena: porta oberta al tancament o venda d’aeroports
Amb la creació d’Aena, el 1991, es conclou el que podríem anomenar la transició del model aeroportuari espanyol, ja que s’unifica en un sol ens públic la navegació aèria, la gestió de slots i uns aeroports d’interès general que procedien d’una adscripció a comandaments militars. Els més anticsel recordareu.
Com ens té acostumats aquest Govern, ha tornat a ocultar a l’atenció de la ciutadania i dels mitjans de comunicaciómesures de tan profund calat, postergant-les a la finalització de les eleccions i amagant-les entre l’abdicació del rei i el debut de la selecció en el mundial.
El frau de les privatitzacions d’AENA i l’AVE liquida el miratge d’un sector de transports públic, amenaçant la lenta recuperació del sector turístic, motor de la nostra economia. Però fins i tot, en un futur proper, podem trobar-nos amb que les nostres infraestructures de transport aeroportuari i ferroviari passin a capitals privats estrangers, com ja ho estan avui la resta del transport per carretera, marítim i, excepte comptats casos, les companyies aèries. Ens preguntem si és així com entén aquest govern la Marca Espanya.
Des de CGT entenem que aquestes mesures, en les quals el govern del PP torna a legislar sol i per decret, són una mostra més de la vella política d’apropiació i liquidació dels béns públics ciutadans, aconseguits amb l’esforç de diverses generacions. La decisió de la venda del 49% del capital d’AENA Aeroports de l’últim Consell de Ministres suposa l’enèsima bandada d’un projecte privatitzador que mai ha tingut rumb, i que ha estat criticat per la majoria dels agents implicats en el sector turístic.
La ministra ha exposat tres vagues raons: control de costos, increment de l’eficiència i fer el sector més competitiu, però no ha donat un sol argument, en una intervenció intencionadament curta, de com la sortida a borsa d’un 28% del capital, o la col·locació d’altre 21% entre inversors amics, pugui afavorir aquesta eficiència, i fins i tot arriba a equivocar-se al dir que AENA Aeroports seguirà sent un Ens Públic (sic), quan des de 2011 ja no ho és. Aquest és el seu coneixement del sector.
La nostra xarxa d’aeroports d’interès general, que és de titularitat pública, mai ha costat un euro al ciutadà, i ha autofinançat la inversió en l’ampliació i manteniment de les seves infraestructures. L’única veritat que amaga aquest nou model privatitzador és que el PP albira l’última finestra per a malvendre la nostra xarxa pública d’aeroports, els únics rendibles econòmica i socialment.
L’única cosa certa d’aquest nou espoli al ciutadà del carrer és que els únics beneficiats d’aquesta privatització seran els agents col·locadors, els facilitadors que coneixem de sobres de tants i tants escàndols notoris, i els bancs triats per a portar a terme aquesta operació. Tots trauran el seu més que sucós benefici, present i futur, d’un bé que ara és de tots. No hi ha més que veure el preu que s’ha remenat per a aquest espoli, uns 16.000 milions d’euros, que de per si mateix és inferior al volum d’inversió realitzat en la xarxa d’aeroports en els últims 10 anys. La ministra tampoc ha explicat que l’Erari Públic tampoc traurà res d’aquesta operació.
AENA Aeroports ha tingut beneficis en els dos últims exercicis, ha reduït el seu endeutament i, fins i tot, ha realitzat inversions en la compra d’aeroports fora del nostre país. I aquest any està experimentant un creixement sostingut tant en operacions com en nombre de passatgers. Per què vendre’l llavors?
CGT vol donar a conèixer a l’opinió pública el que aquesta operació suposarà en aquestes infraestructures bàsiques, doncs es tracta d’una operació merament financera. La voracitat dels capitals especulatius, que són els que entraran en l’operació, necessita de rendiments alts i a curt termini, el que implica augment de taxes i preus públics i reducció d’inversions en seguretat operacional per al passatger i en manteniment de les infraestructures.
Però el que no ha dit aquest govern és que perdrem el control de les decisions en una xarxa que suposa el 90% de l’entrada de turistes estrangers en el nostre territori, que aquest pas només és el primer per a perdre una posició majoritària en el nou accionariat, doncs els inversors ja han avisat reiteradament que no prendran posicions minoritàries a mitjà termini, i que en cap cas queda garantit el funcionament en xarxa ni el tancament o la venda per separat dels aeroports que els nous amos privats considerin no rendibles o dels quals es vulguin desprendre.
Fem una crida a totes les organitzacions socials per a mobilitzar-se contra aquest espoli i per a dur aquest debat a l’opinió pública, i prendrem totes les mesures per a evitar que les últimes infraestructures bàsiques que queden en mans públiques s’espoliïn una vegada més amb els resultats que tan bé coneixem tots.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Vídeo: Ministra echa un flan, sin argumentos y con evidentes contradicciones
https://www.youtube.com/watch?v=v82FVwJLve4
Convocada la primera Mesa Popular del Transport Públic, dijous 29 de maig a les 19h a la seu de la FAVB.
Es fa una crida a sectors socials i territoris afectats a la participació en aquest espai per plantejar un nou model de transport, un nou model tarifari i unificar accions.
DIMARTS 20 DE MAIG, CGT CONVOCA DUES CONCENTRACIONS AL MATÍ:
A LES 10 HORES A L’AEROPORT DEL PRAT (T-1) CONVOCADA PER TREBALLADORS D’AENA EN CONTRA DE LA PRIVATITZACIÓ I A LES 12 HORES CONVOCADA PELS FERROVIARIS DE LA CGT EN LA ESTACIÓ DE RENFE-SANTS, TAMBÉ CONTRA LA PRIVATIZACIÓ.
LA CONCENTRACIÓ A LES 10 HORES EN EL PRAT (T-1), LA REALITZEN UN CONJUNT DE TREBALLADORS D’AENA CONTRA LA PRIVATITZACIÓ, I HI DÓNA SUPORT EL SECTOR FERROVIARI DE CGT QUE CONVOCA A SANTS-ESTACIO A LES 12 HORES.
El Govern espanyol ha posat a la venda i està a punt de desprendre’s de la propietat i control d’un sector clau i estratègic per al nostre país com és la seva xarxa d’aeroports d’interès general.
Per a CGT, no existeix ni un sol argument relacionat amb l’interès general i el benefici públic per a legitimar aquestes operacions, que suposen en la pràctica el lliurament de sectors públics estratègics, finançats amb els impostos de tots els espanyols, per al benefici exclusiu d’uns pocs empresaris afins al govern de torn, ara al PP i en altres etapes al PSOE.
Les conseqüències per a l’interès dels ciutadans que hem pagat amb els nostres impostos la xarxa d’aeroports d’Aena i la xarxa ferroviària (convencional i d’alta velocitat), seran molt negatives. Altres experiències internacionals de privatització de serveis públics s’han saldat amb menor qualitat, major preu per a l’usuari, pitjor manteniment i un major nombre d’incidents.
Un exemple d’això és el procés per a fer “més atractiva” la inversió privada a AENA, que ja s’ha saldat amb pujades generalitzades de taxes que enfonsen els tràfics, cas de Barajas, i que han suposat l’acomiadament del 20% del personal i el tancament operatiu de desenes d’instal·lacions. El curiós de tot això és que AENA és rendible.
En el Sector Ferroviari el govern posarà en mans privades l’explotació de línies de viatgers, inclosa l’alta velocitat, beneficiant al sector privat amb unes inversions que han de tenir rendibilitat pública, quan la resta d’Europa (Alemanya i França, principalment) no preveuen l’obertura del seu ferrocarril a la competència abans de 2019, mentre aposten per no separar l’explotació de la infraestructura.
Els diners se’ls han endut les inversions en línies d’alta velocitat juntament amb els sobrecostos que aquests dies aireja la premsa entre acusacions de corrupció (8000 milions d’euros). No hi ha bones notícies per als usuaris de les Rodalies: a ADIF, que és el propietari de vies i estacions, pràcticament “no queda diners ni per a fotocòpies” i existeixen problemes amb el subministrament de materials i recanvis per a les instal·lacions. També falta personal i per a rematar preparen una reorganització de les bases de manteniment de la infraestructura, tancant algunes de les existents, amb el que el temps de resposta davant les incidències augmentaria.
A RENFE, recentment fragmentada en quatre societats anònimes, les coses no caminen millor: falta personal en tots els serveis: maquinistes, personal d’estacions, de trens i de tallers. Volen privatitzar el servei de 11 estacions de Rodalies: Calella, Vic, Manresa, Vilafranca del Penedes, Aeroport del Prat, Sabadell Centre, Cerdanyola, Sant Andreu Comtal i Arenal, entre altres. Les instal·lacions de manteniment de trens envelleixen per falta d’inversions.
Per tot això CGT està fent una crida a la ciutadania per a defensar els serveis públics.
CGT Premsa Barcelona
Carlos Navarro, tel. 649839490
Attached documents
Ja és públic que, almenys en dues obres per a línies d’alta velocitat a Barcelona i Pajares, responsables públics presumptament han inflat els pressupostos en més d’un 230%. Ens temem que aquests fets solament siguin la punta de l’iceberg, ja que el sobrecost de les obres efectuades està valorat entorn dels 4.770 milions d’euros.
Aquest nou escàndol ha estat destapat per un empresari, segons les notícies de premsa, fart de pagar comissions a directius d’Adif. Es dóna el cas a més que un empresari implicat en aquesta trama també ho està en la trama Gurtel, on apareix com “donant” en el finançament irregular del PP-
No es pot entendre fàcilment que, gerents d’una empresa pública i responsables d’empreses privades concessionàries, es puguin posar d’acord per a això sense el coneixement dels responsables d’Adif, del Ministeri i del Tribunal de Comptes. Les desviacions de diners públics a butxaques privades ha de comportar assumpció de responsabilitats per la Direcció de Adif i Foment i, per descomptat, han de recuperar-se tots els fons públics defraudats.
Magdalena Álvarez és acusada pels mitjans de comunicació com part d’aquest escàndol. Demostra amb això la seva “vocació pel públic”, immersa en altra trama de corrupció en els ERO d’Andalusia, assenyalada al costat de Miguel Corsini, un altre “defensor del públic” que també va ser President de Renfe. Responsables polítics que privatitzen serveis per “rendibilitat”, perquè segons ells, el públic no funciona, però porten vivint de càrrecs públics tota la seva vida, designats a dit i ben remunerats.
CGT ve denunciant públicament tots els atacs que els diferents governs han aplicat contra el ferrocarril públic:
– Hem denunciat que més del 80% dels Pressupostos Generals per als últims vint anys s’hagin destinat a obres faraòniques d’alta velocitat que no necessitàvem, en contra de la inversió en la infraestructura convencional que transporta al 70% dels ciutadans en serveis de Llarga Distància, Mitja Distància i Proximitats. Aquests serveis són els que donen una vertebració real als territoris.
– Hem denunciat els malbarataments econòmics de l’antiga Direcció de l’empresa pública Feve, que va desaparèixer el 1 de gener de 2013 integrant als seus treballadors, actius i passius a Renfe i Adif.
– Hem denunciat l’enorme destrucció d’ocupació i la precarització de les condicions laborals que s’està produint en totes les empreses que treballen per al ferrocarril (Atendo, Ferrovial, Rentokil, Neteges, …), que suposa solament per a 2014 que es perdin entorn de 1.500 llocs de treball.
– També hem denunciat la compra indiscriminada de material rodant d’alta velocitat per part de Renfe. Material que no s’ha arribat a utilitzar i que ara la pròpia Renfe posa al servei de la indústria privada, a través de la nova empresa Renfe Alquiler de Material SA (ROSCO), perquè competeixin amb l’empresa pública.
– I seguim denunciant públicament la privatització de les empreses públiques Renfe-Operadora i Adif, amb l’ajuda dels col·laboradors necessaris de sempre: els sindicats majoritaris i els corporatius, alguns immersos en casos de corrupció per finançament il·lícit a través dels fons per a la formació i l’ocupació.
L’assalt a les arques públiques que estan portant a terme els gestors imposats pels diferents governs, estan posant de debò en perill la continuïtat de sectors bàsics per a la societat com la Sanitat, l’Educació, les Pensions, la Dependència, … i el TRANSPORT PÚBLIC FERROVIARI.
Els diners de la ciutadania està en comptes a Suïssa i en paradisos fiscals, mentre no paren d’aplicar reformes laborals contra els treballadors i treballadores i retallades salarials i de drets contra la majoria de la societat.
Per tot l’anterior, CGT ha convocat una CONCENTRACIÓ a Madrid davant el Ministeri de Foment el dia 20 de maig a les 12 hores, en protesta pel desmantellament del Sector Públic Ferroviari.
Sector Federal Ferroviari de la CGT (SFF-CGT
STOP PUJADES es manifesta dissabte 10 de maig a les 17:30 a Plaça Urquinaona en bicicleta, patins i a peu.
Paral·lelament, s’anuncia la data de la primera Plenària de la Taula Popular del Transport Públic.
La Plataforma segueix denunciant els preus abusius del transport públic i demana la destitució del Consell d’Administració de l’ATM.
STOP PUJADES es reinventa i agafarà un nou ritme de mobilitzacions.
La Plataforma treballarà per la creació d’una Mesa Popular del Transport Públic, com un espai de debat i propostes obert i participatiu.
Al mateix temps, demana la destitució del Consell d’Administració d’ATM, per no complir una petició popular i la voluntat institucional, de rebaixar les tarifes del transport públic.
La divuitena convocatòria d’STOP PUJADES serà dijous dia 10 d’abril.
La Plataforma fa coincidir la protesta amb la Taula Social on, l’ATM es veu obligada a aplicar els acords del Parlament de Catalunya de baixar les tarifes 2014.
Les mobilitzacions sortiran a les 19h dels barris i universitats i confluiran a les 20h a La Sagrera, estació que s’ocuparà per fer-hi activitats de divulgació, sopar, actuacions musicals i, finalment, una assemblea oberta, per valorar el resultat de la Taula Social i decidir si es manté o no l’ocupació de l’estació.
VAGA INDEFINIDA DES DEL 21 DE FEBRER A L’EMPRESA CINTAROLEON (CINTES D’ARROSSEGAMENT D’EQUIPATGES DE LA TERMINAL T-2 DE L’AEROPORT DEL PRAT)
La plantilla de manteniment de les cintes de l’equipatge a la T-2 de l’aeroport de Barcelona està realitzant aturades parcials des del passat 21 de febrer de 8’45 a 9’45 hores i de 11’45 a 12’30 hores.
La plantilla porta 105 dies sense cobrar les nòmines (gener, febrer, març), paga de nadal del 2013, nits de desembre del 2013, les més festius de desembre del 2012 i febrer del 2013, etc.
#StopPujadestransport: Dimecres 19 de març: vaga informativa 20.00 a 20.30h:
Quinzena mobilització i VAGA D’USUARIS I USUÀRIES per la retirada de l’augment del preu del transport públic de 2014.
La Plataforma STOP PUJADES TRANSPORT PÚBLIC convoquem aquesta VAGA per avui dimecres 19 de març entre les 20h i 20:30h. Fem una crida a tots els municipis afectats per la pujada, a no utilitzar el transport públic durant aquest període de mitja hora, com a protesta a l’augment de tarifes2014.
MANIFESTACIÓ UNITÀRIA. DISSABTE 29 DE MARÇ DE 2014, 18’30 HORES A PLAÇA CATALUNYA
DESOBEDIÈNCIA 2014 DAVANT LES [RE]TALLADES DE DRETS
I LLIBERTATS, ENS PLANTEM!!!!!
En aquest país i a les nostres ciutats, el feixisme, el gran capital i les oligarquies de sempre, van posant en pràctica, amb pas ferm i constant, les polítiques més reaccionàriesd’Europa.
La Plataforma StopPujadesTransport decideix enfocar les energies cap una gran mobilització el dissabte 15 de març a Barcelona, mantenint les concentracions els dimecres com a espai de difusió. Es posa com a prioritat ampliar la base social de la mobilització.
– 5 de març. 19.00h concentracions estacions (obrir portes, difusió 15M, etc.)
– 12 de març. 19.00h concentracions estacions (obrir portes, difusió 15M, etc.)
– 15 de març. 19.00 Manifestació Pl. Sant Jaume. La idea és concentrar-se
primer als barris i viles i arribar al centre de Barcelona amb columnes o
amb trens de rodalies i anar fins a la Pl. Sant Jaume a les19.00h.
El primer dia del Mobile World Congres de Barcelona els assistents van patir embussos i incidències en el transport públic. Alguns van haver d’arribar-hi caminant. Tots suats sota les seves corbates i americanes d’executius del s. XXI. Us imagineu que haguessin arribat tard a la conferència de l’amo de Facebook, per la que havien pagat fins a 4000 € d’entrada? Pobrets! De tot això en van informar, en portada i a les tertúlies, els mitjansde comunicació de l’endemà.
La plataforma #StopPujadesTransport es va mobilitzar una vegada més el dimecres 19 de febrer i ha convocar mobilitzacions per al dilluns 24 de febrer, dia d’inici del Congrés Mundial del Mòbil a Barcelona.
Les convocatòries del dilluns 24 de febrer són a les 8:30 a Pça. Espanya de Barcelona i a les 10 h. a la Fira 2 de l’Hospitalet de Llobregat, coincidint amb l’obertura del Congrés de Mòbils de Barcelona. A més de convocar accions a les estacions a les 19h i de la crida a la vaga per tal d’aturar el transport públic de Barcelona i rodalies.
PUJADA DE TARIFES AL 2014: PLOU SOBRE MULLAT
Des de CGT reiterem la nostra repulsa a la pujada de tarifes aprovada, per a l’any 2014 per l’Autoritat del Transport Metropolità, pujada que afecta Metro i Bus de Barcelona, FGC, Renfe Rodalies, a més d’altres serveis del transport de viatgers de Catalunya operats per diverses companyies.
Davant la crida a la responsabilitat, les amenaces de multes i les agressions per part del cos de Mossos d’Esquadra a les darreres mobilitzacions, la Plataforma STOP PUJADES expressem la nostra voluntat de continuar manifestant-nos, tal com ho hem vingut fent finsara.
La Plataforma STOP PUJADES convoca el 12 de febrer la vuitena mobilització a unes 50 estacions catalanes per la retirada de l’augment del preu del transport públic de 2014.
DIMECRES 12 FEBRER 19.00h. 47 CONCENTRACIONS #stoppujadestransport
VAGA INFORMATIVA DE 19.30 A 20.30h
A les 19 hores hi haurà concentracions a diferents punts:
A Barcelona: Arc de Triomf, Ciutat Meridiana (18:30h), Clot, Congrés, Fontana, Horta, Hospital Clínic, Jaume I, la Pau, les Corts, Llucmajor, Maragall, plaça de Sants, Poblenou, Poble Sec, Roquetes(18:30h), Sagrera, Sant Andreu, FGC Sarrià, Vallcarca, plaça Marina de la Zona Franca.
Els Serveis Públics i el futur incert.
Des de la crisi dels 70 a nivells europeus i des de la dècada dels 80 a nivells de l’estat espanyol, hem estat massa anys contemplant com els serveis essencials per a la comunitat i les empreses públiques, per mitjà de les quals es prestaven part d’aquests serveis, patrimoni de tota la societat-, eren convertits en negoci i expropiats a la majoria.
Unes vegades, directament empreses multinacionals i, unes altres, els diferents governs transfereixen el públic a la voracitat del mercat en nom de “l’eficàcia” i el “bé comú”, espoliant drets de les persones, essencials per a la vida: la salut, l’ensenyament públic, l’educació superior, l’energia, els transports, la comunicació i en part els sistemes públics de Seguretat Social en capítols tan essencials com les Pensions.
Per què el transport, la sanitat, l’educació, les cures dels altres i altres, la cultura, l’aigua, el gas, l’electricitat, l’espai, el sòl, són Públics?
Perquè les persones tenim necessitats des que naixem: de ser cuidades en la infància, quan sofrim dependència; d’educar-nos i adquirir coneixements per a pensar i actuar com persones amb autonomia, que la nostra salut sigui bona i adequada, de poder disposar i utilitzar els mitjans essencials per a la vida: aliments, energia, aigua, habitatges, de tenir transports per a relacionar-nos amb les i els altres, traslladar-nos als treballs, de tenir pensions adequades i suficients quan acaba el nostre cicle de treball obligatori, de tenir prestacions socials suficients en els casos d’atur, invalidesa…
Aquesta és la LÒGICA DEL QUÈ ÉS PÚBLIC: El seu objectiu és la satisfacció de necessitats socials i aquestes són universals, ens afecten a totes i a tots al llarg de la nostra vida. No són econòmiques.
– Es busca la protecció social en situacions de necessitat: i es redistribueix la riquesa que entre totes les persones creem, perquè totes les persones tinguin accés a drets essencials per a una vida digna, de manera igualitària.
– No existeix un interès privat, particular, sinó col·lectiu perquè totes les persones tenim les mateixes necessitats i, ningú ha de lucrar-se o apropiar-se de manera egoista del que és de tota la ciutadania.
– Les prestacions públiques són cobertes amb els recursos que produïm entre totes les persones a través dels nostres contractes de treball, dels impostos, de les rendes. Totes hem de contribuir, qui més guanya més aporta. La societat exercita la solidaritat.
– La gestió d’aquests serveis públics no es regeix pel principi de rendibilitat econòmica, sinó per principis de repartiment necessari i suficient, per a cobrir necessitats socials.
Per què la classe política volen privatitzar les nostres necessitats socials i buscar el lucre i el benefici privat d’unes i uns quants (empresariat, financeres, asseguradores), quan la seva obligació política és defensar l’interès general?
La LÒGICA DEL PRIVAT només busca un interès econòmic particular sense importar-los les necessitats de la majoria de la societat.
– Es busca la rendibilitat, el negoci per als i les accionistes i les i els gestors amb les regles de la competitivitat i la productivitat, sense importar les conseqüències sobre les necessitats socials.
– Els elements que es valoren són exclusivament econòmics i les decisions es deslliguen de les persones.
Les persones hem de rebre aquests serveis, com drets de la ciutadania. Ara pretenen convertir-los en mercaderies que caldria comprar i on les persones de baixos recursos (la majoria) no tindrem accés a ells.
L’apropiació general dels espais públics, del territori i del medi.
La privatització s’exerceix en els carrers i en els últims espais verds de la ciutat: els centres comercials s’apropien de zones d’espai públic i es constitueixen en àrees privades, perquè la ciutadania exerceixi la seva única llibertat, la de comprar i consumir.
Les megaestructures urbanes (autovies, túnels, aparcaments), els megaprojectes residencials, les torres comercials, la recuperació de la zones cèntriques pel capital privat per a l’especulació urbanística, han contribuït a la fragmentació social, a l’exclusió del patrimoni col·lectiu, a la imposició d’una nova cultura. La ciutat s’estructura des de la competitivitat.
El creixement de l’automòbil en detriment del transport per ferrocarril, com factor decisori en el disseny de la vialitat amb la negligència del transport públic i social, de l’ús per als vianants de l’espai urbà. Fragmenten la ciutat, aïllen l’entorn urbà, fent més difícil la vida quotidiana de les i els habitants, en particular de les i els quals viuen del sector informal de l’economia, ajudant així a l’ampliació de la bretxa entre persones riques i pobres, en la ciutat i en el camp.
Les ciutats es fragmenten, entre les i els usuaris i no, les i els consumidors i no, persones integrades i excloses. Els barris s’han dissolt, no hi ha més identitat barrial, s’han distanciat els uns dels altres, no hi ha solidaritat i l’ús de l’espai urbà es fa més impersonal, individual, com si la ciutat no fora de totes i tots.
L’habitatge només per a qui pugui pagar-lo i separat de la vida diària de les persones, cada vegada més allunyats dels seus treballs, de les seves activitats socials.
La filosofia de posar recursos públics en mans privades, la trobem en el mercat de l’Aigua i de l’Energia, basat en transaccions entre particulars. Es desatenen aquells aspectes de la gestió del domini públic hidràulic sense rendibilitat econòmica, com el control dels abocaments, la millora ambiental de marges i riberes, etc., aspectes essencials de contingut ambiental.
Es tendeix cap a un escenari en el qual tindrà aigua qui pugui pagar-la, educació qui pugui pagar-la, bona salut, pensió suficient, habitatge, etc… qui pugui pagar-les.
Les actuals polítiques neguen els nostres drets socials, convertint-los en retòrica. L’eradicació de l’exclusió social, la pobresa… han estat traslladades al “mercat lliure”, transformant la seva naturalesa: de necessitats socials les quals cal cobrir universal i suficientment, hem passat a serveis, i qui els usa ha de tenir capacitat econòmica per a sufragar-los.
La vida entesa de forma col·lectiva és una qüestió de solidaritat entre grups socials, territoris i generacions. Qui no entén la solidaritat sota aquests paràmetres, confon intencionadament, el benestar social de totes i tots, amb el benestar privat que cadascú pugui pagar-se.
CGT per la defensa dels Serveis Públics com drets socials suficients per a Totes i Tots.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Materials de la campanya al web http://www.cgt.org.es/lucha-contra-la-destruccion-de-lo-publico
La Plataforma STOP PUJADES convoca la setena mobilització a 46 estacions catalanes per la retirada de l’augment del preu del transport públic de 2014.
Després de sis jornades de mobilitzacions, més de 40 concentracions convocades simultàniament i 85 càrrecs electes donant-hi suport, la veu que reclama la retirada de l’augment de tarifes 2014 i una posterior taula social del transport públic, segueix ben viva.
La situació actual del ferrocarril en l’Estat espanyol és la pitjor que hem conegut mai, no és menys cert que el ferrocarril que necessita la majoria de la població està extingint-se per falta d’inversió de manteniment, de nous projectes per a arribar a més poblacions, d’un transvasament real de mercaderies des de la carretera, acabant també amb el paper vertebrador i de servei públic necessari que sempre ha tingut.
Aquesta situació no s’ha gestat en uns pocs dies, sinó que ve des de lluny, sent responsables d’això, a més d’aquest govern insofrible, els diferents governs anteriors de l’un i l’altre signe, les successives direccions executives de les diferents empreses ferroviàries a través dels anys, preocupades sobretot per mantenir el seu propi i personal estatus i, per descomptat, l’actitud d’abandó, corrupció i col·laboracionisme dels sindicats majoritaris i corporatius que es mouen per les empreses ferroviàries. Entre tots ens han dut a aquesta situació tan perillosa la sortida de la qual ens exigirà grans dosis d’imaginació i ingents esforços.
Per altra banda, la fragmentació que s’està implantant en el ferrocarril ens obliga a establir noves formes de coordinació i nous mètodes d’actuació. Per això és ara més necessari que mai coordinar l’acció sindical en tot el sector ferroviari de les empreses: Renfe (dividida en 4 Societats Anònimes), Adif (creació de la nova Entitat Pública Empresarial (EPE) que es denomina ADIF‐Alta velocitat), amb la falsa integració del personal de FEVE, FGC, Euskotren, etc., de les privades (Comfersa, Ferroser, V2‐Alentis, Rentokil‐Initial, etc.), i de les que es puguin crear mixtes i privades, de cara a fer més eficaces les nostres respostes, a protegir-nos conjuntament, a establir una força sindical combativa que tingui el pes necessari per a fer valer les nostres reivindicacions, les quals han de passar fonamentalment per:
• El manteniment i increment del nivell d’ocupació.
• L’estabilitat i qualitat de l’ocupació, sigui aquesta pública o privada, imposant que es respecti els pactes en Convenis Col·lectius i obligant a negociar altres de nous que contemplin les nostres reivindicacions.
• Lluitar conjuntament contra els ERO o acomiadaments col·lectius. També contra els acomiadaments individuals per persecució sindical o per assetjaments laborals.
• La cura escrupolosa de la salut laboral i la seguretat en el treball, en les instal·lacions i la seguretat màxima també en el transport de viatgers i mercaderies.
• Tractar de fer públiques totes les ocupacions privades (integració de les plantilles de les contrates en les empreses públiques).
• Garantia de subrogació laboral de la plantilla com condició bàsica davant els canvis d’empreses.
• Impedir el robatori del patrimoni de la ciutadania, el tancament de línies, la supressió de trens I serveis, les privatitzacions, impulsant la participació de la societat en el debat i en la defensa del servei públic.
• Imposar el criteri de la rendibilitat social, mediambiental, de despesa energètica i de servei públic del ferrocarril, contrarestant l’únic valor que consideren que és la renda‐baldeu econòmica.
• Lluitar contra tot tipus de discriminacions laborals, per adscripció sindical, per trajectòries reivindicatives, per sexe, raça, per països de procedència, etc.
• Denúncia permanent de la corrupció, dels favoritismes, del clientelisme, etc.
• Establir i fer complir normatives clares i objectives per a l’accés a les ocupacions ferroviàries, a la formació, a la mobilitat geogràfica i a la promoció professional.
• Protegir a les persones amb minusvalideses físiques o psíquiques produïdes com a conseqüència de la seva vida laboral, i impedir la discriminació en la contractació i els drets laborals de persones amb aquestes circumstàncies.
• Establir coeficients reductors de l’edat de jubilació per a totes les categories ferroviàries.
• Lluitar pel dret a la vaga en tota la seva integritat.
• Establir un marc de mínims per a regular tot el sector, en salaris mínims, jornades màximes, procediments sancionadors, subrogacions, normes bàsiques per a la mobilitat geogràfica i funcional, etc., a més dels Convenis de cada empresa que han de millorar sempre aquest marc.
Des de fa algun temps, les diferents Seccions Sindicals de CGT en l’àmbit Ferroviari venim coordinant-nos per a plantar cara a una realitat establerta en el Sector: la fragmentació i la precarietat, fan cada vegada més urgent la necessitat de tenir una acció sindical conjunta. La liberalització del sector fa que aquesta necessitat de coordinació sigui encara més urgent, de cara a dissenyar també una estratègia de lluita per a enfrontar-nos a la situació descrita.
DE LA TEVA LLUITA DEPÈN EL TEU FUTUR
NO A LA VENDA DELS SERVEIS PÚBLICS
Sector Federal Ferroviari de la CGT (SFF-CGT)
Convocada el dimecres 29 de gener una vaga d’usuàries a Barcelona i àrea metropolitana de 20 a 20.30h per exigir la retirada de l’augment del preu del transport públic de 2014.
VAGA D’USUÀRIES DIMECRES 29 DE GENER DE 20H A LES 20:30 I CONCENTRACIONS A LES 19H EXIGINT:
– La retirada de l’augment del 2014 i congelació del preu del transport públic d’acord amb les tarifes del 2013
– Convocatòria d’una taula social per fixar tarifes i criteris.
