Entrevista a Àngel Bosqued, Secretari General de CGT Catalunya:
– Vostè és un dels primers dirigents sindicals
que prové de la banca, la principal responsable
de la crisi. Com ho ha viscut?
Divendres negre 31 d’agost de 2012
Contra les retallades a treballadores i treballadors dels serveis públics. Continuem vestits de negre i manifestant-nos
CONVOCATÒRIA:
Divendres 31 d’agost, 10 hores
Parc de l’Estació del Nord, sn – Arc de Triomf (Barcelona)
Convoca: Treballadors i treballadores d’organisme públics.
La Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya i la Coordinadora interzones, en representació dels docents de Catalunya, han presentat aquest dimarts 10 de juliol la convocatòria legal de vaga pels dies 12, 13 i 19 de setembre (coincidint amb el primer dia lectiu d’Infantil i Primària, Secundària i FP, respectivament) i pel 26 i 27 de setembre, i posteriorment dos dies de cada setmana indefinidament.
– Vaga del primer dia lectiu
Infantil i Primària: 12 de setembre
Secundària/CFGM: 12 o 13 de setembre (en funció del calendari de cada centre)
CFGS/Adults: 19 de setembre
– Vaga Indefinida discontínua
26 i 27 de setembre
D’aquí en endavant definir les dates de les convocatòries setmanals següentsprèvia valoració.
L´alcalde Xavier Trias (CIU) , amb un sou anual de 110.000 euros que li paga l´Ajuntament, suma 36.800 euros (un 33,6% més) procedents de l´AMB per assistir a 2 o 3 trobades mensuals .
Carta oberta CGT Metro BCN a l´alcalde de Barcelona Xavier Trias:
Més informació:
https://www.facebook.com/pages/Secci%C3%B3n-Sindical-CGT-Metro/312028882183659?ref=ts
Una vegada més CCOO i UGT s’han convertit en col·laboradors lamentables d’una empresa i aquest comunicat serveix per a denunciar com amb la seva signatura avalen 1500 acomiadaments.
El passat 25 de juliol va tenir lloc a Madrid la 1a Cimera Social afavorida pels sindicats CCOO i UGT. La Cimera Social es va dotar d’una Declaració de Principis i d’un Full de ruta. En la seva constitució han participat diferents organitzacions sindicals, socials, veïnals, professionals, sectorials i fins i tot organitzacions empresarials. La 2a Cimera està previst que se celebri el pròxim 10 de setembre i mentrestant s’estan constituint rèpliques de la mateixa per Territoris i Comunitats Autònomes així com en sectors del món laboral.
Després d’analitzar la Declaració de Principis, la Full de ruta plantejada, tenir en compte les organitzacions que integren la Cimera Social i, especialment, valorar la dramàtica situació de retallades i reformes a la qual està sent sotmesa la majoria de la població, que estan provocant situacions d’autèntica emergència social, la Confederació General del Treball (CGT) manifesta:
CONSIDERACIONS GENERALS PRÈVIES
La Cimera Social és convocada per iniciativa de CCOO i UGT, sindicats institucionals, majoritaris pel seu nivell de representativitat, que exerceixen històricament de majoritaris en el sentit de protagonitzar de forma excloent el què, el com, el quan, el per què, el per a què de les mobilitzacions, de les convocatòries, de les reivindicacions, de la lluites sindicals.
Aquests sindicats institucionals han configurat en les últimes dècades un model sindical de concertació i pacte social que ha contribuït al sosteniment del sistema capitalista, gestant un model de relacions laborals i negociació col·lectiva, pactat amb els diferents governs i la patronal, gestionat des de la prepotència, que ha format part de l’engranatge de la política econòmica i social i que està basat en la pèrdua progressiva de drets laborals i socials en benefici del paper de l’empresa i la patronal.
Aquest model sindical els ha permès obtenir privilegis, ajudes, subvencions, reconeixements, per part del govern i de la patronal. En definitiva, han contribuït al sosteniment del sistema obtenint el suport interessat del sistema, el suport interessat del poder. Això ha propiciat el seu creixement exponencial i l’atribuir-se la representativitat de tota la classe treballadora, ignorant altres veritables lluites sindicals i socials en defensa de les i els treballadors i la pluralitat real existent.
En els últims anys, des de 2008, quan se’ns “va vendre” pel govern del PSOE l’actual crisi econòmica, una crisi financera del sistema capitalista, l’actitud i les pràctiques d’aquests sindicats institucionals, han seguit sent de pacte i concertació social arribant fins i tot a signar l’actual Reforma del Sistema Públic de Pensions pel qual es retarda l’edat de jubilació fins als 67 anys o signant el II Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva amb la patronal en el qual ja es recullen moltes de les maldats que posteriorment ha desenvolupat el PP amb la seva Contra-Reforma Laboral.
Com a conseqüència de la intensa lluita sindical i social que la classe treballadora està mantenint contra la crisi, com a conseqüència de la lluita de les organitzacions sindicals i socials que representen l’anarcosindicalisme, el sindicalisme alternatiu, els moviments socials, el 15M, les assemblees populars… aquests sindicats majoritaris es van veure forçats a la convocatòria d’una primera Vaga General contra la política econòmica i antisocial del govern socialista el 29 de Setembre de 2010 i una segona Vaga General contra el govern del partit popular el 29 de Març de 2012.
Els efectes de les Vagues Generals no han sabut gestionar-los adequadament UGT i CCOO. La situació de la classe treballadora i classes populars és cada dia més dramàtica com a conseqüència de les retallades, les reformes, els rescats, el pagament del deute, com a conseqüència de les polítiques dictades des del Govern, la Unió Europea, el FMI, els especuladors usurers. La situació de conflicte social ha arribat a un nivell insostenible que està provocant la mobilització espontània de la societat.
Les reformes del PP vénen a aprofundir les reformes iniciades pel PSOE, provocant més atur, precarietat, retallades laborals i socials, privatitzacions, repressió, estafa a l’erari públic, reforma constitucional per a convertir al país en l’avantguarda dels estats neoliberals.
En aquest context, sorgeix una pèrdua de protagonisme i descrèdit del sindicalisme institucional i aquí interpretem, des de la CGT, la urgent convocatòria de la Cimera Social en el que considerem un intent de capitalitzar i protagonitzar la lluita sindical i social actual, però amb l’objectiu de no revitalitzar el conflicte social necessari per a una sortida social a la crisi, sinó de domesticar-lo, seqüenciar-lo, refredar-lo, adormint tota la lluita antisistema.
El rescat total del nostre país serà traumàtic, implicarà nous i enormes sacrificis de la majoria de la població, l’empobrida classe treballadora i classes populars, el que suposarà, sense cap tipus de dubtes, una amplificació de la conflictivitat social. La millor manera de frenar o canalitzar aquesta conflictivitat social i poder portar a terme les reformes imposades pel rescat, ens estan insinuant que ha de ser un govern de concertació nacional pp-psoe-nacionalistes, que impliqui a tots els partits polítics, que ens situï a tots en el mateix vaixell i amb la mateixa responsabilitat, un govern de tecnòcrates obedient als dictàmens dels grups financers, patronal i els mercats, un govern pretesament sense ideologia amb el qual la majoria es vegi reflectit o identificat.
La CGT no jugarà a aquest gran pacte de concertació nacional per a fer callar les protestes i desencantament populars, per a preservar els privilegis de la minoria, un gran pacte per a anestesiar a la dissidència, no contribuirà a uns “nous Pactes de la Moncloa”, no es mobilitzarà per aquest canvi de govern per a seguir aplicant la mateixa política antiobrera, un pacte de la classe política que impedeixi un país revoltat en defensa dels seus interessos, un país callat i submís que permeti aplicar amb duresa i rigor les reformes.
Molt al contrari, la CGT, activament contribuirà al desemmascarament d’aquesta maniobra política en la qual sempre perden els més febles. Esperem que la Cimera Social no sigui el paraigua que doni cobertura a tota aquesta maniobra política.
SOBRE LA INICIATIVA DE CONVOCAR LA CIMERA I LA UNITAT D’ACCIÓ
Per a la CGT, efectivament, són temps d’unitat d’acció però tenint clars els objectius pels quals lluitem i que compartim. És obvi que cal comptar amb una coordinació de totes les organitzacions que vertebren la societat però que, necessàriament, cal compartir els objectius de l’anticapitalisme, antipactisme, antidesarrollisme, anticreixement insostenible, anticonsumisme. Cal mobilitzar-se de forma unitària perquè la sortida a la crisi no sigui més del mateix, no sigui un nou capitalisme reforçat en els nivells d’explotació cap als treballadors amb una nova legislació laboral que afavoreix noves retallades de drets i llibertats.
Des de la CGT venim treballant per la unitat d’acció des de fa anys, intentant configurar un gran Front Sindical i Social ampli que doni respostes alternatives i reals per a una sortida social de la crisi. Aquest Front Sindical i Social ampli gestat des de l’anarcosindicalisme, el sindicalisme de classe i combatiu i els moviments socials ha de plantejar noves propostes de canvi de model, de repartiment del treball i de la riquesa, respostes de justícia social.
La mecànica de treball en els processos reals d’unitat d’acció són el debat des de la multilateralitat, la negociació de propostes, la presa de decisions col·legiada, la definició clara d’una plataforma de reivindicacions per les quals ens mobilitzem, el consensuar horitzontalment les dates de mobilització, de la vaga general, el contemplar el calendari d’altres convocatòries de mobilització.
Des de la CGT venim treballant per la unitat d’acció real, però definint abans la gestió de la unitat, la definició d’objectius. Prenguem-nos de debò el tema de la unitat d’acció i construïm una relació horitzontal d’organitzacions entre iguals que pretenen lluitar frontalment contra l’actual política i sistema capitalista.
La CGT a hores d’ara no serà comparsa de cap posada en escena en la qual el protagonisme real ho tingui el sindicalisme institucional. Què opina la Cimera del repartiment, de qui ha de pagar la crisi, de la reforma de les pensions…? Què han parlat els secretaris generals d’UGT i CCOO amb la presidenta Merkel, amb Mariano Rajoy o amb el Rei? Quina plataforma de mínims planteja el sindicalisme institucional? La realitat és més seriosa i complexa que l’aplicació d’un simple corró de majories.
SOBRE LA DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DE LA CIMERA
La Declaració comença inculpant de la crisi al sistema financer nord-americà, justificant, per tant, i diferenciant indirectament, un capitalisme europeu de rostre humà, un capitalisme social que ha generat un estat del benestar en el qual patronal i classe treballadora hem “conviscut feliçment” durant més de trenta-cinc anys. En el cas concret del nostre país, es defensa el model de dret laboral creat amb la Transició democràtica i que ara s’està demolint. Per a evitar-lo, es torna a confiar en el propi sistema i s’aposta per guanyar un referèndum i propiciar l’avenç de les eleccions generals.
La Declaració no es qüestiona el sistema econòmic, polític, per contra, s’accepta el capitalisme com sistema i, en conseqüència, s’assumeix l’explotació laboral com sistema de relació social, es reconeixen les bondats del model de convivència dels últims 35 anys, en els quals s’ha coquetejat i jugat amb el capitalisme.
En la Declaració es confia a tornar a la situació laboral i social anterior a la crisi, amb mesures de reactivació econòmica que generin creixement, creació d’ocupació, augment del consum i en conseqüència, des del seu punt de vista, cohesió social. Per tant, es proposa sortir de la crisi amb les mateixes receptes d’explotació però amb una precarietat i degradació social inaudita.
No hi ha qüestionament de la UE que patim i que volem, ni del paper del Banc Central Europeu, ni del Fons Monetari Internacional, ni el pagament del deute, ni les alternatives a l’euro. No hi ha cap lloc a la crítica, a l’autocrítica, cap referència al passat, als pactes signats, cap responsabilitat sobre el que està esdevenint, tot ha estat perfecte en les últimes dècades de convivència, les i els treballadors hem viscut un conte de fades i hem estat molt felices. No hi ha cap qüestionament de la Transició democràtica.
La Declaració ignora absolutament la complicitat d’UGT i CCOO amb les reformes laborals aprovades, amb la reforma de les pensions, amb l’aprovació del Tractat de la Unió Europea, amb la reforma constitucional pactada entre el PP i PSOE per a pagar el deute i reduir el dèficit. No hi ha cap proposta alternativa en la Declaració. Es parla de mobilitzar-se però para què? amb quins objectius? No es defineix la convocatòria de la Vaga General, no s’opina sobre la desobediència civil pacífica, sobre la resistència civil, sobre desallotjaments, redadas a migrants sense papers…
No hi ha cap referència al canvi de model, al necessari canvi de sistema per a afrontar la veritable crisi estructural que subjeu a la crisi financera-econòmica, com és la crisi energètica, la crisi de recursos, la crisi climàtica, mediambiental, la crisi de model productiu i de creixement il·limitat, no plantejaments de repartiment i de justícia social.
En definitiva estem davant una Declaració de Principis que pretén portar-nos de nou al 2007 per a seguir apostant pel mateix model de creixement i sense cap alternativa. És una Declaració sobre la moderació, que pretén evitar respostes radicals, que aposta pel pacte social i l’entreguisme, que aspira a dignificar la imatge del sindicalisme institucional i que sigui aquest qui protagonitzi les protestes ja domesticades, ignorant, per exemple totes les mobilitzacions anteriors, totes les lluites que la societat ha vingut fent, amb centenars de manifestacions i accions que pretenen trencar la lògica del capital.
Per a la CGT, integrar-se en la Cimera Social i subscriure la seva declaració de Principis implica renunciar a un discurs diferenciat, renunciar a la nostra anàlisi, a les nostres idees, a la nostra autonomia. És necessari exigir responsabilitats del que està ocorrent i desenvolupar instruments per a la transformació social i no per al pacte i la resignació. la Cimera Social pot ser un instrument per a la resignació.
SOBRE LA FULL DE RUTA PLANTEJAT PER LA CIMERA SOCIAL
Per a la CGT el plantejar un Referèndum al setembre, una posterior Consulta Popular a l’octubre, obviar la convocatòria de Vaga General a Euskadi, o no plantejar amb claredat o relegar la convocatòria d’una nova Vaga General a un incert novembre, representa un element distractor i desmobilitzador. El referèndum i la consulta popular no són les eines de la classe treballadora, són eines pròpies de la classe política, de la pròpia constitució, del propi sistema i com a tals són alienes a les nostres eines de lluita.
La CGT aposta per la mobilització permanent i per la convocatòria de Vaga General, sense més dilacions. El full de ruta marcada per la cimera respon més als interessos propis del sindicalisme majoritari institucional que persegueix recuperar la capacitat d’interlocució social que ha perdut i li està negant el govern actual del Partit Popular. Els que afavoreixen la Cimera volen protagonitzar el conflicte social per a descafeïnar-lo, volen allargar artificialment els temps de la lluita amb un calendari que difumina l’espontaneïtat i efectivitat real de la lluita social.
La CGT aposta per lluites sectorials, mobilitzacions, vagues de consum, ocupacions, accions directes… tot el que possibiliti incrementar la conflictivitat social, propiciant per a això una estratègia d’aliances amb el sindicalisme de base i combatiu i els moviments socials que permeti expandir propostes, principis, valors alternatius, anticapitalistes, valors de llibertat i justícia social.
ACUDIREM ALS TRIBUNALS DE JUSTÍCIA
El passat 14 de juliol es va publicar en el BOE, el RD Llei 20/2012, pel qual s’estableixen una successió de disposicions totalment reaccionàries i contràries als interessos dels treballadors públics en general i dels ferroviaris i ferroviàries en particular. Entre altres aspectes, el RD Llei 20/2012, estableix l’eliminació de la paga extra de nadal, la possibilitat de suspendre o modificar els convenis col·lectius, així com, la reducció dels dies de vacances i de conveni.
Els treballadors, mitjançant la resposta massiva a les accions convocades conjuntament pels sindicats més representatius a FEVE, RENFE i ADIF, han mostrat el seu rebuig frontal a aquestes i altres mesures liberalitzadores imposades pel govern.
D’igual manera, des d’aquestes mateixes centrals sindicals, hem decidit abordar jurídicament aquells aspectes més negatius del RD Llei, de manera que els nostres gabinets jurídics van a treballar conjuntament a fi d’establir els corresponents procediments. A més de l’anterior, i quan es tracti de singularitats en l’aplicació de l’esmentat RD Llei, seria convenient que els treballadors afectats es posessin en contacte amb la seva secció sindical.
Igualment cal recordar que hem de continuar amb el seguiment massiu a totes les accions plantejades des del conjunt dels sindicats i molt especialment a la vaga convocada per al pròxim 17 de Setembre.
El 17 de Setembre TOTS I TOTES A LA VAGA!
CCOO, CGT, SCF, UGT, SEMAF, SF
24 d’agost de 2012
Més informació:
ÀLEX ROMAGUERA | 18/08/2012 – Setmanari Directa
Al votant d’una conversa informal, un grup d’avis i àvies vinculades al moviment del 15-M van decidir, l’octubre passat, coordinar-se sota el nom de Iaioflautes. Així va néixer aquesta plataforma d’activistes crescudes en la lluita antifranquista que, a través de l’acció directa, assenyala les culpables de la crisi sistèmica. Parlem amb dues membres de Iaioflautes, Felipe Aranguren i Antònia Jover, que viuen en primera persona el compromís de donar força i arguments històrics a una protesta que es dissemina pels barris i les ciutats del nostre país.
Companys activistes llibertaris afincats a Londres han elaborat aquest vídeo sobre la crisi a l’Estat espanyol, amb entrevistes a persones i activistes de Barcelona i amb el teló de fons d’imatges de la vaga general del 29M i dies previs.
Els propers dies 29 i 31 d’agost, l’Assemblea del Personal Docent Interí i Substitut, en col·laboració amb l’Assemblea Groga i la Coordinadora Interzones, farem dues concentracions davant la seu del Departament d’Ensenyament, a Via Augusta 202, Barcelona.
Podeu trobar part dels nostres arguments a l’esdeveniment publicat al nostre Facebook de DocentsPrecariesBCN:
http://www.facebook.com/events/485204568159401/?context=create
A la nota de premsa que us adjuntem us expliquem qui som i què hem estat fent durant aquest estiu.
Comunicat Secció Sindical de CGT DHL Cim Vallès
Des d’aquesta secció sindical, volem manifestar el nostre malestar i indignació, davant les últimes pràctiques dutes a terme, per part de l’empresa, més en concret pel departament de qualitat i amb la lamentable, i poc ètica, col · laboració, d’un membre del Comitè d’empresa.
Fa uns dies, un company d’ETT, ja sabeu! , Aquells treballadors/es que no tenen dret a vacances, a assumptes personals, etc. i que són tractats per les empreses com a mera mercaderia .. (Situació en la qual ens veurem tots, en un futur no molt llunyà, si no reaccionem)
D’un dia per l’altre ha passat a engrossir l’enorme i penosa xifra d’aturats d’aquest país. El motiu: estar treballant, i veure obligat, a descarregar una màquina mal embalada i un pes desequilibrat.
Treure d’un supermercat nou carros de la compra amb productes alimentaris de primera necessitat sense passar per caixa per a donar-ho a qui més ho necessiten sembla ser constitutiu de delicte; vulnerar drets laborals, pagar un preu de misèria als productors agrícoles i acabar amb la pagesia local… queda impune davant la Llei.
Aquesta és la conclusió que podem treure de l’acció portada a terme pel Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), quan aquest dimarts 7 d’agost van entrar en dos supermercats, un Mercadona a Écija (Sevilla) i un Carrefour a Arcos de la Frontera (Cadis), van recollir aliments bàsics, van sortir del primer per la porta sense pagar i els hi van lliurar a col·lectius necessitats.
Després d’aquesta acció, el ministre d’interior Jorge Fernández Díaz va donat ordre de “crida i cerca” per als sindicalistes que la van portar a terme, afirmant que “tots som conscients que la gent ho està passant malament, però la fi no justifica els mitjans”. Encara que per a Fernández Díaz sí hi ha mitjans que són justificats per a determinades finalitats. Els sindicalistes del SAT no poden treure aliments d’un supermercat per a donar-se’ls a qui més ho necessiten, però el govern del PP sí pot retallar la prestació d’ocupació, el salari dels funcionaris, pujar l’IVA… amb “la hipotètica” fi “de treure’ns de la crisi”. Està clar que el que val per a uns, no val per a uns altres.
Ara Mercadona ha presentat denúncia contra aquells que van portar a terme aquesta acció per, entre altres motius, “substracció de menjar”, però és necessari preguntar-nos aquí: “Qui són els lladres?”.
Els supermercats al llarg de les últimes dècades han generalitzat un model de producció, distribució i consum d’aliments que ha tingut conseqüències dramàtiques per a la pagesia, el petit comerç, els drets laborals i el medi ambient.
Carrefour i Mercadona són els màxims exponents d’aquestes pràctiques en l’Estat espanyol a l’encapçalar el rànquing de les grans empreses que dominen el sector de la venda al detall. Ambdós supermercats sumen gairebé el 40% de la quota de mercat de la distribució d’aliments, segons dades del 2007.
A l’Estat espanyol, tan sol set cadenes de supermercats controlen el 75% de la distribució de menjar. Es tracta, després de Carrefour i Mercadona, d’Eroski, Alcampo, El Corte Inglés i les dues principals centrals de compres majoristes Euromadi (amb Spar, Schlecker, Guissona…) i IFA (amb Condis, Coaliment, Supersol…). Mai el mercat de la distribució d’aliments havia estat en tan poques mans, el que proporciona a aquestes empreses un enorme poder a l’hora de decidir què mengem, quin preu paguem per allò que consumim i com es produeix.
Així mateix, els supermercats determinen un model d’agricultura i de pagesia on les produccions familiars i a petita escala no tenen cabuda, promovent un model d’agricultura industrial, intensiva i insostenible. El monopoli exercit pels supermercats i la pressió als agricultors ha conduït a una situació on aquests cada vegada cobren menys per allò que conreen. Els preus en origen dels productes agrícoles han arribat a multiplicar-se fins a per onze en destinació, segons dades del sindicat agrari COAG. I es calcula que més del 60% del benefici final del preu del producte es concentra en els supermercats. Actualment, a l’Estat espanyol poc més del 5% de la població activa és camperola.
El model de distribució comercial dels supermercats comporta també conseqüències negatives per a qui formen part de la seva plantilla laboral. Els treballadors d’aquests centres estan sotmesos a una estricta organització laboral neotaylorista caracteritzada per ritmes de treball intensos, tasques repetitives i rutinàries, causants d’esgotament, estrès i malalties laborals pròpies del sector. Pel que fa a les condicions contractuals, prevalen els baixos salaris i els horaris atípics que generen en els treballadors serioses dificultats per a conciliar la seva vida laboral amb la social i familiar.
A pesar que Mercadona ha buscat conrear la imatge d’una empresa familiar, preocupada pel benestar dels seus treballadors i consumidors, igual que les grans cadenes del sector, destaca per imposar unes condicions de treball abusives i practica una política de gestió de la mà d’obra que es basa en el manteniment d’una pressió constant als treballadors per a assegurar el seu rendiment. A l’Estat espanyol, una de les principals lluites sindicals contra una empresa de la gran distribució va ser la mantinguda en 2006 pels treballadors de Mercadona en el Centre Logístic de Sant Sadurní d’Anoia. A més Mercadona ha tingut diverses sentències contràries, per acomiadaments improcedents i assetjament en el treball, durant els últims anys.
Avui qui hauria de donar explicacions enfront dels jutges no són els sindicalistes del SAT amb Juan Manuel Sánchez Gordillo al capdavant, sinó el propietari de Mercadona, Juan Roig, per les pràctiques abusives de Mercadona, que li han permès pastar una de les principals fortunes del país, i ja de passada per a donar explicacions dels foscs fils que mou darrera de les bambalines de la política valenciana.
L’acció portada a terme pels sindicalistes del SAT pot ser il·legal, però en el context de crisi aguda en el qual ens trobem és del tot legítima, mentre que precaritzar les condicions laborals pot ser, lamentablement, legal però no té res de legítim. I cada vegada són més les persones conscients d’això. D’aquí que front la legitimitat i el suport a aquestes mobilitzacions, l’única opció del poder sigui la repressió i la criminalització.
Solidaritat, doncs, amb aquells que no es resignen i lluiten.
* Article d’Esther Vivas publicat al diari Público, 09/08/2012
** Esther Vives és activista social i coautora del llibre “Supermercados, no gracias” (Icaria ed.).
Les reivindicacions no fan vacances!!!! Divendres Negre 24 d’agost
Contra les retallades a treballadores i treballadors dels serveis públics
10 h mati Divendres 24 d’agost
Parc de l’Estació del Nord, Barcelona
CONVOCA: Treballadors i treballadores d’organismes públics
Els treballadors i treballadores del Servei Públic d’Ocupació Estatal de la Direcció Provincial de Barcelona com cada divendres ens concentrarem a les 10h. davant del nostre centre de treball al Parc de l’Estació del Nord VESTITS DE NEGRE amb la possibilitat que marxem com cada divendres en manifestació per la zona, amb companys i companyes d’altres organismesde la zona.
Dues sentències del Tribunal Suprem de finals de juliol donen la raó als Governs de Cantàbria i d’Andalusia en la seva negativa a concedir concerts educatius a dos centres privats que escolaritzen únicament nens o nenes.
Les sentències es basen en els apartats de la LOE que exclouen de la possibilitat de concertació als centres d’escolarització diferenciada per sexe, en prohibir textualment la discriminació per sexes.
Des de fa un any la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona aplica de forma unilateral, arbitraria e injusta, el dret a la jubilació parcial d’una part dels/les treballadors/res de Parcs i Jardins, i contracta de forma fraudulenta, discriminatòria i arbitrària als treballadors rellevistes de las jubilacions parcialsque realitzen.
Des dels col·lectius que van conformar el Comitè de Vaga Anticapitalista de Gramenet (Santa Coloma de Gramenet) durant la passada Vaga General del 29 de Març, han elaborat aquesta nota de premsa on s’informa d’un judici a un vaguista de Gramenet, per al dimecres 19 de Setembre.
Judici a un vaguista a Gramenet
Una vegada més, a Gramenet, tenim al davant un fet que evidencia la criminal·lització que patim els qui
lluitem dia a dia en defensa dels drets socials i laborals. Ha estat un any de mobilitzacions constants,
Xerrada-debat A CAUSA DE LA DESTRUCCIÓ DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA…
• El dimecres 12 comença una vaga indefinida discontínua: som a l’inici d’un
llarg procés de lluita?
• Quines alternatives hi ha davant
de la situació actual?
Avui 22 d’agost al matí, a la porta principal de l’Hospital Sant Joan de Reus, s’ha presentat el manifest fundacional de la Taula Ciutadana en Defensa de la Salut Pública de Reus. Una plataforma que pretén aglutinar treballadors i treballadores dels centres sanitaris de la ciutat, usuaris i usuàries i entitats ciutadanes, amb l’objectiu de defensar la universalitat, la titularitat pública i la qualitat del sistema sanitari. Els promotors d’aquesta Taula són un total d’una vintena de representants sindicals del CMQ, l’Hospital i el Grup Pere Mata, així com de la Coordinadora d’entitats llatinoamericanes. Els promotors d’aquesta iniciativa buscaran adhesions en les properes setmanes i preparen un acte públic de presentació.
Som un grup de treballadors/es, que després d’analitzar la situació de retallades i reformes a la qual està sent sotmesa la majoria de la població, entenem
que la millor eina que els queda als treballadors / es i classes populars és la mobilització permanent, la lluita pels drets i llibertats, l’autoorganització
i la vaga general.
Després de celebrar-se el dia 8/8/2012 un CEMAC, entre TMB i el nostre company Andreu del Cabo, acomiadat per Autobusos de TMB, en el qual la Direcció d’autobusos s’ha ratificat en la seva errònia decisió, els treballadors i treballadores d’autobusos hem decidit augmentar la pressió per aconseguir, al més aviat possible, la readmissió d’Andreu de Cabo.
La CGT de Parcs i Jardins ha denunciat el dia 9 d’agost a Inspecció de Treball a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona per la utilització de l’herbicida amb base de “glifosat”, Roundup, que presenta una elevada toxicitat per a tot tipus d’organismes vius, inclosos els humans i també de tipus ambiental.
Els herbicides són productes químics de síntesis qualificats com de risc per a l’ésser humà, la fauna, la flora i tots els ecosistemes en general. A Barcelona cada any, en els carrers i zones verdes de la ciutat els operaris de Parcs i Jardins, apliquen aproximadament 10 tones de l’herbicida, la qual cosa representa, una vegada feta la barreja, 1.000.000 de litres de liquid que s’espargeix per la ciutat.
DENÚNCIA A INSPECCIÓ DE TREBALL
Tal com hem informat; el dia 22 de juny dintre de la campanya, organitzada Som el que Sembrem, per a alertar dels perills de l’ús del glifosat, la Secció Sindical de CGT de Parcs i Jardins va presentar una Instància a l’alcalde de Barcelona sr. Xavier Trias sol·licitant-li informació sobre l’ús del glifosat. A dia d’avui l’alcalde de Barcelona no ha donat resposta a la informació sol·licitada incomplint així l’article 10 de la llei 27/2006 del 18 de juliol que estipula el termini d’un mes per a respondre a la sol·licitud d’informació ambiental.
La base de la denúncia presentada a Inspecció de Treball és:
1.- L’aplicació d’aquest producte en la ciutat de Barcelona es realitza sense que s’informi als ciutadans de la seva aplicació ni existeix un control estricte per a evitar que resulti perjudicial per a la població i el medi ambient.
2.- No es realitzen les proves analítiques específiques sobre el nivell afectació de “glifosat” en els treballadors/es de Parcs i Jardins que apliquen el producte.
Argumentarí sobre la toxicitat del glifosat al web http://sembremvalles.wordpress.com/2012/04/17/informacions-per-a-rebutjar-els-herbicides-amb-glifosat/
L’Ajuntament de Barcelona posa en risc la salut de la població amb l’aplicació de tones d’un herbicida tòxic http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article7650
Secció Sindical CGT Parcs i Jardins Barcelona
http://malesherbes.blogspot.com.es/2012/08/cgt-denuncia-la-utilizacion-de-un.html
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT)
Comitè Confederal – Secretariat Permanent
Via Laietana 18, 9a. planta – 08003
Tel. 933103362 – Fax 933107110
www.cgtcatalunya.cat spccc@nullcgtcatalunya.cat
La CGT de Catalunya i les mobilitzacions d’agost
Davant del context social, econòmic i polític, que fa que a Catalunya ja hi hagi 836.900 persones a l´atur i es pateixin contínues retallades socials en els sectors públics fonamentals (sanitat, educació, serveis socials..) des de CGT Catalunya, en la darrera Plenària Confederal Extraordinària de CGT Catalunya, es varen prendre acords d’actuació i de posicionament:
CGT Catalunya, en relació a la Declaració de la “Cumbre Social” apadrinada pels oficialment dits majoritaris, i vista la instrumentalització partidista i el segrest d´un calendari propi de mobilitzacions, ha considerat pertinent no adherir-se, ni a la declaració ni al seu “full de ruta”. A més, ens resulta impossible anar de bracet amb organitzacions dels cossos policials que, fins ahir mateix, han participat a la repressió de moviments socials i sindicals que denuncien les desigualtats en la nostra societat.
Els treballadors de diverses empreses han decidit fer talls de trànsit descentralitzats en el matí del divendres 17 d’agost, a la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.
Han confirmat talls de trànsit en els indrets i a les següents hores:
Tall de trànsit-Cassolada dels Treballadors de INSS, Estrangeria, Inspecció de Treball: a les 10 hores del matí, els treballadors de l’INSS, Estrangeria i Inspecció de Treball tallaran a l’alçada del Passeig de Sant Joan / Antoni Maria Claret de BCN.
En aquestes concentracions participen més 200 treballadors. Porten manifestant-se des del dia en què esva anunciar el cop de decret.
Fins gairebé l’últim minut va mantenir la incògnita, però finalment el Govern prorrogarà l’ajuda dels 400 euros durant sis mesos per als aturats que ja no reben cap prestació per desocupació i compleixen determinats requisits.
Ho anunciava ahir Mariano Rajoy després seu despatx amb el rei al palau de Marivent (a Palma de Mallorca), només un dia abans que acabésla vigència del pla Prepara.
Les Escoles Bressol de l’HUVH neixen, segons Sentència 8623/1998 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala de lo Social) al desembre de 1974, per acord de la “Comision Permanente del Consejo de Administración del (extingit) Instituto Nacional de Previsión“, amb data de 26 novembre de 1974. Es el resultat de 4 anys de lluites.
