Una de les modificacions de la contra-reforma laboral de 9 de Maig de 2006, va ser el canvi en l’article 15.5 en l’Estatut dels Treballadors, posant com excusa la creació d’ocupació indefinida i per a evitar així els fraus que es feien en les contractacions temporals amb l’encadenament de contractes. Aquest punt, va acabar establint límits en la temporalitat, amb la conversió en contracte indefinit de tota aquella contractació temporal que hagués tingut una durada màxima de 24 mesos, amb o sense continuïtat, durant un període de 30 mesos, (en el cas dels contractes per circumstàncies de la producció -aplicats a Nissan-, aquests límits estaven en 12 mesos de contracte en un període de 18).

Aquesta modificació simplement ha variat la precarietat laboral. Sent les conseqüències de la reforma, una alternança de treballadors temporals en les empreses, per a evitar la conversió dels contractes temporals en indefinits. Tenint els treballadors períodes de contracte, amb períodes d’atur, en lloc dels encadenaments de contractes que es realitzaven abans de la Reforma Laboral de 9 de Maig de 2006.

El resultat final de la reforma ha estat un augment de la temporalitat en els contractes. Es demostra una vegada més que les reformes que realitzen els governs, normalment emparades pels sindicats més representatius com en aquest cas, són simplement pegats que ens fan anar corrents i precaritzant cada dia més les condicions laborals de les persones.

Amb la publicació a finals d’agost en el BOE del “RDL 10/2011, de 26 d’agost, de mesures urgents per a la promoció de l’ocupació dels joves, el foment de l’estabilitat en l’ocupació i el manteniment del programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció d’atur.”, se suspèn durant dos anys aquests límits en la contractació temporal i passarem a la situació anterior, la d’encadenament de contractes. Tot això per la negativa de govern i empresaris d’apostar per l’ocupació indefinida.

Des del passat 25 de febrer de 2.009, data que es reconeix per part de la Direcció de Nissan i els sindicats signants del Pla Industrial un sobrant de plantilla, la CGT va mantenir i manté la seva posició en aquell moment que tota la plantilla de Nissan era necessària per a l’estructura real de l’empresa. En aquell moment i avui també, és necessària una continuïtat de la mateixa. És per això que exigim a l’empresa el manteniment d’aquesta plantilla.

Arran de la signatura de l’últim Conveni Col·lectiu de Nissan, on s’estableix un volum de plantilla temporal, a més de les innombrables reformes laborals, que entre els sindicats, CCOO-UGT i els governs acorden, no es fa altra cosa que entrar en una espiral de precarietat i eventualitat. Fent més difícil aconseguir ocupació estable i amb drets i sent cada vegada més necessari respondre davant els múltiples atemptats contra els drets dels treballadors.

Secció Sindical CGT Nissan