El 19J el poble es va manifestar i va inundar els carrers amb una meravellosa pluja d’idees de cartró.
La creatividad del pueblo from eikon bokeh on Vimeo.
PER LA CGT LA REFORMA DE LA NEGOCIACIÓ COL.LECTIVA REPRESENTA L’ÚLTIM ATAC FRONTAL ALS DRETS LABORALS.
El Govern atorga tot el poder i impunitat a la patronal per empobrir les i els treballadors.
La reforma de la negociació col·lectiva de recent aprovació configura una agressió directa a moltes de les més importants conquestes històriques de la classe treballadora.
Construïda entorn a la idea que l’única manera d’afrontar la crisi és minorar les condicions de vida de les classes subalternes (i, per tant, fer-la permanent per a elles), la seva arquitectura no és més que el disseny d’una tremenda volta de rosca (altra més) contra els principis fonamentals del Dret del Treball i de l’estructura constitucional bàsica.
Vegem els seus elements essencials:
* En primer lloc, s’estableix tot un elenc de matèries (per altra banda, moltes de les principals o més importants, en el marc de la relació laboral) en les quals el conveni d’empresa tindrà “prioritat aplicativa” sobre el sectorial. Es tracta, en definitiva, d’inaugurar la possibilitat que el conveni inferior pugui empitjorar les condicions del superior. Una cosa que era simplement impensable des de la visió clàssica de la negociació col·lectiva, i que només s’ha tornat possible a de la mà d’un sindicalisme majoritari disposat a totes les cessions i pactes. Només quan els convenis han començat a dedicar-se a empitjorar les condicions dels convenis anteriors o de la lletra de la llei, s’ha pogut plantejar obertament un conveni d’empresa que empitjorés el sectorial.
* A més, s’introdueix amb força l’obligatorietat o semi-obligatorietat dels mecanismes no jurisdiccionals per a solucionar les diferències en el procés negociador i, més concretament, de l’arbitratge. Ja hem indicat el que això implica en altre text (Atents a l’arbitratge, http://www.nodo50.org/trasversales/t21arbi.htm ). Al cap i a la fi, l’arbitratge no és altra cosa que una eficaç “justícia de classe” que tracta d’impedir l’accés als tribunals i substituir-lo per una semi-jurisdicció la independència de la qual no es garanteix de cap manera. L’experiència de l’extensió dels mecanismes arbitrals en el marc dels litigis relacionats amb la inversió estrangera en el Tercer Món, no convida a l’eufòria. A més, el seu ancoratge constitucional és pràcticament nul, ja que es va a imposar a subjectes que no ho havien pactat i per als quals es va a constituir en obligatori.
* Per altra banda, s’inclouen en el contingut mínim del conveni les mesures “per a contribuir a la flexibilitat interna en l’empresa”, i en particular un percentatge màxim i mínim de la jornada que podrà distribuir-se irregularment (excepte pacte, un 5%) i “els procediments i períodes temporals i de referència per a la mobilitat funcional”. És a dir, que l’Estat utilitza la seva possibilitat de legislar només en una direcció. La funció heterònoma del Dret del Treball només es compleix en el que constitueix una agressió als treballadors. Lluny de mantenir la neutralitat, o desaparèixer (com semblaria que reclamen els manuals neoliberals) l’Estat determina continguts mínims del conveni, però no per a limitar el poder omnímode empresarial (com implicaria la tradició iuslaboralista clàssica) sinó per a ampliar-lo, obligant a la contrapart a negociar sense contrapartides. Un bonic intervencionisme estatal que no suscitarà el rebuig dels tertulians detractors de la intervenció de l’Estat en les relacions laborals. El Dret “auxiliar de l’empresa”, en el qual alguns reclamen que es transformi el Dret del Treball, en el seu autèntic desplegament.
* A més, s’obre la caixa de Pandora delsanomenats, en altres latituds, “convenis dinàmics”, a l’habilitar a la Comissió Paritària per a realitzar funcions d’adaptació “o, si escau, modificació del conveni durant la seva vigència”. Delenda est conveni, per tant. La força normativa i estabilitat que se li pressuposava dóna lloc, en la nova legislació, a un escenari de negociació contínua finalitzada, si la resistència de la contrapart obrera es manté, amb un repetit recurs a l’arbitratge. Els pactes no són per a complir-los, com saben bé els funcionaris espanyols. Novament, aquest esquema de convenis sempre mòbils i en qüestió només ha estat pensable i possible en el context d’un sindicalisme majoritari disposat al que sigui, amb la condició de sortir en la foto. Només quan existeix la gairebé seguretat que les modificacions van a ésser a pitjor per als treballadors, i que els seus sindicats ho signaran, s’ha permèsla modificació del conveni vigent.
El 1979, mentre es desenvolupava la revolució iraniana, cap analista o expert internacional entenia allò que succeïa. Tret d’un. El figuerenc Jaume Miravitlles, periodista, escriptor, amic de Dalí i antic comissari de propaganda durant la Guerra Civil entenia aquella estranya situació com el que s’havia esdevingut quaranta-tres anys abans a Catalunya. En les mateixes paraules que l’anarquista reusenc Joan Garcia Oliver, s’havien fet amos del carrer “nosaltres, els qui no teníem nom”. Tot i que la comparació sembla inadequada, aquesta anècdota voldria il·lustrar la confusió actual sobre el moviment de protesta de maig i juny a les ciutats de l’Estat, d’ocupacions espontànies de l’espai públic i de l’expressió generalitzada del malestar social per part d’aquells qui, políticament, no existeixen sinó com a votants i pagadors de la crisi econòmica. Miravitlles, en la seva comparació iraniana, volia explicar que, sota el món oficial de la modernitat de Teheran, darrere la crònica rosa de la cort del xa, un grup de clergues fou capaç de teixir una xarxa paral·lela d’assistència social, de resoldre problemes concrets de milions de persones excloses del glamour, de lliurar la seva lleialtat a qui era capaç d’atorgar-los la ciutadania que l’Estat, de facto, els negava. Així, els qui no tenien nom van ser capaços d’enderrocar la ficció del país oficial, sense que ningú dels qui ignoraven aquella marginada realitat entengués què passava.
Davant la convocatòria del passat 19-J, els mitjans afins al règim s’han emprat a fons per criminalitzar, menysprear i dividir el moviment. Després de la repressió de la Plaça de Catalunya, i dels successos del Parc de la Ciutadella, de Barcelona, provocadors infiltrats inclosos, els intents de vincular el conjunt del moviment 15-M amb la violència i deslegitimar-lo, no semblen haver fet efecte entre una ciutadania cada dia més farta de les corrupteles, de les regles de joc trucades i d’una classe política i burocràtica que actuen com titelles al servei del capital especulatiu.
Continuant amb la mobilització en defensa dels nostres llocs de treball, per a evitar els 45 acomiadaments que l’Empresa vol realitzar, les accions inicialment previstes per a aquesta setmana del 20 al 24 de Juny són:
* Continuar amb les concentracions diàries a la porta de Simon Lighting, carrer Sant Adrià 93-95 de 08,30 a 14,00 hores.
Després de compartir 24 dies acampant amb els treballadors de l’Hospital de Viladecans en els seus jardins, CGT convoca dijous que ve, 23 de juny, a les 11 hores, una manifestació on, a través del TALL DE L’AUTOPISTA C32 AMB UN ACTE-ESCENIFICACIÓ, pretén reclamar l’atenció de la ciutadania respecte a la nefasta repercussió de la política sanitària dissenyada per la Conselleria de Salut per al que ha estat l’hospital més eficient del ICS i un dels més eficients de tota Catalunya.
Amb la mateixa finalitat, CGT, secundant la iniciativa de la “Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans i de la Sanitat Pública”, també convoca a l’habitual MANIFESTACIÓ dels dimecres a les 18 hores, aquesta setmana, que s’iniciarà a l’Hospital, en direcció als carrers de Gavà, per la carretera C-45.
Nota de Premsa de la Secció Sindical de CGT de l’Hospital de Viladecans
Com cada setmana venim explicant, les iniciatives de CGT, dels treballadors de l’Hospital de Viladecans i de la ciutadania de les cinc ciutats afectades conflueixen en el propòsit de protegir i preservar l’Hospital de Viladecans del desmantellament i deterioració a que està exposat a conseqüència del recent menyscapte de la seva autonomia i cridar l’atenció de la ciutadania respecte a l’enorme dany propiciat per les directrius privatitzadores de l’actual Administració.
Pensem que el que ve passant des de fa gairebé tres mesos en el nostre Hospital és fortament indicatiu d’una estratègia de la Conselleria de Salut de la Generalitat que pretén reduir el nombre d’hospitals públics autònoms del Institut Català de la Salut de vuit a set a través de la transformació de l’Hospital de Viladecans en un satèl·lit de l’Hospital de Bellvitge, la qual cosa, per si sola, és capaç d’obstaculitzar en gran manera el ritme de la seva excel·lent trajectòria i perspectiva de futur.
La suposada estratègia paralitzant perpetrada per la Conselleria de Salut a l’Hospital de Viladecans està tirant per terra l’èxit d’un hospital totalment públic que, de forma exemplar, venia destacant per haver estat capaç de fer posar vermells a polítics i gestors. En els últims anys, Viladecans ha estat l’hospital de l’Institut Català de la Salut capaç de demostrar que la tan assenyalada “ineficiència dels serveis públics” pot ser solucionada a través de l’ocupació de determinats valors i capacitats aplicats a la gestió, com poden ser el compromís i la competència.
Dimecres 22 de juny, a les 18 hores, treballadors i usuaris ens manifestarem des de l’Hospital, per la carretera C-245 , cap als carrers de Gavà, convocats per la “Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans i de la Sanitat Pública”.
Dijous 23 de juny, a les 11 hores, la CGT convoca a treballadors i usuaris a una manifestació que interromprà el tràfic de l’autopista C-32, a l’altura de la seva sortida “Viladecans”, durant aproximadament 30 minuts. Durant aquest temps, amb la fi de clausurar el període de 24 dies d’acampada en els jardins de l’hospital, els treballadors llegiran un manifest i realitzaran una escenificació que pretén simbolitzar el seu constant seguiment a polítics i gestors respecte a futures decisions que siguin capaces de fer encara més dany a l’Hospital de Viladecans.
Finalment, volem transmetre’ls que, respecte als canvis de caràcter assistencial i altres conseqüències de les retallades pressupostàries al nostre hospital, solament podem oferir-los la mateixa informació que els facilitem la passada setmana. Als representants dels treballadors del nostre hospital tot just arriba informació oficial. El divendres passat, a petició del nostre sindicat, ens reunim amb dos de les persones designades per la gerència territorial per a la seva gestió, qui, malgrat haver-nos rebut amb la màxima deferència, no van poder contestar a la majoria de les nostres preguntes.
Attached documents
Un grup de treballadors de Joan XXIII s’han encadenat durant un parell d’hores el dimarts 21 de juny a l’entrada principal de l’hospital per protestar contra les retallades.
Ho han fet convocats pel sindicat CGT i s’han encadenat al voltant d’un llit, simbolitzant un pacient en llista d’espera.
La protesta s’ha iniciat a les dues del migdia d’aquest dimarts i ha finalitzat a lesquatre de la tarda.
SHARP, la multinacional japonesa fabricant de televisors, en la seva planta de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació d’extinció per 189 treballadors, fent xantatge a la representació dels treballadors amb la condició que si no s’aconsegueix un acord per a aquest expedient, es reconduïa i es plantejava un expedient d’exclusió per a tota la plantilla actual de SHARP.
L’extorsió que planteja ve donada per l’acord establert amb l’empresa reina del joc a Espanya, CIRSA, que precisa de la tecnologia que SHARP utilitza en les seves pantalles planes, en les màquines escurabutxaques en les quals basa el seu negoci.
Des de la Secció Sindical de CGT a Saint-Gobain Cristalleria S.L. informen que donat el bloqueig en les negociacions del Conveni Col·lectiu, el qual regula les condicions laborals d’uns 1000 treballadores i treballadors, les Organitzacions sindicals presents en la Taula Negociadora, (CGT, CCOO i UGT) han convocat les aturades acordades en les diferents Assemblees. Les aturades estan convocades per a tots els centres de l’Estat Espanyol, Madrid (oficines generals), Avilés (Astúries), Renedo (Cantàbria), Azuqueca (Guadalajara) i L’Arboç (Tarragona).
S’ha convocat vaga en l’empresa Sharp, multinacional japonesa de fabricació de televisors, en la seva planta de Sant Cugat del Vallès, per al dimarts 21 de juny.
La convocatòria de vaga afectarà a tots els torns. Aquell mateix dia a la 11 h. els treballadors/es de Sharp es concentraran davant el consulat del Japó a Barcelona (Av. Diagonal, 662 -metro Mª Cristina).
L’empresa Sharp ha presentat un ERO d’extinció de contractes que afecta a 189 treballadors, i ha comunicat que ven l’empresa al grup Cirsa. Tenint la poca vergonya de comunicar que si s’arriba a un acord amb els representants dels treballadors reduiria el nombre de treballadors afectats per l’ERO.
Des de la nostra secció sindical es rebutja l’expedient manifestant que a Sharp no sobra ningú, que l’expedient és un xantatge alhora que fan una crida a la lluita per a defensar els llocs de treball.
Des de CGT-Rubí demanem als companys/es que puguin que donin suport la concentració del dia 21davant el consulat del Japó.
Fa un any, els responsables de Estacions de Viatgers es van comprometre a atendre, solucionar i donar resposta a les reivindicacions dels seus treballadors, doncs bé, una vegada més han tornat a faltar a la seva paraula, per tant, nosaltres que si valorem la nostra paraula, informem que tindran un estiu calent quant a mobilitzacions.
CGT ja va denunciar que no eren suficients el nombre de places ofertes en l’Oferta d’Ocupació Pública, sobretot perquè ja sospitàvem que anaven a ser, per a alguns, una excusa per a ocupar altre tipus de places, una rampa de llançament cap a promocions i accions de mobilitat irregulars.
A Madrid Atocha, Chamartín, Barcelona Sants, i altres, es vénen produint absències en els llocs de venda per a on van ser seleccionats, i apareixen en altres llocs, generalment administratius, propers a possibles padrins, i allunyats de vestíbuls i clients.
Aquesta situació és vergonyosa, discriminatòria i denunciable, ja que qualsevol plaça o vacant ha de ser oferta ajustada SEMPRE a normativa. Qui les tolera i no les denúncia és còmplice de les mateixes i ha de respondre davant tots els treballadors que han de tenir les mateixes oportunitats. Si tant valoren la nostra professionalitat, que ho demostrin garantint el nostre futur laboral i les aspiracions que tots duem anys reclamant.
Ja n’hi ha prou d’enganys i reunions estèrils. El pròxim 15 de juliol de 11:30 a 15:30 hs i de 19:30 a 0:45 hs del dia 16; el 31 de juliol des de les 00:00 hs fins a les 00:45 hs del dia 1 d’Agost; i el 15 d’agost des de les 11:30 hs a 15:30 hs i de 19:30 hs a 0:45 hs del dia 16, TOTS els treballadors de EEVV estan cridats a mobilitzar-se. Per un crebant real de moneda, valoració per treballar caps de setmana i festius, un sistema just de primes, i una garantia d’ocupació real.
SFF-CGT
Filmació de la conferència dels economistes MIREN ETXEZARRETA i ARCADI OLIVERES, que es va realitzar el dia 14 de Juny de 2011 a les 22 hores a la porta del Parc de la Ciutadella amb passeig de Picasso, davant de 5.000 “INDIGNATS”, en el marc de les mobilitzacions del 14 i 15 J.
El Tribunal Constitucional avala la retallada salarial als empleats públics. Com sempre, dóna la raó al Govern perquè pugui saltar-se tots els seus acords i avala la retallada salarial als empleats públics.
El Tribunal Constitucional considera que la retallada salarial decretada al maig de 2010 pel govern per als empleats públics no va vulnerar drets fonamentals com el de la negociació col·lectiva, com va plantejar l’Audiència Nacional a l’octubre de l’any passat. En un auto els magistrats del Constitucional han rebutjat admetre a tràmit la primera qüestió d’inconstitucionalitat que va plantejar per aquest assumpte l’Audiència Nacional, al coincidir amb el Ministeri Fiscal que és “notòriament infundada”.
El màxim “garant” de la Constitució Espanyola explica que “és el conveni col·lectiu el que ha de respectar i sotmetre’s
Us facilitem en document adjunt un text que aglutina al·legacions a la llei Òmnibus o Avantprojecte de Llei de Simplificació, d’Agilitat i Reestructuració Administrativa i de Promoció de l’Activitat Econòmica que vol portar a terme el Govern de la Generalitat. És un document dels sectors sanitari, medi ambient, cultura i serveis socials de l’Acampada Bcn. Estarà penjat en els blogs de les comissions de acampadabcn ( http://acampadabcn.wordpress.com/2011/06/16/al%C2%B7legacions-a-llei-omnibus/ ), usconvidem a difondre’l.
Comunicat Roda de Premsa d’AcampadaBCN del 17/06/2011
En primer lloc volem demanar disculpes a tots els mitjans de comunicació pel canvi en la convocatòria d’aquesta roda de premsa (veure http://acampadabcn.wordpress.com/2011/06/17/comunicat-de-la-comissio-manifestacio-19j-i-vaga-general/ )
Davant les declaracions del Conseller d’Interior i el President del Govern que recullen greus acusacions contra els indignats de Barcelona i el moviment en si i, a causa que treballem amb mètodes democràtics i assemblearis, en un moviment que és ampli i divers, ens hem vist obligats a posposar aquesta convocatòria.
Les protestes dels dies 14 i 15 de juny davant del Parlament de Catalunya són la conseqüència directa de les política de retallades en serveis i drets socials, sanitat i educació al capdavant, promoguda per la Generalitat de Catalunya. Aquestes protestes són també resultat del cansament generalitzat amb la “classe política”, que ha segrestat la política dels carrers i l’ha tancat en despatxos i gabinets, on d’esquenes a la població s’aproven les mesures que han de guiar la nostra vida quotidiana. Les reformes laborals i de les pensions, les retallades socials i de sous, la reforma de la negociació col·lectiva i dels convenis, els ajuts multimilionaris al sector financer i la reducció dels impostos a les grans fortunes en són exemples recents i que estem patint directament milions d’assalariats/des, d’aturats/des, joves i jubilats/des.
Avui, 16 de juny, 30.000 octavetes (com les que teniu en el document adjunt) han estat repartides pels treballadors/es d’autobusos de TMB entre els i les usuàries d’aquest transport.
Els treballadors/es d’autobusos de TMB, al igual que la gran majoria del poble català, volen mostrar aquest diumenge que la classe política, l’elit econòmica, la “burrocracia” sindical de CCOO i UGT i els directors de tots els gran mitjans de comunicació porten molts anys creuant les línies vermelles per les quals es roba a milions de persones la seva feina deixant-los sense que mantenir-se econòmicament, desenes de milers de persones que perden les seves cases i, a sobre han de continuar pagant el deute, milions de jubilats i jubilades amb pensions de misèria, milions d’usuaris i usuàries de la sanitat, l’ensenyament i el transport que veuran precaritzat, encara més aquests serveis.
1. El moviment del 15 M que s’ha desplegat durant aquests dies suposa la fi d’una llarga etapa d’obediència i submissió. Prendre les places ha estat el gest radical que – repetit en tantes ciutats – ens ha permès llançar el crit col·lectiu de “Ja n’hi ha prou. Volem viure”. Hem començat a perdre la por. Juntes hem travessat la impotència i la solitud.
2. Hem après a organitzar-nos, a prendre decisions col·lectivament, a viure en el carrer i que el carrer visqués en nosaltres. La intel·ligència col·lectiva ha estat prodigiosa ja que ha permès dur endavant el que semblava impossible: crear un altre món dintre però també contra aquest món fet de misèria moral i econòmica. Hem sabut autoorganizar un forat negre inintel·ligible per al poder i que per això tem. El poder tem tot el que no pot entendre, i per tant, controlar.
3. La novetat fonamental del nostre moviment és que no es construeix sobre la societat-fàbrica sinó que neix a l’ajuntar-se i compartir-se el malestar de cadascuna. No anem a la plaça presa en tant que treballadors, ciutadans… sinó que allí deixem enrere tota identitat. Som més que en cap altre lloc cadascuna de nosaltres mateixes, i alhora, som les singularitats d’una força de l’anonimat, d’una força de vida que apunta més enllà del que hi ha.
4. El nosaltres que s’ha format no preexistia, no estava latent, sinó que ha sorgit en el mateix moment que hem pres les places. Per això és un nosaltres obert, obert a tot el qual vol entrar i formar part d’ell. En la plaça hem après a conjugar el verb polititzar, i el propi espai ha estat el que ha permès l’articulació de les diferents polititzacions que es donen necessàriament dividides en el temps. La remor de fons que el poder volia fer callar ha emergit. Nosaltres som els rostres d’aquesta remor que ha acabat amb el silenci del cementiri.
5. Prendre les places significa primer de tot prendre la paraula. Però la paraula, el discurs no és tant el que es diu com el que es fa. En les places ocupades el més important és el que es fa i com es fa. Això és cert i ha estat així. Ocorre, no obstant això, que a poc a poc la potència que ens donava una manera de funcionar (comissions, subcomissions, consens…) s’ha anat convertint en un autèntic fre. D’una banda, una organització tan subdividida si bé pot ser eficaç introdueix una dispersió creixent, una pèrdua dels continguts essencials, i sobretot, una profunda arbitrarietat que acaba per ser paralitzant. D’altra banda, el consens ha de ser un mitjà però mai un objectiu en si mateix, en cas contrari decisions polítiques inajornablesno poden prendre’s
El passat dia 2 de Juny es van celebrar eleccions per a triar els representants dels treballadors a l’agrupació de centres de la província de Barcelona de l’empresa Caprabo.
Aquestes eleccions vénen retrotretes per un laude arbitral i la seva corresponent sentència judicial en la qual se’ns dóna la raó a la Secció sindical de CGT Caprabo&Eroski.
El resultat d’aquestes eleccions, entenem que són satisfactoris.
Resultats:
Col·legi d’especialistes: 10 UGT, 9 CCOO, 5 CGT.
La Plataforma ciutadana per la defensa dels drets públics de Tarragona (*) i l’Acampada de la plaça de la Font de Tarragona, han organitzat una manifestació en el marc de la jornada internacional de mobilització del 19 de juny, sota el lema “Les nostres necessitats són els nostres drets. Prou retallades!”
La plataforma i l’acampada han portat a terme diverses assembles informatives a la plaça de la Font i pels barris de Tarragona per poder informar de les retallades. L’objectiu final d’aquestes iniciatives comunes és coordinar de manera unitària la propera manifestació que es celebrarà el proper 19 de juny a Tarragona a les 19 hores, i que sortirà de la plaça Imperial Tarraco.
EL 19 DE JUNY TOCA MOBILITZAR-SE
A tots els afiliats i afiliades de la CGT de Catalunya
Les assemblees que s’han constituït a les ciutats i pobles de Catalunya estan
demostrant que la resignació no cap en els qui protagonitzen aquest moviment sorgit el passat 15 de Maig.
Com sempre passa en aquest tipus de mobilitzacions, tant llargues, tant intenses i amb tants esdeveniments per repassar, és impossible fer-ne una crònica detallada, i més avui en dia, amb que l’allau de mitjans per a comunicar-se i comunicar (vídeos, fotos, twitters, facebooks, webs, blocs,…) fan impossible cobrir tot el que ha passat.
Les i els indignats han fet una crida a la desobediència massiva al Parc de la Ciutadella, per tal d’acampar el 14 de juny a la nit allà i el matí del dia 15 aturar l’aprovació de la Llei Òmnibus, una colla de lleis en una sola que bàsicament van destinades a destruir aquest país i fer encara més pobres els pobres i més rics els rics. La proposa un govern de dreta dura, ultraliberal, que darrere de la màscara de la senyera vol ensenyar que estima el país mentre l’està destrossant, no només el país en abstracte sinó el país real, també el país de les persones, de totes i tots.
Seguiu els esdeveniments del bloqueig del Parlament de Catalunya, cròniques actualitzades i links per fer un seguiment:
* La Haine:
www.lahaine.org/index.php?p=23503&lhsd=4
* Kaos en la Red:
www.kaosenlared.net/noticia/barcelona-acampada-parc-ciutadella-14-juny-19h-aturem-parlament-15-jun
* Vilaweb
Els ‘indignats’ impedeixen l’accés de diputats i membres del govern al parlament
www.vilaweb.cat/noticia/3898389/20110615/indignats-impedeixen-lacces-diputats-parlament.html
El 14-15J aturem el Parlament, no deixem que aprovin les retallades.
