La vaga que els controladors aeris han desenvolupat els dies 4 i 5 d’aquest mes té diverses dimensions diferents. La primera neix de la condició, singularíssima, del col·lectiu professional afectat. Els seus alts salaris predisposen a un ràpid judici desqüalificatori que passa per alt —sembla— circumstàncies interessants.
Hi ha pànic que condeixi l’exemple. Que el Govern hagi decretat l’Estat d’Alarma és la millor prova d’això. Mai s’havia decretat aquest estat dintre de l’actual presumpta democràcia, ni en els pitjors temps d’ETA, ni en el 11M, ni mai; ho acaben d’estrenar per al que realment temen de debò: una mobilització.
Aquí el que els importa de debò no és que els controladors aeris siguin o no uns «privilegiats». El que els fot és que estan units. Cada vegada que fan una mobilització de les seves, amb baixes falses o vaga correctament convocada o a la japonesa o com sigui, es juguen el seu lloc de treball.
La gent diu «que els acomiadin!». Doncs si senyor, que els acomiadin, però els haurien d’acomiadar a tots o gairebé tots, perquè estan units. Clar… no es pot acomiadar a tots d’un dia per a un altre perquè hi hauria gravíssims perjudicis per al que ells anomenen «el país». Els mateixos perjudicis que sofriria qualsevol empresa si d’un dia per a un altre acomiadés a tota la seva plantilla.
Per això la seva por autèntica és que dintre d’aquest context de crisi pogués condir l’exemple dels controladors, sobretot si la crisi no hagués fet més que començar. Que algú pensi que si el «mètode controlador» o el «mètode pilot» funciona contra els grans també funcionària el «mètode camioner» contra els menys grans.
Què passaria si demà es posessin de baixa o no treballessin perquè no els sortís dels pebrots TOTS els camioners d’Espanya? I els netejadors? I els conductors d’autobusos? I els dependents del comerç? I els professors? I els metges? I els vigilants i guardes jurats? I els informàtics? I els electricistes? Tots ells realitzen funcions de les quals depenen serveis essencials. Tenen privilegis intolerables? Els militaritzarien també? Seria sedició? Posarien a un Coronel en cada Corte Inglés? Què passaria si els mobilitzats estiguessin units com els controladors? Els poden acomiadar a tots? Això és el que de debò volen impedir començant pels controladors. Que tot segueixi més o menys com està és l’únic i veritable objectiu essencial que estan perseguint en aquesta crisi.
No cal mirar el dit, sinó la Lluna a la qual assenyala. No cal veure els arbres, sinó el bosc. L’única forma que han tingut de vèncer, de moment, als controladors ha estat la militarització, és a dir l’amenaça directa amb penes de presó. Com en els bons temps. No se suposa que treballar a Espanya és lliure? No se suposa que si no treballes t’acomiaden i ja està? No se’ls omple la boca cada dia amb allò que la porta està aquí? És que serà obligatori treballar a Espanya sota les seves condicions? Estarà prohibit treure els diners del banc, com ja va passar en el corralito d’Argentina? Fins a on arribaran? Que ningú dubti que arribaran fins a on faci falta. Exagerat? Fa 48 hores semblava una pel·lícula de Harrison Ford que el Govern militaritzés els aeroports i que a Espanya es tornés a parlar de delicte de sedició; ull, presumptament comès no per militars ni policies… sinó per treballadors.
Tenen raó els controladors en les seves reivindicacions i en els seus mètodes? Què més dóna. Això no és l’important. Cal veure més enllà i adonar-se de durant els pròxims mesos ens anem a jugar coses molt més importants i aquesta mobilització actual està sent molt significativa respecte a contra qui s’està jugant realment i fins a on estan disposats a arribar. Per cert que de les raons de la mobilització dels controladors no es parla en els mitjans, no sigui que més d’un pensi que potser tenen raó. No sigui que més d’un pensi, en línies generals. Això sí, es diu que el partit del Barça l’havien de canviar de data. Això és moltíssim més important.
De fet, cada vegada que es parla d’una vaga en els mitjans mai s’expliquen les raons de la mateixa i no sempre són vagues de «privilegiats» sinó que també se silencien els motius de les vagues dels serveis municipals de neteja o dels conductors del Metro. Quan és «salvatge» una vaga o mobilització? Quan fot de debò i pot funcionar? Segons sembla cal mobilitzar-se sense molestar al patró ni als clients ni als proveïdors. Mobilitzem-nos repartint petons en la boca o tocant el xiulet durant 15 minuts en la porta de la seu patronal més pròxima. Quan s’hagi anat el periodista que fa la foto, ens anem. Això és una mobilització civilitzada.
Per descomptat s’utilitza l’antic i bé conegut truc d’enfrontar a uns treballadors contra uns altres. Avui eren milers els que feien declaracions d’afectats per les suspensions de vols. Qualsevol que s’hagi intentat ficar en activitats sindicals dintre d’una gran empresa haurà passat per l’experiència que els «caps» comencin a dir a la plantilla que per culpa dels sindicalistes hi haurà acomiadaments. De fet, a la major part dels treballadors ni tan sols fa falta dir-los res. Si oloren sindicalisme del bo reaccionen en contra immediatament. Doncs això és el mateix, però dintre d’una gran empresa que es diu Espanya en la qual gairebé tots treballen però només uns pocs es duen els dividends.
És graciós escoltar parlar dels «intolerables privilegis» dels controladors. Com que intolerables? Aquests privilegis no estan en alguna normativa que algú ha signat? Hi ha lleis o convenis vigents intolerables? Per què són intolerables els sous dels controladors però no ho són els sous de molts banquers, càrrecs polítics i dirigents de grans empreses, que són molt superiors en moltíssims casos?
Article extret del web d’Insumissia: www.antimilitaristas.org/spip.php?article4741
Espanya va estar aquest dissabte dia 4 en estat d’alarma per primera vegada en la història de la democràcia. La justificada vaga salvatge dels controladors aeris, causada pel decret llei del dia anterior en el qual perden gran part dels drets laborals adquirits aquests anys, va paralitzar l’espai aeri espanyol.
A les 13:00 del dissabte, tal com es publicava en el BOE, els controladors quedaven mobilitzats i sota les ordres de l’autoritat militar. El règim polític va disposar, així mateix, de pràcticament tots els mitjans de comunicació per a difondre el caos i l’odi cap als controladors, als quals se’ls acusava de ser causants de la situació.
Ja no hi ha dubte, a hores d’ara, que l’estat d’alarma ha estat un toc d’atenció no només cap als controladors, sinó cap a tota la classe treballadora. Una mesura que suposa un precedent: l’estat podrà disposar de l’exèrcit i dels mitjans de comunicació per a derrotar qualsevol reivindicació laboral.
Divendres passat, a les 23:00, l’executiu va organitzar la militarització del control aeri. Coronels de l’Exèrcit de l’Aire es van traslladar a les torres de control dels aeroports civils per a assumir el comandament, mentre soldats de la Unitat d’Emergències (UME) patrullaven pels principals aeroports espanyols. El vicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba explicava que “s
Primer van venir a pels funcionaris i els van prendre el 5 per cent del sou mitjançant un decret que trencava el acordat en el seu conveni. I ningú es va moure. “Són uns afortunats que tenen el treball assegurat, que s’aguantin”, vaig dir.
Després van venir a buscar els jubilats i els van congelar les prestacions, vulnerant el que estableix el Pacte de Toledo. I ningú es va moure. “Són gent gran i amb el que reben tenen de sobres”, vaig dir.
Amb el pas de les hores va quedant clar qui és el veritable responsable del caos produït en l’espai aeri espanyol. A CGT – Aena no li queda cap dubte a l’hora d’afirmar que el ministre Blanco ha demostrat ser un gestor incapaç, clarament incompetent, que ha demostrat un desconeixement del sector del transport aeri i una manca de preparació alarmant. I el que és pitjor, que ha volgut que això succeís així per defensar els interessos econòmics i polítics de les grans empreses d’aquest país, legislant a cop de decret, i segrestant als aeroports espanyols a 300.000 ciutadans.
Assistim amb estupefacció a una mesura que no s’havia produït en dècades de suposada democràcia. Davant la vaga encoberta iniciada sobtadament aquesta tarda, coincidint amb el principi d’un pont festiu, i secundada per la gran majoria de controladors aeris dels aeroports espanyols, el govern, reunit en gabinet de crisi, ha promulgat d’urgència un reial decret que ha entrat en vigor tot just un parell d’hores després (a les 21’30 h). Aquest decret suposa la militarització de la navegació aèria en l’estat espanyol.
Les notícies encara són confuses, però sembla que l’abast de la mesura no pretén, en un primer moment, substituir controladors civils per militars, sinó militaritzar a aquells, obligant-los a l’obediència inexcusable de les autoritats de l’exèrcit posades executivament al comandament de les torres de control de cada aeroport, sota amenaça d’incórrer en tipus delictius. El telediari de TVE informava fa uns moments de la recent incorporació d’altes personalitats de l’exèrcit al gabinet de crisi governamental.
En aquesta web, ni entrem ni sortim en el debat sobre les condicions de treball dels controladors aeris, les mesures del govern per a intervenir en aquest espai laboral i –en definitiva- les raons o falta d’elles per a la vaga. Per descomptat lamentem enormement les molèsties causades a totes les persones que es disposaven a agafar vols en inici de les seves vacances o per altres circumstàncies i que s’han vist “tirades” en les terminals dels aeroports. Però, independentment que el col·lectiu de controladors pugui gaudir d’una situació laboral millor que altres persones treballadores, fins i tot privilegiada que pugui ser discutible, el que ens preocupa és aquesta gravíssima intromissió de l’estament militar en la vida civil.
Ignorem l’efectivitat concreta d’aquest decret militarista i per ventura no sigui més que un “farol” del govern davant els controladors i la posada en escena d’una reacció ferma i autoritària davant la indignada opinió pública i les persones afectades directament per la cancel·lació dels vols. És possible que el decret (en realitat un afegit d’última hora a l’ampli decret promulgat al matí), improvisat en qüestió de minuts, ni tan sols sigui susceptible de poder-se aplicar (aniràn a buscar a les seves cases un a un als controladors per a portar-los al treball de l’orella o a punta de pistola?)
Ignorem així mateix la legitimitat jurídica i constitucional d’aquest sinistre decret capaç de posar sota les ordres de l’exèrcit d’un cop de ploma a treballadors civils, però ens inquieta en gran manera la porta que s’obre, i la política que el govern “socialista” de Rodríguez Zapatero inicia avui d’utilització de l’exèrcit per a imposar la “solució” del poder en aquest i altres futurs conflictes laborals o socials. Tot just si va haver-hi contestació social quan gràcies a la Unitat Militar d’Emergències, l’exèrcit va començar a ocupar parcel·les laborals tradicionalment ocupades per la població civil, i que podrien perfectament seguir així si s’apliqués a elles els diners gastats en el costós dispositiu militar.
Ara hi ha una nova volta de rosca, potser aprofitant l’antipatia que desperten les condicions laborals dels controladors aeris. No obstant això aquesta nova intromissió de l’exèrcit en la vida social civil efectivament crea un important precedent. A partir d’ara l’amenaça de la militarització podrà planejar sobre qualsevol lluita legítima de la societat enfront del poder establert. Per fi coneixem la veritable raó d’ésser i d’existir dels exèrcits. Al marge de la seva utilització en operacions de control de matèries primeres, mercats, rutes i –en definitiva- d’expoli dels països pobres en benefici de les empreses multinacionals, en últim terme constituïxen el segur de vida dels poders polítics i econòmics, la garantia fàctica que la situació que mantenen en el seu benefici no se’ls escapi de les mans.
Escrit publicat el divendres 3 de desembre a les 23’00h
Més informació:
L’exèrcit es fa amb el control del tràfic aeri a Espanya
El govern espanyol declara “l’estat d’alarma” que militaritza la societat tota
El govern és l’únic responsable del tancament de l’espai aeri espanyol i el veritable problema és que està venent el nostre país als empresaris.
Està en joc l’ocupació i el futur laboral de TOTS els treballadors d’Aena. No es tracta d’una reivindicació salarial, sinó d’una provocació del Ministre per a encobrir darrere del conflicte amb els controladors la venda d’Aena a empresa amigues i a preu d’amic.
El president del govern socialista ha agenollat a tot el poble davant els interessos i les pressions dels mercats, dels banquers, dels empresaris, i la seva última decisió de privatitzar Aena a través de Reial decret Llei, així com imposar per Decret Llei condicions laborals il·legals al col·lectiu de control en contra del dret a la negociació col·lectiva i del propi estatut de treballadors, ha provocat el tancament de l’espai aeri.
Entenem que, una vegada més, el sr. Blanco està intentant solapar l’expoli que suposa el regal a mans amigues privades dels aeroports espanyols donant la culpa a un col·lectiu amb el qual no ha volgut negociar, al que se li han imposat per decret unes jornades que, fet i fet, s’han demostrat insuficients per a cobrir les necessitats de cobertura real dels llocs de treball, doncs no podem obviar que, independentment de l’apagada d’avui 3 de desembre, el control aeri s’hagués paralitzat igualment al complir els controladors al desembre la jornada establerta en el Decret de Blanco.
La privatització d’Aena suposarà la subrogació dels empleats a una Societat Anònima, perdent la condició d’empleat públic i la garantia en l’ocupació. Es donarà entrada a criteris de benefici pur i dur empresarial, en contra dels actuals de seguretat, qualitat del servei i defensa del passatger. Això és el que està darrere de tot aquest procés, i no la defensa de reivindicacions salarials, les quals no existeixen.
Aena és una empresa pública amb més de 12.000 treballadors, entre els quals es troben els col·lectius de suport a passatgers i companyies, personal de manteniment, senyalitzadors, bombers, personal d’operacions i gestió aeroportuària, administratius, metges i ats aeroportuaris i titulats universitaris, entre altres, i que representen el 80% del personal d’Aena.
El màxim responsable d’aquesta crisi és el Ministre de Foment, qui ha decidit legislar a cop de decret, furtant el debat assossegat del Parlament, i sotmetent-se al dictat dels mercats de capitals i de les grans empreses que es volen repartir el pastís d’Aena, decisió que ni tan sols s’ha pres en l’àmbit d’aquest país.
Aena és una empresa pública, molt rendible i productiva, que no li costa un euro al ciutadà, i que resulta un bon objectiu per a les grans constructores, les quals han pressionat, i de debò, per a aconseguir una regulació adequada als seus interessos. La responsabilitat és del govern que ataca de nou per a robar al poble una altra empresa pública i donar-la a les empreses del seu entorn a veritable preu d’amic.
CGT-Aena condemna que hàgim arribat a aquesta situació, i se solidaritza profundament amb els ciutadans d’aquest país que estan sofrint en les seves pròpies carns la incompetència d’aquest govern.
Animem a tots els afectats a materialitzar reclamacions en els formats oficials d’Aena. Així mateix, davant un possible linxament mediàtic del col·lectiu de treballadors de control, volem deixar clar que el responsable de la situació és el govern, que ha provocat al col·lectiu de controladors imposant mitjançant Decret condicions laborals absolutament irresponsables, amb la finalitat d’encobrir mitjançant l’assetjament i enderrocament dels controladors la seva pròpia ineficiència en els còmputs de jornada, així com la privatització d’Aena i el conflicte laboral que s’acosta per la subrogació dels empleats públics d’Aena a empreses privades.
Finalment, apel·lem al seny, perquè des del Ministeri s’obri un diàleg social sobre aquest sector fonamental, i que deixin de solapar-se problemes estructurals a través de buscar caps de turc.
Secció Sindical Estatal CGT-Aena
El comitè d’empresa i l’Direcció de Nissan Ibèrica han esgotat sense arribar a cap acord el termini de negociacions fixat per l’empresa per a tancar un pla de competitivitat que permetés a la planta de Zona Franca (Barcelona) optar a la fabricació d’un model de furgoneta ´pick up´.
El comitè no està disposat a negociar en els termes en els quals s’ha plantejat la proposta, que consisteix en una congelació salarial durant els anys 2012, 2013 i 2014 i la supressió del plus d’antiguitat, així com noves mesures de flexibilització horària, tot just quatre mesos després de signar l’últim conveni col·lectiu.
Els sindicats retreuen a l’empresa que pretengui introduir aquests canvis menys de mig any després de tancar-se l’actual conveni col·lectiu, en el qual els treballadors ja van acceptar amidades de flexibilització, precisament perquè la planta de la Zona Franca fora més competitiva. Per això, els sindicats han titllat de “xantatge” l’actitud de la Direcció de Nissan i creuen que l’empresa ha decidit plantejar aquestes mesures simplement perquè sabia que anaven a ser rebutjades i com estratègia de cara al futur.
Finalment, el grup Nissan ha descartat el 2 de desembre la planta de la Zona Franca de Barcelona, com a candidata a fabricar el nou model de furgoneta pickup per al mercat europeu i dels països més propers. De moment, la furgoneta es fabricarà a Tailàndia per al mercat asiàtic, a Mèxic per a l’americà i a Sud-àfrica per a l’africà. Els sindicats desconfien de la viabilitat del projecte de fabricació de la furgoneta ´pick up´ ja que desconeixen quin volum d’ocupació comportaria. Els sindicats ja havien avançat que les condicions exigides, que incloïen tres anys de congelació salarial, eren inasumibles i una excusa per a justificar la no adjudicació del model a Barcelona.
Després de reunir-se dies enrere amb els 37 empresaris poderosos, el president del govern ha presentat aquest dimecres un conjunt de noves mesures antisocials per a seguir privatitzant els béns públics, eliminar l’ajuda a les persones en atur i rebaixar els impostos a les empreses Pymes.
Les principals mesures presentades per Zapatero i que seran aprovades el divendres 3 de desembre en el consell de ministres són:
– Eliminació de l’ajuda de 426 euros a les persones en atur sense protecció. Aquestes ajuden finalitzen al febrer i no tornaran a renovar-se. Fins a ara, aquestes ajudes les estan cobrant gairebé 700.000 desocupades i desocupats de llarga durada. Aquest subsidi es percep per aquelles i aquells que, després de consumir la seva prestació per atur, es troben sense treball i amb càrregues familiars. Aquest era l’esperit de la prestació: si no trobes ocupació, perquè no ho n’hi ha, i tens filles o fills, almenys dóna’ls alguna cosa per a menjar.
– Rebaixar els impostos a les empreses Pymes. Hi haurà una rebaixa fiscal en l’impost de societats a les Pymes. S’ampliarà la base imposable des de 120.000 euros a 300.000 euros perquè les empreses tributin al tipus reduït d’impost de societats (25%). Segons les dades aquesta rebaixa d’impostos afectaria a 40.000 empreses.
– Regulació de les Agències privades de col·locació. Es privatitza definitivament les oficines d’Ocupació.
– Els funcionaris públics de nou ingrés s’integraran en el Règim General de la Seguretat Social i no en el Règim de Classes Passives de l’estat. Aquestes Classes Passives quedaran a extingir.
– Privatitzar el 49% d’AENA (aeroports espanyols i navegació aèria) i el 30% de les Loteries i Apostes de l’estat. Aquestes mesures significaran uns ingressos de 13.000 milions d’euros.
– Els aeroports de Madrid i Barcelona tindran una gestió privada mitjançant un règim concessional. No cal oblidar que aquests són els aeroports que produeixen beneficis. Això pot suposar uns ingressos de 14.000 milions d’euros.
– Per a facilitar la creació d’ocupació, a partir de febrer de 2011 els serveis públics d’ocupació comptaran amb altres 1.500 orientadors. Una burla més per a les persones que han perdut l’ocupació.
Totes aquestes mesures estan pensades per a pagar el deute públic, és a dir per a pagar el deute contret per haver donat prèviament els diners als bancs. En definitiva, prendre diners als pobres i donar-los als rics. No oblidem que la crisi va ser creada precisament per les grans multinacionals, els mercats financers, la banca i que tots ells en l’any 2009 van rebre 300.000 milions d’euros de les nostres butxaques perquè això no passés.
Què esperen que fem ? Menjar de l’aire ? Acudir a menjadors socials i dur a la família a dormir a un alberg ?
En el període 2008-2009 s’han executat 300.000 embargaments d’habitatges per impagament. Tenim més de 4,5 milions de desocupades i desocupats i la xifra va en augment. La quarta part de les nenes i nens espanyols viu en el llindar de la pobresa i la taxa d’atur juvenil arriba a el 48%.
Des de la CGT exigim una sortida social de la crisi. No és possible seguir en aquesta senda que asfixia a la part més feble i que fa que les empreses espanyoles segueixin generant beneficis en plena crisi. Exigim el repartiment de beneficis empresarials entre la població. Exigim serveis públics i prestacions socials que permetin a les persones viure sense haver de demanar almoina.
Les organitzacions sindicals i socials tenim la responsabilitat de donar una resposta al que està passant. Perquè el no donar aquesta resposta ens farà còmplices del que està succeint: atur, precarietat, injustícia social, eliminació de serveis públics, acomiadaments, tancament d’empreses, economia submergida, més embargaments, fam, misèria, feixisme, delinqüència, emigració de la nostra joventut…
És hora de tornar a mobilitzar-se en els carrers per a expressar la nostra ràbia i indignació pel que estan fent aquests que ens mal governen i ens exploten cada vegada més. Hem d’acabar amb aquesta situació d’una vegada per sempre. Ningú no ho farà per nosaltres .
Pel repartiment del treball i de la riquesa!
Organitza’t i lluita!
Per una altra Vaga General!
Secretariat Permanent de la CGT
Attached documents
Davant els greus incompliments que es venen produint sistemàticament a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, en relació a l’aplicació del conveni col·lectiu vigent, 15 treballadors/es, de l’Institut decidien tancar-se a la seu del carrer Tarragona 173, a partir del dia 10 de novembre 2010.
El conflicte que ens enfronta a l’Ajuntament de Barcelona no és cap altre que la nefasta política d’ocupació que duen a terme els gestors de l’Institut, que han paralitzat unilateralment el dret recollit en conveni de la jubilació parcial amb contracte de relleu ( entre altres coses ) des d’inicis del present any; tot això, afegit a la negativa de realitzar ofertes públiques d’ocupació o contractacions temporals d’estiu per al manteniment de les zones verdes de la ciutat, mentre que es continua amb la política de privatització del servei, adjudicant a empreses privades, sense cap problema pressupostari, treballs que sempre han estat realitzats per personal propi de l’Institut ( fins i tot la construcció del pessebre ).
Divendres passat 26 de novembre (el dia després de les Eleccions Sindicals) la Direcció de l’empresa va lliurar documentació al Comitè d’Empresa de Roca, per a la presentació d’un nou ERO de suspensió temporal de contractes.
Aquest nou ERO suspensiu afectarà a 715 treballadors/es de les fàbriques de porcellana dels centres de treball de Gavà (Barcelona), Alcalá de Henares (Madrid) i Alcalá de Guadaira (Sevilla). La durada sol·licitada és des del 4 de Desembre de 2010, fins al 9 de Gener de 2011.
El dilluns 29 es van convocar Assemblees informatives en les fàbriques per a informar a la plantilla d’aquest nou atropellament als nostres drets.
La Secció Sindical de la CGT, es mostra contrària a la mesura sol·licitada i així ho va expressar, tant a la Direcció de l’Empresa, com a la resta de Sindicats i així es pronuncia davant la plantilla, la resta de Sindicats no s’han volgut pronunciar de moment, el que ens fa pensar que la seva oposició serà escassa.
Secció Sindical CGT Roca Sanitaris
La conselleria d’educació en el seu principi d’apropar-nos al model de funcionament d’una empresa privada en els seus aspectes més rancis i anacrònics, reforça l’autoritat de la figura de la direcció i la seva
capacitat de control. Per aquest motiu ha publicat una ordre (EDU/52/2010, de 2 de novembre) que delegarà en la direcció dels centres una competència que fins ara era deliberadament externa per evitar personalismes i subjectivitats: Sancionar les faltes lleus que hagin comés els propis companysde feina.
Les Jornades van dirigides a afiliats/des i delegats/des i es faran als locals de Via Laietana 18, Barcelona, del 13 al 17 de desembre de 17:00 a 20:00 hores.
13 de desembre
– Protecció penal de la Llibertat Sindical i delictes contra els treballadors
Oriol Rusca – advocat i professor de la EPJ de Dret Penal i President de la Secció Penal de l’il·lustre col·legi d’Advocatsde Barcelona.
Immersos en ple període d’eleccions sindicals, us facilitem els resultats produïts en les eleccions sindicals realitzades en algunes empreses importants:
– Metro de Barcelona
CGT es manté com a primera força sindical i passa de 8 a 9 delegats/des en relació als resultats de les eleccions anteriors del 2006, i ja porta vint anys sent el sindicat més votat. A continuació els delegats obtinguts per cada sindicat (entre parèntesi els delegats que tenien abans):
CGT 9 (8), UGT 7 (5), CCOO 5 (6), SU 3 (4), CPTC 2 (3), CIM 1 (1)
Aquesta és la valoració de la secció sindical de CGT:
“S’han realitzat les Eleccions Sindicals al Metro de Barcelona amb una participació important dels treballadors que es concreta en el 65% en el Col·legis d’Especialistes i del 53% en el de Tècnics. Com sempre, a pesar de la campanya que tots els altres sindicats i la Direcció de l’empresa han fet per a fer-nos fora del Comitè, els treballadors no ho han permès i hem tornat a guanyar en els dos col·legis en delegats i en vots. A més hem pujat 1 delegat en el Col·legi d’Especialistes. Les posicions clares, el no signar els acords que perjudiquen a les plantilles i l’actitud resistent i digna dels nostres delegats, és evident que tenen el seu reconeixement per part dels companys. Tornem a tenir gairebé el doble de vots que afiliats, tots els altres sindicats no han aconseguit que els voti ni la seva pròpia afiliació. Sent la UGT el cas més patètic, ja que a pesar de pujar 2 delegats a costa de CCOO i del Sindicat Unitari, han vist com més d’un terç de la seva afiliació no els ha votat. La realitat és que la situació sindical en el Comitè d’Empresa ha variat poc, ja que entre els 4 sindicats pactistes (UGT, CCOO, CPT i CIM) que fins a ara componien la Majoria en el Comitè d’Empresa, la tornen a tenir, i la lluita contínua. Però no han doblegat la voluntat de molts treballadors i aquests no han permès una reculada de la CGT, que al Metro és una forma de ser i d’estar”.
– Autoritat Portuària de Tarragona
CGT es converteix en la primera força sindical, passant de 2 a 5 delegats. Des de la Secció Sindical de CGT ressalten que aquest resultat és la conseqüència del desencantament, les deteriorades relacions laborals, la desmobilització sindical de la Comissió Paritària de Ports de l’Estat i la inactivitat de lluita sindical davant la pèrdua salarial del 5% com a conseqüència de l’aplicació del RDL 8/2010 maquillada per una vaga general sense continuïtat, castigant al tàndem CCOO-UGT que perd delegats i indicant de manera clara, oberta i contundent a l’empresa, que és necessari un canvi en la relació laboral i la gestió del seu personal, aplicant criteris d’igualtat tant en l’àmbit retributiu, personal i professional per al conjunt de la plantilla.
Els delegats es reparteixen de la següent forma:
Col·legi especialistes i no qualificats: CGT 2, CCOO 1
Col·legi tècnics i administratius: CGT 3, UGT 2, USOC, 2, CCOO 2, SPPP 1
Totals: CGT 5, CCOO 3, UGT 2, USOC 2, SPPP 1
– Hospital Clínic de Barcelona
APIHC (Sindicat d’infermeria) 9, CC.OO 6, CGT 4, UGT 4, SAE (Sindicat Auxiliars d’infermeria) 2, CATAC 0, SATSE (Sindicat d’infermeria) 0, AIPS (Sindicat que representa a totes les categories) 4, SICTESS (Sindicat de Tècnics) 2
Les eleccions van ser impugnades per SATSE, perquè la Categoria d’Auxiliars d’Infermeria va ser afegida en el Col·legi de Qualificats. El laude va ser favorable al Sindicat impugnant, però la Direcció del centre va fer cas omís. CGT ha impugnat el laude.
Si lluites pots guanyar, si no lluites estas perdut
Després de quatre mesos d’aplicació de la Reforma Laboral per la qual vam
anar a la Vaga General el 29 de setembre, l’atur en el mes d’octubre ha
augmentat en 70 mil treballadors/es, el que suposa més de 4,5 milions
reals de persones en l’atur. També ha augmentat el nombre de contractes
temporals, just el contrari del previst pel govern. D’aquest drama social ningú es fa responsable.
DAVANT LA PROBLEMÀTICA EXISTENT EN EL COL·LECTIU D’INTERVENCIÓ, CGT CONVOCA VAGUES ELS DIES 3 i 8 DE DESEMBRE
Després de molts intents per a tractar de donar solució als diferents problemes originats dintre del Col·lectiu d’Intervenció tant de forma general, com específicament en diverses residències, concretament el passat 16 de novembre es va celebrar sense acord la reunió de la Comissió de Conflictes, sol·licitada per CGT. Aquest Sindicat, després de consultar amb els treballadors afectats, ha acordat convocar VAGUES de 24 hores els dies 3 i 8 de desembre des de les 01.00 fins a les 24.00 hores. Amb aquestes mobilitzacions pretenem fer entrar en raó a la Direcció de l’Empresa per a solucionar la problemàtica que ella mateixa està creant en el Col·lectiu.
Aquesta conflictivitat es genera per problemes tals com:
• Substitució de l’Interventor en Ruta en trens, per treballadors d’altres empreses que actuen com agents d’acompanyament.
• Desequilibris entre residències en les càrregues de treball.
• Demora en l’execució de les accions de Mobilitat Geogràfica i Funcional del Col·lectiu d’Intervenció.
• Circulació sense Interventor en Ruta en trens i dobles composicions, en Mitja Distància, Llarga Distància i Alta Velocitat.
• Incompliment de diversos Acords entre el C.G.I i la Direcció d’empresa i fins i tot de desconvocatòria de Vaga, referents a l’àmbit funcional i de condicions de treball dels Supervisors de Serveis a bord.
• Incompliment normatiu sobre lloc de descans dels agents, havent de ser aquests com a mínim de 3 estrelles o similars.
• La no realització d’avaluació de riscos en els trens en circulació.
• Incompliment empresarial al no facilitar informació sobre les dades que permetin el control sobre l’abonament de la Variable en l’àrea de Comercial.
• Incompliment, a l’existir nombroses irregularitats en el llistat d’ordenament i adscripció del personal, d’allò pactat en l’Acord de Desenvolupament Professional.
• En les composicions que realitzen servei en els trens 370 i 373 es vénen produint situacions de falta d’higiene en el material i moltes aparicions de paràsits (xinxes, puces…).
• Circulació de trens sense Operador de Fabricació i Manteniment, en detriment de la qualitat del servei i del manteniment preventiu del material.
• Incompliment del quadre de servei en residències de Mitja Distància, al suprimir descansos esgrafiats a la volta de períodes de vacances.
Creiem que tots els punts plantejats anteriorment són importants, però alguns d’ells són veritables atemptats contra els nostres drets i la nostra dignitat com treballadors. No podem permetre com està passant en l’actualitat que l’Empresa externalitzi càrregues de treball corresponents a les funcions d’Agent d’Acompanyament, actuació que va en detriment de la qualitat del servei i de la pròpia seguretat de les persones usuaries.
Tampoc se’ns ha d’escapar que l’Empresa ha externalitzat aquestes càrregues de treball per una situació en concret, però existeix el risc que privatitzi les funcions tant dels Interventors com dels Supervisors, fent desaparèixer les nostres categories i els nostres llocs de treball, constituint una seriosa amenaça per al nostre futur professional.
Per tot això, el Col·lectiu d’Intervenció ha d’estar unit per a plantar cara a aquesta nova agressió per part de la Direcció de RENFE-OPERADORA, i d’aquesta forma, defensar els nostres drets i el futur com treballadors dintre de l’Empresa.
Des del SFF-CGT fem una crida a totes i tots els Supervisors de Serveis a bord, Operadors Comercials d’Entrada N1, Operadors Comercials N1 i Operadors Comercials Especialitzats N1, a secundar les vagues els pròxims dies:
Divendres 3 de Desembre de 2010 de 01.00 a 24.00 hores
Dimecres 8 de Desembre de 2010 de 01.00 a 24.00 hores
TOTS A LA VAGA EN DEFENSA DELS NOSTRES DRETS LABORALS
SFF-CGT
La Federació d’Enseyament de CGT Catalunya vol manifestar:
1.- Que la marxa enrere del Departament arriba per la pressió que han fet els centres decidint no fer colònies i sortides. També ha estat important que algunes AMPAs, comprenent el problema, han demanat una rectificació urgent a la Conselleria. En conseqüència cal felicitar el professorat per aquesta pressió.
Conferència de delegats i delegades: “Quina vaga de consum fem?”
Data: Dijous 2 de desembre a les 10h.
Lloc: Edifici confederal, Sala Costa i Font, Via Laietana 18 9a planta, Barcelona
Amb motiu de la proposta del Comitè confederal estatal de la CGT, en relació a una vaga de consum per al proper dia 21 de desembre, i davant dels múltiples dubtes que ha suscitat la iniciativa, el Comitè Confederal de CGT Catalunya convoca, a tots els delegats i delegades, a la conferència que tindrà lloc el proper dia 2 de desembre a la Sala Costa i Font (local CGT) a les10h. del matí.
Per iniciativa de diversos treballadors del Sector, amb data 19 de novembre de 2010, es va celebrar a València una Assemblea, amb la participació de companys de diversos ports (Algesires, Barcelona, Castelló, Ceuta, València, etc), pertanyents a diverses organitzacions sindicals. El detonant de l’Assemblea ha estat el Projecte “d’Ordre pel qual es regula el procediment per a determinar la tripulació mínima de seguretat dels bucs civils espanyols”, realitzat per la Direcció general de la Marina Mercant (òrgan pertanyent al Ministeri de Foment), i que obre les portes a la possible reducció de les tripulacions mínimes dels remolcadors de port, facilitant el seu funcionament amb solo dos tripulants.
El “Projecte d’Ordre pel qual es regula el procediment per a determinar la tripulació mínima de seguretat dels bucs civils espanyols”, realitzat per la Direcció general de la Marina Mercant (òrgan pertanyent al Ministeri de Foment), ha generat profuna preocupació entre els treballadors del sector marítim, i especialment entre els companys del Remolc Portuari al plantejar-se en dit projecte la possibilitat de reduir les ja escasses tripulacions actuals dels remolcadors de tràfic interior (de 3: Patró, Mecànic i Mariner) a 2, basant-se en suposades “innovacions tecnològiques”. Aquesta pretensió de la patronal del sector (ANARE) no és nova, però en el passat recent va ser rebutjada justament per inviable i per les evidents conseqüències sobre la seguretat marítima i sobre la dels trabajdores, que aquesta mesura anava a propiciar.
Ara, a iniciativa de companys de diferents ports i organitzacions sindicals, hem iniciat una marxa que pretén posar fre a aquesta i altres iniciatives que per descomptat no beneficien ni als treballadors del sector ni obeïxen a l’interès general, al contrari estan al servei exclusiu de maximitzar beneficis encara a costa de la seguretat de tots. Aquesta Assemblea del dia 19 tenia com objectiu recollir en una primera instància les inquietuds del Sector i preparar una Trobada Estatal de Treballadors de Tràfic Interior, amb l’assistència del màxim de representants i la participació de totes les organitzacions sindicals d’aquest àmbit, i fins i tot d’organitzacions professionals vinculades al mateix.
Les aportacions rebudes no han fet sinó més que incrementar la inquietud davant les dinàmiques que des de la patronal i l’administració s’estan portant a terme, i confirmar la importància d’establir una dinàmica de treball àmplia, que freni les iniciatives de destrucció de les condicions de treball i seguretat dels treballadors del sector, i fins i tot promoure que s’inverteixi aquest procés. No és nova la intenció de reduir les tripulacions dels remolcadors, però mai havien arribat a la desvergonya de plasmar-lo en l’esborrany d’una nova llei, i lamentablement mai una administració marítima havia estat tan servil amb les pretensions de la patronal. Altres situacions s’han constatat com greus, destacant la política seguida per algunes empreses en alguns ports d’introduir remolcadors amb segones empreses a fi d’abaratir costos laborals, implantant condicions pitjors que els Convenis existents en aquests ports.
Aquesta Assemblea acorda convocar la Trobada Estatal de Treballadors de Tràfic Interior, a Madrid, per als dies 15 i 16 de desembre de 2010, la qual s’iniciarà a les 16h. del 15, i té previst la seva finalització a les 15h. del dijous 16. Entre els objectius d’aquesta reunió es troba la constitució d’una Plataforma en defensa del Tràfic Interior, la discussió de la realitat del sector, la proposta d’objectius i mesures per a aconseguir-los, així com compromisos de treball entre les organitzacions assistents, sense descartar possibles mobilitzacions fins a posar frens a les agressions laborals que estem sofrint.
Els assistents a l’Assemblea són conscients que solament una resposta unitària de tots els treballadors del sector podrà posar remei a la pèrdua de drets i condicions laborals, així com a la pretesa iniciativa legislativa, la qual és lesiva ens solament als interessos dels tripulants sinó que afecta fins i tot a la seguretat del servei portuari que es presta.
Des de la CGT animem a la participació activa en la trobada. Ja en el seu moment vam donar la cara per a impedir que aquesta reducció fora una realitat en els remolcadors del port de Barcelona, i també hem defensat reiteradament davant l’Administració Marítima l’absurd d’aquesta mesura i els seus perniciosos efectes. De la mateixa forma que presentem les al·legacions pertinents al projecte d’ordre i que podeu trobar al web http://www.fetyc.cgt.es/Proyecto-de-Orden-para-regular-las
Avui animats per la por generada per la crisi, les empreses que no solament no tenen perdudes sinó que mantenen els seus susbtanciosos beneficis, en el seu “afany solidari” de reduir l’atur, proposen una mesura que propiciaria la pèrdua de nombrosos llocs de treball , augmentar la càrrega de treball a la resta dels tripulants i posar en perill evident l’eficàcia del servei públic del remolc portuari que presten dites treballadores.
Enric Tarrida Martínez,
Dijous 2 de desembre, 19 h. Estàtua dels Despullats, Rambla Nova, Tarragona
CONCENTRACIÓ
“Tots som Manu d’EMTE”
Persones treballadores, jubilades, estudiants, sindicalistes, totes hem d’aturar un dels primers atacsde la nova reforma laboral.
Reunits en assemblea convocada pel Comitè d’empresa, el 17 de novembre de 2010 al Palau de la Virreina el personal de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) pertanyent al Pla Ocupacional 2010:
DENUNCIEM:
1) Que la formació que se’ns imparteix no correspon amb l’ocupació que desenvolupem incomplint la normativa per la qual hem estat contractats (Art. 12.1 de l’Ordre TRE/84/2010). És una formació generalista, inútil i fins i tot de continguts ofensius (cursos de compres per Internet de productes de luxe quan passem dificultats econòmiques, cursos sobre sensibilitat de gènere quan no es respecta la conciliació de la vida laboral i familiar, etc.).
2) Que no se’ns ha proporcionat informació sobre el contingut dels cursos ni dels seus horaris.
3) Que els horaris de classes no respecten els temps de descans perceptius després de la jornada de treball, ni s’ha atès a les necessitats de conciliació familiar de treballadors/es amb fills menors o amb feines de cura de persones grans, ni a la compaginació amb els estudis (universitaris, altres cursos formatius).
4) Que no s’ha donat informació a les persones que per llei estan eximides de la citada formació.
5) Que s’han donat les nostres dades personals a terceres empreses sense el nostre consentiment.
6) Que no se’ns ha donat resposta administrativa argumentada a les nombroses queixes que hem formulat àdhuc a una carta col·lectiva signada per la majoria dels treballadors i treballadores del Pla d’ocupació.
7) Que la formació actual és un negoci per a les empreses intermediàries en les que només els interessa el nombre dels assistents.
8) Que es culpabilitzi als aturats de la seva situació sota el discurs que els hi manca formació quan la causa evident es que s’han destruït els llocs de treball.
9) Que en molts casos els treballs asignats no corresponen al perfil acadèmic i professional pel que varem ser contractats i que les categories laborals estan, en alguns casos, per sota de la titulació acadèmica exigida pel lloc de treball.
REIVINDIQUEM:
1) Cap sanció per la no assistència a aquesta formació.
2) Formació adequada al nostre perfil acadèmic i professional, especialitzada i de qualitat.
3) Formació homologada gestionada i impartida per organismes públics: CIFOS, FP, Institut Obert de Catalunya, UOC (online), etc.
4) La rescissió dels contractes amb les empreses privades de formació.
Treballadors/es del Pla Extraordinari d’Ocupació 2010 de l’ICUB
Els treballadors de RTVV creuen que privatitzar és la sortida ’il·legal, irresponsable i fracassada’. Els sindicats CCOO i CGT a Radiotelevisió Valenciana (RTVV) han reclamat avui una televisió “pública, en valencià i de qualitat”, que compleixi la seva deure servei públic i estigui al servei de tots els valencians, i no “s
Segon Concert per la tancada dels/de les treballadors/es de Parcs i Jardins
Dijous, 25 de novembre de 2010 a les 18:00 hores, a la seu de l’Institut de Parcs i Jardins, C/ Tarragona, 173
2n Concert de cantautors: Jordi Gomara, Jordi Montañez, Oriol Barri i Un Tal Pere
Continua la tancada de treballadors de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, en lluita per aconseguir que s’apliqui el conveni col·lectiu de l’Institut i es formalitzi el dret a la jubilació parcial amb contracte de relleu, que l’empresa té paralitzat unilateralment des de primersd’any.
CONCENTRACIÓ CONTRA LA PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT I CONTRA EL COPAGAMENT.
DIJOUS 2 DE DESEMBRE, 19 HORES PLAÇA SANT JAUME, BARCELONA.
Es compleix un any des que el PSOE, forçat per les mobilitzacions realitzades en diferents punts de l’estat i les 500.000 signatures lliurades en el Congrés, demanant la derogació de la Llei que permet la privatització de la sanitat, va votar a favor de la presa en consideració de la proposició de llei d’IU, de “modificació de la Llei 15/97” (PP i CIU van votar en contra).
En aquests 12 mesos, el PSOE no ha presentat cap esmena i tot sembla indicar que la seva estratègia és esgotar la legislatura sense modificar la Llei, amb el que se seguiran obrint per tot l’estat centres sanitaris privats amb ànim de lucre, mentre es tanquen llits i centres públics.
Per altra banda, amb l’excusa de que “no hi ha diners per a sostenir la sanitat pública”, correm el perill que el Govern central, davant la pressió d’empresaris i PP, aprovi la introducció de copagaments, taxes o tiquets moderadors (repagament) en el moment de la utilització dels serveis sanitaris o en farmàcia; és a dir, que prengui de nou mesures contra els més febles (jubilats i pacients), a l’aprovar un impost sobre la malaltia.
La Coordinadora Ciutadana en Defensa dels Serveis Públics i contra les Privatitzacions juntament amb altres organitzacions de diferents punts de l’estat, hem convocat concentracions, per a recordar-los la seva responsabilitat en el procés de privatització de la sanitat que estem sofrint en tot l’estat. I el més important: sensibilitzar a l’opinió pública sobre un problema sistemàticament ocultat per les forces polítiques, i sindicals majoritàries i pels mitjans de comunicació: la privatització de la sanitat pública.
És per això pel que hem llançat una nova campanya estatal de recollida de signatures i mobilitzacions, i et demanem que col·laboris signant i difonent-la.
Per a qualsevol aclariment o consulta que vulguis realitzar, pots localitzar-nos en el següent correu electrònic: dretserveis@nullgmail.com
NO PODEM CEDIR EN LA LLUITA PER LA SALUT DE TOTS.
Federació de Sanitat de la CGT de Catalunya
En documents adjunts díptic de la campanya contra el copagament a la sanitat pública i full de recollida de signatures
Attached documents
