Dijous 2 de desembre, 19 h. Estàtua dels Despullats, Rambla Nova, Tarragona
CONCENTRACIÓ
“Tots som Manu d’EMTE”
Persones treballadores, jubilades, estudiants, sindicalistes, totes hem d’aturar un dels primers atacsde la nova reforma laboral.
Reunits en assemblea convocada pel Comitè d’empresa, el 17 de novembre de 2010 al Palau de la Virreina el personal de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) pertanyent al Pla Ocupacional 2010:
DENUNCIEM:
1) Que la formació que se’ns imparteix no correspon amb l’ocupació que desenvolupem incomplint la normativa per la qual hem estat contractats (Art. 12.1 de l’Ordre TRE/84/2010). És una formació generalista, inútil i fins i tot de continguts ofensius (cursos de compres per Internet de productes de luxe quan passem dificultats econòmiques, cursos sobre sensibilitat de gènere quan no es respecta la conciliació de la vida laboral i familiar, etc.).
2) Que no se’ns ha proporcionat informació sobre el contingut dels cursos ni dels seus horaris.
3) Que els horaris de classes no respecten els temps de descans perceptius després de la jornada de treball, ni s’ha atès a les necessitats de conciliació familiar de treballadors/es amb fills menors o amb feines de cura de persones grans, ni a la compaginació amb els estudis (universitaris, altres cursos formatius).
4) Que no s’ha donat informació a les persones que per llei estan eximides de la citada formació.
5) Que s’han donat les nostres dades personals a terceres empreses sense el nostre consentiment.
6) Que no se’ns ha donat resposta administrativa argumentada a les nombroses queixes que hem formulat àdhuc a una carta col·lectiva signada per la majoria dels treballadors i treballadores del Pla d’ocupació.
7) Que la formació actual és un negoci per a les empreses intermediàries en les que només els interessa el nombre dels assistents.
8) Que es culpabilitzi als aturats de la seva situació sota el discurs que els hi manca formació quan la causa evident es que s’han destruït els llocs de treball.
9) Que en molts casos els treballs asignats no corresponen al perfil acadèmic i professional pel que varem ser contractats i que les categories laborals estan, en alguns casos, per sota de la titulació acadèmica exigida pel lloc de treball.
REIVINDIQUEM:
1) Cap sanció per la no assistència a aquesta formació.
2) Formació adequada al nostre perfil acadèmic i professional, especialitzada i de qualitat.
3) Formació homologada gestionada i impartida per organismes públics: CIFOS, FP, Institut Obert de Catalunya, UOC (online), etc.
4) La rescissió dels contractes amb les empreses privades de formació.
Treballadors/es del Pla Extraordinari d’Ocupació 2010 de l’ICUB
Els treballadors de RTVV creuen que privatitzar és la sortida ’il·legal, irresponsable i fracassada’. Els sindicats CCOO i CGT a Radiotelevisió Valenciana (RTVV) han reclamat avui una televisió “pública, en valencià i de qualitat”, que compleixi la seva deure servei públic i estigui al servei de tots els valencians, i no “s
Segon Concert per la tancada dels/de les treballadors/es de Parcs i Jardins
Dijous, 25 de novembre de 2010 a les 18:00 hores, a la seu de l’Institut de Parcs i Jardins, C/ Tarragona, 173
2n Concert de cantautors: Jordi Gomara, Jordi Montañez, Oriol Barri i Un Tal Pere
Continua la tancada de treballadors de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, en lluita per aconseguir que s’apliqui el conveni col·lectiu de l’Institut i es formalitzi el dret a la jubilació parcial amb contracte de relleu, que l’empresa té paralitzat unilateralment des de primersd’any.
CONCENTRACIÓ CONTRA LA PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT I CONTRA EL COPAGAMENT.
DIJOUS 2 DE DESEMBRE, 19 HORES PLAÇA SANT JAUME, BARCELONA.
Es compleix un any des que el PSOE, forçat per les mobilitzacions realitzades en diferents punts de l’estat i les 500.000 signatures lliurades en el Congrés, demanant la derogació de la Llei que permet la privatització de la sanitat, va votar a favor de la presa en consideració de la proposició de llei d’IU, de “modificació de la Llei 15/97” (PP i CIU van votar en contra).
En aquests 12 mesos, el PSOE no ha presentat cap esmena i tot sembla indicar que la seva estratègia és esgotar la legislatura sense modificar la Llei, amb el que se seguiran obrint per tot l’estat centres sanitaris privats amb ànim de lucre, mentre es tanquen llits i centres públics.
Per altra banda, amb l’excusa de que “no hi ha diners per a sostenir la sanitat pública”, correm el perill que el Govern central, davant la pressió d’empresaris i PP, aprovi la introducció de copagaments, taxes o tiquets moderadors (repagament) en el moment de la utilització dels serveis sanitaris o en farmàcia; és a dir, que prengui de nou mesures contra els més febles (jubilats i pacients), a l’aprovar un impost sobre la malaltia.
La Coordinadora Ciutadana en Defensa dels Serveis Públics i contra les Privatitzacions juntament amb altres organitzacions de diferents punts de l’estat, hem convocat concentracions, per a recordar-los la seva responsabilitat en el procés de privatització de la sanitat que estem sofrint en tot l’estat. I el més important: sensibilitzar a l’opinió pública sobre un problema sistemàticament ocultat per les forces polítiques, i sindicals majoritàries i pels mitjans de comunicació: la privatització de la sanitat pública.
És per això pel que hem llançat una nova campanya estatal de recollida de signatures i mobilitzacions, i et demanem que col·laboris signant i difonent-la.
Per a qualsevol aclariment o consulta que vulguis realitzar, pots localitzar-nos en el següent correu electrònic: dretserveis@nullgmail.com
NO PODEM CEDIR EN LA LLUITA PER LA SALUT DE TOTS.
Federació de Sanitat de la CGT de Catalunya
En documents adjunts díptic de la campanya contra el copagament a la sanitat pública i full de recollida de signatures
Attached documents
Va ser fa poc més d’un any, quan la Direcció de Nissan va decidir acomiadar als seus treballadors, al·legant una reestructuració empresarial, que deixaria aquesta fàbrica amb una plantilla necessària de 2.900 treballadors. Des d’aquell moment des de la CGT denunciem les veritables intencions d’aquesta Direcció, que no era més, que aprofitant la situació de crisi, realitzar un canvi estructural de la plantilla indefinida.
En lloc de superar aquests moments mantenint als treballadors, la veritable intenció i així ho denunciem, era desprendre’s
Benvolguts companys/es
Ens adrecem a vosaltres després de que haguem coincidit en les mobilitzacions en contra de les retallades socials i laborals que van portar-nos a fer conjuntament la Vaga General del 29 de setembre. Des de la CGT de Catalunya considerem que, passada aquesta data, cal continuar la lluita. Considerem també que l’experiència de sortir al carrer conjuntament a les diferents localitats i empreses de Catalunya ha estat positiva. També pensem que les mobilitzacions que hem promogut tenen una riquesa que segurament cap de les organitzacions i col·lectius que hi
hem participat no hauríem pogut aconseguir en solitari.
27 de novembre a Madrid
MANIFESTACIÓ EN DEFENSA D’UN FERROCARRIL PÚBLIC, SOCIAL I SEGUR
CGT ve proposant des de fa temps al Comitè General d’Empresa una Manifestació en defensa del ferrocarril públic, davant les contínues agressions i les amenaces que es cerneixen sobre ell. CGT y CCOO van acordar per majoria en el CGE convocar una manifestació el dia 27 de Novembre a Madrid. La manifestació començarà a les 12:00 hores a Plaza de Castilla i acabarà a Nuevos Ministerios.
L’agressió al patrimoni públic és enorme i afecta de manera directa al dret a la mobilitat de les persones, a la quantitat i qualitat de l’ocupació i, per tant, a la seguretat del transport ferroviari, pel que no arribem a a entendre l’actitud del tàndem UGT-SF, negant-se a donar suport aquesta mobilització necessària.
CGT porta més de dues dècades insistint que la política de transports dels diferents governs en relació al ferrocarril desembocava en l’eliminació del transport ferroviari, amb el que això suposa de supressió de serveis sostenibles i foment d’un model de transport desequilibrat i ambientalment nociu.
L’anunci de l’eliminació de trens fet pel ministre de Foment i del tancament de línies que pot dur aparellat, juntament amb la disgregació de la gestió dels serveis per territoris, el lliurament a l’especulació privada de negocis sencers i les conseqüències laborals que això comporta, exigeix una resposta contundent per part dels treballadors i treballadores del ferrocarril.
Fem una crida a tots els treballadors i usuaris del ferrocarril perquè manifestin la seva oposició a aquest desmantellament el dia 27 de novembre i exigeixin una legislació i una política tendents a fomentar un ferrocarril públic i social, que es posi al servei de la societat i de les seves necessitats de mobilitat, i que no es lliuri a l’especulació financera, l’únic objectiu de la qual és perseguir el màxim benefici acabant amb les prestacions socials i retrocedint als drets laborals i socials al segle XIX.
Els augments de productivitat a SEAT són palpables en l’àmbit del grup obrer; amb menys treballadors i menys dies de treball s’estan batent rècords de producció. La patronal té, entre altres, un objectiu especial; que els mitjans disponibles (incloses les persones) siguin el més rendibles i rendeixin el major benefici possible. La salut o la conciliació de la vida familiar queden relegades a un segon o tercer pla, darrere de la competitivitat i la viabilitat de l’empresa.
Desgraciadament, molts treballadors sofreixen, accepten o assumeixen, aquest pensament únic que es pretén establir des del poder polític i econòmic. En les oficines i serveis de SEAT també hi ha pressió i es perd la salut treballant. La competitivitat, la tensió, la disciplina del “TOT PEL TREBALL” i la sobreexplotació que pretén implantar la multinacional amb els seus servidors més fidels, perjudica greument la salut.
La resta de sindicats, al principi, ens van cridar demagogs quan alertàvem sobre les conseqüències de la violència quotidiana que sofrim en els nostres llocs de treball. Ara, han hagut de rectificar, rebutjant públicament els mètodes que utilitzen les prefectures per a buscar la implicació i motivació del personal. Això ens dóna la raó, a la CGT i a gran part de la plantilla que és conscient d’aquesta realitat. Desitgem que el canvi de postura de la resta de sindicats, no obeeixi a interessos electorals i serveixi per a arribar a un correcte clima laboral en aquesta empresa.
La CGT exigim que el treball sigui saludable (com ha d’ésser) i, per tant, sostenible. Per a això hi ha dos principis claus que han de regir tota relació laboral: la racionalitat i l’humanisme. La racionalitat garantirà l’eficàcia i eficiència del nostre treball. L’humanisme farà que sempre estiguin presents les necessitats de les persones que treballem en aquesta empresa.
Avui es demostra la falsa imatge de confiança i bona voluntat que va plantejar l’empresa amb l’ardit del “no fitxatge”. La Direcció pretenia que voluntàriament ens auto-explotéssim. L’actitud ferma de la CGT ha estat crucial perquè no prosperés aquesta pretensió de l’empresa.
L’edifici corporatiu és una mostra de l’allargament de jornades, amb gairebé un centenar de cotxes aparcats a les 9 de la nit, gairebé diàriament. Això és una mostra que hi ha companys que estan fent unes hores extraordinàries, segurament no pagades, que es converteixen en menys necessitat de plantilla o en futures excuses, per a excedents, en aquest sector de SEAT.
Des de la CGT fem una crida als treballadors i treballadores de SEAT del grup TAS perquè s’ho pensin bé. Perquè el progrés no és treballar més hores, i molt menys quan hi ha 4,5 milions d’aturats i una crisi galopant. Cal treballar correctament i les hores que tenim fixades en conveni. Complir amb les nostres obligacions, evidentment, per a poder exigir els nostres drets, entre ells un horari que conciliï la nostra vida personal i familiar.
Al gener de 2010, quan l’acomiadament salvatge de 330 companys, la CGT ja vam alertar que la por comportaria més pressió cap a la plantilla. Per això exigim que es compleixi l’acord de 22 de gener on es va arribar al compromís de posar límits a les responsabilitats i tasques del col·lectiu tècnic, igual que la resta.
Si la Direcció de SEAT no ho compleix, des de la CGT promourem les accions sindicals necessàries perquè la plantilla disposi de la seva descripció de tasques, realitzi els horaris de conveni i s’acabi aquesta pressió dels caps. Tots els sindicats hem d’actuar amb força contra aquesta situació. Però hem de fer-lo sempre, no només ara perquè vinguin les eleccions sindicals.
HEM NASCUT PER A VIURE, NO PERQUÈ ENS EXPLOTIN.
Seccions Sindicals de CGT Grup Seat
Attached documents
Ambrosio Redondo és un company del sindicat del metall del Baix Llobregat, treballador de l’empresa Hayes Lemmerz (recentment tancada), que té un judici contra la discriminació que han fet amb ell acomiadant-lo en pitjors condicions que a la resta de la plantilla (20 dies amb una anualitat).
Aquesta discriminació és fruit d’una venjança sobre ell després d’anys de lluita contra la Direcció de l’empresa que li ha costat molts euros de les denúncies guanyades, de la pressió contra els altres sindicats en els convenis, etc…
PER AIXÒ US DEMANEM QUE ASSISTIU TOTS/ES ELS QUE PUGUEU AL JUDICI: DIMARTS 23 DE NOVEMBRE, 11 HORES, JUTJAT SOCIAL 2 (MAGISTRATURA), RONDA DE SAN PERE 41, 6ª PLANTA, BARCELONA.
Guanyar el seu cas és trencar precedents perillosos sobre com es discrimina a companys/es de la CGT o altres lluitadors, en les empreses. Per això defensar a Ambrosio és un clar cas de suport mutu.
Telefònica reparteix gairebé 3.000 milions d’euros entre els seus accionistes el mateix any que aplica retallades laborals i austeritat salarial a la seva plantilla.
El Grup Telefònica ha tornat a deixar en evidència la doble rasadora que utilitza quan es tracta de premiar als seus accionistes, els premia amb el repartiment de milionaris beneficis, o a les seves treballadores i treballadors a qui els imposa una política d’austeritat salarial i de retallades laborals i socials.
I és que Telefònica desemborsarà exactament 2.966,5 milions d’euros (1,4 euros per titol, dels quals el passat 11 de maig ja va realitzar un primer pagament de 0,65 euros), que es repartiran entre els 4.563.996.485 de títols que componen el seu capital social. Això suposa un increment del 30% respecte a l’abonat en l’exercici 2009.
No pot passar desapercebut que el repartiment de dividends, lluny de compartir els milionaris beneficis de la nostra companyia amb l’accionariat, el que persegueix és premiar a la seva cúpula directiva: tal com va informar el diari Público el 3 d’agost del present any, Alierta va rebre 116.239 accions de l’empresa per valor de 2,2 milions d’euros –ja va rebre accions per valor d’altres 2 milions en 2009–, i també va fer lliurament d’altres 362.322 títols de la companyia a altres 7 membres de la seva cúpula directiva, amb un valor de mercat de 6,3 milions d’euros.
Això contrasta amb el premi per a les 100.000 persones, aproximadament, que a Espanya treballem en el grup Telefònica, que ha estat d’austeritat salarial. En el cas concret de TESAU la pujada d’aquest any del 1% va ser renegociada a la baixa i està encara pendent d’una reunió, per al passat mes de Juny, de revisió per la desviació d’un IPC que actualment ja va pel 2,1.
També deixa en evidència la seva falta de Responsabilitat Social Corporativa, ja que durant aquests tres anys de vigència de conveni no ha estat capaç de crear ni cent llocs de treball –es va comprometre a contractar a 500 persones– a pesar de l’abaratament dels seus salaris, gràcies a l’aplicació d’una nova doble escala salarial conseqüència de l’anhelada classificació professional.
Hi haurà qui, per paral·lelisme, compari tal decisió a la dels directius de les empreses que cotitzen a Wall Street, qui, després de provocar la major crisi borsària de la història, han tingut el morro de seguir incrementant els seus salaris escandalosament. En una empresa d’origen públic que opera sobre un servei bàsic per a la ciutadania, com són les telecomunicacions, on els beneficis han crescut aquest any un 65,6% –l’operadora espanyola va guanyar 8.835 milions d’euros durant els nou primers mesos–, quan procedirà a repartir els seus beneficis amb tota la societat ?
Sindicat Federal de Telefònica de la CGT
Davant la impossibilitat de dur a bon terme avui aquella màxima del Congrés Constituent de la CGT, celebrat a Barcelona del 30 d’Octubre al 1 de Novembre de 1910, sobre que “la vaga general ha de ser revolucionària”, hem vingut insistint en la necessitat d’una resposta d’acord amb les mesures que el govern socialista estava desenvolupant. Per això, no podem per menys que sentir-nos satisfets pel treball ben concebut i per haver persistit en la lluita fins a la convocatòria de la Vaga del 29 de setembre. Vam ser una part important de l’èxit, tant en les empreses com en la recuperació del carrer com espai públic en el qual mostrar el nostre rebuig. Les prolixes imatges captades aquell dia pels diversos mitjans de comunicació són la prova més evident que la CGT podem ser una part important de l’èxit de les mobilitzacions que haurien de convocar-se necessàriament en un futur no massa llunyà.
Sense ser falsament triomfalistes repeteixo que hem de felicitar-nos, a pesar dels disgusts i la virulenta imatge que es va transmetre d’alguns dels actes celebrats durant aquell dia, ara bé, ens correspon treballar a partir de ja mateix i insistir fins a la sacietat, a les magnes estructures sindicals, a mantenir les raons que van dur a la convocatòria de la Vaga i emplaçar-los al rebuig sistemàtic de qualsevol aplicació de la reforma laboral en els centres de treball, per a això es fa ineludible defensar la mobilització fins a la retirada total dels continguts de la nefasta i perjudicial reforma.
No podem caure en l’error de convertir les actuacions futures en un enfrontament entre sindicats, si bé és cert i cal tenir en compte, que alguns pretendran descafeïnar i controlar les respostes, però la importància de les mesures governamentals es mereixen una mica de mà esquerra per la nostra banda, màxim perquè han estat dissenyades contra els treballadors per a robar-nos drets, rebaixar els sous, facilitar encara més l’acomiadament i retrotraure la contractació als períodes més foscs de l’inici de la industrialització.
D’altra banda, no és menys cert que si pretenem aprofundir en el conflicte social i unificar la lluita de les empreses a les quals se li apliqui allò aprovat pel parlament, és imprescindible no perdre’ns en disquisicions que no porten a cap lloc, és a dir, el fons de la lluita ha de ser l’única raó que ens guiï per a frenar l’agressió que els empresaris engegaran sense més demora, sense caure necessàriament en actuacions que dilatin injustament la qüestió, l’exemple més evident és la incongruència d’una Iniciativa Legislativa Popular que ha de ser presentada, acceptada i tramitada davant els mateixos que han certificat la reforma laboral.
Hem de ser capaces d’enfrontar-nos a unes lleis injustes que ens descavalquen d’un hipotètic “estat del benestar” del qual feia poc que acabàvem de degustar part de la seva mel. Si per això hem de declarar-nos insubmisos, endavant, amb totes les seves conseqüències, no obstant això, si alguna cosa va demostrar la mobilització del 29-S és que en aquest enfrontament no estem sols.
Vam ser testimonis privilegiats de com a al nostre costat van trobar empara i es van aproximar altres persones que també estan fartes de la vergonyosa situació. En les localitats on CGT va realitzar convocatòries aquell dia congregàvem a altres organitzacions que van reforçar el nostre missatge. Ara bé, sense prepotència ni falsa modèstia, en aquesta línia d’actuació hem de progressar. La CGT té la capacitat de canalitzar i aglutinar la ràbia acumulada entre els treballadors, desocupats, estudiants, pensionistes,… és a dir, un conjunt de persones que volent ser protagonistes del seu futur no accepten impassiblement les retallades dels seus drets.
La Confederació General del Treball (CGT) s’ha dirigit per carta a organitzacions de consumidors, ecologistes, ONGs i moviments socials (MM.SS.) proposant compartir la convocatòria d’una Vaga de Consum en tot l’Estat Espanyol per al pròxim 21 de desembre.
CGT assenyala en la seva carta que “En plena eufòria consumista de les festes per a cap d’any, anem a plantar cara a aquest model desarrollista i capitalista per al qual les persones només som objectes de consum”, així mateix CGT proposa als MM.SS. que facin seva la Vaga de Consum contra el Capitalisme el 21 de Desembre i que es treballi conjuntament perquè sigui un èxit.
Per porta-la endavant, CGT proposa mantenir una reunió en la qual analitzar i valorar aquesta acció. El sindicat CGT assenyala que després de la Vaga General del passat 29 de setembre, els problemes pels quals estan passant les i els treballadors i els col·lectius socials més desfavorits segueixen sent els mateixos, ja que ni el Govern, ni la Patronal ni els Mercats han canviat absolutament gens en relació a les seves polítiques antisocials.
Des del 29-S CGT segueix desenvolupant accions i mobilitzacions per tot el territori, vagues sectorials i per empreses amb motiu de nous acomiadaments, ERO…, conscient que cal seguir treballant per a tornar a crear les condicions favorables a la convocatòria d’una nova Vaga General en l’Estat espanyol i una futura Vaga General a Europa.
En conseqüència, per a la CGT, la lluita i la mobilització social contra aquestes polítiques i aquest sistema neoliberal ha de continuar, ja que, aquest va ser el compromís adquirit i el clam que es va transmetre en els carrers en la passada Vaga General.
Com organització, CGT està fent i vol seguir fent aquest recorregut de mobilitzacions en coordinació amb la resta de moviments i organitzacions socials, sindicals, veïnals, estudiantils… sensibles al manifestat en els carrers el passat 29 de setembre.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Més info:
21 de desembre: Vaga de consum contra el capitalisme
PER QUÈ UNA VAGA DE CONSUM?
Després de la Vaga General del 29-S, treballant per la convocatòria de noves vagues generals en l’estat espanyol i una Vaga General europea, vam prosseguir amb un calendari de mobilitzacions, manifestacions, de lluites en fàbriques, empreses, sectors, territoris… contra les polítiques antisocials del govern, la reforma laboral, la reforma de les pensions, les retallades socials i laborals, fins a aconseguir la derogació de totes aquestes lleis i instaurar les bases d’un nou model social, econòmic i productiu que no estigui basat en el productivisme, el creixement indiscriminat, el desarrollisme, l’explotació, el consumisme.
Lluitar contra el consumisme és lluitar contra el capitalisme, renunciant al malversament de recursos, a l’increment de la producció amb l’únic objectiu d’obtenir beneficis passant per sobre de la salut i qualitat de vida de les treballadores i els treballadors o la pròpia continuïtat de la vida en el planeta.
El consumisme és l’estil de vida propi d’aquest sistema social neoliberal, que explota a les persones, espolia els recursos dels països pobres, genera la malaltia crònica de la insatisfacció permanent, que no valora la satisfacció de les necessitats sinó que ens converteix en objectes esclaus de tot el superflu i innecessari que el mercat ens presenta.
QUÈ ÉS LA VAGA DE CONSUM?
És molt més que un dia sense compres. Implica replantejar-se el sistema productiu que patim. Implica una reflexió molt crítica sobre els hàbits i tipus de vida que tenim, com actuem, què pensem, per a què treballem, quin sentit té la propietat, en què gastem el que vam… guanyar Implica una aposta per l’austeritat, una aposta pel repartiment del treball i la riquesa, una aposta pel decreixement, contra l’ostentació, el luxe, el malbaratament, el superflu…
Significa canviar l’ordre de prioritats sobre el que s’ha de seguir produint, en quins sectors seguir creixent i en quins sectors és necessari decréixer, una reflexió sobre el que s’ha de consumir, sobre la qualitat de vida, sobre la sobirania alimentària, sobre la procedència dels productes que mengem, sobre la solidaritat amb els països i persones explotades pel primer món, sobre la necessitat de reciclar, de compartir, de donar-nos suport mútuamente, sobre el tipus d’energia renovable que cal potenciar…
La Vaga de Consum suposa afirmar la nostra capacitat d’autonomia i autogestió enfront d’un sistema productiu capitalista que entén a les persones tan sols com consumidors o recursos a explotar. Es tracta de boicotejar i no adquirir cap tipus de bé, producte o servei durant el pròxim 21 de desembre, amb l’objectiu de paralitzar el sistema productiu, les grans empreses, bancs, multinacionals i pressionar als “governants de l’estat central, autonòmic i local” perquè corregeixin la seva actual política econòmica insostenible i antisocial que maltracta, menysprea i despulla a tots els col·lectius desfavorits.
QUI POT FER LA VAGA?
A diferència d’una Vaga General, la Vaga de Consum pot ser secundada per tota la societat, començant per qui més estan sofrint aquesta crisi : les persones parades, jubilades, treballadores, autònomes, estudiants, etc.
COM PARTICIPAR EN LA VAGA?
No comprant, ni adquirint, ni consumint qualsevol tipus de bé, producte o servei que no sigui imprescindible. Per exemple:
* A l’aixecar-nos, consumir la mínima quantitat d’electricitat o aigua, baixar el termostat diversos graus, no usar productes contaminants, tòxics…
* Realitzar els desplaçaments en mitjans públics de transport i si és possible caminant o amb bicicleta. Si fos imprescindible l’ús d’un vehicle particular, procurar no viatjar sols o soles i compartir el desplaçament amb altres persones.
* No comprar en els grans magatzems, centres comercials, supermercats, bancs, gasolineres, bars, cafeteries, restaurants, comerços, empreses amb centres d’atenció presencial o telefònica…
* Evitar el consum telefònic, l’ús de les targetes, l’enviament de correu electrònic, la instal·lació de qualsevol servei…
* Retirar els diners dels bancs (qui en tingui) perquè comprenguin que els diners són nostres i que tenim poder per a transformar la realitat.
CONTRA QUI VA LA VAGA?
La Vaga de Consum no es fa contra el petit comerç o persones autònomes, que també estan pagant la crisi que bancs, multinacionals i especuladors han provocat. Aquests sectors poden i han de donar suport aquesta vaga.
La Vaga de Consum es realitza contra els responsables de la crisi (banca, especulació, patronal, classe política). Els grans bancs, multinacionals i especuladors que van ocasionar la crisi del mercat financer mundial i que van rebre ajudes de desenes de milers de milions de les persones contribuents, estan ara pressionant als governs per a retardar l’edat de jubilació als 67 anys, per a abaratir encara més l’acomiadament tal com ja han aconseguit amb la Reforma Laboral, per a privatitzar la Seguretat Social per mitjà del copagament, volen retallar més drets socials i laborals, seguir reduint el nostre poder adquisitiu rebaixant o congelant encara més salaris i pensions…, i és necessari parar-los.
Amb aquesta Vaga podem demostrar en mans de qui està la clau de la transformació social i definir un nou model productiu i social no basat en el consumisme, l’especulació i explotació de les persones i el planeta.
El model econòmic i polític del Capitalisme i Neoliberalisme ha fracassat, social i ecològicament. El capitalisme pretén seguir augmentant les seves grans fortunes retallant els nostres drets, salaris, prestacions socials i intentant que treballem més hores i anys per menys diners. Aquesta és la seva forma despietada de crear ocupació.
Hem de demostrar a qui realment té la culpa d’aquesta crisi i les seves marionetes, “la classe governant”, que som la majoria de la societat: persones aturades, estudiantes, treballadores, jubilades, autònomes, qui amb el nostre treball i consum mantenim el model actual i ho podem canviar.
Estem cansats i cansades de sofrir la seva doble rasadora:
• Mentre ens demanen esforços econòmics amb majors impostos i austeritat salarial, les seves grans fortunes segueixen augmentant escandalosament. Persones directives i conselleres de l’IBEX 35 tenen un salari mig de 1 milió d’Euros, mentre que en Wall Street segueixen incrementant els seus salaris que sumats són majors al PIB Espanya.
• Alhora que demanen abaratir encara més l’acomiadament es blinden els contractes percebent indemnitzacions milionàries. (9,1 milions d’euros ha costat l’acomiadament d’un directiu a Gullón).
• Ens demanen moderació en les pensions, però Botín (Santander) o Francisco González (BBVA) es van adjudicar unes pensions de 24,6 i 79,8 milions d’Euros.
• Retallen drets socials i pugen els impostos que afecten a la majoria de la ciutadania (IRPF, IVA), però no prenen cap mesura perquè qui ha causat aquesta crisi col·labori en la seva resolució: regulant les SICAV, establint una taxa a les transaccions internacionals, gravant la petjada de CO2 o simplement fent que pagui més, qui més té.
Per això exigim:
• Pel repartiment del treball i la riquesa. Repartir el treball treballant menys per a treballar tots, reduint per a això la jornada laboral sense disminució de salari, eliminant les hores extraordinàries i el treball a preu fet, avançant l’edat de jubilació i excloent a intermediaris com les subcontratas o les ETT.
• I repartir la riquesa, entenent aquest repartiment no com accions o dividends entre la població, sinó emprant aquests diners en uns serveis públics de qualitat i amb caràcter universal perquè puguem gaudir-los les i els quals realment produïm aquesta riquesa.
• Contra la Reforma Laboral i la Reforma de les Pensions, pel manteniment del poder adquisitiu per a asalariats i pensionistes, per un nou model social i productiu sostenible les beneficiàries del qual siguem les persones i no els mercats.
Després del 29-S?: 21 de desembre, VAGA DE CONSUM CONTRA EL CAPITALISME
CGT
Attached documents
El dilluns dia 15 de novembre en el jutjat social 25 de Barcelona se celebrava el judici per la sanció imposada de dos mesos d’ocupació i sou al company Carlos Bernal, secretari del Comitè de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, per faltes d’assistència injustificades.
La causa, o més aviat l’excusa per a aquesta duríssima sanció, era que no presentava els justificants de les hores sindicals, encara que anteriorment a ell els Secretaris i Presidents del Comitè no les presentaven, atès que la Direcció de l’Institut ja estava informada de la labor sindical en que les ocupava.
En la porta del jutjat ens ajuntem més de 100 companys del sindicat i alguns membres del Comitè d’Empresa per a denunciar aquesta injusta sanció, l’única finalitat de la qual era reprimir l’activitat sindical d’un company, del sindicat i dels treballadors.
Abans que es realitzarà el judici la jutgessa exhorta a les parts que negociessin una conciliació, la Direcció de l’Institut va proposar una sanció de 21 dies sense devolució dels diners descomptats i el nostre gabinet jurídic plantejava el sobreseïment de la causa, comptàvem amb més de 50 Actes de diferents comissions paritàries, de resolucions d’Inspecció i del jutjat on apareixia el company Carlos, el que provava que Carlos no havia faltat al treball i el testimoniatge de Gabriel Villanueva i de Manuel Barranco per a demostrar que anteriors Secretaris no presentaven cap imprès de justificació de les hores sindicals.
La jutgessa va proposar una proposta de conciliació on negava la causa de l’absència injustificada al lloc de treball i per tant rebaixava la sanció a 7 dies d’ocupació i sou per haver presentat els justificants de les hores fora de termini. El company Carlos al principi no volia acceptar la proposta plantejada per la jutgessa i volia que es realitzés el judici, però després de les recomanacions dels companys de la Secció Sindical i de l’advocat va decidir acceptar-la.
L’acord del Jutjat representa que la Direcció de l’Institut s’hagi d’empassar les falses argumentacions de la sanció, que se li hagi d’abonar en la nòmina del mes de desembre el salari de 53 dies, que hagi d’abonar aquests 53 dies a la Seguretat Social, que hagi d’abonar-li 1/3 part de la paga d’assistència que li va deixar de pagar, que gaudeixi dels 5 dies de vacances que no se li va deixar gaudir… Aquests 53 dies que no va treballar i que va a cobrar demostren la mala gestió d’una Direcció de l’Institut que juga amb els diners del ciutadà i que es permet imposar sancions per a reprimir a un treballador i representant sindical encara que després hagi de retornar-li els diners descomptats. Com es nota que els diners no són seus!!!
Acta de Conciliació
“Es dóna compte de la demanda i la Magistrada Jutgessa exhorta les parts a la conciliació, la qual s’aconsegueix en els termes següents:
El treballador, previ desistiment de la sol·licitud de nul·litat, reconeix la presentació extemporànea de les justificacions d’utilització de crèdit horari sindical i es compromet a cumplir el que es va acordar en el pacte d’us del crèdit d’hores mensuals de data 18-11-2004. Atès les manifestacions, l’empresa ofereix imposar una sanció greu de les previstes a l’art.55.2g del Conveni Col·lectiu, que consisteix en una sanció de feinao i sou de 7 dies que el treballador ja ha complert. La diferència entre els dies efectivament acomplerts de sanció i els que ara s’acorden s’abonaran en la nòmina del mes de desembre del 2010”
Secció Sindical CGT Parcs i Jardins
6 DIES DE TANCADA A LA SEU DE PARCS I JARDINS, EN DEFENSA DEL CONVENI, LA JUBILACIÓ PARCIAL I L’OCUPACIÓ|ÚS PÚBLICA.
Ahir diumenge, el cinquè dia de tancament, als 15 treballadors/es que inicialment van ocupar les oficines centrals de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, se’ls van unir, al llarg del cap de setmana, unes altres 7 persones (alguns d’ells possibles rellevistes dels jubilats parcials, actualment a l’atur), en la seva lluita per aconseguir que s’apliqui el conveni col·lectiu de l’Institut i es formalitzi el dret a la jubilació parcial amb contracte de relleu que l’empresa té paralitzat unilateralment des de primersd’any.
Aquest dilluns 15 de novembre un grup ampli de delegats de CGT i treballadors de Emte Service han acudit al ple de l’Ajuntament de Tarragona a demanar al govern municipal que intervingui davant l’empresa Emte Service (concessionària del manteniment d’instal·lacions elèctriques mitjançant la UTE Tarragona Serveis) perquè readmeti al Delegat de CGT, Manu Vidal, acomiadat dos dies abans de la vaga general del 29-S.
Des de la CGT de Emte, pensem que l’ajuntament ha de vetllar perquè les empreses amb una concessió pública respecten escrupolosament els drets sindicals i laborals dels treballadors i pressionar a EMTE perquè readmeti al delegat acomiadat. Amb aquest motiu, des de la CGT hem desplegat una pancarta en el ple municipal, reclamant la readmissió de Manu, i entregat un escrit a l’alcalde, Josep Felix Ballesteros, sol·licitant el seu suport per a aquesta lluita i per la concentració de solidaritat amb el Manu que es celebrarà el dijous 2 de desembre a les 19 hores a l’estatua dels Despullats.
La jornada de lluita dels treballadors i treballadores de Ferrocarrils de la Generalitat, que avui dilluns s’ha dut a terme a totes les línies, ha aconseguit aturar el transit de trens entre les 12 i les 4 de la tarda. Aquest espai de temps, considerat a la negociació “freda” dels sindicats i la patronal al 2007, un període que no entra en horari d’hora punta, no estava subjecte a cap servei mínim i és per això que els treballadors i treballadoreshan fet una aturada total.
El divendres 19 de novembre a partir de les 14:00h. aproximadament, coincidint amb el Ple Ordinari del Sindicat Federal de CGT Telefònica que tindrà lloc a Salou, es convoca per part del sindicat una concentració a Tarragona, davant la seu de Telefònica situada al C/ Ramón i Cajal 47 de Tarragona.
El motiu és denunciar públicament les polítiques de desregularització laboral i la intenció d’aplicació de la doble escala salarial per part de Telefònica a tota la plantilla, precaritzant encara més les condicions de treball.
La concentració, enfront d’un centre de treball de Telefònica, pretén denunciar públicament les seves polítiques de desregulació laboral mitjançant una nova Classificació Professional i l’adaptació salarial de les noves ocupacions perquè s’adeqüin al mercat laboral –tot de manera immediata i com pas previ a prorrogar l’actual conveni, durant la vigència del qual solament s’han creat 100 llocs de treball; aquesta és la responsabilitat social de Telefònica: nul·la a pesar dels seus descomunals beneficis.
– BARCELONA
Un miler de persones, convocades per l’Assemblea de Barcelona ( www.assembleadebarcelona.com ), es van manifestar pels carrers del centre de Barcelona la tarda del 13 de novembre per demanar que la crisi, que ha causat el sistema financer, no la paguin els treballadors i treballadores, i per reclamar la convocatòria d’una segona vaga general.
A la marxa hi van participar militants del sindicalisme alternatiu i combatiu, l’esquerra independentista, col·lectius d’immigrants o treballadors d’empreses en lluita com Parcs i Jardins.
PROPOSTES DE LA CGT-UAB PER A L’ASSEMBLEA DE NOVEMBRE DE 2010 (2)
Constatem com moltes de les mesures articulades tant en el “Pla de Racionalització i Millora” com en el “Pla Director 2010-2012” de la Universitat Autònoma de Barcelona repercuteixen en els col·lectius més precaris (becaris/es, estudiantat extracomunitari, membres del PAS laboral, PDI precari) els costos dels ajustos econòmics derivats de la situació de pràctica fallida financera a la que ens ha dut la gestió dels darrers Equips de Govern, així com d’unes polítiques d’inversió educativa gasivesper part de la Generalitat i del Govern Central.
CONCENTRACIÓ PER UN TREBALL DIGNE
25 de novembre a les 11 hores, Plaça Sant Jaume, BARCELONA
QUINES REIVINDICACIONS DEFENSEM L’ASSEMBLEA DE TREBALLADORS i TREBALLADORES EN ATUR DE BARCELONA?
Treball digne per a tots o prestació per atur fins a la recol.locació efectiva. No a l’exclusió del subsidi de 426 euros de cap col.lectiu d’aturats/es, per la pròrroga d’aquest subsidi.
Dissabte 20 de novembre de 2010,
Aniversari de l’Assassinat de Durruti
* Roda de Premsa, Atento Lleida i la Negociació del Conveni Contact Center,
11:00 h. al Local Sindical de la CGT, Av. Catalunya 2 planta 8, Lleida
* Assemblea informativa, La Negociació del Conveni Contact Center.
14:00 h. Sala Seu Vella, C / Tarragona, Atento Lleida
* Xerrada Informativa, La CGT davant la negociació del conveni.
La Federació de Sanitat de la CGT de Catalunya valora positivament els resultats obtinguts recentment en les eleccions sindicals realitzades en dues empreses on la CGT es presentava per primera vegada, es tracta de:
1. Centre Geriàtric del Maresme (CGM).
Els membres de la Plataforma per la Defensa de la Clínica Coroleu, CGT, els treballadors, els voluntaris, familiars, usuaris i ex-usuaris del centre lluitem cada dijous a les 12h amb concentracions a la porta del centre, des de primers de setembre i amb manifestacions pel carrer el dimarts 19 d’octubre, i el dimarts 9 de novembre a les17:30h.
Més de 200 Delegats sindicals, Presidents de Comitès d’Empresa i representants de col·lectius socials de tot l’estat espanyol han firmat un manifest en el qual exigeixen a l’empresa catalana Emte Service la readmissió de Manu Vidal, delegat de CGT acomiadat el passat 27 de setembre, dos dies abans de la Vaga General del 29-S.
En aquest manifest, els signants assenyalen que Manu és un sindicalista que ha lluitat “per la defensa dels llocs de treball en la seva empresa i per l’organització dels treballadors del sector del metall dels polígons industrials de Tarragona” i que “Emte Service s’ha caracteritzat per una llarga trajectòria repressiva” dels drets més elementals.
El manifest conclou exigint la readmissió de Manu Vidal i el compromís dels signants de participar en les diferents campanyes públiques per aconseguir l’objectiu d’anul·lar l’acomiadament. Amb tal objectiu desde el moviment obrer de Tarragona estem promovent amb el suport de companys de tots els sindicats, una concentració cívica per a principis de desembre.
Us recordem que la persecució contra Manu va començar fa dos anys, quan l’empresa va acomiadar un treballador romanès, amb contracte fix i un fill malalt de càncer. Davant d’aquell acomiadament Manu i altres companys es van oposar amb totes les seves forces, exigint la readmissió del treballador acomiadat. Despres de la vaga contra aquell acomiadament l’empresa va posar en marxa el major atac antisindical de les últimes dècades a Catalunya: Juanma Carrillo va ser acomiadat, Manu sancionat amb 42 dies d’ocupació i sou i Isma, amb 21 dies d’ocupació i sou. Després de l’eco social que va tenir aquella lluita, la justícia va obligar Emte a donar marxa enrere en tots els atacs: Carrillo va ser readmès i Manu i Isma el van retirar les sancions. Ara l’empresa torna a la càrrega.
Des de la secció sindical de CGT a Emte Service, fem una crida a tots els sindicats, comitès d’empresa, delegats sindicals, treballadors, col·lectius socials, a que ens ajudin a estendre la solidaritat amb aquesta lluita. Pensem que l’acomiadament de Manu, no pot ser la base perquè altres empreses segueixin l’exemple d’Emte, acomiadant aquells delegats o treballadors que tenen en el punt de mira, per defensar els drets dels treballadors. Si estenem la solidaritat amb aquesta lluita, pensem que podem aconseguir una victòria que serveixi d’exemple per a totes les empreses, però també de la necessària unitat de tots els treballadors per respondre als atacs.
Catalunya, 9 de Novembre de 2010
Per a més informació:
http://totssommanudemte.blogia.com/
Teléfono Delegat CGT EMTE: 699 82 59 36 (Manu Vidal)
En el document adjunt teniu el llistat de signatures de suport.
