ALS CIUTADANS I CIUTADANES
Ens dirigim a vostès, per informar i a l’hora denunciar la injusta sanció de seixanta dies de suspensió d’ocupació i sou al Carlos Bernal, secretari del Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins.
El dimarts 16 de novembre es realitzaran concentracions de rebuig contra els acomiadaments a cada seu de l’empresa HP en tot l’Estat espanyol. A Sant Cugat del Vallès serà a les 12’30 h. davant la seu de HP de l’Av. Generalitat.
Fa una setmana Hewlett Packard, empresa amb milers de milions d’euros de beneficis anuals segons els seus propis comunicats interns, va decidir acomiadar a més de 50 treballadors sota la fórmula de l’acomiadament improcedent. En alguns casos, companys amb tota la seva família en l’Atur, persones de més de 50 anys i tots amb la seva parcel·la de drama personal.
L’empresa, de forma vergonyosa, està cobrint molts d’aquests llocs amb nou personal subcontractat en condicions precàries, mostrant les seves clares intencions: Llençar famílies a l’Atur per a omplir-se les butxaques.
En solidaritat amb ells el pròxim 16 de novembre es realitzaran concentracions de rebuig cvontra els acomiadaments
Seu HP Sant Cugat 16 de Novembre 12:30 – 13:30h. Avda Generalitat, Sant Cugat del Vallès.
Sota el títol “Després del 29-s que fem?” La CGT de Catalunya convocava el passat dia 6 de Novembre, una conferència d’afiliats i afiliades, on aproximadament un centenar de persones discutiren sobre com continuar lluitant i fent força, per tal d’impulsar una nova jornada de lluita com la Vaga General.
La CGT va renovar el seu compromís amb la unitat d’acció amb les forces anticapitalistes, que es troben en l’entorn de lluita contra les reformes neoliberals que la patronal imposa a l’executiu de Zapatero.
Vergonyós. Vergonyós que hi hagi persones de la classe treballadora que se sumin a la campanya mediàtica de la patronal i els seus aliats mediàtics contra el sindicalisme i el dret sindical en si mateix. Vergonyós que, amb el suposat argument d’atacar a les empreses sindicals UGT i CCOO, hi hagi persones que facin seus els arguments que, cada dia, i especialment en ocasió de la Vaga General del 29-S, els esbirros del capital van repetint fins a la sacietat en les múltiples cadenes de televisió, ràdios i mitjans de comunicació escrits que manegen al seu antull, en contra del sindicalisme en el seu conjunt.
Teniu aquí els enllaços a les Guíes de CGT per a les eleccions sindicals en format pdf, de les que ja van ser enviades als locals de la CGT en format paper.
GUIA ELECCIONES SINDICALES EN LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS
L’edició d’aquest any contempla totes les modificacions legislatives i/o normatives que s’han anat produint des de la data de la primera edició (2006), i que han estat revisades i redactadespel Gabinet Jurídic Confederal de la CGT.
Xerrada/debat
La revolta social, avui a França
Amb representants de la CNT 66 des Pyrénées-Orientales (www.cnt-f.org/cnt66)
Dissabte, 13 de novembre a les 18:30 h. a l’Anònims (menjars i pensars),
Davant els greus incompliments que es vénen produint sistemàticament a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, en relació a l’aplicació del conveni col lectiu vigent, 15 treballadors / es, de l’Institut romanen tancats a la seu del carrer Tarragona, 173, des de les 8 del matí del dia d’avui.
Tanmateix, l’Assemblea General de Treballadors / es, reunida al llarg del matí, ha decidit realitzar una acampada davant de les instal·lacions, en suport als tancats i a les seves reivindicacions.
La plantilla de Parcs i Jardins vol informar a la ciutadania dels incompliments de l’actual conveni que venim sofrint per part de la direcció de l’Institut i de l’Ajuntament de Barcelona, que no reconeixen el que van signar en el seu dia.
Els incompliments van des de la reducció i congelació salarial, la constant privatització i externalització de serveis i el bloqueig de l’accés a la jubilació i la contractació de personal, entre d’altres.
El moviment obrer ha conegut massa victòries convertides en derrotes com per a no celebrar una derrota que té tots els aspectes d’una victòria.
La llei sobre les jubilacions va ser per cert votada, es promulgarà sota reserva de la seva aprovació pel Consell Constitucional, després inscrita en el codi de la Seguretat Social i en les circulars remeses a l’administració; però una llei no és immutable i la reglamentació de les pensions de vellesa està en perpètua mutació des de fa un segle. Abans de lamentar-se del que seria un nou fracàs, convé treure els ensenyaments del que és una etapa marcada pel renéixer de les condicions d’un sindicalisme de conquesta. “Octubre de 2010” assenyala un nou pas endavant del progrés social.
Primera satisfacció, els assalariats estan convençuts de la seva força al posar en el primer plànol la lluita econòmica, descartant les grolleres temptatives de recuperació política. Saben que poden bloquejar el país quan ho decideixin, actuant junts més enllà dels corporativismes, sense que cap força se’ls pugui resistir. Per què no van ser els contestataris fins al final? “Fins a la vora de l’abisme”, com ho va escriure el sociòleg Raymond Boudon a Le Figaro del 29 d’octubre.
Per què enderrocar el govern o finsi tot al president de la República sabent que l’alternativa política no serà millor? L’esquerra, empantanada en l’electoralisme, està sense projecte, sense ambició excepte els seus líders, políticament insegurs i per descomptat disposats a refer l’esperpent socialista de 1981. És probablement més eficaç actuar abans que votar per a reconquistar els drets perduts, i guanyar altres més.
Segona raó per a creure-ho, els assalariats amb consciència de la seva capacitat, van mesurar que el límit de la seva intervenció estava en la seva insuficient preparació per a prendre en les seves mans la seva destinació. Les direccions sindicals van aprofitar això per a enfonsar el moviment quan calia rellançar-lo, endurir-lo. L’actitud dels secretaris confederals de CGT i de CFDT pot trobar una explicació en la llei del 20 d’agost de 2008 que, en matèria de representativitat sindical, dóna un fort avantatge a les seves organitzacions. Aquest privilegi de representació consentit per la patronal i el govern, per ventura no té el preu del realisme que ostenten recalcant “la democràcia social” a costa de la relació de força?
Això no se’ls va escapar als afiliats i als assalariats que van intentar que tornessin al seu lloc estatutari: el de coordinadors de les lluites i de representants del moviment, però de cap manera els seus dirigents, els seus negociadors sense mandat. L’acció directa, tal com l’entenien els fundadors de la CGT, que és actuar sense intermediaris sobre les seves pròpies decisions, cobra tot el seu sentit en aquesta intenció de la base dels treballadors. Per aquest motiu s’inquieten l’Estat, la patronal i les burocràcies sindicals.
Aquesta tornada del sindicalisme revolucionari, patrimoni del sindicalisme francès molt més valuós i més segur que un compte de capitalització estalvi-jubilació, no és res al costat de la determinació, de la imaginació, de la solidaritat, de la responsabilitat dels vaguistes i manifestants, de les seves capacitats autogestionàries. Si “octubre de 2010” permet, a més, una vertebració dels sindicats i la seva unitat, podem celebrar-lo per a l’avenir social. Però no ni haurà prou si no desenvolupen, sota l’impuls dels seus afiliats, una feina de reflexió, de formació, d’organització i expansió del federalisme sindical.
Els detentadors del poder i del capital van posar els mitjans financers, judicials, policials i van desplegar una propaganda partidària per a restablir l’ordre necessari als seus grans i petits negocis, al confort cec dels més egoistes entre el seu electorat. Els uns i els altres estan equivocats en mostrar-se satisfets com ho fan pel que creuen que és un enèsim pas enrere del moviment obrer. Mentre estan dormint, un camperol de l’Amazonia, una costurera de Bangladesh, un pastor del Sahel, una empleat de menjadors a Marsella tenen el somni general d’un altre futur [en francès “vaga general” s’acosta molt “a somni general” -grève générale-rêve général- d’aquí l’associació vaga-somni-de-construir-una-altra-cosa-que-la-il·lusió-i-la-merda-en-que-vivim].
* Pierre Bance, sindicalista, periodista independent (organitzador, amb Étienne Deschamps, del renéixer de la CNT-F en el 1970). Publicat a Le Monde, (05.11.10)
CONCENTRACIÓ DAVANT DEL JUTJAT DE LO SOCIAL 25 DE BARCELONA, A LA RONDA DE SANT PERE 52, EL DILLUNS 15 DE NOVEMBRE A LES 10 HORES
Contra la sanció imposada al secretari del Comitè d’Empresa de l’institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona i membre de la CGT.
El dia 10 de juny, coincidint amb la convocatòria de vaga, la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona va imposar una sanció de suspensió d’ocupació i sou de seixanta dies i el seu immediat compliment al Secretari del Comitè d’Empresa, CarlosBernal.
La reunió, convocada per CGT-PV, tindrà lloc el dilluns 8 de novembre a les 19h en els locals sindicals de la Universitat de València (Av. Blasco Ibáñez, 23, al costat del Col·legi Major Luis Vives). Aquesta trobada respon a la necessitat de continuar mobilitzant-se contra la Reforma Laboral en vigor i la reforma prevista del sistema públic de pensions, entre altres retallades de drets laborals i socials
L’èxit del 29-S ha significat un punt d’inflexió en la lluita sindical i social. Mentre el sindicalisme oficial ha optat per seguir el camí de la negociació per a retrocedir en els drets dels treballadors, el sindicalisme alternatiu i els moviments socials estan disposats a unir forces per a aconseguir canvis en les polítiques governamentals i empresarials.
Després de quatre mesos d’aplicació de la Reforma Laboral per la qual vam anar a la Vaga General el 29 de setembre, l’atur en el mes d’octubre ha augmentat en 70 mil noves persones, el que suposa més de 4,5 milions reals de persones en l’atur. També ha augmentat el nombre de contractes temporals, just el contrari del previst pel govern.
Al mateix temps d’aquest drama social del que ningú es fa responsable, les comissions bancàries van augmentar un 4% aquest any mentre s’han multiplicat els acomiadaments en el sector, l’Euribor a dotze mesos segueix pujant desbocat i les execucions d’embargaments d’habitatges freguen els 500.000.
Amb aquestes dades damunt de la taula, s’ha produït un canvi de govern en una clara estratègia mediàtica de maquillatge electoralista, per a seguir manipulant a tota la població i fer pedagogia política sobre els avantatges de totes les mesures antisocials engegades. Com si les persones treballadores, pensionistes, aturades, joves o immigrants fóssim idiotes i no comprenguéssim que el Pla d’Ajustament, la Reforma Laboral i de les Pensions només serveix per a seguir fent més rics als rics i que la crisi la paguem els de sempre.
Davant aquest panorama d’injustícia social, els anomenats “interlocutors socials o sindicats institucionals” accepten el joc de tornar a les taules de negociació, no recollint el clam contundent dels carrers del 29 de setembre, clam per continuar la lluita, convocar noves vagues generals… fins a aconseguir canviar la política econòmica i antisocial del govern.
Per la seva banda, aquests sindicats s’estan limitant a plantejar una sèrie d’actuacions descafeïnades, insuficients, tendents a la desmobilització i submissió de les classes més desfavorides i afectades per la crisi, com una recollida de signatures per a demanar el canvi de la reforma laboral, unes aturades simbòliques de 5 minuts en els centres de treball on els deixin les empreses fer-lo, concentracions de deleguats o manifestacions per províncies en el mes de desembre.
Per a la CGT, les respostes sindicals i socials que aquest vergonyant panorama social i laboral es mereix, passen necessàriament per l’ocupació del carrer, la mobilització social, la convocatòria de vagues per empreses i sectors contra l’aplicació de la reforma laboral, la convocatòria d’una pròxima vaga general en l’estat espanyol i una vaga general europea.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal CGT
Attached documents
Faltant pocs dies per a la convocatòria de 24 hores de vaga del pròxim 11 de novembre, des de la CGT volem continuar argumentant que ens sobren els motius per a sortir al carrer.
A més de la falta d’avanços i acords en deu mesos de negociació, volem anunciar quines són algunes de les propostes de la patronal en la seva plataforma de negociació del Conveni Col·lectiu. És de vital importància entendre que si es porta a terme, representaria un important reculada en la nostra ja precària vida laboral.
En l’inici de la negociació, allà per principis d’any, la ACCE (Associació d’Empreses de Contact Center Espanyoles) presenta sense cap tipus de vergonya un foli per una cara amb algunes de les següents “idees” o propostes (el simple fet de presentar tan “extens” esborrany ens va fer preveure el que ara estem experimentant):
CONTRACTACIÓ
– Reducció de la contractació indefinida, actualment obligats a un 30% per empresa. Ampliar la durada dels contractes eventuals fins als 12 mesos (ara limitat a 6 mesos).
– Volen cobrir la possibilitat d’acomiadar al personal indefinit, inventant-se un denominat “acomiadament express” amb indemnització de 20 dies/any treballat per necessitats del servei. La nostra estabilitat laboral si era poca, amb això la reduiríem a zero.
– El “meravellós” art. 17 (Extinció del contracte per obra i servei) ho volen novament redactar, però no us cregueu que és per a dotar-nos de major estabilitat laboral sinó tot el contrari.
– Augment del període de prova de 1 a 2 mesos.
PETICIÓ SOLIDARITAT AMB PAQUI CUESTA I MIGUEL FERRERO
Companys i companyes, des de la Federació del Metall de CGT us fem una petició de solidaritat per a la companya Paqui Cuesta (Secretària General CGT Ford), i també per al company Miguel Ferrero Padilla, repressaliats per Ford amb uns acomiadaments arbitraris i de represàlia per a atemorir a la plantilla i sobretot als afiliats de la CGT.
La companya Paqui Cuesta té el judici contra el seu acomiadament el pròxim 22 de novembre a les 11 hores a València.
DES DE LA FESIM CRIDEM A LA SOLIDARITAT, DES D’AVUI, DAVANT ELS CONCESSIONARIS DE FORD, REPARTINT LA FULLA A DUES CARES ADJUNTA.
EL DIA 22, A MÉS D’ANAR ALS CONCESSIONARIS ES FA UNA CRIDA A ASSISTIR, EN LA MESURA DE LES POSSIBILITATS DE CADA TERRITORI, A VALÈNCIA A CONCENTRAR-NOS DAVANT EL JUTJAT SOCIAL (Avinguda del Saler 14, València) PER A EXIGIR LA IMMEDIATA READMISSIÓ DE PAQUI PER VULNERACIÓ DE LA LLIBERTAT SINDICAL, ÚNICA RAÓ DEL SEU ACOMIADAMENT.
Ni reforma laboral, ni “pensionazo”, ni retallades: cal una segona vaga general
Manifestació 13 de novembre, 18 hores, Plaça Catalunya.
Els treballadors i treballadores no hem generat la crisi… per tant no l’hem de pagar.
Els governs, després d’haver salvat la banca amb diners públics, volen que els treballadors i treballadores paguem el compte. Per aquest motiu engeguen polítiques regressives que suposen un atac a les condicions de vida de les classes populars, a la vegada que defensen els interessos de rics i poderosos. Des de l’Assemblea de Barcelona volem deixar clar que no estem d’acord amb les polítiques de retallades i que tenim alternatives.
Després de la vaga general del 29-S, la lluita continua
La Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa ha convocat una manifestació a Tarragona el 13 de novembre, a les 6 de la tarda a la Plaça Imperial Tàrraco.
Decret de les pensions, privatització dels serveis públics, reforma laboral, mercantilització de la vida…
Els mitjans de comunicació que vam composar l’Agència Informativa 29-Svolem compartir amb totes i tots vosaltres la nostra valoració de la cobertura conjunta que vam realitzar de la vaga general.
Durant les 24 hores que va durar la cobertura de l’Agència Informativa 29-S:
Una cinquantena de persones de 20 mitjans alternatius, independents i contrainformatius van participar -hi
Centenars de persones van trucar o escriure a l’agència per donar informació des del terreny sobre les accions dels piquets sindicals, veïnals o dels comitésde vaga.
Àdhuc votada al parlament, aquesta llei roman il·legítima i serà impugnada per molts motius: la manera com es va decidir, el mercantilisme que l’envolta, el seu repudi massiu per la població i totes les centrals sindicals, la duresa del seu contingut.
La Vaga Interprofessional i nacional per la retirada del projecte de llei sobre jubilació.
Nº 19 – 3 de novembre de 2010.
No cedim gens ! Ampliem la mobilització ! Totes i tots en el carrer el 6 de novembre !
– Un procés de decisió inacceptable
Promesa electoral incomplida: el president de la República va ser triat amb el clar mandat de no tocar ni un pèl del “dret a la jubilació als 60 anys”. Enfront de la insistència del MEDEF a alentir l’edat de sortida, ell contestava: “no m’he compromès a això enfront dels francesos, per tant no tinc mandat per a tal cosa”.
Cap negociació amb els sindicats: al juny del 2009, N. Sarkozy anunciava aquesta contrarreforma prometent que tot estaria en la taula, després Eric Woerth, Ministre de Treball, fa un simulacre de negociació a l’abril de 2010, no escolta gens, i anuncia que ni parlar d’augmentar les quotes socials, a pesar que aquesta mesura ha estat declarada en l’informe d’abril del Consell d’Orientació de Pensions (COR) la més eficient per a equilibrar els comptes de les pensions.
Al juny s’afirmen els 3 eixos del projecte de llei : ajornament de 2 anys de les edats del dret a jubilació i del dret à la pensió completa. La patrona dels patrons, Laurence Parisot (presidenta del MEDEF), es vanagloria de ser la padrina del projecte. Aquests 3 eixos, d’efecte cumulativo molt dur, no es tocaran a pesar de l’oposició unànime de les centrals sindicals i de la gran majoria de la població.
Debat parlamentari fet de qualsevol manera: el de l’Assemblea nacional ha estat suspès abans de concloure, el del Senat ha estat escurçat, i la reunió de les dues Càmeres ha despatxat en quatre hores l’examen d’un text tan dens. Pitjor encara: a l’últim minut, una esmena anuncia una discussió des de 2013 per una “reforma sistèmica”, apuntant a introduir un sistema de jubilació per punts, o sigui una nova regressió social.
– Una contrarreforma enfonsada en el mercantilisme
Els casos Woerth-Bettencourt i les pressions sobre la justícia estan prou marcades en les ments com perquè no ens acontentem amb citar-les. Una mica menys conegut: la premsa ha revelat el paper jugat per Guillaume, el germà de Nicolás Sarkozy. Ara president director general del grup fusionat Malakoff Médéric, ha creat Sevriena, companyia d’estalvi per a la jubilació, amb CNP-Assegurances, filial de l’oficial Caixa de Dipòsits. Al gener de 2011, espera fer-se amb un mercat benvolgut d’entre 40.000 i 110.000 milions a l’any. L’un fa adoptar una contrarreforma que afavoreix els fons de pensions per capitalització, i al mateix temps l’altre crea una companyia per a absorbir aquests fons…
– Un moviment social històric
Històric: aquesta paraula s’ha emprat en totes les ciutats al constatar la grandària dels centenars de marxes que agrupaven a milions de persones. Tals temps forts han estat complementats a tot arreu, per accions puntuals de bloqueig, d’informació, accions interprofessionals decidides de manera unitària. La vaga reconducible s’ha donat en diversos rams, especialment els transports i les refineries. Els sondejos repetits han mostrat el suport majoritari de la població contra el projecte de llei i el seu contingut, per a donar suport les vagues i marxes així com les accions multiformes decidides localment.
Tot això revela un onatge de fons. El que està en joc és la política de regressió social, més enllà de la jubilació. El que està plantejat públicament és la qüestió essencial del repartiment de les riqueses produïdes en aquest país. I tal debat cal continuar-lo, portar-lo fins al final, imposar un altre repartiment: el que una ínfima minoria acapari el guany tret del treball de la immensa majoria no és un fenomen ineluctable sinó una opció política, una qüestió de societat.
– Una contrarreforma en contra dels drets elementals
La jubilació cristal·litza el descontentament contra la regressió social, doncs tothom es sent atacat i veu qüestionats els seus projectes de futur. Cada treballador, i futur treballador, rebutja l’ajornament a dos anys del dret a jubilar-se, el que significa per a la majoria dos anys més d’atur, rebutja l’haver d’esperar 2 anys més la possibilitat de jubilar-se amb una pensió completa, rebutja aquesta contrarreforma injusta que castiga més als més precaris i especialment a les dones, rebutja una nova baixada de pensió per l’augment dels anys d’aportació combinat amb el càstig redoblat del descompte.
No hem de cedir gens !
Totes i tots en el carrer el dissabte 6 de novembre !
Union Syndicale Solidaires – SUD
ISS i CLECE, empreses a les que els centres hospitalaris ICO i Josep Trueta de Girona tenen subcontractat el servei de neteges, practiquen l’assetjament i la repressió contra les treballadores que reclamen els seus drets legals.
Un article de Vicenç Navarro
Aquest article critica la manera tendenciosa com els majors mitjans d’informació a Espanya han cobert l’agitació social a França. L’article detalla com les reformes del sistema de pensions públic fetes pel govern Sarkozy, signifiquen una reducció molt notable de les pensions actuals i futures, la qual cosa explica la protesta dirigida pels sindicats francesos i la participació dels estudiants en aquelles protestes.
Les versions oficials han reduït a escamot urbà la protesta durant la vaga general. Així, la participació ciutadana és silenciada i criminalitzada.En Catalunya, a les portes d’unes eleccions autonòmiques que implicaran un canvi de cicle involutivo; enmig d’una crisi social amb el seu seguici de 1,3 milions de pobres i 600.000 desocupats; i davant una recuperació econòmica i social que es preveu lenta i amb dramàtics impactes socials, la paraula de moda a Barcelona és… antisistema.
Poc marge per a l’èxit, cap per al fracàs
La distancia entre Govern i sindicats dificulta el pacte, però una altra ruptura debilitaria el diàleg social
La crisi interna de la patronal complica encara més els possibles acords
“Si torna a fracassar, la gent dirà: Vostès per què estan allà? “, analitza Fernando Moreno, antic alt càrrec de CEOE i advocat de Cuatrecasas. Una cosa semblant pensa Rodríguez: “El diàleg social ha de donar fruits, si no, es debilita”. “Ara, no és moment de pensar en el fracàs”, matisa, encara que afegeix immediatament que si es dóna el cas, l’Executiu governarà, “no podem abdicar d’això”.
CGT ha desconvocat la vaga d’autobusos contra la visita del Papa després que TMB la considerés il·legal per basar-se en motius polítics i no laborals. Segons el portaveu de la secció sindical de CGT als Autobusos de TMB, Josep Garganté, la llei impedeix als treballadors protestar per motius que els poden afectar fora de l’empresa i això els converteix en “mers instruments” de TMB.
El dia 28 d’Octubre, data en la qual s’estava duent a terme l’enèsima jornada de mobilització a la República Francesa amb motiu de les modificacions que el Govern de Sarkozy està portant a terme en matèria de les pensions, una representació de la CGT va ser present en la manifestació realitzada a Perpinyà.
Convidats per la CNT-66, una delegació de CGT Girona va acudir a la manifestació de Perpinyà, una multitudinària manifestació que va transcórrer en tot moment en un ambient festiu i al mateix temps de protesta contundent, finalitzant amb un esmorzar i música a la plaça del Castell.
Des de CGT, en primer lloc volem agrair a tots/es els companys/es que han secundat les aturades del passat dia 21 d’octubre, fent seva la lluita, més que justificada, que des de CGT estem duent per la defensa dels treballadors/es i per una justa negociació del Conveni de Contact Center.
Ressenyar també que companys d’altres seccions sindicals, tant de CIG, STC, UGT, CCOO… en diferents empreses del sector, no només van secundar les aturades sinó que a més van fer el possible perquè fossin un èxit de participació.
Aquesta convocatòria d’aturades i de vaga han estat un pas més en les mobilitzacions que van començar el passat dia 29 de setembre amb la Vaga General, i que veuen la seva continuïtat en el temps ja que s’està produint una doble agressió contra els treballadors/es amb la Reforma Laboral i amb la paralització de les negociacions del Conveni de Contact Center.
L’objecte de la convocatòria de CGT no és altre que la falta d’avanços en aquests deu mesos de negociació, no hem d’oblidar que des del 22 de gener fins a la data no s’ha arribat a cap acord en aquelles matèries de vital importància com són la contractació, el salari, salut laboral,…
Per això i no contra cap organització sindical, sinó contra aquesta patronal cobejosa i avara que només vol retallar drets i augmentar els seus beneficis, CGT convoca i convocarà les mobilitzacions de treballadors/es necessàries perquè la negociació del Conveni avanç i que aquests avanços siguin en sentit positiu per als drets de tots i totes.
PER UN CONVENI DIGNE, LA LLUITA CONTÍNUA
VAGA DE 24 HORES EL PRÒXIM 11 DE NOVEMBRE DE 2010.
UN CONVENI DIGNE ENS CONVÉ !!
Coordinadora de Telemàrqueting de la CGT
