Xerrada/debat
La revolta social, avui a França
Amb representants de la CNT 66 des Pyrénées-Orientales (www.cnt-f.org/cnt66)
Dissabte, 13 de novembre a les 18:30 h. a l’Anònims (menjars i pensars),
Davant els greus incompliments que es vénen produint sistemàticament a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, en relació a l’aplicació del conveni col lectiu vigent, 15 treballadors / es, de l’Institut romanen tancats a la seu del carrer Tarragona, 173, des de les 8 del matí del dia d’avui.
Tanmateix, l’Assemblea General de Treballadors / es, reunida al llarg del matí, ha decidit realitzar una acampada davant de les instal·lacions, en suport als tancats i a les seves reivindicacions.
La plantilla de Parcs i Jardins vol informar a la ciutadania dels incompliments de l’actual conveni que venim sofrint per part de la direcció de l’Institut i de l’Ajuntament de Barcelona, que no reconeixen el que van signar en el seu dia.
Els incompliments van des de la reducció i congelació salarial, la constant privatització i externalització de serveis i el bloqueig de l’accés a la jubilació i la contractació de personal, entre d’altres.
El moviment obrer ha conegut massa victòries convertides en derrotes com per a no celebrar una derrota que té tots els aspectes d’una victòria.
La llei sobre les jubilacions va ser per cert votada, es promulgarà sota reserva de la seva aprovació pel Consell Constitucional, després inscrita en el codi de la Seguretat Social i en les circulars remeses a l’administració; però una llei no és immutable i la reglamentació de les pensions de vellesa està en perpètua mutació des de fa un segle. Abans de lamentar-se del que seria un nou fracàs, convé treure els ensenyaments del que és una etapa marcada pel renéixer de les condicions d’un sindicalisme de conquesta. “Octubre de 2010” assenyala un nou pas endavant del progrés social.
Primera satisfacció, els assalariats estan convençuts de la seva força al posar en el primer plànol la lluita econòmica, descartant les grolleres temptatives de recuperació política. Saben que poden bloquejar el país quan ho decideixin, actuant junts més enllà dels corporativismes, sense que cap força se’ls pugui resistir. Per què no van ser els contestataris fins al final? “Fins a la vora de l’abisme”, com ho va escriure el sociòleg Raymond Boudon a Le Figaro del 29 d’octubre.
Per què enderrocar el govern o finsi tot al president de la República sabent que l’alternativa política no serà millor? L’esquerra, empantanada en l’electoralisme, està sense projecte, sense ambició excepte els seus líders, políticament insegurs i per descomptat disposats a refer l’esperpent socialista de 1981. És probablement més eficaç actuar abans que votar per a reconquistar els drets perduts, i guanyar altres més.
Segona raó per a creure-ho, els assalariats amb consciència de la seva capacitat, van mesurar que el límit de la seva intervenció estava en la seva insuficient preparació per a prendre en les seves mans la seva destinació. Les direccions sindicals van aprofitar això per a enfonsar el moviment quan calia rellançar-lo, endurir-lo. L’actitud dels secretaris confederals de CGT i de CFDT pot trobar una explicació en la llei del 20 d’agost de 2008 que, en matèria de representativitat sindical, dóna un fort avantatge a les seves organitzacions. Aquest privilegi de representació consentit per la patronal i el govern, per ventura no té el preu del realisme que ostenten recalcant “la democràcia social” a costa de la relació de força?
Això no se’ls va escapar als afiliats i als assalariats que van intentar que tornessin al seu lloc estatutari: el de coordinadors de les lluites i de representants del moviment, però de cap manera els seus dirigents, els seus negociadors sense mandat. L’acció directa, tal com l’entenien els fundadors de la CGT, que és actuar sense intermediaris sobre les seves pròpies decisions, cobra tot el seu sentit en aquesta intenció de la base dels treballadors. Per aquest motiu s’inquieten l’Estat, la patronal i les burocràcies sindicals.
Aquesta tornada del sindicalisme revolucionari, patrimoni del sindicalisme francès molt més valuós i més segur que un compte de capitalització estalvi-jubilació, no és res al costat de la determinació, de la imaginació, de la solidaritat, de la responsabilitat dels vaguistes i manifestants, de les seves capacitats autogestionàries. Si “octubre de 2010” permet, a més, una vertebració dels sindicats i la seva unitat, podem celebrar-lo per a l’avenir social. Però no ni haurà prou si no desenvolupen, sota l’impuls dels seus afiliats, una feina de reflexió, de formació, d’organització i expansió del federalisme sindical.
Els detentadors del poder i del capital van posar els mitjans financers, judicials, policials i van desplegar una propaganda partidària per a restablir l’ordre necessari als seus grans i petits negocis, al confort cec dels més egoistes entre el seu electorat. Els uns i els altres estan equivocats en mostrar-se satisfets com ho fan pel que creuen que és un enèsim pas enrere del moviment obrer. Mentre estan dormint, un camperol de l’Amazonia, una costurera de Bangladesh, un pastor del Sahel, una empleat de menjadors a Marsella tenen el somni general d’un altre futur [en francès “vaga general” s’acosta molt “a somni general” -grève générale-rêve général- d’aquí l’associació vaga-somni-de-construir-una-altra-cosa-que-la-il·lusió-i-la-merda-en-que-vivim].
* Pierre Bance, sindicalista, periodista independent (organitzador, amb Étienne Deschamps, del renéixer de la CNT-F en el 1970). Publicat a Le Monde, (05.11.10)
CONCENTRACIÓ DAVANT DEL JUTJAT DE LO SOCIAL 25 DE BARCELONA, A LA RONDA DE SANT PERE 52, EL DILLUNS 15 DE NOVEMBRE A LES 10 HORES
Contra la sanció imposada al secretari del Comitè d’Empresa de l’institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona i membre de la CGT.
El dia 10 de juny, coincidint amb la convocatòria de vaga, la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona va imposar una sanció de suspensió d’ocupació i sou de seixanta dies i el seu immediat compliment al Secretari del Comitè d’Empresa, CarlosBernal.
La reunió, convocada per CGT-PV, tindrà lloc el dilluns 8 de novembre a les 19h en els locals sindicals de la Universitat de València (Av. Blasco Ibáñez, 23, al costat del Col·legi Major Luis Vives). Aquesta trobada respon a la necessitat de continuar mobilitzant-se contra la Reforma Laboral en vigor i la reforma prevista del sistema públic de pensions, entre altres retallades de drets laborals i socials
L’èxit del 29-S ha significat un punt d’inflexió en la lluita sindical i social. Mentre el sindicalisme oficial ha optat per seguir el camí de la negociació per a retrocedir en els drets dels treballadors, el sindicalisme alternatiu i els moviments socials estan disposats a unir forces per a aconseguir canvis en les polítiques governamentals i empresarials.
Després de quatre mesos d’aplicació de la Reforma Laboral per la qual vam anar a la Vaga General el 29 de setembre, l’atur en el mes d’octubre ha augmentat en 70 mil noves persones, el que suposa més de 4,5 milions reals de persones en l’atur. També ha augmentat el nombre de contractes temporals, just el contrari del previst pel govern.
Al mateix temps d’aquest drama social del que ningú es fa responsable, les comissions bancàries van augmentar un 4% aquest any mentre s’han multiplicat els acomiadaments en el sector, l’Euribor a dotze mesos segueix pujant desbocat i les execucions d’embargaments d’habitatges freguen els 500.000.
Amb aquestes dades damunt de la taula, s’ha produït un canvi de govern en una clara estratègia mediàtica de maquillatge electoralista, per a seguir manipulant a tota la població i fer pedagogia política sobre els avantatges de totes les mesures antisocials engegades. Com si les persones treballadores, pensionistes, aturades, joves o immigrants fóssim idiotes i no comprenguéssim que el Pla d’Ajustament, la Reforma Laboral i de les Pensions només serveix per a seguir fent més rics als rics i que la crisi la paguem els de sempre.
Davant aquest panorama d’injustícia social, els anomenats “interlocutors socials o sindicats institucionals” accepten el joc de tornar a les taules de negociació, no recollint el clam contundent dels carrers del 29 de setembre, clam per continuar la lluita, convocar noves vagues generals… fins a aconseguir canviar la política econòmica i antisocial del govern.
Per la seva banda, aquests sindicats s’estan limitant a plantejar una sèrie d’actuacions descafeïnades, insuficients, tendents a la desmobilització i submissió de les classes més desfavorides i afectades per la crisi, com una recollida de signatures per a demanar el canvi de la reforma laboral, unes aturades simbòliques de 5 minuts en els centres de treball on els deixin les empreses fer-lo, concentracions de deleguats o manifestacions per províncies en el mes de desembre.
Per a la CGT, les respostes sindicals i socials que aquest vergonyant panorama social i laboral es mereix, passen necessàriament per l’ocupació del carrer, la mobilització social, la convocatòria de vagues per empreses i sectors contra l’aplicació de la reforma laboral, la convocatòria d’una pròxima vaga general en l’estat espanyol i una vaga general europea.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal CGT
Attached documents
Faltant pocs dies per a la convocatòria de 24 hores de vaga del pròxim 11 de novembre, des de la CGT volem continuar argumentant que ens sobren els motius per a sortir al carrer.
A més de la falta d’avanços i acords en deu mesos de negociació, volem anunciar quines són algunes de les propostes de la patronal en la seva plataforma de negociació del Conveni Col·lectiu. És de vital importància entendre que si es porta a terme, representaria un important reculada en la nostra ja precària vida laboral.
En l’inici de la negociació, allà per principis d’any, la ACCE (Associació d’Empreses de Contact Center Espanyoles) presenta sense cap tipus de vergonya un foli per una cara amb algunes de les següents “idees” o propostes (el simple fet de presentar tan “extens” esborrany ens va fer preveure el que ara estem experimentant):
CONTRACTACIÓ
– Reducció de la contractació indefinida, actualment obligats a un 30% per empresa. Ampliar la durada dels contractes eventuals fins als 12 mesos (ara limitat a 6 mesos).
– Volen cobrir la possibilitat d’acomiadar al personal indefinit, inventant-se un denominat “acomiadament express” amb indemnització de 20 dies/any treballat per necessitats del servei. La nostra estabilitat laboral si era poca, amb això la reduiríem a zero.
– El “meravellós” art. 17 (Extinció del contracte per obra i servei) ho volen novament redactar, però no us cregueu que és per a dotar-nos de major estabilitat laboral sinó tot el contrari.
– Augment del període de prova de 1 a 2 mesos.
PETICIÓ SOLIDARITAT AMB PAQUI CUESTA I MIGUEL FERRERO
Companys i companyes, des de la Federació del Metall de CGT us fem una petició de solidaritat per a la companya Paqui Cuesta (Secretària General CGT Ford), i també per al company Miguel Ferrero Padilla, repressaliats per Ford amb uns acomiadaments arbitraris i de represàlia per a atemorir a la plantilla i sobretot als afiliats de la CGT.
La companya Paqui Cuesta té el judici contra el seu acomiadament el pròxim 22 de novembre a les 11 hores a València.
DES DE LA FESIM CRIDEM A LA SOLIDARITAT, DES D’AVUI, DAVANT ELS CONCESSIONARIS DE FORD, REPARTINT LA FULLA A DUES CARES ADJUNTA.
EL DIA 22, A MÉS D’ANAR ALS CONCESSIONARIS ES FA UNA CRIDA A ASSISTIR, EN LA MESURA DE LES POSSIBILITATS DE CADA TERRITORI, A VALÈNCIA A CONCENTRAR-NOS DAVANT EL JUTJAT SOCIAL (Avinguda del Saler 14, València) PER A EXIGIR LA IMMEDIATA READMISSIÓ DE PAQUI PER VULNERACIÓ DE LA LLIBERTAT SINDICAL, ÚNICA RAÓ DEL SEU ACOMIADAMENT.
Ni reforma laboral, ni “pensionazo”, ni retallades: cal una segona vaga general
Manifestació 13 de novembre, 18 hores, Plaça Catalunya.
Els treballadors i treballadores no hem generat la crisi… per tant no l’hem de pagar.
Els governs, després d’haver salvat la banca amb diners públics, volen que els treballadors i treballadores paguem el compte. Per aquest motiu engeguen polítiques regressives que suposen un atac a les condicions de vida de les classes populars, a la vegada que defensen els interessos de rics i poderosos. Des de l’Assemblea de Barcelona volem deixar clar que no estem d’acord amb les polítiques de retallades i que tenim alternatives.
Després de la vaga general del 29-S, la lluita continua
La Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa ha convocat una manifestació a Tarragona el 13 de novembre, a les 6 de la tarda a la Plaça Imperial Tàrraco.
Decret de les pensions, privatització dels serveis públics, reforma laboral, mercantilització de la vida…
Els mitjans de comunicació que vam composar l’Agència Informativa 29-Svolem compartir amb totes i tots vosaltres la nostra valoració de la cobertura conjunta que vam realitzar de la vaga general.
Durant les 24 hores que va durar la cobertura de l’Agència Informativa 29-S:
Una cinquantena de persones de 20 mitjans alternatius, independents i contrainformatius van participar -hi
Centenars de persones van trucar o escriure a l’agència per donar informació des del terreny sobre les accions dels piquets sindicals, veïnals o dels comitésde vaga.
Àdhuc votada al parlament, aquesta llei roman il·legítima i serà impugnada per molts motius: la manera com es va decidir, el mercantilisme que l’envolta, el seu repudi massiu per la població i totes les centrals sindicals, la duresa del seu contingut.
La Vaga Interprofessional i nacional per la retirada del projecte de llei sobre jubilació.
Nº 19 – 3 de novembre de 2010.
No cedim gens ! Ampliem la mobilització ! Totes i tots en el carrer el 6 de novembre !
– Un procés de decisió inacceptable
Promesa electoral incomplida: el president de la República va ser triat amb el clar mandat de no tocar ni un pèl del “dret a la jubilació als 60 anys”. Enfront de la insistència del MEDEF a alentir l’edat de sortida, ell contestava: “no m’he compromès a això enfront dels francesos, per tant no tinc mandat per a tal cosa”.
Cap negociació amb els sindicats: al juny del 2009, N. Sarkozy anunciava aquesta contrarreforma prometent que tot estaria en la taula, després Eric Woerth, Ministre de Treball, fa un simulacre de negociació a l’abril de 2010, no escolta gens, i anuncia que ni parlar d’augmentar les quotes socials, a pesar que aquesta mesura ha estat declarada en l’informe d’abril del Consell d’Orientació de Pensions (COR) la més eficient per a equilibrar els comptes de les pensions.
Al juny s’afirmen els 3 eixos del projecte de llei : ajornament de 2 anys de les edats del dret a jubilació i del dret à la pensió completa. La patrona dels patrons, Laurence Parisot (presidenta del MEDEF), es vanagloria de ser la padrina del projecte. Aquests 3 eixos, d’efecte cumulativo molt dur, no es tocaran a pesar de l’oposició unànime de les centrals sindicals i de la gran majoria de la població.
Debat parlamentari fet de qualsevol manera: el de l’Assemblea nacional ha estat suspès abans de concloure, el del Senat ha estat escurçat, i la reunió de les dues Càmeres ha despatxat en quatre hores l’examen d’un text tan dens. Pitjor encara: a l’últim minut, una esmena anuncia una discussió des de 2013 per una “reforma sistèmica”, apuntant a introduir un sistema de jubilació per punts, o sigui una nova regressió social.
– Una contrarreforma enfonsada en el mercantilisme
Els casos Woerth-Bettencourt i les pressions sobre la justícia estan prou marcades en les ments com perquè no ens acontentem amb citar-les. Una mica menys conegut: la premsa ha revelat el paper jugat per Guillaume, el germà de Nicolás Sarkozy. Ara president director general del grup fusionat Malakoff Médéric, ha creat Sevriena, companyia d’estalvi per a la jubilació, amb CNP-Assegurances, filial de l’oficial Caixa de Dipòsits. Al gener de 2011, espera fer-se amb un mercat benvolgut d’entre 40.000 i 110.000 milions a l’any. L’un fa adoptar una contrarreforma que afavoreix els fons de pensions per capitalització, i al mateix temps l’altre crea una companyia per a absorbir aquests fons…
– Un moviment social històric
Històric: aquesta paraula s’ha emprat en totes les ciutats al constatar la grandària dels centenars de marxes que agrupaven a milions de persones. Tals temps forts han estat complementats a tot arreu, per accions puntuals de bloqueig, d’informació, accions interprofessionals decidides de manera unitària. La vaga reconducible s’ha donat en diversos rams, especialment els transports i les refineries. Els sondejos repetits han mostrat el suport majoritari de la població contra el projecte de llei i el seu contingut, per a donar suport les vagues i marxes així com les accions multiformes decidides localment.
Tot això revela un onatge de fons. El que està en joc és la política de regressió social, més enllà de la jubilació. El que està plantejat públicament és la qüestió essencial del repartiment de les riqueses produïdes en aquest país. I tal debat cal continuar-lo, portar-lo fins al final, imposar un altre repartiment: el que una ínfima minoria acapari el guany tret del treball de la immensa majoria no és un fenomen ineluctable sinó una opció política, una qüestió de societat.
– Una contrarreforma en contra dels drets elementals
La jubilació cristal·litza el descontentament contra la regressió social, doncs tothom es sent atacat i veu qüestionats els seus projectes de futur. Cada treballador, i futur treballador, rebutja l’ajornament a dos anys del dret a jubilar-se, el que significa per a la majoria dos anys més d’atur, rebutja l’haver d’esperar 2 anys més la possibilitat de jubilar-se amb una pensió completa, rebutja aquesta contrarreforma injusta que castiga més als més precaris i especialment a les dones, rebutja una nova baixada de pensió per l’augment dels anys d’aportació combinat amb el càstig redoblat del descompte.
No hem de cedir gens !
Totes i tots en el carrer el dissabte 6 de novembre !
Union Syndicale Solidaires – SUD
ISS i CLECE, empreses a les que els centres hospitalaris ICO i Josep Trueta de Girona tenen subcontractat el servei de neteges, practiquen l’assetjament i la repressió contra les treballadores que reclamen els seus drets legals.
Un article de Vicenç Navarro
Aquest article critica la manera tendenciosa com els majors mitjans d’informació a Espanya han cobert l’agitació social a França. L’article detalla com les reformes del sistema de pensions públic fetes pel govern Sarkozy, signifiquen una reducció molt notable de les pensions actuals i futures, la qual cosa explica la protesta dirigida pels sindicats francesos i la participació dels estudiants en aquelles protestes.
Les versions oficials han reduït a escamot urbà la protesta durant la vaga general. Així, la participació ciutadana és silenciada i criminalitzada.En Catalunya, a les portes d’unes eleccions autonòmiques que implicaran un canvi de cicle involutivo; enmig d’una crisi social amb el seu seguici de 1,3 milions de pobres i 600.000 desocupats; i davant una recuperació econòmica i social que es preveu lenta i amb dramàtics impactes socials, la paraula de moda a Barcelona és… antisistema.
Poc marge per a l’èxit, cap per al fracàs
La distancia entre Govern i sindicats dificulta el pacte, però una altra ruptura debilitaria el diàleg social
La crisi interna de la patronal complica encara més els possibles acords
“Si torna a fracassar, la gent dirà: Vostès per què estan allà? “, analitza Fernando Moreno, antic alt càrrec de CEOE i advocat de Cuatrecasas. Una cosa semblant pensa Rodríguez: “El diàleg social ha de donar fruits, si no, es debilita”. “Ara, no és moment de pensar en el fracàs”, matisa, encara que afegeix immediatament que si es dóna el cas, l’Executiu governarà, “no podem abdicar d’això”.
CGT ha desconvocat la vaga d’autobusos contra la visita del Papa després que TMB la considerés il·legal per basar-se en motius polítics i no laborals. Segons el portaveu de la secció sindical de CGT als Autobusos de TMB, Josep Garganté, la llei impedeix als treballadors protestar per motius que els poden afectar fora de l’empresa i això els converteix en “mers instruments” de TMB.
El dia 28 d’Octubre, data en la qual s’estava duent a terme l’enèsima jornada de mobilització a la República Francesa amb motiu de les modificacions que el Govern de Sarkozy està portant a terme en matèria de les pensions, una representació de la CGT va ser present en la manifestació realitzada a Perpinyà.
Convidats per la CNT-66, una delegació de CGT Girona va acudir a la manifestació de Perpinyà, una multitudinària manifestació que va transcórrer en tot moment en un ambient festiu i al mateix temps de protesta contundent, finalitzant amb un esmorzar i música a la plaça del Castell.
Des de CGT, en primer lloc volem agrair a tots/es els companys/es que han secundat les aturades del passat dia 21 d’octubre, fent seva la lluita, més que justificada, que des de CGT estem duent per la defensa dels treballadors/es i per una justa negociació del Conveni de Contact Center.
Ressenyar també que companys d’altres seccions sindicals, tant de CIG, STC, UGT, CCOO… en diferents empreses del sector, no només van secundar les aturades sinó que a més van fer el possible perquè fossin un èxit de participació.
Aquesta convocatòria d’aturades i de vaga han estat un pas més en les mobilitzacions que van començar el passat dia 29 de setembre amb la Vaga General, i que veuen la seva continuïtat en el temps ja que s’està produint una doble agressió contra els treballadors/es amb la Reforma Laboral i amb la paralització de les negociacions del Conveni de Contact Center.
L’objecte de la convocatòria de CGT no és altre que la falta d’avanços en aquests deu mesos de negociació, no hem d’oblidar que des del 22 de gener fins a la data no s’ha arribat a cap acord en aquelles matèries de vital importància com són la contractació, el salari, salut laboral,…
Per això i no contra cap organització sindical, sinó contra aquesta patronal cobejosa i avara que només vol retallar drets i augmentar els seus beneficis, CGT convoca i convocarà les mobilitzacions de treballadors/es necessàries perquè la negociació del Conveni avanç i que aquests avanços siguin en sentit positiu per als drets de tots i totes.
PER UN CONVENI DIGNE, LA LLUITA CONTÍNUA
VAGA DE 24 HORES EL PRÒXIM 11 DE NOVEMBRE DE 2010.
UN CONVENI DIGNE ENS CONVÉ !!
Coordinadora de Telemàrqueting de la CGT
CONTINUAR LA MOBILITZACIÓ PER UNA NOVA VAGA GENERAL ……..AGRUPAR ALS QUE VOLEM LLUITAR
1) La vaga del passat 29-S ha estat un fet d’enorme importància: per primera vegada des de l’inici de la crisi econòmica en l’Estat Espanyol hem donat una resposta massiva als atacs antisocials que venim sofrint. La vaga general ha tingut importants repercussions econòmiques, de distorsió de la vida social. Als que donaven per acabada a la classe obrera els toca ara veure als treballadors/es sumant-nos a les mobilitzacions que recorren tota Europa i col·locats en el centre de la situació política. La Vaga ha afeblit al govern agressor. Per això no és casualitat que des de totes les posicions procapitalistes els atacs a la vaga no han cessat, ni abans ni després de la seva realització.
2) Però aquesta vaga també ha posat al descobert una sèrie de debilitats que hem de superar si volem parar l’atac: una mobilització nacional enfront d’una ofensiva internacional; unes direccions sindicals sense voluntat de dur la batalla fins al final per seguir lligades al diàleg social; una greu fragmentació en les condicions de treball dels assalariats/des que ha dificultat la participació unitària en la vaga i, finalment, sectors importants de treballadors/es que han cregut que aquesta no anava a servir per res, en alguns casos repetint arguments reaccionaris i proempresarials.
3) Enfrontem una ofensiva global, davant una veritable guerra social que tracta suprimir els drets socials i laborals, que està impulsada pel capital internacional i la totalitat de governs i institucions europees i internacionals. Per això la passada vaga general ha de ser un pas en el camí d’una mobilització continuada i a escala europea. La continuïtat i la confluència amb les mobilitzacions a França, Grècia, Portugal i Itàlia han de ser objectius immediats. La mobilització a Grècia, primer, i sobretot a França, en l’actualitat, demostra tot el que és possible i necessari fer per a vèncer.
4) Per a avançar per aquest camí és condició indispensable bandejar el model del diàleg social, medi privilegiat al servei de banca i la patronal, que acaba sempre per sacrificar els interessos socials de la majoria de la població en nom del guany capitalista i per generar conformisme en amplis sectors laborals i socials. Per a això considerem que és essencial unir a tots els que volem dur aquesta lluita fins al final: el sindicalisme alternatiu i els sectors combatius dels grans sindicats. Un agrupament així de classe i combatiu, sustentat en un programa de mesures resoltament anticapitalista de repartiment del treball, de reducció de la jornada, d’expropiació de la banca i les grans multinacionals, del no pagament del deute, del subsidi indefinit als desocupats/as de la jubilació als 60 anys… podria impulsar mobilitzacions i condicionar al sindicalisme de col·laboració convertint-se així en un referent per a milers de de treballadors/as. Un agrupament així seria un pol sindical de classe, assembleari i internacionalista que podria arrossegar després de si a col·lectius i moviments socials, així com organitzacions polítiques i donar força a un discurs que expliqués que la crisi és fruit d’un sistema en el qual la producció és social i l’apropiació és privada; que les polítiques antisocials no són polítiques per a sortir de la crisi, sinó que serveixen a l’objectiu de mantenir els guanys empresarials a costa d’augmentar els sofriments i les desigualtatsi de deteriorar el medi ambient.
Després de dos anys de crisi “oficial” del sistema capitalista i molts mesos treballant per a la Vaga General, el passat 29 de setembre va tenir lloc el desenvolupament d’aquesta jornada de Vaga.
CGT va presentar la seva pròpia convocatòria de Vaga General, amb uns motius i objectius propis, per descomptat, diferents als motius dels altres sindicats majoritaris convocants.
CGT ha convocat a la Vaga General per a derogar les polítiques antisocials del govern i per a asseure les bases de l’anhelada transformació social, les bases d’un nou model social i productiu centrat en la satisfacció de les necessitats de les persones enfront del model productivista i consumista del capitalisme.
En aquest sentit, CGT s’ha sentit protagonista en el procés de preparació i desenvolupament de la Vaga General. No hem viscut la Vaga General com convidats o comparses de la vaga dels sindicats majoritaris. Entre altres coses, perquè la Vaga General del 29 de setembre ha estat la vaga de la classe treballadora i de tots moviments socials, els col·lectius precaris, exclosos i les classes populars.
Per a CGT, la seva funció com organització sindical i social ha estat convertir-se en l’instrument de treball que ha permès canalitzar la lluita per la defensa i recuperació dels drets laborals, socials, mediambientals…
Però la CGT no només s’ha sentit protagonista el dia 29 de setembre sinó que pretén seguir sent-lo el dia de després, amb el convenciment que a partir del 29 de setembre, en aquest moment, CGT com instrument de lluita sindical i social comença a ser considerat com un referent per a un important nombre de treballadores i treballadors i un referent per a les organitzacions socials.
Sense cap gènere de dubtes, la Vaga General ha estat un èxit. No només per les estrictes dades quantitatives sobre l’índex d’incidència o per la caiguda del consum elèctric, sinó pels aspectes qualitatius. La VG s’ha convocat en un context d’atac feroç al sindicalisme per part de totes les institucions polítiques, mitjans de comunicació, organitzacions patronals, etc; en un context de desmobilització generalitzada de la societat, d’una precarietat laboral extrema amb el que suposa de por, submissió, apatia, conservadorisme; en un context de repressió sobre qualsevol tipus de dissidència del sistema ; en un context propens al racisme i la xenofòbia; en un context d’individualisme i de lluita per la supervivència en moltes ocasions.
Eren i són molts els elements en contra perquè la vaga fora un èxit. A pesar d’això, la vaga general ha estat significativa i les mobilitzacions han estat molt importants, el que mostra el profund sentiment de ràbia que acumulava un nombre molt important dels i les treballadores, persones aturades, col·lectius i moviments socials…
A pesar de tots els elements i campanyes en contra, i de la crítica profunda que cal fer a les organitzacions sindicals majoritàries per no haver-se dignat a convocar la Vaga molts mesos abans i per haver contribuït amb un model sindical pactista a l’actual situació de desmobilització laboral i social, de falta de referents, de pèrdua continuada de drets, malgrat tot això, el 29 de Setembre la Vaga General ha estat un èxit. A pesar, fins i tot de la condenable brutalitat de la repressió policial contra els piquets que exercien el seu dret, han estat varis els milions de persones que han intervingut en la Vaga General, secundat la vaga o manifestant-se per tota la geografia del país.
La intervenció exemplar dels piquets mereix ser reconeguda de forma expressa ja que han representat la primera fila de la lluita, han sofert en les seves pròpies carns les agressions de les càrregues policials, han estat el referent per a la resta dels i les treballadores. Gràcies per aquest nivell de militància, de compromís personal i de compromís amb l’organització.
CGT ha fet els seus deures, ha portat a terme el full de ruta marcat per a concloure amb la convocatòria de la vaga, ha realitzat múltiples actes públics, mobilitzacions prèvies, vagues sectorials, vagues d’empresa, marxes, ha buscat la confluència amb altres organitzacions socials i sindicals… En definitiva, ha treballat per a garantir l’èxit de la convocatòria, ha complert el seu compromís sindical i social amb la classe treballadora, és a dir, CGT ha treballat perquè la Vaga General comptés amb el suport de les i els treballadors, els col·lectius i classes populars especialment maltractades pel sistema.
CGT ha donat la cara abans del 29 S i, per descomptat, l’ha donat el dia 29 S. CGT no s’ha tapat en els piquets, com lamentablement ho han fet altres organitzacions que ni han aparegut al llarg de tota la jornada de vaga. CGT ha pres el carrer, ha lluitat i divulgat la convocatòria de vaga, ha repartit milions d’octavetes, ha defensat que aquesta vaga general era de tota la classe treballadora, sense sectarismes ni protagonismes. Fruit de tot aquest esforç, ens sentim corresponsables de l’èxit de la vaga, i volem recollir el contundent clam de rebel·lia que es va sentir en els carrers.
Les mobilitzacions de CGT han estat secundades per milers i milers de persones. El compromís d’aquesta organització ara és no defraudar a aquestes persones sinó contribuir que aquesta rebel·lia es canalitzi, s’organitzi, es coordini per a continuar la mobilització laboral i social que ens condueixi a la consecució dels motius i objectius pels quals hem convocat la Vaga General.
Hem de sentir-nos satisfets del compromís, la tensió i la resposta que tota l’organització ha estat capaç de donar quan s’han donat les circumstàncies perquè aquesta resposta es donés. Com organització, hem sortit enfortits, sens dubte, d’aquesta convocatòria. Hem sortit enfortits com instrument de lluita al servei de la classe treballadora. Se’ns ha vist en el carrer, se’ns ha vist enormement implicats i se’ns ha vist amb un discurs diferent. El repte és seguir dignificant la lluita sindical i social, dignificar el sindicalisme i la millor manera és fer-lo a través de la nostra opció anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionaria, federalista, internacionalista, llibertària, i volem fer-lo en connivència amb altres organitzacions socials.
Per altra banda, a més de ressaltar la importància quantitativa i qualitativa de la jornada de Vaga General, el més rellevant ha estat el missatge de continuïtat que CGT ha sabut transmetre i del que s’han fet eco la resta d’organitzacions. El dia 29 de setembre és el principi d’una nova etapa en la lluita sindical i social d’aquest país. Res pot tornar a ser el mateix. Hem d’impedir que els majoritaris tornin a trair el clam i “l’esperit” del 29 de setembre i tornin a asseure’s
L’acció policial preventiva i l’actuació judicial resolutiva formen part de la nocivitat del capitalisme en aquesta darrera fase de la seva centenària decadència, una nocivitat que ja va patir l’anarcosindical i el conjunt del moviment llibertari en el decurs dels anys de plom de la patronal catalana contra la CNT i més endavant en el franquisme. Aquesta realitat repressiva correspon a una sortida suïcida del capitalisme en temps d’autoliquidació burgesa de la societat de consum i d’establiment d’un estat de malestar. La destrucció de l’estat del benestar i l’aplicació del règim del sabre, que el company M. A. Bakunin en el seu temps així va definir aquest comportament burgès en qualsevol moment en que la seva dictadura democràcia de classe hegemònica no serveix per adormir les masses o evitar els esclats històrics de la lluita de classe, crea un situació de criminalització estatal preventiva i resolutiva dels moviments socials emancipatoris de part del capitalisme en aquesta segona i potser definitiva gran depressió mundial i el seu estat del malestar de masses.
En aquest sentit, a casa nostra, han augmentat les crides a la repressió preventiva i resolutiva, com ara la crida de l’Ajuntament de Barcelona a tancar webs alternatives o les histèriques campanyes de premsa contra tot allò que en diuen antisistema i dels moviments esquats. A primera fila, entre altres, hi trobem Pilar Rahola i Alfons Quintà, destacats intoxicadors d’una campanya mediàtica que tendeix a crear una opinió que justifiqui l‘actua preventiva i resolutiva de l’Estat contra els moviments contestataris, especialment després de la revolta social grega de farà dos anys, l’altra vaga de masses del 29-S o el moviment social contestatari francès de les darreres setmanes, amb ocupacions estratègiques i bloquejos de la mobilitat en l’Hexàgon francès.
DESPRÈS DEL 29-S, QUÈ FEM?
CONFERÈNCIA D’AFILIATS/DES de la CGT de Catalunya
DISSABTE 6 NOVEMBRE A LES 9:30h.
Centre Cívic La Sedeta c/ Sicília 321, Barcelona
(Metro: L4 Joanic, L2 i L5 Sagrada Família. Autobusos: 15, 20, 39, 45, 47, 114, 116, N4 i N6)
LA TEVA OPINIÓ ÉS IMPORTANT
PARTICIPA
Convoca: Comitè Confederal CGT Catalunya
Attached documents
El 26 d’Octubre s’han realitzat les eleccions sindicals a l’Empresa de Neteges Eulen, en concret les que corresponen a les dependències de l’Ajuntament de Girona (col·legis, pavellons, etc).
Aquestes eleccions han estat molt importants per a la CGT de Girona, en concret per al sector de Neteges. La lluita que han estat realitzant les companyes de neteja ha estat titànica. Posant en antecedents les companyes de Eulen són les que en la primavera del 2007 van protagonitzar una vaga a Girona de 37 dies per reivindicar, entre altres coses, la conversió a fixos dels contractes temporals i l’increment de la plantilla a CLECE que era l’empresa que aleshores s’encarregava de la neteja de les Dependènciesde l’ajuntament.
