El Secretari d’Estat d’Hisenda, en unes declaracions realitzades el dia 24 de febrer afirma que la revisió de l’acord salarial dels empleats públics està “sobre la taula” i que aquesta revisió salarial es farà en “el marc adequat”, és a dir, en una negociació amb els sindicats de la Taula General.
La pretensió del Ministeri d’Economia i Hisenda és reduir en el 4% la despesa en salaris públics per a l’any 2013, en el marc de la política governamental de descens de la despesa pública. Els instruments que vol utilitzar el Govern per a fer efectiu el descens de la despesa en salaris públics són l’amortització de la pràctica totalitat de places vacants, de cada 10 vacants es perdran 9 llocs de treball, i la congelació del salari dels funcionaris, segons es desprèn de les declaracions del Secretari d’Estat.
L’acord salarial al que fa referència és l’Acord “Govern-Sindicats per a la funció pública en el marc del diàleg social 2010-2012”. Aquest acord, en la seva part salarial estableix els següents increments:
Any 2010: Increment salarial del 0,3%. Aportació del 0,3% al pla de pensions.
Any 2011: Increment salarial a negociar. Aportació del 0,5% al pla de pensions.
Any 2012: Increment salarial a negociar. Aportació del 0,7% al pla de pensions.
Així, els sindicats signants beneïen la nostra congelació salarial a canvi que es blindés un pla de pensions que solament significa beneficis per a CCOO, UGT i el BBVA, socis en la gestora del pla. A més, s’establia una clàusula per a la revisió salarial que ens semblava que en el millor dels casos es traduiria en una simple bufanda. Ara ja sabem que l’increment salarial a negociar en els anys posteriors serà 0% i que la bufanda de revisió salarial es quedarà en aigua de borrajas, si es compleixen les pretensions del Ministeri d’Economia i Hisenda.
A què estan jugant els sindicats CCOO, UGT i CSIF, que en temps de vaques grosses signen increments salarials inferiors a l’IPC i en temps de vaques flaques incrementen la nostra ja històrica pèrdua de poder adquisitiu? Doncs estan jugant amb els nostres drets, amb les nostres condicions de treball, venent-nos mentre ells garanteixen els seus negocis. I ells calladets, que no se sàpiga, i a practicar la pau social que inclouen en els acords que signen sense tenir en compte a la plantilla.
Perquè serveixen unes taules de negociació els acords de les quals es queden en paper mullat a la primera de torn? Doncs perquè el govern ens pugui emportar les engrunes aconseguides sense que ningú es posi vermell per la seva labor sindical. Una labor sindical que ha consistit a fixar un marc negociador que es demostra inútil davant la voluntat unilateral del Govern i uns continguts, els fixats en aquests acords que es poden incomplir sense conseqüència cap, que resulten insultants davant qui ha vist que el seu salari real baixa any a any des de fa més d’una dècada. Ah, i perquè els sindicats signants cobrin i cobrin subvencions, per signar, per formació, beneficis per jugar a borsa amb part del nostre salari, etc.
Hem de ser conscients que canviar aquesta situació està en les nostres mans i que no podem permetre ser cap de turc d’una situació que no hem generat nosaltres. No podem permetre que els efectes de la crisi l’acabem pagant els de sempre, que les nostres condicions de treball siguin moneda de canvi davant qualsevol situació (si hi ha bonança, moderació, si hi ha crisi, els primers a pagar els plats trencats els empleats públics). Ja n’hi ha prou d’amenaçar els nostres drets! Deixeu de jugar amb les nostres condicions de treball!
CGT-CAT Seguretat Social Barcelona
www.cgtbarcelona.org/sapb/estado/index.htm
