CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

Acció Sindical

Desregulació horària en el Banc Santander

Els sindicats CGT, ELA, Solidaridad, CIG i LAB, ens hem negat a canviar la lliurança dels dissabtes per una flexibilitat horària que suposa la desregulació total dels horaris per a més de 16.000 treballadors i treballadores de la xarxa d’oficines del Banc Santander.

La Flexibilitat Horària, que l’empresa ha pactat amb CCOO, UGT i FITC, no queda emmarcada dintre d’una franja horària límit, ni contempla mecanismes per a registrar i verificar de manera fefaent que no se sobrepassen les 1.700 hores de jornada màxima anual, pel que l’horari teòric, de 8:00 a 15:30, serà en la pràctica paper mullat.

La Direcció del Santander utilitzarà la flexibilitat horària, ara establerta, per a imposar la prolongació il·legal de la jornada de treball a tota la plantilla. En l’actualitat, i a causa de les constants pressions i amenaces, més del 50% del personal del Santander treballa 10 o 12 hores cada dia, una jornada laboral que comença a les 8 del matí i finalitza passades les 8 de la tarda. La flexibilitat d’horaris establerta en aquest acord serà utilitzada pel Santander per a ocultar milers d’hores extraordinàries, que no paga als treballadors, ni cotitza a la Seguretat Social.

A partir d’ara, aquest frau, que hem denunciat reiteradament davant la Inspecció de Treball, augmentarà i serà més difícil de perseguir. No hi ha dubte que les jornades laborals de 12 hores són incompatibles amb la conciliació de la vida laboral i familiar, pel que és un exercici de cinisme que l’empresa, al costat de CCOO, UGT i FIT, estiguin “venent” aquest acord afirmant que facilitarà aquesta conciliació.

Secció sindical CGT Banc Santander

Llegir més »
jpg_DSC00092.jpg
Acció Sindical

Exitosa Conferència de Delegats/des de la CGT de Catalunya: “Davant la crisi, respostes de la CGT”

El passat 16 de setembre es va realitzar la Conferència de delegats i delegades de CGT Catalunya en el centre Cívic Fort Pienc, amb la presència de 125 assistents. El tema a tractar va ser “Davant la Crisi, respostes de la CGT”, es van repartir els butlletins d’informació sindical de maig i setembre elaborats pel Gabinet Jurídic del Confederal, així com un resum confeccionat pel CESL, de la situació laboral actual i comparativa amb els anys 2007 i 2008 (ERO, atur, distribució en sectors, etc).

Llegir més »
Acció Sindical

Un altre treballador mort a la fàbrica de SEAT-Martorell. El sisè en un any.

Un treballador que realitzava el muntatge de l’estructura del nou taller 6 va morir ahir dia 22 sobre les 12 del matí, al quedar atrapat entre un elevador i una biga. Encara no es coneixen les causes per les quals el mort Lakhdar Abbadt, que es trobava pujat en una cistella a uns 5 metres d’altura, va quedar atrapat contra l’estructura.

Van ser treballadors aliens a l’obra qui van alertar de la situació ja que el treballador es trobava sol en el moment de l’accident. El Servei d’Emergències Mèdiques res va poder fer per la seva vida. El treballador de 28 anys prestava els seus serveis per a la subcontrata BARBESA, subcontractada per EMSA, que és la contractada per SEAT per a la construcció del nou taller 6, on es produirà la xapisteria del model Q3.

Es dóna la circumstància que fa just un any que un altre treballador, d’una subcontrata que realitzava els treballs elèctrics en la construcció del taller de xapisteria del model EXEO, va morir al caure des d’una altura de 9 metres.

La CGT a SEAT-Martorell manifesta la seva més enèrgica repulsa davant els fets ocorreguts i assenyala a l’empresa SEAT com principal responsable de la mort d’aquest company. La CGT no considera que hagi estat un inevitable accident laboral, ja que el treballador no hauria d’haver estat sol en un treball en altura, i apunta a la falta de control en la subcontractació d’empreses per SEAT.

La CGT denuncia la precarietat que treballen les contrates i subcontrates de SEAT, amb treballadors als quals els falta formació i amb falta de personal i mitjans amb l’objectiu d’estalviar costos. A tot això cal afegir que la coordinació de la prevenció entre aquestes empreses subcontractades també està subcontractada. El resultat és que SEAT no compleix amb les seves obligacions i les dilueïx en l’entramat d’empreses posant en risc la salut dels treballadors.

A més, la CGT recorda que Lakhdar Abbadt és el sisè company que, en un any, mor dintre de la fàbrica, una xifra sense precedents, i apunta a una deficient política de Prevenció de Riscos Laborals com causes de l’alta sinistralitat a SEAT.

23 de setembre de 2009.

CGT SEAT Martorell

NOTA DE PREMSA SINDICAT METAL.LÚRGIC CGT BAIX LLOBREGAT

Un altre treballador mor a la fàbrica de SEAT-Martorell. El sisè en un any.

Un treballador que realitzava el muntatge de l’estructura del nou taller 6 va morir el pasat dimarts 22 de setembre al quedar atrapat entre un elevador i una biga.

Llegir més »
Acció Sindical

25 setembre: concentracions de treballadors i usuaris a les estacions de RENFE-ADIF de Cambrils i L’Aldea

CGT MANIFESTA EL SEU CONTUNDENT REBUIG AL PROJECTE DE TANCAMENT DE LES TAQUILLES DE RENFE I ADIF, ADVERTEIX DE LA PROGRESSIVA PÈRDUA DE LA QUALITAT EN EL SERVEI PRESTAT I DENUNCIA L’ABANDÓ DE LA GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC EN NOM DEL BENEFICI PRIVAT

DIVENDRES 25 SETEMBRE: CONCENTRACIONS DE TREBALLADORS I USUARIS EN LES ESTACIONS DE CAMBRILS (10 h.) I L’ALDEA-AMPOSTA-TORTOSA (12.30 h.)

La Direcció executiva de rodalies de RENFE i les d’Estacions i Circulació d’ADIF, aprofiten l’actual crisi econòmica amb un projecte encaminat que els ciutadans s’acostumin a l’ús de les màquines expenedores de bitllets, el que faria desaparèixer al personal ferroviari de les estacions.

Aquest projecte és contrari als interessos de tots els usuaris i usuàries, doncs està deixant d’una manera progressiva les estacions sense personal que s’ocupi de l’atenció i informació personalitzada que requereixen els ciutadans i asseguri unes instal·lacions en condicions.

El tancament del canal de venda de bitllets en les taquilles està suposant també una destrucció massiva de llocs de treball i la seva aberrant substitució per màquines auto-venda. Unes màquines auto-venda que han requerit una gran inversió i que tenen elevats costos de manteniment, amb l’agreujant que el producte comprat per Renfe no dóna, ni de bon tros, les prestacions requerides. A part de la seva mala gestió a l’hora de comprar un material eficient, els plans de Renfe i ADIF no s’han donat a conèixer a l’opinió pública.

Des d’aquest sindicat entenem que el silenci d’ambdues empreses públiques obeeïx a que aquests plans estan guiats per interessos privats donant prioritat a les empreses privades per a beneficiar-se dels drets reconeguts constitucionalment a les persones, podent privar d’aquests drets als ciutadans en cas que no aportin beneficis, o bé augmentar el seu preu, sigui a través de les tarifes que paguen els usuaris o mitjançant les subvencions públiques que paguem a través dels impostos. En l’empresa pública, fins ara, els diners s’han reinvertit en la millora del sistema, a diferència de l’empresa privada, on els beneficis van a parar a les mans d’accionistes (uns pocs).

Tot això va en menyscapte de les garanties de mobilitat de la ciutadania i el dret a accedir al servei de transport en les adequades condicions de qualitat, seguretat i preu assequible.

La situació actual del servei en nombroses estacions de la demarcació de Tarragona és la següent:

* Estació d’Ascó: Sense personal

* Estació de Flix: Sense personal totes els matins de Dilluns a Divendres i Dissabtes Diumenges i Festius les 24h.

* Estació de Riba-roja: Sense personal totes les tardes de Dilluns a Divendres i Dissabtes, Diumenges i Festius les 24h.

* Estació de Montblanc: Sense personal totes les tardes de Dilluns a Divendres i Dissabtes, Diumenges i Festius les 24h.

* Estació de Valls: Sense personal Dissabtes, Diumenges i Festius. Resta de la setmana amb personal en horari partit, no abastant l’atenció a diversos trens.

* Estació de Cambrils: Sense personal a partir de les 16h de Dilluns a Divendres, a més de Dissabtes, Diumenges i Festius les 24h.

* Estació de Reus: Sense personal entre les 23h i les 6h tots els dies.

* Estació de Torredembarra: Privatitzat el servei de venda i informació.

* Estació de Salou: Privatitzat el servei de venda i informació.

* Estació de Calafell: Privatitzat el servei de venda i informació.

* Estació de Tarragona: Privatitzat el servei de venda de bitllets de Mitja Distància i Regionals. Privatitzat el servei d’atenció al viatger.

* Estacion de L’Aldea-Amposta-Tortosa. Ha reduït el servei d’horari de taquilles en els últims mesos, en l’actualitat de 6,50 a 21,30.

* Estacion de Vila-seca. Sense personal.

Les repercussions més evidents i negatives que comporta el tancament i privatització de les taquilles de les estacions són:

1. Augment de la despesa pública en l’adquisició i manteniment d’una infinitat de màquines que substitueixin als treballadors/es de la venda de bitllets ja que aquest nou engendre de projecte té si més no una dubtosa viabilitat econòmica a causa de la reducció d’ingressos que aquesta aniquilació del servei implica.

2. Encariment de les tarifes, al posar Renfe i ADIF en mans d’empreses privades un servei públic que ha estat creat i pagat per la societat, sota dubtosos criteris economicistes.

3. Deterioració de les instal·lacions en els recintes ferroviaris de rodalia i Regionals, i augment de les dificultats per a obtenir el títol de transport (bitllet) o rebre informació de viva veu.

4. Renfe i Adif carregaran les responsabilitats cap al poc personal que quedi, que haurà de donar la cara per tots els problemes que els vénen damunt sí aquest projecte surt endavant.

5. Destrucció i precarització de l’ocupació. Estem farts de veure com cada empresa contractista que passa pel ferrocarril, intenta empitjorar les condicions de vida dels treballadors.

Els usuaris de les Proximitats i Regionals i la societat en el seu conjunt com a propietaris notarem de manera immediata les repercussions d’aquesta “transformació” que pretenen imposar-nos els gestors de l’empresa pública RENFE Operadora.

CGT defensa que el Servei Ferroviari de les Proximitats i Regionals segueixi sent un servei públic que respongui a les expectatives i demandes de mobilitat del conjunt de la societat, amb uns serveis satisfactoris i unes tarifes assequibles, i per descomptat, garantint la seguretat enfront de qualsevol altre criteri.

Sobretot perquè hi ha alternatives viables i lògiques, tota la societat, en el seu doble paper d’usuària i propietària d’aquest Sector Públic Ferroviari, ha de participar i intervenir en les decisions que afectin al futur del mateix.

CGT, reafirma la seva voluntat de seguir lluitant per un transport ferroviari col·lectiu, públic i eficaç, on els treballadors tinguin unes condicions de treball dignes, mantenint i augmentant el nombre de llocs de treball, on la societat pugui gaudir d’un Servei Ferroviari on prevalgui la qualitat del servei i la seguretat de tots, obligant a les Direccions tècniques i polítiques al manteniment d’un servei públic, segur, social i efectiu.

Per a reivindicar tot això des de CGT anem a realitzar dues concentracions el pròxim divendres 25 de setembre en les estacions de Cambrils 10.00h. i L’Aldea-Amposta-Tortosa a les 12.30h., en les quals participarem els delegats de CGT dels Comitès d’Empresa de Renfe i Adif a Tarragona, així tots els usuaris que desitgin participar en les mateixes, així mateix es realitzara un repartiment d’octavetes informatives als usuaris de la situació en les estacions del Camp de Tarragona i Terres de L’Ebre, així com l’atenció directa als usuaris afectats per la reducció de serveis. En el transcurs de les concentracions es realitzaran rodes de premsa en cadascuna de les estacions.

SECCIÓ SINDICAL DE TARRAGONA DEL SINDICAT FEDERAL FERROVIARI DE LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (SFF-CGT)

Llegir més »
Acció Sindical

La Secció Sindical de CGT a Correos del Vallès ha denunciat al Ministeri de Foment davant el Defensor del Poble i davant la Comissió Europea

El Sindicat de Correos de la CGT en el Vallès ha denunciat davant el Defensor del Poble i davant la Comissió Europea, amb data 21 de setembre al Ministeri de Foment per no complir, segons el parer d’aquest Sindicat, les seves obligacions d’inspeccionar i sancionar a Correos, que no ha garantit un repartiment diari a tots els ciutadans de Sabadell durant els mesos de juliol i agost.

CGT ha enviat vuit denúncies contra Correos al Ministeri de Foment al llarg dels mesos de juliol i agost. En elles li hem comunicat que, segons les nostres dades, en 231 ocasions alguna secció de repartiment s’ha quedat sense repartir a Sabadell i, per tant, els ciutadans s’han quedat sense rebre els seus enviaments al dia.

Per la seva banda, el Ministeri de Foment es va posar en contacte amb CGT únicament mitjançant un escrit de data 27.07.2009 en el qual sol·licitava documentació addicional i comunicava que donava trasllat dels escrits de denúncia que havia rebut a Correos.

Correos no va millorar el servei en el mes d’agost i el Ministeri, al que se li van seguir enviant denúncies a l’agost, no ha respost a les mateixes.

A la CGT creiem que l’empresa Correos ha de ser advertida o sancionada per haver deixat, segons les nostres dades, en 231 ocasions a ciutadans de Sabadell sense servei, doncs l’article 17 de la Llei Postal li obliga a garantir un repartiment diari a tots els ciutadans. De la mateixa manera, creiem que el Ministeri de Foment ha d’inspeccionar el cas i, si escau, advertir a l’empresa o sancionar-la.

Ens sembla una excusa que el Ministeri de Foment demani a CGT que aportem documentació addicional a les nostres denúncies, quan sap que aquesta documentació es troba registrada en aplicacions informàtiques de Correos (SIE i SGIE), que el Sindicat no pot copiar, però que el Ministeri si pot requerir a Correos.

Pensem que, en aquest cas, el Ministeri de Foment no ha complert l’obligació d’adoptar mesures per a garantir el servei postal universal, que li atribuïx l’article 37.3 de la Llei Postal i per això hem denunciat el cas davant dos organismes: davant el Defensor del Poble, perquè hi ha hagut ciutadans que s’han quedat sense rebre un servei bàsic que ha de garantir-los l’Administració, i davant la Comissió Europea, perquè s’ha vulnerat la Llei Postal, que és la trasposició a la nostra normativa nacional de la Directiva de la Unió Europea 97/67/CE.

Sabadell, 22 de setembre de 2009.

Llegir més »
Acció Sindical

Nou curs 2009-10: L’aprovació de la LEC dóna marc a un «pla de restriccions»

Al final del curs passat després d’un procés d’importants mobilitzacions la LEC era aprovada al Parlament (com ja era previsible) davant la protesta que el mateix 1 de juliol sindicats i professorat manifestava a pocs metres d’on se celebrava la sessió parlamentària.

L’actitud cínica que el Conseller ha mantingut fins a aquest moment es repetia en una carta al professorat on ens deia que no veuríem una allau de decrets per desenvolupar la llei; («Tenim la Llei. Us preguntareu, doncs, què passarà a partir d’ara? Tornarem a viure una allau de decrets i normes que ens encotillaran novament sota la promesa d’una autonomia en realitat inexistent? De cap manera»)

No obstant, durant el dos mesos de vacances el Departament d’Educació ha anat publicant al DOGC una sèrie de decrets, resolucions i acords vinculats molt directament amb alguns dels aspectes més regressius de la LEC: Adjudicacions de llocs de treball per interins i substituts a partir del 28 d’agost (amb l’aplicació i reducció estricta en les substitucions per reducció de jornada); Acord de Govern per a la creació dels complements retributius de responsabilitats específiques de coordinació i per dedicació lectiva especial; el Parlament publica en el DOGC del 16 de juliol la LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació; Supressió del batxillerat nocturn en determinats centres IES; Establiment de les funcions de la direcció de les zones educatives i creació de noves; Pròrroga i ampliació dels ghettos escolars per a immigrants.

Llegir més »
Acció Sindical

RENFE decideix prorrogar l’ERO vigent

Des de CGT no estimem necessari continuar amb la reducció de plantilla a través de la pròrroga de l’ERO. A través de diversos ERO a RENFE vénen reduint dràsticament la plantilla des de l’any 1992, passant d’aproximadament 70.000 treballadors/es als actuals 14.000 treballadors/es.

Llegir més »
carta Marta Labata
Acció Sindical

Els treballadors/es d’autobusos de TMB emplacen a la Direcció a assistir i a acceptar el que decideixi l’Assemblea del 7 d’octubre

Avui dilluns, 21 de setembre, el Comitè de conveni ha entregat una carta a Marta Labata (Directora de Persones d’autobusos de TMB) on s’emplaça a la Direcció de TMB (Assumpta Escarp i Dídac Pestaña) a assistir, exposar i acceptar el que acordin els treballadors/es d’autobusos de TMB en la seva Assemblea del proper 7 d’octubre.

Llegir més »
Acció Sindical

Convocada concentració l’1 d’octubre a les portes de l’empresa ICMA de Rubí en solidaritat amb els 12 treballadors acomiadats

EL DIJOUS 1 D’OCTUBRE, A LES 12 HORES, A LA PORTA DE L’EMPRESA ICMA I RUFFINI, SITUADA, AL CARRER COMPOSITOR BIZET 2 DE RUBI.

Com molts ja sabeu els companys acomiadats de l’empresa ICMA estan lluitant pel seu lloc de treball i contra la persecució a la CGT en aquesta empresa. Us recordem que a aquesta empresa li va ser denegat un ERO i que va acomiadar de forma fraudulenta als companys. Que gairebé la totalitat dels 12 acomiadats són afiliats a CGT, dos són delegats, i que des del mes de juny estan sense cobrar, posant traves l’empresa per a la tramitació de la prestació d’atur. El que crea una situació difícil de suportar.

El passat 17 de setembre se celebrava al CMAC la conciliació per l’acomiadament dels 12 companys de l’empresa ICMA sense acord, quedant pendents de judici. Els companys porten amb aquest mes tres mesos sense cobrar, estan aguantant estoicament i segueixen amb ganes de no cedir. L’empresa els ha plantejat arribar a un acord, però sense concretar, d’una forma poc clara, que dóna més la sensació de voler embolicar la cosa sense donar sortida, que altra cosa. La contestació dels companys que és que CGT està per l’ocupació i el que han de fer és readmetre a la plantilla acomiadada.

Els companys estan concentrant-se gairebé tots els dies en la porta de l’empresa ICMA i RUFFINI ja que pertanyen a aquest grup, d’una forma admirable tenint en compte la situació que tenen. CGT hem de denunciar l’actitud VIOLENTA I TERRORISTA d’aquesta empresa, doncs sotmetre als treballadors a una situació com la que estan sofrint, de desgast, de pressió i de persecució a una forma de fer sindical, no es pot qualificar d’altra forma més que de violència i terrorisme empresarial a qui cal parar els peus, que des de CGT no podem tolerar i a la qual ens veiem obligats a donar resposta per solidaritat i suport mutu.

PEL QUE US CONVOQUEM A UNA CONCENTRACIÓ DE DENÚNCIA I REBUIG A LA VIOLÈNCIA EMPRESARIAL I DE SOLIDARITAT I SUPORT A LA LLUITA EXEMPLAR DELS COMPANYS, EL DIJOUS 1 D’OCTUBRE, A LES 12 HORES, A LA PORTA DE L’EMPRESA ICMA I RUFFINI.

Per al que no tingueu transport o no tingueu molt clar com arribar, hem quedat en el Local de CGT a Cornellà a les 11 hores.

Us recordem que el número de compte bancari per al suport econòmic és el: 2100-3144-24-2200070495

Federació Comarcal Baix Llobregat CGT

12 companys d’ICMA SA porten ja 3 mesos sense salari

Les condicions extremes dels onze companys d’ICMA SA (Grup Ruffini) afiliats a CGT, que des de juny estan sobrevivint a una situació precària no entreveu un final immediat, tot el contrari, … … aixoplugant-se la Direcció de l’empresa davant l’empara que les Administracions Públiques posen a disposició, presenten recurs d’alçada davant la nul·litat dictaminada pel Departament de Treball en data de 24 de juliol. Única i exclusivament per a allargar, pressionar i soscavar l’ànim d’onze pares de família l’afiliació dels quals i militància a un sindicat no afí als interessos empresarials de destrucció d’ocupació i no adormit en la seva consciència com classe treballadora, està patint.

Aquesta lluita no és solament la lluita d’uns individus pels seus interessos econòmics laborals, és el tribut a la dignitat cap a la classe treballadora, és el llegat pedagògic cap als nostres fills. L’estratègia destructiva premeditada per part del Grup Ruffini durant aquests últims mesos no té parangó respecte a empreses del mateix sector. Mentre en unes estan establint polítiques de viabilitat dintre del mercat emparades per les Ajudes de Plans Estratègics Sectorials, Programes d’Investigació i Desenvolupament etc.… el Grup Ruffini beneficiari de les mateixes durant els últims anys, i de les que recentment han percebut, les refinancia en acomiadaments del personal qualificat de les seves empreses.

Aquesta situació que incomprensiblement la societat hem assimilat com normal, seria tal, si no hagués estat precedida per un agressió gratuïta inculcada per part del Grup Ruffini cap als nostres companys de CGT. Ens trobem amb el tràgic i anònim tribut que paguen els treballadors per intentar guanyar-se la vida enriquint a empresaris sense escrúpols. Però no satisfets amb el seu despotisme i impasibles a les necessitats elementals de qualsevol ésser humà, presenten i se sostenen en una falsedat documental com causa de l’acomiadament: l’extinció “de contracte autoritzada en ERO o per acte judicial o constatada per l’Autoritat Laboral en cooperatives” (1698/09). Abocant-nos a la desesperació més absoluta que com individus mai ens hem enfrontat, a data d’avui (18 de setembre de 2009) no podem percebre el nostre dret a l’atur, alguns després de gairebé 40 anys de cotització.

I l’Administració, Què fa?, Què diuen?, solament indignar-se amb aquesta frustrant i kafkiana situació, però desbordada per la saturació de les seves instàncies provocada per la patronal i consentida pels nostres polítics i sense mitjans ni instruments d’articulació per a respondre in situ a les necessitats dels que sustentem aquesta quimèrica democràcia, es veu incapacitada d’autoritzar en un breu termini el Dret a la Prestació d’Atur. En aquesta realitat no serveixen les comprensions ni les declaracions de bones intencions per part de les institucions i les administracions públiques, amb elles no satisfem les caresties dels nostres.

Ens demanaran calma i prudència, però després de 3 mesos sense percebre cap ingrés la delicada línia que separa el seny de la bogeria comença a confondre’s

Llegir més »
Acció Sindical

Els treballadors i treballadores de Roca, Nissan i La Seda fan sentir la seva protesta a la Festa de la Rosa el diumenge 20 de setembre

Els treballadors de Roca, La Seda i Nissan aborden Corbacho a la Festa de la Rosa del PSC

El ministre d’Indústria i Immigració del govern espanyol, Celestino Corbacho, ha sortit del recinte on se celebra aquest diumenge la Festa de la Rosa del PSC per parlar personalment amb un grup d’un centenar de treballadors que es manifesten contra els acomiadaments de les empreses Roca, Nissan i La Seda. Tot i que el gest de Corbacho no estava previst i que ha estat valorat pels manifestants, els representants sindicals no en tenen prou. D’una banda, la plantilla de Nissan reclama una entrevista amb el ministre i la consellera de Treball, Mar Serna, mentre els treballadors de Roca reclamen que Corbacho actuï contra una possible deslocalització encoberta de la companyia de sanitaris.

ACN – 20/09/2009

Crits de “mentiders”

Llegir més »
Acció Sindical

Concentració de treballadors de La Seda el 20 de setembre a les 11 h. a la Pineda de Gavà

EL DIUMENGE 20 DE SETEMBRE A LES 11.00 HORES, A LA PINEDA DE GAVÀ, AVDA. EUROPA S/N (AL COSTAT DE L’AUTOVIA DE CASTELLDEFELS).

Aprofitant la convocatòria de la Festa de la Rosa, a la qual assistiran la plana major del PSC i del PSOE, la secció sindical de CGT a La Seda ha convocat una concentració per mostrar la seva disconformitat amb la gestió de la Direcció de La Seda i demanar als polítics que s’impliquin per garantir la continuïtat de l’empresa.

S’havia proposat a CCOO i UGT realitzar una concentració unitària però aquests dos sindicats no s’hi han volgut afegir. Els que si que hi assistiran son treballadors/es de Nissan, de Roca i de l’Assemblea d’Aturats/desde Barcelona.

Llegir més »
Acció Sindical

Comunicat del SFF-CGT davant la pròrroga de l’ERO de RENFE

CONTRADICCIONS SINDICALS

Aquest 15 de setembre, els sindicats UGT-CCOO-SEMAF van acordar la pròrroga de l’actual ERO sense límit de temps fins a completar els 2000 treballadors.

CGT present en la reunió, va manifestar les seves raons per a rebutjar l’ampliació del mateix, i com els signants no volen “aportacions incomodes”, van optar per no recollir en acta les matisacions d’aquesta part, pel que hem dirigit escrit a la Direcció de RENFE i a l’autoritat laboral exigint la incorporació dels plantejaments del SFF-CGT a la documentació del procés.

En la reunió tot estava acordat entre ells, ja que la Comissió d’Ocupació reunida al matí ja havia debatut l’assumpte i acordat la pròrroga, Comissió d’Ocupació que curiosament solament la formen els signants d’ERO i no el Comitè General d’Empresa, d’aquesta forma s’eviten també les situacions incomodes.

És una llàstima veure com sindicats que s’autodenominen de classe, acorden una vegada i una altra acomiadaments col·lectius (des de l’any 1984) que posen de debò en perill la continuïtat de l’ocupació pública ferroviària per falta de plantilla: tancament de taquilles i traspàs a empreses privades, venda de tallers a la indústria privada, falta de personal en intervenció i tracció, …

Això solament pot ser entès des del punt de vista de l’interès sindical per desfer-se del personal amb contracte fix dintre de RENFE, per a buscar el benefici “pescant” en les aigües regirades de la subcontractació que cada vegada mésprecaritza el món del treball ferroviari.

Llegir més »
Acció Sindical

A Seat ens mereixem un bon conveni

La tornada de les vacances ens ha sorprès amb escrits de l’empresa que superen el sarcasme i la ironia. Anomenar-nos supermans i superwomens o pretendre que la SEAT és un Spá on estem millor que a les vacances, no fa cap gràcia. Per als tècnics ha estat menys agradable encara comprovar com l’empresa està obligant a gastar les hores acumulades per a justificar la seva inclusió en un futur ERO.

Llegir més »
Acció Sindical

Els mariners desafien a Iscomar i ocupen diversos bucs a València i Barcelona

Porten un mes i mig tancats en el Mercedes del Mar. És el buc amb el qual es guanyaven la vida navegant pel Mediterrani, però l’empresa propietària, Iscomar, va deixar de pagar-los els salaris. Una vegada amarrats en el port de València, el 27 de juliol passat van decidir no continuar treballant i van ocupar el buc en protesta per la seva situació. El buc l’opera Iscomar, encara que pertany a una de les moltes filials que té el grup Contenemar.

El Mercedes del Mar està ocupat pels seus mariners a València, igual que el Teresa del Mar i Julia del Mar, altres dos bucs del mateix grup, Contenemar, que també estan amarrats en un port –el de Barcelona– pel mateix motiu, l’impagament de salaris. De la flota de Iscomar, només els Isabel i Pilar del Mar segueixen operatius i els seus tripulants cobren els sous, segons va indicar Enric Tarrida, dirigent del sindicat CGT, que està duent el pes de les reivindicacions dels treballadors.

Els 27 navegants del Mercedes del Mar esperaven que, amb l’ocupació del buc, Iscomar reaccionés i regularitzés la seva situació laboral. No obstant això, no es va produir tal reacció i continuen a bord del vaixell. Si l’abandonessin, s’entendria que marxen de l’empresa i no tindrien dret als beneficis d’una indemnització. “Això és el que espera Iscomar, que ens cansem i ens marxem per a no haver de pagar-nos ni les mensualitats degudes ni la indemnització per acomiadament”, comentava des del vaixell i per via telefònica un dels seus oficials, Pedro Sánchez. “Continuem a bord 18 persones i ja ens deuen tres mesos de salaris. Els espanyols ho passem malament, però en pitjor situació estan els estrangers que treballen en el vaixell, ja que tenen a les seves famílies lluny i sense poder enviar-los un poc de diners perquè puguin continuar sobrevivint”.

La vida a bord discorre amb total monotonia, però no descuren ni un instant les seves obligacions professionals. Realitzen tot el manteniment del buc, que està sempre preparat per a salpar. Compleixen amb els torns de guàrdia i amb les jornades laborals. “La seguretat a bord està garantida, es controlen els generadors i els motors perquè tot el sistema estigui a punt”. En les hores de lliurança o descans, els tripulants veuen la televisió, llegeixen o estan en la coberta, segons explicava Pedro Sánchez. La generació d’energia elèctrica es realitza mitjançant els motors auxiliars, que funcionen permanentment i alimentats amb gasoli.

Recentment, Iscomar va acceptar enviar-los una cuba amb 10.000 litres de combustible, imprescindibles per a mantenir els sistemes actius. A més, “l’empresa ens proveïx d’aliments i aigua, encara que arriba amb cert retard”. Iscomar els ha dit “que el vaixell no és rendible, però això no li eximeix de les seves responsabilitats. Ara estem en un limb. No cobrem el sou ni la indemnització ni tampoc podem anar-nos a l’atur o buscar treball en altra empresa perquè perdríem tots els nostres drets”, comentava l’oficial Sánchez.

El problema familiar és el més apressant. La majoria dels ocupants del buc té a les seves famílies molt lluny, com el cas de Pedro Sánchez, que és asturià. Hi ha tripulants que són llatinoamericans i que tenen a la seva dona i fills molt lluny, però depenen econòmicament dels enviaments de diners dels seus marits, així que ara estan passant per un mal moment. Sobretot està el cas d’una de les famílies, que necessita diners per a una operació i, tal com estan les coses, no hi ha possibilitat de rebre’l. Iscomar no s’ha posat en contacte amb ells per a saber com ho estan passant, “ni tampoc l’Autoritat Portuària de València ni el Ministeri”.

Els desencontres entre Iscomar i els seus treballadors són històrics. Durant molts anys, CCOO enviava mensualment un preavís de vaga per a poder cobrar els salaris. Fins i tot la vaga arribava a realitzar-se el dia indicat o qualsevol altre, l’assumpte era pressionar per a poder cobrar.

Mario Morales. Palma

Traducció de l’article publicat al bloc de la CGT de València:

cgtvalencia.blogspot.com/2009/09/los-marineros-desafian-iscomar-y-ocupan.html

Llegir més »
Acció Sindical

Es demostra que la Direcció de TMB va manipular les proves d’un suposat delicte amb l’única finalitat de criminalitzar a un dels seus treballadors

La Direcció de TMB ha muntat un show mediàtic amb notes de premsa, anuncis en la seva pàgina web, comunicats a la ciutadania i acusacions intentant criminalitzar als seus treballadors que reclamen dos dies de descans setmanal. Dijous passat 10 de Setembre es va dur a terme el judici contra un treballador de TMB, Andreu de Cabo, al que l’empresa acusa d’haver llançat un tronc incendiat contra un autobús de gas durant les últimes mobilitzacions.

La Direcció de TMB demanava penes de 2 anys per coaccions, altres 2 anys per danys i una multa de 7.000 €. Durant el transcurs del judici ha quedat demostrat que l’empresa ha manipulat deliberatament les proves i va mentir en la seva versió dels fets.

Les suposades versions dels fets relatades per un directiu de TMB, Marc Barberà, i per dos agents dels Mossos d’Esquadra no han coincidit en res; han estat discordants els seus relats i la ubicació dels participants. En el judici van declarar que en cap moment li van demanar al sospitós que s’identifiqués i van relatar d’una banda que la suposada identificació del sospitós va ser realitzada pel directiu de TMB a uns 8 metres de distància en una nit fosca i el sospitós estava envoltat per altres cinquanta treballadors més; en canvi l’agent dels Mossos d’Esquadra va declarar que no va ser així, que al sospitós el va identificar en un petit subgrup i estava al costat mateix del Caporal i del directiu de TMB. Quin versió diu la veritat? Perquè no es va reconèixer al sospitós correctament com ha de ser en una roda de reconeixement?

El passat any se li va imposar al treballador una sanció laboral de 6 mesos d’ocupació i sou, en aquesta sanció se l’acusava d’haver llançat dos troncs incendiats contra un bus; aquesta sanció va ser signada en el seu moment per l’exdirector de RRHH de TMB, Marc Barberà. Durant el judici el Caporal de Mossos d’Esquadra encarregat de l’operatiu en la porta de la cotxera va afirmar sense cap tipus de dubtes que aquest dia solament es va llançar un tronc incendiat. El mateix directiu de TMB el dia del judici assegura en la seva denúncia que ara la seva versió és que va ser llançat solament un tronc incendiat. En les fotos aportades per TMB en el judici i distribuïdes en la seva nota de premsa s’aprecien clarament tres troncs incendiats. Aquests troncs no van ser aportats el dia del judici i ningú sap on es troben actualment. L’agent de Mossos d´Esquadra va declarar en el judici que el tronc el va recollir un directiu de TMB i l’hi va dur; posteriorment li semblava que ho havien enviat a la comissaria de Mossos d’Esquadra, però no estava segur d’això últim. Quina de totes les versions diu la veritat? la d’un tronc? la de dos troncs? la de tres troncs? o cap de les versions aportades per l’acusació relata la veritat? Perquè els Mossos d’Esquadra permeten que un particular manipuli i sostregui del lloc dels fets les proves del delicte?

Quant a les acusacions sobre coaccions ha quedat demostrat que no van existir. L’empresa no va cridar a declarar al suposat conductor coaccionat, l’únic participant que s’hagués sentit coaccionat en la suposada agressió. Va quedar demostrat que la suposada agressió, d’haver existit, no va anar contra el conductor sinó contra el bus. Que la publicitat que ha distribuït l’empresa en referència al suposat perill per a les vides és una farsa, ja que l’empresa mateixa ho sap que tots els busos de gas duen vàlvules de seguretat que impedeixen que cremin els seus dipòsits. I el conductor al retornar amb el bus a la cotxera, va tornar a sortir al seu servei normalment amb una altra unitat. Pel que es demostra que les seves acusacions de coaccions són falsesnovament.

Llegir més »
Acció Sindical

Dimecres 16 de setembre: Concentració contra l’ERO a les portes de la factoria de Roca de Gavà i manifestació fins a l’Ajuntament

El 16 de Setembre, a les 17:00 hores concentració a la porta de la fàbrica, i a les 18:00 hores Manifestació fins a l’Ajuntament de Gavá i tornada a la porta de fàbrica (Convoquem UGT, CCOO i CGT).

ERO EXTINCIÓ 2009

COMUNICAT nº 3 de la Secció Sindical de CGT a Roca

Una vegada finalitzada la primera ronda de reunions amb l’Empresa, la conclusió que extraiem és l’esperada, ens trobem en un moment de tempteig en el qual ambdues parts mantenim les nostres posicions, la CGT, i la resta de Sindicats seguim exigint la retirada immediata de l’ERO, i ROCA segueix intentant convèncer-nos que la viabilitat de les factories espanyoles passa per reduir les seves plantilles.

CGT segueix i seguirà mantenint la seva posició d’exigir la retirada de l’ERO, per a començar a buscar solucions no traumàtiques (si és que són necessàries), i fins a on ens sigui possible mantindrem la unitat en la negociació, donarem suport i proposarem totes les mesures que puguin pal·liar les cruels intencions de l’Empresa, dirigides a garantir la viabilitat en el futur de les factories espanyoles, aquestes mesures conegudes per tots podrien ser:

1. ROCA ha de demostrar que realment sobra plantilla i que no es tracta tan sols d’una deslocalització de produccions.

2. ROCA ha de comprometre’s

Llegir més »
cartell Lleida
Acció Sindical

La Federació d’Ensenyament de la CGT de Ponent porta a Lleida l’exposició “Pedagogías Libertarias” i organitza diverses activitats

– Davant la necessària reflexió que ha d’acompanyar els esdeveniments que estan succeint a l’Educació a Catalunya, la CGT de Ponent ha organitzat diverses activitats entorn l’exposició “Pedagogías Libertarias” que es durà a terme a la Biblioteca Pública de Lleida del 14 al 27 de setembre, coincidint amb l’inici del nou curs escolar.

– Dilluns 14 el Secretari General del sindicat, professor i historiador, Emili Cortavitarte, realitzarà la conferència “Ferrer i Guàrdia i l’educació llibertària a Catalunya”.

Llegir més »
Acció Sindical

Noves convocatòries de vaga a les estacions d’Adif els diumenges 13 i 27 de setembre

Davant la nul·la voluntat de l’empresa a negociar una sortida a la problemàtica d’aquest conflicte iniciat el 26 d’octubre del 2007, ens veiem en l’obligació de continuar convocant aturades per a tot el personal d’informació, venda i atenció al client de la Direcció Executiva d’Estacions d’ADIF sent els pròxims convocats en els següents dies i horaris:

Aturades d’11.00h. a 18.00h. els diumenges: 13 i 27 de Setembre.

Llegir més »
jpg_IMG_9237.jpg
Acció Sindical

El dimecres 7 d’octubre els treballadors/es d’autobusos de TMB pararan per un bon conveni i contra l’autoritarisme de la Direcció

Els treballadors/es d’autobusos tornaran a parar el proper dimecres 7 d’octubre de 10:30 a 16:30h. Es reuniran en Assemblea a les Cotxeres de Sants.

Després de fer dues aturades (al desembre de 2008 i al juny de 2009) i acordar seguir intentant negociar amb la Direcció de TMB, les coses encara estan pitjor que al principi.

Llegir més »
Acció Sindical

Per la readmissió immediata dels companys acomiadats per Ensinger SA

El passat dia 3 de juliol l’empresa ENSINGER SA, situada en el carrer Girona 21-27 de la Llagosta, que es dedica a importació, exportació i comerç a l’engròs de productes de plàstic, va acomiadar a 2 treballadors i amenaça a la resta perquè signin un ERO voluntari, o seguiran el mateix camí que els companys/es acomiadats.

Des del Sindicat de Químiques de Barcelona decideixen organitzar-se i a través de la Secció Sindical de CGT, ja que no existeix comitè d’empresa, denunciar aquesta mesura de l’empresa.

L’empresa ENSINGER SA i en concret el seu Gerent FRANCISCO RIPOLL, acomiada als companys de la Secció Sindical de CGT per la seva constant reivindicació dels seus drets com treballadors, ja que a primers de mes van constituir la Secció Sindical i van denunciar a Inspecció de Treball l’ERO camuflat que pretenia realitzar l’empresa, d’un any i amb reducció de la jornada a la meitat, amb la coacció que si no firmaven l’acord serien acomiadats objectivament amb 20 dies/any.

Inspecció de Treball els cita i es presenta l’empresa dient que no va a realitzar cap ERO, però que no descarta realitzar mes acomiadaments objectius, aquí Inspecció es renta les mans i requereix a l’empresa que als acomiadats els lliuri tota la documentació econòmica i la relativa a les causes i motius. Seguidament l’empresa respon acomiadant als 3 companys de la Secció Sindical i a 1 afiliat que estava de baixa per ILT, i amb els 2 acomiadats del passat 3 de juliol ja són 6 els treballadors/es acomiadats/des dels 24 que componen la plantilla, i ens van assegurar que al setembre prendrien més mesures.

Us demanem que envieu Fax de solidaritat i protesta contra l’empresa.

A l’atenció del Gerent: FRANCISCO RIPOLL, Nº DE Fax: 93 574 27 30

Recursos Humans: Sra. MARIA, Nº de Fax: 93 574 27 30.

Amb el següent text o qualsevol que us sembli adeqüat:

READMISSIÓ IMMEDIATA PER ENSINGER SA DELS ACOMIADATS/DES

NO A L’EXPLOTACIÓ DELS TREBALLADORS/ES

PEL RECONEIXEMENT DELS DRETS DELS TREBALLADORS/ES A ENSINGER S.A.

Llegir més »
Acció Sindical

ICMA SA de Rubí acomiada 12 treballadors al ser-li denegat un ERO amb el que pretenia acomiadar-los

ICMA és un mitjana empresa del metall situada a Rubí, que es dedica a la construcció de motlles bàsicament per a empreses del sector de l’automoció. Al juny l’empresa presentava un ERO que pretenia deixar en el carrer a 12 dels seus 31 treballadors. La CGT, majoritària en l’empresa, va rebutjar l’ERO i va demostrar que tot era una estratègia per a desmantellar l’empresa. L’autoritat laboral no va aprovar l’ERO i la reacció de l’empresa ha estat acomiadar a 12 treballadors (11 afiliats a la CGT) mentre gaudien de les seves vacances, al·legant que l’acomiadament és per un ERO denegat. En el certificat d’empresa s’apunta que la causa de l’acomiadament és per denegar-los l’ERO, per aquesta causa els deneguen el cobrament de l’atur fins que surtin els judicis. L’empresa els deu el sou des del mes de juny més la paga extra. Els treballadors estan en una situació insostenible, ja que fins que surti el judici poden passar 5 o 6 mesos.

Llegir més »
jpg_convenisirepressiono.jpg
Acció Sindical

Milers de cartells a les marquesines de TMB reclamen un bon conveni i la fi de la repressió laboral

Durant la setmana passada i aquesta mateixa setmana, milers de cartells dels treballadors/es d’autobusos de TMB s’han enganxat a les marquesines de Barcelona reclamant un bon conveni i la fi de la repressió laboral.

A més a més, també s’ha recordat el judici que TMB a interposat per aquest dijous al company Andreu de Cabo, on es demana a aquest treballador 2 anys de presó i 7.000 eurosde multa.

Llegir més »
Acció Sindical

La Federació del Metall de la CGT (FESIM) exigeix participar en l’observatori de l’Auto i denuncia una reconversió encoberta en aquest sector

La FESIM, que compta amb un 17,6% de representativitat en el conjunt de les empreses constructores, ha plantejat la reducció de jornada sense reducció de salari com única garantia de mantenir i crear ocupació. El sindicat roig i negre ha presentat al govern propostes per a una veritable política energètica sostenible.

Llegir més »