Un moviment social és grup més o menys extens de persones organitzades, en xarxes o d’una altra manera, que al marge de les estructures del poder estatal es planteja incidir en com ha de ser la vida col·lectiva. Aspira a crear contrapoders més que a participar de les institucions emanades dels actuals estats. Des d’aquest punt de vista, els sindicats són un moviment social i, provablement, el més antic de les societats capitalistes contemporànies. I la seva raó de ser arrela en el conflicte entre capital i treball, en l’explotació que patim els treballadors i treballadores per part de qui usurpen una part del nostre treball sota la forma de benefici. Amb el desenvolupament de la revolució industrial i les formes de producció en fàbriques, el sindicalisme va convertir-se en la principal eina dels obrers i les obreres per a, en primera instància, defensar-se de l’avarícia dels patrons i, en una perspectiva més llarga, abolir l’explotació capitalista i les diferents formes d’opressió associades a ella. La reducció de la jornada laboral, un increment dels salaris reals, millores en la salut laboral, major estabilitat en la feina, una certa reducció de la discriminació de gènere, formes de seguretat social, reconeixement de vacances pagades i una llarga llista de mesures que no només se circumscriuen a l’àmbit laboral són algunes de les victòries aconseguides per part del moviment obrer els darrers 200 anys.