La companyia espanyola de telecomunicacions s’erigeix en el paradigma de la cobdícia. Mentre presenta uns beneficis rècord, acomiada milers de persones i externalitza els seus serveis a tercers països per abaratir els costos mitjançant condicions laborals de semiesclavitud.
Mentre en aquesta empresa que anomenen Bankia, els treballadors i treballadores estem sofrint el major ERO del país: ni més ni menys que 4500 de nosaltres anirem a parar a la cua de l’atur; surt en la premsa una notícia (una altra més) que no per quotidiana (el saqueig que en les antigues Caixes d’Estalvi han portat a terme de manera sistemàtica els seus equips directius, capitanejats pels polítics i els seus col·laboradors és ja poc menys que el pa nostre de cada dia en la premsa) és menys insultant: “Els principals directius de Caja Madrid es van embutxacar 68 milions en quatre anys” (Blesa, Sánchez Barcoj, Amat, de la Torre, Rato…)
Perquè és un autèntica vergonya (encara que aquesta paraula no tingui significat real per a tota aquesta tropa) que aquests tipus, juntament amb els seus colegues de Bancaixa (Olivas, Izquierdo, Zurita, García Checa, …), Caja Segovia (Sánchez Plaza, Escribano, Varas, Quintanilla,…), Caja Àvila (González, Espinosa, Fernández,…), Caja Insular (Suárez del Toro, García Falcón,…), Caixa Laietana (Boter, Ibern,…) i Caja Rioja (Beltrán, Albájar,…), S’HO HAGIN EMPORTAT CRU.
Cal reconèixer-los un “mèrit”, encara que realment en aquest país no és tal, i és que després d’una gestió desastrosa (en menys de 10 anys “han aconseguit” trencar 7 Caixes d’estalvis, entre elles la 2ª i la 3ª del país), i dedicats únicament al robatori (no es pot dir d’altra manera als sous, dietes, retribucions variables, plans de pensions, estratosfèrics que s’autoasignaven), no hagin rendit comptes davant la justícia.
Mentrestant, l’Estat com la Unió Europea, han hagut d’injectar quantitats astronòmiques de diners per a mantenir a flotació les restes del naufragi causat principalment per ells, aquests tipus que segueixen passejant-se entre nosaltres, com si tal cosa, com si fossin ciutadans respectables. Quan la majoria d’ells (i molts més inclosos en els punts suspensius), on haurien d’estar ja és a la presó. O almenys, imputats i pendents de judici.
És un autèntic escarni que siguem exclusivament els treballadors i treballadores de les antigues caixes els que, al costat dels clients: uns amb la pèrdua dels nostres llocs de treball i/o part dels nostres salaris i condicions laborals, i altres amb la pèrdua de part dels seus estalvis, sofrim les conseqüències de l’avarícia i la desvergonya d’aquesta gentussa.
Perquè no és de rebut, que Bankia vagi pel seu segon ERO en 2 anys, amb més de 8000 acomiadaments i ni l’actual equip directiu, ni la propietat (l’Estat Espanyol), tenint en el seu poder tota la documentació, les comptabilitats, etc, no hagin iniciat accions civils i penals contra tots i cadascun dels equips directius i Consells d’Administració de les caixes d’estalvis. I hagin de ser Plataformes ciutadanes, partits minoritaris i sindicats com CGT (ens personem com acusació particular en les diferents causes obertes o per obrir) els que hàgim de suplir aquestes “deficiències”.
CGT-Bankia
Aquest dimecres 27 de març els treballadors van alertar a Protecció Civil, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana que un únic operari estava prestant serveis en el torn de nit (en contra del Pla d’autoprotecció homologat) i, per tant, existia un evident risc tant per a la pròpia empresa com per a la població de Tarragona en cas d’accident. En aquest sentit, recordar que a les instal·lacions de CLH a Tarragona s’emmagatzemen més de 100 milions de litres de benzines, gasoils i fuels i que l’empresa es troba ubicada a només 100 metresdel nucli urbà.
Espanya és el país de la UE amb més acomiadaments per reestructuracions de grans empreses anunciats durant els últims mesos, segons l’informe trimestral sobre ocupació publicat avui per la Comissió.
El passat 22 de Desembre, la Direcció de Inoxfil, empresa del Sector Metal·lúrgic que es dedica la producció al cablejat d’acer inoxidable, va acomiadar a Miguel Comino García, afiliat i militant de la Federació Comarcal de L’Anoia de la CGT.
Segons argumenta la Direcció de Inoxfil és una decisió purament estructural que obeeix a causes organitzatives, tècniques i econòmiques. La realitat és que el company Miguel Comino ha estat acomiadat de manera injusta i conjurada estratègicament a l’esperar que s’esgotés l’any de garantia que li protegia, ja que va deixar de ser membre del Comitè d’Empresa en l’última legislatura però seguia sent Delegat de la Secció Sindical de CGT.
El dissabte 23 de març es va tancar el període de negociacions entre AENA – Aeroport de Reus i el Comitè d’Empresa (format per UGT, CGT i CCOO) sense que l’empresa s’avingués a fer marxa enrere en la seva proposta de modificació dels horaris i eliminar un dels torns. L’empresa va desestimar les diferents propostes presentades pels sindicatsi aplicarà el nou horari i la reorganització de la plantilla a partir del 5 d’abril.
«En una època d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari». George Orwell
AMB ORGULL SINDICAL
Ja vam avisar en el seu moment de les perles que contenia la redacció de l’actual Conveni, les quals aniríem patint segons fossin aplicant: pauses, retribució variable segons resultats operatius, avaluació del rendiment personal, nou sistema de classificació professional, etc. Encara que el Conveni, en la seva generalitat, ens semblava una merda, des de CGT vam entendre la seva legalitat, excepte pel que fa a l’article 127.
QUÈ DIU EL ARTICLE 127?
Crea noves modalitats de compensació de les hores acumulades en positiu pel treballador. Mantenint un romanent de 80 hores, el treballador pot canviar l’import de la resta d’hores acumulades, (sense límit), per compra de cotxe, cancel · lació de préstec, o reducció del temps de treball previ a la jubilació.
PER QUÈ ESTÀ CGT A CONTRA L’ART. 127?
Mirin vostès …. si és que ….. ens dóna fins tristesa haver de explicar pel evident que és. Amb aquest article, el que es produeix és que es trenca el sostre de les hores extres que podem fer a l’any. La legalitat és que podem fer 80 hores extres anualment. Si aquest hagués estat el cas, des de CGT no haguéssim denunciat. Històricament, TOTS els sindicats ens hem posicionat en contra de les hores extres, ja que per a l’empresari, li surt més barat que contractar desocupats. L’aplicació de l’article 127, implica que si són canviades una gran quantitat d’hores acumulades, no es contractarà a ningú, i fins i tot que es pugui reduir la plantilla actual.
SITUACIÓ ACTUAL
El 9 de juliol del 2012, SEAT, va paralitzar l’aplicació de l’article 127, per la denúncia de CGT. El 19 d’octubre del 2012, es va publicar al BOE, l’actual redactat del Conveni, signat per UGT i CCOO. Aquest fet, és el que ha fet deduir als signants del Conveni, que es donava conformitat a l’article 127, tot i que la demanda de CGT segueix el seu curs. Per si de cas, SEAT ha colat una clàusula que diu textualment:
Aquí queda això. A bon entenedor …….
VALORACIÓ DE CGT
Quina part del “manual del bon sindicalista” s’ha modificat, perquè ara siguin els sindicats els que potenciïn la realització i venda indiscriminada d’hores extres?
LA CGT REBUTJA ABSOLUTAMENT L’ACTUACIÓ
DURANT ELS ÚLTIMS ESDEVENIMENTS DE CCOO I UGT
A CACAOLAT.
En primer lloc, ens sembla que entrar a un diàleg amb l’empresa,
d’amagat de la resta de delegats del Comitè d’Empresa (la reunió es va produir el Dimecres 13, i se li va comunicar als delegats de la CGT el dijous dia 14), no és només evidentment sospitós, sinó que dinamita la unió mantinguda pels representants de la plantilla fins ara, i que al cap i a la fi, és la major força que poden tenir els treballadors.
El passat 11 de març Unitono va convocar als comitès d’empresa de les províncies de Barcelona, Madrid i Santander, per separat, per a informar de la dolenta situació econòmica de l’empresa segons ells, i per tant de la necessitat d’aplicar mesures per a tenir una major flexibilitat, en detriment de la nostra estabilitat laboral, i fins i tot de realitzar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO).
Ahir, 20 de Març es va obrir el període de consultes que durarà un màxim de 30 dies. Les causes al·legades per l’empresa són econòmiques i de producció afectent a nivell estatal a 270 treballadors (64 a Barcelona, 176 a Madrid i 30 a Santander). En concret, ens informen que la empresa va tenir un resultat negatiu d’explotació en l’exercici del 2012 i preveuen que per al 2013 el resultat present una pèrdua molt major, a causa de, entre altres factors, el menor nivell d’ingressos i de l’activitat del principal client de l’empresa, que és Telefònica. Així mateix ens indiquen la necessitat de rendibilitzar el nombre de treballadors i adequar-lo a la corba de trucades rebudes.
El període previst per a portar a terme aquesta mesura, i les que puguin sorgir durant les següents reunions (suspensions o modificacions de contractes), com resultat de la negociació, s’estendrà des de l’endemà a la finalització del període de consultes fins al 31 de desembre de 2013. Els criteris de selecció dels companys i companyes que vagin a ser afectats són: adscripció al servei, productivitat, impossibilitat de reubicació en altre lloc no excedent, absentisme en l’últim any, polivalència de cada treballador, major salari i càrregues sòcials, capacitació i idoneïtat.
El calendari de reunions acordat és 2, 10, 17 i 19 d’abril, obert a variacions quant a dates. CGT tenim clar, que cap d’aquestes mesures és necessària en una empresa que segueix generant beneficis, per tant no anem a donar carta blanca a l’empresa perquè executi ni un sol acomiadament, ni anem a mercadejar amb les condicions i llocs de treball de cap company, ja que darrere de cadascun de nosaltres hi ha una vida i unes circumstàncies.
En les últimes setmanes han corregut moltes remors i de molts tipus sobre aquest assumpte, CGT us recomanem que no feu cas a les rumorologies i que acudiu a nosaltres per a qualsevol dubte que pugueu tenir sobre procés, us garantim claredat, no anem a dir avui NO AL ERO i demà signar un acord de X acomiadaments.
Secció Sindical CGT Unítono
http://www.cgt-telemarketing.es
@CgtUnitonoMadri
ERO a Unitono from CGT Catalunya
Attached documents
La plantilla de l’aeroport de Reus s’està mobilitzant contra la modificació dels horaris i la supressió d’un dels torns laborals. La direcció de l’Aeroport aposta per modificar horaris i eliminar un dels torns laborals que afectaria a 14 treballadors i provocaria un cop molt dur per a la continuïtat de l’aeroport.
Si el dilluns 18 de març una vintena de treballadors de l’Aeroport de Reus es van concentrar al migdia contra la modificació dels horaris i la supressió d’un dels torns laborals, el dijous 21 el Comitè d’Empresa i les Seccions Sindicals de UGT, CCOO i CGT van participar en la 3a reunió amb l’empresa per a tractar del canvi d’horari de l’Aeroport. En aquesta reunió l’empresa va rebutjar la proposta que va presentà la UGT, que comptava amb el suport del Comitè i les altres Seccions Sindicals i que es basava en el manteniment dels cinc torns.
L’empresa va presentar la reorganització de la plantilla que es limitava a reduir un torn i repartir el personal en quatre torns més un torn de matí en algunes ocupacions, suposant un sobredimensionament d’algunes dependències, la eliminació d’un torn de vital importància per a la seguretat en l’operativitat i la quasi eliminació de la flexibilitat necessària per tal de poder atendre a noves sol·licituds d’operacions fora de la programació actual.
No veiem com es pot assolir cap eficiència amb aquest plantejament, degut a que simplement mouen els treballadors com en un taulell d’escacs, si no volen reduir la plantilla de treballadors, com es pot entendre aquesta situació? I en aquest cas, si tinguéssim altres sol·licituds per operar a l’Aeroport seria gaire bé impossible poder tenir l’actiu primordial preparat: els treballadors qualificats, ja que el nou horari pràcticament esgota la bossa d’hores del personal.
El dijous la CGT va presentar una altra proposta en la mateixa línia, amb 4 torns més un corretorns, en espera de que a la reunió del divendres 22 l’empresa respongués alguna cosa, ja que dissabte 23 de març s’acaben els 15 dies que marca l’E.T. a l’art. 41. El Comitè d’Empresa havia convocat els treballadors a donar-li suport a l’entrada de la reunió i desprès havia convocat assemblea de treballadors a les 12:30h. en la qual es va exposar la situació i la proposta de reorganització que havia presentat l’empresa, la qual va ser rebutjada per unanimitat menys una abstenció.
Divendres 22 de març a les 9h. s’ha celebrat la 4a reunió, en la qual la representació
dels treballadors han expressat el rebuig a la proposta de l’empresa,
Divendres 22 de març es farà una concentració de treballadors davant del Parlament durant la compareixença de la direcció de la CCMA i de TVC a la comissió de control. La concentració començarà a les 9 del matí. Convoquem tots els treballadors que demà al matí no estigueu planificats a sumar-vos a la concentració. És important ser molts!
CGT TV CATALUNYA
SEGUIMENT MASSIU DE LA VAGA DE 12 HORES A TV3
Més d’un 95% de la plantilla de TV3 ha seguit la vaga convocada per l’Assemblea de treballadors en resposta a l’anunci del Consell de Govern d’una retallada substancial del pressupost de la Corporació per al 2013, que significaria una retallada d’un 25% del pressupot de personal i que posa en perill la plantilla i sobretot el model de la televisió pública i nacional de Catalunya, ara que és més necessaria que mai.
L´aigua sempre pública, mai un negoci from CGT Catalunya
Més informació:
CGT AIGÜES TER LLOBREGAT
E-MAIL: seccionsindicalcgtatll@nullgmail.com
CONCENTRACIÓ DE TREBALLADORS / ES DE Orizonia
DIVENDRES 22 DE MARÇ A LES 12 HORES
DAVANT LES OFICINES DE CARLYLE (PROPIETARIS DEL GRUP)
AVINGUDA PAU CASALS 13 DE BARCELONA
El dia 19 de març, la Direcció d’Orizonia, un dels més importants grups empresarials del sector turístic de l’estat espanyol, a presentat concurs de creditors per liquidar l’empresa.
INDIGNACIÓ I VERGONYA
No per esperades, són menys al·lucinants i indignants les primeres comunicacions on alguns dels sindicats signants del ERO (CCOO, UGT, ACCAM, SATE i CSICA), comencen a atrevir-se a “analitzar” el signat.
Tant CSICA, com sobretot SATE, que són els únics que s’han atrevit a “qüestionar una mica” el que van signar el 8 de febrer, necessiten unes bones sessions de psicoteràpia de xoc: “Un pacte que ens donava joc i possibilitats de fer les coses bé, podent tot el món estar conforme amb les sortides, ens comença a plantejar seriosos dubtes” (SATE dixit). Aquesta frase és per a emmarcar. Com es pot ser tan cínic i/o tan ximple? Quin és el joc que ens dóna aquest ERO als 4500 treballadors que podem anar-nos al carrer per l’única voluntat de l’empresa? La majoria dels acomiadats “voluntaris” estan conformes amb el seu acomiadament? Ara us sorgeixen els dubtes? Per què no us van sorgir quan CGT va dir clarament en la negociació que no es podia deixar en mans de l’empresa la llibertat total de criteris per a triar a les persones “de la llista”?
Clar que no es pot esperar altra cosa d’algú que, després de signar un ERO amb 4500 treballadors acomiadats, titula la seva circular: COMENÇA L’ESPECTACLE!! i l’acaba dient “Els companys que de forma no voluntària us hàgiu d’anar (impressionant aquest eufemisme, en lloc de dir que us llencem (l’empresa i els sindicats signants) al puto carrer) sabeu que com sempre, teniu el sindicat a la vostra disposició per a qualsevol dubte o reclamació que pugui sorgir”.
Però, el de SATE es queda en anècdota, davant el veritablement al·lucinant (bé no sabem si aquesta és la paraula adequada, igual li pega més altres epítets a triar: indignant, vergonyós, escandalós, cutre, indecent,,,), és que els veritables perpetradores d’aquest engendre (CCOO fonamentalment, encara que amb l’inestimable suport d’UGT i ACCAM) no hagin donat la cara davant la plantilla (ACCAM, ni tan sols es pronuncia. Total perquè, si ja ho estan fent els seus sequaços) i/o es limitin en els seus comunicats a comentar aspectes tècnics: “Informació addicional sobre l’acord” i “Preguntes freqüents”, o a explicar els números que els va donar l’empresa en la Comissió de Seguiment.
Estan actuant, no com sindicats, sinó com les gestories que realment porten anys sent: que si el càlcul de la variable, que si l’atur que et correspon, que si el conveni especial, que si el 27 de gener surten 120 persones… UN ESCÀNDOL. Com es pot ser tan asèptic? És que els “companys” de CCOO i UGT ni senten ni pateixen? Com que surten 120 persones? Serà més aviat que les acomiaden, o sigui que se’n van al carrer gràcies a la vostra rumbosa signatura en “l’ERO dels acomiadaments voluntaris”.
LES BALES NO SÓN DE SALVA
El primer que hem de dir, és que ens sembla escandalós que l’empresa recorri a la utilització de la designació directa (o siguio: no m’interesses i et vas al carrer sí o sí), després de rebutjar centenars de peticions voluntàries de baixes indemnitzades, tant de majors, com de menors de 54 anys.
Si ja és vergonyós que a companys que han demanat la baixa indemnitzada no se’ls vagi a donar, el que no té nom és que Bankia acomiadi a persones que no han sol·licitat la seva sortida. Sobre la base de què? En quins informes i de qui s’han basat per a acomiadar a treballadors i treballadores que, en la majoria, si no en tots els casos, són perfectament vàlides i estan suficientment qualificades per a seguir treballant en aquesta empresa?
Però dit l’anterior, el que no ens sembla de rebut és que ara (en bona hora mànigues verdes), sembla que els sindicats signants de l’engendre: CCOO, UGT, ACCAM, SATE i CSICA, s’adonen que aquest EREO que els semblava tan meravellós únicament perquè havien encarit les sortides voluntàries a l’empresa, resulta que en l’important de debò, com és la gestió i el control dels acomiadaments li han deixat LLIBERTAT TOTAL A L’EMPRESA.
Com vam dir en la nostra primera circular: li han donat a Bankia una pistola carregada i han confiat? que no ens anava a disparar. Doncs, no, companys: ENS ESTAN MATANT. I vosaltres sou tan responsables com l’empresa. Està molt bé, que ara, per fi, exigiu solucions equilibrades i no traumàtiques, respecte al text i el seu esperit (el sant?), que no es doni una baixa forçosa, mentre es deneguen baixes voluntàries, i bla, bla, bla. Però nosaltres ens preguntem: tan difícil era haver previst això quan es va signar el pacte?
A CGT no ho creiem, i més quan el signat diu clarament: “La decisió de l’extinció de les relacions laborals correspon en tot cas a l’empresa.” I en l’annex III (Criteris d’afectació d’empleats, Marc d’aplicació i desenvolupament), ho reitera i amplifica: “ La determinació del nombre de persones afectades pels acomiadaments en cada fase es realitzarà a nivell provincial, una vegada deduïdes les baixes produïdes per la decisió empresarial sobre l’acceptació de les propostes d’adhesió….. La designació de les persones que, una vegada realitzats els ajustaments anteriors, es vegin afectats per les desvinculacions es portarà a terme tenint en compte la valoració resultant dels processos d’avaluació realitzats per l’entitat…..” Per què no s’us va ocórrer pensar que calia fitar, com va advertir CGT, aquesta llibertat total de decisió de l’empresa? Tan difícil era haver anteposat l’obligatorietat empresarial d’acceptar les baixes voluntàries, com condició prèvia per a poder efectuar designacions directes?
Com us ha contestat un company:
SENTO DIR-LO. PERÒ ÉS EL QUE HEU SIGNAT. PER VENTURA ESPERÀVEU UNA COSA DIFERENT QUAN LI HEU DONAT CAMP LLIURE A L’EMPRESA PER A TRIAR A QUI I COM S’ACOMIADA? ARA VOLEU RENTAR LA VOSTRA IMATGE AMB AQUESTS CORREUS QUAN ENS HEU VENUT QUI SAP A CANVI DE QUINS BENEFICIS PER A QUI.
Salut.
CGT-Bankia
http://www.cgtpv.org/Comunicados-CGT-Bankia-Indignacion.html
Finalitza el tancament dels delegats sindicals de la Diputació de Barcelona després de la concentració aquest dimecres, a la que han assistit més de 300 treballadors/es
Us informem que des d´ahir dimecres, a les 13 hores, els delegats i delegades de la Junta de Personal i de l’Òrgan de Representació Unitària de la Diputació de Barcelona, han decidit tancar-se de forma indefinida dins del saló de Plens de la Diputació, a la seu corporativa de Can Serra (Rambla de Catalunya, 126), en protesta per les retallades de drets laborals que estem patint el conjunt dels empleats i empleades públiques, i en defensa dels serveis públics. La seva intenció és restar-hi fins que des de l’Àrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies de la Diputació s’accedeixi a tirar enrere totes les mesures implementades des de l’any 2010, que han tingut com a efecte erosionar greument el poder adquisitiu i les condicions de treball dels treballadors i treballadores d’aquesta corporació, i també dels seus organismes i ens depenents.
RETALLADA de PRESTACIONS per I.T. EN APLICACIÓ DEL REIAL DECRET 20/2012.
Els responsables de la Direcció de les empreses de Adif i Renfe Operadora, van lliurar als distints CGE taules on es recullen les noves prestacions econòmiques que percebran els treballadors en situació de baixa per incapacitat temporal, ja siguin per malaltia comuna o per accident de treball , derivades de les garanties establertes en el I Conveni Col·lectiu d’ambdues empreses.
Amb la aplicació de les Instruccions sobre el RDL 20/2012, les Direccions de Adif i Renfe Operadora donen una altra volta de rosca a la reducció de nostres retribucions, establint una nova referència de claus de abonament en les que es contemplen únicament els conceptes fixos, en alguns casos, o el valor menor entre aquests conceptes i el que sortiria d’aplicar la base de contingències comunes, com es feia anteriorment. De manera diabòlica aconsegueixen adaptar ho amatent en el esmentat RDL escollint amb cura les disposicions més perjudicials per als treballadors en contra dels beneficis consolidats per acord d’anteriors Convenis Col·lectius.
La forma d’aplicar aquesta “rebaixa de complements” a càrrec de les Empreses consisteix, fonamentalment en la realització del càlcul de les prestacions amb una sèrie de conceptes que denominen RR = Retribució de Referència i que la seva suma és considerablement inferior a la Base de Regulació que es prenia com referència per a aquest càlcul fins ara.
Per una altra part, la Direcció de Adif va editar a finals de gener un document denominat “NOU TRACTAMENT de les I.T. i de les ABSÈNCIES SENSE BAIXA” en el que com principal novetat s’inclou el tractament econòmic dels dies de absència per malaltia o accident sense baixa. Amb un màxim de quatre dies anuals, sempre i quan no siguin tres consecutius, que seran abonats com Llicència amb sou. El treballador haurà de justificar aquests dies d’absència pel metge corresponent.
Per part de CGT hem reiterat de nou en aquesta reunió el nostre rebuig i total desacord a la aplicació del RDL 20/2012. als treballadors de Adif i Renfe Operadora, posicionant-nos en contra per considerar-la il·legal, injusta i inconstitucional. En aquest sentit, realitzarem quantes accions jurídico‐ sindicals considerem oportunes.
En document adjunt us passem en format pdf el manual “Dret d’informació, audiència, consulta i participació dels representants dels treballadors/es a l’empresa”, de 135 pàgines, elaborat per Carlos H. Preciado Domènech, Magistrat de la Sala Social del TSJC que col·labora amb el sindicat en temes de formació.
És el manual que es va utilitzar en el curs de formació que va organitzar la CGT el passat 28 de juny a Barcelona, i us serà d’utilitat per a conèixer els vostres drets i funcions com a representants sindicals, especialment a aquells i aquelles qui tingueu menys experiència i porteu menys temps com a delegats i delegades, i per a conèixer les modificacions que les últimes normatives aprovades pel govern espanyol han comportat.
Jovent Llibertari hem iniciat una campanya contra les ETT
Denunciem la situació que viuen milions de persones treballadores en situació de contracte temporal, utilitzada com una pràctica usual quan no hauria de ser-ho.
Volem fomentar la unió entre treballadors ja que aquella línia divisòria que pretenia separar a temporals i fixes des dels seus inicis a les ETT deixarà d’existir amb l’aprovació de l’última reforma laboral.
EL TRIBUNAL SUPREM SENTÈNCIA QUE TMB HAURÀ D’INDEMNITZAR ELS SEUS CONDUCTORS/ES D’AUTOBÚS AMB MÉS DE 1.000.000 € PER NEGAR-LOS EL “DESCANS DEL ENTREPÀ “
TMB, empresa insigne de l’ajuntament de Barcelona haurà d’indemnitzar a 672 conductors / es d’autobús amb 894.837 més els interessos d’aquest deute, la suma sobrepassarà el milió d’euros.
Malgrat la modernitat que es ven des de la Direcció de TMB la veritat és que els conductors / es d’autobusos de Barcelona no van poder gaudir del descans de l’entrepà i dels dos dies de descans setmanals fins el conveni del 2009, signat per CGT, ACTUB i PSA, i que es va aconseguir després d’un llarg període de mobilitzacions.
L’avarícia d’una empresa pot fer que Tarragona salti pels aires
Els treballadors de CLH denuncien la pretensió de l’empresa de reduir els efectius que es queden de guàrdia a l’empresa durant la nit, caps de setmana i festius a la Instal·lació d’emmagatzematge de Tarragona, tot i ser aquest un establiment amb risc d’accident greu (segons la directiva 82/50/CEE), situat molt a prop d’altres indústries perilloses i del nucli urbà de Tarragona. El risc d’un accident devastador a nivell humà i mediambiental es multiplica per l’ànsia de l’empresa de reduir efectius tot i haver tingut gairebé 150 milions d’euros de beneficis el 2012. Els treballadors no ho pensen permetre: estan realitzant concentracions i aturades parcials cada setmana, però necessiten difusió i suport.
El dia 18 de març, els companys de la Secció Sindical de Caprabo van fer un acte de protesta contra la UGT i l’empresa.
A instàncies del sindicat UGT (presumptament dirigits per l’empresa), es va reunir el comitè de l’agrupació de centres de Barcelona per a, per segona vegada, canviar la representació legal dels treballadors, cosa que a més de ser il·legal, el primer cop li va costar el lloc de treball a 4 membres del comitè i 2 delegats de CGT i que si no posem remei, tornarà a sortir car.
La concentració es va fer a la porta del local del comitè, on es va increpar tant a la UGT per prestar-se a aquesta pantomima il·legal, com a un pseudorepresentant de la CGT amb postures més pròpies de l’empresa i, sobretot, de la UGT, que de la nostra organització confederal.
El matí del dilluns 18 de març, entre les 8 i les 10 del matí, els treballadors de la CLH han bloquejat per tercer dilluns consecutiu, l’entrada de camions de la planta de distribució d’hidrocarburs del Polígon Industrial Francolí de Tarragona. Davant del silenci mediàtic (cap periodista s’ha apropat a la concentració), els treballadors pretenen continuar la mobilització per denunciar el perill que suposa per a la seguretat ciutadana, la reforma de l’empresa que pretén reduir a un sol treballador la vigilància nocturna d’aquest centre de treball, on es distribueixen a diari milers de litres d’hidrocarburs.
En el dia d’avui s’ha fet efectiva la reincorporació a la feina del company Andreu de Cabo desprès de que la empresa perdés el judici per acomiadament i aquest fos declarat nul pel jutjat de lo social 20 de Barcelona.
Un grup de treballadors havia preparat una petita rebuda amb xocolata calenta i pastes i tots els companys que començaven a treballar entre les 6 i les 8 s’han apropat a saludar a Andreu.
Davant de les 6 milions de persones expulsades del món del treball, als gairebé 2 milions de famílies sense cap tipus d’ingressos, a les retallades socials, laborals i de les llibertats públiques, enfront d’un sistema corrupte, injust i desigual, enfront del robatori generalitzat de les arques públiques per part de la classe política i la patronal al tancar empreses, la CGT passa a l’acció amb la proposta “Contra l’atur, Ocupa l’empresa. Autogestió”.
En la CGT, creiem que és l’hora que el conjunt de la classe treballadora i de les persones que aquí vivim donem un salt cap a endavant en les nostres propostes i plantejaments a partir de la necessitat de repartir la Riquesa i el Treball.
Per a revertir la situació d’emergència social que el conjunt de la població sofrim, des de la CGT, plantegem una exigències senzilles i clares:
– Qualsevol empresa abans de ser tancada s’ha de possibilitar la seva cessió en usdefruit al col·lectiu de treballadors i treballadores disposat a fer-se càrrec de la mateixa, de la seva viabilitat i producció, amb ajuda pública per al seu reflotament i assessorament. (Acords del XVI Congrés de la CGT).
– Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació en l’empresa i fomentaran mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives. També establiran els mitjans que facilitin l’accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció (Art. 129.2 de la constitució de 1978).
Recordem que actualment, l’ocupació s’està creant gràcies a que els i les treballadores acceptem la baixada de salaris per a impedir acomiadaments. Si som les i els treballadors qui estem creant ocupació amb els nostres diners, hauríem d’exigir la propietat de l’empresa que ens correspongui.
En aquest context de crisi/estafa, des de la CGT, exigim que els diners públics serveixin per a ajudar a les i els treballadors, a la població més desfavorida, per a seguir mantenint l’ocupació i no per a tancar empreses, ni per a rescatar a la banca o pagar un deute il·legítim.
Des de la CGT animem a la classe treballadora a passar a l’acció, a no acceptar amb resignació el tancament de més empreses ni més ERO, i fem una crida a quedar-nos amb les empreses, una crida a participar en aquest procés d’autogestió cooperativa i reivindicativa.
Pels nostres drets … … Contra l’atur, Ocupa l’empresa. Autogestió!
Miguel Martín – Setmanari Directa
“S’
ha jugat massa amb el component vocacional del nostre
treball per normalitzar abusos que, en qualsevol altra professió, serien
inacceptables”, afirma Mario, nom fictici
d’un treballador d’un Centre Residencial
d’Acció Educativa (CRAE) que prefereix
preservar l’anonimat. “He arribat a escoltar frases com: tu per què estàs aquí, per
diners o pels xavals?, per qüestionar decisions que afecten tant les teves condicions
de treball com la teva vida personal”.
