CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

Memòria històrica

El llibre “El duende del maquis”, una aproximació a Jesús Martínez Maluenda

El duende del maquis
Jesús Martínez Maluenda

Jaume Serra Fontelles,

Virus editorial, 2012, 160 pàg.

Jesús Martínez Maluenda, conegut com el Maño o el Duende, va ser una figura tan essencial com anònima en les activitats del maquis a Catalunya. No va protagonitzar cap acció, però en va fer possibles moltes. Ha estat un dels millors guies de muntanya durant la resistència contra la franquisme: va compartir experiències i lluita, entre altres, amb Josep Lluís Facerías, Quico Sabaté, Marcel·li Massana i Ramon Vila Capdevila, amb el qual va tenir una relació de germans.

Llegir més »
Memòria històrica

Memòria cooperativa de la Barceloneta, presentació de la recerca el 20 de desembre

Arrenquem de l’oblit la història de les cooperatives obreres del barri
Us convidem aquest dijous 20 de desembre a les 19h a La Casa de la Barceloneta (C/ Sant Carles, 6) a la presentació de Memòria Cooperativa de la Barceloneta, projecte de recerca sobre les antigues cooperatives obreres del barri que s’ha basat en la recuperació i enregistrament de la memòria viva i en l’exploració de l’extens fons documental i fotogràfic conservat a l’Arxiu Popular de la Barceloneta, entre d’altres arxius.

Una web posa a disposició de tothom una primera descoberta d’aquest patrimoni col·lectiu. Farem una aproximació a la història del moviment cooperatista a la Barceloneta i de les seves principals societats: La Fraternitat, El SegleXX, El Centre Cooperatiu de Pescadors, La Modèstia, La Joventut Pescadora i Nostra Senyora de Montserrat. Comptarem amb la presència d’alguns dels testimonis entrevistats i plegats farem un pas més en la reconstrucció de la memòria cooperativa del barri.

Més enllà de fer un exercici de memòria històrica, se’ns presenta una memòria del futur: la pràctica de la cooperació ens brinda una eina poderosa per afrontar un present de vides retallades i per construir un futur compartit. No oblidem tampoc que l’edifici de la Cooperativa Obrera i Popular El SegleXX no pot quedar abandonat a l’especulació i que, com La Flor de Maig o La Lleialtat Santsenca, ha de ser recuperat com a patrimoni col·lectiu del barri.

Llegir més »
Acció Social

Més de 80 organitzacions exigeixen el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers

DAVID BOU | 12/12/2012 – Setmanari Directa

La lluita pel tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) torna a la càrrega aquesta setmana, gairebé un any després de la mort d’Idrissa Diallo i Samba M., als centres de la Zona Franca de Barcelona i d’Aluche a la Comunitat de Madrid, respectivament. Aquells tràgics successos van desencadenar una forta mobilització social que va aconseguir trencar el silenci mediàtic i forçar a les institucions polítiques i judicialsa comprometre’s

Llegir més »
Jornades CIEs No
Acció Social

Jornades de Formació, Reflexió i Acció entorn dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), del 14 al 16 de desembre a Barcelona

Totes les Xerrades i Debats és durant a terme al Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, carrer Ramon Trias i Fargas 25-27 (metro Ciutadella-Vila Olímpica de la L4, Metro Marina de la L1 i Parada Wellington del Trambaix).

El programa definitiu de les jornades serà el Següent:

DIVENDRES 14

11.00h: Presentació de les Jornades A càrrec d’un Membre de la Càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals i d’un Membre de gràfics. Projecció del Documental sobre el CIE de la Zona Franca.

Llegir més »
Acció Social

XIV Jornades Llibertàries de CGT València: «L’estratègia de la desobediència col·lectiva»

Programa XIV Jornades Llibertàries CGT-València

L’estratègia de la desobediència col·lectiva

Del 10 al 14 desembre 2012

Exposició fotogràfica desobediències al món (Associació Humanitària Internacional Mislata i Juan Ramón Ferrandis Bresó)

Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània (C / Sant Ferran, 12)

Programa

– Dilluns 10 desembre:

12h: Presentació de les Jornades i de l’Exposició a càrrec de Jacinto Ceacero (Secretari General CGT) i Enric Tarrida (Secretari General CGT-València)

19h: Taula rodona “La servitud voluntària: els perquès de l’obediència al poder” amb Antonio Méndez Rubio (Professor universitari i poeta) i M ª Amparo García del Moral (Psicoanalista). Modera Manolo Rodríguez (Professor Sociologia UV)

– Dimarts 11 desembre:

19h: Xerrada-debat “Crònica de les insubmissions” amb Rafa Arnal (Editor del Eixam, militant antifranquista) i Carles Pérez (Alternativa Antimilitarista MOC). Modera Miguel Morata (Llibreria Primat, militant antifranquista)

– Dimecres 12 desembre:

19h: Xerrada-debat “Les noves dissidències: assegurant el futur” amb Albert Ordóñez (participant en la Primavera Valenciana, expresident FAAVEM), Aristides Pedraza (organitzador Trobada Internacional Anarquista a Saint-Imier) i Raúl Beltrán (PAH ). Modera Josefina Juste (Ràdio Klara)

– Dijous 13 desembre:

19h: Xerrada-debat “La consciència crea desobediència. El món del treball com a camp de batalla” amb Paula Minguell (Mèdica insubmisa); Kike Peris (CGT-Generalitat) i Víctor Toboso (CGT-Tragsa). Modera Emilia Moreno de la Vella (Dones CGT-València)

– Divendres 14 desembre:

19h: Xerrada-debat “Organitzant la rebel·lia” amb Selene Monsálvez (Joves CGT-València), Miguel Hernández Alepuz (membre Associació Valenciana d’Ateus i Lliurepensadors) i Raúl Cadira (Cooperativa El Aixada com Sortida). Modera Javi Sánchez Gil (Joves CGT-València)

21h30: Festa al local de CGT (Av. del Cid, 154)

Més informació:

http://www.cgtvalencia.org/

@cgtvalencia

Llegir més »
Portada revista
Gènere / Dona

Mujeres Libres. Antología 2012

Dintre de les diferents activitats que la CGT ha organitzat amb motiu del 75 aniversari del congrés fundacional de la Federació Nacional de Dones Lliures, celebrat en 1937, el Secretariat Permanent de la CGT ha elaborat una antologia que recull, respectant en la seva forma el format original de la revista publicada entre 1936-1938 per aquesta organització de dones anarquistes, contenint alguns dels més interessants articles publicats en la mateixa, juntament amb exemples del disseny editorial i de maquetació que encara avui dia, textos i dissenys, ens sorprenen per l’avançat.

Textos d’Amparo Poch Gascón, de Aurea Cuadrado, Emma Goldman, poesies de Lucía Sánchez Saornil o de León Felipe, dibuixos de Baltasar Lobo… són recollits en aquesta Antologia amb la qual es pretén fer un acostament a les idees i la vida d’aquests milers de dones, unes conegudes i moltíssimes altres anònimes que van donar el millor d’elles per a construir un món millor.

Té 48 pàgines, un format de 38x29cm. i es ven a 16€. Si en voleu algun exemplar cal demanar-losal correu cristina-sp@nullcgt.org.es o al telèfon 91 445 31 32.

Llegir més »
Acció Social

Presentació del grup Jovent Llibertari – Rubí el 9 de desembre

Des de Rubí veiem la necessitat de la creació d’un grup de Jovent LLibertari amb la idea que afiliats i afiliades de la CGT i no afiliades s’uneixin com moviments llibertaris per a realitzar accions conjuntes.

Amb aquest motiu s’obre l’espai del local cultural CGT tots els diumenges, amb la idea d’organitzar activitats, xerrades, debats, assemblees llibertàries i obreres, projeccions de documentals, concerts etc.

Així que, aquest diumenge 9 de desembre a les 14h. hi ha una”Truitada popular”, (varietat de truites amb opció vegana) per 3 euros, on presentarem el Jovent Llibertari Rubí.

Llegir més »
Memòria històrica

La Fiscalia de València decreta un Expedient Governatiu per la violació de una fossa comuna al Cementeri general de València

La Fiscalia de València ha contestat a la nostra denúncia contra l’Ajuntament de València per les obres en la fossa comuna de la Secció 5ª Dreta per a la construcció d’un panteó.

A la vista de les fotos i de la informació que vam aportar, ha decretat incoar un expedient governatiu i li ha ordenat a l’Ajuntament de València que informe sobre aquests fets. La nostra advocada entén que han trobat versemblant la denúncia i per això, en comptes d’arxivar-la sense més, inicien un expedient governatiu. Ara cal esperar la resposta de l’Ajuntament.

Llegir més »
Memòria històrica

Entrevista a Jean Marc Rouillan, el guerriller sobrevivent del MIL, dels GARI i d’Action Directe: “Si oblides que l’essencial és l’enfrontament, ets menys lliure”

En un lloc de la Provence, el nom del qual no vull enrecordar-me, hi viu un llegendari guerriller, sobrevivent de moltes batalles. Jean Marc Rouillan va format part del nucli fundador de diversos grups autònoms i armats: el MIL, els GARI i d’Action Directe. Tres grups que han fet història, sovint callada o tergiversada. Utilitzava el sobrenom de Sebas, que prové de Sant Sebastià on hi anava a l’inici del MIL, a fer accions amb ETA. Ara es troba en llibertat condicional, després de complir un quart de segle de presó. Viu en un xalet en la part alta del poble, solejat, amb vista als Alps.

L’entrevistem després d’un bon àpat de retrobada acompanyat d’abundant vi, i l’absenta que li hem portat. No pot parlar d’Action Directe, de les accions per les que ha estat condemnat. El nostre amic té uns seixanta anys, memòria d’elefant, és de complexió forta, el cap calb de samurai i de savi, gran matiner i amic de les revolucions i de la vida clandestina. És occità amb avantpassats catalans de l’altre cantó del Pirineu. Es considera fronterer, del Pirineu.

Porta un camiseta negre amb la inscripció: «Primera línia». Un lema que no és un atzar. Jean Marc Rouillan sempre va estar a la primera línia en la lluita. Sempre fou el primer en l’acció i era qui prenia més risc.

Malgrat el seu lideratge inqüestionable, Jean Marc és molt generós amb els companys de lluita i comparteix les accions reeixides i l’anàlisi com un més. Sobre les critiques i defectes als grups que va participar, en fa virtuts gràcies al seu art d’escriure. I és exemplar ja que és dels que fan i no el veureu «criticant» als companys, a diferencia dels que no fan i se la passen criticant per mirar de sobresortir. La seva defensa a les moltes critiques dels Mass Media i de companys és explicar el que ha fet amb talent i justes paraules.

Jean Marc Rouillan milita actualment amb el NPA (Nou Partit Anticapitalista). És escriptor de culte i publica un llibre quasi cada any.

Llegir més »
Memòria històrica

Ramon Barnils, lliure i llibertari

El 1940 naixia a Sabadell Ramon Barnils, un periodista català, àcrata, independentista i del Barça, qualificatius que es poden intercanviar per definir-lo però dels quals (acompanyats d’altres no menys importants) no en podem deixar de banda cap a l’hora d’explicar-nos la persona i el personatge. Fins al 14 de març del 2001, quan morí a Reus, Barnils va deixar clar, per activa i per passiva, que es pot ser al mig del sistema i no embrutar-se de merda, es pot donar la mà als amos i fins i tot anar-hi a sopar, o riure’s

Llegir més »
101_0275.jpg
Memòria històrica

Crònica i fotos de l’acte d’homenatge a Durruti el 25N al cementiri de Montjuïc de Barcelona

Amb l’organització a càrrec d’Antonina Rodrigo i la col·laboració de “Dones Llibertàries”, el matí de diumenge 25 de novembre, vam fer l’homenatge a Buenaventura Durruti a les 12h. al cementiri de Montjuïc de Barcelona en el 76è aniversari de la seva mort.

Un any més, amb l’assistència d’una cinquantena llarga de persones, ens vam reunir al cementiri de Montjuïc de Barcelona, davant les tombes de Ferrer i Guàrdia, Durruti i Ascaso per retre’lshomenatge.

Llegir més »
Memòria històrica

Xerrada: “El Cenu: el primer ensenyament públic a Catalunya” a càrrec de l’Emili Cortavitarte

Des de l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental recomanem a tothom l’assistència a la xerrada organitzada des del Casal del Mestre de Granollers sota el títol “El Cenu: el primer ensenyament públic a Catalunya” a càrrec de l’Emili Cortavitarte.

L’acte tindrà lloc el proper dijous 22 a les 19h al restaurant-llibreria Anònims, al carrer Miquel Ricomà, 57 de Granollers.

Llegir més »
Cartell xerrada 21N
Memòria històrica

Xerrada sobre l’evolució ideològica de la CNT a l’època republicana, el 21 de novembre a Cornellà

Xerrada sobre l’evolució ideològica de la CNT a l’època republicana (1931-1936) que es celebrarà el dia 21 de novembre a les 18:00h. a la seu de la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT.

Josep Quevedo parlarà sobre el Trentisme, la gimnàstica revolucionària, les Federacions d’Indústria, el Comunisme Llibertari, Astúries 1934,…

Llegir més »
Acció Sindical

CGT Sector Social: Informacions del Conveni d´Acció Social 2013

Hola a totes i tots!

 
– A principis del mes d’octubre la patronal va informar els sindicats que havia “denunciat” el Conveni. Aquesta “denúncia” és una fórmula per promoure l’inici de les negociacions del nou, ja que l’actual conclou el 31 de desembre d’aquest any. No és motiu de preocupació, ja que el conveni actual inclou una clàusula per la qual, fins a la signatura del nou conveni, l’actual manté la seva vigència (article 5). És a dir, cap empresa pot deixar d’aplicar el Conveni de Catalunya per aplicar l’estatal, com ja va passar en algun centre de treball en expirar el primer Conveni (concretament al CRAE Llar Les Vinyes).

Llegir més »
Acció Sindical

#14n vaga general i jornada de lluita per els i les treballadores del sector social

14N Vaga General i Jornada de Lluita per els i les treballadores del sector social

Hi ha moltes raons per secundar aquesta vaga, però si treballes o t’estàs formant per treballar al Sector Social, tens més motius que ningú per recolzar-la. Educadors/es i treballadors socials, psicòlegs/gues, psicopedadogs/gues … El que s’està qüestionant no és només unes condicions laborals, és la pròpia essència de la nostra professió. Aquesta és la situació:

– Pel que fa a condicions laborals: avui es treballa més, es tenen menys dies lliures i es cobra menys que fa 10 anys (en el transcurs dels qualsla vida ha pujat “una miqueta”).

Llegir més »
Acció Social

Jornades de Formació, Reflexió i Acció entorn dels Centres d’Internament d’Estrangers, del 14 al 16 de desembre a Barcelona

Els dies 14, 15 i 16 de desembre de 2012 es portaran a terme a Barcelona les Jornades de Formació, Reflexió i Acció entorn dels Centres d’Internament d’Estrangers.

Aquestes Jornades, compreses dintre de la Segona Trobada estatal CIEs No, estan especialment dirigides a col·lectius, associacions i persones interessades a conèixer i aprofundir des del punt de vista jurídic-social la realitat dels Centres d’Internament d’Estrangers.

D’altra banda, pretén ser un espai de reunió, intercanvi i treball dels diferents grups que participen en accions que tenen per objectiu la denúncia dels drets humans en aquests centres.

Per a inscriure’s

Llegir més »
Memòria històrica

Proudhon: mestre de la vida i de l’anarquisme

Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865), fill d’artesans, nascut a Besançon, pot ser considerat com el fundador de l’anarquisme contemporàni, amb un conjunt d’idees que perduren fins l’actualitat. L’artista pintor Coubert el va immortalitzar en un retrat que jo he vist en una exposició a Aix-en-Provence.

El 1849 fou empresonat per criticar a l’emperador Lluis Napoleó. Va fugir i s’exilià a Bèlgica una temporada. Era tipógraf de professió i, per tant, tenia una notable cultura i aviat començà a ser conegut pels seus articles periodístics. El 1858 fou entrevistat i el periodista li va preguntar si era monàrquic i la resposta, naturalment, fou no. Després li preguntà si era republicà: de nou resposta negativa. Aleshores li preguntà si era demòcrata. Va respondre que no. “Doncs que és vostè?” preguntà l’entrevistador. I va contestar: soc anarquista. Ni monàrquic ni republicà ni demòcrata. Simplement: anarquista.

Es autor de diverses obres, com “El principi federatiu” o “Qué és la propietat?”, entre d’altres, plens de referències que, com he dit, mantenen una gran vigència. Per exemple: contra la competitivitat del sistema capitalista o liberal, dominant aleshores, mantenia el cooperativisme: un món cooperatiu és un món humà, mentre que el món competitiu és violent. En aquest tema fou influenciat per Robert Owen, socialista i cooperativista anglès, i tanmateix per Charles Fourier, que preconitzava un món harmònic.

I de fet, el món competitiu imposat pel capitalisme o liberalisme va conduir a la humanitat a la guerra franco-prusiana, a la I i II guerres mundials i infinitat de guerres menors i encara ara, i a l’actual guerra econòmica, davant el perill que representaria una III guerra (Einstein va dir: “si es produeix una tercera guerra, la quarta serà a cops de pal i pedrades”).

Mentre el marxisme partia sociològicament del grup per analitzar la història i el porvenir, Proudhon creia en la persona com protagonista. I ho va manifestar en una famosa paràbola que constitueix el fonament antropològic de l’anarquisme.

Deia així: “Nosaltres, els anarquistes, lluitarem contra les nacions-estat, és a dir, contra Anglaterra, contra França, contra Espanya, contra Prusia… Quan derrotem a aquestes aberracions nacionalistes i estatalistes, nosaltres, els anarquistes, lluitarem per la Europa dels pobles naturals, és a dir, per l’Europa d’Escòcia, de Baviera, de Catalunya, de Euzkadi, de Galiza, de Castella, de la Toscana, de la Padània, del Langüedoc, de la Bretanya, de Gales, de Normandia, de l’Alsàcia, de Calàbria, lliurement confederades; quan tinguem aquesta Europa seguirem lluitant, ara per l’Europa dels municipis i les comarques, és a dir, per l’Europa de Roma, de Barcelona, de Lisboa, de París, de Londres, de Munich, de Milà, de Madrid, de Praga, de Berlín, de Granada, de Sevilla, de Toulouse… lliurement confederades, junt amb les comarques, com el Berguedà, l’Empordà…, etc. Però tampoc estarem satisfets i seguirem lluitant. I lluitarem per les persones, per l’Europa de les persones lliurement confederades, perquè: que és per a nosaltres una persona? Per a nosaltres, la persona té un cap per pensar, té un cor per sentir i estimar, té unes mans i uns braços per treballar, té uns peus i unes cames per desplaçar-se. Doncs, què més necessita una persona? Una persona és una nació”.

Per finalitzar, cal assenyalar que Proudhon solia dir que “porto la patria a la sola de la sabata i la bandera la tinc al water de casa meva”. Una realitat, aquesta darrera, del patriotisme, rotundamente impactant en el final del film “Senderos de gloria” (Stanley Kubrick), quan un coronel (Kirk Douglas) li espeta a un general (Adolph Menjou) que “el patriotisme és la darrera trinxera dels canalles”.

* Bernat Muniesa és Doctor en Història en Història per la UB i llicenciat en Sociologia per la Universitat de Deusto (Bilbao). Article publicat al núm. 143 de la revista Catalunya.

Llegir més »
Portada llibre Liberto Callejas
Memòria històrica

Liberto Callejas, biografia d’un anarquista incommovible

L’editorial Ses Voltes edita el llibre “Liberto Callejas. L’anarquista incommovible”

L’anarquisme espanyol és ple de personatges plens de vida. Les biblioteques en van desbordades, de vides de sants. Els sants que han estat màrtirs en el seu desig d’una societat nova. Malgrat aquesta abundància, no existia, que coneguem, una biografia de Liberto Callejas, en realitat, Joan Perelló Sintes.

Quan em vaig adonar del seu més que probable origen menorquí em va interessar, el periodista. Aquí no el teníem, com a maonès. Bé, la veritat és que no el teníem de cap manera, perduts com estan tots aquests personatges en la desfeta de l’exili. Per això em semblà just reunir tota la informació possible, ordenar-la, convertir-la en biografia en el sentit clàssic del terme.

Si atenem a l’internacionalisme dels revolucionaris, pot semblar una ofensa que la motivació sigui el seu origen, però algun argument ens hem de crear per a animar-nos a la feina feta fora hores. Alguns diran que era de Mallorca, altres que era de Menorca; els llinatges Perelló i Sintes ens posen sobre un rastre que es perd. A mi no em va sorprendre trobar Liberto Callejas pels carrers de Maó, amb els joves de Fructidor, l’hivern abans de la guerra. Ell no és una excepció, no és la flor que no fa estiu.

La tradició anarquista és antiga, a l’illa. Podríem trobar les arrels amb els internacionalistes maonesos de la Primera República, arrels que brotaran a finals del segle XIX amb Joan Mir i Mir (Maó, 1871-1930). Joan Mir és el gran pare de l’anarquisme local, del lliurepensament. Entre 1898 i 1915 va desenvolupar una tasca titànica en tots els camps: l’educació, el cooperativisme i el sindicalisme de classe, el periodisme, la creació ideològica, l’agitació, la connexió de l’illa amb el continent, al seu voltant es formà una generació de joves anarquistes: Joan Manent, Lluc Pons Castell, Josep Sintes, Joan Bagur Aloy, etcètera, que van evolucionar cap el republicanisme i, en alguns casos, cap al socialisme.

La joventut de Liberto va ser durant aquesta expansió de l’anarquisme, a Menorca. La llavor de Joan Mir, tot i que ell ja havia renunciat al somni, s’havia escampat a través de les escoles lliures, a través d’alguns sindicats d’oficis. A principis dels anys vint, una nova generació de llibertaris es fa amb el govern en la refeta Federació Obrera de Menorca. En aquella dècada fan feina a l’illa mestres com Joan Durán Pineda, Albano Rosell, José Alberola o Josep Xena i influeixen força sobre les noves fornades d’anarquistes que, amb els matisos que vulguem, creen una majoria ideològica que és la que conforma la cultura obrera menorquina fins la guerra.

Durant la primera part dels anys trenta, amb una participació directa de Liberto Callejas, i a l’entorn de Fructidor es crea un corrent jove en l’anarquisme local: Florià Cardona, Joan Guàrdia, Joan Bagur Carreras, Josep Cardona, Esperança Elias, Almandina Alzina, Joan Sintes, Alfonso Sastre, Josep Casteyó, Fernando Ferrer Quesada i tants d’altres. La biografia de Liberto Callejas també preten interessar al lector per aquest món, que, lluny, dels centres de decisió, es desenvolupa amb una certa llibertat que el fa ser un matís en l’univers cromàtic que és l’anarquisme.

Liberto Callejas és un personatge extraordinari, com molts altres personatges extraordinaris. La seva influència en el moviment anarquista espanyol, que es desenvoluparà entre 1920 i 1939, amb una segona part a l’exili mexicà, demanda la nostra atenció. Ell, que va escriure durant gairebé quaranta anys perquè creia que les seves armes eren les idees expressades, mai no va escriure les pròpies memòries. El trobarem, idò, en els seus articles, en les memòries d’altri, en la crònica d’aquells anys. Tot i que Hermoso Plaja parlava d’una maleta plena d’escrits seus, nosaltres no l’hem trobada.

Amb aquesta biografia, que esper sigui mereixedora de la seva indulgència, he volgut mostrar el personatge des de que apareix per Barcelona cap al 1915 com un ésser sense passat, fins que mor al Sanatorio Español de Mèxic, com un ésser fet de passat. Liberto és present en episodis molt importants en la història de l’anarquisme espanyol. No es tracta només de les seves estades en la direcció de Solidaridad Obrera o el seu paper a Tierra y Libertad en l’exili mexicà, és també el seu pas per Los Solidarios, pel Paris dels revolucionaris europeus, per la CNT madrilenya, per Los Amigos de Durruti… un itinerari que ens situa en la guerra i en l’exili.

He d’agrair la decisió de l’editorial Ses Voltes, de publicar aquest treball, el llibre “Liberto Callejas. L’anarquista incommovible”. No són moltes les persones que se’n claven de perdre-hi diners quan es tracta de complir compromisos. Això encara fa possible que existeixi una cultura alternativa en aquest món on sembla que tot ha de passar per la telemix perquè sigui comestible. Amb Liberto Callejas queden dues feines pendents, per un costat, fer un recull digne de documentació gràfica que estic segur que deu existir, per altre costat, fer una antologia crítica dels seus escrits en molt diverses publicacions per a comprendre la magnitud de la seva obra.

* Article publicat al núm. 143 de la revista Catalunya-Papers

Llegir més »
Acció Sindical

Traguem-nos la careta!

TRAGUEM-LOS LA CARETA!

Molts i moltes professionals dels serveis socials d’atenció primària estem assistint amb ràbia i impotència al desmantellament de tot un model d’atenció social que hem construït amb esforç al llarg dels anys, a partir de la nostra experiència laboral i d’un convenciment ferm i contrastat sobre la dimensió social de les desigualtats i la pobresa.

Llegir més »
Cartell actes
Memòria històrica

Nous actes a Barcelona amb motiu del 110 aniversari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del 27 d’octubre al 14 de desembre

CONTINUEM amb els actes del 110 ANIVERSARI de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona:

– Dissabte 27 octubre, a les 19 hores, FELLA, Joaquim Costa 34. “La ecologia y la tradicion libertaria”, a càrrec de Toni García (coautor llibre “Las ilusiones renovables”)

– Dissabte 3 novembre, a les 19 hores, Espai Obert, Violant d’Hongria 71. “Com funcionen els bancs i la banca comercial. Creació de Crèdit i de diner. El Banc Central Europeu i la transformació de l’economia europea”, a càrrec de Jaume Samperiz (AEP ed. Sintra)

– Dijous 8 novembre, a les 19 hores, Espai Obert, Violant d’Hongria 71. A càrrec de Manel Aisa i Adolf Castaños (Ateneu Enciclopèdic) “Els nostres arrauxats “ (Jaume Brossa, Josep M de Sucre, Diego Ruiz, Cristòfor de Domènech, Antonio Turón, Pere Quart, Felip Cortiella, Albert Carsi, Diego Camacho, Angel Carmona, Luis Andrés Edo, Valerie Powles, Pepita Carpena i tant d’altres oblidats).

Llegir més »