L’editorial Ses Voltes edita el llibre “Liberto Callejas. L’anarquista incommovible”
L’anarquisme espanyol és ple de personatges plens de vida. Les biblioteques en van desbordades, de vides de sants. Els sants que han estat màrtirs en el seu desig d’una societat nova. Malgrat aquesta abundància, no existia, que coneguem, una biografia de Liberto Callejas, en realitat, Joan Perelló Sintes.
Quan em vaig adonar del seu més que probable origen menorquí em va interessar, el periodista. Aquí no el teníem, com a maonès. Bé, la veritat és que no el teníem de cap manera, perduts com estan tots aquests personatges en la desfeta de l’exili. Per això em semblà just reunir tota la informació possible, ordenar-la, convertir-la en biografia en el sentit clàssic del terme.
Si atenem a l’internacionalisme dels revolucionaris, pot semblar una ofensa que la motivació sigui el seu origen, però algun argument ens hem de crear per a animar-nos a la feina feta fora hores. Alguns diran que era de Mallorca, altres que era de Menorca; els llinatges Perelló i Sintes ens posen sobre un rastre que es perd. A mi no em va sorprendre trobar Liberto Callejas pels carrers de Maó, amb els joves de Fructidor, l’hivern abans de la guerra. Ell no és una excepció, no és la flor que no fa estiu.
La tradició anarquista és antiga, a l’illa. Podríem trobar les arrels amb els internacionalistes maonesos de la Primera República, arrels que brotaran a finals del segle XIX amb Joan Mir i Mir (Maó, 1871-1930). Joan Mir és el gran pare de l’anarquisme local, del lliurepensament. Entre 1898 i 1915 va desenvolupar una tasca titànica en tots els camps: l’educació, el cooperativisme i el sindicalisme de classe, el periodisme, la creació ideològica, l’agitació, la connexió de l’illa amb el continent, al seu voltant es formà una generació de joves anarquistes: Joan Manent, Lluc Pons Castell, Josep Sintes, Joan Bagur Aloy, etcètera, que van evolucionar cap el republicanisme i, en alguns casos, cap al socialisme.
La joventut de Liberto va ser durant aquesta expansió de l’anarquisme, a Menorca. La llavor de Joan Mir, tot i que ell ja havia renunciat al somni, s’havia escampat a través de les escoles lliures, a través d’alguns sindicats d’oficis. A principis dels anys vint, una nova generació de llibertaris es fa amb el govern en la refeta Federació Obrera de Menorca. En aquella dècada fan feina a l’illa mestres com Joan Durán Pineda, Albano Rosell, José Alberola o Josep Xena i influeixen força sobre les noves fornades d’anarquistes que, amb els matisos que vulguem, creen una majoria ideològica que és la que conforma la cultura obrera menorquina fins la guerra.
Durant la primera part dels anys trenta, amb una participació directa de Liberto Callejas, i a l’entorn de Fructidor es crea un corrent jove en l’anarquisme local: Florià Cardona, Joan Guàrdia, Joan Bagur Carreras, Josep Cardona, Esperança Elias, Almandina Alzina, Joan Sintes, Alfonso Sastre, Josep Casteyó, Fernando Ferrer Quesada i tants d’altres. La biografia de Liberto Callejas també preten interessar al lector per aquest món, que, lluny, dels centres de decisió, es desenvolupa amb una certa llibertat que el fa ser un matís en l’univers cromàtic que és l’anarquisme.
Liberto Callejas és un personatge extraordinari, com molts altres personatges extraordinaris. La seva influència en el moviment anarquista espanyol, que es desenvoluparà entre 1920 i 1939, amb una segona part a l’exili mexicà, demanda la nostra atenció. Ell, que va escriure durant gairebé quaranta anys perquè creia que les seves armes eren les idees expressades, mai no va escriure les pròpies memòries. El trobarem, idò, en els seus articles, en les memòries d’altri, en la crònica d’aquells anys. Tot i que Hermoso Plaja parlava d’una maleta plena d’escrits seus, nosaltres no l’hem trobada.
Amb aquesta biografia, que esper sigui mereixedora de la seva indulgència, he volgut mostrar el personatge des de que apareix per Barcelona cap al 1915 com un ésser sense passat, fins que mor al Sanatorio Español de Mèxic, com un ésser fet de passat. Liberto és present en episodis molt importants en la història de l’anarquisme espanyol. No es tracta només de les seves estades en la direcció de Solidaridad Obrera o el seu paper a Tierra y Libertad en l’exili mexicà, és també el seu pas per Los Solidarios, pel Paris dels revolucionaris europeus, per la CNT madrilenya, per Los Amigos de Durruti… un itinerari que ens situa en la guerra i en l’exili.
He d’agrair la decisió de l’editorial Ses Voltes, de publicar aquest treball, el llibre “Liberto Callejas. L’anarquista incommovible”. No són moltes les persones que se’n claven de perdre-hi diners quan es tracta de complir compromisos. Això encara fa possible que existeixi una cultura alternativa en aquest món on sembla que tot ha de passar per la telemix perquè sigui comestible. Amb Liberto Callejas queden dues feines pendents, per un costat, fer un recull digne de documentació gràfica que estic segur que deu existir, per altre costat, fer una antologia crítica dels seus escrits en molt diverses publicacions per a comprendre la magnitud de la seva obra.
* Article publicat al núm. 143 de la revista Catalunya-Papers